Page 1


QU I ES QU I ? CARICATURES: GEMMA MATEU MAS


SOM NOSALTRES N. 16

­ JUNY 2012

Un any més tenim el plaer de donar llum a un nou exemplar de la revista "SOM NOSALTRES". Enguany dedicada en part als experiments: una manera divertida i dinàmica d'aprendre tot allò que ens envolta. En el fons els "experiments" és una petita mostra de tot l'esforç del claustre per tal de buscar les maneres més efectives per aprendre de tots els nens i nenes del Pompeu Fabra. Aquest exemplar que llegiu ha suposat l'esforç i dedicació de la nostra comissió de revista en la qual aquest any han col.laborat tambe els alumnes de cicle superior i el nostre coordinador d'informàtica que ha ajudat al naixement de la revista en format digital. Volem donar les gràcies a cadascun d'ells. Donat que la nostra revista surt al juny, l'actural Equip Directiu format per la Maribel (secretària), la Isabel (Cap d'Estudis) i la Conxi (Directora) hem volgut aprofitar la ben entesa per acomiadar-nos de tots vosaltres. No podem negar que ha estat dur i difícil, pero la inversió d'hores val la pena si realment serveixen per millorar l'educació ni que sigui per un petit xic. S'acaba una etatpa i en comença una altra. És condició humana tenir por als canvis, pero en realitat els canvis són el que permeten progressar i avançar. En aquests quatre anys de càrrec hem donat el millor de nosaltres i sabem que aquests canvis suposaran noves oportunitats per a la nostra escola. Volem agrair tot el suport i esforç de tota la comunitat educativa que com sabeu engloba a tot aquell que tingui un lligam amb el Pompeu Fabra. Però sobretot i de forma molt especial a tots els nens i nenes de l'escola que sou els que ens heu permès no perdre mai el nord de què cal fer: el millor per a tots vosaltres. A travès de les parets de les aules i els despatxos ha entrat tot el vostre suport, amor i confiança i això és el que ens ha donat força pel dia a dia. MOLTES GRÀCIES!

02 Sumari

Í N D E X

03 L'entrevista 07 P3­P4 i P5

25 Cinquè i Sisè

29 Especialitats: ed. musical, ed. física, ed. especial, audició i llenguatge

13 Primer i Segon

32 Menjador

20 English flash

34 AMPA

17 Tercer i Quart 23 Pàgines literàries

Maribel , Isabel i Conxi

33 Passatemps

S om N osaltres

01

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


SUMARI

SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

Benvolguts companys, companyes, mares, pares i alumnes: Jo també aprofito per acomiadar-me de la Comissió de Revista. El número 1 6 de Som Nosaltres ja la tenim i en format digital. Vull donar les gràcies a tots els mestres que han fet possible la revista “Som Nosaltres” tots aquests anys. Vull recordar a en Lluís R. Vilà, actualment a Maçanet de Cabrenys, que va fer sortir el número 1 i a la Maria Salas, ara a Tordera, que va fer sortir el número 1 5. Pel mig un munt de mestres han posat el seu granet de sorra. Aquest curs els membres de la comissió hem estat l´ Ester, la Laia, la Beni, la Raquel, en Salvador, la Silvia, l´ Azu i no vull oblidar la Neus, les ajudes informàtiques d´ en David i la paciència de l´ Equip Directiu. De totes maneres si tenim revista en format digital és sobretot gràcies a uns quants alumnes de Cicle Superior com en Salvador de la Coba, la Carla Navarro, en Guillem Sánchez i la Gemma Mateu. Ha estat un plaer treballar amb aquest grup de persones

TA REV I S

P

UFA O M PE

BRA .

SPO BL O G

: a tg e v i s ta t n u m re c i ó i e s tr e s è c a d m de 6 Re ó s i e s mn m is ­ Co ssi ó a l u i m ­ Co

02

T. C O

M

r Ma e d et bra r : Fa lo ió a c d e L peu r o m a b m ent Po l ∙ a l C o u n ta s c o l j ­ A pa E . m ret ­ A o : l ó ssi ues L e r I m p à fi q r ­ G

S om N osaltres Revista escolar - Escola Pompeu


L' EN TREVI STA

U I T C E R I D P I U Q a ... l' E

1 . Com et vas sentir quan la Teresa Coll et va proposar formar part del futur Equip Directiu? CONXI: Aquell any, el concurs per cobrir el càrrec de direcció de l’escola havia quedat desert, és a dir ningú s’havia presentat i, per tant, sabia que en un principi no hi havia cap mestre de l’escola que per iniciativa pròpia hagués presentat candidatura. Malgrat aquesta situació, mai m’hagués pensat que em proposarien a mi com a directora, tenint en compte que jo portava al centre relativament pocs anys. Aquesta emoció de sorpresa anava acompanyada d’un sentiment d’alegria ja que veure que algú amb tanta experiència en l’àmbit educatiu compti amb tu per assumir la direcció de l’escola i cregui amb tu és molt satisfactori. Davant la proposta hi va haver uns dies de reflexió, d’anar prenent consciència del que això suposava, també pensava si seria capaç de fer-ho, de la gran responsabilitat que comportava...de fet, tot i que experiències com a directiva d’altres entitats sí que les havia tingut, ... prendre el relleu d’una escola amb una direcció de 20 anys de continuïtat, d’una escola com el Pompeu Fabra, d’un centre que t’estimes moltíssim, d’una escola de la teva població.... eren paraules majors!! ...totes aquestes incerteses no van ser suficients per donar una resposta afirmativa a la proposta. De fet el que em va condicionar més va ser saber que d’una banda podia comptar amb el suport dels meus companys del claustre. Saber que tens el recolzament de les persones amb qui has de treballar és essencial. I d’altra banda sabia que en aquells moments a nivell personal em podia implicar i dedicar el temps i la energia necessària d’acord amb les exigències que un càrrec com aquest demana. ISABEL: Crec que sóc l’única de les tres que pot respondre a aquesta pregunta ja que jo sí vaig formar equip amb la Teresa Coll. L’equip amb la Conxi i la Maribel no va ser pactat per l’anterior directora, tot i que no es pot negar la seva inquietud pel futur de l’escola i la seva satisfacció pel seu relleu al capdavant de la Conxi. Responent a la pregunta, cal remuntar a l’any 2004, jo feia dos anys que havia arribat al centre i m’acabava de casar feia dues setmanes. La veritat és que per a va ser com si em proposéssim ser la Presidenta de la Generalitat: una idea descabellada, per la meva poca experiència com a mestra i al centre i per la meva joventut . Les meves emocions eren una barreja d’emoció, de por, de lloança i també de culpabilitat per la sensació que li treia el lloc a altres persones amb més experiència.

