34 minute read
IES Massanassa
IES Massanassa MASSANASSA, EUROPA
L’IES MASSANASSA participa enguany en dos Projectes ERASMUS PLUS:
Advertisement
- El primer, anomenat KA1, per al professorat, que ha viatjat a països com ara Finlàndia, Estònia, Islàndia i Suècia per tal d’assistir a classes o a cursos de formació per a millorar la nostra tasca docent. Conéixer altres sistemes educatius amb major llibertat a l’hora de triar assignatures, major ús de la tecnologia i espais d’aprenentatge més variats, ens motiva a continuar treballant per a fer l’ensenyament més variat i adaptat a les necessitats dels alumnes.
- El segon i més important, el KA2, per a professors i alumnes, que arrancà en 2018 i continuarà fins a 2021, amb els nostres centres escolars socis habituals a Itàlia, Anglaterra i França. El projecte es diu “Étendart pour l’Europe: Renaissances, Résistances, Rêves” i posa de relleu el paper de l’Art europeu i les seues funcions. El logotip del projecte ha estat creat pels nostres alumnes de 4t d’ESO, enhorabona!!
Hem realitzat un intercanvi amb alumnes del Lycée Georges Brassens de Rive-de-Gier, France. En febrer vam visitar Lyon, Saint-Etienne i Le Pilat. Allà vam descobrir la vida a l’institut, les famílies, la gastronomia, l’art urbà, una escola plena de grafits i d’art, el ball estil hip hop, vam representar quadres
famosos i vam fer excursions amb raquetes de neu! En abril hem rebut els alumnes francesos i els hem ensenyat com és ací la vida a l’institut, al poble, a casa… Hem compartit amb ells activitats esportives, el MIAU de Fanzara, la ciutat de València, el Port de Catarroja, el Tancat de la Pipa, l’Albufera i el Saler, així com l’art de Josué Beitia, que els va obrir les portes del seu taller molt amablement. També hem de donar les gràcies a l’Ajuntament de Massanassa que ens va oferir les samarretes roges i blaves amb els noms dels pobles i la barca per a fer l’excursió a l’Albufera. L’AMPA del centre també col·laborà preparant un “esmorzar saludable” a tots els participants, una activitat que ens regalà moments d’amistat i alegria sana. Gràcies a totes les persones i les famílies que han participat en l’experiència, ara som més rics en amics, en cultura i en art.
Consulteu el nostre twitter: @RDV_ Erasmus si voleu estar al dia de la nostra activitat.
Per a mostra, unes frases dels alumnes que han fet l’Erasmus plus en 2019:
“Si teniu l’oportunitat de realitzar l’Erasmus+, no la deixeu passar! Us emportareu molts amics i moltíssimes experiències positives” (L. Muñoz).
“M’han agradat molt les activitats, sobretot la classe de hip hop, mai no hauria imaginat que ballaria davant de la gent!” (E. Alfonso).
“Em vaig apuntar al viatge perquè volia conéixer gent d’un altre país i també el dia a dia a França…” (D. Puchades).
“Il viaggio ha superato le espettative, grazie alle attività a cui abbiamo partecipato, la gente, la scuola e davvero ogni cosa é fantastica!” (W. Gentile).
“He parlat molt més del que pensava en francés, he conegut plats com la raclette, he conegut italians que estaven allà també, l’experiència m’ha ajudat molt, he aprés molt” (H. Hammouti).
“Em sent molt afortunada d’haver pogut participar en l’experiència amb les meues millors amigues. Recomane l’intercanvi a tot el món, ja que és una bona >
manera de conéixer persones i cultures d’Europa” (S. González).
“Les classes a França no eren molt diferents, l’institut més gran, i amb la cantine! Una experiència que tornaria a repetir” (P. Calvo).
“Estic molt contenta amb la meua corresponsal, seguirem tenint contacte després. Vaig tastar menjars a França que estic desitjant fer per a la meua família... una de les experiències més boniques que he tingut mai” (N. Pascual). “Tindre a casa una persona desconeguda també ha estat una experiència xula i divertida. Erasmus+ 100% recomanable, inoblidable” (M. Barrios).
“Al principi pensava que seria difícil relacionar-me amb gent d’altre país que no parlava la meua llengua, però des del primer dia, tant la família com la meua corresponsal, em feren sentir molt a gust” (A. Porras). ”Vaig anar amb unes expectatives i el viatge va ser millor encara! M’han agradat els costums de la família. La meua corresponsal i jo coincidíem en moltes coses, la música, el menjar…” (A. Ibáñez).
“He aprés que el món està ple de persones meravelloses, que a la vida hi ha moments millors i pitjors, però amb companyia tot és més agradable, també hi ha dies màgics” (M. Garro).
“Estava molt nerviosa perquè no sabia parlar molt bé francès. La família que em va acollir em va tractar molt bé, vaig tindre molta sort amb ells i amb el corresponsal” (I. Ballester).
“El projecte em va cridar l’atenció per mesclar l’art, viatjar, conéixer gent, llocs i costums d’altre país… amb la corresponsal i la família em vaig sentir còmoda de seguida, les activitats em van fer descobrir altres punts de vista” (L. Gurrea).
