Issuu on Google+

NÚMERO 39 DESEMBRE 2012

revista club mini cooper

Baètulo Cultural & Industrial I a més a més... IMM 2012 - Hungría ii Track day a Castellolí


automodelisme estàtic scale model cars

www.kitcar43.com

Distribuïdor Autoritzat

Gatorba, S.L.

C./Josep Ricart, nº 38 08980 - SANT FELIU DE LLOBREGAT Tel. 93 666 45 12 / Fax 93 685 37 07 E- mail: castrol@gatorba.com


3

Editorial Quan s’acosten aquestes dates on l’any comença a negociar, com aquell que diu, les últimes corbes del circuit, és un bon moment per analitzar breument les activitats que el Club Mini Cooper ha portat a terme al llarg d’aquest període i on, malgrat les adverses circumstancies que ens afecten, em assolit totes les fites que ens havíem proposat en el nostre calendari d’engany. Ja vàrem esmentar en una altre editorial, les activitats realitzades la primera part de l’any. Passats els dies estiuencs vam reprendre les activitats socials del Club Mini Cooper. Un dels objectius del nostre Club ha estat sempre la participació en esdeveniments esportius. Així, al mes de Juny els Minis ocuparen el circuit de Castellolí, on les proves d’habilitat i eslàlom, els exercicis de frenada d’emergència, la conducció segura i altres modalitats van posar a prova l’excel·lent perícia del seus conductors. A mitjans juliol, i com a cloenda del primer semestre de l’any, celebràrem el tradicional sopar d’estiu que va tenir un magnífic pròleg amb la gimcana que els nostres esforçats Minis van efectuar pels carrers de Sitges. A finals de setembre, dins les nostres habituals visites culturals, vam gaudir d’una interessant visita a Museu Municipal de Badalona i a la fàbrica Anís del Mono. El pont del Pilar sempre ens ofereix la sortida més important del nostre calendari. Aquest any ens va dur per terres de Jaca i les valls pirinenques de les províncies de Osca i Navarra.

Nous socis 856 Andreu Palomo Peláez Tortosa 857 Guillem Quetglas Martinez Barcelona 858 Jordi Soto Gazo Santa Coloma de Gramenet 859 Lluis Lorente Pujals Abrera

Ja s’acosta les dates nadalenques, i com cada any ens complau anunciarvos que ja disposem de la loteria de Nadal. El número d’aquest any és el 95.675. Esperem que ens porti molta sort a tots!

I desprès de la visita a les Caves, una altra de les cites ineludibles del Club Mini Cooper amb tot vosaltres, i a manca del tradicional Sopar de Nadal. La 29ª edició del Saló Autoretro prova evident de la nostra voluntat de continuar sent un referent dins l’àmbit de l’automòbil clàssic. Tant sols em falta desitjar-vos, com president del Club i com amic, unes molt Felices Festes de Nadal i els millors desitjos per a vosaltres i les vostres famílies. Gràcies per la vostra participació al llarg d’aquest any que ara s’acaba. Visca el Mini! Visca el nostre Club! Manel Ruera Soriano

Coberta: Sonia Martin

President: Manel Ruera Soriano Vicepresident: Ivan Navarro Marsinyach Tresorer: Miguel Ángel Márquez Secretari: David Pujadas Oliver Web: Carles Rodríguez Secretaria: Ana Maria Aldama Edició Revista: Club Mini Cooper Coordinació: Ana Maria Aldama Correcció lingüística: Sonia Martín Dieguez Disseny gràfic i maquetació: Edgar Ramírez Sebastià Publicitat: Ana Maria Aldama Col·laboradors en aquest número: Ana Maria Aldama, Manel Ruera Soriano, Ivan Navarro Marsinyach, Rosa Garcia, Toni Marin de Bes, Sonia Martín Dieguez, Joan Cuartero i Carmen Silvente Fotomecànica, impressió i enquadernació: Interprint, S.A. - www.interprintbcn.com Edita: Club Mini Cooper, Via Augusta, 182 planta A 08021 Barcelona, Tel.: 902 199 462, www.clubminicooper.com - web@clubminicooper.com Boutique del club: tel.: 902 199 462 © Club Mini Cooper


4

II Track day popular a Castellolí Diumenge, 17 de juny de 2012 - Coordinador: Ivan Navarro Enguany vam celebrar la segona edició del Track day Castellolí i, com era d’esperar, l’assistència va esdevenir tot un èxit. Alguns vam voler repetir i, per d’altres, va ser la seva primera vegada però, en conjunt, tots els assistents (corredors i no corredors), vam coincidir en que en aquesta segona edició, gràcies al gran nombre de participants i al patrocini de diverses empreses que hi van col·laborar, es van poder reduir els costos d’inscripció.