S om N osaltres

03

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


Agrairé eternament tota la confiança que va dipositar en mi la Teresa: ella sempre va veure les meves possibilitats. Amb el temps i experiència, he vist que les condicions per formar part d’un equip directiu no són la veterania o l’edat: sinó l’empenta, les ganes de millorar i la il•lusió. MARIBEL: Les meves sensacions van ser d´ orgull i responsabilitat.

2.En els projectes que heu participat durant aquests anys, quin és el que trobeu més interessant? CONXI: De fet el gran projecte és haver marcat un full de ruta clar per saber on estem, on volem anar i el trajecte que cal fer per arribar a una fita concreta, en aquest cas amb dos clars objectius: millorar els resultats educatius i millorar la cohesió social. El projecte en concret que ens ha facilitat les pautes per aprendre a planificar aquest full de ruta és el PAC (Pla d’autonomia de Centre). Si ens comparem amb un gran vaixell que navega, amb una velocitat de navegació determinada, hem de preveure que els canvis en aquest trajecte potser no seran immediats ja que el vaixell té una inèrcia de moviment però si el que fem és marcar bé les coordenades del rumb a prendre, la tripulació les comparteix i les coneix, podrem orientar bé el trajecte, navegar amb determinació, sense perill d’anar a la deriva i podrem arribar amb el temps necessari al destí. En aquest vaixell viatgem una tripulació, uns passatgers i tothom podem contribuir en equip a que les maniobres es realitzen en funció del rumb marcat. Crec que saber què fem, perquè ho fem, i saber on volem arribar és molt important per unificar esforços, per no desorientar-te i deixar-nos eclipsar sobretot en temps tan canviants i amb tantes incerteses i condicionants externs com els d’avui en dia. Som una escola que busca la millora contínua i aquesta només s’adquireix si un reflexiona sobre la seva pràctica, s’ autovalora i analitza. Aquest projecte ens ha donat les eines per ferho. D’altra banda també s’han iniciat altres projectes molt interessants com el PELE (pla experimental de llengües estrangeres), el Projecte de pares delegats de classe, o el Programa de reutilització de llibres. ISABEL: Sens dubte el Pla d’autonomia (PAC) : la meva resposta és simple, ja que en els fons s’hi avarca cadascunes de les actuacions que es porten a terme al centre, però els motius de la meva resposta és l’ordre i sentit que dóna aquest tipus de projecte. Per una banda exigeix una planificació prèvia que és conseqüència de les necessitats de l’escola. Per l’altra et marca les actuacions del dia a dia perquè no perdis mai el nord, i finalment avalua i reflexiona per arreglar i aprendre dels errors. Però potser el que més m’agrada del PAC és que TOTS els membres de la comunitat educativa lluitem pel mateix objectiu: MILLORAR.

04

MARIBEL: El majestuós projecte de tirar endavant una gran escola.

S om N osaltres

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


3.De les decisions que heu pres, què canviaríeu? CONXI: Com a directora contínuament has de decidir sobre molts aspectes de la vida escolar. Hi ha una quantitat increïble de temes sobre els quals diàriament has de prendre decisions. Crec que qualsevol decisió que he pres ho he fet convençuda que d’entre totes les possibilitats que en aquell moment tenia, era la decisió més adient. Això no vol dir que tothom hagi estat d’acord amb totes les decisions que hagi pres, només faltaria ...de fet el punt de perspectiva de cadascú és únic, cadascú disposa d’una visió de la vida, de l’escola, d’uns valors diferents.... i per tant hi ha moltes situacions on no hi ha ningú que pugui dir taxativament com son les coses, sinó què li sembla que són, quin aspecte tenen des de la seva perspectiva.... En molts casos, encara que sembli paradoxal, en educació sovint dos i dos no fan quatre. Això sí, en prendre decisions, he procurat tenir en compte els diferents condicionants de cada situació, ser empàtica , humana, ser coherent amb uns principis i valors.... però malgrat la meva voluntat estic segura que ara amb el temps i amb l’experiència hi hauria coses que poder les faria diferent. De fet no hi ha res estable, tot està subjecte a canvi i, per tant, tot és relatiu a la situació del moment. Està clar que qui pren decisions té opcions a equivocar-se i negar-ho no té sentit. El fet de poder viure i fer front aquestes experiències d’haver de valorar, sospesar, interpretar situacions cada vegada diferents i úniques per respondre de la manera més oportuna t’ajuda a millorar la capacitat d’analitzar les situacions, a anticipar-se a les conseqüències i sobretot a aprendre del fracàs d’una decisió o de l’encert d’una altra. ISABEL: Res. Cadascunes de les decisions que he pres han estat en un moment i en unes condicions específiques. Si han estat encertades: genial, ja que en el món que vivim, necessitem idees positives. Però si han estat errònies, encara millor perquè caiem per aprendre aixecar-nos, les equivocacions, les crisis, són gran oportunitats per aprendre i millorar. MARIBEL: Res

