Page 1

35

OCTUBRE 2005

Barcelona: Barcelona:

punt de trobada

Vota la Sagrada FamĂ­lia

La K treu disc


L’HIPERBÒLIC

2

EDITORIAL

L’HIPERBÒLIC 35

OCTUBRE

2 EDITORIAL La Barcelona més incívica 3 LA IMATGE La pots veure? 4 MÓN UNIVERSITARI Notícies 5 DURSI Investigar sense microscopi

La Barcelona

més incívica

6 JOVENTUT L’OJT t’ajuda a buscar feina

8 LA CONVIDADA Laura Guiteras 10 SABIES QUE... Vota la Sagrada Família 12 TEMA DEL MES Passava per... estudiar 14 ALTAVEU Marc Parrot 15 SEXUALITAT Xucla, xucla, que ve encès! 16 REPORTATGE La invasió dels fascicles 17 MÓN VIU Ha arribat l'hora de... 18 BOCA A BOCA Carme Ruscalleda

En tornar de les vacances ens trobem amb l’anunci oficial

da de les forces de seguretat es produeix a pilota passada,

20 TENDÈNCIES La cara oculta de l’USB

que l’ajuntament de Barcelona vol impulsar un pla de xoc

les culpes per la imprudència i la deixadesa són de rebut

basat en 9 milions d’euros per tal d’augmentar la neteja i la

segur. On és el punt d’equilibri?

21 CALAIX DE SASTRE

presència de la Guàrdia Urbana als carrers de la ciutat.

Per l’altra banda, ha anat creixent un incivisme preocupant

22 CULTURA octubre 2005

Aquesta és la solució que es planteja o, en tot cas, vol ser la

pel fet que neix de la pròpia persona que quan es relaciona

resposta als darrers actes de vandalisme a què hem pogut

amb coses que són del comú i, per tant, no pertanyen a

assistir aquest mes d’agost a les festes dels barris de Gràcia

ningú, les pot tractar amb violència, malmetre, robar o cre-

o de Sants i, en darrer terme, a les queixes per la degradació

mar davant la impunitat dels demés que ens ho mirem amb

de Ciutat Vella. Ens trobem davant d’un problema que s’ha

mala consciència però de reüll, com si allò no anés amb

anat agreujant amb el pas del temps i l’aplicació tendenciosa

nosaltres. Aquest incivisme o vandalisme, que pel capbaix

del “laisser faire, laisser passez”, sense haver volgut encarar

són el mateix, s’estén no només a Barcelona sinó a nivell

el toro per les banyes des d’un bon començament.

global perquè tots hem pogut veure els exemples dels

Per una banda, existeix avui en dia un divorci clar entre la

saqueigs a la ciutat sota les aigües de Nova Orleans.

societat i el poder que provoca una desorientació total per

Podem seguir així?

Direcció: Anna Salarich

part dels polítics sobre quina és la manera com cal actuar.

Comença a ser l’hora de començar un debat, i la universi-

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Si davant dels possibles aldarulls en qualsevol acte convo-

tat pot ser un bon escenari per tal de tractar aquests temes

cat existeix des d’un bon començament una presència poli-

que no són de resposta fàcil i que ja veiem que no es

cial expressa, es tracta d’un sistema repressor. Si l’arriba-

resolen només amb diners i publicitat a dojo.

23 RACÓ L'estiu s'ha acabat... Edita: Edicat, S. L. C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª 08025 de Barcelona Tel.: 93 451 61 70 Fax: 93 451 33 91 edicat@edicat.net Editors: Josep Ritort i Antoni González

Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Esther Latorre, Helena Mullor, Jaume López, Pere Viladomiu i Telm Borràs Assessorament lingüístic: Rosa Soley Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Flaixos

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Impressió: Imprintsa S. A. Dipòsit legal: PM-1.275-2001

L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l'opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d'interès general.

Tirada 30.000 exemplars

El lloc: El domini .cat

El personatge: Albert Boadella

La frase: Esperanza Aguirre

Catalunya i el català ja tenen el seu lloc a internet amb l’aprovació del domini .cat per a la comunitat cultural i lingüística catalana. El .cat identificarà aquelles webs en català o webs en altres llengües que serveixin per donar suport a la nostra cultura. L’ Assosiació Punt Cat ara donarà pas a una fundació que s’encarregarà de la gestió del nou domini. Celebrem aquest gran pas endavant del català cap al seu reconeixement internacional.

Actor i director de la companyia Els Joglars. Se l’acusa d’apropiar-se dels drets d’autor de l’obra de teatre La Torna, sàtira per la qual fa 28 anys tota la companyia va ser acusada d’injúries i perseguida judicialment per les forces armades espanyoles. És inexplicable que ara Boadella s’apropiï de l’autoria quan fa uns anys també en va fer partíceps alguns actors, que van pagar amb la presó. Una mica de memòria no li aniria malament.

“Es una mala noticia que una de las grandes multinacionales españolas (Endesa) se traslade fuera del territorio nacional”


L’HIPERBÒLIC

La pots veure?

la Tira

Suspanda

3

LA IMATGE


L’HIPERBÒLIC

4

MÓN UNIVERSITARI

Les universitats són L’INSTITUT IGNASI VILLALONGA

notícia

notícies breus A punt de decidir-se el cartell de la Festa Major 2005 La utilització de la imatge per al cartell i 600 euros de premi és el que s’emportarà el col·lectiu que guanyi el concurs de cartells de la Festa Major de l’Autònoma i que es donarà a conèixer el pròxim 7 d’octubre. El concurs vol fomentar la participació i promocionar la festa que tindrà lloc el 3 de novembre i que també servirà per conèixer el nou bar d’autoservei molt a prop de la Biblioteca de Socials i la Facultat de Dret. www.uab.es

El Parlament dóna crèdits El Parlament de Catalunya amb col·laboració amb algunes universitats catalanes ha creat una assignatura de lliure elecció de caràcter gratuït i que es realitzarà per internet. Les preinscripcions es poden fer a través de la web del Parlament fins el

Ajudes per a la Investigació Euram

30 de setembre, tot i que les classes començaran

L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa convoca els Ajuts a la Investigació Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) a través de la Càtedra Ignasi Villalonga. L’objectiu és treballar aquells temes relacionats directament amb l’economia, l’empresa i el territori de l’Euram, sempre des d’una perspectiva regional i integrada. Els ajuts tenen un import de 3.000 €€ i també volen suposar un impuls per fomentar les reflexions i el coneixement al voltant de tota aquella temàtica que gira entorn a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Dirigides a llicenciats en Ciències Econòmiques, Ciències Empresarials, Ciències Polítiques, Sociologia, Dret i Geografia en qualsevol de les 18 universitats associades a la Xarxa Universitària de Joan Lluís Vives, les beques es podran sol·licitar fins al pròxim 10 d’octubre i més o menys al cap d’un mes, abans del 4 de novembre, hi haurà la ressol·lució. Si voleu rebre més informació sobre els ajuts i/o saber els objectius i finalitats de l’institut, podeu consultar la seva pàgina web.

supervisades per lletrats de la cambra i coordina-

al febrer. Constarà de 45 hores lectives, 5 de les quals seran de pràctiques, que es realitzaran al mateix edifici institucional. Les classes estaran da pels Serveis Educatius del Parlament. L’assignatura tractarà la història de la institució, la relació entre el Parlament i la societat i l’ordenament jurídic. www.uab.es

La UPC viatja fins al 1714 El Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat (LMVC) de l’Escola Tècnica Superior de Barcelona (ETSAB) reprodueix la Barcelona de principis del segle XVIII i el jaciment arqueològic trobat sota el mercat del Born, per a l’exposició Barcelona 1714 Virtual que es pot veure a la Sala Urba fins al desembre del 2005. Concretament, l’equip que forma el LMVC reconstrueix virtualment una vintena d’edificis emblemàtics de l’època i modela en 3D les vistes de Barcelona que podien veure els ciutadans d’aleshores. En tot el material es mostra

www.iivee.org

com eren els llocs de Barcelona per on van entrar les tropes borbòniques l’onze de setembre. Paral·lelament, el laboratori també es centra en la construcció de maquestes en 3D de zones urbanes de nova creació, d’espais del patrimoni històric de la ciutat i de visualitzacions de zones urbanes d’interès turístic i cultural. www.upc.es

El Premi Lletra 2005 recau en un llibreter anònim No es coneix el nom ni l’edat de “El Llibreter” però el blog que ha creat, http://llibreter.blogspot.com, ha estat escollit guanyador del Premi Lletra 2005. El concurs, organitzat per la UOC i la Fundació Prudenci Bertrana, premia la millor pàgina web de literatura catalana amb 1.200 euros. El jurat ha valorat “la qualitat dels comentaris sobre llibres i literatura” del Llibreter, que no es va presentar a recollir el premi, ho va fer una amiga seva. Cada setmana des del febrer de 2005 el creador del blog penja articles que responen únicament als seus interessos com a lector, encara que també té en compte temes generals. Altres webs que el jurat ha destacat són: Viu la poesia (www.viulapoesia.com), Comitè de traduccions i drets lingüístics (www.pencatala.org/ctdl) i Pàgina de Màrius Serra (www.mariusserra.info). www.uoc.es


L’HIPERBÒLIC

5

Món universitari

DU R SI

Investigar sense microscopi Quan es parla de recerca ens sol venir al cap un laboratori ple de pipetes, tubs d’assaig, microscopis i aparells d’alta tecnologia. Però fer recerca va més enllà d’experimentar amb les cèl·lules o submergirse en les minúscules xarxes d’àtoms que formen la matèria. Investigar també pot ser estudiar la complexitat de les relacions humanes o descobrir textos antics d’entre la paperassa de l’arxiu d’una biblioteca. És per això que el DURSI ha destinat quatre milions d’euros per fomentar la recerca en humanitats i ciències socials.