“Em va costar els primers dies adaptar-me als horaris, però després tot va ser meravellós, perquè els francesos eren molt simpàtics, vam fer un bon grup!” (L. Bru).
“En tornar a València he arribat a la conclusió que són més coses les que ens uneixen que les que ens separen, som joves amb gustos i interessos similars: música, xarxes socials, moda, esport, el nostre futur…” (S. Monterde).
“Gràcies a aquest projecte he pogut descobrir els costums dels francesos i també molta gent del nostre institut, recomane moltíssim l’experiència Erasmus plus!” (A. Olmos).
Bones festes!
L’Equip Erasmus+ de l’IES MASSANASSA
IES Massanassa L’ORATGE A MASSANASSA
Vuit anys de funcionament de l’estació meteorològica de l’IES Massanassa
Ara fa vuit anys que instal·làrem l’estació meteorològica de l’institut. Volíem una estació que ens donara una informació fiable de l’oratge de Massanassa i que, tot i aprofitant els avantatges que ens proporcionen a hores d’ara la informàtica i les telecomunicacions, fóra de fàcil consulta no només per als nostres alumnes sinó també per a qualsevol persona interessada.
D’aleshores ençà, Massanassa compta amb un registre diari dels principals elements climàtics que es troba a disposició de qualsevol persona interessada a la pàgina següent: www.meteomassanassa.com
En ella podeu accedir a una gran quantitat d’informació relacionada amb l’oratge: • Informació actualitzada en temps real de l’oratge a Massanassa. • Dades històriques de l’oratge a la nostra localitat.
Enllaços amb les principals pàgines d’informació de l’oratge: • Aemet. Agència espanyola de meteorologia. • Meteosat. • Informatius dels mitjans de comunicació. • Documentació sobre els principals conceptes relacionats amb el clima.
Com ha estat l’any meteorològic a Massanassa? Dades rellevants
Segurament l’aspecte més destacable, pel que fa al registre de l’oratge a Massanassa entre els anys 2012 i 2017, ha estat l’escassetat de les pluges. Al nostre poble, segons les característiques climàtiques de la zona, estem dins el domini del
clima mediterrani. Hauria de tenir una pluviositat anual entre els 400 i els 500 mm anuals. Les dades recollides a l’estació de l’IES ens indiquen que 2012, 2013, 2014, 2015 i 2017 han estat anys extraordinàriament secs i més propis d’un clima semiàrid que no del clima mediterrani. el miratge durà ben poc. Pluges escasses al llarg de pràcticament tots els mesos de l’any i una precipitació final anual de 259,5 mm, la qual cosa ens torna a situar en valors semblants als dels anys 2013 i 2014. En resum, 2017 fou un altre any extremadament sec a Massanassa.
2016 començà igual que els anys anteriors, amb un dèficit hídric important. A finals d’octubre només s’havien registrat 169 mm, una xifra que feia presagiar un altre any extremadament sec.
Però al novembre i al desembre canviaren les tornes i la pluja s’instal·la al nostre país. Novembre va registrar 165 mm i desembre 167mm, el que va deixar la precipitació anual en poc més de 500 mm, una quantitat pròpia de la zona climàtica on es troba Massanassa.
En 2017, però, tornà la sequera. Si bé el mes de gener, amb més de 90 mm de precipitacions feia preveure un any humit, 2018 ha estat un any excepcional hidrològicament parlant. De fet, ha estat l’any amb més pluja registrada des que començà a funcionar la nostra estació l’any 2011. Més de 600 litres per metre quadrat, més del doble de la pluja registrada l’any anterior.
Cal dir que les pluges han estat concentrades en la tardor, en els mesos de setembre, octubre i novembre, amb algun episodi de pluja intensa, com el que va passar el 18 d’octubre en que van caure quasi 114 litres al llarg del dia.
Cinc anys de registre climàtic a Massanassa. Les dades
Precipitació total anual 2014
252,7 mm
2015
356,0 mm
2016
501,5 mm
2017
259,5 mm
2018
627,5 mm
Dies de pluja a l’any
Precipitació
Més de 1 l/m2
Més de 10 l/m2
2014
28 dies
6 dies
2015
33 dies
11 dies
2016
25 dies
14 dies
2017
23 dies
8 dies
2018
40 dies
19 dies
Dies més plujosos (en mm) 2014 2015 2016 2017
2018
Mes més sec (en mm) 2014 2015 2016 2017 2018
Agost 0 Desembre 0 Gener i juliol 0,8 Juliol 0,8 juliol 1,4
Velocitat mitjana del vent 2014
5,5 km/h
2015
4,6 km/h
2016
5,1 km/h
2017
4,5 km/h
2018
5,2 km/h
Màxima velocitat del vent (en Km/h) 2014 2015 2016 2017 2018
08/02 78,9 30/01 75,6 27/02 70,8 05/02 64,7 11/04 70,8
Temperatura mínima anual 2014 2015 2016 2017 2018
31/12 2,3 ° 08/02 1,4 ° 16/11 3,7 ° 18/01 0,7 ° 8/02 2,2 °
Temperatura màxima anual 2014 2015 2016 2017 2018
26/08 41,7 ° 14/05 42,6 ° 04/09 36,4 ° 14/09 37,2 ° 16/7 37,1 °
IES Massanassa ESPERIT NADALENC
En arribar desembre, i ja com a tradició, el nostre alumnat es prepara per a una cita ineludible amb la solidaritat, utilitzant com a excusa una festa tan emotiva i familiar com és el Nadal i en un format molt engrescador per a ells, el d’un concurs.
