Indicador de economia by djguillemat

PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA www.indicadordeeconomia.com

Núm. 170 Any 13 - II Etapa

X ESPECIAL NUTRICIÓ

ABRIL 2014

XTURISME

El sector de la nutrició de Reus s’aferra a la qualitat i les exportacions La guerra de preus que afecta tot el sector alimentari des que va començar la crisi perjudica les empreses del clúster de la nutrició de Reus. La concentració d’operadors marca la dinàmica als mercats domèstics. Per això, s’han obert a l’exterior a la recerca de nous mercats que

sigui més receptius als productes premium i de més valor afegit. El sector resisteix, però alerta dels riscos de la davallada dels pressupostos per a investigació, una activitat que necessiten per continuar elaborant productes diferenciats. Págs. 11-18

X INFORME

El Port planifica una nova terminal de creuers El Port de reforça la seva aposta pels creuers amb una nova marca, una nova estratègia i la construcció d’una nova terminal de creuers a La Pineda. L’objectiu és arribar als 50.000 creueristes l’any. . Pàg. 10

Jubus

La crisis ha reducido el absentismo laboral en Tarragona a la mitad El miedo a perder el trabajo y el aumento de las inspecciones propician el descenso

A pesar de eso, la provincia sigue en la banda alta en el ránking del estado español

Las mutuas esperan un cambio legislativo que les permita gestionar las altas

Menos absentismo, pero todavía demasiado. Las sillas vacías continuan descendiendo a un ritmo muy positivo en la provincia de Tarragona. En 2005, el índice mensual por cada 1.000 protegidos por la Seguridad Social era de un alarmante 37,51. Esta cifra empezó a reducirse significativamente a partir de 2008 hasta llegar a la de 19,34 de 2013, casi la mitad. El miedo a perder el trabajo en una dinámica de ajustes en las empresas y el endurecimiento de las inspecciones son los factores que explican la tendencia. A pesar de este descenso, entre los círculos empresariales existe la inquietud de continuar luchando contra un fenómeno que esconde una parte importante de fraude y que impacta muy negativamente en la productividad. Una vía de mejora sería la reforma legislativa pendiente que otorgaría más competencias a las mutuas para tramitar las altas de una manera más eficiente. Págs. 2-3

L’empresa reusenca d’equipaments per a l’agroindústria Jubus s’ha associat amb el gegant metal·lúrgic rus Kemz. L’aliança permetrà que Jubus assembli maquinària de l’empresa russa a la seva seu de Reus, des d’on anirà als mercats africans i llatinoamericans. L’acord permetrà també que Jubus distribueixi els seus productes a Rússia. Pág. 5

La Cambra de Comerç de Reus convoca els Premis a la Internacionalització Pàg. 24

Dow Chemical Lliura el seu premi anual als mèrits d’estudiants d’enginyeria química

Jaume Albornà Montserrat, de 25 anys, és el guanyador del Premi Dow 2014, un guardó que des de fa 36 anys reconeix els mèrits acadèmics dels millors estudiants d’enginyeria química de la Unvirsitat Rovira i Virgili. El guanyador accedeix a un lloc de treball a les plantes que aquesta empresa nordamericana amb seu a Tarragona té a Europa, Orient Mitjà i Àfrica. Pàg. 7

El sector químic constitueix ChemMed, una aliança per treballar pel futur del clúster El sector químic fa un pas endavant amb la constitució de ChemMed, una aliança amb el Port, les institucions del territori i el món universitari i del coneixement per tal de treballar plegats pel futur d’aquest important motor del territori. El sector vol mantenir la seva competitivitat, malgrat el context desfavorable que suposen els elevats costos energètics que han de suportar i que els deixen en situació de desavantatge respecte a les plantes dels EUA o Orient Mitjà. Per això busquen noves inversions en els àmbits dels productes diferenciats i de valor afegit. Entre els

S’associa amb Kemz per entrar al mercat rus

polígons i el Port, disposen de 350 hectàrees per acollir noves inversions que es buscaran en els circuits internacionals. Pàg. 7

BCN World supera els entrebancs polítics i anuncia nous operadors Via lliure per a BCN World després de l’acord entre CiU i PSC que permetrà desencallar la tramitació del complex al Parlament de Catalunya. L’entesa la van presentar a Tarragona el president de la Generalitat, Artur Mas, i el primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro. Després d’aquest acord, l’empresa Veremonte ha continuat propiciant bones notícies, com l’anunci que Hard Rock

participarà en el segon resort on hi construirà el seu complex més gran d’Europa dedicat al món de la música. Les inversions també continuen a Port Aventura, que va anunciar que ha arribat a un acord amb Ferrari per crear una àrea temàtica dedicada a la marca italiana. La construcció de Ferrari Land suposarà una inversió de 100 milions d’euros i es preveu que obri portes l’any 2016. Pàg. 8

Abril

2014

INFORME

Recursos humanos

La tasa de absentismo laboral, en caída libre por efecto de la crisis La incidencia mensual se reduce en Tarragona a la mitad desde 2005 por el miedo a perder el empleo

ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

Aunque los indicadores estadísticos de la Seguridad Social todavía sitúan a Tarragona en la zona allta de los ránkings de absentismo en Cataluña y en España, la serie histórica refleja un descenso significativo que llega incluso al 50% con respecto a los años previos al inicio de la crisis econó ómica. El miedo a la pérdida del puesto de trabajo, la mejora de las herramientas informáticas y ell endurecimiento de las inspecciones han contribuido a reducir las bajas laborales por incapacidad temporal hasta fronteras inimaginables hace tan sólo cinco o seis años.

Las cifras de absentismo laboral siguen en caída libre ante el pánico de los trabajadores a perder su empleo. La picaresca ha desaparecido del calendario laboral por efecto de la crisis económica. Aunque no lo pueden expresar en público, ya que no es políticamente correcto, las mutuas de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales se muestran más que satisfechas con la evolución de las bajas por enfermedad común, cuyas estadísticas han caído a ratios desconocidos en la serie histórica. Los datos son concluyentes. En Tarragona, una provincia que tradicionalmente ha soportado altos índices de absentismo, el cambio de tendencia es abrumador. Con las cifras de contingencias comunes del Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), si se toma como indicador -ver cuadro adjunto en la página- la incidencia media mensual de procesos por cada mil trabajadores, el descenso desde los alegres años previos al colapso de la

economía española supera el 50%. Los 19,34 procesos por mil trabajadores en Tarragona están todavía por encima de Lleida (14,47) y Girona (17,1), pero ya por detrás de Barcelona (20,97). En 2012 Tarragona estaba a la cabeza de Cataluña, muy por encima de la media nacional, y sólo por detrás de Navarra, Las Palmas, Melilla y Ceuta. Si se analizase el número medio mensual de procesos en 2013, la caída sobrepasa el 36%. De los 3.791 de 2005 se ha pasado a 1.383. La dinámica es idéntica en Cataluña (de 41.000 en 2008 a 20.500 el pasado año) y a nivel nacional (de 200.000 a 77.000)

Pese a la tendencia a la baja, España continúa entre los líderes europeos en días perdidos por trabajador y año Pese a la consolidación de esta tendencia a la baja, España continúa entre los líderes en días perdidos por trabajador y año con una media de 11,4, todavía muy lejos, por ejemplo, de Estados Unidos (4,9), uno de los países con menor índice de bajas laborales. En este contexto, la gran pregunta que se hacen los expertos es si semejante reducción obedece tan sólo a un contexto coyuntural de recesión económica o bien se están abordando medidas estructurales para atajar un

fenómeno que recorta el PIB en más de 7.000 millones de euros. Los números que maneja el Ministerio de Trabajo reflejan una tasa de absentismo laboral del 3,5% en 2012, mientras que el Instituto Nacional de Estadística lo eleva al 4,3%. En ambos casos se aprecia una leve mejoría respecto a 2011. Pautas para una mejora progresiva

En Tarragona, las asignaturas pendientes son bien conocidas: por una parte, es necesario mejorar la formación -y las herramientas informáticas que manejan-, así como evitar la excesiva rotación de los médicos que evalúan la incapacidad temporal (IT), un aspecto especialmente peliagudo y complejo derivado de la convivencia de la Xarxa Sanitaria i Social de Santa Tecla, el Grup Sagessa y el Institut Català de la Salut (ICS) en el proceso de expedición de las bajas médicas. Por supuesto, también influye la progresiva dotación de medios y el endurecimiento de los controles de inspección del INSS. Según los autores del segundo y último informe de Adecco realizado en 2012 en colaboración con el IESE, Garrigues, Fremap y la Universidad Carlos III de Madrid-, "el análisis de las variables que subyacen bajo las cifras de absentismo demuestra que se mantienen ciertas constantes que avalan la idea de que no podemos conformarnos con el modelo actual". Entre otros factores, citan la permanencia de los índices más elevados en determinadas zonas geográficas, mayor incidencia en grandes empresas, relación entre absentismo y buena cobertura de

desempleo, y la reducción progresiva de la jornada pactada y del tiempo efectivo de trabajo". Curiosamente, la tasa de absentismo en España rompe los clichés preestablecidos sobre las comunidades autónomas con mayor tasa de absentismo, pues son las del norte, -Asturias (5,2%), Galicia (4,8), País Vasco (4,7), Navarra (4,6) y Cantabria (4,6)-, las que muestran las peores estadísticas, frente a las del sur, -Canarias (3,3) y Andalucía (3,6)-, que marcan junto a Baleares (3,1) los porcentajes más bajos. Cataluña se sitúa en una posición intermedia. El último informe Adecco no hace sino confirmar las tendencias estadísticas de los últimos años. La incidencia es mucho menor entre los autónomos y las pequeñas empresas, cuyas plan-

Curiosamente, las comunidades del norte de España rompen los clichés y presentan las peores estadísticas tillas -mucho más ajustadas- se resienten por las bajas laborales. Desde el año 2000 se registra una reducción generalizada en el promedio de horas efectivas, pero esta tendencia es mucho más acusada en las compañías de más de 50 trabajadores. La tasa de absentismo es directamente proporcional al tamaño: en empresas de menos de 10 trabajadores es prácticamente testimonial, mientras que en las de más de 250 trabajadores

Dos fórmulas infalibles La gestión de las ausencias del puesto de trabajo se ha convertido en un aspecto esencial en términos de competitividad. La AMAT (Asociación de Mutuas de Accidente de Trabajo) estima que en España más de un millón de trabajadores por cuenta ajena y 215.000 por cuenta propia no producen ningún día del año, lo que representa la pérdida del 6,5% de la fuerza laboral del país. Frente a estas cifras, el clásico discurso sindical tampoco varía: los datos se manipulan y faltan indicadores claros capaces de desagregar el absentismo por motivos justificados frente al fraude y la picaresca. Aunque se han escrito documentos de cientos de páginas sobre los factores que inciden en el absentismo, la experiencia de empresarios, sindicatos y mutuas arroja, en síntesis, dos lecciones básicas prácticamente infalibles. Por una parte, la justa remuneración en función del trabajo desarrollado ahorra muchos disgustos a los empleadores, al igual que el uso inteligente las fórmulas más avanzadas de conciliación de la vida personal y la laboral.

puede considerarse problemática (con una punta en 2009 que superó el 6%). El promedio por empleado y año de horas no trabajadas, por motivos distintos a vacaciones y festivos, prácticamente se triplica en empresas de más de 250 trabajadores que en las de menos de 10. Q

2014 Abril

INFORME

Recursos humanos

El cambio en la gestión de las altas médicas sigue en el aire Las mútuas aspiran a poder tramitar el retorno al trabajo para agilizar así los procesos de baja y reducir su impacto sobre la productividad en las empresas ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

El Pacto de Toledo, en 2011, fijaba la necesidad de adoptar medidas que mejorasen la eficacia y el control de las mutuas de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales. Se estaba gestando la mal llamada Ley de Mutuas, en realidad una disposición adicional de la Ley 27/2011 de "actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social". En 2012, tras una entrevistta concedida al Indicador de Economía, el director de Prestaciones y Asesoría Jurídica de Prestaciones de Activa Mutua, Ferrán Pellisé, confiaba en que el Gobierno activase a finales de ese mismo año la nueva normativa, que suponía poder firmar altas médicas "siempre sujetas a un proceso de impuggnación”. Bien entrado el 2014, "todo sigue igual, en una situación transitoria", atascado por la pollémica en relación a las potestades de las mutuas, explica Pellisé.

En paralelo a la cocción a fuego lento de la Ley de Mutuas, el Gobierno, acuciado por la necesidad de descongestionar los despachos de los médicos de cabecera que se quejan, por ejemplo, de la falta de sentido en la burocracia de confirmación sistemática de bajas en los tratamientos de larga duración-, cuya saturación se acentúa por los reconocimientos y trámites ligados a los partes de incapacidad temporal (IT), ha expresado su voluntad inequívoca de "llevar adelante sí o sí" y ha dado a conocer un proyecto de Real Decreto de IT, cuyo borrador se continúa debatiendo con diversas alegacio-

El giro normativo no ha caído bien el seno de la patronal AMAT (Asociación de Mutuas de Accidentes de Trabajo). Evidentemente, el proceso "es tan farragoso que sin duda derivaría en una ampliación de la duración media de las bajas", reflexiona Pellisé desde Activa Mutua. En este estado de la cuestión, la AMAT ya no sabe a qué atenerse y ha solicitado a la Secretaría de Estado que suspenda la tramitación del Real Decreto de IT hasta la aprobación de la Ley de Mutuas y que posteriormente se revise su contenido. Modelo privado y público, ¿a la vez?

La gestión directa de las altas médicas es una reivindicación de las mutuas que benefeciaría a las empresas.

Un peculiar uso del silencio administrativo en las propuestas de alta médica no satisfizo ni a Mutuas ni a sindicatos nes de patronal y sindicatos. En síntesis, aunque el diseño de la reforma jurídica de las mutuas es mucho más profundo, actualmente el principal punto de discordia está ligado a la transferencia del control de las contingencias comunes a las Mutuas. Inicialmente, se proponía que cuando las Mutuas -con base en el contenido de los partes médicos y la asistencia sanitaria- considerasen que el beneficiario podría no estar impedido para el trabajo, podrán formular propuestas motivadas de alta médica, dirigidas al facultativo que emitió la baja, a través de sus

médicos a través de la Inspección Médica de los servicios públicos de salud. "Se entenderá emitido el parte médico de alta por la Inspección si transcurren cinco días sin que la Mutua haya recibido comunicación alguna". El uso del silencio de los médicos

Este peculiar uso del silencio administrativo no gustó ni a las Mutuas ni a los sindicatos. A juicio de Ferrán Pellisé, "técnicamente es una aberración; es muy fuerte dar el alta porque el médico no contesta, es decir, por dejadez o no actuación". Desde la Federación de Servicios de UGT entienden igualmente que "la Inspección Médica debe contestar, sin dar opción a otra circunstancia, pues se dejaría la decisión sobre el alta en manos de la entidad colaboradora, que es parte interesada porque paga la prestación". La presión de los sindicatos ha surtido efecto. La última versión recibida del proyecto de Real Decreto que ha enviado la Secretaría de Estado de la

Como problema de fondo, el carácter privado de las Mutuas chirría con la tutela estatal como colaboradoras de la Administración Seguridad Social condiciona las propuestas de alta a la contestación expresa de la Inspección Médica del Servicio Público de Salud. En resumen, la Mutua presenta el informe de alta ante la Inspección de los servicios sanitarios, que a su vez traslada el expediente al médico de cabecera, quien tiene 11 días para confirmar la baja. Si no contesta, la Mutua dispone de ocho días para enviar el caso al Instituto Nacional de la Seguridad Social (se traslada del área de Sanidad a Trabajo) y que resuelva.

Con las elecciones de 2016 en el horizonte, el Gobierno se enfrenta a una carrera contrarreloj, pues realmente sólo dispone de lo que resta de 2014 para resolver este embrollo, pues está descartado que en 2015, año preelectoral, vaya a entrar en guerra con los sindicatos. Más allá de los escollos en la gestión de la IT, según el catedrático de Derecho del Trabajo Federico Durán, el problema de fondo radica en aspirar a la cuadratura del círculo, es decir, "optar al mismo tiempo por la naturaleza privada de las mutuas -como asociación de empresas, con su autonomía gestora y de gobierno-, y la contraria, la plena sujeción a las normas de funcionamiento del sector público estatal". Este especialista, que reconoce que deben fortalecerse los controles y corregirse los defectos apreciados en el modelo, apuesta abiertamente por la libertad asociativa de los empresarios, la actuación libre de las mutuas en un mercado competitivo, "con una respuesta razonable a los resultados económicos derivados de la eficiencia demostrada en su gestión". Durán es partidario de una mayor aportación de fondos al sistema de Seguridad Social, pero también que se reflejen esos beneficios en las empresas asociadas a la mutua y en las reservas propias y su patrimonio histórico. Q

Abril

2014

OPINIÓ

Editorial

En veu alta

Consensos útils Tarragona ha hagut de batallar perquè finalment les forces polítiques catalanes ens donin permís per acceptar el repte i l'oportunitat de tirar endavant BCN World. Després de més d'un any i mig generant expectatives, el complex s'apropava perillosament al precipici del tacticisme polític i el puritanisme d'alguns sectors de l'opinió pública que viuen enrocats en debats estèrils sobre quins són els models imaginaris per a l'economia catalana, mentre els models

d'ara el repte és aconseguir bones condicions de treball i altres contrapartides pel territori, però que sense la inversió no hi ha ni una cosa ni l'altra. Qüestió de prioritats. Però és que les decisions importants ja ho tenen això, que són complexes. Cal ponderar un segut de pros i contres i prendre la decisió més convenient, no com un punt d'arribada sinó com un de partida, més enllà del qual queda molta feina per fer per tal de demostrar que la decisió presa era l'encertada. Un exercici impossible per qui practica el Pel desenvolupament econòmic calen consensos útils. El de BCN luxe de posicionar-se des dels World o el de ChemMed en són dos exemples. En necessitem més... prejudicis i les estètiques ideològiques. Són els esquemes reals els passen desapercebuts o, sencillament, no els que prevalen quan no t'hi jugues res, o et sembla que agraden. Uns sectors que han volgut veure en BCN no t'hi jugues res. Perquè BCN World és important World la seva particular Sodoma i Gomorra, que pel futur del Camp de Tarragona, però també pel de comportarà tot un seguit de plagues bíbliques i la Catalunya tota. I això inclou Sant Vicenç dels Horts i condemna de tots a cremar eternament a l'infern. el barri barceloní de Gràcia, per posar dos exemples. De la mateixa manera que en política hi ha el vot Davant d'aquest panorama, calia una resposta ferma i sense fissures del territori. I, almenys aquest cop, els útil, que en moments concrets ens decanta per una agents socials -patronals i cambres de comerç, però opció que no és la que més simpatia ens desperta, en també UGT- van estar a l'alçada. desenvolupament econòmic calen consensos útils. El La foto que es van fer tots plegats aglutinava sensi- front comú al voltant de BCN World ho és. Com bilitats de tota mena. De Tarragona i de Reus, però també el que genera també de Valls i de les Terres de l'Ebre, que van apar- ChemMed, el nou clúster car els seus recels sobre si el complex suposarà una del sector químic que ha ampliació de les concessions d'aigua al Camp de de vetllar per la competiTarragona. També hi havia sensibilitats sindicals que, tivitat d'aquest motor malgrat no sentir-se còmodes amb el model del joc econòmic. Que valguin ni amb les concessions fiscals que ha calgut acceptar, aquests exemples per a tenen clar que han d'avantposar altres prioritats. Ho altres reptes de futur. deixava molt clar el responsable territorial d'UGT, Perquè al passat ja no hi Jordi Salvadó, a la pregunta de perquè es feia la foto podem tornar... Q amb els seus antagonistes: "Tenim un 27% d'atur i si Dani Revenga rebutjo aquest projecte no podré mirar a la cara a Director aquestes persones". Salvadó va afegir que´a partir drevenga@indicadordeeconomia.com

ChemMed Tarragona: el clúster químico del Mediterráneo El President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Artur Mas, apadrinó el pasado 28 de marzo junto con el secretario general de Infraestructuras del Estado, el señor Manuel Niño, el acto de constitución de ChemMed Tarragona, el clúster químico del Mediterráneo. El objetivo principal de ChemMed Tarragona se focaliza en atraer inversiones para el territorio y promover el desarrollo de su industrialización, en base a una industria sostenible que se caracteriza por su alto valor añadido, su diversidad y su integración en la cadena de las materias primas disponibles. El 28 de marzo se iniciaba un proceso, creo que sin precedentes, en el que todos quienes integramos la química aspiramos a mejorar las sinergias, nos comprometimos con el territorio y a poner en valor nuestros activos (terrenos, productos, servicios, comunicaciones y personas) para ofrecerlos internacionalmente y poder situar a Tarragona en el mercado químico global. Todo ello en línea con los retos del Horizonte 2030 que ha planteado la industria química europea. El clúster engloba las empresas con actividad industrial productiva y el puerto, junto con las empresas de servicios, la logística, el talento, la

formación, la investigación, la innovación, y cuenta además con el apoyo de los sindicatos, las autoridades y los agentes socioeconómicos del territorio. ChemMed Tarragona ofrece las condiciones óptimas para acoger la industria química del futuro en Europa y cuenta con el apoyo necesario para el éxito de las inversiones que puedan proyectarse. Nuestro emplazamiento geoestratégico y el calado del puerto constituyen sin duda otro de los factores singulares de esta competitividad. Como horizonte, partimos del reto de dar respuesta a los desafíos de la humanidad, sobre la base de que la Química es una ciencia que aporta soluciones. Las respuestas a las necesidades de la humanidad en alimentación, agua potable, vivienda y energía sostenible, además de la contribución a mitigar el cambio climático,… son las oportunidades para que ChemMed Tarragona pueda desarrollarse y tenga su lugar en el mundo. Q

Jesús Loma-Ossorio Blanch Presidente AEQT

La dada

350

són les hectàrees disponibles que oferirà el sector químic de Tarragona en el context internacional per atreure noves inversions. El nou clúster està decidit a fer un pas endavant per superar el context advers que suposen els costos energètics.