- Recuperació de la memòria històrica. Es destinaran 200.000 euros a projectes de recuperació de memòria històrica de la guerra civil i del franquisme, en col·laboració amb el Departament de Relacions Institucionals, l’Arxiu Nacional de Catalunya, les universitats de Barcelona i Lleida, i els Consells Comarcals del Pallars Jussà i Pallars Sobirà, i l’Ajuntament de Sort, entre d’altres.

- Càtedres UNESCO. Es destinen 251.500 euros al foment de les activitats de les càtedres UNESCO en àmbits de les ciències socials i les humanitats: Càtedra UNESCO de Pau i Drets Humans; de Comunicació; de Cultura Iberoamericana; de Polítiques Culturals i Cooperació; de Dones, Desenvolupament i Cultures; d’Educació, Desenvolupament, Tecnologia i Sistemes de Finançament a Amèrica Llatina; i de Llengües i Educació.

El conseller del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), Carles Solà, ha presentat un programa per donar suport a projectes arqueològics, lingüístics i didàctics, i per endegar nous centres de recerca. El Programa de foment de la recerca en humanitats i ciències socials s’emmarca en el Pla de recerca i innovació (PRI) 2005-2008 i consta d’un conjunt d’actuacions de suport a la recerca en el desenvolupament de diversos

- Suport a la iniciativa per establir criteris d’avaluació de la recerca (publicacions) en humanitats i ciències socials (carhus), 2005-2008. En humanitats i ciències socials fal-

camps de les humanitats i les ciències socials, com l’arqueologia, la història de Catalunya, l’economia o la demografia, i també altres camps interdisciplinaris, com ara el patrimoni

ten eines amb reconeixement internacional que facin possible determinar amb precisió la qualitat de les revistes i dels articles científics, i no hi ha propostes amb acceptació universal o consensuades a escala europea. Per pal·liar-ne el dèficit a Catalunya i establir criteris per orientar l’avaluació de la recerca en aquests camps, el DURSI promou, des del 2004, tres actuacions que configuren la iniciativa CARHUS (Criteris d’Avaluació de la Recerca en Humanitats i Ciències Socials):

cultural, el multilingüisme, la paleoecologia, el turisme, la recerca en polítiques públiques, la recerca educativa, la multiculturalitat o el governament. El Programa complementa i s’afegeix als recursos que el DURSI aporta al finançament de la recerca universitària. El desenvolupament d’aquest programa inclou sis grans àrees o àmbits d’actuació:

- Suport a centres de recerca. L’ajut, d’uns 2.300.000 euros, es destinarà tant a centres consolidats, com ara el Centre d’Estudis Demogràfics, el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) o l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES); com a projectes de nous centres, com per exemple el Centre de Recerca en Gestió del Plurilingüisme, l’Institut d’Enginyeria Lingüística, l’Institut Català del Patrimoni, el Centre Tecnològic de Materials Didàctics per a l’Ensenyament, el Centre Tecnològic d’Història de Catalunya, i l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere.

1. Estudi bibliogràfic i bibliomètric Sistema d’informació per a la identificació i avaluació de les revistes. 2. Estudi sobre l’avaluació de la recerca en humanitats i ciències socials. 3. Proposta de llistes de revistes en humanitats i ciències socials (llistes CARHUS)

- Xarxes de recerca. El DURSI destinarà enguany un milió d’euros per impulsar actuacions de les xarxes de recerca següents: Centre de Referència d’Economia Analítica (CREA), Xarxa per a l’Educació Matemàtica i Científica, Xarxa Estatal de Bases de Dades d’Informació Educativa (REDINET), Laboratori Europeu Associat d’Espais i Temporalitats de Transformacions de l’Acció Pública a l’Europa del Sud (LEA-ETAPES), Institut del Teatre, Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Escola de Pau i de Drets Humans.

www.gencat.net/dursi

- Expedicions arqueològiques. El DURSI finançarà amb 245.000 euros diverses expedicions arqueològiques amb l’objectiu de potenciar la recerca arqueològica i de facilitar que es visualitzi el paper dels científics catalans en arqueologia fora de Catalunya. Aquestes expedicions són a Rishrin, Tell Qara Quzaq, Eufrates mig (Síria); a Mostaganem, Maghreb (Algèria); a Cartago (Tunísia); a l’Anatòlia oriental (Turquia), a Oxirrinco (Egipte) i Xanten (Alemanya). A més se signarà un conveni amb la Diputació de Barcelona per impulsar les activitats de recerca de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, de Sabadell.


L’HIPERBÒLIC

6

JOVENTUT

L’Oficina Jove de Treball (OJT)

t’ajuda a buscar feina Telm Borràs , telm@edicat.net

Foto: Secretaria General de Joventut

Estàs buscant feina? Doncs aquí tens una altra notícia

ajuda a elaborar el pla d’empresa i t’acompanya en l’ini-

per retallar. Aquest mes de setembre s’inaugura

ci de l’activitat.

l’Oficina Jove de Treball (OJT) que t’ajudarà a trobar-la, t’orientarà en el món laboral i et donarà un cop de mà

Per a consultes més específiques, l’OJT ofereix el Servei

en el cas que tinguis dubtes sobre les condicions la-

d’Assessorament Laboral, que s’ha creat amb la intenció

borals en què treballes. S’ha creat per millorar l’ocu-

d’aconseguir unes condicions de treball dignes per als

pació juvenil i des d’aquí t’animem a fer-hi una visita.

joves. Cal concertar hora i un equip respon els dubtes relacionats amb el món laboral: modalitats contractuals, hores

El Servei d’Orientació Professional de l’OJT elabora, per a

extres, càlcul de la quitança, etc.

cada usuari, un itinerari professional que consisteix en un informe de les seves capacitats, els interessos professio-

A l’Espai d’Autoconsulta es té accés a tota la informació en

nals, el currículum vitae, etc. A partir d’aquestes dades el

matèria laboral, formativa i de creació d’empreses. Els

servei li confecciona un pla de recerca de feina individua-

dossiers d’autoconsulta són guies per escriure cartes de

litzat i li proporciona tot tipus d’informació.

presentació i currículums o per preparar entrevistes. També

Un cop definit l’itinerari professional el candidat es pot

hi ha ordinadors amb accés a internet per fer recerca de

inscriure al Servei d’Intermediació en el mercat de treball,

feina així com les ofertes laborals de la premsa. Tot adreçat

que és una borsa on es posen en contacte empreses que

a facilitar informació i a l’intercanvi d’experiències.

busquen treballadors i candidats amb el perfil adient. L’OJT fa un seguiment de tot el procés i avalua tant als candidats

Finalment, si després de tot encara no ho veus clar, l’OJT

com a les empreses.

està preparant una pàgina web informativa on es descriuran

Aquelles persones que tenen projectes propis i volen constituir una empresa poden trobar una ajuda al Servei d’Autoocupació, que entre altres coses avalua els projectes, informa sobre els ajuts i subvencions disponibles,

detalladament tots els serveis i on es podran fer consultes via e-mail que seran respostes en 48 hores. Per a més informació, consulta el Portal Jove:

http://www.gencat.net/joventut.

Oficina Jove de Treball (OJT) Horari: De dilluns a divendres de 10h a 14h i de 15h a 19h. c/ Rocafort, 116-122 i c/ Calàbria, 147 · 08015 Barcelona Telèfon: 93 483 56 63 · Fax: 93 483 56 60


L’HIPERBÒLIC

8

LA CONVIDADA

La gent es pensa que els que

sortim a la tele som inaccessibles” Helena Mullor, helenamullor@edicat.net Fotos: Ivan Giménez i Costa

S’ha acabat El cor de la ciutat i la Laura Guiteras comença una nova etapa professional més tranquil·la en què es vol dedicar es vol dedicar a formar-se i a projectes de petit format. Com a comiat, però, ens deixa les cançons del seu personatge en un disc de la música de la sèrie que TV3 treurà al carrer el mes d’octubre. Es necessitarien moltes més pàgines que aquestes per transcriure de forma literal una entrevista amb aquesta noia menuda, de tracte agradable i directe, que sembla tenir les coses molt clares. Les seves respostes estan plenes de matisos, canvis de registre i d’anècdotes impossibles de reproduir aquí, bàsicament per una qüestió d’espai.

