L'HIPERBÒLIC 91
SPLMNT FUTURA MARÇ 2011
SALÓ FUTURA
El futur a les teves mans
2
editorial - SUPLEMENT futura
Tots els suplements a www.deria.cat
SUPLEMENT EDUCACIÓ L'HIPERBòlic 91
Com triar el teu futur El Saló dels Màsters i Postgraus Futura, que se celebra els dies 25 i 26 de
3
reportatge
març a la Fira de Barcelona, reunirà les ofertes formatives de tercer cicle dels
Graus universitaris
centres més importants de Catalunya. Un punt de trobada on els joves podran escollir el seu futur acadèmic i professional. Un ventall marcat, en molts casos, per la formació en línia i les noves tecnologies En aquest suplement que ha preparat L’Hiperbòlic, hi podreu trobar algunes de les propostes més interessants. Podreu consultar les formacions ofertes per col·legis professionals, centres de formació contínua, escoles de negocis i fundacions. Tot un ventall de possibilitats que cal analitzar amb tranquil·litat per escollir allò que més convingui a cadascú, segons els interessos personals, les qualitats
4
Entrevista
i les expectatives laborals i de formació. Una decisió que anirà,
Antoni Castellà «Els estudiants catalans estan cinc punts per sota de la mitjana de l’Estat pel que fa a beques»
la majoria de vegades, cap a l’especialització. Comptem, en aquest número, amb una entrevista a Antoni Castellà, nou Secretari d’Universitat i Recerca que ens parlarà de les noves línies del Departament. Aprofitem, per tant, per saludar-vos i animar-vos perquè ens visiteu a l’estand
7
ORIENTA'T AMB EDUCAWEB
que tindrem al Saló de l’Ensenyament, just al costat del Futura. Estarem en-
Quin és el teu estil d’aprenentatge?
treballant en el web, i escoltar els vostres suggeriments. Està previst que més
cantats de parlar amb vosaltres, explicar-vos com fem la revista, com estem de 6.000 persones visitin Futura i, per això, entre tanta informació, esperem que aquesta petita guia us serveixi per aclarir dubtes i estudiar propostes educatives. més a www.deria.cat
REPORTATGE - SUPLEMENT FUTURA
3
Tots els suplements a www.deria.cat
Graus universitaris Estudis que tenen com a finalitat l’obtenció per part de l’estudiant d’una formació general orientada a la preparació per a l’exercici professional. Els títols de grau són de 240 crèdits ECTS, que equivalen a un període mínim d’estudis de 4 anys. Excepcionalment, els graus amb condicions poden tenir més crèdits i suposar un període d’estudis més ampli. El títol oficial que s’obtin-
EUUS
drà després d’haver superat aquests estudis és el de «graduat o graduada». Tots els graus s’adscriuen a alguna d’aquestes branques de coneixement: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques, enginyeria i arquitectura. L’adscripció a una branca marca les assignatures bàsiques que caldrà fer durant els dos primers anys. Els plans d’estudi de grau contindran com a
La retitulació
de cada universitat, per millorar l’eficiència en l’ús
curs a curs. Els títols oficials i homologats que
dels recursos existents i disposar d’una oferta uni-
s’obtinguin tindran plena validesa oficial.
versitària diversificada.
Quan la universitat proposi un nou pla d’estudis
La implantació progressiva d’estudis de
haurà d’incloure els mecanismes de reconei-
grau a les universitats catalanes ha gene-
tèries bàsiques, obligatòries i optatives, pràc-
Es poden iniciar els estudis de grau en una uni-
xement de crèdits per als estudiants que facin
rat que un col·lectiu de titulades i titulats
tiques externes i un treball de fi de grau. El
versitat i finalitzar-los en una altra o cursar ma-
estudis oficials en el marc dels plans anteriors.
universitaris oficials no adaptats a l’EEES
Govern de la Generalitat de Catalunya ha vol-
tèries en alguna altra universitat?
gut posar especial èmfasi en el fet que tots
Sí. Si l’intercanvi entre universitats es realitza en
Què passarà amb les titulacions oficials ante-
obtenir l’estudi de grau corresponent que
els plans d’estudis de grau que imparteixin
el marc d’un programa de mobilitat, la universitat
riors a l’EEES quan s’implantin els graus?
dóna accés a la mateixa professió a la qual
les universitats de Catalunya continguin pràc-
d’origen valorarà els crèdits cursats en la universi-
Les actuals diplomatures, llicenciatures, ar-
s’accedia amb els estudis anteriors.
tiques externes en empreses o institucions i,
tat de destí i emetrà el títol corresponent.