“ Cal destacar l’assistència d’un nou amic del club, en Rob Sherrel, que va venir amb el seu Innocenti Mini Cooper des dels EEUU, el qual em va dir personalment que al seu país també s’ha fet algun Track day i mai s’ho havia passat tant bé, tant per la traçada com per la companyia dels assistents i el tarannà obert i divertit de l’esdeveniment” A més, es va sortejar un lot d’entapissat complert de seients per a Mini, premi que va guanyar l’Eduard Garau, i vam gaudir d’un matí amenitzat amb música dance i house, així com d’una barra de bar on els assistents podien comprar begudes sense alcohol. Aquest any, al programa es van preparar dues activitats ben diferents. A la primera d’elles, els participants van poder combinar una traçada rapideta amb trams mullats, fet que ho feia encara més interessant. I la segona i més esperada prova, ja la coneixeu: ¡¡A cremar gomaaaa!! Més de dues hores non-stop on tots els conductors vam poder donar canya als Minis i cremar benzina sense més límit que les ganes de cadascú. Segons comentaven molts dels assistents, el fet de poder prendre refrigeris durant l’esdeveniment i de disposar de bancs i cadires per poder-hi seure, així com l’ambientació musical, els va fer estar més còmodes a tots, tant a corredors com a la resta d’assistents.

Durant tot el matí vam gaudir, un cop més, d’una jornada ràcing, on hi van haver salts estratosfèrics, derrapades, “trompos” i algun que altre petit problema mecànic arreglat amb molta manya i rapidesa. També cal destacar l’assistència d’un nou amic del club, en Rob Sherrel, que va venir amb el seu Innocenti Mini Cooper des dels EEUU, el qual em va dir personalment que al seu país també s’ha fet algun Track day i mai s’ho havia passat tant bé, tant per la traçada com per la companyia dels assistents i el tarannà obert i divertit de l’esdeveniment. Al final de la jornada tots vam acabar ben cansats però ens vam anar cap al Restaurant el Bruc, on vam poder gaudir d’un més que merescut dinar, i ja per acabar, es va fer el sorteig de la tapisseria de seients, per cortesia de “Perfect Style”.

Article: Ivan Navarro Marsinyach Col·laboradors:

Muntanya Bar - Restaurant Carles Font Alumini Muxía Bar - Restaurant IMB Instal·lacions Mañas Bronchut Pep Freixes Oficina tècnica per vehicles clàssics Carpes Tibet Discoteca Jordi Perfect Style Tapisseria artesanal pel vehicle classic

Per conclous, només dir-vos que, si les coses surten així de bé i la gent s’ho passa tant bé, no penseu que l’edició de 2012 no serà pas l’última sinó que n’hi haurà moltes més.

Cal Noio Restaurant

Personalment i en nom del Club, us donem les gràcies tant a tots els assistents, com als sponsors ja que sense tots vosaltres no hagués pogut estar possible celebrar aquesta segona edició del Track Day Castellolí. Moltes Gràcies a tots!

