4 Som poble

4

SOM POBLE

Hortensia Marín Vicente, Juan Ramón Salido Casanova i Alba Marín Antón

El 2016 Alba Marín Antón va ser la Reina Major de les Festes de l’Olleria. Tres anys després, seran les seues dues germanes, Nayara Salido Antón i Rocío Salido Antón, les que ostentaran el càrrec de Reina Infantil i Reina Major, respectivament, un fet històric al nostre poble. Entrevistem, doncs, a Hortensia Marín, Juan Ramón Salido i Alba Marín, pares i germana de les protagonistes de les festes d’enguany. -- Bon dia, Hortensia, Juan Ramón i Alba! Quin any vos espera, veritat? Conteu-nos un poc com vau viure la nit en què Nayara i Rocío van ser designades Reines de Festes.

-- ¡Buenos días! Bien, la verdad es que estábamos muy nerviosos, puesto que había dos candidatas para ser Reina Mayor y era cuestión de suerte. Cuando escuchamos el nombre de Rocío, fue una emoción tan grande que yo, como madre, exploté a llorar porque sabía la ilusión que ella tenía de poder ser reina como su hermana mayor. Para Reina Infantil no hubo ninguna candidata y teníamos claro que sí que iba a ser Nayara, pero nos decía que, si Rocío no salía, ella tampoco quería ser. Entonces fue una decisión complicada, pero, respetando su decisión, teníamos claro que, si no hubiera sido una, la otra tampoco. Y después de todos esos días de nerviosismo, todo salió como deseábamos; lo vivimos muy intensamente.

-- Ja m’ho imagine, ja, però vosaltres ja en sou “veterans”! Expliqueu-nos les diferències o les semblances d’enguany amb l’any que va ser Alba la Reina Major.

-- La verdad es que este año vamos bastante más tranquilos que el año del reinado de Alba, porque ya sabemos cómo afrontar esta experiencia tan emocionante y todo lo que conlleva. Cuando se presentó Alba a reina, realmente no éramos conscientes de la envergadura de la situación; fueron muchas dudas, muchas incertidumbres, nervios, pero la verdad es que este año con Rocío y con Nayara ya sabemos a lo que nos enfrentamos y nos lo hemos cogido con más calma

-- Hem comprovat l’esperit fester que impregna a Nayara i a Rocío (com també ho vam veure amb Alba). Creieu que alguna d’elles podria ostentar algun altre càrrec, com ambaixadora o capitana, el dia de demà?

-- Uff... ¡A Rocío le encantaría! Como Abencerraje y amante de las Fiestas de Moros y Cristianos, estaría mucho más que orgullosa de representar ese cargo, ya que lo vive intensamente, y ser capitana o embajadora sería un sueño para ella. Quizá en unos años pueda cumplirlo... ¿Quién sabe? Respecto a Nayara, no sabemos aún si llevará ese gen tan fiestero que lleva su hermana.

-- Tant de bo! I quines expectatives teniu?

-- Mi marido, la verdad, es que se lo coge todo con mucha tranquilidad; soy yo la que se pone más nerviosa con estas cosas, porque me encargo de prepararlo todo para que esos días salga como esperamos. Con el reinado de Alba todo fue un poco más complicado, pero este año ellas también aportan mucha ayuda y entre todos haremos que salga lo mejor posible.

-- De segur que sí! I acabem: voleu dir alguna cosa més?

-- Nosotros solo deseamos que disfruten del momento, lo vivan y lo recuerden con tanto cariño como su hermana Alba, puesto que a nosotros no nos puede hacer más felices ver cómo nuestras hijas cumplen sus sueños y esperamos estar a la altura de las circunstancias y que todo salga como esperamos. Ellas tienen claro que esto solo pasa una vez en la vida y tenían mucha ilusión de que este momento llegara.

-- Espere que vaja molt bé i que en gaudiu moltíssim! Gràcies pel vostre temps!

-- ¡Muchas gracias a ti!