Producció, curtmetratges i càstings “Ara per a la gent sóc actriu d’una sèrie. Però més endavant ja veurem, em queden moltes coses per fer”. A més de sortir a El cor de la ciutat, els darrers anys la Laura ha estat present en projectes molt diferents en els que ha après a fer una mica de tot. En un dels seus últims projectes teatrals, una funció benèfica que es va fer el 8 de març al teatre Poliorama d’Els monòlegs de la vagina va fer d’ajudant de direcció, i es va encarregar de la producció i de la premsa. També ha participat en molts curtmetratges dirigits per estudiants d’escoles de cinema, i no només com a actriu: ”Vaig a festivals i ara faig de script, ara d’ajudant de direcció... Aprens moltes més coses i tens una altra visió, es fa de tot: reculls cables, fas truites de patates... És curiós, m’he trobat estudiants de cine als que els hi ha costat molt fer-me una proposta: “Et faria res...?”. I jo dic: “Val, fem un cafè, ensenya’m el guió”. La gent es pensa que som inaccessibles perquè sortim a la tele! Però a mi no em truquen ni per fer una peli ni per fer teatre. Tot i que la meva cara és mediàtica, els productors no es volen arriscar amb gent que no té experiència teatral com jo, que no he fet res a nivell professional. Igual que quan vaig a càstings de cine, els directors busquen personatges molt concrets, molt estereotipats.

Com hi vas arribar, a El cor de la ciutat? Una mica per casualitat. Vaig fer un càsting, els hi va agradar i em van contractar. Però no portava molt temps lluitant per fer aquesta sèrie o qualsevol altra cosa. No tinc formació acadèmica, jo. Havia fet cosetes, cursos, teatre amateur... He estat a l’Aula de Teatre de l’Autònoma, he fet de presentadora a BTV (magazine i agenda), he estat a Ràdio Taxi, a COM Ràdio, a Catalunya Ràdio... He fet ball contemporani i, sobretot, flamenc...

Ara per a la gent sóc actriu d’una sèrie. Però més endavant ja veurem, em queden moltes coses per fer”. I formació musical? Quan vaig arribar a la sèrie tampoc tenia formació musical. Ara, des que curro a la tele i puc pagar-ho, he fet cursos de veu i de cant. Quan vaig entrar, jo sabia que el meu personatge hauria de cantar de tant en tant perquè em van fer cantar al càsting. Amb la teva aparició a la sèrie la música va guanyar protagonisme.... Sí, però això va anar venint sobre la marxa, perquè d’entrada el meu personatge no estava tan lligat a la música. Venien i em deien: “Tenim un altre tema”, i per a mi era un privilegi estar en un estudi sis hores per gravar, amb un productor. He après moltíssim. I ara a l’octubre fins i tot trauran les meves cançons en un disc.

Què hi haurà en aquest disc? Temes de l’Albert Guinovart i el Toni Xuclà, i la majoria seran les cançons que vaig cantar a la sèrie. A mi m’ha sorprès una mica, no pensava que aquests temes poguessin sortir al mercat. La veritat és que jo havia pensat enfocar la meva vida professional, sobretot a nivell musical, cap a una altra banda. Volia fer-ho amb més calma, poder estudiar més. Però hi ha la força d’una sèrie que veuen cada dia 800.000 persones.

Amb el tema representants estic bastant escarmentada, m’han estafat. Per aquesta raó intento autogestionar-me”. S’ha fet una nova gravació en un estudi? No, tot i que a mi m’hauria agradat tornar-ho a gravar. Però les cançons del disc, almenys les que cantava amb una altra persona, són les que es van enregistrar en el seu moment per a la sèrie. Al plató no es pot gravar una cançó en directe i fèiem playback. Ara només gravo de nou dues cançons en les que canto sola. Quins altres projectes tens? Sobretot acabar Humanitats a la universitat. I preparo un


L’HIPERBÒLIC

9

LA CONVIDADA

muntatge de petit format amb el Toni Xuclà, amb guitarra i veu. És un espectacle de versions que s’estrenarà de cara a l’estiu que ve i que fa un viatge per diferents intèrprets. Hi haurà des d’una bossa nova brasilera a una buleria o a una versió jazzística d’un tema del Tom Waits. El Xuclà porta tota la part d’arranjaments musicals i jo, la de la dramatúrgia i l’espectacle, i la producció. També preparem una comèdia amb dues actrius més, l’Anna Cases (la Ruïnosa del Club Super 3) i l’Alicia González, de la guionista de Sexo en Nueva York que es diu Pánico Contenido. Comencem a assajar a l’octubre i confio en que al gener algú ens ho compri. I fas de narradora també... Sí, és un muntatge en que faig d’ajudant de direcció. I de moment és una lectura, no s’ha fet com hauria de ser. Hem fet només alguns bolos, vam estar al FITAG, al festival de teatre de Girona. És un text bastant durillu sobre la pederàstia, amb tres actors sobre l’escenari. La sèrie t’ha canviat la vida... Molt. Jo vivia a Sant Andreu, amb els meus pares, i de sobte va ser com si hagués nascut de nou. “Què fas aquí? Què vens a gravar?”, em deien. I jo, “no, no jo he nascut aquí i visc aquí de sempre, només vinc a comprar el pa...“

Ara visc al centre de la ciutat, hi ha més gent de fora i és més fàcil passar desapercebuda.

Els productors no es volen arriscar amb gent que no té experiència teatral com jo” No portes gaire bé el tema de la popularitat... Em costa d’assumir. Sobretot perquè faig moltes coses al dia, i la tele només és una d’elles. Aquest estiu, anant de festa, vaig anar al lavabo i em va venir una noia que em va dir que li encantava la meva veu i com ho feia. Va fer venir una col·lega, la Sandra, i em va dir: “Truca’m, truca’m”. I quan li va sonar el mòbil, no m’ho podia creure, tenia una de les meves cançons de melodia, i se l’havia gravat de la tele! S’hi fan bons amics en una sèrie com El cor? És el millor de tot. M’ho he passat bomba currant amb gent super bona i molt professional. És com una família molt gran, i un cop hi entres la relació amb la gent és fantàstica. L’Ivan, per exemple, el que fa de Gus a la sèrie, és veí meu. Ell viu en un quart i jo en un segon, i tenim una politja amb una cistelleta que va de finestra a finestra. A la sèrie, fins i tot hi he arribat a tenir un nòvio.

TAL COM RAJA Nom complet: Laura Guiteras Blaya Lloc i data de naixement: Barcelona, 30 d’octubre de 19.... Un llibre: Las cartas de nuestra vida, de Paco Rabal i Asunción Balaguer (la història d’amor entre ells és molt maca i el context és molt interessant) Una pel•lícula: La pesadilla de Darwin, de Hurbert Sauper (és un documental que tothom hauria de veure, el recomano molt) Un disc: un de la Lizz Whright, una cantant boníssima que acabo de descobrir Un viatge: Tel Aviv Un somni: volar Una debilitat: confessable o inconfessable? Plat que cuines millor: els que m’invento El primer que fas al matí quan et lleves: estirar-me La primera vegada que et vas posar davant una càmera: per fer una prova de doblatge a la que em va portar la meva mare. Tenia uns 8 anys. Una situació incòmoda: un dia que tenia gastroenteritis i vaig anar a un hospital a entregar una mostra de femta. La infermera em va reconèixer just en el moment en què li donava la mostra en mà... Tens fama de ser molt... pallassa i hiperactiva La teva assignatura pendent: viatjar lluny durant un període molt llarg


L’HIPERBÒLIC

10

SABIES QUE...

Vota la Sagrada Família Anna Salarich, anna@edicat.net

La Sagrada Família es pot convertir en una de les 7 Meravelles del Món. El pròxim 1 de gener sabrem si l’espectacular obra d’Antoni Gaudí passa a ser reconeguda com a tal. Al filàntrop suís Bernard Weber se li va ocórrer la idea de crear una nova llista de set meravelles universals. Per dur-la a terme va decidir fer una enquesta mundial que ja fa 4 anys que dura i la solució de la qual es preveu que es doni l’1 de gener del 2006. Un cop l’hagi elaborada, la presentarà davant la UNESCO perquè hi doni el vist-i-plau. La gegantina i inacabable obra d’Antoni Gaudí es troba entre les candidates per formar part d’aquesta famosíssima llista que té una història tan llarga com la pròpia construcció de la Sagrada Família.