Des dels seus orígens, i al llarg de més de vint anys, l’Associació de Dones Progressistes de Massanassa s’ha encarregat de l’organització d’aquest esdeveniment, així com de l’acte de lliurament de premis i de l’exposició de targetes nadalenques en la Sala Gabriel Cualladó –des d’ací el nostre reconeixement. Enguany, en canvi, l’organització ha estat en mans de l’Ajuntament i el lloc escollit, tant per al lliurament de premis com per a l’exposició de les targetes, ha estat l’Auditori Salvador Seguí, tot i mantenint l’esperit solidari que sempre ha envoltat aquests actes.
L’acte tingué lloc el diumenge 16 de desembre i resultà guardonada amb el primer premi la felicitació de Macarena Torés González, de primer de Batxillerat Humanístic. També van ser premiats amb accèssits els treballs de Laura Molina, de primer d’ESO; Sara Villena, de segon d’ESO; Arnau Pelechano, de tercer d’ESO; Alba Porras, de quart d’ESO; i Ángela Fresneda, de segon de Batxillerat Científic.
“Per eixes persones que estan lluny, perquè ens convertim tots en xiquets una altra vegada, per eixa felicitat a la cara dels xiquets, dels avis, dels pares... perquè se’ns desperta el costat més generós i humà, rialles, plors, pau, solidaritat, alegria, amistat, amor, comiats, sorpreses... NADAL COM A SENTIMENT”.
Text de Macarena Torés González
Des d’ací felicitem les guanyadores i els guanyadors i agraïm la seua participació a tot l’alumnat que hi va participar. •••
IES Massanassa Concurs Literari de l’IES Massanassa “La Marjal”, Dotzena Edició
El nostre concurs literari “La Marjal”, en la seua dotzena edició, ha estat plantejat com un concurs literari en les modalitats de narrativa i poesia i, seguint amb el canvi experimentat en l’edició anterior, de temàtica restringida. En aquesta edició, el tema que havia de vertebrar tots els treballs era “el respecte”, entés com un valor transversal i que podia ser escomés des de diversos punts de vista, com ara el respecte a un mateix i al seu cos, als altres, a la vida, a la diversitat de pensament, de religió, d’ètnia, de procedència, de llengua, etc. Tant el professorat dels departaments de Valencià i de Castellà com l’AMPA –a la qual agraïm la seua col·laboració, ajuda i suport– volem mostrar la nostra satisfacció, ja que la participació de l’alumnat en aquesta edició ha superat totes les nostres expectatives, i hem passat de cinquanta-quatre treballs presentats l’any passat a més de dos-cents enguany.
Reunits els membres del jurat el passat 8 de maig, han estat premiats, per modalitat i categoria, els treballs següents:
POESIA 1r i 2n d’ESO
Poesia en valencià: Em respectaran?. Juan José Fresneda Pons, 2n d’ESO. Poesia en castellà: Respeto. Sandra Sáez Tórtola, 1r d’ESO.
POESIA 1r i 2n de Batxillerat
Poesia en valencià: Cap a la llibertat. Sergio Serrano Puchalt, 2n BAHA. Poesia en castellà: Historia de la poesia
en guerra.
Sergio Serrano Puchalt, 2n BAHA.
POESIA 3r i 4t d’ESO
Poesia en valencià: L’àvia. José Julián Fresneda Pons, 3r d’ESO.
NARRATIVA 1r i 2n d’ESO
Narrativa en valencià: Ernest. Juan José Fresneda, 2n d’ESO. Narrativa en castellà: Mi abuela. Adriana Garcia Alfonso, 2n d’ESO.
Volem agrair de nou als membres del jurat la seua col·laboració en la difícil i costosa tasca d’escollir els treballs guanyadors, felicitar tots els alumnes i les alumnes que hi han participat amb les seues produccions i donar la nostra enhorabona més sincera a aquells que han estat guardonats. Us esperem l’any que ve! •••
NARRATIVA 3r i 4t d’ESO
Narrativa en valencià: El missatge. Ainhoa Baixauli Machado, 3r d’ESO. Narrativa en castellà:
Mi nombre es Damion.
Marta Rodrigo Collado, 3r d’ESO.
NARRATIVA 1r i 2n de Batxillerat
Narrativa en valencià:
Maleïda carretera.
Hermes Mira, 1r BACA. Narrativa en castellà:
El valor del respeto.
Pedro Ortega del Valle, 1r BACA.
*Els textos premiats es publicaran en la pàgina web de l’IES.
