JOVES ENGINYERS

LA CÀTEDRA BELLAPART, UN WIN-WIN PER A ESTUDIANTS, PROFESSORAT I INDÚSTRIA

gFa un any de l’acord entre la UdG i l’empresa garrotxina per crear aquest espai d’intercanvi i foment del coneixement del vidre com a element estructural. gLa Càtedra contempla una aportació anual de Bellapart de 12.000 euros i sobretot expertesa formativa, amb la implicació del departament EMCI de la universitat.

La Càtedra Bellapart és un espai governat per un clausulat acordat com a pont d’unió, intercanvi i creixement d’ambdues parts, l’acadèmica i l’empresarial. “En ella conflueixen professors de la UdG i els nostres especialistes, i va creixent i desenvolupant-se amb el pas del temps”, ens explica Francesc Arbós, enginyer industrial i president de Bellapart Grup. Incentivar d’aquesta forma la investigació i divulgació de solucions per a l’edificació a través del disseny i la construcció d’estructures amb materials lleugers d’alta tecnologia com el vidre, o també l’acer i alumini, és un win-win pels aspectes positius que aporta a estudiants, al professorat i a Bellapart mateix. Uns i altres valoren l’experiència en aquest any de recorregut com altament positiva.

El vidre com a solució

Els màsters estan sent seguits no només per enginyers industrials, sinó per altres alumnes interessats a conèixer més sobre aquest material. “Precisament el que volem és que especialitats diverses obrin els seus coneixements cap a la utilització del vidre com a element per a la concepció de projectes. Té un ús amplíssim, i en canvi la seva versatilitat en la construcció és poc coneguda”, diu. És una manera de consolidar i encara potenciar una relació amb la UdG ja existent a través d’iniciatives com AMADE. “Va ser precisament aquest grup de recerca, amb el qual col•laborem fa anys, que ens la va suggerir per créixer en ambdues direccions. Implica, per exemple, la nostra contribució en proposar títols de grau i de màster, els treballs dels quals es vinguin a fer a les instal•lacions de Bellapart. Els obrim les portes del laboratori i els facilitem el material per tirar endavant els seus assaigs”. També assumeixen el cost de la matrícula de màster de l’estudiant la proposta del qual trobin més interessant per al sector. “I per descomptat, donem classes sobre estructures de vidre. També podem facilitar la participació en simpòsiums especialitzats aprofitant els contactes que mantenim amb universitats estrangeres, posant-les en comunicació amb la UdG. Ara la pandèmia ens condiciona, però això esperem que no durarà sempre”.

El plus de l’art

L’investigador d’AMADE i professor del Departament EMCI (Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial) de la UdG, Dani Trias, afirma que als docents els convé molt aquest contacte amb el món empresarial per tenir una idea real sobre què es valora i s’espera dels estudiants que estan formant. “I més encara amb líders que ens esperonen en el repte de respondre les preguntes a les quals s’enfronten en el seu dia a dia”, apunta. Tot això amb el plus d’estar contribuint a crear projectes tan vistosos i bells com els que executa l’empresa presenca. “És una manera d’engrescar els joves en la idea que ser enginyer no significa haver de treballar sempre tancat dins una fàbrica, sinó que es pot participar en propostes que tenen un toc artístic en entorns més alegres i amables”.

Explorar nous mons

La iniciativa tot just comença a caminar, i es va nodrint de continguts. “La vam inaugurar al juliol 2020 i el context Covid ens ha coartat un xic. Però hem desenvolupat el Màster que imparteix AMADE, i també xerrades obertes a tothom, amb bona acollida. Sortir del món del formigó i l’acer per explorar les estructures de vidre, fuig de la concepció clàssica i és un desafiament interessant que obre expectatives en l’enginyeria i l’arquitectura, sobretot per espais que demanin molta llum”, conclou. mEIGi