Page 1

Dibuixam un conte 8.indd 3

8/5/19 10:11


Primera edició: maig 2019 Edita: Fundació Adsis C/Assaonadors, 20, baixos, 08003 Barcelona www.fundacionadsis.org Disseny gràfic: Martí Riu Impressió: Gràfiques Alpres D.L.: M-10724-2019 DIBUIXA’M UN CONTE 8

Dibuixam un conte 8.indd 4

8/5/19 10:11


Les escoles Nabí, Encants, Llacuna del Poblenou, Antaviana, Drassanes i Jacint Verdaguer de Barcelona i Rajkiya Balika Uchh Madhyamik Vidhyalay Beawar, Rajkiya Balika Uchh Madhyamik Vidhyalay Jivana, Podar World School NH-8 Ankleshwar, Podar World School Nagpur, Podar World School Jaipur i Govt. Girls Senior Secondary School Kota de l’Índia us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, jugant, escrivint i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi i que us convidi a pensar, parlar i somriure.

,

,

,

, ,

,

,

,

,

, ,

5 Dibuixam un conte 8.indd 5

8/5/19 10:11


DIBUIXA’M UN CONTE – «JUNTS/ES» – (Barcelona-Índia) Contes populars Durant aquest curs escolar 2018-2019, hem continuat apostant per donar valor a la gran riquesa que comporta posar en contacte diverses cultures, que tenen molts aspectes ben diferents i moltes coses que s’assemblen molt, perquè les persones d’aquí i d’allà tenim moltes coses en comú. En aquesta edició, hem intercanviat contes populars sis escoles de Barcelona amb sis escoles de diversos indrets de l’Índia.

el projecte a l’alcalde i autoritats de la ciutat i els va agradar molt.

Aquest llibre que estàs llegint recull uns quants resultats d’aquest intercanvi. És el dissetè exemplar de la col·lecció del projecte i ha estat producte d’un treball col·laboratiu entre les dotze escoles participants, diverses entitats i persones col·laboradores.

Les famílies també han estat molt actives durant aquest intercanvi. Algunes mares i pares s’han fet presents a les aules, van ensenyar la tècnica de la henna, l’elaboració d’una beguda de l’Índia, van fer tallers amb els infants per decorar l’escola per celebrar el Diwali (festival de les llums) i el Holi (festa de primavera). Així mateix, van organitzar la festa de final de curs, inspirada en elements de la cultura índia: balls d’infants i de mares de família, músiques, tallers diversos (henna, bollywood), etc.

Enguany ha estat molt simpàtic poder parlar directament els infants de les escoles de tots dos països, per Skype; es van fer preguntes i es van explicar coses del seu dia a dia, així com curiositats d’aquí i d’allà, fins i tot en una escola van acabar la conversa cantant-se cançons en hindi i català.

A més d’enviar-se mútuament contes populars, han passat moltes coses. L’intercanvi ha motivat els infants de Barcelona a aprendre més anglès per poder comunicar-se millor, també han fet diversos i divertits tallers a les aules animats per la Deepti, com ara, de matemàtiques vèdiques, de jocs tradicionals de l’Índia, de dibuix Warli, de cal·ligrafia hindi, d’estampació de roba (block painting), etc.

Després d’aquest temps compartit, hem conegut la cultura de l’Índia i ens sentim més a prop d’aquell país. Ara veiem els nostres companys i les nostres companyes d’escola i les seves famílies d’aquesta procedència com a persones ambaixadores de tanta riquesa, a les quals podem preguntar i de les quals podem aprendre moltes coses.

Per part de l’Índia, el dia 15 de febrer 2019 van publicar una notícia en un diari local (Danik Bhaskar) de la ciutat de Kota sobre el projecte «Junts», tot explicant diverses activitats realitzades en el marc d’aquest.

AMPA de l’Escola Drassanes Fundació Adsis Consorci d’Educació de Barcelona

També sabem que l’escola participant de la ciutat de Kota, guanyadora d’un premi local, va presentar

6 Dibuixam un conte 8.indd 6

8/5/19 10:11


-

7 Dibuixam un conte 8.indd 7

8/5/19 10:11


, " ,

," , ,

! , , ,

-" , ,

" ?" , 8

Dibuixam un conte 8.indd 8

8/5/19 10:11


,"

-

,

?À

? ,

, ,

, ,"

, . , "