quitectura, enginyeries, arquitectura tècnica,
també, matèries que garanteixin el coneixe-
Si l’intercanvi entre universitats no es produeix en
enginyeries tècniques i mestres desapareixeran,
El procés acadèmic fins a l’obtenció de la
ment de la llengua anglesa.
el marc d’un programa de mobilitat, l’estudiant pot
progressivament, a mesura que s’implantin els
titulació de grau d’aquest col·lectiu d’es-
sol·licitar a la universitat d’origen un trasllat d’ex-
graus. Ara bé, la universitat establirà els meca-
tudiants tindrà els mateixos estàndards de
Preguntes més freqüents
pedient acadèmic cap a la universitat de destinació,
nismes perquè els estudiants dels ensenyaments
qualitat que per a la resta dels estudiants
Els estudis de grau són els mateixos a totes les
i aquesta valorarà els crèdits realitzats i emetrà el
no adaptats a l’EEES puguin finalitzar-los sense
del mateix grau. Per això, aquest col·lectiu
universitats?
títol corresponent quan es finalitzi els estudis.
cap dificultat, amb una dedicació normal. La
només podrà obtenir la titulació de grau
mínim les activitats formatives següents: ma-
vulguin accedir, de nou, a la universitat per
universitat, també, elaborarà una taula d’adap-
corresponent quan hagi assolit tots els co-
no pretén una unificació de l’educació superior,
Què han de fer els estudiants que hagin inici-
tacions dels crèdits de les matèries cursades en
neixements i les competències establertes
sinó que els programes formatius siguin compa-
at estudis d’una titulació segons la normativa
plans anteriors, per permetre, si fa al cas, el canvi
en el pla d’estudis corresponent, incloses
rables per facilitar el reconeixement dels estudis
anterior?
del pla d’estudis actual al nou pla d’estudis.
les competències multilingües.
realitzats i la mobilitat estudiantil. Aquests estudis
Podran continuar amb el mateix pla d’estudis, per-
s’han d’estructurar d’acord amb l’especialització
què els plans d’estudis s’extingiran, habitualment,
No, l’EEES (espai europeu d'educació superior)
més a www.deria.cat
Guanya un kit : llibre + CD Sortegem
10 kits gratis entra a www.deria.cat i participa
4
ENTREVISTA - SUPLEMENT FUTURA
Tots els suplements a www.deria.cat
Entrevista a Antoni Castellà | Secretari d’Universitat i Recerca
«Els estudiants catalans estan cinc punts per sota de la mitjana de l’Estat pel que fa a beques» El nou secretari d’Universitat i Recerca, Antoni Castellà, explica a L’Hiperbòlic quins seran els eixos de la Secretaria pel que fa a l’eficiència, les beques i el català a la Universitat.
Quina valoració feu del fet que es demani el nivell C de català als professors universitaris? Respecte a la llengua, queda molt clar el marc legislatiu. És una obvietat però nosaltres el que hem de fer és complir la llei. La Llei d'universitats de Catalunya en el seu article 6 marca que l’idioma propi de la Universitat de Catalunya és el català. Hem de ser capaços que hi hagi un suficient co-
Quin reptes creieu que ha d’assumir al capda-
neixement per exercir les tasques docents.
vant d’Universitat i Recerca? En l’àmbit de la política d’universitats tenim tres
Com teniu pensat fer-ho?
eixos: un és l’eficiència; l’altre la qualitat i el tercer
A través del Consell Interuniversitari de Catalunya,
la internacionalització.
que és on portarem el debat perquè és el que ens marca la llei, és el que hem de fer. Tot això és
Debat
compatible amb el procés d’internacionalizació.
En l’àmbit de l’eficiència en primer lloc encetarem
Catalunya continua sent la destinació majoritària
un debat entre universitats, consells, a més de so-
de programes Erasmus i de projectes de recerca.
cietat civil i partits polítics per intentar buscar un
Hem demostrat que és compatible la llengua ca-
nou model de govern en el sistema català. A par-
talana amb el procés d’internacionalització.
tir d’aquí veure si hi ha acord i modificar tots els àmbits legislatius que siguin corresponents sota
Pel que fa al traspàs de beques?
el model propi que hàgim consensuat amb tots els
Hi tornem. I dic hi tornem perquè això no deixa
agents que he mencionat.
de ser molt cansat. L’Estat continua incomplint el mandat constitucional del traspàs de les beques.