Taller Garau Taller de reparació de vehicles clàssics

Guzman Taller de reparació de pneumàtics

Ivan Clàssics Recanvis Taller Ruera Taller de reparació de vehicles clàssics


5


6

IMM 2012 Hungría Article: Rosa Garcia ¡Hola amigos del Mini! Otro año más se celebró el IMM (International Mini Meeting), superado esta vez en Hungría, concretamente en la ciudad de Balatonfüred, donde lo pasamos genial. Todo estaba muy bien organizado y no hubo tiempo para aburrirse. Al llegar al recinto del camping de Balaton formamos una gran cola de Minis pero la espera se hizo corta gracias a la buena organización y la entrada fue muy fluida. Nosotros optamos por acampar en bungalows. Éstos estaban situados junto al lago Balaton, donde todas las mañanas recibíamos la visita de los patos que también querían desayunar. El camping era muy grande, unos 2000 m2, y estaba muy bien equipado, con restaurantes y todo tipo de instalaciones. Los organizadores, por su parte, hicieron que estuviera presente en todo momento el espíritu del IMM.Este año participaron unos 1.000 Minis, aunque la gran mayoría fueron Minivans. Se organizaron giras turísticas por Hungría y una gran variedad de actividades como las carreras en el lago con un Minibote de pedales, competiciones de Minis animadas por majorettes, o las competiciones de pesca y de esquí acuático, pero lo que más me impacto fue la canción que se compuso para el IMM, con un estribillo de lo más pegadizo: “Hey Mini friend, sing this song in the afternoon and, bring what you can, lot of smile

for the IMM and, hey Mini friend, come with us Mini friend, for the world’s full of small cars, you do understand” (link para descargar la canción: www.imm2012.hu) Y por si todo esto no era suficiente, el señor Balazs, presidente del Mini Club Hungría, aprovecho el IMM para casarse con Andi y hacer partícipes del acontecimiento a todos los asistentes. Todo el recinto estuvo lleno de puestos comerciales con souvenirs, ropa, artículos de decoración y supermercados, todos ellos relacionados con el universo de los Minis (motor, neumáticos, adornos, tapicerías y un largo etcétera).

“ El camping era muy grande, unos 2000 m2, y estaba muy bien equipado, con restaurantes y todo tipo de instalaciones.”

No hubo tiempo para aburrirse, se organizó también una ruta de 80Km desde Balatonfüred hasta Gyor, pasando por Balaton y visitando Tihany, un bonito pueblo, tranquilo y lleno de encanto. La vuelta de Tihany a Balaton se podía hacer por carretera o bien coger un ferry y pasear junto a nuestros Minis por el lago, que es lo que hicimos nosotros. Otra de las actividades que se podían realizar era unirse al grupo de intercambio de camisetas de nuestro club con

las de otros clubs presentes en el IMM. Por otro lado, también tuvimos la opción de formar un equipo de 5 personas de nuestro club para competir con otro club y responder a preguntas y resolver tareas con y sobre el Mini, o reunirnos en el punto de bebidas internacionales llevando una bebida del país natal y participando con los Mini Drinks. Ya para finalizar, hay que destacar el ambiente festivo marcado ya desde la fiesta de apertura, que tuvo lugar el viernes, en la que el anfitrión nos dio la bienvenida a todos los asistentes. La fiesta más grande, no obstante, es la del sábado, en la que no faltaron la música, los bailes y la oportunidad de hacer amigos. La ceremonia de clausura se celebró el domingo, durante la cual se hizo entrega de los premios correspondientes a las diferentes actividades realizadas durante todo el fin de semana, así como también se entregó de llave del IMM al Club seleccionado que acogerá el certamen el año siguiente. Respecto a la próxima edición, pues, deciros que en 2013 os esperamos en Italia, concretamente en Florencia y el Lago Bilancino, para que viváis y disfrutéis del espíritu del IMM. Cada año es especial y poco a poco vamos formando una gran familia de la cual queremos que tú formes parte de ella. ¡No puedes faltar!


7

Gincana Sitges - cena de verano Sábado, 14 de julio de 2012 - Coordinador: Toni Marin Cuando la junta del club Mini Cooper te encarga la organización de un evento diferente, no te queda más remedio que estrujarte la mollera. Lo primero que hice fue llamar a los socios del Club que viene en Sitges y, durante una acalorada reunión (bueno, más bien quería decir durante una comida acompañada de buen vino e inmejorable cava), acordamos organizar una salida atípica recordando viejos tiempos y preparar algo acorde con la edad de nuestros queridos coches. En la época en que estábamos nos acompañaba el calor, así que montamos una gincana con un poco de salsa, sorteamos las trampas burocráticas habituales y nos hicimos con un espacio frente al Centro de Diseño de Sitges, lo que nos permitió disponer del suficiente espacio para tan magno evento. Todo el circuito se desarrolló sin incidentes, algo que ya es mucho, dada la fogosidad de algunos socios. No obstante, todos demostraron sus habilidades al mando de sus máquinas. Por la noche tuvo lugar la cena, en los jardines de la Sociedad El Prado que, salvo un pequeño problema cafetero, discurrió en una fantástica velada gracias a los socios. Concluida la cena, se realizó el reparto de premios, que fue al gusto de todos y, colorín colorado, esta crónica ha terminado.