L’Olleria 2019 Noelia Albiñana Cerdá, Vera Garcia Albiñana i Lia Garcia Albiñana

Parlem amb Noelia Albiñana, la qual, junt amb les seues filles Vera i Lia Garcia, gaudiran d’unes festes molt especials. La família de l’Ambaixador Cristià 2019, Joane Garcia, ens obri les portes perquè descobrim com han treballat tots plegats.

-- Hola, Noelia! Hola, Vera i Lia! Ja quasi fa un any que Joane vos va dir que seria Ambaixador Cristià, no? Com recordeu aquell moment?

-- Hola, Àngel! Doncs la decisió va ser meditada en família; no va ser un sí rotund des del principi. Vàrem haver de pensar en moltes coses, sobretot, perquè Vera –la nostra filla major– també és festera infantil enguany, i Lia –la xicoteta– sols tindria 2 anyets en festes. Però, finalment, vàrem pensar que si la vida ens oferia aquesta oportunitat, era per alguna raó i no ho podíem deixar passar, així és que vam telefonar a Edu per a dir-li que comptara amb Joane com a Ambaixador i, tot seguit, ho vam comunicar a les nostres famílies.

Ho férem “oficial” el dia de Sant Miquel. Una vegada als Mariners, es van confirmar el Capità i l´Ambaixador del 2019. Joane em va telefonar i jo ho vaig dir a les Juvenils amb llàgrimes als ulls per l’emoció de poder compartir la felicitat que ens donava aquest càrrec. Després, varen baixar els Mariners a la nostra filà amb la banda de música i va ser molt emotiu!

-- Sí que seria emotiu, sí! Però, de seguida, amb els preparatius, no?

-- Sí, i tant! Des del moment en què vàrem dir que avant, vàrem començar a recopilar informació, a parlar amb gent que coneix aquest món i a imaginar com podria ser aquesta capitania: el tratge, la carrossa, la música; visites i converses telefòniques contínuament a diversos llocs. Són moltes coses i, per prompte que comences, sempre se’t tira el temps damunt.

-- Heu viscut moltes festes com a festers –passeu-me el mot– corrents, sense càrrec. Com seran enguany, que les viureu des de ben endins?

-- A poc a poc ens estem conscienciant que seran unes festes molt intenses i diferents; de fet, en el meu cas, no sé en quin moment de la Trilogia Festera podré visitar la meua filà, la veritat [riu]. Soc mora Juvenil, però enguany el meu cor, igual que el de la meua filla Vera, és cristià i Mariner, i m’agradaria des d’ací agrair a la Filà Mariners el fet de deixar-nos formar part d’aquesta capitania. Hem d’estar molt conscienciats del fet que Joane té un càrrec fester que implica cuidar-se molt la veu, les Ambaixades són l´últim dia de festes, però, abans de la Trilogia Festera, ja portem molts sopars i entradetes. Hem de complir amb molts protocols i obligacions, però ací estarem per al que faça falta, amb moltes ganes de ferho de la millor manera possible i de disfrutar de cada moment de les grans festes de l’Olleria. Tenim un sentiment fester molt gran!

-- Ambaixador Cristià i festera infantil. No veig una altra circumstància en què tota la família s’hi haja de bolcar unida per a portar-ho a terme, no?

-- En el moment en què en una família es pren la decisió de tirar un càrrec com aquest endavant, i també de fer festera infantil la nostra filla, cal tindre clar que impliques a molta gent. No sols som nosaltres; necessitem l´ajuda de familiars i amics. En el nostre cas, al coincidir els dos càrrecs, ambaixador i festera infantil, encara ens és més necessari no sols els dies de festes, sinó al llarg de tot l’any. A mesura que les festes s’hi apropen, parlem per a veure com ho farem tot; s’ha de deixar tot ben organitzat, i que els imprevistos siguen els mínims. Per sort, comptem amb gent que ens ajudarà en tot moment i a la qual també voldríem donar les gràcies; sense aquesta gent moltes coses no serien possibles.

-- I què espereu d’aquestes festes?

