COMISSIONS

Vine i participa’n!

COMISSIÓ DE JUBILATS I PREJUBILATS

g Per explicar a la nostra secció de l’Enginy què hem fet i què farem durant aquests mesos, el símil que ens ve a la ment és que hem estat dins d’un túnel llarg i incert, en el qual encara ens trobem, però ja veiem alguna claror que ens indica la sortida.

CONNECTATS I DESITJANT ORGANITZAR EL NOSTRE

RETROBAMENT

Aquesta situació de pandèmia ens ha obligat a tots a prendre les màximes precaucions i proteccions. S’ha imposat la mínima activitat social i el manteniment de la distància física. Per sort, la tecnologia actual ens permet parlar i veure’ns, encara que sigui a través d’una pantalla. No és poc, ho valorem i ho hem aprofitat.

Hem seguit connectats

Gràcies a la tecnologia i la iniciativa de la seva Comissió, el col•lectiu dels enginyers Jubilats i Prejubilats hem mantingut les nostres trobades en forma telemàtica. De manera puntual un cop al mes, hem pogut gaudir de les nostres converses. Hem parlat molt de com ens anava al nostre entorn, i com no, de la Covid-19, que sortosament ara per ara en conjunt hem pogut esquivar força. Els pocs casos que ens han tocat de prop, algun d’ells preocupant, s’han pogut resoldre feliçment. D’aquesta forma, encara que poc actius en un tram tan fosc de la pandèmia, poder compartir les nostres vivències ha estat enriquidor. N’estem contents.

Què més hem fet

Els més grans hem hagut de passar un any llarg enclaustrats, i per tant ens hem bolcat en allò que sí podíem fer sense sortir de casa. Sabem de companys que han aprofitat per escriure les seves memòries, altres els pensaments... Tot plegat ha donat de si alguns resultats sorprenents. En Carles Pastor, per exemple, un home molt conegut en el món de les havaneres, ha realitzat i presentat un llibre de cent cançons que signifiquen el recull de la seva obra com a cantautor. Segurament, més endavant repetirà presentació al nostre Col•legi, i així ens el podrà signar. En Joan Juanals, aficionat a l’escriptura, treballa en una proposta gens fàcil, un conte d’unes 70 pàgines el protagonista del qual és un ocell. Està pensat per a joves a partir d’11 anys, que possiblement se sentiran partícips de les seves aventures. I jo he tingut una sorpresa. Endreçant i buscant he trobat un llibre que va venir a mi l’any 1959 com un regal, i que mai vaig llegir. El títol, simbòlic en aquest punt del camí, m’ha cridat i m’ha convidat a endinsar-me en el seu missatge: “Tots els camins duen a Roma”. I així és com 60 anys més tard he repassat amb en Gaziel, l’autor, el recorregut de la seva vida, i un xic de la meva.

Delits per la pròxima trobada

Amb tants de nosaltres havent rebut ja la primera dosi de vacuna, ens atrevim a començar a pensar trobar-nos. Ja en tenim ganes! Pensem que serà al juny, el clàssic dinar que els últims anys fèiem amb les corresponents parelles al restaurant Sa Malica de Blanes. Tradicionalment era al maig, però el projectem per més endavant buscant seguretat. Volem donar-nos marge perquè tots i totes hi puguem participar tranquils i amb bona salut. Tenim tantes coses sobre les quals conversar! I segur que algú preguntarà pel viatge pendent a Sicília. Doncs també ens agradarà de comentar-lo. Per fi, albirem un bri de llum... mDomingo Argilés, Responsable de la Comissió de Jubilats i Prejubilats.