Article: Toni Marin


8

Badalona, cultural i industrial Diumenge, 30 de setembre de 2012 - Coordinadors: J.Cuartero i C. Silvente Diumenge 30 de setembre el Club Mini Cooper va organitzar una sortida d’allò més diversa: cultural, industrial i gastronòmica. El punt de partença va ser Badalona, on una cinquantena de membres del Club ens disposàvem a gaudir de la jornada acompanyats per un sol esplèndid i, com no, pels nostres inseparables Minis (un total de 25 vehicles). La part cultural va començar, doncs, amb la visita al Museu de Badalona on la guia ens va fer viatjar més de 2.000 anys enrere per conèixer els orígens de la ciutat de Badalona des de l’època romana, durant la qual l’urbe rebia el nom de Baétulo.

“Amb la visita al Museu de Badalona la guia ens va fer viatjar més de 2.000 anys enrere per conèixer els orígens de la ciutat de Badalona” El més destacat del viatge, envoltat per sons, imatges i representacions del mode de viure de l’època, van ser les estructures de les cases, les Termes, el Decumanus, el Jardí de Quint Licini, la Casa dels Dofins, el conducte d’aigües i la palestra, en un total de dues hores de recorregut. Sortits del Museu, vam agafar els Minis rumb la mítica Fàbrica d’Anís del Mono, escortats en tot moment per la Guàrdia Urbana. Arribats allà, la guia ens va mostrar les instal·lacions de la indústria

fundada pels germans Bosch i actual propietat del grup Osborne, que avui dia segueix produint anís comercialitzat internacionalment. Durant la visita, ens van anar explicant la història d’aquesta fàbrica i de tot el procés d’elaboració de l’anisat que té lloc en aquesta factoria d’estil modernista. Finalitzat el recorregut per la fàbrica de l’anomenat “xulo de Badalona”, vam ser obsequiats per una ampolleta degustació de la beguda obsequiats pel Mini Cooper. Com no podia faltar, un cop sortits, vam voler trepitjar el passeig de la platja de Badalona per fer-nos una foto-record juntament amb l’estàtua de l’Anís del Mono. I ja per acabar de completar la jornada vam lluir els nostres Minis per tota la carretera de la Vallesana que porta fins al Mirador de Can Toy, a Montcada i Reixach, des d’on es gaudia d’unes magnífiques vistes a la Serralada de la Marina. Al restaurant ens esperava un exquisit dinar que va consistir en un pica pica amb un ampli sortit de primers plats, un segon plat a triar, postres i cafès. No va faltar de res, fins i tot un dels cambrers va voler ballar amb un dels nostres membres del Club després de servir-li una copeta de “baileys”. Una sortida altament recomanable per tots els Minis Cooper Adictes. No us podeu perdre la propera!!