, . ,

9 Dibuixam un conte 8.indd 9

8/5/19 10:12


El noi mandrós H

minut, s’aixecava del llit i venia algú corrents per servir-lo, i ell no podia fer res. Van passar uns quants mesos més. Ara a en Gopal aquesta vida li semblava molt pesada; la vida i les comoditats del cel li semblaven avorrides i no podia dormir. Ara volia treballar en alguna cosa, així que va anar a veure l’àngel i li va comentar:

i havia una vegada un noi, en Gopal, que era molt mandrós, no li agradava gens treballar. La seva família estava farta d’aquest hàbit seu. Ell sempre somiava tenir una vida en què pogués dormir tot el dia i tenir de tot sense aixecar-se del llit. Però això no va passar mai. Un dia, en Gopal es mor, i després de la mort arriba al cel. En Gopal troba el cel molt bonic, mai havia imaginat que fos tan bonic. I va pensar que tant de bo hagués vingut a aquest lloc tan bonic abans.

—Jo ja he vist tot el que volia, he tingut tot els luxes, però ara vull treballar, perquè així no puc ni dormir.

«Era a la terra, on havia de treballar sense més, però no passa res; ara sóc aquí i gaudiré de tot això», va pensar. I mentre pensava en tot això, arriba un àngel i el porta a un llit d’or i diamants, alhora que li diu: —Descanseu aquí; tot el que vulgueu i desitgeu ho tindreu sense aixecar-vos del llit. En sentir-ho, en Gopal es va posar molt content. «Per fi el meu somni es fa realitat!», va pensar. Dormia nit i dia; si necessitava res l’hi portaven al llit, i així van passar uns quants dies. I al cap d’aquests dies es va començar a avorrir d’aquesta rutina. No el deixaven en pau ni un

10 Dibuixam un conte 8.indd 10

8/5/19 10:12


L’àngel li digué:

L’àngel, en veu baixa, li digué:

—Però us van portar aquí per descansar, no era aquest el vostre somni? Ho sento, però això no ho puc canviar.

—Vós on us penseu que sou, al cel o a l’infern?

En Gopal s’enfadà i li va dir:

—No entenc res.

—Home, que estrany; jo demano de treballar i vostès no em deixen… Serà millor que m’enviïn a l’infern.

—El veritable cel és on un pugui treballar i gaudir i viure amb els seus éssers estimats. Quan éreu a la terra, vós no volíeu treballar, només volíeu descansar. Ara que sou aquí podeu descansar, però ara no voleu luxes del cel i voleu treballar —digué l’àngel.

I en Gopal va contestar:

En Gopal va continuar: —Ara ho entenc: un ha de treballar a l’hora de treballar i descansar quan sigui l’hora de descansar, cada cosa al seu just temps. Quan no ho fem bé, la vida es torna avorrida, i la luxosa vida del cel es converteix en l’infern. En Gopal estava trist, volia canviar però ja era massa tard. Moralitat: hauríem estudiar a l’hora d’estudiar i jugar a l’hora de jugar, cada cosa al seu temps.

11 Dibuixam un conte 8.indd 11

8/5/19 10:12


Els Tretzevents se’n van d’excursió H

ola! Som els nens i nenes de la classe de Tretzevents. Sabeu una cosa que ens agrada molt? Anar d’excursió al parc i a la muntanya amb els companys i companyes de la classe.

L’Elliott, el senyor de la masia, en veure tots els animals escampats pel camp es va enfadar molt i va començar a seguir l’autocar. Quan marxàvem, el Jan va treure la seva guitarra perquè cantéssim cançons plegats. Però la Maia, la Janna i la Lina tenien una altra feina: dir adéu al senyor de la masia, que era tan «simpàtic» que va sortir a acomiadar-nos. Les gallines també ens seguien. Quina manera de córrer!

Les mestres ens esperen a les 9 del matí molt puntuals al pati per agafar l’autocar. La Noa, la nostra tutora, mentre passava llista es va adonar que faltava l’Helena, perquè va marxar de viatge a l’Argentina amb la seva família. L’Àlex portava la seva càmera de fotos, i la portava ben agafada per no perdre-la. El Florián Maltez i l’Unai Lázaro portaven la pilota de futbol amagada dins la motxilla. I el Guillem estava molt content carregant els seus binocles. El viatge en autocar va ser guai, però la Mònica i el Leo es van marejar i el conductor, l’Èric, va ser tan amable que va frenar l’autocar perquè els toqués una mica l’aire. La Paola i la Milena van aprofitar per jugar a fet i amagar amb la Candela. Mentrestant, l’Enea i l’Unai Rubinat van baixar de l’autocar perquè van veure uns conills tancats a una gàbia i van decidir alliberar-los per poder jugar amb ells. La Mila, la Wanda i l’Aisha es van adonar que també tenien gallines tancades a un corral i els va fer molta pena i les van deixar lliures. 12 Dibuixam un conte 8.indd 12