4.Què t´ ha aportat el càrrec a nivell personal? CONXI: Tot plegat malgrat les dificultats que comporta el propi càrrec de directora el balanç és molt positiu. El càrrec m’ha aportat: poder conèixer una posició en l’àmbit escolar desconeguda per a mi, poder conèixer el sistema educatiu des d’una altra perspectiva, poder conèixer per dins el funcionament de l’administració, tenir una visió més global del centre i de la població, conèixer i relacionar-te amb altres institucions, amb tot el claustre, amb el personal del centre, amb companys d’altres escoles, amb moltes famílies; fet que enriqueix molt i et permet aprendre moltes coses de grans professionals i grans persones, exercitar la capacitat d’adaptació,

S om N osaltres

05

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


de saber escoltar, de saber estar, d’observar, d’analitzar, posar en pràctica la capacitat de fer front a situacions noves i haver de resoldre i donar resposta a aquestes... Com veieu, la reflexió de tot el que m’ha aportat el càrrec em suggereix un llistat llarg d’aspectes, i ....de ben segur m’he deixat moltes altres coses que m’han enriquit tant a nivell personal com a nivell professional. Marxo satisfeta, contenta i molt agraïda per haver-me donat aquesta oportunitat i haver confiat en mi. Marxo amb la consciència molt tranquil•la d’haver treballat dur per aportar el meu granet de sorra a aquest projecte i molt orgullosa de poder haver estat directora durant quatre anys d’aquesta escola. Marxo amb un coneixement de mi més acurat, sent més conscient de les meves capacitats, de les meves virtuts, dels meus defectes i dels meus límits i això et permet guanyar en seguretat en tu mateixa per fer front a altres reptes que puguin venir. ISABEL : A nivell professional mil coses, de les quals destacaria: la gran avantatge de tenir una visió global de l’escola, la importància de saber que només ets un granet de sorra però que amb treball en equip som una muntanya. Seria bo que tot mestre tastés un càrrec directiu. A nivell personal... milions de coses: però especialment el fet de que mai tothom està content i el que t’arriba com a Cap d'estudis són només les crítiques, mai les lloances. Per tant, és important tirar endavant, sense que t’afectin les parts negatives, (tot i que sense obviar- les, perquè ben llegides, poden ser una aportació). No perdre mai la il•lusió, cal treballar per allò en que creus: els nens. MARIBEL: La satisfacció d’experiències i aprenentatges nous.

5.A què penseu dedicar el temps lliure a partir d´ ara? CONXI: ...uf!! jo em considero una dona força activa i el temps lliure segur que l’ocuparé ràpidament amb altres tasques i responsabilitats.... la família, els amics, els esports, la natura, la formació.... segur que hi són presents a la meva agenda. D’ aquí poc, en finalitzar el càrrec, he de reprendre la tasca de la docència i l’educació física a les quals hi dedicaré també bona part del meu temps lliure. Per tant, la meva intenció no és tant recuperar el temps perdut i fer moltes de les coses que fins ara, per manca de temps, no he pogut fer sinó aprendre a gaudir i assaborir molt més cada un d’aquests petits moments. ISABEL: A mi mateixa i a la gent que val la pena. Sobretot i especialment al meu fill i el meu marit: les persones a qui més estimo i a les que més temps els hi he robat en aquests vuit anys. També vull aprofitar per dedicar molt esforços als meus alumnes i a les classes de música.

06

MARIBEL: Com sempre: a la meva família i a les persones que estimo.

S om N osaltres

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


P3

Els tallers d'experimentaci贸 a Infantil parteixen d'un fil conductor (l'aigua, l'aire, la terra....) i es tracta d'un recull d'activitats on s'empren materials manejables i vistosos que afavoreixen l'observaci贸, SOM NOSALTRES N. 16 la manipulaci贸... D'aquesta manera s'incrementen els JUNY 2012 est铆muls que rep l'alumne amb l'objectiu d'ampliar els seus aprenentatges.

S om N osaltres

07

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


Els dies de tallers com veieu, fem activitats un xic diferents de la resta de la setmana, on també un dels objectius és aprendre a relacionar‐nos amb altres nens i nenes de diferents grups i edats i aprendre a treballar junts i ser autònoms en espais diferents de l'aula i amb altres mestres del cicle.

08 S om N osaltres Revista escolar - Escola Pompeu


P4

... i a P4 tamb茅 experimentem!

SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

Els nens i nenes de P4 us han escrit observacions fruit de la seva experimentaci贸 directa.

S om N osaltres

09

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


10

S om N osaltres

Revista escolar - Escola Pompeu


P5

SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

Els nens i les nenes de P5 ens expliquen la part mĂŠs experimental del projecte dels volcans....

S om N osaltres

11

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


12

Els nens manipulen, observen i treuen conclusions a partir del treball realitzat.

S om N osaltres

Revista escolar - Escola Pompeu


PRIMER SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

A primer realitzem pràctiques científiques a partir dels continguts de Medi Natural de Primària amb la finalitat d'anar introduint el mètode científic.

