Guillotina Magazine by Edu Vidiella

Participa amb la revista!:

#GuillotinaMagazine

Equip Guillotina Magazine

Facebook.com/guillotinaMagazine

Twitter.com/guillotinaMagazine

Instagram.com/guillotinaMagazine

Youtube.com/guillotinaMagazine

“Des de Guillotina creiem que una revista amb notícies sense manipular és totalment possible. Creiem que això no és un luxe prescindible, és un dret, per el que hem de lluitar totes juntes. Per tant et donem les gràcies a tú també per creure-hi i fer-ho viable i alhora possible”

Eduard Vidiella

Julià Gómez

Mar Isern

No treballa per Bankia

No vota ni al PP ni al PSOE

Està molt cansada

Editorial Guillotina Magazine

Des del nostre equip hem vist la necessitat de crear una publicació satírica mensual totalment independent. Què comporta això? Comporta una informació a la ciutadania sense cap tipus censura, és a dir, una total llibertat d’expressió alhora de mostrar les notícies que molts mitjans reparteixen amb el filtre de les empreses i en molts casos partits polítics que les subvencionen. És per aquest motiu que tot i que sigui arriscat econòmicament, pensem que la informació real no és un luxe, sinó una necessitat de la qual nosaltres mateixos hi estem involucrats. Arribats a aquest punt podreu entendre perquè la nostra publicació no conté cap tipus de publicitat de marques comercials ni rebem subvencions per part d’entitats polítiques o apolítiques. Ara que ja coneixes les nostres prioritats: encara et sembla cara la nostra publicació?

+ info: www.guillotina.com

// PROTESTES CONTRA LES RETALLADES A MADRID (26-03-2014)

SUMARI

ESPANYA 1ª

(EN CORRUPCIÓ EUROPEA)

POLÍTICA I ACTUALITAT Rajoy té por a donar la cara, pàg 19 Bárcenas el fetitxista, pàg 26 Pujol l’esquiador, pàg 30

ESPORTS Ofertes en partits de finals, pàg 34 Nou model de pilota, pàg 40 Rànking de partits i preus, pàg 35

CONTACTE Direccions i altres, pàg 42 Frase del mes, pàg 43

POLÍTICA SOCIETAT ARTICLES I OPINIONS Rajoy té por a donar la cara, article de David Fernández Espanya i Alemanya, un vincle més que íntim

AI AT

// TEXT: JULIÀ GÓMEZ // FOTOMUNTATGE: EDUARD VIDIELLA

Pàg. 12 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

FOTOGRAFIA: MARC LLORENÇ

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 13

RAJOY TÉ POR A DONAR LA CARA Article de David Fernández

Espanya, país de pandereta En qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per

pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt cada vegada més. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar n qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa

Pàg. 14 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

Quan el càrrec de president et toca a la tombola En qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actua-

“¿Pero cómo que no tomaba ninguna decisión? Había dos opciones: pedir el rescate o no pedirlo. Oiga, si no tomo ninguna decisión ya estoy tomando una decisión.” Mariano Rajoy 17/05/2014

litat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt cada vegada més. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de qualsevol perfil hagio-

gràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de Civilitzacions de Zapatero a l’ONU o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d’algú que es passaria el dia en pijama. Era una matinada d fortor de roses que duia l’aire, la cantadissa d’ocells que’abril, xamosa i riallera per la blavor del cel, la fortor de roses que duia l’aire, la cantadissa d’ocells que hi havia per arbres i tee, però amb la perulades... i, en fi, perquè xamosa i riallera la veien aquells dos éssers que anaven a assolir els delers somniats. La vila gairebé dormiae, però amb la pere, però amb la pere, però amb la per, encara, quan la beneïda parella ja eixia de l’església. La núvia anava vestida de negre, però amb la perruca un xic més lluent, la mantellina posada amb més pretensions, una mica més encastat al cos

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 15

Pàg. 16 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

Earrugat el front, menys caigudes les vermelles galtes i un xic més aprimat el nas, potser xuclant la fragància de l’atmosfera. El nuvi, que semblava fill d’ella, anava, en canvi, com avergonyit, cot el cap, que li cobria un barret fins a les orelles (un barret del difunt), amb una americana ampla i curta americana. N’havia fet una de les seves.Els mercats de Pratbell, d’antiga anomenada, van arribar a llur més gran esplendor pels encontorns de l’any 50 de la passada centúria1. Acabava en qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò

que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li cas Gürtel1 encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’acLa política és l’art de buscar problemes

tualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de Civilitzacions de Zapatero a l’ONU o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d’algú que es passaria el dia en pijama. Era una matinada d’abril, xamosa i riallera per la blavor del cel, la fortor de roses que duia l’aire, la cantadissa d’ocells que hi havia per arbres i teulades... i, en fi, perquè xamosa i riallera la veien aquells dos éssers que anaven a assolir els delers somniats. La vila gairebé dormia, encara, quan la

