066-093_Unitat 4.qxd:Maquetación 1
30/12/10
10:21
Página 74
4. Materials i eines. La fusta i el paper.
4. Tipus de fustes Fixa’t que la distinció entre fustes dures, semidures es basa en el valor de la seva densitat.
Les fustes es poden classificar segons les propietats que has vist i també d’altres, com per exemple el color o la procedència. La classificació més habitual, però, és la que en té en compte la densitat.
Les fustes dures més usades provenen del roure, el faig, el boix, l’alzina, l’eucaliptus, i d’arbres tropicals com són l’iroc, el niangó, la caoba, la teca, el palissandre i l’eben o banús.
Fustes dures. Tenen una densitat alta, a partir dels 600 kg/m3 i fins a superiors a la de l’aigua (1 000 kg/m3). Procedeixen d’arbres de fulla caduca amb creixements lents. En general són utilitzades en aplicacions on cal una alta duresa, com ara parquets, mànecs i mobiliari d’interior i d’exterior.
La fusta de faig és una de les fustes dures més usades. És de color blanc-groguenc, força flexible tot i la seva duresa. Cal protegir-la perquè es corca fàcilment. S’utilitza per fer mobles, utensilis (culleres, pinzells), jocs, cadires, entarimats i peces tornejades, com per exemple les peces dels escacs.
Les fustes semidures més usades provenen de la noguera, el freixe, el castanyer, el cirerer, l’om, el bedoll, l’arç blanc i el vern.
Fustes semidures. Tenen una densitat d’entre 500 kg/m3 i 750 kg/m3. Solen provenir d’arbres de bosc de ribera de zones càlides, que són de creixement lent i fulla ampla. S’usen en revestiments de mobiliari i per xapar acabats, i en aplicacions on cal alhora flexibilitat i tenacitat, com ara cadires, o mànecs d’eines.
La fusta de freixe és resistent i flexible. Per la flexibilitat que presenta, s’utilitza per fabricar mànecs d’eines i estics d’hoquei. I també per a mobiliari, sobretot cadires, perquè és una fusta fàcil de modelar.
Les fustes toves més usades provenen del pi, l’avet, el pollancre, el cedre i la balsa tova.
Fustes toves. Tenen una densitat baixa, per sota dels 500 kg/m3. Normalment provenen d’arbres de boscos de zones fredes i de creixement ràpid. La majoria de coníferes donen fustes toves. Són utilitzades per a bastiments de construcció, estructures de portes i finestres, suports d’embalatges, mobiliari i en general per a aplicacions on cal alhora resistència mecànica i lleugeresa. També s’usen per fer-ne paper. El pi roig (pi de Flandes) és de color groc clar i fàcil de treballar. És molt utilitzat en fusteria interior i exterior, mobiliari, decoració, bigues, estructures, encofrats, contraplacats i taulers estructurals. També és molt utilitzat el pi melis, de color groc pàl·lid, més tou i més difícil de treballar.
74