Redacció i Disseny continguts@indicadordeeconomia.com maquetacio@indicadordeeconomia.com Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

EDITA:

NOTA

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà Editora: ROSA JUSTE PARRILLA Director: DANI REVENGA Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI SOLÉ, ACN Fotografia: XAVIER JURÍO Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ Correcció: BONAIMATGE

Comercial i Administració: comercial@indicadordeeconomia.com Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

www.indicadordeeconomia.com

Director General: FELIP GUSPI BORI Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestionar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

2014 Abril

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’éxit

Interessos que encaixen

PERFIL PROPI Fa 90 anys, Joan Busquets va comprar una patent per poder fabricar una màquina de trencar ametlles. Així donava els primers passos Indústries Juan Busquets, Jubus, una companyia que ha assumit un paper protagonista en la mecanització de processos a la indústria agroalimentària espanyola, i que s'ha llaurat una sòlida projecció internacional amb qualitat, solucions a mida i preus ajustats. Sota el lideratge dels néts del fundador, Jordi i Josep Busquets, l'emblemàtica firma reusenca manté el pols ferm en mercats com Sudamèrica, el nord d'Àfrica i l'Europa de l'Est, i ara busca noves oportunitats de negoci als països de l'antiga Unió Soviètica en aliança amb el gegant rus Kemz.

La reusenca Jubus i el gegant metal·lúrgic Kemz creen una joint venture per assemblar maquinària russa a Reus i compartir canals de distribució ORIOL MARGALEF / REUS Una aliança estratègica entre Indústries Joan Busquets, Jubus, i la multinacional russa del sector metal·lúrgic Kemz permetrà a la històrica firma reusenca, referent en equipament de l'agroindústria,, ampliar la línia de producció a la capital del Baix Camp i millorar els seus canals de distribuciió a Rússia, Bielorrússia i Kazakhstan. Amb mediació del Govern, les dues empreses han signat un acorrd per constituir una nova societat, Kemz & Jubus Tech, que assemblarà a Reus peces de maquinària Kemz per distribuir-la al nord d'Àfrica, Centre i Sud Amèrica, països on Jubus té presència comercial. Aquesta nova activitat permetrà ampliar fins a 30 llocs de treball la plantilla reusenca, actualment formada per 55 persones.

Una de les línies de negoci de Kemz és la maquinària per a obres públiques. El gegant rus, que factura 370 milions d'euros i té 4.000 treballadors, fabrica entre altres màquines carregadores, robustos vehicles autopropulsats de dimensions reduïdes que han estat especialment concebuts per a obra civil o treballs de manteniment. Els motors estan fabricats a la UE,

El secret de l’èxit Treballar amb qualitat i crear solucions a mida del client però Kemz fins ara enllestia el producte a Rússia. Amb l'acord amb Jubus, la fabricació es beneficiarà de l'absència d'aranzels en la circulació de mercaderies entre els països de la Unió, fet que estalviarà costos de producció, i a més, "les màquines acabades incorporaran el certificat de fabricació CE", explica Jordi Busquets, director comercial de Jubus. Aquest paràmetre de qualitat és molt valorat tant al mercat llatinoamericà com el Nord d'Àfrica, regions on Jubus compar-

tirà xarxa de distribució amb Kemz. La multinacional russa, referent de la indústria hidràulica, té una gran implantació comercial als països de l'antiga URSS, i ara vol expandir el seu negoci a altres parts del planeta, penetrant també al sector de l'agroindústria. La futura Kemz & Jubus Tech tindrà majoria de capital rus, i comptarà amb l'assessorament de la URV en innovació. Una de les línies de col·laboració amb la universitat busca solucions aplicables de control a distància per a les màquines Kemz. Això les permetrà treballar sense exposar vides humanes en tasques d'extinció d'incendis o en desenrunaments. Del miler previst els pròxims anys, les primeres unitats s'assemblaran a Reus properament,

El salt L'aposta clara per l'exportació, des de la segona meitat dels noranta i s'enviaran de mostra als distribuïdors perquè puguin donarse a conèixer sobre el terreny.

Foto: Xavi Jurío

De forma recíproca, Jubus espera aprofitar la gran implantació i influència de Kemz al mercat rus, i als països de la seva òrbita. L'empresa ja està treballant en aquests mercats de fa anys, però espera "guanyar força" de la mà d'un soci local amb molta projecció, explica Busquets. "És un acord estratègic amb què, si tot va bé, totes dues empreses en sortirem molt beneficiades. Des de la perspectiva de Jubus, que una empresa nova entri a formar part de l'activitat empresarial és a més importantíssim, és un capital nou que en aquest moment va molt bé", afirma. Amb més de la meitat de les vendes localitzades a l'estranger, Jubus havia arribat a una previsió de facturació de 12 milions en plena crisi, si bé les vendes han caigut de forma important des d'aleshores. L'any 2011, l'empresa va guanyar juntament amb un soci local un contracte públic a Egipte

per subministrar els dipòsits d'una gran reserva de blat. Tanmateix, el que havia de ser un negoci valorat en 15 milions d'euros, va acabar bloquejat i

El repte Millorar posicionament als mercats de l'òrbita russa de la mà de Kemz convertit en un malson amb l'esclat de la primavera àrab, en un moment que Jubus ja havia subministrat bona part del material. D'una plantilla de 80 treballadors s'ha passat 55 empleats. L'aliança entre Jubus i Kemz va quallar amb el suport d'Invest in Catalonia, l'oficina d'inversions estrangeres de la Generalitat, que va ajudar l'empresa russa a triar un soci a Catalunya i va oferir recolza-

ment durant la negociació. Kemz va triar entre set propostes diferents, de les quals només tres empreses, entre elles Jubus, van arribar a la fase final. Malgrat les dificultats de finançar-se a Espanya, aquesta empresa familiar, que ja va començar a exportar maquinària als anys trenta del segle passat -principalment llavors als països de la riba mediterrània-, segueix competint al món amb grans empreses daneses, líders al mercat internacional, alemanyes i americanes. Q

FICHA TÉCNICA Nom: Indústries Juan Busquets Crusat, SA Activitat: Fabricació de maquinària agrícola i industrial Treballadors: 55

Abril

PUBLICITAT

2014

2014 Abril

ACTUALITAT

Patronals

ChemMed Tarragona: pas endavant del sector químic AEQT i Port s'alien amb el territori per refundar el clúster i buscar noves oportunitats de futur DANI REVENGA / TARRAGONA

Davant la conjuntura adversa que suposen els costos energètics al continent europeu i, molt en parrticular, a l'Estat espanyol, el sector químic tarragoní passa a l'acció per dibuixar el seu futur. I ho fa sota una nova marca, ChemMed Tarragona, amb la que es pretén captar noves inversions. El HAND DICAP dels costos energètics es vol superar per la via del talent i els productes de valor afegit. L''Associació Empresarial Química de Tarragona, l'AEQT, i el Port lideren una aliança que involucra a tots els agents del territori.

En un acte al Palau de Congressos de Tarragona, el sector químic de Tarragona va presentar en societat el seu nou clúster, una aliança que aplega a les empreses, el Port de Tarragona, les institucions del territori, l'entorn acadèmic i el món de la recerca. Sota la marca ChemMed Tarragona, el sector es reinventa per projectar-se internacionalment i captar noves inversions que reforcin el seu rol de principal clúster químic del sud d'Europa. L'acte el va presidir el president de la Generalitat, Artur Mas, que va destacar que "Tarragona ho té gairebé tot per sortir-se'n amb el sector químic" i que, per tant, "no és pot fallar". El president creu que "amb els actius que hi ha al territori, la química de Tarragona ha de contribuir a reactivar la nostra economia". Segons els president de l'AEQT, la patronal química de Tarragona, Jesús LomaOssorio, president també de ChemMed, "el que volem és consolidar el que ja tenim i atreure noves inversions per seguir liderant el sector al

El sector busca noves inversions a nivell internacional per millorar la seva competitivitat Mediterrani". Per això "hem de potenciar la nostra projecció en els fòrums internacionals, per donar a conèixer els nos-

Foto dels premiats (a dalt) i un moment del debat a la Nit Empresarial.

CEPTA reparteix els seus premis a la Nit Empresarial amb un cartell de luxe REDACCIÓ / TARRAGONA La foto de família escenifica el front comú que aglutina el sector químic.

tres actius". Els polígons químics de Tarragona disposen de 200 hectàrees llestes per acollir noves plantes, a les que se sumen les 150 que hi ha dins de les instal·lacions del Port. El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, va afirmar que "la química és bàsica pel nostre creixement i projecció internacional" i va recordar que els productes químics representen un 60% del seu volum de tràfics. Un altre argument de l'aposta del Port de Tarragona pel sector químic és l'ampliació del Moll de la Química, una inversió de 70 milions d'euros que està a punt de ser inaugurada i que permetrà que a Tarragona hi atraquin els vaixells de més calat que hi ha en circulació actualment. Aposta pel valor afegit La creació d'aquest clúster del sector químic de Tarragona arriba en un moment delicat per a tot el sector a Europa, que afronta una situació de desavantatge competitiu amb les plantes dels Estats Units i de l'Orient Mitjà. La irrupció del SHALE GAS fa que les plantes químiques nord-americanes estiguin produint amb uns costos energètics molt inferiors als que ha de suportar el sector a Europa. D'altra banda, els baixos preus de les matèries primeres i les subvencions públiques de les que gaudeixen les empreses del sector químic a l'Orient Mitjà també fan que la química europea estigui perdent pistonada. En aquest context, Jesús Loma-Ossorio, president de ChemMed Tarragona, creu

que "ens hem d'anticipar, no podem esperar esdeveniments com a la siderúrgia, el calçat o el tèxtil". El president de les empreses químiques tarragonines té clar quins són els actius del sector: "Hem d'apostar pels productes de valor afegit i altament especialitzats, gràcies al

Els productes de valor afegit són la gran aposta per fer front a la conjuntura adversa dels costos energètics talent i al teixit de coneixement que ens envolta". LomaOssorio també destaca el rol decisiu del Port de Tarragona, perquè "pot rebre vaixells de gran calat i nosaltres podem bombejar productes directament cap al Port, i hi ha molts clústers que no tenen aquests actius". Loma-Ossorio reconeix que aquest context advers farà "que a Europa tanquin plantes, però no volem que siguin les nostres". Pel que fa a les estratègies on buscar aquestes noves inversions es va destacar el sector dels plàstics perquè el refinament de petroli permet disposar de matèries primeres. El sector químic de les comarques de Tarragona genera 13.000 llocs de treball directes i 35.000 més entre indirectes i induïts. Les empreses de Tarragona representa el 25% de la producció química a tot l'Estat, el 50% en l'àmbit dels plàstics. Q

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, la CEPTA, va repartir els seus premis anuals a les empreses més destacades del territori en una nova edició de la Nit Empresarial que cada any organitza la patronal. L'esdeveniment, que tenia el lema de 'Temps de confiança' es va celebrar a l'auditori de la Fira de Reus,

que es va omplir amb unes 700 persones. El cartell era de luxe: a banda d'autoritats locals com l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, o el president de la CEPTA, Antoni Belmonte, l'acte el va presidir el president de la Generalitat, Artur Mas i va comptar amb les intervencions dels economistes Xavier Sala i Martín, José Maria Gay de Liébana i del president de BCN World, Xavier Adserà. Q

Els guardons Guardó d'Honor CEPTA: PORT AVENTURA Guardó a la Millor Empresa 2013: RESERVA DE LA TIERRA, S.L. Guardó a la Trajectòria Empresarial: COL·LEGI AURA / COL·LEGI TURÓ Gu uardó a la lnternacionalització: GOMÀ-CAMPS, SAU. Guardó a la Innovació / Noves Tecnologies: TERMINALES PORTUARIAS, SA Guardó a l'Emprenedoriia: RS TECNOLOGIA, S.L. Guardó a l'Empresa Familiar: JANÉ VENTURA, SA. Guardó a la Creació d'Ocupació: FUNDACIÓ ESCOLA INTERNACIONAL DEL CAMP Guardó Inserció / Inclusió Socia al: ELRING KLINGER, SAU. Premi a l'Excel·lència Enoturística per a intermediaris d'oci: PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE CAMBRILS Premi a l'Excel·lència Enoturísstica per a allotjament-restauració: HOTEL HOSTAL SPORT Premi a l'Excel·lència Enoturística per a cellers: CELLERS AVGVSTVS FORVM

Jaume Albornà rep Premi Dow 2014 El 36è Premi Dow va recaure en Jaume Albornà Montserrat, de 25 anys i natural de l’Arboç del Penedès. Aquest guardó l’atorga l’empresa amb seu a Tarragona des de 1978 a estudiants de l’àmbit de l’enginyeria química que destaquin pels seus mèrits acadèmics. El premi permetrà que aquest estudiant accedeixi a un lloc de treball a alguna de les plantes de l’empresa Dow a Europa, Orient MItjà i Àfrica.

Abril 2013

ACTUALITAT

Turisme

Via lliure per a BCN World L'acord 'in extremis' entre CiU i PSC desencalla la tramitació del complex al Parlament, que havia arribat a penjar d'un fil DANI REVENGA / TARRAGONA

Finalment va ser el PSC el company de viatge que CiU ha trobat per garantir la tramitació parlamentària d'un dels seus grans projectes de la present legislatura. Artur Mas i Pere Navarro es van fer la foto al Pretori de Tarragona desencallant un complex que es trobava en via morta al Parlamen nt, amb el suport només de CiU, l'oposició d'ERC, ICV i la CUP i el risc que si PSC i PP i votaven en contra les instàncies polítiques tanquessin la porta a un projecte vital per a la reactivació eco onòmica de les comarques tarragonines.

L'encaixada entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, escenificava l'acord polític perquè BCN World tiri endavant. Caldrà esperar encara a que, a finals d'aquest mes d'abril, el Parlament doni la llum verda oficial al projecte. Però la suma dels diputats del CiU i PSC assoleix l'a-

Els agents socials van exigir que es desencallés el complex.

El front comú del territori

Escenificació de l’acord entre CiU i PSC a Tarragona.

ritmètica necessària perquè el complex tiri endavant, un acord que s'ofereix a la resta de forces polítiques tot i que no és probable que tingui nous socis. Aquest acord permet superar la qüestió més espinoses de la tramitació de BCN World: la rebaixa de la pressió fiscal als casinos del 55% al 10% que exigia Veremonte, l'empresa promotora. Una petició que havia fet saltar espurnes al Parlament i que amenaçava en emportar-se el complex a altres zones com Madrid que ja havien manifestat que no tindrien cap problema en concedir-la. La gene-

rositat fiscal es pretén compensar amb un paquet de mesures contra el frau fiscal i el blanqueig de diners. El president de la Generalitat, Artur Mas, va fixar el repte de "fer-ho, però fer-ho bé" en l'acte de presentació de l'acord al Pretori de Tarragona. Hard Rock, nou operador El desbloqueig polític del projecte va propiciar l'anunci d'un nou operador per a BCN World. Es tracta de Hard Rock, que hi construirà el seu complex més gran d'Europa, amb un hotel ambientat en el món de la música.

Port Aventura 'fitxa' Ferrari El parc temàtic invertirà 100 milions d'euros per fer una nova àrea temàtica sobre el 'Cavallino Rampante' El complex d'oci que s'està configurant al voltant de l'èxit de Port Aventura va viure a començaments de març un nou episodi amb l'anunci de l'àrea sobre el món de Ferrari que el parc temàtic construirà dins les seves instal·lacions. La inversió serà de 100 milions d'euros, ocuparà una àrea de 75.000 metres quadrats i es preveu que obri portes el 2016 amb el nom de Ferrari Land. Serà la segona aposta per l'oci de Ferrari, després de l'èxit de la que hi ha a Abu Dhabi, i diverses fonts apunten que l'única que es construirà a Europa. S'hi podran trobar tota mena d'atraccions temàtiques

al voltant de l'imaginari del Cavallino Rampante: simuladors de cotxes de competició, l'accelerador vertical més alt i ràpid d'Europa, botigues, restaurants i un hotel de luxe de 5 estrelles amb 250 habitacions. L'impacte en llocs de treball s'estima en uns 2.000, entre directes i indirectes. Amb aquesta inversió, que assumeix Port Aventura al 100% i que ha suposat a més pagar una quantitat que no ha transcendit a la marca italiana en concepte de llicència, el parc temàtic espera passar dels 4 milions de visitants anuals als 5 en els propers 4 anys.