1 Cas Gürtel: El cas va sortir a la llum el desembre del 2013. En aquell moment s envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de def Civilitzacions de Zapatero a l’ONU o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d’algú que es passaria el dia en pijama. Era una matinada d’abril, xamosa i riallera per la.

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 17

beneïda parella ja eixia de l’església. La núvia anava vestida de negre, però amb la perruca un xic més lluent, la mantellina posada amb més pretensions, una mica més encastat al cos el mocador gran, l’esguard més eixorivit, menys arrugat el front, menys caigudes les vermelles galtes i un xic més aprimat el nas, potser xuclant la fragància de l’atmosfera. El nuvi, que semblava fill d’ella, anava, en canvi, com avergonyit, cot el cap, que li cobria un barret fins a les orelles (un barret del difunt), amb una americana ampla i curta americana. N’havia fet una de les seves.Els mercats de Pratbell, d’antiga anomenada, van arribar a llur més gran esplendor pels encontorns de l’any 50 de la passada centúria. Acabava en qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personal

“No voy a devolver absolutamente nada porque el dinero que tenía en Suiza lo gané con una actividad profesional desde el año 1989” Luís Bárcenas 06/011/2013

Pàg. 20 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 BÁRCENAS ADMET QUE ELS DINERS LI PRODUEIXEN UN PLAER PERSONAL QUE CAP DONA LI HAVIA DONAT MAI.

Bárcenas el fetitxista Earrugat el front, menys caigudes les vermelles galtes i un xic més aprimat el nas, potser xuclant la fragància de l’atmosfera. El nuvi, que semblava fill d’ella, anava, en canvi, com avergonyit, cot el cap, que li cobria un barret fins a les orelles (un barret del difunt), amb una americana ampla i curta americana. N’havia fet una de les seves.Els mercats de Pratbell, d’antiga anomenada, van arribar a llur més gran esplendor pels encontorns de l’any 50 de la passada centúria. Acabava en qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en

el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència,

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 21

l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de Civilitzacions de o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d’algú que es passaria el dia en pijama. Era una matinada d’abril, xamosa i riallera per la blavor del cel, la fortor de roses que duia l’aire, la cantadissa d’ocells que hi havia per arbres i teulades... i, en fi, perquè xamosa i riallera la veien aquells dos éssers que anaven a assolir els delers somniats. La vila gairebé dormia, encara, quan la beneïda parella ja eixia de l’església. La núvia anava vestida de negre, però amb la perruca un xic més lluent, la mantellina posada amb més pretensions, una mica més encastat al cos el mocador gran, l’esguard més eixorivit, menys arrugat el front, menys caigudes les vermelles galtes i un xic més aprimat el nas, potser xuclant la fragància de l’atmosfera. El nuvi, que semblava fill d’ella, anava, en canvi, com avergonyit, cot el cap, que li cobria un barret fins a les orelles (un barret del difunt), amb una americana ampla i curta americana.

“¿Cómo no iba a conocer Rajoy la contabilidad B si recibía un sobre directamente en su despacho?” Luís Bárcenas 21/11/2013

determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt cada vegada més. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el // RAJOY RESA PERQUÈ MERKEL L’AJUDI

Pàg. 22 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

Arrugat el front, menys caigudes les vermelles galtes i un xic més aprimat el nas, potser xuclant la fragància de l’atmosfera. El nuvi, que semblava fill d’ella, anava, en canvi, com avergonyit, cot el cap, que li cobria un barret fins a les orelles (un barret del difunt), amb una americana ampla i curta americana. N’havia fet una de les seves. Els mercats de Pratbell, d’antiga anomenada,van arribar a llur més gran esplendor pels encontorns de l’any 50 de la passada centúria. Acabava en qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre l’expoli2 una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillamen. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de Civilitzacions de o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d’algú que es passaria el dia en pijama. Era una matinada d’abril, xamosa i riallera per la blavor del cel, la fortor de roses que duia l’aire, la cantadissa d’ocells que hi havia per arbres i teulades... i,

