EL CASTELL DE SANT MARTÍ O DE LA FONTANA, José Antonio Pérez Martínez

EL CASTELL DE SANT MARTÍ O DE LA FONTANA

JOSÉ ANTONIO PÉREZ MARTÍNEZ

Nº 1 Imatge de l’Arenal i el castell de Sant Martí, a finals dels anys quaranta del segle XX. (Del llibre “Historia de los castillos de la provincia de Alicante”, de Juan Mateo Box, 1953).

E

l castell de Sant Martí estava situat enmig de la badia de Xàbia, sobre una petita elevació al sud de la platja de l’Arenal, al començament de la punta de la Fontana. Durant cinc segles va constituir una fita en el paisatge xabienc. Els primer dos segles i mig, fins la seva destrucció pels anglesos l’any 1812, constituïa el primer bastió de defensa front a possibles incursions de corsaris y tropes enemigues impedint el desembarcament i abric en la platja. L’últim segle i mig de la seua existència va romandre arruïnat i oblidat. El castell formava part del sistema defensiu i de guaita de la badia de Xàbia. Aquest sistema ho componien les torres de guaita següents: -la torre del cap de Sant Antoni (adossada a l’ermita del mateix nom) avui desapareguda; -la torre del Portixoll o Cap Prim, i -la torre de Ambolo. Aquestes dos últimes son les úniques que encara es conserven. Les torres van ser construïdes entre 1553 i 1555. Un poc posterior en 1578 es va construir el també desaparegut castell o torre de Sant Jordi o de la Mesquida. I ja en el segle XVIII es construiria el castellet o fortí de la Granadella. En la documentació tant apareix citat com a castell, com a torre ó torre forta. El nom oficial era el de “Castell de Sant Martí”, però també se li coneixia pel lloc on estava situat com “castell de la Fontana” o “de l’Arenal”.

Datació:

Roc Chabàs en 1919 1 indica que va ser manat construir pel rei Alfons V de Aragó «en 2 de agosto de 1424 según documento fehaciente». Totes les referències posteriors van referides a aquesta cita de Chabàs. No sabem si aquesta ordre es va complir, però cites posteriors contradiuen esta data. Viciana en 15742 escriu al parlar de Xàbia «en el medio del valle, junto a la Mar hay un Castillo nuevo, labrador a lo moderno el año 1558». En 1920 D.F. Dechant3, el qual va poder consultar documents en l’Arxiu de l’Ajuntament de Xàbia, avui desapareguts, en el seu article, cita diversos documents que ell atribueix a l’altra fortalesa de la badia el castell de Sant Jordi, però que jo crec devien correspondre al castell de San Martí, ja que pels anys que cita es segur no estava construït el de Sant Jordi. Aquestes anotacions son les següents: - 28-09-1560, es posen guàrdies assalariats al castell, i - 25/04/1561, Juan Urteaga, batlle de la Vila, tracta de demostrar la utilitat de la fortalesa i demana artilleria al Virrei. El que demostra que en 1560 ja estava construït. Per tant crec que la data de construcció correcta es 1558. Alguns autors, donant validesa a la data de 1424, creuen que l’any 1558 lo que va haver va ser una reconstrucció de una torre anterior. Lo que es cert es que l’arquitectura del castell correspon mes a una construcció moderna de mitjans del segle XVI, pròpia de la arquitectura pre-abaluartada, i no de la època medieval.