IES Massanassa Escriure, Llegir, Gaudir
Fomentar la lectura ha sigut sempre un dels objectius principals d’aquelles persones que, d’una manera o d’altra, hem tingut la responsabilitat d’educar les noves generacions. Ensenyants, bibliotecaris, escriptors i escriptores, professionals de l’animació sociocultural i també, cada vegada més, pares i mares, ens hem plantejat com transmetre al jovent el plaer per la lectura i la creació; consolidar en ells un hàbit lector permanent, necessari per a la formació integral de les persones; i iniciar-los en el camí de l’aprenentatge autòcton: és a dir, que siguen capaços d’aprendre a aprendre.
Així doncs, al nostre centre, i al si del Pla de Foment Lector, s’han dut a terme aquest curs tot un seguit d’activitats enfocades a l’assoliment d’aquests objectius, entre les quals destaquem les següents:
El 31 d’octubre i el 9 de novembre ens visità –com ja és tradició– Almudena Francés amb Amort, una sessió de contes adreçada a tot el nostre alumnat de 1r, 2n i 3r d’ESO, on no podia faltar el seu cèlebre relat del cementeri i la moto. Almudena, aprofitant la proximitat de la festivitat de Tots Sants, ens féu un recorregut per la narrativa curta de misteri i de terror, amb autors clàssics coma ara Edgar Alan Poe o Lovecraf, però també amb històries provinents de l’oralitat i de la tradició popular.
El 22 de gener rebérem Vicent Camps, que ens endinsà amb la seua veu avellutada i alhora potent, en el món de la poesia amb autors valencians com ara Vicent Andrés Estellés o Marc Granell, entre d’altres. En aquesta ocasió l’activitat s’adreçava a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, i de 1r i 2n de Batxillerat. El recital resultà ser una experiència didàctica magnífica, ja que Vicent contextualitzava cadascun del poemes i feia partícip l’alumnat en la recitació d’alguns versos, la qual cosa contribuí a crear una atmosfera de complicitat entre el rapsode i l’auditori.
L’11 de març el nostre alumnat de primer i segon d’ESO participà en uns Tallers de Poesia en Veu Alta patrocinats per l’Ajuntament de Massanassa. Es tracta d’una activitat pedagògica enfocada a potenciar la creativitat de l’alumnat i l’ús de l’escriptura amb una finalitat estètica.
Aquestes activitats tenien com a objectiu acostar l’alumnat a la creació literària de manera més lúdica, fora dels paràmetres acadèmics de l’aula. L’experiència ens ha resultat molt positiva i esperem que elles i ells n’hagen gaudit.•••
IES Massanassa XXIII Premis La Rosa de Paper
El dijous 7 de juny es van lliurar els XXIII premis literaris La Rosa de Paper al saló d’actes de Florida Grup Educatiu, un certamen literari en el qual col·laboren l’editorial Andana, la Caixa Popular, ABACUS i la Mancomunitat de l’Horta Sud. Aquest certamen va nàixer fa més de dues dècades amb l’objectiu de fomentar la creació literària en les modalitats de poesia, narrativa, microrelats i contes infantils en valencià i castellà.
En aquesta edició s’han presentat 119 treballs: 81 d’ells en la modalitat de narrativa, 14 de poesia i 24 en la secció de microrelats. Els treballs premiats en cada edició es publiquen en la col·lecció literària So de Lletres. L’alumnat del nostre centre hi participa cada any i, en aquesta edició, els nostres finalistes han sigut els següents, per modalitat:
Narrativa
• Miquel Asins Muñoz.
Les tres petjades (1r d’ESO).
• Alba Puerta Amaro.
El diari de Lara (2n d’ESO).
• Mar Robles Olegario.
L’ós Elme (2n d’ESO). • Sergio Roig Ferrandis.
La poció inabastable
(1r Batxillerat).
• Sergio Serrano Puchades.
L’or de Moscou
(1r Batxillerat).
• Carmen Vidal Eyenga.
Mirrors (1r Batxillerat).
Poesia:
• Ivan Pozuelo Luque.
Poesies d’Animals (2n d’ESO).
IES Massanassa UN SAMBORI MÉS!
El passat dissabte 6 d’abril, al Teatre Auditori Municipal d’Aldaia (TAMA), es van lliurar els premis Sambori de l’Horta Sud 2019 de la fase comarcal. El nostre alumnat, com tots els anys, participava en les tres categories per les quals s’hi poden presentar (primer i segon cicle d’ESO i Batxillerat). En aquesta edició, dos dels premis han recaure en les nostres alumnes Ángela Fresneda Pons, de segon de Batxillerat Científic, per Viu la vida; i en Sara Villena Toledo, de 2n d’ESO, per Cròniques del pitjor de l’adolescència, que reproduïm a continuació:
Viu la teua vida d’Ángela Fresneda Pons
Quan vaig ser capaç de contar-ho tot al pares, ells demanaren cita amb la pediatra de l’hospital del poble. La veritat, jo no sabia molt bé per què anàvem allí, però com que es van mostrar tranquils i comprensius vaig preferir deixar-me ajudar.