en fi, perquè xamosa i riallera la veien aquells dos éssers que anaven a assolir els delers somniats. La vila gairebé dormia, encara, quan la beneïda parella ja eixia de l’església. La núvia anava vestida de negre, però amb la perruca un xic més lluent, la mantellina posada amb més pretensions, una mica més encastat al cos el mocador gran, l’esguard més eixorivit, menys arrugat el front, menys caigudes les vermelles galtes i un xic més aprimat el nas, potser xuclant la fragància de l’atmosfera. El nuvi, que semblava fill d’ella, anava, en canvi, com avergonyit, cot el cap, que li cobria un barret fins a les orelles (un barret del difunt), amb una americana ampla i curta americana. Els coloms missatgers són una bona opció

N’havia fet una de les seves.Els mercats de Pratbell, d’antiga anomenada, van arribar a llur més gran esplendor pels encontorns de l’any 50 de la passada centúria. Acabava en qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els probleautonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc és saber “mesurar el temps”. Però jo no crec és saber “mesumes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja desco-

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 23

bert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt cada vegada més. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza

Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de qualsevol perfil rdenada temporal que li peagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc és saber.Però jo no crec és saber “mesurar el temben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”. Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal

2 Expoli: Fet de robar cas va sortir a la llum el desembre del 2013. En aquell moment s envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de def Civilitzacions de Zapatero a l’ONU o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d’algú que es passaria el dia en pijama. Era una matinada d’abril, xamosa i riallera per la.

// UN COLOM MISSATGER DE BÁRCENAS INFORMA QUE...

UN 80% D’ELLS HA TREBALLAT PER BÁRCENAS ENTREGANT SOBRES

Pàg. 24 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 25

BANCA PRIVADA ANDORRANA PATROCINA AQUEST ESPAI

* (NO ENS FEM CÀRREC DELS PROBLEMES QUE PUGUI HAVER AMB L’ORIGEN DELS DINERS QUE ENS INGRESSEN)

Pàg. 26 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

JORDI PUJOL OBRINT LA TEMPORADA D’ESQUÍ

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 27

Pujol sols volia esquiar Earrugat el front, menys caigudes les vermelles galtes i un xic més aprimat el nas, potser xuclant la fragància de l’atmosfera. El nuvi, que semblava fill d’ella, anava, en canvi, com avergonyit, cot el cap, que li cobria un barret fins a les orelles (un barret del difunt), amb una americana ampla i curta americana. N’havia fet una de les seves.Els mercats de Pratbell, d’antiga anomenada, van arribar a llur més gran esplendor pels encontorns de l’any 50 de la passada centúria. Acabava en qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de Civilitzacions de o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d’algú que es passaria el dia en pijama. Era una matinada d’abril, xamosa i

riallera per la blavor del cel, la fortor de roses que duia l’aire, la cantadissa d’ocells que hi havia per arbres i teulades... i, en fi, perquè xamosa i riallera la veien aquells dos éssers que anaven a assolir els delers somniats. La vila gairebé dormia, encara, quan la beneïda parella ja eixia de l’església. La núvia anava vestida de negre, però amb la perruca un xic més lluent, la mantellina posada amb més pretensions, una mica més encastat al cos el mocador gran, l’esguard més eixorivit, menys arrugat el front, menys caigudes les vermelles galtes i un xic més aprimat el nas, potser xuclant la fragància de l’atmosfera. El nuvi, que semblava fill d’ella, anava, en canvi, com avergonyit, cot el cap, que li cobria un barret fins a les orelles (un barret del difunt), amb una americana ampla i curta americana.

“Si volen que em treguin el títol de Molt Honorable, però siusplau, que no em toquin per res la pista de Grandvalira!” Jordi Pujol 21/11/2014

Cirque du politique Posa-li un nas de pallasso als polítics! Segurament t’ha passat que quan compres una revista o vas pel carrer i et trobes cares de polítics, ho relaciones directament amb un circ (amb respecte als pallassos que fan molt bé la seva feina). És per això que et proposem un joc. Com pots veure tenim aquí una sèrie de gumets vermells. Aquests els pots agafar i enganxar als polítics o personatges que creus que formen part d’aquest gran circ de polítics de la actualitat. Els resultats finals els podeu compartir amb nosaltres enviant-los al nostre correu electrònic hola@guillotinamagazine.com o penjar-la directament a les xarxes socials amb el hashtag #CirqueDuPolitique. Sort!