S om N osaltres

13

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


Amb aquestes activitats volem fer‐nos preguntes davant fenòmens que succeeixen al nostre voltant, volem aprendre a formular i comprovar hipòtesis, a treure conclusions de fets observats, a expressar per escrit, amb un dibuix o una gràfica allò que s'ha observat...

14 S om N osaltres Revista escolar - Escola Pompeu


SEGON SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

“M’ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig comprendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre”.

S om N osaltres

15

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


16

S om N osaltres

Revista escolar - Escola Pompeu


TERCER SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

Aquest any a tercer, a l'hora de tallers, hem fet experiments. Aquí us en deixem uns quants. Recordeu que sempre hi ha d'haver una persona adulta per ajudar-vos! El got d'aire Si et digués que a casa teva no hi ha cap got buit, que en pensaries? Així és; encara que no vegis res dins dels gots, tots estan completament plens d'aire. Creus que l'aire no ocupa espai? Tot el contrari. Amb el següent experiment ho podrem comprovar. Materials -Un got "buit" (o ple d'aire) -Un mocador de paper -Un recipient molt més gran que el got Procediment Omple d'aigua el recipient gran , fins a una alçada superior a la mida del got. Per veure-ho millor es pot tenyir l'aigua amb colorant vegetal . En el fons del got col•loca el mocador de paper arrugat perquè no caigui quan girem el got. Gira el got i submergeix-lo vertical ment, sense inclinar-lo gens. Conserva aquesta posició per uns segons o minuts i després, treu el got sense perdre la seva posició vertical . Que ha passat? El got "buit" en realitat conté aire a dins. Quan el girem i el fiquem dins l'aigua,aquesta no pot entrar dins el got perquè hi ha aire dins i l'aigua no el pot fer fora. A més a més, l'aire és més lleuger que l'aigua i per això no pot escapar ni caure cap avall . Que més podem fer? Si quan treus el got l'inclines una mica... Que observes? Com ho expliques? El globus que no explota Materials Globus, aigua, encenedor Procediment Omplim d'aigua un globus inflat i a sota li donem calor amb un encenedor (la flama pot tocar el globus però no explotarà perquè l'aigua és un gran absorbidor de calor, cal molta calor perquè augmenti un grau). Posem molt poca aigua a dins d'un globus inflat, la flama a sota. Sempre que la flama toqui la zona d'aigua, el globus no explotarà, però si toca la zona d'aire, farà una explosió.

S om N osaltres

17

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


Per què no vola un globus aerostàtic? Quan l'aire és calent va cap amunt, per això per fer volar un globus aerostàtic escalfen l'aire i empeny el globus cap a dalt. Ho hem experimentat escalfant l'aire de dins una ampolla i posant un globus a la part superior Materials - 1 ampolla buida. - 1 globus. - 1 recipient amb aigua calenta. Procediment Ajusta el globus al coll de l'ampolla. Mantén l'ampolla submergida a l'aigua calenta. Observa com el globus comença a inflar-se. Quan s'escalfa l'aire de dins l'ampolla, aquest s'infla i necessita més espai. Per aquest motiu, l'aire entre dins del globus i l'infla. Si posem el globus sota aigua freda immediatament es desinfla. Quina flama s'apaga abans? Materials 3 espelmes de diferents colors. 1 recipient per tapar-les. 1 encenedor Procediment Encenem les tres espelmes i les tapem . Quina creieu que s'apagarà abans? La més alta, perquè al cremar-se desprenen CO2 i aigua. El CO2 és més dens que l'aire , baixaria, però calent és menys dens i desplaça l'oxigen cap a baix. Per això en cas d'incendi ens hem d'estirar a terra, perquè a la part baixa encara hi ha oxigen .

Flama que no crema Materials Gots de plàstic prim . Una espelma. Aigua. Sorra fina de platja o bicarbonat. Un encenedor. Procediment Si encenem l'espelma i la posem a sota del got buit, es cremarà perquè el plàstic deixa passar la calor. Si el got té aigua, no es foradarà fins que l'aigua no estigui calenta. Si el got l'omplim de sorra es foradarà perquè la sorra es calenta més ràpid que l'aigua. A l'estiu trobem la sorra de la platja més freda al matí que al migdia, i s'escalfa més ràpid que l'aigua.

Una llet màgica per fer obres d'art Materials Llet, bastonets d'orella, colorants alimentaris de diferents colors, sabó líquid, Recipient. Procediment Dins del recipient hi tirem la llet i unes gotes de colorants, (veurem que en l'aigua es dissolen , però en la llet no). Si toquem les taques amb un bastonet no passa res. Ara sucarem el bastonet amb sabó líquid i... Sorprèn el poder del sabó amb la llet.

18 S om N osaltres Revista escolar - Escola Pompeu


QUART

SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

TALLER D'ESTALVI D'AIGUA

Aquest curs hem realitzat a cada classe dos tallers d´educació ambiental: un era de coneixements dels animals i l´altre d´estalvi d´aigua.

Aquest taller te l'objectiu de donar a conèixer als alumnes la importància de l'estalvi d'aigua a les nostres vides. Amb aquest taller ens vam adonar de la gran quantitat d'aigua que hi ha al planeta, i de la poca que hi ha utilitzable. Vam estudiar el cicle de l'aigua, la potabilització i la depuració, els diferents usos de l'aigua. Tambe vam poder observar les activitats del dia a dia en les quals es gasta l'aigua i ens van ensenyar possibles formes d'estalviar aigua. A més, vam calcular els litres d'aigua que arribem a consumir diàriament...va ser molt interessant!