Pocs dies abans que CiU i PSC arribessin a aquest acord, i veien com la tramitació al Parlament estava bloquejada, els agents econòmics de la demarcació van donar un cop de puny sobre la taula per exigir que BCN World tirés endavant. Patronals, cambres de Hard Rock s'afegeix als tres operadors que formen part del primer dels resorts: Melià, com a soci hoteler, Value Retail, en l'àmbit comercial, i Melco Crown, el gegant del joc de Macau que gestionaria el primer casino. Des de Veremonte asseguren que les obres d'aquest primer resorts podrien començar després de l'estiu, amb una autorització urbanística provisional. L'impacte en llocs de treball s'estima en 17.000 durant la construc-

comerç, i el sindicat UGT, tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l'Ebre van denunciar el 'tacticisme polític' que estava imperant al voltant del projecte i van subscriure el manifest 'Volem BCN World' per exigir el desbloqueig del complex. ció i uns 5.000 quan el resort entri en funcionament. Si s'arribessin a construir els 6 resorts que preveu Veremonte l'impacte en llocs de treball directes del complex seria de 30.000. L'empresa promotora i la Generalitat van subscriure la setmana passada un conveni perquè el Servei d'Ocupació de Catalunya organitzi els cursos de formació que permetran aspirar a un d'aquests llocs de treball en els propers anys. Q

2014

Abril

RESPONSABILITAT SOCIAL

Fundació PortAventura: balanç d’un 2013 solidari La Fundació PortAventura té un compromís amb el col·lectiu de nens i joves desemparats i en risc d'eexclusió social. Amb aquest objectiu, col·labora amb distintes entitats locals mitjançant el finanççament de projectes de divulgació, formació i sensibilització de cada un dels seus àmbits d'actuaciió. Amb aquesta iniciativa pretén contribuir a sensibilitzar a la població sobre aquesta realitat. D'aquesta manera, la Fundació

La Fundació PortAventura organitza diferents esdeveniments i treballa amb diferents associacions per ajudar a persones en risc d'exclusió social.

realitza una sèrie de projectes per donar a conèixer aquests fets a la vegada que s'intenta aju-

dar de diferents maneres als nens i joves. En col·laboració amb diferents entitats s'han

pogut realitzar diferents projectes durant el 2013 per recaptar recursos i ajudar aquest sector. Entre les accions del 2013 consta el primer parc inclusiu de la demarcació. També es van fer actes pel dia del nen, una jornada per celíacs, una per nens afectats de càncer, l'edició anual del Sopar Solidari a favor del projecte Nous Horitzons i moltes accions més en col·laboració amb diferents fundacions per recaptar recursos i conscienciar a la població. Q

1.700 participants a la segona Cursa Solidària

PROJECTES 2013 La Casa dels Xuklis i AFANOC

Down Catalunya i Agafa't al 21

Parc inclusiu El recorregut de la cursa solidària és per dins de les instal·lacions de PortAventura

Els diners recaptats es destinen a mantenir la Casa dels Xuklis

El passat juny, l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics (AFANOC) i la Fundació PortAventura van organitzar la festa solidària "Posa't la gorra". L'edició a ser un èxit ja que més d'11.000 persones van col·laborar adquirint una entrada solidària. Els diners recaptats van ser destinats a mantenir la Casa dels Xuklis. La Casa dels Xuklis és una residència destinada a acollir famílies que han de desplaçar-se a Barcelona perquè els seus fills rebin tractament oncològic. Els Xuklis donen allotjament a qualsevol família amb un infant amb càncer que s'ha de desplaçar del seu lloc d'origen per rebre tractament als principals hospitals de referència a la ciutat de Barcelona. D'aquesta manera, AFANOC intenta que l'impacte emocional i l'abandó de la vida quotidiana no sigui tan radical. Q

La nova àrea de joc de l'escola Solc de Tarragona El Conde Draco amb un dels nens aprticipants a la jornada

La Fundació PortAventura i Down Catalunya van organitzar la V trobada Fent amics, on més de 4.000 convidats van gaudir d'una jornada inoblidable al parc temàtic.. L'objectiu de la trobada va ser oferir als participants una jornada plena de diversió amb familia i amics així com recaptar fons en benefici de les entitats que integren Down Catalunya. La jornada va comptar amb el patrocini de la Fundació Invest for Children i la col·laboració de voluntaris de la Caixa Agafa't al 21 es un servei d'inserció socio-laboral per a persones amb Síndrome de Down i altres discapacitats per afavorir la seva integració a una empresa ordinària, així com oferir una formació continua. El projecte està basat en la metodologia de "Treball amb Suport". Q

El passat desembre la Fundació PortAventura va inaugurar el primer parc inclusiu de la zona. Es tracta d'un parc creat amb estructures de joc dissenyades i pensades per jugar a un sol nivell, sense barreres, possibilitant així la integració de tots els infants en el joc, incloent aquells que puguin tenir alguna dificultat física o sensorial. El parc no és una simple àrea de jocs sinó que ha estat dissenyat per una empresa especialitzada pensant en nens amb diferents capacitats, sobretot en nens amb autisme. Aquest parc, ubicat a l'Escola Solc de Tarragona, permet als tots els infants jugar sense impediments i fer que la integració sigui molt més fàcil. A més la Fundació PortAventura ha fet entrega de 5 tabletes iPad a l'escola per a que els usuaris puguin treballar programes d'estimulació i millora comunicativa. Q

La 2ª Cursa Solidària de la Fundació PortAventura va ser un èxit. Més de 1.700 corredors van poder participar en una prova única on el recorregut es disposava per l'interior del parc. Així, els participants van poder experimentar el que significa córrer a prop d'atraccions tan emblemàtiques com el Dragon Khan o Shambala. La recaptació feta amb les inscripcions dels participants es va destinar a la Fundació Estela de Tarragona. Aquesta entitat es fundà l'any 1993, però fa més de 45 anys que es preocupa de la protecció del discapacitat psíquic i la millora de la seva integració social en actuacions orientades en l'educació, formació professional, integració laboral i acollida residencial. Q

El sopar solidari recapta 65.300 euros destinats al projecte Nous Horitzons El passat setembre la Fundació PortAventura va organitzar la tercera edició del Sopar Solidari amb més de 900 assistents. El sopar, celebrat al PortAventura Convention Centre, va aconseguir recaptar 65.300 euros. Aquests diners es van destinar al projecte Nous Horitzons per finançar a quatre entitats que treballen amb nens i joves en risc d'exclusió social. Aquestes entitats són: CRAE Sant Josep i CRAE La Pastoreta, l'Associació Down Tarragona y Aprodisca (Asociación Pro

Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà) L'objectiu principal d'aquestes entitats és apropar a aquests joves de Tarragona al món laboral i educatiu. Per fer-ho possible, es duen a terme diferents programes d'integració social i acompanyament socio-laboral a través de quatre centres d'acolliment de nens i joves. Gràcies a la gran resposta que van tenir les diferents entitats assistents a el sopar, el projecte Nous Horitzons va poder ajudar a les quatre entitats. Q

Els quatre representants dels centres amb els fons recaptats durant el sopar

2013 Abril

PORT

Turisme

Tarragona posa la directa pels creuers El Port planifica construir una nova terminal al costat de La Pineda amb la que es volen captar uns 50.000 creueristes l'any REDACCIÓ / TARRAGONA

Tarragona reforça la seva aposta pels creuers. Una nova terminal, la marca 'Tarragona Cruise Port Co osta Daurada' i posar en valor els atractius del territori són els pals de paller de la nova estratèggia amb la que es pretén arribar als 50.000 creueristes l'any.

El Port de Tarragona ha posat la directa en la seva vella aspiració de situar-se com un referent en el sector dels creuers. I ho fa reforçant el front comú de la ciutat per assolir aquest objectiu, on s'integren el Port de Tarragona,

l'Ajuntament, la Cambra de Comerç, la Diputació i la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació afegida de Port Aventura i BCN World. El repte a mig termini que es maquen tots plegats és consolidar un trànsit estable d'entre 40 i 50 mil creueristes l'any, unes xifres molt per sobre dels 2.000 que van passar per Tarragona l'any 2013 o dels 4.000 que estan previstos per aquest any. Per fer realitat aquest ambiciós objectiu s'ha creat la marca 'Tarragona Cruise Port Costa Daurada', que s'acaba de presentar a Miami i que compta amb nous suports de promoció.

La gran aposta, però, és en l'àmbit de les infraestructures. El Port planifica una nova terminal de creuers, ja que l'actual es considera "insuficient" per assumir aquest creixement. Segons Josep Andreu, president del Port de Tarragona, "si volem créixer no podem tenir les limitacions funcionals que patim amb l'actual terminal". La nova infraestructura que ha de resoldre aquestes limitacions es construirà a l'extrem sud del Port, a tocar de les platges de La Pineda i molt a prop d'on es planifica el complex BCN World. Costarà uns 30 milions d'euros, actualment

Port, Ajuntament, Diputació i Cambra de Comerç, units pels creuers.

està en fase d'estudi ambiental i es preveu que estigui operativa en uns 4 anys. Aquesta opció, però, ja ha aixecat algunes crítiques a la ciutat. El PP de Tarragona i algunes veus del sector del comerç van alertar que si la terminal es feia tan a prop de BCN World i Port Aventura els creueristes optarien per anar directament aquests complexos deixant de banda les vistes a Tarragona, amb la pèrdua de

Complexos d'oci i actius del territori, els reclams La nova estratègia de promoció del Port de Tarragona vol aprofitar l'atractiu que representen projectes d'oci com BCN World o Ferrari Land. Aquestes inversions, sumades a Port Aventura, configuren una oferta de complexos d'oci única al Mediterrani i que està cridada a ser el pal de paller a l'hora d'atreure creuers a Tarragona. Sense oblidar atractius propis del territori com l'oferta cultural que repre-

senta el patrimoni romà de Tarragona, les festes tradicionals, la Ruta del Císter o l'enoturisme al Priorat són algunes de les apostes que ocuparan un rol central en la nova campanya de promoció. Pel que fa als operadors que es volen atreure, el Port se centra en operadors amb creuers 'Premium' de fins a 2.000 passatgers que apostin per noves destinacions amb l'objectiu de sorprendre els seus clients. Q

X.J.

l'impacte econòmic per a la ciutat que això representaria. Des del Port argumenten que la sortida dels viatgers de les instal·lacions portuàries es continuarà fent a través de la ciutat i que, per tant, l'opció de La Pineda no allunya els creueristes de Tarragona. A més, des de l'Autoritat Portuària asseguren que la nova terminal de La Pineda és una opció provisional que s'adopta pels seus costos reduïts. A llarg termini se'n planifica una de definitiva just al davant de la ciutat, amb un cost d'uns 100 milions d'euros. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va insistir en que Tarragona és la "locomotora" de l'aposta pels creuers, però que els beneficis es repartiran per tot el territori. En aquest sentit, Ballesteros creu que "cal superar les visions aïllacionistes si no volem que les baralles internes ens facin perdre oportunitats, com ha succeït en el passat". Q

Abril

2014

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

L'ombra de la crisi és allargada El factor preu continua marcant gairebé exclusivament les dinàmiques de consum i condiciona els marges de les empreses del sector Atur, inseguretat i congelació salarial. Són els genets de l'apocalipsi que van arribar amb la crissi i que, per molt que alguns indicadors convidin a un cert optimisme, continuen plenament vigentts i marcant la pauta dels grans mercats de consum. La nutrició n'és un que es beneficia d'un imperratiu biològic: la gent ha de continuar menjant. Però la situació actual obliga a que el factor preu sigui gairebé l'argument de compra predominant per una gran majoria de consumidors, una conjuntura que es propaga a tota la cadena del sector, des de lagran distribució als productors, afectaant negativament als marges de beneficis i a la sortida dels productes de més qualitat.

Les instal·lacions de Tecnoredessa van acollir la taula rodona sobre el sector de la nutrició.

Foto: Xavi Jurío

DANI REVENGA / REUS

Un sector que necessita continuar innovant Els recursos públics per a la investigació han quedat tocats de mort durant la crisi econòmica. Un errpr estratègic que el sector de la nutrició sap que tindrà conseqüències en el futur. Competir pe er preu és una agonia que no condueix a res, perquè sempre hi haurà algú que produeix més barat. Emprreses i el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut reivindiquen més recursos per continuar apostant per productes innovadors, que aportin valor afegit i que garanteixin la seva posició als mercats.

Les empreses que van participar a la taula rodona organitzada per Indicador d'Economia coincideixen en que els efectes de la crisi en els hàbits de compra estan plenament vigents i que costarà revertir-los. Els rigors de la crisi han posat sota mínim els pressupostos familiars i això s'ha notat, i molt, al cistell de la compra. Les empreses s'han hagut d'adaptar a aquesta conjuntura acceptant les normes del joc: ajustar costos, reduir marges per vendre a millor preu i assumir que la creixent

L'ascens de les marques blanques afavoreix que els operadors de la distribució imposin les seves condicions quota de mercat d'algunes grans cadenes de distribució fa molt difícil negociar unes millors condicions. Al davant d'aquest panorama, el sector ha demostrat una mala salut de ferro. Ferran Huguet, director d'Unió Corporació Alimentària, assegura que "hem aguantat força bé, jugant a diversos nivells de preus. A la gamma alta, fins i tot em crescut. El problema és

2014

Abril

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona La demanda del producte 'premium' resisteix, però representa una part molt petita del mercat que a l'altre extrem hi ha guerra de preus". En aquest context, "les negociacions se centren només en el preu, i això no és bo per a ningú, quan els estímuls de compra són només aquests es perden moltes coses pel camí: l'origen del producte, les seves característiques... en definitiva, la qualitat", comenta Huguet. Andreu Pintaluba, director general de l'empresa del mateix nom, hi està d'acord i no preveu grans canvis a curt termini: "Els anys que venen seran de creixements molt petits. La tendència és a la deflació i això ens fa preveure que en els propers dos anys no hi haurà massa alegries". En un dels sectors on Pintaluba treballa més, el carni, la tendència és la mateixa que a

Ajustar la gestió, clau per ser més forts

La crisi obliga ajustar preus i això repercuteix en els marges de les empreses del sector.

altres segments del negoci alimentari: "La carn se segueix venent, però s'ha tornat a la més bàsica, les més barates". L'excepció, segons Pintaluba, són "els productes premium, que tenen molt marge però que representen una part molt petita del mercat". Per la seva banda, Pepe Jofré, de Laboratoris Serra

Pàmies, constata que "hi ha hagut una derivació de producte. Ningú renuncia a l'alimentació ni a la salut, però es busquen productes més assequibles. Això, juntament amb la concentració d'operadors, crea molta pressió per als productors". Una situació que només es podria compensar "si ens ajuntéssim per mirar de tu

La caiguda del canal Horeca Un altre dels fenòmens que ha comportat la crisi en el sector alimentari és la caiguda en picat dels volums a l'hostaleria i la restauració, el canal Horeca, que s'estima en un 50% des de 2008. Això, a banda de tenir un impacte molt negatiu en aquest

sector, també afecta als productors, que s'han vist obligats a concentrar més la seva activitat en la distribució alimentària, perdent un factor de diversificació i un canal de sortida amb millors possibilitats en els marges de beneficis.

a tu a les grans cadenes", proposa Jofré. Marc Arza, regidor d'Empresa de l'Ajuntament de Reus, considera que la conjuntura comença a oferir "indicadors positius que es noten en els sectors industrials, però que encara no han arribat al consum, la demanda continua aturada" i descriu una evolució "sincopada, amb una bona campanya de Nadal, però uns mesos posteriors més fluixos". Arza confia en que a mesura que avanci l'any la reactivació es confirmi i els seus efectes arribin també al consum, tot i que és conscient que "molta de l'ocupació que es genera és pobra en estabilitat i salaris i

Si algun efecte positiu pot deixar la crisi és que ha obligat moltes empreses a ajustar els seus processos i els seus costos per tal de dimensionar-los a la caiguda de l'activitat. Un esforç que Andreu Pintaluba considera "extraordinari, la capacitat que han tingut moltes empreses de l'Estat per adaptar-se ha estat digna d'elogi a nivell internacional". Marc Arza ho il·lustra: "Hi ha moltes empreses que expliquen que si l'any 2007 els haguessin dit la seva facturació actual, no s'haurien cregut que continuarien vives. Però ho estan, i les que han sobreviscut gràcies a ajustar costos, a ser més productives i eficients, ara són més fortes".

per això continuarà generant un consum molt lligat al preu". Exportar la qualitat Davant la difícil col·locació dels productes de qualitat en uns mercats domèstics dominats pel factor preu, les empreses del sector han potenciat la sortida cap a l'exterior d'aquest segment de la seva pro-

passa a la pàg. següent

Abril

2014

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona ve de la pàg. anterior

ducció. Pepe Jofré ho sintetitza: "L'exportació és imprescindible perquè és l'única manera d'arribar a una demanda amb més possibilitats que aquí". Però aquesta estratègia ha de buscar nous escenaris més enllà d'Europa, on la tònica, sense ser tan dràstica com a l'Estat espanyol, també està molt marcada pel preu. Ferran Huguet posa l'exemple d'Alemanya, un país on negociar bons contractes s’ha convertit en una tasca gairebé impossible: "No volen saber res que no sigui

El sector troba en l'exportació la via per donar sortida als productes de més qualitat el preu, és molt difícil negociar amb ells perquè si no entres amb un preu que estigui pel terra gairebé ni t’escolten". Per això "hem buscat nous mercats, com els Estats Units i Àsia, on la seva cultura de comprar té molt en compte qüestions en les que nosaltres tenim moltes coses a dir, com que el producte sigui saludable, estigui diferenciat, tingui un bon origen... És una altra manera de comprar que s'ajusta a bona part del nostre producte". Andreu Pintaluba destaca "el creixement de les exportacions de carn de por a Rússia i Xina, dos mercats emergents que estan tenint un impacte creixen en moltes empreses". Q

S.O.S. de la investigació La caiguda dels recursos públics destinats a la recerca alerta un sector que necessita seguir creant productes de valor afegit per llaurar el seu futur esperar que ens vinguin massa ajudes de fora, hem tirat molt de recursos propis". Tot i això, Andreu Pintaluba reclama "que hi hagi una aposta ferma de diners públics per a la 'maquinà-

DANI REVENGA / REUS

El sector de la nutrició és particularment sensible als resultats de la recerca. Bon part dels seu us marges en depenen, ja sigui per la via de crear nous productes o per la d'acreditar les propietats que els aliments funcionals tenen per a la salut. El sector té en el Centre Tecnològic per a la Nutrició i la Salut de Reus, el CTNS, un equipament de referència, però la caiguda dels pressupostos públics per a la recerca dels últims anys hipoteca moltes de les possibilitats de desenvolupar proje ectes de futur.

"La conjuntura actual en el món de la recerca és lamentable". Amb aquesta contundència s'expressava el director del CTNS, Lluís Arola, que denuncia que en els últims anys el suport a la innovació i la recerca ha estat "inexistent". El Centre Tecnològic per a la Nutrició i la Salut de Reus continua creixent gràcies als projectes de les empreses privades "que tenen necessitats molt concretes d'obrir un nou producte o una nova línia", però "sense la força dels recursos públics hi ha moltes coses que no es poden fer", argumenta Arola, que adverteix de risc d'involució: "En recerca, les inversions han de ser consistents en el temps. Deixar d'invertir durant un temps et fa tornar molt enrere". El director del CTNS lamenta que "s'estiguin malbaratant els progressos que s'havien fet al país: estàvem molt malament en els primers anys de la democràcia, després es va fer un salt qualitatiu molt important, generant molt

Els recursos per a la investigacio s’han reduït en els últims anys.

talent i capacitat operativa. Però aquesta inèrcia s'ha tallat. Tothom se'n va fora i estem perdent molt potencial amb els investigadors que marxen fora". Segons Arola, "a Catalunya tenim una bona infraestructura per donar suport a la investigació en salut, però no en alimentació. En aquest camp, ho hem focalitzat tot en l'IRTA, que dóna suport a la producció primària, i ho fa molt bé. Però si parlem de transformació o valor afegit no hi ha suport". Arola adverteix que les conseqüències es veuran en el futur de molts sectors.