8/5/19 10:12


El pagès David ens va demanar que l’ajudéssim. Va lligar unes cordes a les potetes que ja sortien i va dir-nos que estiréssim. I… uf!, quin tip d’estirar, sobretot en Biel, que era molt forçut, i… ho vam aconseguir! El vedell era molt bonic i s’apropava a la vaca. El pagès David ens va dir que buscava l’escalfor de la mare. —Quin nom li posarem? —vam preguntar nosaltres. Llavors la Naima va proposar que es digués Leo, com el nostre amic, ja que era el més gran de la colla. El pagès ens va dir que l’havíem ajudat molt i que ens convidava a casa seva a berenar. I mentre ho preparava tot, ens deixà jugar a fora, però el Leo estava tan emocionat amb el vedell que no se’n volia separar. A la fi arribàrem a una esplanada molt gran i molt verda on hi havia algunes masies, que són les cases de pagès típiques de Catalunya. A prop d’una d’elles se sentien xiscles i tots els infants de Tretzevents vam córrer per veure què passava. Era una vaca que havia de fer néixer un vedellet, però el vedellet no acabava de sortir. El David, que era el pagès, estava molt preocupat. I l’Àlex va córrer a fotografiar-ho tot, mentre el Guillem ho observava a través dels seus binocles.

La masia era preciosa. Tenia una taula molt llarga on ens van fer seure. I el berenar era d’allò més bo: vam menjar pa amb xocolata, i per beure, llimonada. L’excursió va acabar cantant una cançó tots junts, i com que es va fer de nit vam decidir quedar-nos-hi a dormir amb tendes de campanya. I l’endemà vam anar amb l’autocar fins a l’escola. 13

Dibuixam un conte 8.indd 13

8/5/19 10:12


!

? 9

-

;

,

,

,

, "

"

,

,

:

14 Dibuixam un conte 8.indd 14

8/5/19 10:12


!

!

, ! . ?

.

! ,

.

,

15 Dibuixam un conte 8.indd 15

8/5/19 10:12


,

(

-

)

113o ( )

,

'

'

16 Dibuixam un conte 8.indd 16

8/5/19 10:12


(

-

( )

)

17 Dibuixam un conte 8.indd 17

8/5/19 10:12


El valent Tejaji E

La sogra es va enfadar molt amb en Tejaji, i ell també s’enfadà molt amb ella pel tracte rebut i se’n va anar. Llavors la sogra s’adonà que aquell cavaller era el seu gendre; li va anar al darrere i li demanà disculpes, però ell va continuar enfadat.

n Tejaji és adorat en forma d’ídol popular i de protector de vaques a les províncies de Rajasthan, Madhya Pradesh i Gujarat. La pagesia adora en Tejaji per al benestar del seu cultiu. En Tejaji va néixer al districte de Nagaur, a Rajasthan, el 1130. En aquells temps en aquella regió les noces es duien a terme quan els contraents eren nens petits, i quan arribaven a l’edat d’adults començaven a viure junts. Una vegada, quan en Tejaji estava treballant al camp amb els seus familiars, la seva cunyada, que hi duia el dinar cada dia, aquell dia va arribar tard, i en Tejaji, que tenia molta gana, es va enfadar amb ella. La cunyada li va replicar que si volia dinar a l’hora, que fes venir la seva dona des de casa dels seus sogres, on ella vivia en aquell moment. Com que en Tejaji era un nen petit quan van casar-se, no en recordava res, ni del seu casament ni de la seva esposa. En Tejaji va demanar l’adreça de casa dels seus sogres, va pujar dalt del cavall i va anar de dret cap al poble de la seva dona sense menjar ni beure. Quan en Tejaji arribà als entorns de casa de la seva dona, en aquell moment la seva sogra estava munyint les vaques, però amb el soroll del cavall les vaques es van espantar i el recipient de llet va caure a terra. 18 Dibuixam un conte 8.indd 18

8/5/19 10:12


En aquell moment va arribar la seva dona, que va parlar amb ell i li digué que es quedaria al poble, però a la casa de la seva parenta. Aquesta parenta tenia moltes vaques, i a la nit, quan tothom dormia, van anar-hi uns lladres i van robar totes les vaques.

