ecoxarxa 3
76
la ruta
Les barraques de les Colomates.
El cim del puig dels Quatre Termes.
amb el bosc comunal d’Argelers de la Marenda, amb una superfície de 336 hectàrees (entre els 600 i els 1.156 metres d’altitud). Té un gran interès ecològic i és constituïda, en major part, de faigs que tenen un valor de relíquia preglacial. Arran de la fundació del Laboratori Aragó, a la veïna població de Banyuls de la Marenda (l’any 1882), nombrosos científics s’hi van interessar, ja que, per la seva situació geogràfica, pel seu aïllament respecte de la resta de la carena pirinenca, per la diversitat dels seus biòtops i pel fet que la fageda va deixar de ser explotada fa més de 110 anys, la seva biodiversitat és molt important. Les matèries en descomposició i els arbres morts hi abunden, i això permet que milers d’insectes s’hi desenvolupin. Alguns d’ells són endèmics, és a dir, que només es trobem a la Maçana i llocs d’influència. A les Colomates hi trobarem un conjunt de barraques de pastors en un llom herbat, una de les quals està condicionada com a refugi lliure (amb taula, lliteres, llar de foc i capacitat per a unes 4 persones). Ben a prop, hi ha la font de les Colomates i la riera de la Maçana. A la primavera i a l’estiu (d’abril a setembre, normalment), hi podrem trobar vaques pasturant calmosament, tranquil·les i sense pressa, que ens regalen el so de les esquelles. En aquest rodal hi acudeixen les vaques del Rimbau (veïnat del municipi de Cotlliure) i també algunes de la banda de l’Empordà (d’Espolla, sobretot). Qui té cura del bestiar és en Gerard Oms, pastre (vaquer, pastor) nascut al Rimbau fa 64 anys i que ha passat tota la seva vida resseguint aquests camins, amb un caràcter i tarannà bonhomiós i ple de generositat, observant, conservant i estimant aquest petit i gran racó de món (com ho feia un segle endarrere el pastor Manel, com hem esmentat abans). Bé, és hora de seguir el nostre camí... Sortirem de les Colomates en direcció sud, passant pel tancat de l’Esquella (on fins fa pocs anys també s’hi celebrava l’Esquellada), i arribarem a la font de les Colomates, a tocar la riera de la Maçana. Un cop a la riera, la creuarem (serem al costat dret hidrogràfic) i l’anirem remuntant resseguint la seva vora, enmig d’una fageda