Els recursos que destinen les empreses són sovint insuficients per culminar la recerca en resultats De fet, les empreses estan d'acord en que "per fer productes nous, de valor afegit, els que

donen més marge, necessitem aquesta investigació. I si no la tenim, l'haurem d'anar a buscar fora i pagar-la, i això ara mateix no és fàcil", explica Andreu Pintaluba. Ferran Huguet, d'Unió Corporació Alimentària, té molt clar que "els productes simples no generen riquesa, no podem aturar la maquinària de treure productes PREMIUM, diferenciats, que facin marca i que arrosseguin els altres, si la cadena es trenca tindrem problemes". Pepe Jofré té un punt de vista similar: "En aquest sector, com en molts altres, sempre trobaràs algú que treballa més barat. L'únic antídot és investigar per desenvolupar productes nous". La inversió en recerca té també molt a veure amb la capacitat exportadora. Andreu Pintaluba explica que "des d'Europa és difícil exportar per volum, en molts mercats s'espera que aportem alguna cosa més, productes més elaborats. I tot això no es pot fer sense recerca", opina. Les empreses admeten que elles hi han de posar recursos i que ara "no és el millor moment", reconeix Pepe Jofré, que alerta que "no podem

Sense crear nous productes, el sector està més exposat a la tirania de competir per preu ria pesada'. Nosaltres sabem que hem de pagar els nostres projectes, però la tecnologia que hi ha al CTNS, per exemple, necessita diners públics". La recerca, termòmetre de riquesa

Marc Arza, regidor d'Empresa de l'Ajuntament de Reus, va exemplificar en xifres la correlació entre la inversió en recerca i la creació de riquesa: "Els països punters, com els EUA, Japó o Israel, dediquen a la investigació entre un 3,5 i un 5 per cent del seu PIB. La mitjana europea és del 3. Espanya va arribar a fregar el 2 en el seu millor moment i s'ha desplomat a la meitat". Arza va reivindicar que cal millorar aquests indicadors d'inversió pública, però també un altre que presenten els països desenvolupats: "Que la inversió privada superi la pública". Un objectiu que les empreses consideren que és desitjable, però pel que calen "estímuls fiscals" per incentivar la inversió en recerca, tal i com va apuntar Andreu Pintaluba. Q

2014 ABRIL

i.UNIVERSITARI

El Fòrum de l’Ocupació arriba a la desena edició amb més participació que mai Facilitar la inserció laboral dels estudiants a través d’un punt de trobada amb part sector socioeconòmic de la demarcació és l’objectiu del Fòrum de l’Ocupació Universitària, que enguany té lloc els dia 9 i 24 d’abril als campus Bellissens (Reus) i Sescelades (Tarragona), respectivament. Aquesta fira d’empreses i entitats, que enguany arriba a la X edició, és d’accés lliure i està organitzada pel Centre d'Atenció a l'Estudiant de la URV. En els darrers anys, la crisi econòmica ha marcat la participació al Fòrum, que cada any augmenta tant en nombre d’empreses com de visitants. En l'edició de Bellissens hi participen 11 empreses, una més que l’any anterior, mentre que a Sescelades el nombre ha passat de 23 l’any 2013 a 26 empreses, a més dels stands institucionals. enguany. Els ensenyaments amb un perfil de gestió i administració (ciències econòmiques i empresarials, ciències jurídiques i turisme) són els que despertan especial interès per les empreses que posaran el seu estand al campus Bellissens. De la seva banda, la sessió del Fòrum que té lloc al campus Sescelades estarà adreçada a la major part d'ensenyaments de la URV, però amb especial incidència en les carreres científico-tècniques, que són les que s'hi imparteixen. Durant aquestes jornades, alumnes i exalumnes de la URV tenen l'ocasió de rebre informació de primera mà dels responsables de recursos humans i obtenir respostes per a tots els dubtes sobre el seu futur laboral. Els estudiants poden accedir a les ofertes de treball, lliurar el seu currículum directament als tècnics de recursos humans o assessorar-se sobre els mecanismes d'accés i les proves de selecció. A més de la fira d'empreses i entitats, al Fòrum s’organitzen diverses activitats paral·leles d'orientació i formació per a la recerca de feina, així com tallers i xerrades. Enguany, s’hi aborden aspectes com les dinàmiques de grup, l’emprenedoria com a sortida professional, o tècniques per moure el currículum a través de la xarxa, entre d’altres.

Tarragona - campus Sescelades

Dijous, 24 d’abril de 9:30 a 14:00 i de 15:00 a 18:00

Applus IDIADA Anav

Associació Nuclear Ascó Vandellòs II

ClusterTIC

Catalunya Sud

BASF Port Aventura Technip Nestlé Fermator Torrecid Group Grupo Castilla LEAR CORPORATION

Informática

El Corte Inglés

iCOT SCA Messer

Casado&López Servei d’Ocupació de Catalunya

SOC

BASF Port Aventura Grup Sagessa Decathlon

d-Core

KPMG

Consulting

T Systems

Fischer Repsol BROSGROUP Adecco Torres ACCIO10 Inerco DOW

ClusterTIC

Catalunya Sud

ACCIO10

Borges Adecco Fischer Deloitte Fundació Manpower Group SOC Servei d’Ocupació de Catalunya

Casado&López Consulting

Chemical Ibérica

Fundación Manpower Group TECNOCOM Decathlon MAHLE

Al campus Bellissens de Reus, els estands estaran situats al passadís principal d'entrada i al passadís d'accés a les aules que hi ha davant de la cafeteria. A Tarragona, l'espai de la fira està ubicat a la zona externa del bar-restaurant del Campus Sescelades, en zona coberta. Q

La URV, acreditada per assessorar l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària L'expertesa dels grups de recerca de la Universitat Rovira i Virgili i del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) des d'on s'ha tramitat la petició per entrar a formar part del grup d'entitats competents- han permès que la Universitat s'integri a la la llista d'organismes públics europeus que podran participar en les àrees de recollida de dades, el treball preparatori de dictàmens científics o altres tasques d'assistència científica i tècnica de la European Food Safety

Reus - campus Bellissens

Dimecres, 9 d’abril de 9:00 a 15:00

Authority (EFSA) , l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. La Universitat Rovira i Virgili ha passat a formar part de les entitats europees acreditades per assessorar a l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària en matèria de benestar animal, vegetal, nous aliments i declaracions de salut. La Universitat, a través d'un informe elaborat pel Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, ha pogut demostrar la seva

Imatge del Fòrum de l’Ocupació 2013

URV

expertesa i experiència i s'ha convertit en el 29è organisme públic de l'estat espanyol que a partir d'ara passa a formar part de les entitats competents per a poder fer l'assessorament en algun dels quatre àmbits. Les organitzacions competents europees són designades pels estats membres, en aquest cas per l'Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) i l'objectiu final és el de l'assistència per vetllar per la seguretat en l'alimentació i del consumidor. La URV podrà participar a partir ara en les convocatòries competitives que fa públiques l'EFSA per poder emetre informes científics i tècnics i per aportar l'experiència i els coneixements a l'Agència quan ho requereixi. Q

ABRIL 2014

i.UNIVERSITARI

L'enginyer electrònic i físic Jamal Deen, doctor honoris causa per la URV L'enginyer electrònic i físic Jamal Deen va ser investit doctor honoris causa per la URV el 7 de març. Deen és un dels investigadors més destacats de l'àmbit internacional per les aportacions a la ciència de l'enginyeria electrònica, i molt especialment als dispositius semiconductors i sensors. Segons el professor Benjamí Íñiguez, que va exercir com a padrí, "les seves contribucions en nous dispositius i biolectrònica portaran a estendre la nanoelectrònica a noves fronteres, amb conseqüències molt importants per a la nostra vida". El vincle de Jamal Deen amb la URV ve de l'any 2004, quan va fer la primera estada amb el grup de recerca NEPHOS. Des de llavors hi ha estat un total d'onze mesos, també com a càtedra d'excel·lència.

L’estudiant Cristina Talarn guanya el concurs de disseny de la carpeta URV

L'estudiant d'Arquitectura Cristina Talarn és l'autora del disseny de la carpeta guanyadora per al curs 2014-15. Amb el lema "La URV, naturalment", va ser seleccionada pel jurat i posteriorment, la més votada pels estudiants al web, amb 1.137 vots. En segon lloc va quedar l'obra "Pensa. Crea. Creix. Viu", conjunta entre Núria Oliveres i Alan Pardines, del grau de Comunicació Audiovisual, amb 829 vots. El tercer disseny més votat va ser "Coneixement a la sang", de Mireia Jansà, també de Comunicació Audiovisual, que va rebre 801 vots.

S’aprova la creació de la Càtedra Tarragona Ciutat Intel·ligent Mediterrània El Consell de Govern del 6 de març va aprovar la creació de la Càtedra Tarragona Ciutat Intel·ligent Mediterrània, fruit d'un conveni entre la Fundació del mateix nom i la Universitat. Es crea com una eina de reflexió interdisciplinària, debat i divulgació a l'entorn de la transformació de Tarragona en una ciutat intel·ligent, en l'horitzó dels Jocs Mediterranis 2017.

El Fòrum Internacional d'Educació i Tecnologia, del 25 al 28 de juny El I Fòrum Internacional d'Educació i Tecnologia (FIET 2014) és un espai de trobada en què experts de rellevància internacional relacionats amb el món de l'educació i la tecnologia reflexionen i fan propostes sobre el seu paper transformador en un context digital. Tindrà lloc del 25 al 28 de juny al Palau Firal de Tarragona i hi participen onze universitats catalanes públiques i privades coordinades per Mercè Gisbert, del grup de recerca ARGET (Grup de Recerca Aplicada en Educació i Tecnologia) de la URV.

La Universitat estreny lligams amb Amèrica Llatina El rector de la Universitat, Francesc Xavier Grau, es va desplaçar al continent americà per enfortir aliances amb algunes institucions i establir convenis per fomentar el treball i la recerca comuns amb centres d'educació superior de Perú, Xile, Cuba i Mèxic. Una delegació formada pel rector, la professora Mercè Gisbert i Rebeca Tomàs, del Centre Internacional, va visitar diverses universitats de Mèxic i es van signar alguns acords. Amb la Universitat Autònoma de Querétaro, es va subscriure un conveni marc, amb dues addendes de col·laboració específica amb la Facultat d'Enologia i la de Química, i un preacord de doctorat conjunt en Tecnologia Educativa. Amb la Universitat Popular Autònoma de l'Estat de Puebla es va signar un altre conveni marc que permetrà intercanviar estudiants i professorat entre totes dues institucions. A Cuba també es va signar un conveni amb el Centre d'Investigacions i Serveis Ambientals Ecovida, responsable dels espais protegits de Pinar del Río. Aquest acord és fruit dels diferents projectes de recerca ja duts a terme en aquests espais protegits des de l'any 2010. El primer projecte, Diagnòstic de l'activitat turística a Viñales (Cuba) i tendències del seu desenvolupament sostenible, el van finançar l'Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID) i el Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària. Poste-

riorment s'ha pogut seguir col·laborant als anys 2012 i 2013 amb projectes finançats per la URV Solidària. Hi han treballat membres del Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Turística (GRATET, Departament de Geografia) de la URV, amb la professora Marta

sició a Whashington l'any 2015 sobre els camins inques, que és previst que siguin declarats patrimoni mundial per la UNESCO enguany. A més de la URV i la Universitat Ricardo Palma, de la qual el rector Grau va ser nomenat professor honorari, el projecte té el suport de

El rector Grau, conversant amb un vicerector de la UPAEL Nel·lo com a investigadora principal. Per la part cubana hi han participat investigadors de la Facultat de Geografia de la Universitat de L'Havana i personal tècnic del parc de Viñales. Al Perú, la URV i la Universitat Ricardo Palma de Lima estudiaran el paral·lelisme de la ciutat de Cusco i Tarragona. Es farà una restitució arqueològica virtual de la capital incaica i s'aprofundirà en les trajectòries de les evolucions de totes dues. Aquesta cooperació forma part del desenvolupament del projecte Cusco, dirigit pel professor de la URV Ricardo Mar. Es farà una expo-

l'Institut Smithsonian de Whasington, amb el qual la URV va signar un conveni de col·laboració a l'octubre de 2013. Les dues universitats van signar una carta d'intencions en què basarà la cooperació. Durant la visita a Xile del rector es va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Xile per enfortir els programes de postgrau i la mobilitat dels estudiants de doctorat. A la Universitat de Viña del Mar (Xile) el rector grau va pronunciar una conferència sobre la situació de la societat del coneixement a Espanya, i es va obrir la porta a futur convenis de mobilitat de professorat. Q

Visita del Senat de Tarragona El Senat de Tarragona va visitar el campus Sescelades de la URV i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) el 15 de març. Els participants van conèixer in situ algunes de les disciplines i estudis que s'apliquen a l'IPHES, acompanyats pel director, Eudald Carbonell, amb les explicacions de l'arqueòloga Marta Fontanals. El grup també va visitar altres emplaçaments al campus Sescelades com laboratoris, el CRAI i el CTTi de la Fundació URV, on el rector va pronunciar una conferència sobre la Universitat. Q

URV

2014 ABRIL

i.UNIVERSITARI

El CEDAT de la URV participa en l'atles global sobre els conflictes ambientals

Jocs interactius per a persones amb paràlisi cerebral

L'equip de recerca que ha participat en el projecte

URV

Un equip d'investigadors del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (DEIM), liderat per Domènec Puig, participa en el projecte europeu GameAbling, que desenvolupa una plataforma de jocs interactius adaptats a persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats similars. Els investigadors fan part de la seva recerca en cooperació amb l'Associació de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta de Tarragona. En aquesta fase es tracta de veure i analitzar la reacció de les persones amb paràlisi cerebral davant dels estímuls de les imatges i els moviments que veuen en una pantalla. Els resultats d'aquest treball contribuiran a dissenyar una plataforma de jocs que millori les capacitats cognitives de les persones amb aquesta discapacitat o altres. El treball el duen a terme amb persones que tenen dificultats de moviment, d'interacció amb l'entorn i de comunicació, fet que dificulta conèixer i interpretar les emocions i les reaccions. Des del punt de vista terapèutic, "es considera que aquests jocs poden millorar la seva capacitat de relació i estimular el seu desenvolupament cognitiu", explica Domènec Puig, responsable del grup de recerca IRCV (Intelligent Robotics and Computer Vision Group). Amb aquests jocs s'oferiran unes eines "que ara no hi són, sobretot per a les persones que estan fora dels estàndards, les quals disposaran d'instruments interactius adaptats a les seves limitacions". Els jocs es podran controlar amb els moviments del cos i la veu. Amb aquesta finalitat el projecte integrarà i adaptarà les tecnologies basades en visió per computador, so, àudio, sensors de tacte, etc. Q

Roger Guimerà, de la URV, rep un premi de recerca

L'atles global sobre els conflictes ambientals és una plataforma interactiva en línia que identifica de moment més de 1.000 conflictes ambientals arreu del món. El Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona Alcalde Pere Lloret (CEDAT) ha participat en l'atles, que forma part de la iniciativa EJOLT (Organitzacions de Justícia Ambiental, Responsabilitats i Comerç, un projecte europeu per transformar els conflictes mediambientals en oportunitats de reformes basades en la sostenibilitat. En els tres primers dies de funcionament, la plataforma va rebre més de 50.000 visites.

L'atles global de la justícia ambiental preveu duplicar el nombre de casos documentats el 2015. Els usuaris poden buscar i filtrar, a través de cent camps de cerca, diferents tipus de conflicte per producte, per empresa, per país, etc. En aquesta plataforma s'identifiquen i s'analitzen casos d'agressió al medi ambient, agrupats en deu grans categories segons l'origen: nuclear, d'explotació minera, de gestió del turisme o de gestió de l'aigua, per exemple. A Catalunya, l'atles mostra a hores d'ara cinc conflictes, com el projecte Castor per fer un dipòsit artificial de gas davant les costes de

Vinaròs o la línia de molt alta tensió de Girona. L'atles és un dels resultats del projecte EJOLT, finançat per la Unió Europea. Es tracta d’un projecte del VII Programa marc dotat amb 3,8 milions d'euros en què participen 23 organitzacions acadèmiques i de la societat civil de tot el món amb especialitats diverses: des del dret ambiental i la salut ambiental fins a l'ecologia política i l'economia ecològica, tots amb una llarga experiència en l'estudi i en l'activisme de conflictes ambientals. L’atles es pot consultar a la web http://www.ejatlas.org/. Q

Cèl·lules fotovoltaiques més eficients Un equip d'investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Universitat Politècnica de València, la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili han creat una cèl·lula fotovoltaica de silici capaç de transformar en electricitat la radiació infraroja. El treball el va publicar la revista Nature Communications al mes de març. Aquesta recerca permetrà millorar l'eficiència energètica de les cèl·lules fotovoltaiques convencionals, que només poden absorbir i aprofitar una petita part de l'espectre solar.

URV que permet predir conflictes en un equip de treball. Aquesta eina també identifica incompatibilitats entre medicaments de forma fàcil i ràpida.

L'investigador de la URV Lluís Marsal, responsable del grup de recerca Sistemes Nanoelectrònics i Fotònics (NePhoS), del Departament d'Enginyeria Electrònica i Automàtica, que ha participat en el

ció, l'ICIQ també es podrà beneficiar d'accés preferent a instal·lacions científiques, flexibilitat en la contractació d'investigadors i capacitat d'atracció de mecenatge. És el major reconeixement per a centres d'excel·lència a Espanya

projecte, destaca que aquestes noves cèl·lules solars "són esferes de silici de mida micromètrica (un micròmetre es la milionèsima part d'un metre) on la llum infraroja queda atrapada a la microesfera fins que és absorbida pel silici i es converteix en electricitat". Per la seva geometria esfèrica, "la variació de l'eficiència d'aquestes cèl·lules solars respecte a l'angle d'incidència de la llum és molt menor, la qual cosa permet captar més llum independentment de l'angle". Aquest treball suposa un nou enfocament científic per poder desenvolupar en el futur cèl·lules fotovoltaiques d'alt rendiment. Q

més "del prestigi d'haver estat seleccionat en un procés molt estricte" que duen a terme els enginyers i investigadors de la companyia americana", segons va explicar ell mateix.

L'ICIQ, distingit centre Distinció a Ana Soler, Severo Ochoa Google premia el catedràtic graduada de la URV El Ministeri d'Economia i Competitivitat ha Josep-Domingo Ferrer L'exalumna de la URV Ana Soler Cardona va

L'investigador Roger Guimerà, que codirigeix el grup SEES:lab de la URV, va rebre el 31 de març el premi Young Scientist Award for Socio and Econophysics, de la Societat Alemanya de Física, per un sistema creat a la

distingit l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) com a centre d'excel·lència Severo Ochoa. Se li reconeix la rellevància internacional de la recerca científica que du a terme, així com l'interès global del programa de treball proposat pel centre per als propers quatre anys. Aquesta distinció suposa una dotació econòmica de 4 milions d'euros, més de la meitat de la qual es destinarà a contractar nous investigadors. Arran d'aquesta distin-

Com es poden tenir descomptes de grup i premis a la fidelitat respectant l'anonimat del client? Aquesta és la base del projecte de recerca que el catedràtic de Ciència de la Computació de la URV, Josep DomingoFerrer, desenvoluparà amb el premi que ha rebut de la multinacional Google. Està dotat amb 63.600 dòlars, xifra que li permetrà treballar en la seva proposta durant un any , a

guanyar un dels premis L'Oréal-UNESCO For Women in Science d'Àustria l'any 2013. L'objectiu del premi, dotat amb 2.000 euros, és visibilitzar la quantitat i la qualitat de la recerca científica que duen a terme dones, un àmbit en què el gènere femení encara és minoritari. Soler es va llicenciar en Medicina a la URV el 2009 i des del 2010 és estudiant de doctorat a la Universitat de Medicina de Viena.

i.UNIVERSITARI

Vueling incorporarà a la seva plantilla fins a onze pilots del CESDA

Fins a onze pilots, alumnes i exalumnes del CESDA, el Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació, han estat seleccionats per incorporar-se a Vueling. Aquest procés de selecció forma part de l'acord signat a l'octubre de 2012 entre el Centre i la companyia aèria. En aquest pacte s'establia que els millors alumnes i exalumnes del Centre poguessin optar com a candidats a les noves places que l'empresa requereix per complir els seus plans d'expansió.

Conveni de col·laboració amb Veremonte Cooperar en programes de pràctiques per a estudiants o inserció laboral de titulats de la URV són alguns dels punts de col·laboració que es van establir entre la URV i Veremonte amb la signatura d'un conveni marc el 21 de març passat. L'empresa promotora del projecte BCN World, que es preveu dur a terme al Consorci del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, treballarà conjuntament amb la Universitat per concedir beques, premis i ajuts per a estudiants i titulats, organitzar programes i activitats de formació de grau, postgrau i continuada o projectes de recerca, entre altres accions.

El Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació assoleix distintius de qualitat El Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació (CTTi) de la Fundació URV ha obtingut novament la certificació de la gestió de la qualitat ISO 9001:2008 i de la recerca, desenvolupament i innovació UNE 166002:2006. Així ho ha acreditat l'entitat certificadora TÜV Rheinland. Igual que l'any passat, el CTTi continua sent el primer i únic centre de transferència de tecnologia públic de l'Estat espanyol que ha aconseguit aquesta certificació.

ABRIL 2014

Dow Chemical tria la URV com a universitat europea estratègica La capacitat de la URV de proporcionar talent, el bon posicionament en els rànquings internacionals, el model acadèmic, les habilitats tècniques i socials i la qualitat dels graduats, així com la capacitat d'RDI han estat alguns dels criteris clau perquè Dow Chemical l'hagi triat com una de les universitats estratègiques. La corporació a nivell europeu ha considerat que la Universitat compleix dues de les tres funcions que han fixat com a estratègiques (operacions, recerca i desenvolupament (serveis)). En el cas de la URV és considerada estratègica en els camps d'operacions i recerca. La presentació del programa de Dow es va fer el 14 de març i hi van intervenir Kepa Díaz, director del Complex Industrial de Dow Chemical Tarragona; Alfred Arias, responsable de Formació i Relacions Universitàries de l'empresa; Anton Valero, president de Dow Chemical Ibérica i president del Consell Social de la URV, i Francesc-Xavier Grau, rector de la URV. La URV i la Dow mantenen una vinculació consolidada de fa dèca-

D’esquerra a dreta, Kepa Díaz, Francesc Xavier Grau i Anton Valero. des. Aquesta nova col·laboració ha de reforçar l'accés al millor talent, l'increment del nombre de projectes i l'augment de la relació entre l'empresa i la Universitat a l'hora d'identificar i executar projectes conjunts d'RDI. El director del Complex Industrial de Dow Chemical Tarragona, Kepa Díaz, considera que la URV "és una universitat perfecta per proveir talent a Europa". Pel rector de la URV, Francesc Xavier Grau, aquesta cooperació

Jaume Albornà, premi Dow 2014 L'enginyer químic per la URV Jaume Albornà va rebre el premi Dow 2014, en un acte que va tenir lloc a les instal·lacions de l'empresa el 2 d'abril. El jurat va en valorar les competències, el projecte i la trajectòria curricular i personal. El premi està dotat amb una posició laboral estructural a Dow, en una de les localitzacions de Dow EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica), i una placa commemorativa. A més, també pot incloure una ajuda econòmica per al desplaçament i instal·lació del premiat en el seu nou lloc de destí laboral. Albornà té 25 anys, és enginyer químic per la URV i ja ha fet diferents incursions professionals. Destaca la seva estada a Lyondell Basell Industries, com a enginyer aprenent al departament de producció, i a Uniland Cementera S.A., on va treballar com a assistent de laboratori. El jurat va fer constar la magnífica impressió que ha causat i l'alt nivell del jove finalista, Joan Gispert.

URV

"millora la competitivitat de la Universitat i l'empresa" i va destacar que les vuit universitats seleccionades poden realitzar accions col·laboratives. A part de la URV, les set universitats seleccionades han estat: Universitat de Gant (Bèlgica), Escola Federal Politècnica (Suïssa), Universitat de Tecnologia d'Eindhoven (Holanda), l'Imperial College de Ciència, Tecnologia i Medicina (Regne Unit), la Universitat d'Estrasburg (França), la Universitat Tècnica d' Hamburg-Harburg (Alemanya) i la Universitat de Magdeburg (Alemanya). El rector també va destacar que, enlloc del país com aquí hi ha una focalització en l'àmbit de la química, reconegut com un dels àmbits estratègics al Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS), amb la Facultat de Química i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ), l'Institut d'Investigació Química de Catalunya (ICIQ), el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC) i les empreses del sector. Q

La Universitat, al clúster ChemMed La URV és un dels agents del territori que formen part del clúster ChemMed, que es va presentar públicament el 28 de març al Palau de Congressos de Tarragona. ChemMed és un projecte que neix com a resultat de l'aliança de tots els agents del sector químic del territori i el Port de Tarragona per reivindicar-ne, les fortaleses en l'àmbit inter-

nacional i pretén esdevenir la solució al futur de la química, de la indústria i de l'economia del territori. En formen part el Govern de l'Estat, la Generalitat de Catalunya, la Diputació i els ajuntaments d'Alcover, Constantí, el Morell, Flix, la Canonja, la Pobla de Mafumet, Perafort, Reus, Salou, Tarragona, Tortosa, Valls i Vila-seca; també hi

són les empreses de serveis (AEST), els centres de formació, talent, investigació i innovació com la URV, l'ICIQ, el CTQ, i els instituts Comte de Rius, Pere Martell i Vidal i Barraquer; el teixit econòmic a través de les cambres de comerç de Tarragona, Reus, Valls i Tortosa; i els sindicats,Comissions Obreres i la UGT. Q

2014 Abril

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Innovació en gra Dos nous productes alimentaris desenvolupats a Unió, un extrusionat i una fibra a partir de la fruita seca, esperen l'oportunitat d'abordar el mercat ORIOL MARGALEF / REUS

L'agroalimentari s'ha consolidat com un sector estratègic, un dic de contenció a l'embat de la crisii econòmica. La innovació juga un paper clau en la competitivitat, però en un context d'important reducció dels marges, poques empreses han dut l'aposta tan lluny com Unió Corporació Alimentària.. Aquesta cooperativa de segon grau, que aglutina una part important de l'ametlla i l'avellana que es produeix a Tarragona i Lleida, està aplicant millores tecnològiques per millorar la qualitat, ren ndibilitzar els residus que es generen durant el procés industrial i crear nous productes transformats.

Dos d'aquests nous productes, un cereal extrusionat elaborat a partir de pasta d'avellana o d'ametlla, i un altre realitzat a partir de la pell d'aquests fruits secs que té propietats antioxidants i funcionals, han

Els nous productes han costat tres anys d’investigació i més d’un milió d’euros i estan buscant el seu lloc al mercat costat tres anys d'investigació i una inversió de més d'un milió d'euros, i busquen clients des de fa mesos al sector industrial. L'extrusionat, que incor-

Unió Corporació Alimentària es manté fidel a la seva aposta per la innovació.

pora fins a 21% de pasta d'avellana o ametlla, permet introduir el consum d'aquesta fruita seca a la llet de l'esmorzar i obrir nous mercats a l'empresa. L'altre és una fibra alimentària resultant de l'aprofitament de la pell de l'avellana i de l'ametlla. "La fibra que obtenim de l'avellana té un gran quantitat de polifenols i actua com a antioxidant, segons un estudi del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS). La de l'ametlla no té tants polifenols, però internament a Unió hem comprovat que té propietats prebiòtiques, ajuda a fer créixer les bactèries beneficioses per la flora intestinal", explica Joan Ruiz, responsable de R+D+i. Les fibres alimentàries es poden incorporar com a ingredient a molts productes, especialment en l'elaboració

de pa o d'altres productes de rebosteria. "Les avellanes i les ametlles són commoditys, i cada vegada hi ha més qualitat a tot arreu. L'única alternativa és transformar-les, que ja ho estem fent, i avançar cap a productes propis, exclusius, diferenciadors, amb més valor afegit", assegura Joan Ruiz. Els dos projectes van ser guardonats amb el Premi a la

Els dos projectes van ser premiats amb el Premi a la Innovació Agroalimentària de la Generalitat de l’any 2013

Innovació Tecnològica Agroalimentària 2013 de la Generalitat, però testimonien també les dificultats dels productes amb noves especificacions per convèncer a la gran indústria de l'alimentació. La crisi ha transformat els lineals dels supermercats, els productes es venen en presentacions més petites i s'elaboren fent servir ingredients i processos de fabricació menys costosos. Però n'hi ha pocs de nous, perquè en general les grans empreses del sector arrisquen menys. En aquest context, els dos nous productes d'Unió segueixen esperant una oportunitat per arribar al consumidor. "Estem presentant els productes, els hem patentat i tenim plena confiança en les seves prestacions de cara al mercat", afirma Ruiz. Unió,

De la closca al medicament El Departament d'R+D+i d'Unió, constituït fa cinc anys, manté diversos projectes en paral·lel, alguns compartits amb altres indústries i centres de recerca. Un dels reeixits, i que ja té aplicació, és la transformació de la closca de fruita seca en excipient, la part consumible però inactiva dels medicaments. Fins fa poc, la indústria farmacèutica feia servir només matèries minerals, com el carbonat de calç. Tanmateix, segons Unió, les partícules de fruita seca tenen una densitat semblant als principis actius, i es barregen millor, aconseguint un producte més homogeni. Abans, els 10 milions de quilos anuals de closca d'avellana i ametlla processats anualment a la planta de Reus es venien a baix preu com a combustible de calefacció. Ara, i després d'invertir 2 milions en maquinària de transformació, la cooperativa factura 600 tones mensuals de farines, amb unes vendes cada any d'1,5 milions d'euros.

que té com a sòcies un centenar de cooperatives, una norantena catalanes, manté l'aposta pel desenvolupament de productes nous com una manera de d'obrir mercats i diversificar la cartera de clients, actualment un 60% a l'exportació. En plena crisi, Unió ha seguit augmentant vendes, passant dels 34 milions de facturació el 2010 a 47 milions el 2013. Q

Abril

2014

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Àfrica i Àsia en el punt de mira Les empreses s'obren camí a les grans economies emergents per tal de compensar l'apatia dels mercats domèstics DANI REVENGA / REUS

La internacionalització de les empreses del sector de la nutrició de Reus ve de lluny, però s'ha accentuat durant la crisi. Les exportacions, però, canvien d'objectiu. Els mercats europeus estan molt madurs i no representen grans oportunitats de negoci. L'Àfrica subsahariana i el sud-est asiàtic són les àrees més atractives.

"Els mercats europeus estan molt difícils perquè les grans cadenes marquen el preu com a gran argument. Hem d'apostar pels mercats asiàtics, que tenen una capacitat adquisitiva que va a més", explica Ferran Huguet, d'Unió Corporació Alimentària. La tendència a orient, però, té una excepció: la Xina. "Costa molt entrar-hi, és difícil trobar-hi socis seriosos amb qui fixar acords estables, fins i tot alguns acaben jugantte males passades. Alguns grans grups fins i tot munten la seva

La innovació en nous productes afavoreix les exportacions.

pròpia estructura per evitarho". Andreu Pintaluba situa "l'Àfrica subsahariana com un dels grans objectius. Hi ha molts països que són més estables del que ens pensem, i que representen mercats de consum molt importants, com és el cas de Nigèria. Pintaluba remarca

que "els països que s'estan de manera molt ràpida tendeixen a gastar en proteïnes com la carn de porc o l'aviram. Tota aquesta demanda és una oportunitat". Pepe Jofré, de Laboratoris Serra Pàmies, té clar que "les economies emergents són mercats demanda on és més fàcil tancar operacions

en bones condicions. Als mercats europeus predomina l'oferta i a més estan molt consolidats". El regidor d'Empresa de l'Ajuntament de Reus, Marc Arza, valora molt positivament que "fa uns anys les exportacions de les empreses d'aquí s'acabaven a Europa i no solien

anar més enllà d'Alemanya". Segons Arza, "això és molt positiu, perquè exportar a Europa no et diversifica, perquè tots els països passen per cicles molt similars. És molt important consolidar-se a nous mercats que estiguin en fase de creixement". El segell europeu Un dels actius que faciliten les exportacions a aquests mercats emergents és la garantia que representen els productes europeus. "Europa és la zona del planeta amb més exigències de seguretat. Molts països emergents copien la legislació d'aquí i per això els nostres productes que ja s'han creat sota aquestes normatives hi tenen un fàcil accés", explica Andreu Pintaluba. Un altre mercat que es continua resistint són els Estats Units. Segons Andreu Pintaluba "és un mercat molt madur i d'accés molt complex", expilca. Pepe Jofré ho detalla: "Has de superar grans exigències de certificats, riscos legals i també comptar amb infraestructures". Q

2014 Abril

ESPECIAL NUTRICIÓ

Opinió

El camí és l'excel·lència i la internacionalització L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha acreditat la URV com a entitat assessora en matèria de benestar animal, vegetal, nous aliments i declaracions de salut. A través d'un informe elaborat pel Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, la Universitat ha pogut demostrar la seva expertesa i experiència i s'ha convertit en el 29è organisme públic de l'Estat espanyol que a partir d'ara pot emetre informes científics i tècnics i aportar experiència i coneixements a l'Agència quan ho requereixi. Aquesta acreditació europea reconeix l'expertesa dels grups de recerca de la URV i del CTNS, i reforça l'estratègia de generació de coneixement en l'àmbit de l'alimentació lligada a la salut, una prioritat de la URV. Es tracta d'un pas important cap a l'objectiu de constituir un pol de referència europeu i internacional, liderant la innovació agroalimentària amb

l'estratègia "de la forquilla a la granja". Aquesta iniciativa, que es basa en valors associats als aliments, com ara salut, benestar, comoditat, oci, etc. incorpora la sostenibilitat i la seguretat com a estratègies transversals, i d'aquesta manera arrossega tota la cadena agroalimentària, de la venda a la producció. Es tracta d'una aposta de futur molt important per a les nostres comarques, atesa la tradició i el pes econòmic i social de la indústria agroalimentària i del sector vitivinícola. Les empreses agroalimentàries

La URV ha estat acreditada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i pot emetre informes dins d’aquest àmbit

catalanes constitueixen el primer clúster del sector a Europa, amb un creixement de les exportacions del 369% entre l'any 1995 i el 2013, segons l'estudi que s'acaba de publicar i ha dirigit Agustí Segarra, catedràtic de la nostra Universitat. La dada implica dues coses: primera, que és un sector estratègic immers en un interessant procés de transformació, innovació i creixement internacional; segona: que aquest procés té i tindrà un gran impacte en el nostre entorn, vist el pes econòmic i social que ha assolit el sector a les comarques del sud de Catalunya. Per això el Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud té en la nutrició i salut i en l'enologia dos dels cinc subcampus especialitzats, i la URV comparteix amb el sector l'aposta per la recerca i la innovació. La Universitat ha progressat molt en aquest àmbit, en paral·lel a la trans-

formació del sector productiu, i ocupa la segona posició en el rànquing de les universitats espanyoles en la disciplina de ciència i tecnologia d'aliments. La investigació es fa en col·laboració amb empreses del sector i conjuntament amb els hospitals CEICS s'impulsa el sistema de validació de la seguretat i efectivitat dels aliments

La millora de la salut mitjançant l’alimentació és una prioritat de la nostra societat i la URV està en disposició de fer-la realitat

funcionals que exigeix la UE mitjançant proves in vitro, in vivo i estudis d'intervenció en persones. El futur d'aquesta estratègia el garanteixen els programes de formació de la URV, enguany

reforçats amb dues noves dobles titulacions de grau. Una de Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular i l'altra, de Biotecnologia i Enginyeria Informàtica. Aquests programes s'afegeixen a la coordinació de programes interuniversitaris de màster i doctorat, la consolidació dels graus de Bioquímica i Biologia Molecular i de Nutrició i Dietètica, que, juntament amb els estudis d'Enginyeria Agroalimentària, constitueixen l'oferta de la Universitat en l'àrea de la nutrició i salut, així com els graus de Biotecnologia i d'Enologia, la doble titulació amb la Universitat de Bordeus del màster d'Enologia i el consorci internacional de doctorat d'aquest àmbit en què participa la URV. La millora de la salut mitjançant l'alimentació és, ja avui, una possibilitat i una prioritat de futur de la nostra societat, i la URV està en plena disposició de fer-la realitat. Q

El sector agroalimentari: un sector estratègic El sector agroalimentari ha estat, històricament, un dels grans motors de l'activitat econòmica de Reus i de l'ampli hinterland per al qual la ciutat és referència. Ha estat així perquè, des de sempre, Reus ha sabut aprofitar la seva posició geogràfica per definir-se com un espai de relació i d'intercanvi amb diferents territoris, impulsant actuacions en matèria d'infraestructures físiques i del coneixement que li permetessin consolidar aquesta posició. Des de Reus s'ha sabut posar en valor els productes locals, fent bandera de la qualitat i dels elements que els diferencien i assumint la necessitat de fer-los presents als mercats internacionals. L'exemple del comerç de l'aiguardent o del vermut, més enllà dels condicionants econòmics i polítics que van afavorir-ne l'eclosió, és prou il·lustratiu en aquest sentit. La capacitat d'innovació i la necessitat d'invertir en investi-

gació i afavorir la transferència del saber han estat un altre puntal bàsic per obrir la porta a nous espais de treball. La tasca de l'Estació Enològica és també prou il·lustrativa, com ho és l'aposta capdavantera

Des de Reus s’ha sabut posar en valor els productes locals, fent bandera de la qualitat i dels elements que els diferencien

que a la dècada dels anys seixanta es va fer des de Reus per l'avicultura. Avui, al segle XXI, Reus actualitza aquesta trajectòria assumint els mateixos valors i els mateixos condicionants: la capacitat d'actuar com a espai de referència per a un ampli territori, l'aposta per la qualitat

amb projecció internacional i la innovació i la investigació. Reus és avui seu d'un conjunt d'empreses i institucions públiques i privades que fan de l'agroalimentari un sector molt destacat que ha estat capaç de donar forma a una gran xarxa de complicitats. La Universitat Rovira i Virgili és una universitat capdavantera en estudis sobre dietètica i nutrició, i en el marc del Campus de Bellissens hi ha avui la seu de l'INC, International Nut & Dried Fruit Council, i el Centre d'R+D en Nutrició i Salut, que acull el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS), el Centre de Ciències Òmiques (COS) i l'Agrupació Innovadora en Nutrició i Salut (AINS). El sector acull també multinacionals que han establert la seva seu a la ciutat i empreses nascudes a la ciutat que han crescut per convertirse en multinacionals presents arreu del món. La diversitat de les empreses que formen el

sector, lluny de ser un punt feble, és un valor diferencial perquè fa d'aquest entramat, relligat per la coincidència d'interessos i voluntats, un espai dinàmic, amb una configuració adequada per adaptarse als canvis, que hi són i que hi seran, i que com mai condicionen avui els itineraris per fer realitat els projectes de gran abast. Estem, doncs, encarats en la bona direcció. Des de l'Ajuntament, reiterem la nostra voluntat de participar en aquest gran projecte, al qual

Tenim una llarga tradició de treball que ens obre camí i l’obligació de donar continuïtat a una història carregada de futur

dediquem i dedicarem esforços i recursos. Conjuntament amb el sector TIC, les tecnologies de la informació i de la comunicació, el sector agroalimentari forma part de l'estratègia del Tecnoparc, un espai de treball marcat per la presència d'empreses innovadores i internacionalitzades al voltant del qual ha de pivotar en bona part el redreçament econòmic de la ciutat. Per això la nostra voluntat és participar en la creació d'un clúster agroalimentari amb seu a Reus que faciliti l'establiment de sinergies i contribueixi a assolir els objectius. El valor diferencial dels nostres productes és fora de dubte, i tenim l'empenta, la capacitat i una llarga tradició de treball en el context internacional que ens obren camí. I tenim també l'obligació i el repte de donar continuïtat a una història carregada de futur. Q

Abril

ESPECIAL NUTRICIÓ

2013

2014 Abril

19 ESPECIAL VANDELLÒS HOSPITALET

Promoció econòmica

Vandellòs i l'Hospitalet posa a punt els seus polígons industrials En els propers mesos s'enllestiran les obres de la xarxa de fibra òptica i de millora de la rotonda d'accés DANI REVENGA / VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT

L'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant té en la diversificació econòmica del municipi una de les màximes prioritats. Dins d'aquesta estratègia, una de les pedres angulars és el polígon Les Tàpies, una àrea d'activitat molt ben ubicada a la que s'està dotant de les màximes prestacionss per a que pugui atreure nova activitat econòmica. La nova xarxa de fibra òptica o la millora de la rotonda d'accés són dos exemples d'aquesta aposta.