En la primera visita a la pediatra no vaig ser capaç d’expressar-me per mi mateixa i van ser els pares els que contaren fil per randa tota la història. La mare confessà que des de ben xicotet jo havia preferit jugar amb tots els jocs que es classifiquen com a “femenins”, que sempre havia mostrat el meu interés per la roba femenina, fins i tot em posava tacons, perruca i em pintava quan era a casa. Un dia, quan el meu germà xicotet va dur a casa un dibuix que ell havia fet de la nostra família, els pares es fixaren en com m’havia dibuixat a mi: amb cabells llargs, tacons i un vestit preciós; semblava una princesa de veritat, em va encantar aquell dibuix i el posí al suro de la meua habitació.
Trastorn d’identitat de gènere, va diagnosticar la pediatra. Els pares li digueren a aquella dona que ja ho sabien de feia temps, però que van esperar que jo fóra sincer i capaç de dir-ho. La veritat és que vaig tindre por a dir-ho durant molt de temps, hi havia moments en què no pensava en res i tot era més fàcil, d’altres em sentia diferent o em culpava per tindre eixos gustos però cada dia que passava tenia més ganes de dir com em sentia, d’expressar verbalment el que ja tothom pressuposava amb els meus actes, de desfer-me d’allò que m’ofegava cada vegada més. No va ser gens fàcil, però ja no volia amagar-me entre els homes perquè mai em vaig identificar com a tal. Volia anar al bany amb les meues amigues, volia vestir com una xiqueta, tindre els cabells llargs fins al cul, pintar-me les ungles, tindre pits, volia ser dona per fora ja que per dins ho era des que tinc memòria.
La gent encara al segle XXI no està acostumada a veure persones amb una orientació sexual diferent a la pròpia o quan una persona no se sent identificada amb el seu sexe; per tot això, jo em sentia observada, fet que augmentava la meua inseguretat i la por a acceptar-me tal com sóc. Així i tot, als onze anys em va començar a créixer el borrissol púbic i això em va ocasionar una gran angoixa, jo no volia que els meus genitals masculins es desenvoluparen, havia de parar-ho abans que fóra massa tard. Aleshores fou quan vaig decidir dir-ho als pares perquè açò ja era massa per a mi i sempre havia tingut confiança en ells. Així és com va començar tot, al principi no sabia ben bé què havia de fer, vaig anar a la pediatra diverses vegades, al psicòleg perquè havia de considerar que això que jo sentia duraria en el temps i per saber si jo estava preparat per començar algunes experiències i en un futur el tractament hormonal. D’eixe tractament, en aquell moment, jo no en sabia quasi res però la meua doctora em va dir que amb ell podríem aturar el desenvolupament dels meus genitals i començarien a créixer-me els pits, i jo estava disposada a fer qualsevol cosa per aconseguir ser una dona.
En aquell moment, la meua vida a escola era difícil, sofria algunes “bromes” per part dels meus companys que no acceptaven que jo em sentia dona i es reien de cada gest que feia. Però aquests fets no em llevaren les forces per seguir lluitant pel que volia, a més a més comptava amb el suport de la meua mare, atenta i afectuosa, i de les meues comprensives i espectaculars amigues.
Aquell estiu -aprofitant l’estada de tota la família a Menorca- vaig fer el que s’anomena “test de vida real”: em vestia amb roba de xiqueta, em posava perruca i unes sabates precioses amb un llaç roig. Eixa setmana a Menorca jo només anava vestida de com realment em sentia i va ser la millor experiència del món. Jo em sentia lliure així, em veia preciosa i somiava a ser algun dia la princesa que el meu germanet plasmava als seus dibuixos familiars.
Vaig començar sisé i ja ho sabien tots: els oncles, els avis, els cosins, les meues amigues, els professors... això estava molt bé, sense adonar-me’n pràcticament havia aconseguit un gran pas en el meu llarg camí cap al canvi de sexe. L’eufòria que vaig sentir quan la meua metgessa favorita, la meua pediatra, em va dir que començaríem amb el tractament hormonal és indescriptible. L’emoció, el nerviosisme i les ganes m’ompliren el cap de somnis i esperances i a més ja m’eren igual les crítiques i les burles: jo era feliç i sabia que ho seria encara més. Recorde l’últim curs de primària amb molts bons records, plens de sensacions i descobriments; el meu penis no creixia més i, per contra, els meus pits estaven desenvolupant-se molt més ràpid del que em pensava. Arran d’aquest tractament el pare va mostrar la seua preocupació per si de cas algun dia decidia no canviar de gènere, per si el tractament no tenia marxa enrere. A més, els avis pensaren que potser tenia una malaltia i demanaven al psicòleg i als metges que intentaren explicar el perquè jo em sentia xiqueta. Jo no sabia com dir-ho ja, no hi ha un fet en concret que justifique els teus sentiments entorn al teu sexe, la disfòria de gènere no és una malaltia, no hi ha remei perquè no hi ha res a curar, simplement era el que jo volia fer, com jo em sentia bé. Amb tot això jo m’havia estat plantejat canviar-me el nom però havia de trobar-ne un que m’identificara tal com sóc, amb el qual em sentira representada i a la fi dona. Vaig preguntar a la gent del meu entorn però la mare va dir que allò no funcionaria, >
que jo havia de pensar i conéixer-me a mi mateixa. Fou així com després d’un llarg temps de reflexions i recerca vaig decidir que volia ser Anna i a poc a poc tots s’hi acostumaren, encara que els avis continuaven amb les seues teories de la malaltia i el pare estava començant a acceptar-ho.