Quines són les 7 meravelles? Avui en dia coneixem les 7 Meravelles del Món Antic, les 7 Meravelles del Món Modern (són construccions modernes escollides per la Societat Estadounidenca d’Enginyers Civils: el túnel del canal de la Mànega, la torre CN, el canal de Panamà, l’Empire State, el pont Golden Gate, la presa d’Itapú i els dics d’Holanda) i les 7 Meravelles Naturals (el riu Iguazú, la glacera Perito Moreno, el Grand Canyon, les cascades de l’Àngel, la Gran Barrera de Corall, l’Everest, les cascades Victòria i el volcà Paricutin). La llista que ha proposat Weber s’anomenaria “Les 7 meravelles del segle XXI”. Hi opten edificis tan emblemàtics com: el Coliseu a Roma, el Taj Mahal a la Índia, la Sagrada Família a Barcelona, l’Alhambra a Granada, la ciutat de Petra a Jordània, la Torre Eiffel a París, etc.

Com pots votar? Les votacions es fan a través de la pàgina web

www.new7wonders.com

Per què són 7 les meravelles del món? La primera llista de les 7 Meravelles del Món, que avui coneixem com les 7 Meravelles del Món Antic, la va fer un poeta de l’antiga gràcia anomenat Antipate de Sió. No era sinó una recopil·lació d’aquelles obres fetes per l’home que per la seva bellesa i magnificència destacaven per sobre de les altres. Però per què només en va anomenar 7? Doncs perquè el 7, en l’enigmàtic món de la numerologia, és un número màgic, associat a l’esoterisme i a les arts més divines. Els grecs, fins i tot, creien en la divinitat dels números i els hi donaven una importància cabdal. Però la llista de Sió va caure en l’oblit durant centenars d’anys fins que al segle XIV l’artista Maerten Van Heemskerck la va rescatar, i va pintar cada una de les meravelles ja desaparegudes (només es mantenen en peu les piràmides d’Egipte).


L’HIPERBÒLIC

12

TEMA DEL MES

Passava per aquí,

per estudiar Telm Borràs , telm@edicat.net

Estudiants nouvinguts es pregunten què serà de la seva vida. Des de Girona, Pamplona i Lisboa ens presenten tres formes d’afrontar el nou curs escolar. De mica en mica tots ho hem d’anar assumint, el bronzejat es perd dia a dia, els horaris recuperen el terreny perdut, ningú encerta quina roba posar-se i la melanconia s’apodera de l’exestiuejant. Arriba el moment d’acceptar que l’estiu no ha estat tan meravellós com s’explica. És tardor, els ocells es tornen marrons i cauen dels arbres i la universitat crida els estudiants un any més. Tornen els alumnes que sembla que hi són des de sempre i tornen els que es moren de ganes de tocar el dos, potser canviarien de carrera, potser farien una estada a l’estranger. Diuen que les festes erasmus són una hecatombe de sexe, que tornes més jove i amb més cabell. Encara que segurament no és tan meravellós com s’explica. L’Olga no és una erasmus, és de Pamplona, però passarà aquest any a Barcelona fent un mòdul d’educació infantil. Als 21 anys s’ha animat a deixar la seva ciutat per “canviar d’aires, marxar a una ciutat més gran” i sentir-se “més anònima”. Té una tieta a Vic que li ha aconseguit un habitatge, un pis compartit a l’Hospitalet amb altres estudiants. Troba a faltar els espàrrecs de la seva terra, els pebrots del “piquillo” i la xistorra, els aconsegueix quan hi va de viatge, ella o la seva tieta. L’idioma però no és un problema per a ella, de petita havia estiuejat a Vic: “Entenc una mica el català, però no el parlo”.


L’HIPERBÒLIC

13

L’Adrià no té problemes amb l’idioma, té 18 anys, és de St. Feliu de Guíxols i aquest any comença la carrera d’econòmiques a Barcelona. Després de buscar tot l’agost, finalment ha trobat un pis que compartirà amb altres estudiants: “M’ha costat molt trobar pis, a l’estiu o les agències estaven tancades o els pisos estaven llogats. Per ell els primers dies la prioritat és sobreviure, o sigui que l’alimentació és a base d’entrepans i pasta, però té previst millorar amb el temps. Ha vingut a Barcelona perquè tenia la necessitat d’allunyar-se de casa i ser una mica més independent, però no té por de viure en una ciutat molt més gran, li fa molt més respecte la univer-

sitat. Li preocupa “no poder seguir les classes” o veure’s “perdut” en les assignatures. Des de Portugal arriba a Barcelona la Rita, 24 anys, amb 120 quilos d’equipatge i moltes ganes de treballar. Ha estudiat humanitats a Portugal i té un parell de postgraus, però feia anys que volia marxar i conèixer altres cultures: “A la universitat vaig conèixer gent de Barcelona i això em va animar a venir”. És professora de francès, però també pot ensenyar portuguès. Assegura que aquí hi ha més oportunitats de treball i millors salaris: “Una dependenta a jornada completa a Lisboa cobra 500 euros, aquí n’he conegut que

en cobren 800!”. També explica que la diferència de preus no és significativa. Els nouvinguts estan il·lusionats, tots s’han desplaçat i busquen sobretot un canvi en la seva vida. L’època més adient potser hauria estat la primavera, i “florir” conjuntament amb la natura, però aquí les coses funcionen així, quan el temps empitjora comença el curs escolar. A la primavera ja seran unes altres persones. Compliran les expectatives? Qui sap, el que és segur és que quan tornin a les seves ciutats d’origen el més provable és que ho pintin tot ben meravellós.


L’HIPERBÒLIC

14

ALTAVEU

Marc Parrot Amb Mentider (Música Global, 2005), Marc Parrot ha obert una nova etapa després de més de deu anys de trajectòria. No només perquè aquest és el seu primer disc en català, sinó perquè, a diferència dels seus treballs anteriors, no ha necessitat un concepte genèric on emmarcar les cançons, sinó que ha optat per guiar-se a través de la seva fantasia interior. Al disc, enregistrat als estudis Gravaciones Silvestres, que Marc Parrot té a Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental), no hi queda ni rastre d'aquell artista anomenat El Chaval de la Peca. No us deixeu enganyar per la foto: malgrat l'estètica marinera, aquest no és un disc d'habaneres. És un més dels enganys de Parrot.

el xaval de la pipa

A part de la llengua, els seguidors de Marc Parrot trobaran alguna diferència remarcable respecte als teus anteriors discos? És la primera vegada que no em plantejo una història més enllà de les ganes de fer cançons. Fins ara necessitava proposar-me un concepte, que em facilitava aprofundir en tot el que em suggeria des de diferents punts de vista.

Cada vegada són més els grups indies que van començar en anglès o en castellà i que ara han perdut la por d'utilitzar la llengua pròpia. Et sents identificat amb aquesta dinàmica? És evident que hi havia un prejudici a utilitzar el català en determinades escenes musicals que a poc a poc s'ha anat esvaint. En bona mesura aquest canvi és degut a la normalitat de l'ús de la nostra llengua després de més quinze anys de la irrupció de l'anomenat boom del rock en català.

www.enderrock.com Setembre 2005

Pere Pons

El canvi al català, el consideres un experiment? Totalment. Tota transformació sempre és un experiment, una provatura. Amb això no vull dir que sigui una operació de laboratori o que respongui a un artifici, sinó que suposa una descoberta a la qual t'enfrontes per primer cop.

Brams Sempre més (DiscMedi) Rock combatiu

Per què has optat per invocar la figura del mentider? Crec que la faceta del mentider pot resultar evocadora. Sóc del parer que de vegades és millor que et menteixin que no pas que t'expliquin la veritat. Si fóssim sempre sincers resultaríem mal educats, desagradables i incívics. En canvi, si tots sabem que aquella persona és mentidera de mena, pot resultar molt divertit i evocador acostar-s'hi a escoltar les seves històries tot sabent que són pura fantasia. Potser és una paradoxa, però el disc sembla bastant sincer... És un disc més orgànic que els anteriors, més de pell, i això fa inevitable que s'hi aboqui molt del que em bull per dins. Necessito recuperar la infantesa i recreo un joc estètic amb el qual pretenc construir la bombolla o el refugi on la tendresa encara té un espai. Més enllà de la teva debilitat per Tom Waits, la referència dels anomenats galàctics -amb Sisa i Comelade a primera fila- resulta inevitable. Les referències són importants per ubicar qualsevol artista. Un mateix no pot transgredir un patró o un gènere sense que aparegui o s'insinuï la referència. La veritat és que Sisa sempre em surt per un costat o per un altre. Aquest fet de buscar definir-me en diferents situacions, en el que sóc o el que faig, és una constant en tots els meus discos.

