Escola d’adults del Centre Instructiu i Musical

L’estudi de la música pot donar-se en qualsevol època de la nostra vida. No queda cenyida a una edat. Mai és tard per poder fer realitat una il·lusió que en altre temps no ha sigut possible dur-la endavant, per qui sap les moltes i diferents circumstàncies que ens han impedit exercitar-la, o simplement perquè se’ns ha fet visible en la nostra edat ja madura, ve siga a través dels fills, familiars... que estan estudiant música i omplint la casa d’alegria amb el so dels seus instruments.

La música, el ritme, està latent dintre de la nostra persona i sempre és bon moment per a manifestar-la.

A la nostra Escola de Música tenim un bon grupet de persones majors que estan vivint esta experiència: cant, solfeig, instrument... i així cada setmana li dediquen una estona assistint a classe i, de ben segur, que en molts moments a casa seva fan el repàs del que han aprés o exerciten, si els és possible, en l’instrument musical que han elegit.

Però.... que siguen ells mateix qui ens parlen de la seua experiència viva. ANA, il·lusionada, ens parla del xicotets avanços que fa en la flauta travessera i de com ella mateix s’admira de l’harmonia que ix del seu instrument i es pregunta: serà possible el que estic escoltant?

Mai vaig pensar que podría dedicar-me a estudiar música, fins que vaig veure al meu fill amb la seua dedicació i entusiasme contagiós els que han despertar el meu interès, així que com mai es tard si aquesta es bona ací, estic tirant endavant les meues classes de solfeig i flauta, fent grans progressos i encara que no soc la millor músic em sobra passió per arribar a ser-ho amb el suport dels professor i companys. PEDRO s’ha decidit pel bombardí i així carregat amb ell ens el trobem algun dia pel carrer camí de la classe. Cóm et va sortir esta inquietud?

Doncs des de ben xicotet m’agradava la Música, sobretot sentir-la de prop; en festes, passa carrers.... L’ inquietud sempre ha estat en mi, però va ser quan vaig començar a viure la Banda des de dins, quan eixa inquietud es va fer imparable i vaig decidir provar a aprendre solfeig i a tocar un instrument, perquè quan alguna cosa t’agrada el temps per invertir-ho sempre hi es present.

ADELA ens és familiar en el C.I.M. Sempre disposada a col·laborar quan li hem demanat que ens fera la presentació d’algun concert. I amb quina gràcia i profunditat ho ha fet. Ara la tenim com alumna de l’escola en les classes de violí.

“La música és un regal de l’univers, una sinergia misteriosa que fa que tot vibre com una sola ànima.”

JOAN, qui de sempre portava la llavoreta de la música molt a dins seu, fins que ha trobat el moment oportú per brotar.

Sempre m’agradat la música i, encara que havia intentat aprendre en altres ocasions, ha sigut ara gràcies al meu fill que he acabat per decidir-me. És molt bonic veure com cada classe vas millorant poc a poc, a més del bon rotllo que tenim tots els alumnes, que anem a aprendre i a passar-ho bé. I així podríem continuar en moltes altres persones que han decidit ocupar part del seu temps lliure en esta disciplina, que els ajuda a créixer en sensibilitat i els aporta plaer i serenitat a la seua vida. •••