"Sense un bon accés a internet es perden oportunitats i si el tens les opcions es multipliquen". Ho diu Miguel Ángel Garcés, regidor d'Ocupació i Emprenedoria de l'Ajuntament de Vandellòs i

l'Hospitalet de l'Infant. Garcés té molt clar que amb les noves prestacions del polígon Les Tàpies "serem atractius per a moltes empreses, especialment les tecnològiques, que ara no s'hi poden instal·lar perquè el nostre ample de banda és massa petit". Amb el projecte d'instal·lació d'aquesta xarxa, les obres del qual ja han començat, es passarà de disposar d'entre 2 i 4 megabits per segon a 100. Actualment s'estan implantant les canonades per on passarà aquesta xarxa. Es preveu que la fibra òptica pugui començar a donar servei l'últim trimestre d'aquest any. El projecte té un pressupost de 174.000 euros, que finança en un 90% la Diputació de Tarragona gràcies al seu Pla d'Actuació Municipal. El servei el gestionarà IDETSA, l'ens municipal que vetlla pel desen-

volupament econòmic de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. El regidor d'Ocupació i Emprenedoria assegura que "gràcies a aquest model de gestió, els preus seran el màxim d'ajustats que permeti la llei, fent-lo així accessible a les empreses que se’n vulguin beneficiar". Garcés afegeix que "la idea és que en el futur la xarxa de fibra òptica es pugui ampliar a usos residencials". Millora de l'accessibilitat D'altra banda, després de Setmana Santa està previst que comencin les obres de millora de la rotonda d'accés al polígon. El pressupost del projecte és de 100.400 euros i l'objectiu és millorar l'accés des de la carretera C-44. Se superaran així les mancances de la configuració actual, en què la poca agilitat dels moviments d'entrada i sortida crea situacions de

Primeres inversions a Les Tàpies II El model d'èxit de Les Tàpies I, inaugurat a mitjans dels anys 90 i que actualment compta amb una vuitantena d'emprses dins dels seus 200.000 metres quadrats, s'intenta reproduir a la seva expansió: Les Tàpies II. De moment ja hi ha prevista una benzinera i ja es tramita una inversió per crear un centre de pàdel. L'Ajuntament continua buscant noves activitats per

donar vida a una oferta de 100.000 metres quadrats de sol industrial. A banda de l'ubicació -al costa de l'autopista i a mig camí entre Barcelona i València- i les prestacions, el consistori ofereix subvencions per a activitats "d'alt impacte econòmic", és a dir, les que suposin un salt qualitatiu en la diversificació econòmica del municipi.

La rotonda d’accés a Les Tàpies.

La fibra òptica s’oferirà a preus ajustats i millorarà l’atractiu del polígon pels inversors congestió puntual de trànsit i sensació d'inseguretat. Per solucionar aquests problemes, es farà un nou ramal de sortida de la rotonda cap al carrer Gil Vernet sud i un nou ramal d'entrada a la rotonda des del carrer Gil Vernet nord. A més, es modificarà l'accés a la rotonda pel carrer Bonet Dalmau i se senyalitzarà el canvi de sentit del carrer Gil Vernet, que passarà a ser de nord a sud, entre els carrers Virgili Bellver i Bonet Dalmau i també entre els carres Bonet Dalmau i Ramon Jardí. Amb tot plegat

Col·laboració amb les empreses Les millores al polígon Les Tàpies són un dels primers fruits de la col·laboració entre l'Ajuntament i l'Associació Empresarial Les Tàpies, que queda regulada en un conveni signat el passat mes de febrer. L'acord busca potenciar el diàleg per tal de treballar plegats en accions de millora al polígon i en altres mesures que potenciïn la competitivitat de les empreses que hi estan instal·lades.

"millorarem la seguretat i la comoditat dels conductors que circulen pel polígon, i això és bo per a la gent que hi treballa però també perquè sigui més accessible pels clients de les empreses que hi estan ubicades", explica Miguel Ángel Garcés. Q

Abril 2014

20 ESPECIAL VANDELLÒS HOSPITALET

Entrevista per l'acció directa amb programes d'ocupació. Amb quins criteris?

Alfons Garcia Alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

‘S'ha perdut sensibilitat amb les zones nuclears’ D.R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT Alfons Garcia prioritza la diversificació econòmica en el seu programa de govern. Un procés nece essari als municipis nuclears i que tira endavant malgrat les retallades en els recursos que administracions i empreses del sector aporten a les arques municipals. - Els diners que perceben del sector nuclear s'han reduït en els últims anys. Com ho valora?

No ens agrada, però ho hem d'acceptar. El fet que les empreses nuclears ja no signin els convenis anuals de col·laboració amb el municipi no és bo perquè el territori estava satisfet amb la seva implicació. D'altra banda, la Generalitat els apuja els impostos que fan que 13 milions d'euros per cada reactor en lloc de quedar-se al territori se'n vagin a Barcelona. Hi ha un traspàs de riquesa derivada de les nuclears del territori a la Generalitat. Les tenim aquí, però els beneficis es reparteixen per tot Cataluna. - I no és l'única administració que no els cuida. L'Estat ja no els tracta com fa uns anys.. Lamentablement és així. Els fons

Garcia creu que les contrapartides de les nuclears s’han de quedar al territori.

de la Fundació Enresa han desaparegut de cop. I els diners que vam pactar amb el Ministeri d'Indústria per a impulsar la nostra diversificació econòmica encara estan bloquejats. Fa uns anys, si acollies una central nuclear se t'havia de compensar, perquè som zones estigmatitzades. Pel fet de tenir les centrals és difícil que hi hagi altres activitats econòmiques. Ara sembla que tot això estigui desapareixent. S'ha perdut sensibilitat amb les zones nuclears. - En aquest context, com veu el futur del sector ara que el govern del PP va obrir la porta a allargar la vida de les centrals? Nosaltres estem d'acord amb que s'allarguin, però sempre sota uns criteris de seguretat. El Consell de

Seguretat Nuclear ha de fer la seva feina i determinar si procedeix o no que les plantes continuïn funcionant. Pel territori seria positiu, perquè es mantindrien molts llocs de treball i tindríem més temps per treballar en la nostra diversificació. - Deixem la qüestió nuclear. Els seus plans de diversificació tenen un actiu com el polígon Les Tàpies. Per quin moment passa? Al polígon Les Tàpies I estem treballant amb l'associació d'empresaris per millorar-ne les prestacions. Ja s'està instal·lant la fibra òptica i en millorarem la mobilitat interna, per fer-lo més accessible. En definitiva, el volem fer més atractiu tant per als visitants com per als hipotètics inversors que

puguin estar interessats en instal·lar-s'hi. A Les Tàpies II ja hi ha prevista una benzinera que aviat entrarà en funcionament, i s'hi projecta una zona de pàdel. A més, al polígon de La Porrassa s'hi van inaugurar superfícies comercials de Lidl i Mercadona. Continuem buscant més inversions, però el moment és difícil. - Una altra línia de promoció econòmica és el suport als emprenedors... Si, des de l'Ajuntament donem el màxim suport a totes les iniciatives que hi ha. Però costa molt que els projectes es consolidin. El programa d'assessoria i acompanyament que fem des d'IDETSA és molt positiu, és una tasca que hem de continuar fent perquè és una de les vies per sortir de la crisi. - S'ha trencat la inèrcia d'estudiar per tenir un lloc de treball a la central que tenen municipis com els seus? Encara no, però tenim un problema més greu: els joves que surten molt formats i que no troben el seu lloc al mercat laboral. És una generació perduda, un problema greu. La central, com a gran focus d'ocupació, absorbeix puntual i parcialment aquesta oferta de professionals, però no els pot donar sortida a tots. - En la lluita contra l'atur aposten

El que intentem és repartir recursos entre els aturats, especialment entre dos col·lectius. D'una banda, les persones de més de 50 anys, que tenen molt difícil tornar al mercat laboral i que els perilla el dret a percebre una pensió digna. De l'altra, les persones amb càrregues familiars, a les que és prioritari ajudar perquè els menors que tenen a càrrec no els falti el més bàsic. - Un dels sectors potents és el del turisme. Els ha afectat la caiguda dels volums de turistes de l'Estat que s'ha registrat els últims anys? No l'hem notat tant com altres municipis de la Costa Daurada perquè el nostre model és de segona residència i això fidelitza molt. Tot i això, estem tractant d'afavorir inversions hoteleres que puguin diversificar el nostre turisme i atreure perfils amb més capacitat econòmica. Per això també estem centrats en posar en valor el nostres atractius. Un d'ells és la gastronomia, i per això apostem per la clotxa, perquè hi ha molta tradició i ens diferencia d'altres zones. Ens ha d’ajudar a captar nous turistes d’arreu del país, on se’ns coneix relativament poc. - Com veu el gran complex que s'està dibuixant al voltant de Port Aventura, amb inversions tan importants com BCN World i Ferrari Land? Tot el que potenciï la Costa Daurada ens afavoreix indirectament, perquè significa que vindran més turistes. I dins d'aquests, els que busquin indrets més tranquils i menys massificats poden venir al nostre municipi. Q

2014 Abril

21 ESPECIAL VANDELLÒS HOSPITALET

Emprenedoria

Més cobertura per als emprenedors Nous convenis i subvencions permeten ampliar el ventall de serveis als emprenedors de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant D.R / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Arrencar un negoci no és fàcil. Però a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, cada cop és menys difíccil. Els nous convenis subscrits, que permeten que el municipi s'adhereixi a la xarxa Catalunya Emprèn, i nous programes de subvencions com les que s'atorguen a la producció i venda de productes agroalimentaris són les novetats dels últims mesos, que s'afegeixen a un ampli ventall on també hii ha el Servei d'Assessorament a Emprenedors, el SAE, o l'oferta d'espais que configuren els vivers d'empreses o la zona de COWORKING 'La cowmunitat'.

L'empresa municipal IDETSA, l'Ajuntament de Cambrils i el Consell Comarcal del Baix Camp van acordar el passat 20 de desembre agrupar-se per col·laborar en el desenvolupament del "Programa de foment de l'emprenedoria del Baix Camp". El conveni preveu atendre un mínim de 100 emprenedors durant el desenvolupament del pla de treball anual, gràcies al personal especialitzat en l'assessorament i l'orientació. Aquest acord s'integra a la xarxa Catalunya Emprèn, que aglutina les iniciatives en aquest àmbit a tot Catalunya. En la mateixa línea, IDETSA ha signat també un conveni amb la URV. Gràcies a l'acord, els projectes empresarials de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant podran beneficiar-se dels serveis de la Càtedra d'Emprenedoria de la universi-

L’espai de coworking és un dels serveis que es donen als emprenedors.

tat, que ofereix diverses línies de suport als emprenedors. Continuen vigents els serveis municipals de suport als emprenedors, com el SAE, el servei d’assessorament que orienta els emprenedors en tot allò que necessiten saber per engegar un negoci. O l’oferta

El municipi s’ha integrat a la xarxa Catalunya Emprèn i al servei de suport a emprenedors de la URV

d’espais, amb les naus dels vivers d’empresa o la nova sala de coworking com a punt de treball cooperatiu. Suport a projectes agraris Pel que fa a les noves subvencions, l'Ajuntament ha creat una nova línia de suport als negocis que es dediquin a recuperar i comercialitzar productes agraris i forestals. Els ajuts, que oscil·len entre els 1.200 i 1.800 euros, s'ofereixen per cobrir un percentatge de les despeses pròpies de l'activitat agrària, les derivades de la transformació i comercialització dels productes i les que generin la recuperació del territori per a fer possible noves explotacions. Q

Abril 2014

ESPECIAL LA POBLA

Entrevista Joan Maria Sardà Alcalde de La Pobla de Mafumet

‘Les administracions han de ser valentes. Si volem que la gent treballi, hem de crear ocupació’

Joan Maria Sardà aposta per continuar impulsant el creixement demogràfic de La Pobla.

REDACCIÓ / LA POBLA DE M. La Pobla de Mafument és un municipi marcat per la seva proximitat al polígon químic nord. Això influ u eix positivament en la seva economia, com també la seva oferta de qualitat de vida en ple centre del Camp de Tarragona, que ha fet que en els últims anys hagi viscut un important creixement demogràfic important. - El sector químic és molt important per a l'economia del seu municipi. S'acaba de presentar ChemMed Tarragona, una nova plataforma per impulsar el desenvolupament del sector on La Pobla s'hi ha integrat. Com veu el seu futur?

El pes del sector químic és evident, no només en el nostre municipi sinó en el conjunt del territori. El 25 per cent de la indústria química de l'Estat Espanyol es concentra a Tarragona mentre que el 60 per cent de l'activitat del Port té a veure amb aquest mateix sector. Les xifres parlen per si soles i demostren el gran impacte que suposa el sector en el territori. I si el sector ja és prou fort per si sol, amb ChemMed Tarragona encara es reforçarà més, ja que aquest clúster de la química servirà perquè tots els agents implicats en el desenvolupament del sector uneixin esforços. Una unió de la que sense dubte tothom en traurà beneficis. - Què poden fer els ajuntaments com el seu per contribuir a dis-

senyar el futur d'aquest motor del territori?

Hem de ser capaços de facilitar l'activitat empresarial de les indústries que es vulguin instal·lar al nostre entorn. Els hem d'exigir l'estricte compliment de la legalitat i de les normes de seguretat, però no els hem de complicar la vida amb tràmits innecessaris o dificultats burocràtiques que no ajuden a res i dificulten el seu creixement i implantació. Si fem això, se sentiran ben acollides i afavorirem la seva instal·lació o permanència als nostres pobles.

‘ChemMed servirà perquè el sector químic sigui encara més fort gràcies a la implicació de tots els agents’ - Han mesurat l'impacte de la darrera parada de Repsol al municipi?

Mesurar l'impacte d'una parada és complicat perquè les persones que accedeixen al nostre municipi amb motiu d'aquests treballs fan ús de molts serveis. Alguns d'aquests no són pròpiament del municipi, com per exemple, els serveis de transport dels autobusos. Durant el mes i mig que va durar la parada, l'afluència de gent que arribava a La Pobla i feia ús dels seus establiments va

X.J.

ser molt gran. Pensi que alguns establiments de restauració, per exemple, van haver de doblar, i en alguns casos triplicar, el nombre de treballadors per fer front a l'augment de la demanda. Una altra consideració a tenir en compte, és la relativa al nombre de persones en atur del municipi que van ser contractades per a la parada, ja que les empreses que donaven servei a Repsol havien de contractar més gent. Així doncs, tot i no tenir una xifra econòmica exacta, puc dir-li que a La Pobla, estem molt satisfets de com va anar la parada. - Al marge d'aquest paper central que la química ocupa en l'economia del municipi, en quins altres àmbits treballa l'Ajuntament pel que fa a la promoció econòmica? Nosaltres volem promoure la bona salut de la nostra economia i és per això que treballem per enfortir qualsevol iniciativa que pugui beneficiar La Pobla i els seus habitants. Aquest és el motiu pel qual hem recolzat el ChemMed Tarragona i aquest és el motiu pel qual donarem suport a qualsevol iniciativa que ens ajudi a augmentar la visibilitat del municipi i per tant, a augmentar les nostres possibilitats de negoci. - Quin grau de diversificació tenen? Hi ha espai per a l'agricultura o el comerç en el model econòmic del municipi? El pes d'aquests sectors en la nostra economia del és molt més baix que el de la indústria per raons evidents, com per exemple, el fet que la major

2014 Abril

ESPECIAL LA POBLA

Entrevista part dels nostres terrenys es dediquen al sector secundari. Tot i això, tenim una economia diversificada en què també hi participen les activitats dels altres sectors. - Tenen programes de suport als emprenedors? Ara mateix no tenim cap línia engegada en aquest sentit però ens devem als nostres veïns i veïnes i, com dèiem abans, al nostre desenvolupament econòmic. És difícil que en un poble petit com el nostre existeixi normativa de recolzament a l'emprenedoria. El que sí que existeix, és una pràctica de recolzament permanent, és a dir, qualsevol proposta que rebem, la recolzem i l'adaptem a les necessitats del municipi. Permanentment, adoptem decisions que repercuteixen en benefici dels emprenedors del municipi o, com en el cas dels petits industrials, el comerç i la restauració, duem a terme campanyes de recolzament o accions directes que els portin beneficis. - Quines aportacions es fan des de l'Ajuntament en l'àmbit de la lluita contra l'atur? A La Pobla sempre hem defensat que la millor lluita contra l'atur és generant obra pública. Les administracions

La coberta de la pista poliesportiva ha estat una de les últimes inversions de l’Ajuntament.

‘La construcció d’equipaments ens permet lluitar contra l’atur i millorem el benestar dels veïns’ han de practicar amb l'exemple i han de ser valentes. No podem demanar que el teixit

empresarial arrisqui els seus actius, mentre nosaltres ens ho mirem des de la barrera. Si volem que la gent treballi, els hem de donar feina i per això, a La Pobla, no hem aturat mai la construcció d'equipaments que ens serveixen, d'una banda, per satisfer les necessitats dels nostres ciutadans i, de l'altra, per generar llocs de treball. - Quines són les prioritats del govern per aquesta legislatura? Fa poc, vam inaugurar la nova coberta de la Pista

X.J.

Poliesportiva, que ens permetrà fer ús d'aquest equipament sense haver de patir per les inclemències del temps. Ara, tenim en marxa altres projectes, com per exemple, la construcció del tanatori o la remodelació del casc antic. També estem ultimant els detalls del projecte que, per a nosaltres, és el més important: la construcció del nou edifici del CEIP. Per a nosaltres és fonamental invertir en el benestar dels veïns i veïnes de La Pobla, a través de la remo-

delació i construcció d'equipaments que els satisfacin. - El nou edifici escolar del qual parlava ara ha de permetre cobrir tota l'etapa educativa obligatòria. Com està el projecte? Esperem que la construcció del CEIP Mare de Déu del Lledó comenci immediatament. Aquest nou edifici del CEIP, substituirà l'actual, el qual s'ha quedat petit i no és ampliable. Arran d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat farem aquesta obra que permetrà que els alumnes de secundària de La Pobla es quedin cursant els seus estudis aquí i no s'hagin de desplaçar al Morell com fins ara. - En els últims anys La Pobla ha experimentat un notable creixement de població. La tendència continua? Com la canalitzen? El cens del municipi creix de manera constant i per a nosaltres és un orgull veure com La Pobla es fa gran. Tenim equipaments i serveis suficients per fer front a aquest creixement sense haver de rebaixar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, així que estem encantats de rebre nous veïns i veïnes al municipi. Q

Abril 2014

ESTIL DE VIDA

Sector náutico Fabián Escudé Gerente del CN Cambrils

‘El turismo busca sensaciones y experiencias; es justo lo que da la náutica’ ROBERTO VILLARREAL / CAMBRILS La Fira Marítima de la Costa Daurada abre sus puertas a mediados del mes próximo en Cambrils. Por de elegación municipal, el Club Náutico (CN) Cambrils, que además este año celebra su 50 aniversario, se vuelca en la organización de este evento diseñado para profundizar en la cultura náutica como mejjor modo de potenciar un sector estratégico para el futuro de los destinos turísticos. - ¿Por qué asumen ustedes la organización de la Fira?