Quan en Tejaji sentí el soroll i es va assabentar del robatori, va anar al darrere dels lladres. Tot perseguint-los va passar per un bosc on veié una serp que era a punt de cremar-se en un foc. En Tejaji la va treure del foc i li salvà la vida, però la serp li digué que el volia picar. En Tejaji li va demanar que s’esperés, perquè primer havia de rescatar les vaques de mans dels lladres, i va prometre que tornaria. Després d’una lluita acarnissada amb els lladres, en Tejaji va aconseguir salvar les vaques i tornà cap al poble. Al camí hi havia la serp esperant-lo, i en Tejaji, tal com havia promès, li digué que ara ja el podia picar. La serp li contestà que com que en Tejaji tenia el cos ple de ferides, no hi havia lloc per picar-lo. Llavors en Tejaji va treure la llengua i la serp el va picar allà. En Tejaji morí per la picada, però abans la serp li digué que per haver estat valent i haver complert la seva promesa, a partir d’ara tothom el veneraria, i seria el protector de les persones contra les picades de les serps, i també el protector de les vaques. Des de llavors és considerat a la zona rural de Rajasthan com un heroi local i un sant. Cada any a finals d’agost a tot Rajasthan i especialment al poble de Beawar se celebra una gran fira en honor del gran Tejaji. 19

Dibuixam un conte 8.indd 19

8/5/19 10:12


El príncep granota H

i havia una vegada una princesa que jugava amb la seva pilota d’or al jardí del palau i va tenir la mala sort que la preciosa pilota, botant i rebotant, va anar a caure al pou. Ella es va abocar al pou per intentar recuperarla, i amb gran sorpresa va veure que de l’aigua en sortia una granota molt lletja que li deia: —No ploris, princesa. Si promets asseure’m a la teva taula, deixar-me menjar al teu plat d’or i deixar-me dormir al teu llit, et tornaré la teva bonica joguina. La princesa va agafar la pilota i va marxar corrents cap a palau, oblidant completament la promesa que acabava de fer a la granota del pou.

La princesa ho va prometre i en aquell mateix moment la granota va sortir del pou amb la pilota d’or a la boca.

Aquella mateixa nit el rei, el pare de la princesa, celebrava una gran festa a palau. Quan la festa i el banquet havien arribat al moment més important, es van sentir uns cops a la porta i una estranya veu va raucar: —Princesa, has donat la teva paraula i ara has de complir el que has promès. La princesa, espantada per aquella horrible granota, va demanar ajuda al seu pare, però el rei va dir: —La paraula reial ha de ser mantinguda. Si has fet una promesa, respecta-la! 20 Dibuixam un conte 8.indd 20

8/5/19 10:12


Així doncs, la pobra princesa no va tenir més remei que posar-se la granota a la falda i deixarli menjar el que volgués del seu plat. Li feia tant de fàstic que va perdre la gana i ja no va menjar res més durant la resta del banquet. La festa va continuar normalment; el rei i els seus convidats anaven menjant, rient i xerrant, una mica sorpresos de veure una granota que menjava amb molta gana del plat de la princesa. Quan la granota ja estava ben tipa, després de fer un bon rot, va raucar:

—Estimada princesa, perdona que t’hagi fet passar aquesta mala estona, però una bruixa malvada m’havia embruixat amb aquest terrible malefici. Només podia alliberar-me’n si una noieta complia els meus desitjos. T’agraeixo de tot cor que hagis trencat l’encantament de la bruixa. Ara t’explicaré la meva història…

—Tinc son; princesa, porta’m al teu llit! La princesa va sortir corrents cap a la seva habitació fugint de la granota, que la seguia fent grans salts. La princesa va tancar la porta ràpidament, però la granota va poder-hi entrar a l’últim moment i va posar-se dins del llit sense que ella se n’adonés.

La princesa va passar tota la nit escoltant el príncep i tot conversant. Ja començava a clarejar quan van arribar al final de la història del príncep granota. En aquell moment, la princesa i el príncep ja estaven profundament enamorats.

La princesa es va ficar al llit i intentava dormir quan va descobrir que dins del llit hi havia la granota. Esgarrifada, va agafar-la amb la punta dels dits i la va llançar amb força a terra.

De bon matí el príncep va demanar la mà de la princesa al rei. El rei hi va accedir, i al cap de poc temps la princesa i el príncep granota es van casar i van viure feliços tota la vida.

I de sobte es va produir un fet meravellós: la lletja granota es va convertir en un bell príncep que li va dir amb una veu preciosa: 21 Dibuixam un conte 8.indd 21

8/5/19 10:12


, ,

, :

, ,

, ,

, , : ,

,

: , 22

Dibuixam un conte 8.indd 22

8/5/19 10:12


, , , :

, , !

... : :

, . 23 Dibuixam un conte 8.indd 23

8/5/19 10:12


" "

?

-"

!

