1868 LA MARE BARCELONA
DE
DÉU
DE LA
MERCÈ
PATRONA DE LA
DIÒCESIS
DE
Sabem que alguns barcelonins benestants, nobles sobretot, veien amb bons ulls que la Mare de Déu de la Mercè fos patrona principal de la ciutat i de la diòcesis. També és cert que la municipalitat, ja d’antic, des de la fundació de l’orde, feia els honors a la Mare de Déu de la Mercè i el vot de 1687 va renovar aquests llaços, i més encara, a partir del 1696, quan va ser declarada festa de precepte, com ja hem vist. Per tant, la predilecció de la Ciutat i l’atenció dels barcelonins a la Mare de Déu de la Mercè és un fet constatable. L’any 1827, Josep Maria de Sarriera-Gurb i Despujol ja va proposar a la corporació municipal barcelonina que es proposés a la Santa Seu el patronatge de la Mare de Déu de la Mercè. La proposta va ser acollida favorablement tot i que no va tirar endavant. Més endavant, el 1867, Ramon de Sarriera-Gurb i de Pinós Sant Climent –fill de Josep Maria de Sarriera-Gurb, Comte de Solterra–, tornava a reprendre la proposta del seu antecessor, intervenint-hi de manera molt activa i aquest cop amb èxit, com veurem mes endavant.17
17
ADB. Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel (Barcelona) nº30. Caixa 1. 39 (a. 1867) Epígraf: «Ntra. Sra. de la Mercè és declarada patrona de la diòcesi de Barcelona».
16
El patronatge de la Mare de Déu de la Mercè