Fotografía per Juan Miguel Morales

Al contrari que altres concerts de comiat, que han quedat mutilats en la seva posterior edició en CD o DVD, Brams han optat per publicar íntegrament el directe Sempre més, realitzat a Berga el passat 7 de maig davant de més de nou mil persones. 36 cançons en un doble CD i un DVD que recullen el testament de la banda pionera del rock combatiu dels Països Catalans. Al disc també hi sentim Joan Reig (Els Pets) interpretant “Quan t’imagino cagant” o Feliu Ventura versionant “La diplomàcia de la rebel·lia”. R.P.

Carnal Què hem de fer? (DiscMedi) Electrocançó Carnal no és un grup de música: és un estat d’ànim, la banda sonora d’un cafè de mitja tarda a la Virreina o d’un passeig de diumenge al vespre vora l’Onyar. Guanyadors del concurs Sona 9 del 2004 en la categoria de cançó d’autor, avalen la línia del certamen pel que fa a les noves propostes de pop d’autor, com la que practiquen Relk, que fusionen elements clàssics del gènere amb l’electrònica i el pop. R.P.

Strombers Que ruli! (Strombers Records) patxanga Stromber és una paraula comodí que fa sevir el jovent de Cardona per fer referència pràcticament a qualsevol cosa. De fet, això és justament el que fan els Strombers si es tracta de música: qualsevol cosa que provoqui el ball i la festa i, de passada, animi el senyor de darrere la barra de torn a convidar el personal a un parell de rondes. Dotze cançons amb regust de matinada de festa major, plenes de ritmes skatalítics, reggae, cúmbia i rumba. R.P.


L’HIPERBÒLIC

15

SEXUALITAT

XUCLA,

XUCLA,

QUE VE ENCÈS! Per Atomic Girls

Algunes dites curioses sobre el sexe i la seva pràctica Del sexe, se n’han dit moltes coses, però és una experiència que tots vivim i gaudim de la nostra manera. L’idioma del sexe és ple d’insinuacions, dobles sentits, metàfores... que fan que sigui un dels llenguatges més rics dels humans, tant a nivell del cos a cos com en paraules. A continuació, us presentam algunes frases curioses relacionades amb el sexe, que hem volgut comentar:

Si et diuen que la tens petita, fote’ls un cop de tita!

On vegis forat, planta la fava.

La dignitat per damunt de tot. Pot ser que la tenguis petita,

que més ara, en plena època d’exàmens, no podem invertir

però, si té juguera, és una bona peça. Les nostres darreres

temps en preliminars. Cal disminuir l’estrès i el sexe és una

investigacions ens han portat a la conclusió que els penis

bona manera de fer-ho, i ràpida, perquè no tenguem la sen-

petitets en moments d’ereccions s’estiren més que els

sació que l’acte sexual realitzat amb temps i molta passió

grossos i poc manejables!

ens ha reduït les possibilitats d’estudiar aquell tema que tan

O sigui, a per totes, directament al quid de la qüestió, i més

horrible... És a dir, coit ràpid, profitós, desestressant, i... als

Salut, alegria i una tia cada dia!

apunts! Estar ben boixat o ben boixada amplia les perspec-

Quan el cap de baix s’engalaverna, el de dalt no governa

No hi ha com ser optimista. Aquesta dita també pot aplicar-

tives, fins i tot en l’ardu tema de l’estudi.

En bon mallorquí, això vol dir que el cap de baix comanda el

i amb un/a de diferent cada dia!

de dalt. Aquest és un fet que ocorre ben sovint, més del que ens pensem. Hem de tenir en compte que són dos cerebels independents dins d’un mateix cos. Pot ocórrer que el de dalt estigui adormit i el de baix, empalmat. Ho sabem!

On hi ha pèl hi ha alegria, i on hi ha mata hi ha patata Aneu alerta amb el pèl, no fos cosa que us surti alguna cosa inesperada, com un cuc... Absteniu-vos-en els metrosexuals depiladets, i de la patata, què hem de dir que no sapigueu...!

Salut i força al canut, i a la mà per poder-se-la pelar Està clar, perquè en molts casos una cosa va amb l’altra. Recordeu quan estudiàveu a classe de Filosofia la relació mà-cervell (= penis, segons quan). És a dir, relació directa amunt-avall. Un engalaverna i l’altre governa, encara que de vegades el govern desgalaverna el membre.

Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen Sí senyor, aquesta és la veritat. Ara bé, que cada figa triï el seu pardal; cada fruita que cerqui la seva panera i, en cas de dubte, que vagi a plaça!

Ai! lo pito, com més me’l toques més m’excito Ja ho crec, que t’excita! Alguns cops fins i tot sense tocarlo... Quina festa! És una cosa així com espectacular, sense “polvos” màgics ni res. M’agrada i se m’empina!

Estira més un pèl de figa que una corda d’espart Les dones són les dones, i no ens digueu que és més sensual una aspra corda d’espart que un borrissol de pèl suau avellutat i calent.

Jo tenc un eriçonet que en sentir olor a fufa pega bot i s’estufa En el fons tots som animals, ens excitam i seguim els nostres instints més primaris. És la llei de la jungla, la llei de la naturalesa, i quan em deixen i em deix, doncs tenc un homenatge.

se a les al·lotes; així és que alegria, alegria, boixau tot lo dia Salut per estudiar i boixar!


L’HIPERBÒLIC

16

REPORTATGE

La invasió dels fascicles

Telm Borràs , telm@edicat.net

Tens ganes d’embarcar-te en un projecte constructiu, gratificant i que et faci millor persona? Col·labora a perpetuar llevataps antics, col·lecciona fascicles.

daloses, ja que són promocionals: cartrons immensos, anuncis a tots els canals i el millor exemplar de la col·lecció gairebé gratis. Sovint s’hi perden diners, però si aconsegueixen que el segon número vengui el 30% del primer, l’operació ha estat un èxit. I si per contra les vendes són

Els quiosquers pateixen. Amb la fi de l’estiu arriben els fas-

molt inferiors, es destrueix la col·lecció o es porta a altres

cicles kitsch impossibles que els envaeixen el negoci i la

països.

vorera circumdant. “Estic cada dia 10 minuts col·locant els

Les temàtiques són curioses, però els obsequis que

cartrons a la paret”, diu en Manel, un quiosquer amb un

regalen al llarg de les 60, 100 o més entregues no es que-

mosaic de cartons de 7 metres. Val la pena? Segur, els

den curts: fondues, cafeteres, peluixos, navalles i esta-

col·leccionables, fascicles i còmics representen el 9% de

cions meteorològiques -exclusives de la col·lecció de

les vendes de llibres a Espanya.

Cantinflas.

Els fascicles poden amb tot, el secret està en trobar una

Abans de subscriure’s val la pena saber el preu de totes les

col·lecció que desperti nostàlgia i anunciar-la als quatre

entregues i no deixar-se dur per la promoció. Estem parlant

vents com si fos l’última oportunitat que té el món de

d’anys de col·lecció, és possible que l’editorial l’interrompi,

preservar-la. Per estrany que sembli, els Scalextrics i les

en aquest cas sempre es pot reclamar la devolució de l’im-

Mariquitas Pérez no són per a nens i nenes, sinó per a

port íntegre de la col·lecció.

adults que s’enyoren de les velles joguines.

I per acabar, proposem col·leccions que potser ningú

Al quiosc es poden trobar “Llevataps antics”, “Didals”, “Els

demana però que donaran la nota, que al cap i a la fi és

cotxes de Tintín”, “Fòssils del món”, “Les màquines de

del que es tracta: “Tuneja el teu mouse”, “Clàssics de la

Leonardo” i “Figuras de plomo de lances y figuras del

literatura universal format súper 150x100 cm”, “Els con-

toreo”, en què es regalen toreros com soldadets fent “la

tractes de Gaspart”, “Construeix la teva Sagrada Família

revolera”, “el derechazo” o “el paseillo”.

18.000.000 entregues” i jo què sé, “Cartutxos d’impres-

Les primeres entregues són necessàriament les més escan-

sora de tots els temps”.