-- En realitat, esperem passar unes festes inoblidables amb la Filà Mariners, on tot isca tal com ho hem estat planificant, on tots i totes disfrutem malgrat el cansament i la son que sabem que passarem. Que tot el que Joane ha treballat al llarg de l’any per aquesta capitania es veja reflectit en el

resultat. Ell s’ha dissenyat la carrossa i el seu propi tratge; tant de bo ho disfrute com ho ha imaginat: que baixe el dia de l’Entrà amb la marxa cristiana “Berserkir” que Juan Soler ha compost per a ell i que interpretarà la banda Santa Cecília de l’Olleria, a la qual tenim una gran estima.

Vera ho espera amb molta il·lusió, tant el fet de ser festera com el de formar part de la capitania del seu pare. Lia no és tan conscient de totes les coses que l´envolten, però sap que alguna cosa especial passa dins de la nostra família, i de segur que s’impregna d’aquest sentiment fester.

-- I ja per acabar, voleu afegir-hi alguna cosa més?

-- Sí, voldria agrair a Edu i a Marga l’oportunitat que ens han donat, i dir-los que mai no oblidarem aquest any i tot el que estem vivint junts. Els pares d´Edu varen ser capitans amb els meus l’any 1993 i, de nou, el destí uneix les nostres famílies en la festa.

Voldria dir també que esperem que tots els ollerians i ollerianes gaudisquen de les nostres festes, així com agrair a tots els que estan al nostre costat la seua ajuda incondicional.

No puc deixar de dir que trobarem molt a faltar a Marisa, la germana de Joane, un pilar a la nostra vida que ens va deixar el juliol de l’any passat. Sabem que ens acompanya en tot moment i estarà orgullosa de veure com disfrutem de la vida i de les festes.

-- Moltíssimes gràcies, i que ho passeu d’allò més bé!

-- Gràcies a tu, Àngel!

Marga Borrás Grau, Maria Mompó Borrás i Marta Mompó Borrás

El 2013, Maria Mompó, i el 2017, Marta Mompó, van esdevenir les Reines Majors de les Festes de l’Olleria. Enguany, és Eduardo Mompó el que ostentarà el càrrec de Capità Cristià del 2019. Conversem amb Marga Borrás –que en serà la Favorita Cristiana– i amb les seues filles, Maria i Marta, que ens explicaran alguns detalls d’aquesta família tan festera.

-- Bon dia, Marga, Maria i Marta! De nou, torneu a viure les festes des de dins. Comenceu contant-nos una mica com va ser el dia que Edu vos va comunicar que seria Capità Cristià.

-- Hola! Bé, la veritat és que des del primer segon que ens va dir que la idea de representar la seua filà com a capità passava pel seu cap, vam tindre molta il·lusió. I des d’aquell primer moment vam tindre clar que estaríem al seu costat i que així li ho faríem saber igual que ell ho va fer en les dos ocasions en les quals vam decidir formar part de les festes d’una forma diferent, aquells 2013 i 2017.

-- Supose que, al llarg d’aquest any de treball, haureu imaginat més o menys els moments que vos vindran.

-- En casa, des del primer dia, festejàvem sobre com ens agradaria que tot eixira i sobre com havíem de disfrutar-ho des del primer moment. No s’ha d’oblidar que la il·lusió t’acompanya durant tot el procés i que s’ha de disfrutar i compartir, ja que el somni final a penes dura un obrir i tancar d’ulls; en part, eixa és la màgia.

-- Sou una família de tradició festera, però aquestes festes seran especials; les viureu des d’una nova perspectiva.

-- Seran increïbles, això no podem dubtar-ho. Edu s’ho mereix tant que viure les seues festes, les festes de l’home de les nostres vides, les festes de qui tant ha gaudit sempre que nosaltres hem complit somnis... En fi, crec que no podrem ni sabrem explicar-ho amb paraules, però segur que serà inoblidable i preciós.

-- I tota la família unida, bolcada, en aquest somni.

-- Exacte! Podríem dir que és intens a la vegada que màgic. Opinions, emocions i moltes, moltes ganes fetes realitat, però sempre junts. I, com diria ell, sempre units, sempre amb tu.

-- En teniu grans expectatives, imagine, no?