TALLER "TOCA­TOCA"

El "toca­toca" és una activitat que es fa amb l'objectiu d'introduir la participació al món animal entre els alumnes. L'animal que podeu veure a la fotografia és un camaleó. En aquesta activitat els nens vam comprovar les diferències entre els animals... ­Com són? ­Què mengen? ­Com es mouen? Vam observar les característiques dels animals: És una activitat que ens ha agradat molt!

S om N osaltres

19

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


English Flash LET'S GO TO THE RESTAURANT (P4) With P-4 we went to the restaurant, we play with forks and glasses and we order food in English. A very nice experience, isn't it!

LOOKING FOR THE TREASURE (P5) Considering that now children are true pirates, they took a map and look for the treasure in the playground. Pirate stickers, a priceless treasure!

TALLER D'ANGLÈS A CICLE INCIAL A la primera sessió del taller d'anglès els nens de 1er i 2n miren un vídeo on s'explica el conte de 'La Rateta que escombrava l'escaleta', que serà el conte que els nens hauran de representar en anglès al final del taller. Here you have the photos from the theatre workshop's 5th session, this is the last one before performing the play, and they have elaborated a little mouse made of cardboard which they will take home at the end of the workshop. WHO IS WHO? (GRADE 4) Do you know this game??? But this is our special "Who is who?". The main characters of the cards are the teachers of the school. Have a look!!!!! Here you've got the rules of the game: This is a pair work activity that can be used with the cards or without them. If you use the cards, one of the students will read each sentence at a time and the other student will try to guess the name of the teacher from the main card. A different possibility is to work without the cards and, in this case, one of the students chooses a teacher from the main card and the other student asks yes/no questions to find out his colleague’s choice. They can change roles after practising for a while and check how many correct answers they made. (Is it a girl? / “Has she got blue eyes?” / …) HAVE FUN!!!

20 S om N osaltres

Revista escolar - Escola Pompeu


English Flash Make an Egg Float in Salt Water An egg sinks to the bottom if you drop it into a glass of ordinary drinking water but what happens if you add salt? The results are very interesting and can teach you some fun facts about density. What you'll need: One egg, Water, Salt, A tall drinking glass. Instructions: ‐ Pour water into the glass until it is about half full. ‐ Stir in lots of salt (about 6 tablespoons). ‐ Carefully pour in plain water until the glass is nearly full (be careful to not disturb or mix the salty water with the plain water). ‐ Gently lower the egg into the water and watch what happens. What's happening? Salt water is denser than ordinary tap water, the denser the liquid the easier it is for an object to float in it. When you lower the egg into the liquid it drops through the normal tap water until it reaches the salty water, at this point the water is dense enough for the egg to float. If you were careful when you added the tap water to the salt water, they will not have mixed, enabling the egg to amazingly float in the middle of the glass.

he rking on t o w e r a C A, B a nd

6 ts of grade " n e d u t s e Th eum e w a x mu s h T " : y r o t s P h o to o

f th e E n

g l is h c l a

ss

th The wea

er's corn

er

Els mestres d'anglès de l'escola, la Laia, l'Anna, en Marc, la Marisa i la Sílvia, ens conviden a visitar el seu blog: http://englishlloretdemar.blogspot.com.es

S om N osaltres

21

Revista escolar - Escola Pompeu


S E N I G À P S E I R À R LI TE Enguany els nois i les noies de cicle superior van participar en la 8a edició dels Premis Vila de Lloret i van presentar treballs molt macos sobre la narrativa i la poesia de viatges.

En la categoria de narrativa amb el "premi Motxilla de Viatge per a primària" vam tenir una alumna de sisè premiada, la Gemma Mateu Mas! Així, el passat 20 d'abril vam anar al Teatre de Lloret a gaudir del lliurament de premis Vila de Lloret. Moltes felicitats a la Gemma, a tots els participants i a tota la gent implicada en aquesta jornada! Aquí podeu llegir el text d'aquesta alumna de 6è que ha guanyat el premi literari:

DIARI D’UNA PERSONA CEGA. CARTA A UN NEN RIC Sóc una persona pobre. Cega No sé on anar. Jo voldria viatjar. Voldria ser lliure. Voldria creuar els set mars i fer la volta al món visitant racó per racó. Voldria fer tants amics! Aprendre els mil i un idiomes del món. Nedar envoltada de dofins. Nedar envoltada de taurons. Nedar envoltada de peixos de colors. Passejar per la platja. Ser lliure en el paradís. Caminar pels diferents pobles i ciutats del món. Jo no voldria un món apagat. Jo voldria un món ple de colors, de sentiments. Que ningú fos millor que ningú. Que tots fossim iguals. M’agradaria veure paisatges d'aurores boreals, a l’Antàrtica. Dormir en un iglú. Passejar en un trineu estirat per gossos de neu. Patinar per sobre d’un llac glaçat. Anar a l’Índia i provar menjars estranys, d’aquells que piquen tant. Jugar amb els nens pobres a pilota. Anar a dalt de tot dels Alps i contemplar el món des d' adalt. Veure com d’elevat estava allò i baixar volant per damunt l’aire. Escalar l’Everest. Anar a la cova del monstre i prendre un té amb l’Home de les Neus. Anar al desert i fer una col•lecció de cactus. Agafar un coet i anar a saludar la lluna. Entrar en un videojoc i ser en ‘superman’. Volar damunt d’un avió de paper. Al costat meu, convidar algun àngel que passi per allí. Tenir tots els arbres que hi hagin al meu jardí. Anar i tornar del passat, futur i present. Fer busseig al fons del mar. Veure tota mena de criatures marines. Descobrir l’Atlàntida i les sirenes que i habiten. Anar a un parc d’atraccions. Conèixer les religions , saber els perqués de les coses. Observar cada animal, un per un, i estudiar els seus sons. Fer el mateix amb els vegetals. Tenir memòria d’elefant. Ser lliure. Tot això, en un sol dia. Tot això m’alliberaria. Amb tot això, seria feliç. P.D. M’agradaria compartir aquest viatge amb tu.