L’HIPERBÒLIC

17

MÓN VIU

Ha arribat l'hora de tancar l'aixeta Els últims mesos la falta de pluges ens ha portat a una de les pitjors situacions de sequera dels darrers 50 anys. Si no plou, aquest mes d'octubre estarem en situació d'emergència i les primeres restriccions d'aigua podrien arribar a les nostres llars. Menys pressió a l'aixeta i talls horaris Com estalviar aigua a casa:

El mes de maig passat la Generalitat ja va posar en marxa un primer decret de mesures extraordinàries contra la

Al vàter. S'ha d'evitar el seu ús com a paperera.

sequera que van afectar l'agricultura, la indústria i les activi-

En cada descàrrega s'aboquen entre 6 i 10 litres

tats recreatives. Però les pluges d'aquest estiu han estat

d'aigua.

insuficients per resoldre la situació i el nivell d'aigua dels En aixetes i rentamans. Una aixeta oberta consu-

embassaments continua baixant. De manera que a finals d'agost l'Agència Catalana de l'Aigua

meix uns 10 litres per minut. I si no es fa servir s'ha

(ACA) va preparar un segon decret d'emergència que entra-

de tancar. Cal reparar les aixetes que perden aigua:

rà en vigor quan els embassaments catalans es trobin per

poden perdre fins a 30 litres al dia. I ·si podem, hem

sota del 20% de la seva capacitat i que aquesta vegada

d'instal·lar economitzadors o reguladors de cabal que

afectarà el consum domèstic. En concret, les mesures con-

permeten estalviar un 50 % d'aigua.

sistiran, bàsicament, en la disminució de la pressió de l'ai-

La dutxa. És millor dutxar-se. Una banyera plena

gua i l'establiment d'un horari en què hi haurà restriccions.

gasta 300 litres i una dutxa, només 50. Si a més fem servir un airejador al capçal de la dutxa, podem estalviar fins el 50% de l'aigua. El cotxe. S'hauria de rentar amb una esponja i una galleda, o al túnel de rentat, en comptes de fer-ho amb una mànega. Ens estalviem fins a 350 litres d'aigua a cada rentada. El rentavaixelles i la rentadora. S'han de fer servir amb la càrrega completa, i utilitzar-les sempre amb els programes d'estalvi. Si n'hem de comprar un de nou, millor de baix consum, doncs redueix moltíssim el consum d'aigua. El reg de les plantes i el jardí Millor si reguem

Alguns dels efectes de la sequera:

de bon matí o al vespre, per evitar l'evaporació. I si es pot, s'ha d'instal·lar un sistema gota a gota a l'arrel de les plantes, que permet un reg localitzat, o un

Aigua en cubes. Molts municipis catalans, sobretot de les

ge i la palla que havien emmagatzemat per a la tardor i, en alguns

programador de reg a l'aixeta, que permet escollir el

comarques de Ponent i de la Catalunya Central, han patit greu-

casos, a les pastures d'alta muntanya, s'han hagut de portar cis-

moment i la freqüència.

ment la sequera. S'han hagut de proveir amb cisternes per

ternes d'aigua per abeurar el bestiar.

garantir l'aigua de boca als seus habitants. Boscos. A part de l'augment de risc d'incendis, la llarga sequera Agricultura i ramaderia. La sequera ha ocasionat greus pèrdues als pagesos i als ramaders. En comarques com el Segrià, la Noguera, la Segarra, la Conca de Barberà i el Pallars Jussà s'ha

ha provocat la mort de molts pins i alzines, sobretot a la Catalunya Central. La feblesa dels arbres també ha afavorit l'acció dels insectes i les plagues. Baixa producció d'energia elèctrica. L'escassetat de reserves

també ha afectat a altres cultius com l'olivera, l'ametlla i la vinya.

d'aigua en la majoria dels pantans ha reduït dràsticament la

Pel que fa als ramaders, han hagut de donar al bestiar el farrat-

producció d'energia a les centrals hidroelèctriques.

u

perdut més del 90% de les collites de cereals. Però la sequera

FONT: http://www.gencat.net/estiu/2005/sequera/ (Departament de Medi Ambient de la Generalitat)


L’HIPERBÒLIC

18

BOCA A BOCA

La cuina explica

la història i la situació d’un lloc concret. No pots seure en un restaurant de Sant Pol i pensar que ets a Nova York” Marta Iborra / Fotos: Sergio Ruiz

L’alta cuina sembla un món reservat als homes. No és fàcil

Potser alguns pensen que uns canelons o una pilota no

trepitja Sant Pol en cada moment. Aquesta és la fórmu-

trobar-hi cuineres amb les més altes distincions. Carme

són els plats més moderns del món i, per contra, els

la. La clau recau en el producte, en les idees clares del

Ruscalleda, però, ho ha aconseguit. Amb dues estrelles a

podem trobar a la carta del Sant Pau.

que volem fer i en un equip capacitat i motivat per fer-

la Guia Michelin i tres sols a la Guia Campsa i Repsol,

La diferència recau en l’elaboració del plat. Per exemple, si

ho. Sense oblidar, és clar, que és escencial sentir una

aquesta cuinera maresmenca ha aconseguit que el nom de

tanques els ulls reconeixes el gust i la textura del caneló. En

gran passió per la cuina.

Sant Pol de Mar traspassi fronteres.

canvi, visualment és tot al revés. La làmina és de carn i a

De tendències en alta cuina n’hi ha moltes. Com defineix vostè la seva? A mi m’agrada definir-la com una cuina catalana i moderna. Catalana pels coneixements, perquè sóc autodidacta i, per tant, el que conec és el producte directe i estacional,

dins hi ha la beixa-mel. Això vol un gran treball d’investigació. Hi ha tot un treball de desenvolupar tots aquells gustos que ens fan catalans, però menjant-los d’una altra manera. La cuina és una recerca constant. Per això dic que és una cuina catalana moderna.

Aquests reconeixements li donen fama internacional i al mateix temps li permeten donar a conèixer la cuina catalana arreu del món, o com diu vostè “fer discurs nacionalista”. La cuina explica la història, la demarcació, la situació d’un indret concret. No és igual la textura d’un suquet del

aquell que va arribant d’una manera natural a la cuina. I

Dues estrelles a la Guia Michelin, tres sols a la Guia

Maresme que el d’un de més cap al sud. En la gastronomia,

moderna perquè avui en dia la tecnologia ens permet fer

Campsa i Repsol… On recau la clau de l’èxit de la seva

i més si és d’alt nivell, no pots seure en una taula d’un

meravelles. Per exemple, podem convertir una verdura en

cuina?

restaurant de Sant Pol i pensar que pots ser a Nova York. Tu

pols o en una gelatina i que, a més, aquest producte con-

En el gust, en la qualitat dels productes, en el fet que

has de notar que ets al Maresme, i aquesta és l’excep-

tinuï conservant tota l’autenticitat del seu sabor.

t’expliquem el Maresme, la temporalitat, el temps que

cionalitat. Et menges el territori, menges la natura…


L’HIPERBÒLIC

19

BOCA A BOCA Des de fa un any, el territori de Sant Pol també es pot

com avui en dia. Això, per contra, fa que ens mirem el men-

menjar a Tòquio.

jar amb ulls de tip, com si es tractés únicament i simple-

És molt bo que una cultura com la japonesa –que és tan

ment d’alimentació. Jo el que reclamo és gust.

primmirada a l’hora de menjar– es fixi en la nostra cuina i que ens la contracti sense fer cap concessió a la seva. Fem

En disset anys ha vist com el Sant Pau passava de ser

un discurs totalment català. La manera de servir, la manera

una botiga menjador on degustar els seus plats cuinats

de menjar, el parament de taula i el que et poses a la boca,

a convertir-se en un restaurant de referència. Crea

tot és mediterrani.

pressió el fet de ser a dalt de tot? Sí, pressió i compromís. No passa res que tu no provo-

És molt diferent el menjar d’allà del d’aquí?

quis. Volem fer la feina d’aquesta manera i, per tant, la

És diferent conceptualment i tècnicament, però, com nos-

pressió també ens la provoquem nosaltres. Vull que la

altres, el japonès també defensa el valor dels productes

persona que travessa la porta del Sant Pau, i paga els

quan són en plena temporada, defensa que els plats no

diners que val la cadira, se’n vagi amb les expectatives

quedin ni maquillats ni emmascarats ni distorsionats. Ells, a

complertes.

més, protegeixen molt els productes de gran consum com els ous, la llet, el porc…, que tenen una gran qualitat. Aquí no ho fem, això? Els seus tenen molta més qualitat. A mi, per exemple, cada dia em costa més temps i diners trobar un bon producte, sobretot de gran consum. Hem de reclamar més atenció cap al sector dels productors (pagesos, pescadors…), perquè sinó acabarem esgotant aquests productes que ens fan tan diferents i excepcionals.

I amb una mica menys de diners a la butxaca, perquè els restaurants d’alta cuina tenen fama de cars. Jo sempre he considerat que no és un restaurant car, sinó que és un restaurant que val diners. Val diners per la pròpia compra del producte, d’un equip humà molt gran… Per a les 35 cadires que hi ha a la sala, som 26 persones treballant i això no és barat. Per tant, si hem d’obrir cada dia amb la mateixa dignitat, la factura val diners. El compromís és que la persona que entri, sigui feliç durant les hores que és aquí.

No es pot dir, però, que la societat actual –deixant de

Que li passin coses a la seva boca, que li descobrim pro-

banda els hàbits de cadascú– estigui mal alimentada.

ductes o que, fins i tot, li fem recordar productes que tenia

És cert. La societat no havia estat mai tan ben alimentada

oblidats, i això és tot un festival.