Descripcions:

Existeixen diverses descripcions anteriors a la seua destrucció en els informes que els visitadors i enginyers militars feien per a comprovar l’estat de les defenses de la costa, que ens permeten fer-nos una idea

(1) ROC CHABAS: “Las Galeras del Duque”, El Tiempo, diario político de la mañana. Alicante, 05/06/1919. (2) RAFAEL MARTIN DE VICIANA: Chronica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, 1574. (3) D.F. DECHANT: “El Castillo de la Mezquita”, El Tiempo, diario político de la mañana, 03/01/19120

Nº 2 El castell de Santa Martí, pels anys quaranta o cinquanta. Foto de autor desconegut. (Col. germans Pérez). Nº 3 Per l’any 1955, les noves construccions començaven a envoltar al castell. Postal de Guillen. (Col. germans Pérez).

de com era la fortalesa: En 1562, G.B. Antonelli 4deia: «El Castillo de Sant Martín de Xábea, acabaran las casasmatas y lo proveerán de munición para tirar». En 1585, en l’informe de Juan de Acuña5 - document que en part es difícil de llegir- fa la següent descripció: «...es un fuertezete muy pequeño y de la forma que muestra la planta, está en una llano como un tiro de mosquete de la mar, es todo de piedra y de muy buena fàbrica, y bien acabado, súbese a la puerta del por una escala de mano (...) estados de alto y hasta la puerta es toda maziça (...) tiene muy buena bóveda y aposento bastante, y las ventanas y luzes son troneras, y lo alto del (...) una plataforma con buenos parapetos. Tiene en lo alto dos garitas encaradas? sobre (...) quadrados que tiene, Alas esquinas contrarias y a las otras dos esquinas contrarias tiene en lo bajo unas casa-matas del derredor por de fuera y por de dentro tiene en la plataforma de arriba dos piezas de artilleria...». En 1788, en l’informe de José de Roxas6 es descriu així: «...su figura es quadrada de 14 varas de lado, en una de sus diagonales hay dos pequeños torreones quadrados que suben hasta el plano de la bateria y le flanquean, y en la otra diagonal ay dos torreones mayores que terminan en forma de piràmide, a la mitad de la altura del fuerte. A este se sube por escaleres de Cuerda, y se entra en una espaciosa boveda, desde la cual se pasa a otras dos más pequeñas, en una de las quales ay una cisterna, desde dicho primer piso se entra a quatro pequeños quartos que se forman en los quatro torreones referidos, y por un caracol de cantería se sube a la bateria, en la que hay un tinglado y dos pequeños repuestos de pólvora y balas..». Basant-se amb la descripció que fa Acuña en 1585, Banyuls, Boira y Lluesma 7, proposen una reconstrucció ideal del mateix, que recorda a la torre d’Oropesa en Castelló, però que no correspon amb la descripció que dos segle després farà Roxas en 1788. En aquesta última, no cita les casamates, i descriu la presencia de torres quadrades als cantons, que no apareixen en la reconstrucció feta per Banyuls, Boira i Lluesma. En el informe de Acuña, a més, apareixen parts del text illegible, i en una part en concret apareix citat “(...) quadrados que tiene en las esquinas...”, que possiblement feia referencia a les torres. En diversos plànols de la badia de Xàbia del segle XVIII, apareix representada la planta del castell també amb les quatre torres quadrades en les diagonals (fig. 2 i 3).

(4) Discurso sobre la fortificación y defensa del Reyno de Valencia, del maestre racional de aquel Reyno y de Juan Baptista Antoneli. De fecha 30/03/1563. Arxiu General de Simancas. Estat 329-1. (5) 1585 Juan de Acuña por mandato real hace relación de los puertos, calas, fuertes, ciudades, villas, lugares y torres que se encuentran en toda la costa del Reino de Valencia. Arxiu de la Corona d’Aragó. Consell d’Aragó. Lligat 761, doc. 103. (6) Relación circunstanciada de la consistencia de la Costa Marítima de los Reinos de Valencia y Murcia…. Acabada en Cartagena el 15 de agost de 1788. Jose de Roxas. Servei Cartogràfic de l’Exèrcit. (7) ANTONI BANYULS I PEREZ; JOSEP VICENT BOIRA I MAIQUES, y JOSEP ANTONI LLUESMA I ESPANYA: “Arquitectura i control del territorio. La defensa del litoral de la marina alta al segle XVI”, 1996.