24 Dibuixam un conte 8.indd 24

8/5/19 10:12


.. "

,

25 Dibuixam un conte 8.indd 25

8/5/19 10:12


Les noces de la rata H

i havia una vegada un bosc on vivia un ermità considerat un home sant. A prop de casa seva hi havia un riu, a la vora del qual acostumava a meditar als matins. Un dia, mentre meditava, de sobte li va caure a sobre una rata que s’havia deixat anar de la boca d’una àliga. El sant era molt piadós i tenia molts poders màgics, i amb el seu poder màgic va convertir aquesta rata en una nena. Com que l’ermità i la seva dona no tenien fills, van criar i cuidar la nena com si fos filla seva. Amb el temps la nena es va fer gran i ja era una dona que volia casar-se. La mare li va dir al seu marit que la seva filla ja era una dona i que s’hauria de casar. Tal com es feia en aquells temps a l’Índia, els pares començaren a buscar marit per a ella.

El pare, primer de tot, va cridar el déu sol i li preguntà a la seva filla: —Filla, vols casar-te amb el totpoderós sol, que il·lumina a tothom? La filla respongué: —És tan vermell i tan calent com el foc, no vull casar-me amb el sol. El pare preguntà al sol: —Qui és més poderós que tu? El sol respongué: —El núvol té més poder que jo, perquè quan vol em cobreix a mi i als meus rajos. El pare va cridar el núvol i li preguntà una altra vegada a la seva filla: —Filla, vols casar-te amb el núvol? 26

Dibuixam un conte 8.indd 26

8/5/19 10:12


La filla respongué: —No, pare, el núvol és molt fosc i fred, no m’agrada.

El pare li va preguntar al vent: –Qui té més poder que tu? I el vent li respongué: —La muntanya, perquè mai es mou del seu lloc, passi el que passi.

El pare preguntà al núvol: —Qui és més poderós que tu? El núvol respongué: —El vent té més poder i força, perquè em porta en la direcció que vol i quan vol.

El pare preguntà a la seva filla, i en aquesta ocasió la filla va respondre: —No, pare, perquè la muntanya és molt dura i rocosa, no m’agrada.

El pare va cridar el vent i després li va preguntar a la seva filla per les noces. Ella li va respondre: —No, pare, el vent sempre es mou molt, no està mai quiet, no vull casar-me amb el vent.

El pare va preguntar a muntanya: —Qui és més poderós que tu? I la muntanya va respondre: –El ratolí, que pot fer forats on vulgui per fer rateres. Llavors el pare va preguntar: —Filla, vols casar-te amb el ratolí? I la filla va sentir una sensació especial i una proximitat i digué: —Sí, pare, vull casar-me amb el ratolí. Llavors el sant, amb el seu poder màgic, va convertir la seva filla en una rata. Tots dos es van casar i la rata i el ratolí van viure feliços al bosc. 27

Dibuixam un conte 8.indd 27

8/5/19 10:12


La llegenda de Sant Jordi D

El seu pare, el rei, tenia una pena infinita, però no s’hi podia fer res, era un acord pres entre tothom i ningú no el podia canviar.

iuen que fa molts i molts anys, a la vora de la vila de Montblanc, vivia un drac que atemoria tothom. Era molt gran i ferotge, i podia volar, nedar i caminar. De la seva boca en sortia foc i un fum que feia molta pudor, tanta, que si t’en quedaves a la vora podies morir. Menjava el que trobava: bens, cabres… Els pastors estaven desesperats. També atacava les persones i a la vila de Montblanc ja ningú gosava sortir a passejar fora de les muralles…

Sola i valenta, la princesa va sortir de Montblanc caminant cap a la cova del drac. Feia una pudor horrorosa, però ella no tenia por. Els vilatans miraven des de la muralla, plorant la sort de la noia més maca del regne.

Els vilatans van acordar que cada dia li donarien dos bens, i així estarien més tranquils. Quan es van acabar els bens, li van donar ovelles, després cabres… i vaques… Al final ja no quedava cap animal i ja no sabien què fer… La gent de Montblanc va decidir llavors que cada dia li entregarien una persona, així els altres podrien anar fent, i com que ningú es va oferir com a voluntari, van acordar de fer un sorteig. Ja tenien tots els noms de les persones de Montblanc, tot preparat, i en van treure un. Va resultar ser el nom de la princesa, la filla del rei. La princesa era una noia intel·ligent i bonica, i feia molta tristesa haver-la d’entregar a la fera ferotge que era aquell drac horrorós… 28 Dibuixam un conte 8.indd 28