22


DIARI D’UNA PERSONA CEGA. CARTA A UN NEN POBRE 1 2de març del 201 2. Espanya. Avui marxo. Semblo l'única persona contenta. Sento els plors dels pares, dels avis, dels amics. La meva gossa m’acompanya en el llarg camí que emprendré d’aquí a uns minuts. Mai he marxat de viatge. Em fa molta il•lusió. Estic nerviosa. Sona el timbre de l’aeroport. Sembla una pel•lícula Marxem de Lloret. Marxem al desert. 22 de març de 201 2. Ones de sorra. Desert del Sàhara. El desert. Tot és sorra que notes quan camines, pels peus secs. És el so protagonista, el que fa que les orelles es vagin tranquil•litzant mica a mica i es deixin portar per la dolça melodia del vent. Però no és, sinó, la veritable màgia del vent és la que fa que una cosa fosca, negra, és torni blanca, rosa, blava. És la veritable màgia del vent la que fa que un paisatge negre, fosc, és torni de color. 2 d’abril del 201 2 del 201 2. Madagascar. Tot moll. La selva perillosa amb tot de plantes molles que et toquen el braç. Animals depredadors que sent el seu rugit des de l’altre punta de l’illa. El tacte de la terra humida que notes als teus peus. Silencis i sons que creen emocions. Emocions impossibles d’explicar. 1 2 d’abril de 201 2. Nova York. Tothom cridant. No pots sentir res més. La sensació que no ets, sinó, una insignificant persona més. Tothom parla, xerra i explica, mentre que tu ets un insignificant individu que no fa res més que decorar. La sensació, aquella que tu ets diminut en comparació. Ets tan petit que et sens sol. 22 d’abril del 201 2. Alaska. Tanta fred. No et sents els dits del peu. La fredor del vent et glaça les venes. Sents com recorre l’aire glaçat pels peus, les mans, la panxa, el cap. Agafes la manta i gaudeixes del moment. 2 de maig del 201 2. India. Pobresa alegre. Sents les rialles de la gent. Aquells nens, que no tenen cap joguina. Aquelles dones, que moren abans de donar a llum. Aquells avis que no tenen medicines per curar-se. Tot i això, tot i la pobresa que els acompanya, sents unes lleugeres rialles. I, sense adonar-te, se t’encomana el riure. 1 2 de maig del 201 2. Alps. Notes el vent de la cara. És com un suau matalàs en el que t’adorms d’espert. Senmbla que volis, que toquis els núvols. Que el cel sigui teu. Que et deixis anar per l’aire. Que caminis per la brisa. Que siguis un elegant ocell durant un instant. Llàstima que aquest instant no sigui etern. 22 de maig del 201 2.Costa Rica. El mar. Com n’és de màgic el mar. Amb el seu tacte moll i el seu gust salat. Et submergeixes al fons de l’aigua i aterres de peu al fons, on hi ha la sorra fina que toques amb els peus. Surts a agafar aigua i aprofites per escoltar la dolça melodia de les gavines. Una melodia tan especial com el mar mateix._ P.D. Tu pots fer el mateix. Si vols viatjar però no pots fer-ho, no cal que marxis. Només cal que tanquis els ulls i somia. Gemma Mateu Mas

23


CINQUÈ SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

SORTIDA A PONTÓS Els nens i nenes de cinquè vam anar a Can Oliver, situat a Pontós (Alt Empordà) a fer uns tallers sobre la prehistòria. En aquests tallers es reprodueix la vida dels nostres avantpassats prehistòrics d’una forma lúdicoeducativa, mitjançant reproduccions i ambientacions. Els objectius d’aquestes activitats són: - Conèixer les eines i objectes utilitzats en el dia a dia dels nostres avantpassats i mostrar l’evolució tecnològica d’aquests. - Donar a conèixer aspectes de la vida quotidiana en temps remots. Vam fer els taller següents: - Construcció d’un campament prehistòric Vam parlar sobre l’evolució de l’hàbitat i les diferents tècniques i materials per fer aixoplucs o cabanes de llarga estança. Ho vam portat a la pràctica construint cabanes en petits grups. - Elaboració d’eines: hem fet eines prehistòriques. Vam tractar les diferents eines i tecnologies prehistòriques , els minerals que utilitzaven, i tot seguit vam realitzar la nostra eina. - Com es feia el foc: L’educador ens va explicar les avantatges que va comportar la descoberta del foc i va fer una demostració de com s’encenia, utilitzant dues de les tècniques conegudes. Vam intentar fer foc. -El treball de la pell: vam fer una bosseta.... a més a més, també vam descobrir com es feien els rituals funeraris. Vam fer ceràmica: un recipient. Vam pintar a la cova. Vam experimentar com caçaven i menjaven i ens vam fer un amulet. L'excursió a Pontós va ser molt divertida i vam aprendre moltes coses dels prehistòrics.