Les meues amigues van fer una cosa realment especial i inoblidable, van fer unes samarretes on posava: ‘Totes som Anna’
I amb això volien donar-me més forces, em donaren el major suport que unes personetes de dotze anys poden donar a una amiga que tenia aquesta situació: encara hi havia persones que qüestionaven el que jo sentia o deia sentir, encara al DNI no apareixia el meu nom de dona, encara tenia els meus genitals masculins... Tot això es quedà en un no res perquè elles van ser capaces d’estar al meu costat i fer aquell acte d’estima i valia per fer entendre a la gent que jo ja no era Jaume ni ho seria mai més, era Anna i ho continuaria sent. Després d’aquell dia de les samarretes, els professors accediren que en l’excursió de final de curs compartira habitació amb les meues companyes i va ser una experiència increïble, més encara que la setmana a Menorca. M’adoní en aquell instant que faltaven moltes més coses per viure i de segur que Anna, aquesta Anna més forta i decidida que mai, podria amb tot i seria capaç de gaudir qualsevol instant, sobretot amb les seues grans amigues.
Després de tot l’estiu, vaig començar l’institut. Tenia por, no mentiré, encara que anava a classe amb les meues amigues i altres companys que ja coneixia però em preocupava tota aquella gent nova i diferent i a més alguns majors que jo. La por va passar ràpid, em vaig adonar que cadascú allí era d’una manera i encara que n’hi havia alguns que no m’acceptaven jo estava ben a gust amb el que tenia. El director, quan portàvem dos dies d’institut, em va cridar al seu despatx on en va dir: d’ara en avant, en aquest centre, pots accedir als banys de xiques i als vestuaris femenins del gimnàs. Jo li vaig contestar amb un somriure i ell afegí: espere que estigues a gust, Anna i que faces moltes amistats en aquesta etapa de la teua vida. No sabia ben bé què dir a aquell bon home, però li vaig donar les gràcies amb el meu somriure més natural. Quan vaig eixir del seu despatx, una altra vegada el cos se’m va omplir d’aquella sensació de vida, d’alegria, de satisfacció que des del meu canvi físic no parava de sentir: jo em considerava feliç i plena de vida.
Ara, després d’acabar l’ESO i el Batxillerat i amb 18 anys, ja sóc una Anna totalment formada amb aspecte i semblança a una dona, amb pits, cintura més estreta, la roba més bonica i a la moda femenina i els meus cabells són ben llargs i daurats per les puntes; potser estic més prop de ser eixa princesa que el meu germanet plasmava als seus dibuixos familiars.
La setmana passada vaig confirmar el meu desig d’operar-me per llevar-me els genitals masculins i tindre els femenins. Va ser una decisió per a mi molt fàcil perquè sempre ho havia tingut molt clar i la mare, com sempre, em donava suport en tot, em considerava una persona intel·ligent i amb els desitjos i les idees clares. El pare, en canvi, tractà de dissuadir-me dient-me que no és una operació fàcil, que els genitals femenins que tinga mai seran com els de les meues amigues... Jo em vaig sentir ofesa per la falta de tacte, però si abans ho tenia clar ara ja no tenia cap dubte perquè ja sabeu això de l’adolescència i els fills; que solem fer tot el contrari del que ens diuen i més encara si es tracta dels nostres desitjos i decisions.
M’han explicat molt bé tots els passos de l’operació, amb pèls i senyals, i en cada detall que em deien m’impulsava a estar més eufòrica i contenta. A més, només faltaven els genitals perquè el meu DNI ja posava Anna Gómez, les meues pastilles d’hormona femenina, com he dit abans, havien donat uns resultats excel·lents...
En cinc dies em faran l’operació, tinc por, no us enganyaré, però torne a sentir eixe sentiment d’alegria, d’autosuperació, de felicitat. Sé que no amb l’operació estarà tot fet, cap meta és fàcil d’aconseguir però tampoc no hi ha pressa. Volia deixar tota la meua experiència resumida i expressar els meus sentiments per no oblidar mai com va ser el procés per si en un futur em decidisc i escric una novel·la de la meua vida (altra meta que tinc pendent, la d’escriure un llibre).
Com diu la meua mare, el meu major suport, la vida és una cursa de fons on has de superar tots els obstacles que s’interposen al camí i mai no quedar-te a mitges, sinó com a mínim intentar-ho.
Cròniques del pitjor de l’adolescència de Sara Villena Toledo
A veure per on comence...
El primer que us contaré és l’explicació de per què el títol d’aquesta narració és un tant… com dir-ho… negatiu? Bàsicament tots els adults diuen que l’adolescència és la millor etapa de la vida, però, alguna vegada s’han parat a escoltar a fons els problemes dels adolescents?