Flexibilització
Pel que fa a la qualitat?
cerca també haurem de redefinir quin és el mapa
Amb això serem molt contundents. Amb les elec-
En segon lloc, cal remarcar la voluntat de «flexibi-
En l’àmbit de la qualitat estem intentant, de for-
de recerca i reforçar els centres d’excel·lència, les
cions generals a un any vista, advertim a tots els
lització». En aquests moments hem de ser capa-
ma consensuada amb les universitats, replantejar
col·laboracions i les fusions. Sobretot, es tracta de
grups parlamentaris que el Govern de la Genera-
ços de buscar un nou model en l’àmbit del profes-
l’oferta acadèmica. En aquests moments estem al
dotar els centres de recerca d’una figura jurídica
litat serà molt exigent. Qualsevol col·laboració ha
sorat universitari que ens serveixi per reforçar el
voltant dels 500 màsters, 450 programes de graus
que els preservi el fet que són una entitat pública,
de passar pel traspàs efectiu de les beques.
programa Serra Húnter pel que fa al professorat
i 275 de doctorat. Començaríem pels màsters amb
però amb flexibilitat en la política salarial i de con-
contractat i aprofitar tota una sèrie de jubilacions
la intenció de racionalitzar l’oferta, ja que, per
tractació. Un model d’ens públic amb gestió priva-
En aquests moments hi ha una situació absolu-
que tenim en el sistema per reordenar, si s’escau,
exemple, en aquest moment n'hi ha que es fan
da. Si això ho fem, també hem de ser capaços de
tament injusta . El Govern de la Generalitat està
amb més eficiència tot l’àmbit de docència a les
de forma sobreposada. L’objectiu per al curs que
buscar més interacció entre centres i universitats
gestionant ja les beques sense tenir cap contra-
universitats.
ve és anar a una reducció del 10% i en el següent
prestació a canvi. Els estudiants catalans estan
curs reduir fins al 20%. Això vol dir treballar amb
Quina valoració feu de les declaracions del con-
cinc punts per sota de la mitjana de l’Estat pel que
Cooperació
les universitats per aconseguir més màsters inte-
seller Mas-Colell sobre la pujada de preus de les
fa a beques. És una situació discriminatòria.
El tercer seria l’àmbit de la cooperació. Hi ha ser-
runiversitaris.
carreres universitàries?
veis que es podrien mancomunar entre les uni-
El conseller Mas-Colell el que ha dit és que se-
Teniu previst pujar la quantia de les beques?
versitats catalanes. Aquest és un camí en el qual
Es farà res de similar amb la intercionalització?
ria necessari que obrim el debat, especialment,
Apujar la quantia de les beques té molt a veure
les universitats ja han avançat molt. Hi ha una
En l’àmbit de la internacionalització el que hem de
pel que fa als màsters. Perquè, un cop preservats
amb si assolim el traspàs. No és una decisió nos-
primera experiència en l’àmbit de les biblioteques
potenciar al màxim són els eixos dels programes
els màsters més «professionalitzadors», donéssim
tra. Per tant, el nostre objectiu és, com a mínim, de
i podríem buscar altres serveis com per exemple
Serra Húnter per redirigir-los cap a una contracta-
l’oportunitat per manera que les universitats ofe-
pujar els cinc punts de diferència. A partir d’aquí
els informàtics on proposar serveis de compra co-
ció d’excel·lència internacional, com els màsters
rissin màsters a preu de cost i que per tant l’admi-
no ens podem quedar parats, i, com deia, qualse-
muna amb què milloraríem l’eficiència i rebaixarí-
Internacionals i la projecció de les nostres univer-
nistració no subvencioni el 90% d’aquests estudis.
vol increment en el preu dels màsters hauria de
em les despeses.
sitats al món. Això té un sentit intergeneracional. És a dir, que
tinats a beques. Si això fos així, incrementaríem
En ultim lloc, un nou model de finançament que
Pel que fa a recerca, sota el marc del Pla nacional
aquelles persones que s’especialitzen i es capi-
el nombre de beques.
hem d’intentar treballar durant tot aquest any. Es-
per a la recerca i la innovació —un pla que nosal-
talitzen en coneixement puguin fer una aportació
tem estudiant poder donar llibertat a les univer-
tres vam avalar en el seu moment i que continua
que en part un percentatge ha d’anar a millorar el
sitats en primera instància en l’àmbit de màsters
vigent—, hi tenim aquests eixos: continuar amb la
sistema de les universitats i l’altre percentatge ha
Diego Giménez
perquè alguns els puguin proposar les universitats
captació de talent per Catalunya, per tant mante-
d’anar acompanyat per les polítiques de crèdits i
diego@edicat.cat
a preu de cost.