-- Sí! Les expectatives estan molt altes, però, així i tot, estem segures que la realitat les superarà tant que, efectivament, pensarem que estem somniant.

-- Voleu dir res més per finalitzar l’entrevista?

-- Simplement, volem donar les gràcies a totes les persones que han estat al seu costat durant el procés i que estaran durant les festes, perquè s’ho mereix! A tu, Edu, no podem dir-te una altra cosa que gràcies per tant i que t‘estimem infinitament!

-- Moltíssimes gràcies! Espere que en gaudiu molt!

-- Gràcies, i igualment!

Paula Such Borrás i Paqui Borrás Boluda

Parlem amb Paula Such Borrás i Paqui Borrás Boluda, filla i dona, respectivament, d’Enrique Such Sanz, Ambaixador Moro del 2019. Tot i ser una família molt festera, enguany coneixeran un altre punt de vista de les nostres festes: el que atorga estar al costat d’un dels càrrecs festers. Se les veu, com no podia ser d’una altra manera, molt emocionades.

-- Bon dia, Paula i Paqui! Se vos nota molt il·lusionades! Recordeu-nos com va anar el dia que Enrique vos va contar que volia ser Ambaixador Moro.

-- Bon dia, Àngel! I tant, que n’estem il·lusionades! Nosaltres, ma mare i jo, no havíem sentit mai que volguera ser ambaixador; mai no ens ho havia dit, per això, no ens ho esperàvem gens. Va ser una sorpresa molt gran, però, que al mateix temps, ens va il·lusionar molt a tots. Primer, li ho va dir a ma mare, li va preguntar què opinava; i ella li va dir que si volia, doncs, avant. Quan m’ho van dir a mi, em vaig sorprendre molt, però va ser una il·lusió molt gran!

-- Lògic, és clar! I ja des de ben prompte vos posaríeu a treballar en els preparatius.

-- Sí, sí, des que ens va dir que anava a ser ambaixador, des del mateix moment, mon pare va començar a saber-se l’Ambaixada, perquè, al final, és el que més li l’il·lusionava i, per això, al novembre mateix ja s’ho sabia. A més d’això, també vam començar a buscar carrosses, tratges, a veure quin ens agradava; vam començar a pegar bacs. I, sí, des de ben prompte ens vam posar a preparar ja la capitania.

-- Com creieu que viureu aquestes festes des d’aquesta nova perspectiva?

-- Viure aquest any des de la perspectiva que mon pare en siga l’ambaixador és molt impactant per a nosaltres, perquè mai no ho havíem viscut, a pesar de ser una família molt festera com la nostra, on tots som de filà –la meua àvia ja ho era i el meu avi va ser ambaixador dues vegades. Per a nosaltres és molt emocionant perquè, com que no sabem com és, tot és nou, ens emociona molt i és un nou repte.

-- Això que dius: sou una família festera i, a més, vos hi haureu bolcat tots conjuntament, no?

-- La veritat és que sí, que tota la família s’ha bolcat perquè tot eixira correctament. L’hem acompanyat a tots els llocs, a vore els tratges, a vore les carrosses, a tots els assajos de l’Ambaixada perquè les festes i la capitania isquen bé i que tot el poble veja el resultat del treball de tot l’any. I bé, és molt sacrificat, però, al mateix temps, és molt gratificant.

-- I què n’espereu, de tot plegat?

-- Realment, nosaltres esperem que tot isca bé; hi hem posat molta il·lusió, molta estima, i, per això, creiem que al final el resultat serà un poc el reflex de tot el treball que hem fet. Per això, trobem que es quedarà molt bé, i tenim les expectatives, la veritat, que altes, perquè sabem que tot està fet amb molta estima.

-- Voleu comentar alguna cosa més?

-- Simplement, que esperem que disfruteu molt de la capitania dels Llevantins i que passeu tots unes molt bones festes.

-- Moltíssimes gràcies, doncs, pel vostre temps, i segur que tots en gaudirem!

-- Moltes gràcies a tu!