L’HIPERBÒLIC

20

TENDÈNCIES

La cara oculta

de l’USB Telm Borràs , telm@edicat.net

Fins fa quatre dies comprar una impressora era un risc, mai se sabia si el cable que el connectava a l’ordinador encaixaria amb la sortida de la torre del pc. Potser el model era antic, potser necessitava un adaptador, en fi, un mal de cap. I qui diu una impressora diu un micròfon, un ratolí o un escàner. El port USB ha solucionat el problema, ara hi ha un sol tipus d’entrada i un sol tipus de cable més ràpid i més pràctic, i tot s’endolla allà mateix. Amb la innovació han sorgit els fanàtics. Per a ells s’han posat a la venda una sèrie de productes que no canviaran la vida a ningú, però que fa gràcia tenir sobre la taula, per aprofitar l’USB i per calmar l’ànsia de tenir més i més accessoris.

Aspirador USB. La pols pot malmetre l’ordinador, les engrunes de pa, les ungles mossegades i els cabells que

Aquari USB.

cauen. De tant en tant tot s’ha de treure. Compra

Ideal per fixar la vista mentre s’espera la inspiració.

un aspirador USB, amb llum, amb dues potències

Cal omplir-lo d’aigua i un cop instal·lat el peix rep

d’aspiració i dos adaptadors, segons si aspires la

petites descàrregues elèctriques que el fan moure

pantalla o el teclat. L’ordinador t’ho agrairà.

com si nedés. Suposem que és divertidíssim de veure, encara que sigui a costa del seu dolor.

10 euros www.casebuy.com.tw

20 euros www.thinkgeek.com

Escalfador de tasses USB. És a dir que a les 3 de la matinada estàs acabant un treball i et fas un cafè. En mitja hora, satisfet allargues la mà per agafar la tassa i, malaguanyat cafè, està fred. Doncs amb l’escalfador de tasses USB no et passarà més! No té

Fondue USB.

gaires prestacions, però manté el cafè calent.

Per increïble que sembli no és cap broma. Mentre els companys de feina van a fer el cafè, endolla la

23 euros

fondue i fon formatge o xocolata. 10 minuts i ja

www.gadgethub.co.uk

t’hi pots posar. Si la compres et regalen salsa de

Bola de massatges USB.

soja, quetchup i formatge. I l’ordinador deu quedar

L’ordinador et tensa? Relaxa’t, endolla l’aparell i

maco també.

gaudeix de les tremolors de la boleta que vibra. I relaxa’t tant com puguis.

30 euros www.thinkgeek.com

12 euros www.somy.com.tw

Ninot de neu USB. Què es pot dir? Un ninot de neu que s’il·lumina i canvia de color. La publicitat li adjudica virtuts que no m’atreveixo a reproduir (no es fon, 4 colors...). Per regalar a l’amic més Homer Simpson que tinguis. 10 euros www.thinkgeek.com


L’HIPERBÒLIC

21

CALAIX DE SASTRE

El millor del mes llibre

Columna

film

programa

Que ens està passant? Des de fa dies, setmanes o potser mesos o, fins i tot anys, s’està generant un incivisme important a la societat. I no és sols cosa dels joves, és cosa de tots. El què no sé és diferenciar entre l’incivisme i l’egoisme o potser tots dos es barregen.

El Zahir, de Paulo Coelho

Sin City

Flaix TV

Paulo Coelho torna a la carga amb El Zahir, una història d’amor, d’obsessió i de pèrdua. El paral·lelisme entre la vida del protagonista i la de l’autor brasiler és impactant, així com les relflexions sobre la fama, els diners i el matrimoni. El relat parla d’un escriptor que és abandonat per la seva dona, l’Esther, corresponsal de guerra. Sense saber què li ha passat i, després de dos anys, el protagonista es troba l’home amb qui van veure l’Esther per última vegada. Ell li ofereix ajuda per recuperar la seva dona, però no ho farà d’una manera gaire corrent.

Dir. Robert Rodríguez, Frank Miller, Quentin Tarantino. EEUU, 2005.Mickey Rourke, Bruce Willis, Clive Owen.

Flaix TV desapareix com a tal. A partir de l’octubre, els nous propietaris del canal, el grup espanyol Vocento, li canviaran força la cara ja que desapareixerà la marca identificativa amb la que va néixer Flaix TV: ser una cadena per als joves exclusivament en català. A partir de l’octubre els continguts en castellà i en català es repartiran la graella al 50% i la presència catalana dins la direcció de l’empresa quedarà reduïda a una quarta part. Així doncs, Flaix TV passarà a engrandir la llista de televisions locals que el Grup Vocento té per tot Espanya.

Més que una adaptació, Robert Rodríguez ha recreat el còmic a la pantalla amb les úniques novetats del moviment, la música i els actors. El blanc i negre del film amb petits tocs de color, els diàlegs i la gran actuació de Willis, Rourke i Owen, la converteixen en una pel·lícula fantàstica. No us la perdeu!.

Sense anar més lluny, només cal mirar com l’ajuntament de la ciutat de Barcelona ha de gastar una bona part del seu pressupost per fer uns anuncis que si ens parem a pensar, són per als curts de gambals: “Tira les escombraries dins el contenidor”, “A les 2 de la matinada no facis molt de soroll”, “xxx”. Però pel que sembla, n’hi ha molts de curts de gambals que no estan disposats a respectar un mínim de normes de convivència perquè de soroll, a la nit n’hi ha, I MOLT; d’escombraries fora dels contenidors n’hi ha, I

Passatemps

1

2

3

4

1

VERTICALS: 1. Galtes que no tenen penques. Emissora radiofònica penjada de la cisterna / 2. Arbre de tothom. Criatura escuada per natura. Prefix per dir ‘ronyó capgirat’ / 3. No és el típic tímid, perquè s’extreu de la farigola. Arbust de fulles roses procedent del sud / 4. Part interna de les tiges. Puig de cim tan punxegut que sol anar a parells. Mor a palau / 5. Entès: secció d’adquisicions en borsa. Capes silícicoalumíniques / 6. Està al dia, i a la nit. No és de la broma però en fa molta. Diminutiu per excel·lència / 7. El tros dolent de la Sagrera. Objectes del desig de l’editor / 8. Torço i corbo l’articulació d’una sacsejada. Un estoic lluny de llevant / 9. Fonamental, com l’educació general. Calmant per quintos / 10. Dos quarts d’onze i encara busca lloc. Compost de sodi fet a mida del whisky. Guanya en experiència / 11. Com que l’italià no hi fa via, ens l’hem apropiada. D’allà on el camí es perd cap aquí, i fes-te’n que vull ballar / 12. Hi van d’excursió els xirucaires marroquins. Omplir amb intencions de concebre.

6

7

8

9

10

11

12

MOLTES, i així podríem fer una llista que potser ocuparia tota la revista. L’actitud de la gent a les cues, de si el de davant es despista l’intento passar; la de la gent al

2 HORITZONTALS: 1. Sense ella tots aquests fulls no tindrien sentit. Ara, si és com aquesta, millor / 2. Faig amistat amb un cognom que s’hi presta. Gra tan gros que podria saltar / 3. Fa tard. Cames, braços i altres formant part de la junta. Extrems del Sabadell / 4. Joiós de son saber. Calculada amb un cop d’ull previ / 5. Afronto la qüestió d’en Caro. Fan de mal cosir, aquests líquids supurosos / 6. Nucli del PSUC. Tan doblada podria acabar germinant, l’ela / 7. Escuren com folls fins a trobar el veí del tarragoní. Amics de Deixar Passar / 8. Necessita uns quants germans per envoltar el lliri. Passeja tot el sant dia però d’esquena / 9. El mestre em va pegar. Apliqui Rexona a fons. Jo no sé per què / 10. Neteja de sang no destinada al consum. Nedo, també d’esquena / 11. Allà on el camí es perd. Tan toix que es pensa que el tamany s’entoma / 12. Prefix de conversa. Feridor, sobretot per les d’IU. Posen fi a la frisança / 13. De gran serà com un arbre. Produir com tot un artista.

5

metro, que per passar no cal que ho demanis, li

3

foto una empenta i així ja podré passar; la de la

4

gent a la carretera, que si per culpa de la meva conducció poso altres vides en perill, doncs mala

5

sort, no haver sortit aquell dia.

6

Estem disposats a fer el que sigui per aconseguir el que volem, sense preguntar-nos si molestarem

7

la gent que ens envolta.

8

Si seguim així potser d’aquí a 4 dies l’ajunta-

9

ment, la Generalitat o l’ONU hauran de fer campanyes de publicitat per demanar a aquests

10

curts de gambals coses tan lògiques com: “Per

11

bellugar-te, camina” o ”Si no vols passar fred, abriga’t” o “Si vols viure, respira”... Però això

12

també dubto que ho entenguin.