Em dic Aina i en aquesta narració vull contar-vos els meus problemes a fons i la solució o resposta dels meus pares. Espere no avorrir-vos molt, per on voleu que comence, per una amistat de molts anys que va ser destruïda per altres persones? O per una amistat que només començar ja anava per mal camí? Potser us en conte alguna més però, per ara, està bé amb eixes. Començarem amb l’inici de tots els meus problemes.
AMISTAT TÒXICA
Tot va començar en l’estiu del pas a primer de l’ESO. Un dia ma mare i jo decidírem anar a un bar de matí i, aleshores, la mare d’una companya de classe es va asseure amb nosaltres i, òbviament, la seua filla menuda, Tamara. Em va dir la mare:
-Aina, pots anar amb Tamara a casa, per favor, i si vols et pots quedar amb Sofia.
Sofia era la filla major, la meua companya. Jo vaig accedir i vaig anar, em vaig quedar tot el matí amb Sofia i vam entaular una amistat molt forta, vam quedar tots els dies, parlàvem de pel·lis, de cançons, de sèries, de menjar, fins i tot de xics.
Al començament de l’institut vaig conéixer diverses xiques i ella a d’altres, perquè ens canviaren de classe, però això no va importar, seguírem sent amigues. Aleshores Sofia va començar una relació amb un xic, un temps després ho varen deixar i va canviar radicalment, es va tornar més contestadora, més superficial, i això va generar discussions. Vaig aguantar eixos canvis, però a l’estiu del pas a 2n d’ESO, vaig tindre un accident..., em vaig morir... No, no, no, centrem-nos, sols em vaig trencar el braç i el canell i no vaig poder eixir de casa en tot l’estiu pel perill que hi havia. Ella va vindre a ma casa i allí va ser quan vaig notar que sols em volia pel que tenia, era molt materialista. En aquells temps ella estava castigada sense mòbil i, com que jo tenia un mòbil d’una marca bona, sempre que em veia em demanava el mòbil. A més, ella em feia a mi més borda i això em generava més problemes, així que vaig decidir distanciar-me’n.
Quan començà el curs, tot empitjorà, tinguérem més discussions, fins i tot va parlar malament dels meus amics. Jo li deia que ella estava canviant perquè s’ajuntava amb una xiqueta que la feia actuar de manera diferent, aleshores ella agarrà eixa frase i l’aplicà a mi dient-me que jo estava canviant i que les meues amigues eren males influències, fins i tot vingueren ella i el seu grupet. Li vaig dir que si tenia alguna cosa en contra de les meues amigues i em digué que no. Li vaig dir que per què deia que jo estava canviant i les seues paraules van ser: “No sé tia, estàs canviant i ja” i jo li vaig dir: “ Ah, és veritat, que tu eres igual que eres abans, veritat?” -marcant el to irònic. Em va dir: “No tia, jo ara sóc més madura”. Jo em vaig callar i me’n vaig anar perquè sabia que li anava a callar la boca després. En acabar el pati, vaig assistir a la classe de Geografia i Història i la professora em va notar que estava afectada per la discussió i va cridar l’orientadora, que va cridar Sofia i, segons ella, ho havíem arreglat després de tot. Li vaig dir que necessitava distanciar-me i vaig notar que bé que estava sense ella. Com que unes setmanes després em va deixar els retoladors en l’optativa, es pensà que ja estàvem bé i m’ho preguntà. La meua resposta va ser: “Necessite temps, analitzar coses, i no vull estar enfadada amb una persona una altra vegada durant 6 mesos”. Ací vaig acabar l’amistat. Fa tres setmanes em va cridar per telèfon tres vegades en dies diferents, però no li vaig agafar la cridada. De moment estem així, ja veurem com continua la història. Els meus pares sols digueren que eren coses de l’edat. Continuaré amb la seqüència següent i aquesta va ser:
FALSEDAT
Aquesta historieta comença amb una amistat normal. Maria és la meua amiga, ja està tot arreglat, el que va passar va ser que ella volia quedar amb Carla però Carla no volia, aleshores jo -que no sabia res-, vaig quedar amb Carla per fer un treball, aleshores Carla em gravà i Maria ho va veure i s’enfadà amb mi i amb Carla, però clar, jo no sabia res, aleshores ella em digué: “No sé si em caus bé” i li vaig preguntar i no em contestà, però ja esta tot arreglat. Aquesta història té dues parts, la segona és que Soraia i jo vam ser amigues però, com que jo vaig ser la millor amiga de Carla, ella es posà gelosa, dominant i possessiva, aleshores començà a vindre contra mi dient per davant que érem amigues però per darrere, que no li queia bé. I clar, a mi, Carla m’ho conta tot i em va contar que un dia, quan vaig quedar amb ella i dues persones més, ella es va trobar Soraia i aquest va ser el seu diàleg:
S: Ara ens esperes i ens ajuntem. C: No, perquè a veure si ens estan esperant. S: Qui? C: Aina i Marc. S: Aina? C: Sí. S: Aleshores res.