nir el programa Icrea; i, respecte als centres de re-
de beques.
comportar que una part dels ingressos siguin des-
més a www.deria.cat
Centre adscrit a:
GRAU EN TURISME
+i
Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com
Escola de Comunicació, Turisme i Empresa FORMATIC BARNA
RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING I DIRECCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES MÀRQUETING S DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D’EMPRESE DIRECCIÓ SECRETARIAT INTERNACIONAL D’ALTA AUXILIAR DE VOL (TCP) HOSTESSA-RELACIONS PÚBLIQUES RELACIONS PÚBLIQUES AGENT ESPORTIU DLING) AGENT DE TRÀFIC DE PASSATGERS (HAN Agent en operacions de vol
CFGS
Cicles Formatius de Grau Superior
- GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS TURÍSTICS - Guia, informació i assitència turística - AGENT DE VIATGES I GESTIÓ D'ESDEVENIMENTS
Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com
ORIENTA'T AMB EDUCAWEB - SUPLEMENT FUTURA
7
Tots els suplements a www.deria.cat
Quin és el teu estil d’aprenentatge? L’estil d’aprenentatge està basat en el funcionament del cervell Sabies que existeixen diferents estils d’aprenentatge i cada un d’ells està determinat per la part del cervell que més utilitzes? Si en coneixes el teu t’ajudarà a millorar i a saber quines tècniques d’estudi i estratègies d’aprenentatge et poden ser més útils. El cervell L’estil d’aprenentatge està basat en el funcionament del cervell; segons quina part del cervell utilitzem més, tindrem un estil o un altre.
L’expert
Textos: Educaweb / Fotos: Aci_creativo
deria.cat
Professionalment, són els perfils con-
L’organitzador
siderats cientificotècnics, amb un gran potencial per dedicar-se a les ciències
Professionalment, poden destacar com a administradors i gestors d’empreses,
El comunicador
experimentals, la tecnologia, les engi-
L’estrateg
nyeries, la informàtica, la biotecnologia i la investigació en qualsevol àmbit de la
idonis en l’economia i la jurisdicció per-
medicina, entre altres d’experts i teòrics.
què ho consideren tot. Són comptables
Professionalment, són molt bons en el
Professionalment, són artistes en po-
en potència, metòdics i amb claredat
comerç i en les vendes. Els sectors so-
tència. Poden dedicar-se a les belles
d’idees, supervisors i motivadors de
cials són els més adequats per a ells:
arts, a la publicitat creativa i al disseny
Característiques:
grups humans.
turisme (guia turística, recepció d’hotel,
de moda i d’interiors.
- Distants, precises, rigoroses i crítiques.
animació turística, entre d’altres), relaCaracterístiques:
cions públiques, màrqueting, publicitat,
Característiques:
- Prefereixen les lleis teòriques.
- Més aviat introvertides.
docència, assistència (treball i educació
- Creatives i futuristes.
- Amb capacitat d’anàlisi i de raona-
- Minucioses i molt metòdiques.
social), comunicació (periodisme, es-
- En general, són persones intuïtives i
- Amb gran habilitat liderant equips, si
criptura).
aprenen a transmetre. - Donen més importància a la forma
Característiques:
que al fons, a l’estructura i al saber
- Comunicatives.
fer.
- Extravertides, emotives, de vegades,
ment lògic.
valoren molt l’originalitat, els agrada improvisar amb solucions creatives i
Poden tenir mancances en:
fantasioses.
- Creativitat.
- Acostumen a ser més flexibles i molt
- Emotivitat.
creatives en les seves realitzacions. Passa alguna cosa si el meu estil és
massa subjectives i idealistes. Poden tenir mancances en:
- Capacitat per al treball en equip.
Poden tenir mancances en:
una barreja de tots?
- Fantasia.
- Necessiten compartir les seves expe-
- Esperit grupal.
És una cosa habitual. Normalment, les persones
- Lògica.
tenim una combinació dels quatre estils, tot i que
- Mètode.
sempre en predomina un per sobre dels altres. Se-
- Capacitat d’adaptar-se a la improvisació. - Mentalitat oberta per considerar al-
riències. - Valoren molt l’actitud i no suporten la crítica
tres idees diferents a les seves.
gons les estadístiques, aproximadament un 60% de la població comparteix dos estils d’aprenentat-
Poden tenir mancances en:
ge i un 30% en comparteix tres. Només un 7% té
- Ordre i organització.
una sola preferència dominant i un 3% combina
- Rigor i precisió.
els quatre estils al mateix temps.
www.qestudio.cat
+info: www.educaweb.cat