El malbaratament alimentari? Aclarim idees i desmuntem mites

Parlem de malbaratament alimentari per referir-nos a tots els aliments que, malgrat ser segurs i nutritius, es llencen o no es fan servir per menjar. A Catalunya, cada any es malbaraten una mitjana de 35 kg de menjar per habitant

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) estima que, a escala mundial, un terç dels aliments produïts per al consum humà es perd o es malbarata, cosa que equival a 1.300 milions de tones per any, aproximadament.

El malbaratament es produeix a tota la cadena alimentària, des de l’agricultura a la indústria agroalimentària, la distribució i, finalment, als comerços, restauració i a les llars. És símptoma d’una manera de produir i de consumir que ha de canviar per ser més sostenible i equitativa.

El malbaratament es produeix per causes diverses: acords comercials, sobreproducció, estàndards estètics, productes malmesos, compres en excés, etc.

En l’àmbit agrari, de vegades sorgeixen problemes amb la collita com ara plagues o fenòmens meteorològics adversos. També ocorre que alguns productes agraris es deixen al camp perquè no compleixen els estàndards comercials (forma, mida, color...), o bé que els baixos preus de venda no compensen els recursos que cal assignar a la collita.

Però, si ens centrem en les causes a les nostres llars:

- La consciència del que es menja i del que es llença. S’està perdent el valor que es donava als aliments en temps pretèrits, fet al qual s’afegeix la manca de consciència sobre allò que es llença.

- Les condicions socioeconòmiques de les persones. Les llars monoparentals o unipersonals generen més restes alimentàries que una família de quatre persones, ja que les racions dels supermercats no estan pensades per a les primeres. També s’ha incrementat el consum de productes de quarta o cinquena gamma (de la bossa al plat o al microones), uns tipus de menjar que trasllada el malbaratament a estadis anteriors del cicle alimentari.

Revisar, planificar i aprofitar

- L’escassa planificació a l’hora d’anar a comprar. Cada vegada es planifiquen menys les compres i s’adquireixen un excés d’aliments que queden al rebost i que poden fer-se malbé amb més facilitat.

- Les actituds culturals. Hi ha diverses raons psicosocials que afavoreixen el malbaratament com, per exemple, que no estigui ben vist aprofitar el menjar d’un àpat per a un altre, o posar més menjar del que poden ingerir els convidats. S’hi afegeix, també, la pèrdua de la cultura culinària de generació en generació, així com algunes receptes que aprofiten les restes d’altres menjars.

- La manca d’informació i coneixement. No es disposa de prou informació sobre les etiquetes ni sobre la diferència entre les ’dates de caducitat’ i les ’dates de consum preferent’.

Tel: 900 66 33 88

Adreça electrònica: residus@gava.cat Web: ideal a l’apartat de Gestió de residus https://www.gavaciutat.cat/ciutat/ gestio-residus

La data de consum preferent és una recomanació que ens indica fins a quina data l’aliment té la qualitat esperada. Però, un cop sobrepassada, l’aliment encara és segur. Només en el cas dels productes peribles a curt termini —quan es fan malbé representen un risc per a la salut humana— la datació s’expressa en la forma de data de caducitat

L’any 2020, a Catalunya, es va aprovar una llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. L’objecte d’aquesta llei és establir accions de prevenció i de foment de l’aprofitament dels aliments al llarg de la cadena alimentària.

També estableix una sèrie d’obligacions a les empreses de la cadena alimentària i al sector de la restauració i l’hostaleria. Per exemple, facilitar al consumidor que es pugui endur els aliments que no hagi consumit, i informar d’aquesta possibilitat de manera clara i visible al mateix establiment.

CONSELLS PER EVITAR

EL MALBARATAMENT

- Revisa la nevera. Organitza els aliments en funció de si necessiten més o menys fred, guarda’ls dins de recipients perquè durin més temps, congela’ls si no els pots consumir aviat...

- Planifica la compra. Fes una llista abans d’anar a comprar, escull què necessites i ajusta’n les quantitats. Llegeix les etiquetes i fixa’t en les dates de consum.

- Aprofita les sobres. Primerament, cuina la quantitat necessària per evitar que en sobri. Però, si en sobra, guarda-ho en un envàs per a l’endemà, congela-ho o prepara altres plats (amanides, cremes, croquetes, etc.). Als restaurants, pots sollicitar un portaviandes per emportar-te a casa el que no t’hagis menjat.

A la web https://somgentdeprofit. cat/ trobareu una calculadora de racions, receptes d’aprofitament d’aliments sobrants i altres consells per evitar el malbaratament alimentari.