Quintà 25 Anys: El Guirigall

Quintà 25 Anys: Quintà El Guirigall

E

nguany fa 25 anys que un grup de 127 xiques i xics nascuts l’any 1976, vam ser els protagonistes de les Fogueres de Sant Joan. Era l’any 1994 i nosaltres vam decidir anomenar-nos Quintà El Guirigall. Mentre al cine s’estrenaven les pel·lícules de El Rey León i Forrest Gump i a la ràdio sonaven Celtas Cortos i Amistades Peligrosas, nosaltres ens organitzàvem per a dur a terme les festes junt les dues « comissions de majors» que vam tenir. El nostre any va ser, permeteu-nos que ho diguem, si cap, un poc més especial que la resta, ja que vam introduir moltes novetats. Sabíeu que va ser el primer llibre de festes a color?, o que l’acte d’elecció de regines va tornar a ser públic?. També féiem bingo el divendres a la Cooperativa per anar arreplegant diners, vam ampliar la visita als sectors fins a l’Arenal i vam tindre el primer casal de quintos/es prefabricat on ara està el conservatori de música. I dos dels actes més populars dels últims anys també van tindre l’inici el nostre any, endevineu quins són? Els cants a Sant Joan,

per iniciativa de la recent estrenada associació de penyes, i el dia de les quintades (sí, ara tothom celebra eixe dia però aquell any ningú tenia molt clar el que era). Moltes altres coses eren diferents d’avui en dia, com que hi havia dues regines o que l’ofrena de flors es feia a Jesús de Natzaré al Calvari. La Foguera Infantil es plantava a la Plaça de Baix i la Foguera Central a la Placeta del Convent on també feien els bous. Hi havia dos dies de carrosses, 23 i 24 de juny, i el vi d’honor del dia de Sant Joan era “el convit de les reines” a la Cooperativa. Aquell any, ens vam presentar al poble al mes de desembre en un passacarrer informal que va acabar en un sopar al Restaurant Castelló a l’Arenal. Però,el primer acte oficial que vam organitzar va ser la cavalcada de reis. Va eixir des de l’Asilo fins al camp de futbol vell on hi havia un naixement fet per Eduardo Miralles per representar el betlem vivent. Després, va vindre carnestoltes i amb la nostra disfressa d’arlequins, amb cascavells inclosos, fèiem molt de soroll pels carrers

durant el passacarrer. Eixa nit va haver-hi discomòbil amb DJs de Xàbia a la Plaça de Baix que estava de gom a gom, va ser un èxit total!. A febrer, va ser l’acte d’elecció de regines i dames d’honor. Anteriorment, en una reunió havíem triat com a Presidents de la Quintà a Arturo Salvatierra Vives i Josefa Pérez Sesé. La nit de l’elecció teníem totes molts nervis i vergonya perquè anava a fer-se públicament (a més venia a gravar-nos Canal 37!), i vam decidir quedar primer al Desnivell per pujar juntes cap al Central Cinema. Va ser una nit amb molta expectació i emoció, on van ser elegides regines Maria Català Marqués com a Regina de la Foguera i Tere Llidó Bas com a Regina del Foc. Les regines infantils van ser Leonor Torres Segarra, Regina Infantil de la Foguera, i Ana Bolufer Marzal, Regina Infantil del Foc . I entre bingos, reunions i festes (al Desnivell, al Zafiro i al poliesportiu on vam muntar una concentració dels millors DJs de la Comunitat Valenciana anomenada Xàbia a tope tope; s’haurà inspirat el festival Tomorrowland en nosaltres?) va aplegar maig i el sopar de presentació de la Quintà al Carrasco. Que templades estàvem totes amb els nostres vestits de festa! I ells, ben guapos amb trage i corbata!. Després de sopar havíem llogat un autobús per anar a Benidorm de marxa, però vam eixir tan tard del Carrasco que quan vam aplegar a Benidorm ja estava tot tancat i vam haver de pegar la volta i tornar cap a Xàbia. Per sort, vam veure que Colors estava

obert i vam acabar la nit allí (sempre que ho recordem diem la mateixa frase: vam anar a Colors passant per Benidorm). I a la fi va aplegar juny, el mes que esperàvem tots amb molta ànsia i il.lusió. Els primers acords de l’himne Fogueres i del passodoble Xàbia començaven a sonar i a nosaltres a bollir-nos la sang perquè començava el més gran: engalanat de carrers ( Santa Clara, Sant Cristòfol, Carrer en Forn, Carrer Nou, Major, Príncep d’Astúries...), penyes obertes, brusots fúcsia i florejats pel carrer, olor de pólvora. Primerament va ser la Proclamació al camp de futbol vell. L’escenari lluïa magnífic en color blanc i roig, obra de Felipe Bisquert. Hi havia una passarel·la per on havíem de caminar, quin goig que féiem allí dalt!. En acabar l’acte va actuar el cantant Francisco. Després, va vindre el passacarrer del Pregó i la inauguració del casal foguerer, els bous, els dinars al restaurant Amanecer, els passacarrers per Xàbia, les carrosses (ací cal recordar la carrossa de les flors, quina por pujar dalt!, molt bonica però molt perillosa), la mascletà, els focs de Sant Joan, el castell de focs artificials, i, finalment, la cremà de la Foguera Infantil i la Foguera Central. Que ràpid havien passat els dies, com havíem gaudit de tot i quants bons moments havíem viscut tots junts. El 94 va ser el nostre any, un any que mai oblidarem, on vam ser els protagonistes, els que estem ací per a celebrar-ho, i els que sempre formaran part dels nostres millors records i estaran en el nostre cor. Durant aquests 25 anys la quintà ha crescut, ara forma part d’ella molta més gent, i per això aquest any volem tornar a fer festa i a cridar ben alt Visca Xàbia, Visca Sant Joan i Visca la Quintà 94 El Guirigall.

En nom de totes i tots, Lina Cardona Ferrer

Aclariments per a millennials: Central Cinema: és l’edifici que hi ha entre la Rulla i el Museu Camp de futbol vell: és l’actual pista d’Atletisme Zafiro: pub que hi havia on ara està l’escoleta infantil El Riuet. Cooperativa: és la biblioteca del poble. Francisco: cantant valencià famós per cantar l’himne a la Comunitat Valenciana i la cançó Latino. Canal 37: cadena de televisió local. Colors: pub que estava a la carretera de Gata.