Article: Sonia Martinez


9


10

Els MINIS per terres de Jaca Diumenge, 12-13 i 14 de octubre de 2012 - Coordinadors: M.Ruera A. Aldma Hi han coses que es fan per obligació i altres, en canvi, es fan per plaer. I quan es tracta d’això últim, cap sacrifici és massa gran. Sense cap mena de recança, ens vam llevar molt aviat perquè s’iniciava la tradicional i esperada sortida del pont del Pilar del Club Mini Cooper, que aquest any ens portava per terres de Jaca i les valls pirinenques que envolten les belles contrades de la Jacetània. A dos quarts d’onze del matí, tots els participants (15 magnífics Minis amb les seves corresponents tripulacions) teníem que trobar-nos a la benzinera Repsol tocant Barbastro. La proverbial orientació i puntualitat de tots el conductors va propiciar que es complissin les previsions de l’organització, cosa que sempre es d’agrair quan es tracta de coordinar un grup. Un bon esmorzar per recuperar forces i el repartiment dels corresponents dossiers i roap-books, van deixar preparats als amics participants per emprendre el que podríem anomenar la primera etapa d’aquestes “Minivacances”. Amb un dia assolellat encara que amb una mica fresc, vam agafar els Minis, que formaven una animada “caravana multicolor” (permeteu-me manllevar aquests termes més propis de les grans curses ciclistes), per dirigir-nos cap el castell de Loarre, la joia de l’arquitectura romànica de la Jacetània. Encimbellat damunt la serra que porta el seu nom, la seva majestuosa estructura domina tota la comarca que s’estén al seus peus com un símbol de la potestat absoluta dels monarques aragonesos medievals. Aparcats ja els Minis (no hi havia espais reservats pels nostres vehicles però l’aparcament era molt ampli), vam gaudir d’un interessant audiovisual sobre la història del castell, un període que s’estén des de la seva construcció al segle XI fins que s’esvaeix als voltants de 1486. Després d’escoltar les interessants i divertides explicacions de la simpàtica guia, vam iniciar la visita a l’interior del castell. Una escala ascendent amb una espectacular volta de canó ens va donar accés a la zona militar i religiosa on predomina l’estil romànic. La Cripta de Santa Quitèria posseeix una extraordinària acústica tal vegada perquè estava, en

tant lloc de culte, destinada a transmetre la veu de Déu. Per comprovar-ho, l’autor d’aquestes línies juntament amb l’amic J.M. Vendrell, entonàrem (suposem que a plena satisfacció de l’auditori) la nostrada cançoneta “Sol, solet”, que ens va permetre demostrar la veracitat de les explicacions de la guia. Una cruïlla de passadissos ens va permetre recórrer els pavellons del monestir, els calabossos, la sala d’armes, la porta del castell antic, la torre de la reina i la part accessible de la torre de l’Homenatge. D’aquesta manera vam cloure una més que interessant visita històrico-cultural.

Amb un dia assolellat encara que amb una mica fresc, vam agafar els Minis, que formaven una animada “caravana multicolor” Després d’aquesta intensa “moguda” que ens va tenir entretinguts tot el matí, arribà el moment de relaxar-nos i pensar en coses menys espirituals però no menys importants. A un costat de la bonica i cuidada plaça de Loarre ens esperava el restaurant Hospederia de Loarre, un palauet d’estil renaixentista aragonès i antiga seu de l’Ajuntament de la població. El dinar, que va deixar satisfets a tots els comensals, va transcórrer en mig d’un ambient d’animada conversa. Cap a dos quarts de cinc va arribar l’hora d’agafar la ruta que ens portaria cap a la ciutat de Jaca tot seguint l’antic camí reial que, des de Saragossa, arribava cap a Somport i Canfranc. Un centenar de kilòmetres desprès vam entrar a la capital de la Jacetània. L’Hotel Oroel va facilitar-nos l’aparcament dels nostres vehicles i desprès de la preceptiva adjudicació de les habitacions encara vam poder fer un petit tomb turístic per les zones més emblemàtiques de la ciutat. El bon temps del matí presagiava un magnífic dia per recórrer les comarques pirinenques de la Jacetània. Desprès d’esmorzar, carretera i Mini cap la Vall de Hecho, on una hora més tard ens aturàvem al poble de Siresa. Una breu visita guiada al Monestir de Sant Pere (cal dir que sense gaire entusiasme per