8/5/19 10:12


Quan va arribar a la vora de la cova, el drac l’estava esperant i tenia molta gana. Avançava decidit obrint la boca quan, de sobte, va aparèixer un cavaller, amb una armadura daurada i un cavall blanc, que es va interposar entre el drac i la princesa. Era sant Jordi, que havia anat a Montblanc perquè sabia que hi voltava un drac. Després d’uns quants girs i salts amb el cavall, sant Jordi va matar el drac, amb la seva llança. De la ferida del drac en va sortir

molta sang i en aquell moment, i de manera màgica, va créixer un roser amb les roses més vermelles que s’havien vist mai. Sant Jordi va agafar una d’aquelles roses i la hi va donar a la princesa, i van tornar a Montblanc. Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la i sant Jordi va marxar amb el seu cavall cercant noves aventures.

29 Dibuixam un conte 8.indd 29

8/5/19 10:12


, , ,

, , ,

,

,

...

...

,

... ...

30 Dibuixam un conte 8.indd 30

8/5/19 10:12


...

,

,

,

,

, , ,

,

, ,

, , , ,

,

31 Dibuixam un conte 8.indd 31

8/5/19 10:12


.

.

. .

. -

,

.

32 Dibuixam un conte 8.indd 32

8/5/19 10:12


. , . .

. -

-

.

, 33 Dibuixam un conte 8.indd 33

8/5/19 10:12


La Humanitat H

i havia una vegada un poble petit on vivien dues noies anomenades Sapna i Neha. Totes dues eren molt bones amigues, també tenien molta traça pintant i els agradava molt pintar quadres. La Sapna volia guanyar molts diners amb les seves obres d’art, però a la Neha li agradava més la idea d’ajudar gent amb les seves obres. Una vegada, en una ciutat propera, es va anunciar una competició de pintura i les dues amigues van decidir participar-hi. Havien acordat que el dia del concurs hi anirien en tren, i van quedar a l’estació. La Neha hi va arribar a temps i la Sapna hi va arribar una mica tard, corrent

i nerviosa. La Neha va preguntar a la Sapna per què havia arribat tan tard i per què estava tan nerviosa. La Sapna va respondre que quan arribava a l’estació, just al davant va trobar una dona tirada a terra i el seu nen plorant al costat. Llavors ella s’havia quedat mirant l’escena i és per això que havia trigat. Tot seguit va comentar: —Aquesta és l’escena que pintaré al concurs. La Neha es va sorprendre pel comentari de la seva amiga i li va preguntar: —Per què no t’has quedat per ajudar la dona i el seu nadó? I després la Neha va sortir corrents cap a fora de l’estació. La seva amiga Sapna va cridar: —Neha, Neha, a on vas? No te’n vagis. El tren està a punt de venir. El perdràs i no podràs anar al concurs. 34

Dibuixam un conte 8.indd 34

8/5/19 10:12


Però la Neha no li va fer cas i se’n va anar. Quan va arribar el tren a l’estació, la Sapna el va agafar i va participar al concurs amb l’escena de la dona i el nen plorant. Va guanyar el primer premi; en canvi, la Neha no hi va poder participar perquè no va agafar el tren i no va arribar a temps per concursar. La Sapna, després de guanyar aquell concurs, va participar i va guanyar en moltes altres competicions, i va guanyar molts diners i prestigi. Es va convertir en una pintora molt famosa, i va aconseguir el seu somni de guanyar molts diners i de ser rica amb les seves obres. Després d’uns quants anys, la Sapna havia guanyat molts diners, però havia deixat enrere els amics de veritat. Un dia, a la festa de Divali, tothom estava feliç i hi regnava un ambient de felicitat, però la Sapna, tenint-ho tot, se sentia trista i sola, com si li faltés alguna cosa. Llavors, en aquell moment, es va recordar de la seva amiga Neha i va decidir anar a casa seva. Quan la Sapna hi va arribar va veure la seva amiga molt feliç celebrant el Divali amb un nen. Quan la Neha va veure la seva amiga després de tant de temps, la va abraçar de seguida i es va posar molt contenta. Les amigues van parlar de les

seves vides durant tots aquells anys i, explicant històries, la Sapna va preguntar per aquell infant. La Neha li va comentar que el nen era el mateix que la Sapna havia vist davant l’estació del dia del concurs, quan ella se n’havia anat sense ajudar. La Neha li va explicar que aquell dia, quan va sortir corrent de l’estació, va anar al lloc on eren aquella dona i el seu nadó. Va portar la dona a l’hospital, però es va morir per una malaltia, i ella va decidir en aquell moment adoptar aquell nadó orfe. El nen havia crescut, però era el mateix nadó. En sentir això la Sapna va lamentar-se molt de com va actuar aquell dia. Va demanar perdó a la seva amiga i totes dues van tornar a ser bones amigues. Moralitat: sempre cal ajudar la gent.