L’Olleria 2019 Esther Martí Gisbert, Sandra Albiñana Martí i Pau Albiñana i Martí

Esther Martí i els seus fills, Sandra i Pau Albiñana, enguany experimentaran unes festes especials: tenen el Capità Moro del 2019, Víctor Albiñana, en casa. Conversem amb Esther perquè ens explique una mica com es viuen –i com esperen viure– les Festes de Moros i Cristians des de dins: ella, com a Favorita Mora, i els menuts, com a acompanyants d’un dels càrrecs històrics.

-- Bon dia, Esther, Sandra i Pau! Gairebé ja ha passat un any des que Víctor vos va dir que seria Capità Moro. Conteu-nos com vau viure aquella decisió.

-- Hola! Bé, la veritat és que tractant-se d’una decisió d’esta importància, evidentment, va ser comentada en casa entre nosaltres dos [Esther i Víctor], i, finalment, consensuada amb els nostres fills. Vam viure unes setmanes de meditar i decidir si ens féiem avant i com ens organitzaríem. Víctor era el que més tranquil estava, com sempre. La serenitat i la calma que el caracteritzen, la necessitàvem la resta de la família!

-- Des de ben prompte vos posaríeu a treballar en els preparatius, veritat?

-- Els primers dies van ser caòtics i de prou angoixa. El primer que vaig fer va ser confirmar quan tenia les vacances d’estiu i, després, començàrem a revisar el programa d’actes complet, i a vore vídeos i llibres de festes d’altres anys. Jo feia uns anys que estava desvinculada de les festes pel meu treball. Tot eren preguntes sense massa respostes, i, com a persona organitzada que sóc, no duia bé no poder controlar les coses que anaven eixint a diari. Molt prompte, això sí, vam coincidir amb els vestits que ens agradaven als dos i, al mateix temps, des de la filà, començaren a treballar per anar perfilant la història del que serà la capitania.

-- Malgrat que hages estat uns anys desvinculada de les festes per motius laborals, sou una família festera; com serà viure enguany la festa des d’un altre angle?

-- Com tot el món ens diu, seran unes festes inoblidables, però és que a hores d’ara ja ho són. L’any no és sols la setmana de festes, sinó tots els actes, sopars, reunions o visites, que ja venen fent-se des d’octubre. El que més ens sorprén és com la gent ens cuida, ens aconsella i, sobretot, ens diu que els representem; és una de les coses més boniques que et poden dir com a càrrec fester!

-- I, a més, teniu la sort de poder gaudir-ho en família. Com és bolcar-se tots en casa en unes festes perquè isca adequadament?

-- Duplicant o triplicant agendes. La vida continua al mateix ritme frenètic mentre es compagina amb els preparatius. No és gens fàcil, i els fills necessiten del nostre temps; la família i la feina, també. Les converses són quasi monotemàtiques; evidentment, no parlem d’altra cosa que de la capitania. Els xiquets ja ni pregunten on està son pare; ja en saben la resposta: en la filà. La resta de la família ajuda cadascú en el que millor sap fer; sempre hi són i ens estan prestant també el seu temps perquè tot puga anar de la millor manera possible.

-- Quines són les vostres expectatives?

-- Les nostres expectatives són que el poble puga gaudir de la capitania i estar a l’altura dels anteriors capitans Moros Llevantins, però, evidentment, amb humilitat; sabem qui som i d’on venim, som un família normal i tenim els peus sempre en terra. El pressupost es complementa amb l’esforç, la illusió, el treball en equip i, com no, amb l’enginy dels components de la Filà Llevantins, que estan esforçant-se al màxim, perquè realment la capitania és dels Llevantins, nosaltres representem sols una xicoteta part.

-- Hi voleu afegir alguna cosa més abans d’acabar?

-- Voldria agrair a la Filà Juvenils l’acollida que he rebut; m’han fet sentir una més d’elles i així gaudir, més si cap, de les festes. Han estat sempre pendents de mi i del fet que estiguera sempre a gust. També voldria agrair, especialment a Edu i Marga, que ens acompanyen en este viatge que encetem i del qual estic segura que en trobarem dos nous amics.

-- Moltíssimes gràcies, i gaudiu tot el que pugueu!

-- Gràcies a tu!