Article: Manel Ruera

part de qui ens parlava), ens va permetre apreciar les característiques del monument. El monestir, que esdevindria el bressol del futur regne d’Aragó, mostrava una severa façana on destacava el pòrtic format per una quàdruple arcada, la massissa estructura del braç lateral del creuer i un petit campanar. Al seu interior, restes de construccions preromàniques. Al final de la nau, una tribuna elevada exhibeix un antic antifonari amb cants gregorians i a les parets laterals vam admirar diversos retaules i escultures gòtiques. Diuen els entesos que, dins la fornícula de l’absis, es va trobar el Sant Grial, cosa que ens fa pensar que potser l’arqueòleg més famós del món, l’Indiana Jones, va fer de les seves per aquestes contrades. Una passejada tranquil-la, la qual sempre es d’agrair poder estirar les cames, completaria aquest relaxant matí. Els pobles de la Vall d’Ansó, que tenen fama de ser els millors conservats del Pirineu aragonès, mostren la arquitectura popular més típica i emblemàtica del nord de la província d’Osca. Així dons, a la població d’Ansó vam poder apreciar, tot passejant pels seus tranquils carrers i places, els seus habitatges fets de pedra, les teulades de pronunciada pendent cobertes de llicorella i les característiques xemeneies, sovint de forma circular i rematades per estructures còniques que els hi atorga unes formes molt peculiars i úniques. Una de les formes més peculiars de l’arquitectura rural pirinenca la constitueixen les bordes, una mena d’edificacions aïllades que es van utilitzar com magatzem pel fenc, lloc per estabular els ramats a l’hivern o per guardar els estris agrícoles. Abandonades com a conseqüència de la decadència de les pràctiques agrícoles tradicionals, algunes han estat reconstruïdes i transformades en segones residències, petits hotels o restaurants. Al cap d’uns kilòmetres d’endinsar-nos a la Vall de Zuriza, el Restaurant Borda Arracona ens va acollir en plena naturalesa. En un menjador reservat pels amics del Club Mini Cooper es va iniciar la desfilada de la contundent gastronomia de la terra: “alubias, migas y chuletones”, que va apaivagar (amb escreix) la gana de


11

Els MINIS per terres de Jaca tots nosaltres i on els partidaris de la dieta i el control del colesterol van ser espectacularment derrotats. I amb les reserves de carburant al màxim (els vehicles també), i desprès d’una engrescadora sobretaula, ens vam dirigir cap a la navarresa població de Burgui, en plena comarca del Roncal, per visitar la fàbrica d’un dels productes més emblemàtics de la regió: el formatge de la vall del Roncal. La visita a les Queserias Larra es va iniciar amb un interessant vídeo on es mostrava la elaboració artesana dels formatges que contrastava amb les imatges de les actuals tècniques d’elaboració industrial. La degustació dels productes de l’empresa, acompanyada d’una copa de vi de la terra, van posar el punt final a aquesta jornada per les valls pirinenques. La cloenda del dia va tenir lloc a l’Hotel Oroel, on ens vàrem reunir tots plegats per gaudir de l’últim sopar d’aquestes petites i merescudes vacances. Cal dir que l’amabilitat del personal de l’hotel, la simpatia i eficiència amb que ens van atendre al llarg de la nostre estada van fer molt agradables els dos dies d’estada a l’hotel, cosa que el Club Mini Cooper agraeix sincerament.

“ Diuen els entesos que, dins la fornícula de l’absis, es va trobar el Sant Grial, cosa que ens fa pensar que potser l’arqueòleg més famós del món, l’Indiana Jones, va fer de les seves per aquestes contrades”

El matí de l’últim dia de la nostre estada per aquestes terres es va llevar ennuvolat i amb cara de pocs amics. Però no hi ha res que espanti a un Mini (ni molt menys a quinze) i desprès d’esmorzar i carregar maletes vam sortir en direcció al Monestir de San Juan de la Peña, l’emblemàtic centre monàstic aragonès. Amb el Minis aparcats a la gran esplanada davant el Monestir Nou, la tradicional foto de grup va deixar testimoni de la presència del Club Mini Cooper per aquestes contrades. Mentre esperàvem el torn per agafar l’autobús llançadora, vam visitar les instal·lacions del Monestir Nou, resultat de la rehabilitació de les ruïnes d’un antic cenobi abandonat el 1835. El Centre d’Interpretació del Monestir ens va permetre apreciar les restes de les diferents dependències monacals: les cel·les, la cuina, l’apoteca, el refectori, etc. i fer-nos una idea aproximada de la seva distribució i grandària i del desenvolupament de la vida conventual a l’època. Encabit dins d’un imponent penyal rocós, el Monestir Vell constitueix l’autèntica joia del romànic aragonès. Fundat al segle X, va assolir el seu màxim esplendor durant el regnat de Sancho Ramírez, convertint-se en la referència religiosa de la monarquia aragonesa. Al segle XIII, en plena decadència, el poder polític es va desplaçar cap a la vall de l’Ebre, on cenobis com Poblet i Roda d’Isabena varen convertir-se en els predilectes dels comtes de la Corona d’Aragó. La visita guiada ens va permetre contemplar las diverses estances que resten del monestir: l’església inferior, l’anomenada Sala dels Concilis, l’antic dormitori dels