Basant-me en les dos descripcions, jo propose una nova reconstrucció més pròxima a lo que seria el castell en la realitat, al menys en els seus últims moments (fig. 1). No he dibuixat les casamates per que o bé ja no existien en 1788, o simplement no les cita Roxas.

Nº 1.- 1782 “Plano de la ensenada de Xabia”, Manuel Salomón. Museu Naval, E-478

Nº 2.- 1782. Detall del plànol anterior, on s’observa la planta del castell.

En les fotos del castell que es conserven, es pot vorer el total estat ruïnós del mateix. Malgrat això, se observa que estava revestit de grans carreus de pedra tosca, les muralles tenien entre 1,80 a 2 m. de grossària, i a l’altura de la bateria, es pot apreciar un cordó de secció semicircular.

Juan Crespo8 en 1981 ens indica que tenia 25 m. de llarg i algo menys d’alçada, mesures que em semblen exagerades, i que no sabem d’on les ha tret, ja que Roxas indica que tenia 14 vares de costat, es a dir uns 12 metres, la meitat del que ens indica J. Crespo. Guarnició: En 1585 Acuña ens diu que «residen en el tres guardas con sus arcabuzes y quando ay nueva de galeotas viene de la villa de Jabea la gente que es menester a guardarle». En 1611 Escolano indica que «se guarda con dos Hombres de a pie...y hazen perpetua centinela dos guardas». En las Ordenanzas de 1673, «La villa de Xabea envía tres Hombres al Castillo de San Jorge y tres al de San Martín». Recentment la fundació CIRNE ha adquirit diversos documents del segle XVII referits als pagaments per a la guarda de la Costa, on apareixen els noms i el pagament que rebien les persones que feien les guàrdies en aquest castell i en les altres fortificacions del sistema defensiu al terme de Xàbia.

Artilleria: En 1585 tenia dos peces d’artilleria que son “medias culebrinas”, i en 1788 dos “culebrinas” de bronze de a 8, una inútil i l’altra em estat mitjà, i un canyó de ferro de a 8 també en mitjà estat. Sembla que els canyons grans que actualment estan a la Plaça de l’Església pertanyien al castell de Sant Martí. Van ser col·locats allí en 1919, segons ens indica Cruañes en les seues efemèrides9 .

Nº 3.- Proposta de restitució del castell de San Martí.

(8) JUAN BAUTISTACRESPO RUANO: “Fortalezas costeras de esta población”, B.I.M. Xàbia, nº 1; 1981. (9) GODOFREDO CRUAÑES SIGNES: “Efemerides históricas de la Villa de Jábea”, publicades en Xàbiga, nº 1, 1986. (doc. Nº 343)

El final del castell, dinamitat durant la guerra

del francès: Sabem que va ser destruït durant la guerra d’Independència contra els francesos, segons la informació que proporciona Francisco Palau10, autor coetani dels fets: el 21 d’agost de 1812, els anglesos es van apoderar dels castells de la Fontana i de la Mesquita; i el 28 d’agost del mateix any, els anglesos que havien donat suport als veïns de Xàbia contra les tropes franceses, davant de un nou atac, veient-se perduts, es van retirar als seus vaixells i van volar el castell de la Fontana. Després el castell va romandre arruïnat, ja no es va fer cap intent de reconstruir-lo. Allí van estar les runes fins a l’any 1963 ó 1964, quan el seu lloc va ser substituït per un bloc d’apartaments, que irònicament i recordant lo que allí va haver, li van posar el nom de “El Castillo”, perdent-se per a sempre una part de la nostra història.

Nº 4 I Nº 5: 1960-61, El castell en els seus últims moments. Detall de una foto de Paisajes Españoles (Col. germans Pérez).

(10) MOSEN FRANCISCO PALAU DIEGO: “El Llobarro. Anales de Denia y su comarca”, manuscrit de l’any 1821, publicat en 1983.