Recordant dos mestres signifi cats a Sueca depurats en acabar la guerra civil espanyola

from Sueca Fiestas 2018

by editorialmic

Invisibles

Recordant dos mestres significats a Sueca depurats en acabar la guerra civil espanyola

José Grau Serrano (Sueca, 1914-1975)1

Tenia 24 anys i treballava com a mestre nacional en la població de Fuencaliente (Canàries), quan, el 13 de juliol de 1936, la seua quinta va ser cridada per a incorporar-se a l’exèrcit republicà en plena guerra civil, i va ser destinat a la 103 Brigada Mixta en el front de Terol. Per la seua professió va ser nomenat mestre del batalló. Acabada la conflagració civil, i ja a Sueca, el 23 de desembre de 1939 li van decretar presó atenuada en el seu domicili, i sols podia eixir per a treballar i amb l’obligació de presentar-se cada huit dies en el Jutjat Militar. El 26 d’abril de 1940 se li va fer el Consell de Guerra Permanent núm. 5 en causa núm. 2025V, on l’acusaren dels següents fets: haver participat en la lluita contra el Glorioso

1 Arxiu Històric Municipal. Fons Jutjat: Expedients de Responsabilitats Polítiques i també d’informacions personals del seu fill Samuel Grau Parrell. Ejército Nacional; per publicar articles en la seua Brigada, que ell havia escrit anteriorment en el periòdic “marxista Mosaico” –publicació suecana– exaltant la “causa roja”; i haver-se afiliat a la Joventut Socialista i a la UGT. Com tots aquests fets van ser considerats com a delicte de “excitación a la rebelión”, el van condemnar a la pena de dos anys de presó menor i accessòries de suspensió de tot càrrec durant el temps de la condemna. També el declararen civilment responsable sense determinació de quantia, que seria fixada oportunament pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques. Aquest tribunal va requerir els informes pertinents, primer de la Guàrdia Civil de la localitat, manifestant el seu comandant que José no tenia béns i era solter, però qui sí que els tenia era sa mare (viuda): una casa valorada en 16.000 pessetes i cinc fanecades de terra horta valorades en 10.000 pessetes. Després, el delegat d’Informació de Falange Española y de las JONS comunicà que per ser fill de família no tenia béns. L’alcalde de Sueca també va notificar el mateix. Per últim, el rector de la parròquia no va complir amb el tribunal i no va fer cap informe d’ell. José Grau, en la seua declaració jurada, sols va ressenyar que treballava com a jornaler eventual i que cobrava 10 pessetes. Vistos els informes, el

Tribunal de Responsabilitats Polítiques va declarar l’expedient de José Grau Serrano conclús, primer a Sueca el 30 de novembre de 1943 i finalment a València, el 12 de maig de 1944. Complida la condemna i ja rehabilitat va tornar a Canàries en 1949 a exercir-hi, reprenent la seua professió de mestre en el poble de Tazacorte (La Palma). Es va casar amb Rosario Parrell Escrivá en 1950 i van tenir dos fills: Samuel i Rosario († 2018). Després vindrien nous destins en escoles de Titaigües (els Serrans, València), Xella (la Canal de Navarrés, València) –curiosament en el Col·legi Francisco Franco– i finalment a Sueca, al Col·legi Cervantes. Va faltar encara prou jove a causa d’un infart als 61 anys.

Vicente Gimeno Penadés (Sueca, 1917-1968)

Vicente Gimeno Penadés (Sueca, 1917-1968).2 Vicente s’havia tret el títol de mestre d’escola en plena Guerra Civil (1937-38) en l’Escola Normal de València en realitzar un curs intensiu –la República necessitava peremptòriament augmentar la plantilla de mestres–. Allistat en 44 l’exercit republicà en 1938 i en acabar-se

2 Informacions personals del seu fill Vicent Gimeno Fuset. la Guerra Civil, el soldat Vicente Gimeno Penadés va ser reclòs a la presó d’Ocaña (Toledo). Quan tornà a Sueca, després d’haver passat mig any empresonat, altra vegada va ser retingut i internat a la Peanya, indret de Sueca on es concentraven els “rojos” retornats i d’on sols es podia eixir si alguna persona amb reconegut afecte al nou règim polític de la localitat volguera respondre per ell.

Després de ser avalat per un familiar i de nou lliure, a més també va haver de complir el servei militar a Vitòria-Gasteiz i Cartagena. De nou a Sueca, i atés que no podia exercir la seua professió de mestre d’escola per tindre antecedents penals; primerament va treballar al camp, però en 1943 tingué la bona idea de muntar una petita llibreria al cèntric passatge Vallés de la ciutat. Malgrat que el local de la llibreria era prou petit, hi podies trobar de tot. Els escolars, com jo mateix, li compràvem la tinta, el material d’escriure, les llibretes i els quaderns de cal·ligrafia, i a més, carregàvem de tinta els primers bolígrafs que van substituir els tacosos plomins d’aleshores. El meu pare també li comprava llibres que després els bescanviava pagant un mòdic preu de dos quinzets – 0,50 pessetes–. Gràcies a això, jo vaig poder llegir algun llibre que altre de Zane Grey, John Dos Passos i inclús novel·les rosa del prolífic escriptor

d’aleshores, Rafael Pérez i Pérez, totes de més qualitat literària que les habituals novel·les de butxaca d’aquella època que eren de pistolers del farwest americà, de detectius i també d’històries d’amor de l’alta societat espanyola. Gimeno tenia alguns bons clients lectors i coneixia els seus gustos, de manera que quan eixia alguna novel·la que fos escaient els la portava a sa casa (José María Gironella i la seua trilogia, premis Nadal, Planeta, etc.). Home de bon talant aconseguí mantenir bones relacions amb tots els botiguers de la contornada, Mercat Central inclòs, i féu nombrosos clients. Quan el règim de Franco es va obrir una mica, alguns s’atrevien a demanar-li obres que la censura tenia en la llista negra, com ara Por quién doblan las campanas, d’Ernest Hemingway (Ed. Ruedo Ibérico), obres de García Lorca, etc., les quals les venia de forma reservada, així com les primeres estilogràfiques Parker que arribaren dels Estats Units. De tota manera, com que havia de mantenir la família –cinc boques a sa casa– i procurar que els fills tingueren també estudis, alhora va fer de representant d’assegurances de la Compañía Sud América i d’una sastreria de València i, a més, també encarregà al fotògraf local, Durà, fer fotos de Sueca per a vendre-les com a targetes postals de la ciutat. Aleshores, Gimeno, el llibreter del passatge, va veure les possibilitats de la venda de llibres a crèdit i a domicili, va canviar de la moto al 600 en la primavera de l’any 1963 –dies després de ser cremada la figura de Joan Fuster amb motiu de les Falles– i va gaudir, per fi, d’uns anys de bonança econòmica, però li va durar poc perquè va faltar ben jove en 1968, als 51 anys, a causa d’un infart.