35 Dibuixam un conte 8.indd 35

8/5/19 10:12


La rateta que estudiava a l’escaleta H

i havia una vegada una rateta molt i molt llesta, que tot escombrant l’escaleta de casa seva es va trobar un dineret. I va pensar què es podia comprar: un cotxet, una pilota o un quadern de matemàtiques. —Em compraré un quadern.

I de sobte l’àliga li pregunta: —Rateta, rateta, ja que ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi? —Quina és l’última multiplicació que has fet? —0x0. —Au, passa, passa, que tu no penses massa. —Però jo sé sumar... —va dir l’àliga.

I estudiant, estudiant, va venir el porc i li va dir: —Rateta, rateta, que et voldries casar amb mi? La rateta va preguntar: –Quina és l’última multiplicació que has fet? —1x1. —Au, vés-te’n, que amb tu pensaria massa per tu.

I de sobte va passar el llop i va dir: –Rateta, rateta, et voldries casar amb mi? I la rateta va dir: —Quina és l’última multiplicació que has fet? —2x2. —Au, passa, passa, que no m’agrades massa. I de sobte va passar la girafa i li va dir: —Rateta, et vols casar amb mi? 36 Dibuixam un conte 8.indd 36

8/5/19 10:12


—Quina és l’última multiplicació que has fet? —5x5. —Vés-te’n ja, fora!

La rateta va preguntar: —Quina és l’última multiplicació que has fet? —60x20 —va dir l’elefant. —Doncs em casaré amb tu —va dir la rateta.

Després d’una estona va passar l’elefant i va dir: —Rateta, rateta, que et voldries casar amb mi?

I caminant, caminant, l’elefant va trepitjar la rateta.

37 Dibuixam un conte 8.indd 37

8/5/19 10:12


:

,

,

, :

,

?

?

? ,

X0

:

, ?

,

38 Dibuixam un conte 8.indd 38

8/5/19 10:12


39 Dibuixam un conte 8.indd 39

8/5/19 10:12


40 Dibuixam un conte 8.indd 40

8/5/19 10:12


41 Dibuixam un conte 8.indd 41

8/5/19 10:12


Vèncer la por H

El xacal va caminar una mica i de sobte es va sentir un soroll estrany. Es va espantar un xic i es va aturar, però va reprendre el camí. Al cap d’una estona, aquell soroll es va repetir. Aquesta vegada el xacal es va espantar molt més, va girar cua i va decidir canviar de direcció i no seguir l’olor del menjar.

i havia una vegada un bosc extens on vivia un xacal. Amb el pas de temps el xacal s’havia fet vell i no podia ni caminar ni moure’s gaire, tenia molts problemes per caçar i per això moltes vegades estava famolenc. Un dia, quan el xacal rondava per la jungla, li va venir una forta pudor d’animal mort. Era un xai. Com que el xacal tenia molta gana i feia uns quants dies que no menjava, va decidir anar en aquella direcció.

Tot anant per un altre camí es va aturar. Tenia molta gana i l’olor de menjar no el deixava seguir per allà. El xacal va pensar: «Si no tinc menjar

42 Dibuixam un conte 8.indd 42

8/5/19 10:12


Moralitat: amics, a la vida també ens passa el mateix. Quan caminem cap al nostre objectiu ens enfrontem amb molts problemes i moltes vegades els problemes no existeixen, com li va passar al xacal. Tenia por d’anar cap al camí d’on provenia el soroll, però un cop vençuda la por, s’hi va dirigir i va aconseguir menjar. A la vida solem tenir por de moltes coses, i moltes vegades aquestes petites pors ens allunyen del nostre objectiu. Hauríem de vèncer aquestes pors. Per tenir èxit en la vida hem d’aprendre a vèncer aquests petits obstacles amb coratge i continuar endavant cap al nostre objectiu.

avui em moriré igualment. Per què no deixo la por a una banda i vaig cap al camí d’on ve l’olor? M’ompliré a panxa amb el menjar i ja veurem què passarà». Pensant d’aquesta manera el xacal començà a dirigir-se cap a l’indret des d’on venien aquells sons estranys. Després de caminar una mica va arribar al lloc del soroll estrany i en va descobrir el secret: el soroll venia per la fricció de dues branques d’arbres per causa del vent. El xacal es va riure de si mateix i tot seguit va veure l’animal mort, el seu dinar, que va menjarse de gust i li va omplir la panxa.