Pàg. 30 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 31

“M’encanta el futbol, però el que més m’agrada és els diners que es fa amb ell” Sepp Blatter 06/11/2014

Pàg. 32 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 33

ESPORTS OFERTES EN PARTITS DE FINALS Article de Jordi Manlleu

Sepp Blatter, creador dels supermercats de futbol En qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se

Pàg. 34 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

LA FIFA ESTUDIA LA FORMA DE SUBSTITUIR LA CARA DELS JUGADORS PER UNA MOLT MÉS INTERESSANT:

“La temporada que vé els partits de finals es vendràn com xurros segur!” Sepp Blatter 21/10/2014

que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país normal requeriria immediatesa, sinó que senzillament, i per dir-ho de forma suau. Rajoy és un

poc gos. Mariano no sent còmode amb l’excés d’activitat política que vivim (“líos” i “algarabía” en llenguatge rajoià) i com sap que els pròxims mesos la cosa anirà a més, les setmanes se li fan costera amunt. Tres eleccions autonòmiques en poc més de quatre setmanes, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de Civilitzacions de o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d’algú que es passaria el dia en pijama. Era una matinada d’abril, xamosa i riallera per la blavor del cel, la fortor de roses que duia l’aire, la cantadissa d’ocells que hi havia per arbres i teulades... i, en fi, perquè xamosa i riallera la veien aquells dos éssers que anaven a assolir els delers somniats. La

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 35

vila gairebé dormia, encara, quan la beneïda parella ja eixia de l’església. La núvia anava vestida de negre, però amb la perruca un xic més lluent, la mantellina posada amb més pretensions, una mica més encastat al cos el mocador gran, l’esguard més eixorivit, menys Per això he creat el nou sistema arrugat el front, menys caigudes les vermelles galtes i un xic més aprimat el nas, potser xuclant la fragància de l’atmosfera. El nuvi, que semblava fill d’ella, anava, en canvi, com avergonyit, cot el cap, que li cobria un barret fins a les orelles (un barret del difunt), amb una americana ampla i curta americana. N’havia fet una de les seves.Els mercats de Prat-

LO SIENTO SEÑORA, SOLO ME QUEDAN PARTIDOS DE SEGUNDA!

bell, d’antiga anomenada, van arribar a llur més gran esplendor pels encontorns de l’any 50 de la passada centúria. Acabava en qualsevol perfil hagiogràfic que la dreta dibuixa de Mariano Rajoy indefectiblement apareix l’expressió “mesurar el temps”. Allò que per a tota personaaltre seria una falta de determinació i de capacitat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exacte per pronunciar-se sobre alguna qüestió de l’actualitat que en qualsevol país problemes del dits i

Pàg. 36 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

tat de resolució, en el cas de Rajoy, no entenc ben bé per quin motiu, alguns hi troben una virtut. Sembla que ser incapaç de traure’s els problemes del dits i de posar ordre quan toca és saber “mesurar el temps”.Però jo no crec que Rajoy haja descobert una escletxa en la coordenada temporal que li permeta encertar el moment exaces, el fals envit de Mas sobre la independència, l’estranya desaparició d’Esperanza Aguirre, haver de defensar allò de l’Aliança de Civilitzacions de o les mobilitzacions ciutadanes que hem viscut i, sobretot, les que encara vindran dibuixen un escenari massa mogut per al gust d’algú que es passaria el dia en pijama.nciar-se sobre alguna qüestue en qualsevol país problemes.

THE END

Direccional 1: Finalitzar partit Direccional 2: Marcar un gol Direccional 3: Parar un gol

PRIMER PARTIT JUGAT AMB EL NOU SISTEMA Pàg. 38 // POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015

POLÍTICA I ACTUALITAT // Nº1 - 2015 // Pàg. 39

Contacta’ns! Guillotina Magazine

WEB

ENS TROBARÀS A:

També ens pots trobar a

CCCB

Guillotina.com

Carrer de Montalegre, 5, 08001 Barcelona

MÒBIL

La Central Carrer de Mallorca, 237, 08024 Barcelona

Contacta amb: +35 681 384 190

MACBA Plaça dels Àngels, 1,08001 Barcelona

DIRECCIÓ Per a recomenacions o queixes:

Free Time

hola@guillitona.com

Les Rambles, 114,08002 Barcelona

SEGUEIX-NOS! Facebook.com/guillotinaMagazine

Instagram.com/guillotinaMagazine

Twitter.com/guillotinaMagazine

Flickr.com/guillotinaMagazine

Adeu! :) Dissenyat i publicat per Guillotina. Imprès en paper Cyclus offset 100% reciclat.