Porque entendemos es muy beneficiosa para el municipio, ya que genera retornos importantes. En la Fira Marítima de la Costa Daurada, que se celebrará entre los días 16 y 18 del próximo mes de mayo, todo el sector náutico suma esfuerzos para crear un evento en el que todos los actores salen ganando. - El evento se ha ganado ya cierta solera… Se trata de la séptima edición, pero en un formato distinto, que profundiza más en las sinergias locales, las empresas náuticas (chárter, venta y reparación de

Parc Central inaugura una nova planta comercial REDACCIÓ / TARRAGONA

El centre comercial de Tarragona Parc Central va inaugurar una nova planta comercial de més de 7.000 metres quadrats, tres mesos després de la inauguració de les sis sales de cinema. Es culmina així el projecte d'ampliació del centre. Aquesta nova planta té el sector de la moda com a protagonista i incorpora botigues de marques de primer nivell com Desigual, Mayoral, Superdry, Botticelli, Phil Park, Brandi withloveby 393... A la planta també hi ha un nou establiment de Zara i un altre de H&M que, d'aquesta manera, es converteix en un dels més grans d'Espanya i serà el primer en tenir la secció Home. Q

Fabián Escudé explica los beneficios que aporta el sector náutico.

embarcaciones…), Estación Náutica, Club Náutico… Esta Feria es posible gracias al apoyo decidido del Ayuntamiento, que nuestro Club náutico lidera y canaliza, pero con la participación de todos en un comité organizador. - ¿Qué objetivos se plantean a corto y medio plazo? Existe un objetivo comercial evidente, pero también el de la promoción del ocio náutico, haciéndolo accesible a través de experiencias de iniciación, lo que llamamos bautizos, con todo tipo de actividades (vela, submarinismo, pesca, windsurf, etc) para atraer al público hacia la náutica. A veces

para vender un barco hay que empezar por una hora de paddlesurf. Hemos diseñado un programa y un montaje muy atractivo, totalmente gratuito, con charlas, exposiciones, proyecciones…. Otro aspecto muy relevante que nos interesa remarcar es la conservación de la náutica tradicional, que no se pierdan las tradiciones marineras de nuestra población. - Hasta la fecha han gozado de una importante éxito de visitas… Contamos con la ventaja de la ubicación del puerto y del Club, que es absolutamente privilegiada por la perfecta integración en el paseo marítimo, lo que nos garantiza un importante flujo de visitas.

Creemos que la Fira es la herramienta idónea para popularizar la náutica a medio y largo plazo, y el Ayuntamiento también es cada vez más sensible por lo que aportamos al municipio. - ¿Todavía hace falta mucha pedagogía en torno al sector náutico? Sin duda. En el pasado no hemos sabido transmitir bien, de modo que las instituciones no se atreven a incentivar un sector que todavía se asocia con el lujo. Se ve como algo absolutamente normal que exista el Plan Prever para estimular la venta de coches, pero muy pocos entenderían una medida así para las embarcaciones de recreo. Todavía hay una visión muy corta sobre el potencial de crecimiento y los beneficios asociados a la náutica. - Nuestra cultura del mar hace aguas… En Francia, por ejemplo, todos los niños navegan. Trabajan en la generación de una cultura náutica desde pequeñitos. La gente entiende que los niños de Vielha esquíen, por su entorno montañoso, pero es que en Cambrils, un pueblo costero, también se subvenciona antes el esquí que la vela. - ¿El mito de la inaccesibilidad de la náutica sigue vivo?

La Cambra de Comerç de Reus convoca els Premis a la Internacionalització 2014 REDACCIÓ / REUS

La Cambra de Comerç de Reus ha anunciat la convocatòria dels Premis a la Internacionalització 2014. Els premis neixen amb la voluntat de reconèixer aquelles empreses que s'han significat durant els últims anys en processos d'exportació. En paraules del president de la Cambra, Isaac Sanromà, aquesta activitat econòmica "ha estat cabdal a l'hora de confortar l'economia de la zona en una conjuntura com l'actual. Sense l'esforç i la dedicació d'aquestes empreses, afrontant missions d'aquestes característiques, els efectes de la crisi s'haguessin notat encara més en l'economia de la zona". En la mateixa línia es va expressar el regidor Marc Arza, que va voler posar en valor l'àmplia trajectòria que algunes empreses acumulen en aquest àmbit, el que demostra l'esperit inquiet i emprenedor que sempre ha caracteritzat el teixit productiu d'aquestes comarques. Els premis s'estructuren en diverses categories, segons els sectors: industrial, agroalimen-

tari, turístic, noves tecnologies, enològic, construcció i logístic. Paral·lelament, es va anunciar l'organització dels premis de periodisme per reconèixer aquells articles publicats en els diversos mitjans de comunicació que posen en valor la feina de les empreses exportadores. El lliurament de premis serà el dimecres 21 de maig al Teatre Fortuny i oportunament s'informarà del seu contingut. El termini d'admissió de candidatures finalitza el proper 28 d'abril i les bases es poden consultar a la pàgina web de la corporació www.cambrareus.org Q

Siguiendo con el ejemplo del esquí, es más barato el mantenimiento de un pequeño velero todo un año que una semana de esquí familiar. Ese 1% de megayates proyecta una imagen elitista, pero el 90% de los navegantes tienen embarcaciones de menos de 10 metros. Y luego está el tema de impuestos, cánones, tasas… que encarecen mucho la actividad y nos hacen menos competitivos que Croacia, Turquía, Italia o Grecia, entre otros países. - Una buena oferta náutica es un activo turístico de primer orden. El impacto económico y social de un puerto deportivo en su entorno cercano está perfectamente estudiado: gasto por tripulante, puestos de trabajo que se generan… No hay discusión sobre la calidad de este turismo. Además, hoy en día los destinos además de sol y playa, paisaje, cultura, etc- venden sensaciones y experiencias, que es justo lo que da la náutica. - Esta Fira Marítima 2014 coincide con el 50 aniversario del Club Náutico de Cambrils… De hecho está integrada en nuestro programa de eventos, junto a la Semana Catalana de Vela, la regata más importante que se celebra en Cataluña, con más de 600 embarcaciones, que celebraremos en los primeros días de mayo. A modo de contexto, un Mundial no llega ni de lejos al volumen de impacto social de este macroevento, que necesita 60 ó 70 personas para una organización profesional. El impacto económico estimado es de un millón de euros. Q

Homenatge del Col·legi d'Advocats de Reus a Miquel Benabarre

REDACCIÓ / REUS

El Col·legi d'Advocats de Reus va retre homenatge al Palau Bofarull a Miquel Benabarre, Secretari General d'Activa Mútua pels seus 25 anys de reconegut a l'entorn de l'advocacia laboralista. L'acte va ser aprofitat per donar la benvinguda als nous col·legiats i felicitar a altres lletrats amb trajectòria professional de 25 i 50 anys.Q

2014 Abril

25 ESDEVENIMENTS EMPRESARIALS

Formació

‘Benchmarking’, el repte de fixar-se en els que ho fan millor

Marta Domènech Gerent de l’Hostal Sport (Falset) Creació i promoció de producte

Parés i Aubia tanca el segon programa de formació amb 6 ponències sobre àrees diverses de l’empresa DANI REVENGA / LA SELVA DEL CAMP

L’assessoria d’empreses de Valls Parés i Aubia va reunir els alumnes de la segona edició del seu Programa de Gestió Empresarial per escoltar les ponències de 6 experts en diferents camps del món de l’’em-

presa. Es tractava de comparar les experiències de profressionals qualificats de diverses empreses del territori perquè serveixin de referència als alumnes d’aquest programa de formació adreça at a empresaris. La gestió de projectes, l’excel·lència, la promoció i creació de producte, la gesttió

La sessió es va celebrar a l’Hotel Mas Passamaner, a La Selva del Camp.

econòmica, els riscos laborals i l’accés al finançament bancari van ser les àrees triades per la seva importància en el dia a dia de les empresa. Les aportacions dels ponents van tenir un caire planer per tal que resultessin de la màxima utilitat als assistents a la sessió.

Els alumnes del Programa de Gestió Empresarial de Parés i Aubia.

Roger Mateu · Cap de sistemes de frens a IDIADA Fases per gestionar un projecte El que fem les grans empreses per optimitzar els nostres processos no és molt diferent de moltes coses que fan les empreses petites. Primer cal una avaluació de riscos, que ens ha de permetre identificar tot allò amb que pot alterar i dissenyar accions preventives. Després, hem de definir els rols i responsabilitats de l'equip, amb una matriu que ho deixi molt clar segons un quadre que descriu quatre nivells: Responsabilitat,

Aprovació, Suport i Informació. Ha d'haver-hi també un comitè de seguiment i direcció, un òrgan amb persones amb capacitat de decisió que asseguri el bon desenvolupament i eviti desviacions en costos o timing. Finalment, hi ha els índexs d'avaluació del projecte, que ens permeten objectivar el seu rendiment, ja sigui des d'un punt de vista financer, tècnic o de relació amb el client.

Josep Maria Altès · Ex responsable d’Excelència a Sant Gobain Com aconseguir l’excel·lència Per assolir l'excel·lència empresarial, perquè una planta o un grup de persones funcionin a màxim rendiment, la primera condició és eliminar les pèrdues dels processos. I per això cal organitzar, ordenar, netejar, estandaritzar i mantenir totes aquestes millores. Posteriorment, s'ha d'establir un pla d'auditories basades en els criteris de manteniment dels cinc punts anteriors, amb plans d'acció en els casos en que es detectin puntuacions baixes. L'èxit empresarial l'assolirem amb set pilars: la disponibilitat, la qualitat, el respecte al medi ambient, la flexibilitat, la seguretat, la innovació i tenir cura de l'equip. I hem d'estar molt focalitzats amb l'eliminació de pèrdues, ja siguin de disponibilitat, productivitat o qualitat. Totes tres són pèrdues de rendiment. A mesura que progressem aconseguirem millorar en nostre rendiment real.

Susanna Brescolí · Cap provincial d’Unipresalud La seguretat com a inversió Moltes pimes veuen els riscos laborals com un impost perquè no han patit accidentes ni malalties professionals. Un accident té costos: en diners, en producció, en incompliments de terminis i en imatge. Quan n’hi ha un, les diferències són enormes entre una empresa que fa els deures en prevenció i una que ho fa com un tràmit. La direcció s’hi ha d’implicar, però cal delegar. Un bon projecte és el resultat del treball en equip entre els servei de prevenció aliè, que guia i assessora l’organització, i que cal anar actualitzant en funció de l’evolució de de la integració de la prevenció dins l’empresa. Convé no oblidar al mar-que l’empresari té responsabilitats penals. Davant els riscos, ca car prioritats i prendre mesures. Fer-ho bé pot estalviar molts problemes.

El nostre hotel es va haver de reinventar després de l'incendi de 2007. Però vam aprofitar aquest moment de desgràcia per crear una oferta que s'ajustés a la demanda actual. I ho hem fet al voltant de l'enoturisme i els actius culturals, paisatgístics i històrics de la nostra comarca, el Priorat. El nostre model de negoci ens fa passar de ser un hotel a ser molt més: un dinamitzador actiu del turisme a la comarca. Això significa organitzar tota mena d'activitats al voltant del món del vi que portin gent a la nostra comarca i cooperar amb altres agents del territori. I per tenir èxit, necessitàvem sortir al món, per captar públic de tot arreu que estès interessat en el nostre producte. Ho hem fet gràcies a les xarxes socials, que ho fan possible de manera efectiva i amb costos reduïts.

Joan Amigó · Director financer de Ticnova Gestió econòmica Se sol dir que "el paper ho aguanta tot", per criticar als que fem els pressupostos perquè molts cops són difícils de portar a la pràctica. Però hem d'acceptar que els pressupostos es desvien. Tot i això, és una eina fonamental, és la nostra guia espiritual numèrica: alinea i mesura tots els components de l'empresa, ens permet comparar com estem fent les coses amb com pensàvem que les faríem, equilibrar despesa i ingressos... A l'hora de fer-lo, hem de tenir en compte els càlculs interns, però també previsions externes: com estarà el nostre producte, sector i el món durant l'any. És molt important que sigui realista i ben estructurat, amb molt control del detall de totes les partides tot i que després el document final resumeixi els números. I s'ha de seqüenciar bé, mes a mes, o fins i tot en períodes més curts, perquè ens ajudi a gestionar la tresoreria.

Antoni Solé · Director del Banc de Sabadell a Valls Com accedir al finançament bancari Els bancs avaluem la funcionalitat i la capacitat de gestió, és a dir, la persona: si estan formats, si tenen iniciativa, si treballen en previsió... És important que l'empresa compti amb una persona que representi tot això. El segon aspecte és la posició competitiva de mercat, fixant-nos en el producte, els clients i els proveïdors. Dins del capítol dels aspectes econòmics i financers, és important demostrar que el CASH FLOW de l'empresa perme etrà tornar el crèdit. També influeixen aspectes històrics, que ens donen informació sobre el rigor a l'hora de gestionar i tornar crèdits en el passat. I, finalment, és molt important la subjectivitat, si la persona que parla amb el banc transmet valors i credibilitat. Els bancs som empreses i donar crèdit és el nostre negoci, però hem de ser curosos. Per què el concedim, cal complir uns requisits.

Abril

2014

TRIBUNA

RECURSOS HUMANOS Roberto García Casado reivindica la importancia de tomar decisiones por uno mismo, aceptando el riesgo que ello supone y su imprescindible componente

instintivo. Una tendencia que va a la baja y que se está sustituyendo por la contratación de consultoras que toman decisiones en nuestro lugar.

Oráculos Los pueblos antiguos eran muy aficionados a las artes adivinatorias, y solían acudir a los templos para consultar sobre su futuro. ¡Qué halo de misterio e incertidumbre tan extraordinario! Buscar interpretaciones en la ambigüedad con la que siempre responden los oráculos da pie a todo tipo de decisiones. Decisiones a las que luego buscamos intencionalidades, más justificaciones que excusas, y menos enseñanzas. Buscar interpretaciones a lo que sucede también es bucear en nuestros deseos. El deseo de que las cosas sucedan de una manera nos inclina a pensar así, decidir así y actuar así. Decidir significa matar posibilidades, y se hace por convicción, por descarte o por instinto. Ante esto, la pasión exacerbada parece no ser buena consejera en la toma de decisiones; basta con leer a

Dan Ariely en De las Trampas del Deseo, cuando se pregunta en uno de los capítulos: ¿Decidimos lo mismo cuando estamos sexualmente excitados que cuando no lo estamos? La excitación acude de los mismos intestinos y en ocasiones del corazón. La ligazón de los deseos más primitivos y nuestras motivaciones, nos llevan a la acción del YA por encima incluso de objetivos a largo plazo, hacia la frontera de la gratificación rápida y muchas veces menor. La templanza griega sigue siendo una virtud, que en la empresa puede traducirse en equilibrio emocional. Y la prudencia, en su verbo provideo, ver de lejos, versa más sobre el futuro que sobre el presente, establece las conductas futuras, ordena situaciones que han de acaecer sin que sucedan por azar, acciones a ejecutar, y principios que mantener. Pero

esto va en contra de la rapidez; y la acción, mucha más acción, no nos deja tiempo para pensar, madurar, traducir nuestras historias. No vemos cordilleras sino montañas aisladas, y cuando esto sucede e iniciamos algo, en ocasiones una vez empezado ya no hay forma de pararlo. Un directivo toma decisiones constantemente, interrelaciona variables e información, reconstruye posicionamientos..., bajo la presión del tiempo y de recursos limitados. Con todo, hay algunos que hasta buscan significados y valores en ello, mensajes que lanzar a él mismo y a los demás, para después a toro pasado, escuchar aquello de: "yo en tu lugar hubiera…", "No sé cómo no valoraste…". Así somos. Los oráculos actuales expresan y legitiman nuestros deseos de pertenencia y seguridad. Basta pen-

INVERSIONES Victor Lopez advierte a los usuarios de banca que la reforma que se está tramitando hará que los depositos de los particulares respondan de los

agujeros de estas entidades. López recomienda apostar por entidades saneadas para evitar sorpresas desagradables.

Si usted tiene sus ahorros en bancos le conviene saber que… Si usted tiene depositado su ahorro en entidades financieras le convendría conocer la reforma que está a punto de aprobarse y que le afecta directamente como cliente. Para explicar la nueva reforma conviene recordar de donde venimos. Nuestro tejido financiero se basaba principalmente en bancos y cajas, estas últimas nacieron aproximadamente hace dos siglos con el objetivo de facilitar el acceso al ahorro y crédito a las clases populares. En los últimos años se "transformaron" en agencias de colocación de políticos y amigos donde "presuntamente" sus principales funciones eran aumentarse el sueldo, volver a aumentarlo, concebir abultados planes de pensiones

para su dorada jubilación y conceder préstamos a amigos afines sin ningún tipo de criterio. El resultado final ya lo conocemos, presidentes y consejeros de cajas forrados hasta las cejas, cuatro imputados y los contribuyentes a pagar la ineficiente gestión sin que aquí pase nada de nada.

Debemos dejar caer a las entidades ineficientes si queremos un sector financiero fuerte y sano

Cabe subrayar que no todas las cajas se han gestionado como un cortijo de la CCAA de turno. Siguiendo el guión impuesto por Europa el gobierno fusionó un buen número de entidades desapareciendo una parte significativa del tejido financiero que se habían gestionado sin control propio ni del órgano encargado de su supervisión, el Banco de España, que brilló durante todos estos años por su ausencia ¿Será que el responsable también era elegido por políticos? La consecuencia de tal negligente actuación condujo a la quiebra del sistema y Europa nos tuvo que rescatar obligándonos a prescindir de las cajas no sin antes pagar desorbitantes indemnizaciones a sus respecti-

sar en contratar a grandes consultoras o prestigiosas escuelas de negocio para por si acaso fallan las cosas, argumentar que el trabajo lo hizo X, y claro, es que lo dijo X. La gran diferencia reside en que los oráculos actuales sosiegan, ya que no debemos preocuparnos ni pensar en interpretaciones. Nuestros oráculos giran en torno a agencias de calificación, de rating, de riesgos (Standard & Poor's, Moody's, Dagong Global Credit Rating, etc). Sus calificaciones valoran el riesgo de impago, el deterioro de la solvencia del emisor…, y les creemos a ciegas. Otros oráculos giran en torno a esos generadores de opinión (think tank); o personas de prestigio y ascendencia que venden su palabra. Todos ellos nos siguen moviendo, y tomando decisiones por nosotros, que es más cómodo, claro, pues la incertidumbre nos pone enfermos. Hoy las ordalías, aquellas pruebas utilizadas en la Edad Media para comprobar si alguien era culpable, se traducen en nuestras organizaciones en muy poca o excesiva información, en inmediatez, renunciar a la congruencia, en pensar más en el accionista. Y cuanto más grande es la organización y más alto estás, más has de pisar fuego, por si no eres devoto creyente de nuestra cultura y confianza. Es evidente que nadie nos asegu-

ra el éxito, ni siquiera una decisión estudiada, serena, y ética. No es una promesa, como en el amor o el sexo. Nunca lo es. Casi que seguimos igual que los griegos, empeorando el desprestigio de los dioses, o cuanto poco, el de los oráculos; si bien continuamos buscando lugares délficos a los que acudir en manada. Pero a diferencia de ellos, nos estamos quitando la interpretación, y en el fondo el deseo, o dicho de otro modo: nos situamos en la frontera de la deshumanización del deseo. Vivimos

vos presidentes. También castigó a los ahorradores que fuesen titulares de acciones, participaciones preferentes y/o obligaciones subordinadas con una considerable quita y finalmente, ante la falta de recursos, el contribuyente fue obligado a completar la recapitalización mediante impuestos. Dada la magnitud del desastre y lo vulnerables que somos los ciudadanos ante la ineficiente actuación de nuestros políticos en la gestión de crisis financieras Europa pretende cambiar el procedimiento de rescates. La reforma tiene como objetivo que los contribuyentes NO vuelvan a pagar el hundimiento de las entidades financieras. Ahora bien, ¿quién pagará el coste del rescate? Principalmente los clientes. Si usted es cliente de una entidad que necesita ser rescatada como en su día pasó con Bankia, Catalunya Caixa, etc. le conviene conocer el orden de prelación ya que deberá "participar" en la recapitalización en función de las inversiones directas que mantenga en la entidad. El orden de prelación es el siguiente: capital propio de la entidad, accionistas, titulares de participaciones preferentes y subordinadas, tenedores de la deuda sénior y finalmente los depositantes recordando que, por ahora, se les garantizan

100.000 euros con cargo al Fondo de Garantía de Depósitos, aunque deben saber que este fondo carece de capital para cumplir sus obligaciones, ya se sabe, si no hay dinero no se paga. También "contribuirán" el resto de la banca. Una vez agotadas todas las partidas descritas anteriormente entrará en acción el nuevo fondo europeo de resolución. Si finalmente se aprueba la reforma será un importante paso adelante que beneficiará al conjunto de la ciudadanía. No podemos ser los paganos de los errores que cometen terceros en sus respectivas empresas privadas. Debemos dejar caer las entidades ineficientes si queremos un sector financiero fuerte y sano, de no ser así seguiríamos premiando la ineficiencia y las consecuencias serán devastadoras para el sistema. Recomendación: a partir de ahora su prioridad será conocer el estado de salud de su entidad financiera si quiere evitar que un rescate acabe con sus ahorros. Recuerde que cuando contrata, por ejemplo, un depósito por tiempo y rentabilidad determinada lo que está haciendo es concederle al banco un préstamo y por lo tanto si un día la entidad carece de recursos suficientes puede que no recupere su inversión. Q

Los oráculos actuales toman decisiones por nosotros, que es más cómodo, porque la incertidumbre nos pone enfermos

creyentes en los muros de las pantallas, escondiendo nuestra vacilación y los mismos miedos que los valerosos guerreros de la antigüedad. Seguimos necesitando-buscando seguridades, historias y tribus comunes y no comunes. Seguimos creyentes y necesitados de dioses y de leyendas. Ese es todo nuestro plan. ¡Qué poco hemos cambiado! Q

2014

Abril

TRIBUNA

ENERGIA Laia Pié Dols analitza els canvis normatius en el rebut de l’electricitat que entraran en vigor el mes d’abril i que es reflectiran en el rebut de maig. Pié dubta que els canvis tinguin una efectivitat real per reduir l’encariment

de l’energia elèctrica. En els casos de les tarifes planes, per exemple, adverteix del risc que contractar-ne una acabi suposant pagar més en lloc de l’estalvi que hauria de suposar pels clients.