S om N osaltres

24

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


5è i L'AJUNTAMENT DELS INFANTS Els nois i les noies de 5è han participat en el projecte de l'AJUNTAMENT DELS INFANTS. Aquesta activitat emmarcada al Pla Educatiu d'Entorn, vol promocionar la participació dels més petits en el seu entorn. Els objectius de base son apropar els infants de 10 -11 anys als canals de participació democràtica, sensibilitzar-los sobre els valors del diàleg, la convivència i el treball compartit i fer-los corresponsables del seu entorn immediat (l’escola, el barri i la vila). Cada classe de 5è tria, mitjançant unes eleccions, el seu representant. Aquests representants assisteixen a unes reunions de treball a l'Ajuntament on aporten tot el s'hagi consensuat i parlat a la classe respecte el tema a treballar i també fan el traspàs d'informació a la seva aula del que s'ha parlat a les reunions de l'Ajuntament. Els nostres representants de 5è conjuntament amb la resta de representant de les altres escoles es van reunir amb dues tècniques per començar a treballar amb el projecte d’aquest any. Una vegada recordades les propostes relacionades amb les activitats de lleure per a infants i adolescents en un principi proposades, l' Ajuntament va proposar a l’Ajuntament dels Infants dissenyar un recorregut per Lloret, identificant espais, equipaments o llocs que creiem que poden ser d’interès per als nens i nenes i per la ciutadania en general. Els nois i noies de 5è, van treballar a l'escola un itinerari per Lloret. Després que cada representant expliqués el seu itinerari a partir del plànol del municipi, la tècnica de medi ambient, va ajudar a l’Ajuntament del Infants a unificar els itineraris presentats i a dissenyar-ne un. Aquest itinerari anomenat el recorregut de l’Ajuntament dels Infants, de fet són tres itineraris connectats entre si que es poden fer independentment o conjuntament. D'aquesta manera, cada escola es va preparar la seva campanya de comunicació per explicar l’itinerari de l’Ajuntament dels Infants. Aquest projecte va concloure amb el plenari del dimecres 30 de maig a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Lloret de Mar. Els representants de 5è ho van fer molt bé! Felicitats a les classes i a l’Ajuntament per seguir amb aquest projecte cada any!

25 S om N osaltres Revista escolar - Escola Pompeu


SISÈ SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

...

REFLEXIONS

EL CANVI CLIMÀTIC

t tre món , l’esser humà esta produin nos al nt cta afe a est àtic clim vi El can mant una escalfor que no surt de molt CO2. Aquestes ones estan for l’atmosfera . El canvi climàtic s , hi ha llocs que ara semblen desert afecta bastant a la majoria del mon n mars ja que estan molt inundats. ble sem que res alt i res u plo no perquè d’aquí uns 50 anys Espanya i altres Si no fem res per el canvi climàtic tot inundat. països ja no existiran perquè estarà el canvi climàtic menys EEUU i Xina. Tots els països estan d’acord amb a bre en arbre d’una punta d’Espanya Abans un esquirols podia anar d’ar ni un cop . una altre d´Espanya sense baixar-ne climàtic? Que podem fer per ajudar al canvi uir! ...nosaltres també hi podem contrib t el cotxe . 1- Hem d'intentar no fer servir tan s. 2- No deixar-nos les llums oberte . 3- No abusar molt de l'electricitat 6è

La brossa LA BROSSA te la tro b es al car veuràs un rer, al p a ampolla arc o al buida, alg servir... V bosc. Vag una llaun as a pass is on vag a , bosses ar el dia sorra llu is, de plàstic a la platj ent, mires a i quan sense fer les reste la mala v p oses la t s de cigar ista que t ovallola rets i dec ens. Pot s agradable a la id eixes anar er serà l anar neda a mala el a l 'a nt per la ig u la llauna a de ecció, ja platja i t que aquel que no és robar-te l vailet v g una gavin a ir e un peix mo a tirar al a a sobre rt a caus terra, ni t d'una roc pescar. S a d a e m poc és un a amb les eguidamen a bona vis plomes co t vas al natura i ta bertes de bosc, on d'animals t'imagines xarxes de de mil co sembla in milers de lors. Per visible. No plantes, ò, quant el veus. L queda d'a de intentes a teva vis quells ar m ir t a b a r r e n l s talats o omés capt o, et fosques a sobre n no es v a l'imatge d'una circ eu res de d e l del tros que umferència verd. Nom de bosc q és rodone marró cla ue encara que la ge s r. Màquin queda per nt tira. P es al cos ò no s'hi er aques Recicleu i t a t p ot anar p ta raó i el món se er la bro moltes m rà un mur 6È ssa é s , al ple de r e c ic l eu, si us colors. plau.

S om N osaltres

26

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


Educació musical SOM NOSALTRES N. 16 ­ JUNY 2012

´

´ ´

27

S om N osaltres

Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


Educació física

RECORDEU... L'activitat física és molt important per mantenir-nos en un bon estat de salut, aquí podeu observar un dibuix on es veu la piràmide de l'activitat física. Igual que l'activitat física millora el nostre estat de salut, la nostra alimentació també es molt important. Aquí podeu observar quins son els aliments més sans i que hauríem de prendre més sovint.