monjos; l’església superior, consagrada l’any 1094, una interessant construcció amb tres absis guarnits amb arcuacions cegues i amb volta de canó; el panteó dels nobles i el panteó reial, on reposen les restes dels reis aragonesos. Però, sens dubte, el més interessant i espectacular del monestir és el claustre, del que tant sols resten dempeus dos fileres de columnes i capitells. A manca d’altres mitjans, els homes medievals transmetien les seves creences i la seva ideologia mitjançant el llenguatge simbòlic dels capitells. Així, a San Juan de la Peña tenim tot una sèrie d’episodis d’història sagrada narrats en pedra, una manera eficaç d’educar al poble en l’esperit de la religió cristiana. El conjunt, encastat sota una pedra gegantina a manera de cova, dona al claustre una personalitat i una espectacularitat que fan d’aquest monument un dels més preuats de l’art romànic europeu. Desprès del dinar de comiat, que va tenir lloc a l’Hospederia de San Juan de la Peña, iniciàrem el retorn cap a les nostres llars. Malgrat que el pont del Pilar d’enguany va ser més curt de l’habitual, ens va oferir uns dies de distracció, una pausa per carregar les piles i unes hores d’esplai que, de ben segur, tots nosaltres vàrem apreciar d’allò més bé. El Club Mini Cooper i especialment els coordinadors de la sortida, volem expressar-vos l’agraïment per la vostra participació, l’anhel que aquests dies hagin complert les vostres expectatives i el desig de retornar-nos a trobar als propers esdeveniments socials del nostre club.


12

Els MINIS per terres de Jaca


Bar Muntanya c/ Muntanya, 43 | Collbató Telf. 937 770 563

Carles Font Alumini 10% de descompte els socis del Club Mob.: 667 437 620

Bar-Restaurant Muxía | Hospitalet Ll. c/ Aprestador, 113 | Telf. 932 630 594 Av. Carrilet, 302 | Telf. 931 631 998

Imb Instal·lacions Mañas Bronchut c/ Fornals, 15 Pol. Ind. Can Comelles Esparreguera Telf. 937709324

Carpes Tibet Discoteca Autovia A2 Barcelona-Lleida Km 570 El Bruc

Restaurant Cal Noio c/ Bruc del mig, 63 | El Bruc Telf. 937 710 202

Jordi Perfect Style, Tapicero Tapiceria artesanal para el automòbil c/ Miquel Coll i Alentorn, 13 Olsea de Montserrat Telf. 937 780 549

Guzman pneumàtics c/ Prudencia Comellas, 38 | Manresa Telf. 938 751 340 / 938 752 094


Aser Brokers disposa de departaments especialitzats que presten serveis a grans empreses, clients corporatius, Administracions Publiques, Riscos de la Construcció, Assegurances Col·lectius Personals, Riscos de Crèdit i Caució, Riscos Professionals, Automòbils, Assegurances personals. Departament Especial de Gerència de Riscos i Programes d'Assegurances, generant solucions efectives a les necessitats empresarials de cada sector. Aser Brokers Corredoria d'Assegurances, es troba en ple procés d'expansió a nivell Nacional, reforçant els seus recursos tècnics i humans amb l'objectiu principal d'oferir la màxima qualitat en el servei als seus clients. Les nostres oficines: Barcelona: Passatge d’Alió, 26 | Tel.: 934 590 628 Sant Vicenç del Horts: Carrer Nou, 21 | tel.: 936 561 001 Sitges: Carrer Sant Sebastià, 8 | Tel.: 938 942 368 www.aserbrokers.es - aserbrokers@aserbrokers.es

Gestión de calidad. ISO 9001-2000

Preus especials pels socis del club en les assegurances d’automòbils. Descompte fins a un 30% sobre el preu de la tarifa.



Club Mini Cooper | revista 39