I al final, com serà la nova factura de la llum? El 19 de desembre del 2013, van saltar totes les alarmes, el rebut de la llum tornaria a pujar. Aquest augment era degut a què, en el moment de finalitzar la subhasta, anomenada Cesur, per determinar el preu de l'energia (el tram alliberat del rebut de la llum), hi va haver un augment del 26.5% del preu del MW hora. Traduït això amb el preu final que paga el consumidor representava un increment del 10,5%. A part, si li sumem l'altre component del rebut, és a dir, la part regulada (peatges) que és fixada pel govern per poder cobrir el dèficit de tarifa, els costos de producció i transport de la llum, les primes al règim especial i a les renovables, s'havia de pujar un 1% més, així, doncs, el primer trimestre del

2014 es tindria que incrementar un 11%. Però finalment, el preu de la llum no va pujar aquest percentatge, ja que el govern va intervenir i la

Les tarifes planes en el rebut de la llum són un problema perquè les empreses intentaran aconseguir un marge per cobrir-se

Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va invalidar la subhasta elèctrica davant les sospites que es va inflar el cost de la llum. Aquest fet, va fer que el

govern mitjançant un decret llei (aprovat pel Consell de Ministres) anunciés que el consumidors han de pagar aquest primer trimestre, un augment d'un 2,3%, i que es crearia un nou sistema de facturació. En un principi, el nou rebut, es començarà a aplicar al mes d'abril i arribarà a les factures al maig. Segons el Ministre d'Indústria, José Manuel Soria, els consumidors tindran tres opcions diferents de facturació. En el primer cas, els clients podran firmar contractes bilaterals amb empreses comercialitzadores, una opció que actualment ja existeix. L'altra possibilitat serà firmar un contracte amb una tarifa plana per un període concret (s'està plantejant que sigui un any). I l'últim cas, els

consumidors pagaran en funció de la tarifa horària. Nomes es podrà aplicar aquest cas si es té un comptador intel·ligent (uns 7 milions de clients el tenen). Pels que no en tinguin, les factures seguiran sent de forma bimestral i el preu es calcularà mitjançant la mitjana d'aquell període. Però en realitat, això pot provocar un problema pel consumidor, ja que la tarifa plana pot ser que sigui més cara, degut a que les empreses comercialitzadores intentaran aconseguir un marge per poder-se cobrir, en el cas que els preus puguin pujar d'una manera que no havien previst. Per altra banda, la part variable de la factura dependrà del mercat majorista, cosa que pot provocar dubtes de si serà estable. En aquest sentit Indústria manifesta que la volatilitat del mercat farà variar molts pocs euros la factura i que aquestes mesures permetran disminuir el rebut de la llum un 3%, sempre que la part dels peatges no s'incrementin. Aquesta disminució afectarà a 16 milions d'usuaris. El govern deixarà un mes a les elèctriques perquè puguin adaptar-se, però les grans distribuïdores reclamen mes temps, com a mínim un any i mig. A finals de febrer, la CNMC va emetre un informe sobre el nou mecanisme per la fixació de preus de l'electricitat. En ell es diu que mitjançant aquest sistema s'acon-

seguirà una reducció mitja de la factura d'un 4,3%, i que s'ajusta més al cost real de la producció en el moment del consum. Això

Al final, el que haurem de veure és si realment el preu de la factura serà menor o si els canvis seran només un mal de cap pels consumidors

provocarà de que es pugui millorar l'eficiència energètica, econòmica i mediambiental del sistema i reduir les emissions de CO2. Per contra, va incloure que s'hauria de realitzar una feina important en explicar bé les diferents opcions als consumidors i millorar l'estabilitat dels preus, per evitar fortes variacions. Al final, el què haurem de veure és si realment el preu de la factura serà menor, com seran les tarifes planes i, si finalment, les elèctriques tornaran els diners cobrats de més. Esperem que tants canvis finalment no es converteixin en un mal de cap pels consumidors, en un mercat molt més volàtil que vagi provocant increments de preus continus, sobretot, en un país en que l'1,4 milions de llars s'han quedat sense llum per no poder pagar el rebut. Q

L’anàlisi

Marca Catalunya Vs Marca Espanya Intentem fer un exercici el màxim objectiu possible en relació a la marca Catalunya i la marca Espan nya per donar resposta a les recents paraules de l'Alt Comissionat per a la Marca Espanya, Carlos Esp pinosa de los Monteros. En aquestes declaracions s'afirmava que "dels 7.000 milions de persones que hi ha al planeta, més de 4.000 coneixen la marca Espanya i prop de 700 la marca Barcelona, però el nom de Catalunya no surt a les llistes". I la veritat és que segur que deu tenir raó en aquesta dada a.

Cal tenir en compte, però, que quan fem referència a països, territoris o ciutats, el mercats (la demanda) poden ser tant els residents estrangers quan pensen en un lloc on fer vacances, en un lloc on anar a treballar o a estudiar, en un lloc on situar les inversions, o també a l'hora d'escollir diferents productes als seus països (una melmelada o un cotxe, per exemple). Escollir el país on viatjar, on estudiar o on fer les inversions són decisions que es prenen poques vegades. En aquests moments, el consumidor pot fer un esforç en cercar

informació i contrastar la seva opinió. En canvi, la compra de productes és continua i, per això, el made in pren una importància diferent: ens diu si podem confiar en un cert producte, ens dóna unes garanties... Aquesta percepció que tenim del made in és una combinació de molts inputs al llarg de la vida: els cotxes que hem tingut, les notícies que sentim dels països, els personatges que són d'allà, les altres marques presents... Quan és parla de marques i de la seva força als mercats hi ha dues dimensions importants i molt diferents. La primera és la notorietat i la segona és el posicionament. Notorietat. La notorietat és la proporció del mercat que coneix la marca. La marca España és, de llarg, molt més notòria que la marca Catalunya. És un país membre de la UE, de la ONU, va guanyar el darrer mundial de futbol, és un dels països dels que més s'ha parlat durant la crisi econòmica... A més, quan es donen dades estadístiques, la majoria son a nivell d'estat. De fet, la història

recent és la història dels estats. Sobre el mapa d'Europa, qualsevol de vosaltres pot reconèixer multitud d'estats, però us serà més difícil si ho feu a nivell de regions. És fàcil assignar aliments a una sèrie de països (xucrut, rocafort, lambrusco). Però sabríem localitzar-los en regions concretes? D'altra banda, Catalunya no està present als organismes internacionals perquè és una regió dins d'Espanya. Fins ara, molts dels continguts que podrien haver-se generat com a marca Catalunya ho han fet com a marca Espanya. Per tant, la marca Catalunya, si neix com Estat o si es vol construir com a referent per al món, necessita generar una notorietat. És possible una Marca Catalunya dins d'Espanya? Igual de possible que una Marca Barcelona o una marca Costa Daurada. Però pel seu elevat desconeixement és una Marca que s'ha de construir gairebé des de zero. I això és sempre negatiu? Moltes empreses i grans corporacions ho fan amb freqüència quan volen crear una nova marca completament deslligada

de l'anterior, per sortir del posicionament de partida. De vegades, la mala imatge de la marca principal fa totalment necessari aquest recanvi. Quan es produeixen fusions d'empreses, per exemple: l'Estat va crear de zero, la marca Argentaria, totalment diferent a qualsevol nom de banc de l'època, com resultat de la fusió de diferents bancs estatals. I quan es va fusionar amb el BBV només en va quedar l'A. Recorden la marca Amena? I la marca Airtel? doncs les empreses en qüestió no van tenir problemes en canviar-les per Orange i Vodafone. I que me'n diuen de "Mr Propper ahora se llama Don Limpio"? Posicionament El posicionament ve donat pels atributs amb els quals s'associa una marca en relació als seus competidors. La marca Espanya va acompanyada de moltes coses

positives, en el camp del turisme, la industria agroalimentària, els esports... Però que està en declivi degut a la crisi i les seves causes i efectes: creixement desorbitat, el pes de la construcció, la poca planificació de les infraestructures, la corrupció generalitzada... També s'hi associen aspectes com la poca productivitat (de tots es coneguda la "siesta" i la "fiesta"). A la vista de tot això, podem concloure que la marca Espanya va estar en els punt just quan va arribar la crisi. En canvi, ara està retrocedint. La marca Catalunya, tot i haver de néixer de zero, pot lligar-se de seguida a aspectes molt positius i hauria de planificar com alliberar-se dels negatius. Començar una marca de zero presenta la gran dificultat de donar-se a conèixer, però també presenta la possibilitat de planificar-ne els principals atributs, com a lloc on treballar, fer negocis, turisme i referència pel made in. Q

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · continguts@indicadordeeconomia.com · comercial@indicadordeeconomia.com · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

El éxito de una idea que empezó cuesta arriba En 2010 recibió de manos de los Príncipes de Asturias el Premio Empresa otorgado en el marco del primer Foro Impulsa. Un año después fue distinguido por el prestigioso MIT (Massachusetts Institute of Technology) como 'Innovador del Año'. Le han llamado el Bill Gates catalán y también le han comparado con Zuckerberg, el gurú de las redes sociales… A sus 25 años, es lo más parecido que existe en Cataluña, y probablemente en España, a esos jóvenes visionarios capaces de crear grandes empresas tecnológicas (Facebook, Twiter, Whatsapp) a base de talento, intuición y mucho trabajo. Acaba de vender a Teléfonica -el precio no ha trascendido- su proyecto eyeOS, un concepto pionero ideado cuando todavía no se había inventado el término cloud computing (prestación de servicios en la 'nube', un servidor al que se accede desde cualquier ordenador conectado a internet) que comenzó a desarrollar años antes que otros gigantes como Google. Lo que comenzó como una idea para no tener que moverse de casa de su amigo Marc Cercós -y subir la empinada cuesta que los separaba en su Olesa de Montserrat natal- cuando se olvidaba archivos en casa, ha terminado en uno de esos pelotazos por los que suspiran miles de chavales que sueñan con llegar a rentabilizar algún día las pequeñas start-ups a las que se dedican en cuerpo y alma. Tras nueve años desarrollando eyeOS, acaba de presentar a nivel internacional su nuevo 'juguete', una empresa dedicada a convertir las buenas ideas en realidad que ha bautizado como Ideafoster. No para. Desde 2011 participa también en Bananity, la red social temática que aglutina usuarios en función de sus intereses personales. Pau García-Milà, empresario informático

"Vivo fracasos cada semana, y todos me enseñan algo" Pau García-Milà es un activista radical de la emprendeduría. Ha escrito tres libros sobre el tema, colabora en espacios de radio y televisión, y no duda en acudir si se le requiere para aportar su granito de arena y su experiencia en eventos para levantar el ánimo a a empresarial. Acaba de estar en quienes se lanzan a la aventura -Al examinar tus intervenciones en público, da la sensación de que no conoces el miedo escénico. ¿Ese descaro es innato?

Desde siempre me gusta hablar en público. Con 15 años ya hacía un programa en Olesa Ràdio, y desde que empecé eyeOs hablaba en público para presentar el proyecto, de modo que vas perdiendo miedo y acostumbrándote. Poco a poco. -Trabajo, conferencias, libros, cursos... serías el hombre-anuncio ideal para una marca de vitaminas... ¿de dónde sale esa energía creativa? La energía no se saca, no se busca… yo creo que la tengo desde siempre. La clave, lo importante de verdad, es hacer o que te gusta, y a lo largo del tiempo he tratado de hacer precisamente esto, lo que realmente me apasiona en cada momento. Así consigo dar siempre el 100%. He tenido la suerte de poderlo hacer. -EyeOS, una start-up comprada por un gigante como Telefónica… ¿Eres consciente de que encarnas el sueño de miles de emprendedores? No sé si encarno el sueño de miles de emprendedores. Sólo de pensarlo me da un poco de vértigo. Como te digo he ido haciendo cosas, y particularmente en eyeOS hemos trabajado poco a poco para ir avanzando, sin prisa pero sin pausa, aprendiendo, creciendo, y al final ha llegado la noticia de Telefónica. -Representas frescura, desenfado, espontaneidad... ¿Cómo se aprende a convivir con una multinacional como Telefónica? No tengo ni idea. A pesar de que se vea a Telefónica como a una gran empresa, al final tiene muchas dinámicas de start-up en ciertos departamentos. Mi papel en eyeOS a partir de ahora será más desde un punto de vista de asesoría externa, pero estoy completamente seguro que mis compañeros no notaran el estar integrados en

Soldenit (Reus) invitado por WOW (We Own the World), una platama cuyo objetivo es promover comunidades locales de emprenform dedores y que, entre otras actividades, organiza una programación de encuentros por la que han pasado voces tan destacadas como la de Xavier Verdaguer, Jordi Valls, Sara Werner o el propio Pau.

Telefónica, pues sabe lo que es eyeOs, y le mente de emprendedores de Cataluña. interesa mantener este espíritu que tene- Nunca dejarás de encontrar algo que te mos desde siempre. motive. - ¿Te deja un sabor agridulce la emancipa- -No acostumbras a renunciar a tus vaqueción de la 'niña de tus ojos'? ros y a tus bambas, ¿alguna vez te han traPara nada. Desde hace años he sido cons- tado de imponer corbata y traje? ciente que tenía que rodearme de gente El traje alguna vez ha tenido que ganar por mejor que yo. Hace años busqué un CEO obligación. La verdad es que descubres para que dirigiera la empresa, y otra gente que hay sitios en este país en los que, litepara desarrollar los distintos departamen- ralmente, no entras sin traje y corbata. Pero tos. La dejo en buenas manos, ¡no tengo cuando he subrayado este detalle era para remarcar que lo importante es que cada ninguna duda! -En nueve años has atravesado momentos uno sea lo que quiere ser, no lo que otros felices y también algunas frustraciones... quieren que sea. Empleas con frecuencia la palabra perse- - También eres ejemplo del perfecto autodiverancia, ¿en tu rincón nadie tira la toalla dacta, y seguro que algún chaval te mencuando vienen mal dadas? 'No se trata de tirar la toallo o no, es luchar, No se trata de tirar la toalla o no, es tener al lado a gente que te empuja a seguir si luchar, tener al ve que la estás a punto de tirar’ lado a gente que te empuja a seguir si ve que la estás a punto de tirar. Es trabajar, ciona cuando sus padres le aprietan con trabajar y trabajar. Contarlo puede quedar los estudios... ¿qué le dirías? pedante, hay mucha gente que lo pasa mal, Que no haga como yo. Al final estudié en mucha gente que hace cosas que les apa- Cambridge un curso de emprendeduría y sionan, que quiere, pero que fracasan. De un MBA en ESADE. Yo nunca he dicho verdad que los admiro. Yo he tenido la que esté orgulloso de dejar los estudios. Fue una cosa que me encontré por el suerte de poder seguir y tirar adelante. -Con tu juventud ya posees fama, dinero (es momento que atravesaba eyeOS y pasó, sin de suponer que la venta de eyeOS haya más. No fue algo buscado. supuesto una alegría para tu cuenta -He leído en tu blog que a veces hay que corriente...), ¿cuáles son los estímulos que parar y reflexionar, antes de seguir adelante. En tu caso la pausa ha sido brevísima, te hacen seguir arriesgando? Los estímulos surgen cada día de la cosa pues ya estás de lleno en Ideafoster... más absurda que te puedas imaginar. Hace Todo tiene su momento, y a pesar de todo, unos años, un mediodía, se me ocurrió con lo de Telefónica no ha ocurrido de un día un amigo hacer un programa de radio. para otro. Parar y reflexionar cuando estás ¿Era para ganar dinero? No. Simplemente en tu zona de confort es la mejor opción pensábamos que teníamos algo que con- para tomar decisiones correctas, y es lo que tar, y estuvimos dos años y medio cada sába- he tratado de hacer siempre que he podido, en lugar de descansar, haciendo radio do. en directo en el primer programa única- -Ideafoster, la herramienta definitiva para

los 'ideadores' perezosos y... ¿con mucho dinero para invertir?

No tiene por qué. Una buena idea puede costar mucho dinero o no. Depende de lo que se quiera hacer. Lo que buscamos con Ideafoster es ayudar a aquellos que tienen una idea pero no saben dónde dirigirse y/o no tienen posibilidad de dedicar el 100% de su tiempo a llevarla a la realidad. Es muy fácil decirle a alguien que deje su trabajo para emprender, pero no todo el mundo lo puede hacer. - Las buenas amistades y las relaciones humanas han sido claves en tus proyectos. ¿Se puede alcanzar el éxito sin pagar peaje en lo personal? Está claro que no. Lo que haces te condiciona en lo personal y debes saber encontrar un equilibrio en todos los campos. Creo que en este sentido me puedo sentir muy satisfecho por la gente que me ha rodeado a lo largo del tiempo. Sin duda me han ayudado muchísimo. -Planteas los fracasos y los errores como la mejor escuela de negocios. ¿Cuál de los que has cometido se te ha quedado más grabado y te ha enseñado más? No te puedo decir uno, todos enseñan algo... He fracasado en muchas cosas. Entiendo el fracaso como los errores que se cometen en el día a día, no como algo totalmente trágico y rompedor de lo que uno no puede recuperarse. En este sentido, vivo fracasos cada semana: objetivos que me pongo que no consigo superar, ideas que no consigo desarrollar… -Talento, autoestima, capacidad de esfuerzo... ¿qué mezclarías en el código genético del emprendedor? Esos ingredientes que citas, más ilusión, ganas, perseverancia, hacerse el sordo a veces, escuchar otras, todo bien agitado en una coctelera para tener el mejor resultado. Q

paugarciamila.com

Text: Roberto Villarreal / Reus Foto: Xavi Jurío