S om N osaltres 28 Revista escolar - Escola Pompeu


EDUCACIÓ ESPECIAL

SOM NOSALTRES N. 16 ­ JUNY 2012

Què fem a l’aula d’educació especial? Tot i que sembla una pregunta senzilla, trobar la resposta adequada pot ser més complicat. Podríem dir que a l’aula d’educació especial donem una resposta més individualitzada a aquells alumnes que poden tenir unes necessitats específiques. I, tot i que aquesta resposta de “manual” és certa, m’agrada més explicar-ho d’una altra manera. M’agrada pensar que a l’aula d’educació especial mirem, a partir del que necessita l’alumne o alumna, quina és la millor manera d’ajudar-lo, bé sigui per reforçar la lectura, les matemàtiques, la resolució de problemes... o per ampliar els coneixements. Per fer això, els grups son molt més petits, de dos, tres o quatre persones. Inclús de vegades només hi ha un alumne a l’aula. Llavors busquem quina és la millor manera de treballar, ja sigui utilitzant programes informàtics com els del JClic, o aprenent a buscar pistes als enunciats dels problemes per esbrinar quina operació hem de fer, o com organitzar allò que hem d’estudiar perquè sigui més fàcil d’aprendre i recordar-ho, entre d’altres coses. Com veieu, podem treballar de mil maneres diferents, tantes com alumnes hi ha, i és que cada nen o nena és únic.

AUDICIÓ I LLENGUATGE La logopèdia és la ciència que estudia, preveu, avalua, diagnostica i tracta els problemes de la comunicació en qualsevol dels seus àmbits. El treball logopèdic realitzat des de l'aula d'audició i llenguatge es centra en la parla, el llenguatge, l'escriptura, l'expressió facial i corpooral, etc... adaptant-se sempre a les necessitats de cada infant. Els grups de treball proposats a l'aula no són gaire nombrosos. L'objectiu principal és que els nens i nenes avancin progressivament dins de les seves possibilitats i en un ambient proper i estimulant. Per últim només comentar-vos que des de l’escola hem creat un blog específic de l’àrea d’audició i llenguatge. Per accedir a ell només cal anar a la web de l’escola i clicar a la icona “audició i llenguatge. També podeu accedir-hi escrivint directament la direcció del blog. Aquí uns deixem la direcció: http://mallpompeufabra.blogspot.com.es/ Esperem que us agradi...

29 S om N osaltres Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


MENJADOR SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

Aquest any al menjador de l’escola fem conèixer als nens que la bona alimentació i fer esport és bo per a la salut.

"ENGANXA´T A L'ESPORT, MENJAR BÉ I SER ACTIU"

KOORdinació ­ FLÉXIbilitat ResiSTÈNCIa ­ FORÇa

S om N osaltres 30

Revista escolar - Escola Pompeu


PASSATEMPS SOPA DE LLETRES

Heu de trobar les següents paraules: rebuig, reutilització, paper, cartró, vidre, plàstic, metall, arbres, flor, brossa, paperera, estalviar.

LABERINT

SUDOKU

Ompliu totes les caselles buides amb els números de l’1 al 9, de tal manera que cap número es repeteixi en cap fila, ni vertical ni horitzontal, ni dins els nou requadres de 3x3

JEROGLÍFIC FA TEMPS QUE VIUS EN AQUEST BARRI?

D 31

+

ENDEVINALLA

VAIG SEMPRE DE VIATGE SENSE MALETA NI BASTÓ; DE VEGADES SEMBLO UN FORMATGE, I D'ALTRES UNA TALLADA DE MELÓ.

S om N osaltres Revista escolar - Escola Pompeu Fabra


AMPA SOM NOSALTRES N. 16 JUNY 2012

CARTA DE L’AMPA Benvolguts pares, mares, nens i nenes, ja hi som a les portes de les vacances un any més… sembla que fos ahir quan estàvem nerviosos doncs començava un nou curs, noves amistats, nous professors i nous projectes. Esperem que aquests nous projectes hagin estat positius, i hem de dir una vegada més adéu a aquest curs. Però com ja sabeu, aquest any no només acaba un curs, també acaben l’etapa d’equip directiu unes persones molt especials per a tots nosaltres... si, si, parlem de la Conxi, la Isabel i la Maribel; des de l’AMPA volem agrair l’esforç, les ganes, tot el que han fet per aquesta escola, la veritat, estem orgullosos d’aquest equip directiu, no cal dir que els desitgem el millor. Aquest any l’AMPA ha fet moltes coses com ja sabeu, hem col•laborat en les festes de l’escola, hem subvencionat com cada any una part de la sortida del teatre, els més petits han gaudit d’una nova estructura al pati, hem realitzat la distribució de llibres, xandalls i bates la qual s’ha valorat de forma molt positiva,etc. Però no ens agrada mirar enrere, de la mateixa manera que ens ha passat volant aquest curs, d’aquí a poc tornarem a començar un nou curs escolar, i el que volem es que malgrat la situació actual del Departament, fer una crida als pares per tal de que participem més a la nostra escola. El proper curs tenim molts projectes, volem millorar la mobilitat envers la nostra escola, millorar la oferta i la organització de les activitats extraescolars, treballar molt estretament amb el nou equip directiu, que de ben segur necessitaran la nostra ajuda, millorar les activitats esportives i la comunicació amb els pares i mares delegats de curs. Per fer una realitat de tot això, necessitem que tots vosaltres ens feu costat. I els nostres nens i nenes? Ens queda un últim esforç i a gaudir de les vacances, nous amics, noves emocions, la veritat us ho heu guanyat! Ens veiem el proper curs! No volem acabar aquesta carta, sense agrair a tots el professors, tècnics i personal de la nostra escola per la feina feta durant el cus, a tots aquells pares voluntaris que ens han decorat l’escola a les festes i han participat, i també, molt especialment als pares i mares delegats de curs, sempre que hem fet una crida per tal de que ens ajudessin, no ens han fallat mai. Molt bon estiu per a tots!

S om N osaltres 32

Revista escolar - Escola Pompeu


QU I ES QU I ? CARICATURES: GEMMA MATEU MAS


revista 2012  

revista digital numero 1

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you