Quan Carla em va dir això em va entrar un sentiment d’impotència i de ràbia, sentia la necessitat de dir-li a Soraia tot el que sabia i callar-li la boca, però si ho feia deixava en evidència Carla, i no sé què fer, perquè això continua i cada vegada que li veig la cara, no veig Soraia, veig una carassa amb un somriure fals.
Per continuar, contaré una cosa que té a veure amb la família. El meu cosí Carlos em va insultar, eixa és la base de tot. Per què ho va fer? Perquè jo, la meua cosina Paula i la meua altra cosina Marina, la seua germana, li diguérem “Carlos xicotet” i, com que ell és baixet, s’ho prengué a males, però en realitat ho diguérem perquè hi ha dos Carlos, el pare i el fill, el pare era el gran i ell el xicotet, però la qüestió és que per què sols em va insultar a mi? Jo sé per què. Paula i jo passem molt de temps juntes i ell té enveja perquè ell i ella no estan tan junts com nosaltres i aleshores ho va pagar amb mi. Duem tres anys >
sense parlar-nos i jo sempre vaig al xalet de la meua àvia en Nadal i tinc la mala sort de trobar-me’l. Els dos anys que me l’hi vaig trobar va tindre por de mi, perquè un any després de la discussió li posaren brackets i té por que li diga alguna cosa. El que va passar després del meu comentari va ser que ell se’n va anar a un altre lloc i em va insultar a mi a les esquenes. Les meues cosines em van dir que em va dir unes burrades innombrables, i jo em vaig prometre oblidar-ho. Després que m’insultara, me’n vaig anar dins de casa perquè tenien un jardí amb quatre gossos i on aparcaven els cotxes, els ho vaig contar tot als meus pares i després al pare de Carlos i, encara que jo no tenia la culpa, li vaig dir que li demanara disculpes de la meua part i que voldria parlar amb ell. Em va dir que quan arribara a casa, però mai no me’l passà. Jo tinc les sospites que no volen que Maria i Carlos s’ajunten amb mi perquè, quan Maria està amb la meua cosina, està normal, però quan estic jo ni ens mira, ni ens parla, i això em fa sentir decebuda i trista perquè som família, em pareix patètic que facen això.
Per a finalitzar parlaré de la DISTÀNCIA:
La distància és un espai des d’una perspectiva lineal, entre una persona o cosa i altra.
Aquesta història té dues parts que es refereixen a dues persones diferents.
La primera. Començàrem primer de l’ESO i el meu millor amic, Víctor, va suspendre diverses assignatures i, com a conseqüència, el varen canviar d’institut. Ell i jo vam ser amics des dels quatre anys, vam passar tota la vida junts, ell era l’únic que em valorava i no li importava com era, em donava suport en tot sense saber la història, érem molt pareguts, ens agradaven les mateixes coses, i eixe canvi va afectar la nostra confiança i la nostra amistat, encara que parlàvem, però no tant com abans. Açò no m’agradava perquè ja començava a substituir-me per altres persones.
L’altra part es refereix a una xica, la meua ex millor amiga. Tot començà en quart de primària. Érem amigues des dels quatre anys, sempre anàvem a la mateixa classe, i sa mare i la meua eren molt amigues, sa mare va nàixer en Colòmbia, però ella no. En quart ella va haver d’anar-se’n de Massanassa, per a anarse’n a València, perquè el nuvi de sa mare tenia un pis a València. Van fer una festa de comiat i aleshores Sofia -ella està en tots els llocs-, també digué que se n’anava a anar i aleshores celebraren la festa juntes, Sofia i Isabela. Acudí tota la classe. Isabela sí que se’n va anar, però Sofia, no, per què? Perquè Amanda, ai què dic?... Sofia, perdó..., o no..., qui sap..., continuem. Ella al final es quedà i la meua vida canvià, perquè en lloc d’Isabela, Sofia passà a ser la meua millor amiga. Ara Isabela ja no és com abans, això d’ajuntar-se amb les xiques de València ha fet que li baixen les notes, que tinga més castics i que, aleshores, siga impossible comunicar-se amb ella, perquè mai no té el mòbil. Ja no ens veiem a penes, l’última vegada que la vaig veure va ser fa sis mesos, en estiu, quan jo vaig poder eixir al carrer amb l’escaiola en el braç, que vam anar a sopar el nuvi de sa mare, sa mare, ella, els meus pares i jo.
Ací finalitze els meus conflictes, com dir-ho?... molt reals. Pot ser que aquesta narració estiga basada en conflictes reals de l’autora, només canviant algunes dades? Tot pot ser en aquesta vida. Us deixe amb els vostres conflictes.
En aquesta activitat, que està inclosa en el nostre Pla Lector, participa activament gran part del nostre alumnat, així com en d’altres activitats emmarcades en les Trobades d’Escoles en Valencià, que enguany han tingut lloc a Aldaia. Per a nosaltres és una satisfacció l’alta participació dels alumnes en aquest certamen literari, raó per la qual els donem la més sincera enhorabona i els engresquem a seguir participant-hi. •••