13

Roc Estruch

Acudit

Pau Vidal

Manel Fontdevila

Solucions


L’HIPERBÒLIC

22

CULTURA

octubre

2005 de les de la al na de d’u ion ari llarg itges ac ers S l v e rn t a ani del , qu es s 0è deixa àtic te itg erà itge al 3 m s aS l in han ll te de S rraf, s tge a dor ena jada car te tival iva c ubre . cta el G hom pet el Fes st ti ’oct stic ad spe , en més uany c. El taner ells e fantà ura Fe tàls16 d s uró ti e a u ig ng o n a s u q e c m à q a t e t nt la f cinn fa 9 a l d’u iques onitza a Fa calita e tots al cin bra i l De d g et lo sal m s ió a st ’o dor fantà prota Cine a la èfils i icade en l or tac Carn l l t e e ó e , p n r i a eta p i d L’al ícules burón nal d octub els c ies a atenc tant a el Jur ssic c i ’ d s io l l’ op à ·l pel ria, T ernac l 16 d enda endèn trarà a con pecia un cl er c el t a tò ev at es ove, ag s t l cen prim en l In el 9 his a l’ time j la s a et d n er e v r l c tiva i v l i i Fes à lloc ludib les ú l Fest sia pe a no públ -se p r ticip e l a r e e e m ar e l p i o com g l tind cita in veur ició ue unc la I es. rà c qua d n q n d i e e sitg pro del lgu xd una es i tin 7a e u l s 3 à ma v r é Á ic, obr a t ine que sev ector ntàs a trav , pod les al. w.c la s fa ir , v e ww En del d ema Jove Sitge sobr Festi

a d en g A Els Petes Música

1 d’octubre, Bell-Lloc d’Urgell

Música

Concert de carilló

2 d’octubre, Palau de la Generalitat de Catalunya Barcelona Exposició

a em cin

Literatures de l’exili

Del 5 d’octubre al 29 de gener de 2006 , CCCB Música

Mesclat

11 d’octubre, Sta. Maria de Palautordera Música

Atxiiís

15 d’octubre, El Guinardó, Barcelona

e a ld em a Cin est n e d u io ’aq nal ac cio nts d any a n n a u e r r m te ng , er l In tub ee ls a s tiva tots e al, qu erent int ’oc s d e l 3 tiv dif de l F er a a s 2 e e v s , l i a l F aïso lla da p es p a, e pat 14 st c a obr ica l’es e trob ambd vint es l Fe èsbi a, del a sb lL de biran ai i lè n ria td i E ctò l pun l Casa més i l rcelon g h e j x e al. a ca ra ’e

Exposició

L’Art Nouveau. El llegat de Siegfried Bing

Fins l’1 de gener de 2006, Caixaforum, Barcelona Música

Boikot

22 d’octubre, Barraques (recinte de La Farga), Banyoles

Ba

Música

La Carrau

29 d’octubre, La Riera de Gaià Exposició

Robert Whitman

Fins al 8 de gener de 2006 , MACBA, Barcelona

i ga a em cin

na edi ro i ova de n G na atges rau e tr de rrib r tme ter int a a , u t c c a m à els s r e pas als d de ca rà en ine y v d n i ió c n t e l’a tin es bic de ubre cte dels f er tam ubre, l’exhi a e p l t c h c es , un a ct a er a pre d’o m ór tiv12 d’o aci irona e co l 12 spai p sem tre m s s a G a n e e r t e Fe l 7 al rog ma de lidan del 7 haurà a, qu més b n o ap

i e lloc bé h e Giro cop lat am ons sev Cin n u t la al de nya. C tindrà tam n ad àu inc a pli stiv que Cinem mptar eu, v alu ue Am el Fe a Cat al, q tot i u o d de aJ l, iv ,c ció ència l fest entra stival alans inem r C t c e e e a t f F c y re onal, u pla . El l de i ors uan s iva e nac s el s tratge cread l Fest . eng rnaa r t t e e eb i inte ure iuta cur argm r t els amb cel ll la c s po is, ional an ve t i l e e u m o d d s a a p at ecl nac el v realit n ica ocu don eus r istòr om s e a, D tenció s que de la erà u i h s n l al.c o ó e l s r s i a l r v o d e a i o c e l t i b c s c n i i a p tu fes rad Bar gra els v a crít cupol rànies lucu la t ’oc ilm de una o b irad ó. Do empo ha ev naf als m a t b o Do al 9 d a m r n i e m a xi cont am ent s w.g um ió e l co l5 mé efle , un ww doc edic trobam novat i la r ions que ultura tre d De e n c d a c i c e e t e c l iva nquen pel r sme r deba rodu togràf cial i lC ,a i p est i t l El f eva c stan ental er a ves inema cia so tubre c n s po cum ral p s no re c d’o la ,a evà nal un do a plu de le l gène n rell al 9 ona. o i l c : m dor e gra el 5 rce for xer ls, néi plata apara enta s, de ra. D de Ba y u m t g a n t l a a un l·len docu cu oràni .or e ims stra r lis t p c l e f x o ú m o e p e n els t de cu la ont l’ar at en de ura C .do x w n t e l l cio Cu ww ref De

de on s màti ultur tat lat ser c te ens na a Vincu tació se d or la de cial i r una ic to ions. resen parad nals nt o a de b r s a du cio Am i Lèsb ducc rep le tiu ors ro b la llorab nterna ndica ícules es Fl i p a i e G L ·l am immi ns i i sd reiv pel de n tipu ptarà ala nent s de rcat u t a o e à c n com vindr stes comp issio al M e a m e esd s cine arcat 30 e ctubr e o n m és de 3 d’ jov 2 bu am unt, m 14 al / j glb con a del /fic . t n a e a n m on na. cel elo Bar c r a ayb w.g w w


L’HIPERBÒLIC

23

EL RACÓ

. . t. a b a c a a h ' s u ti s e ' L r do r a eT d l 10 al De v . i u ’om no st ble loní s r foe o P e e c ,F e del s, p bar ena barri bjecte l con ou octubr c s n t E o de l i le d’ ues e d’ int dor Tar s d’aq teatr defug ciona ob al 23 e , a P ld àtic lown tats, bit n 10 a blic iva est mblem irc, c odali d’àm an pú i en a, del F l c r g de ,c se os sm ies Es rcelon ció is mé teatre seve pany tar el i, el c edi a c a Ba

s a com dele l’esp r ta s le esp ans n qua e els de d n tote e 15 per a l r d so e és arrers arade iba octub tacles rrer r r M ’ A c c s l. ca 3d de ciona ces i s ago spe al 2 n d’e atre é n a l e m e p v t a plir ces i al con liran iques isme. p r n st gon ma e teat al om s ar tí ota t n r e t p o p i s e c c o el rna rop tot inte les p nen om e b r u.c o rp am n o a m obl l’hu nap e c s w.e ww

DRETS I DEURES Dret a altre món i dret a l’heretgia i dret a no pactar un fals record i dret a no tenir geografia i dret entre el consens al desacord. Dret a aturar un tanc en la gran via i a tirar ous podrits als rics del nord i dret a fumar herba tot el dia i a tocar-se els collons davant la mort. I el deure d’insultar la policia, de deixar en ridícul l’home fort, de combatre la llei d’estrangeria, i el deure que li ensenya el cec al tort: que la llum és injusta companyia quan el far no il·lumina tot el port. Ramon Ramon

L’escriptori de l’habitació de l’hotel on t’allotges està pre-

tàstics. I us ho creureu o no però fins ara no he tingut

parat. Et disposes a enviar les postals pertinents als

temps per escriure-us les quatre línies pertinents. Aquest

amics i familiars, els dius com n’és de fantàstic aquell

lloc és meravellós, tal com podeu veure a la imatge de la

país tan llunyà al teu i com els trobes a faltar. Ja fa vuit

postal, i el clima ens acompanya. He tirat moltes fotogra-

dies que vas arribar-hi i vuit dies que no saben res de tu.

fies i us he comprat un detallet. Us trobo a faltar, tot i que

És hora de posar-hi remei, ara que les excursions organit-

encara vull quedar-m’hi uns dies més…”

zades et deixen un moment per a tu. D’entre les parade-

Però si d’aquí tres dies ja arribes a casa! Les meravello-

tes del carrer de l’hotel, n’esculls una a l’atzar, compres

ses vacances ja s’hauran acabat i tornaràs a agafar el

la postal que et sembla més adient, l’emblema de la ciu-

ritme de treball que vas deixar. Tornaràs a la realitat de la

tat, i comences:

vida quotidiana. Tornaràs a treballar amb les mateixes

“Hola família, com esteu? Per aquí tot molt bé, fa vuit

ganes d’abans i a esperar les pròximes vacances.

dies que vam arribar i no hem parat de visitar llocs fan-

Ferran Genís

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,... a revista@edicat.net


L'Hiperbòlic 35  

Revista gratuïta per universitaris