43 Dibuixam un conte 8.indd 43

8/5/19 10:12


La llegenda dels minairons a llegenda dels minairons procedeix dels pobles del Pirineu. Es diu que són uns éssers diminuts, diminuts, que tenen una gran capacitat de treball i que els agrada molt conversar.

L

Un dia el seu pare li va dir: —Hauries de traslladar el ramat d’ovelles fins al cim de la muntanya i entrar-les a la cleda perquè demà hi anirà en Joanet a esquilar-les. —Sí, pare, ho faré!

Viuen dins d’un canut d’agulles de cosir i quan surten demanen feina i conversa. Si no se’ls en dona et poden fer molt males passades, fins i tot es pot perdre la vida.

Va marxar i quan havia caminat una mica es va trobar amb els seus amics i es va posar a xerrar. Xerra que xerra, no es va adonar que les ovelles anaven marxant del camí i s’escampaven per la muntanya.

Diu que una vegada, en un poble de les muntanyes del Pirineu hi vivia una família que cuidava ramats d’ovelles.

Quan la pastoreta va veure que tot el ramat estava perdut es va posar a plorar amb molta pena.

La filla era una nena una mica despistada que es distreia molt xerrant amb els amics i amigues.

—Ai! Pobra de mi! Quan el pare ho sàpiga no sé què em farà… Mai més podré tornar a pujar les ovelles a la muntanya!!! Prop d’allà passava un altre pastor que en sentir aquells laments s’hi va apropar. —Què et passa? —li va preguntar. La nena, tota preocupada, li va dir que estava sola i havia perdut més de la meitat del ramat. No es veia amb cor de recuperar-lo. El pastor va voler ajudar-la i va treure’s un canut d’agulles de la butxaca. Va donar-li a la nena tot 44

Dibuixam un conte 8.indd 44

8/5/19 10:12


explicant-li quin era el valor d’aquell regal i li va dir que si era llesta aquell canut podria ser la seva salvació, però que havia de tenir molta cura. La pastoreta es va veure salvada i un cop sola va treure el tap del canut. Tot d’una, una riuada de diminuts minairons van sortir de dintre tot dient: —Què farem, què direm! Què direm, què farem! Si no, t’escanyarem! La nena, contenta però una mica espantada, els va encomanar que arrepleguessin tot el ramat dispers per la muntanya. Els diminuts minairons van córrer a fer la tasca encomanada. En un moment, la feina estava feta i van tornar dins del canut. La nena va guardar-se el canut a la butxaca del davantal. Contenta, saltava i ballava tant i tant que no es va adonar que li queia el canut, i en xocar amb una pedra es va obrir. Tots els minairons sortiren cridant: —Què farem, què direm! Què direm, què farem! Si no, t’escanyarem! La nena, espantada, no sabia quina feina els podia donar. Els minairons tornaren a demanar feina:

—Què farem, què direm! Què direm, què farem! Si no, t’escanyarem! No tenia temps, estava perduda! De sobte va veure pedres amuntegades a la vorera del camí i va dir: —Agafeu totes les pedres i ajunteu-les en aquell pendent. Feu el mateix amb totes les pedres que trobeu escampades per les muntanyes. Els minairons van sentir la pastoreta i sense pensar-ho dues vegades van marxar a fer la nova feina. Des de llavors treballen sense parar i es diu que ells han estat els constructors de totes les tarteres del Pirineu. Així va ser com la pastoreta va poder tornar a casa sana i feliç. 45

Dibuixam un conte 8.indd 45

8/5/19 10:12


46 Dibuixam un conte 8.indd 46

8/5/19 10:12


47 Dibuixam un conte 8.indd 47

8/5/19 10:12


48 Dibuixam un conte 8.indd 48

8/5/19 10:12


49 Dibuixam un conte 8.indd 49

8/5/19 10:12


Ajuda H

i havia una vegada un bosc on vivien moltes criatures. El bosc era molt dens i els animals hi vivien molt feliços, tots junts i amb una gran amistat entre ells. La jungla era molt verda i al voltant regnava la tranquil·litat. Totes les criatures s’asseien juntes, parlaven i solucionaven els seus problemes plegades, i així tothom vivia molt feliç.

Un dia va arribar en aquell bosc una lleona anomenada Malvi amb el seu nadó, Niru. La lleona Malvi va començar a caçar criatures innocents i va crear un clima de terror al bosc. Els animals, quan sentien el seu nom o la veien, arrencaven a córrer. A causa de la por que tenien de la lleona Malvi les bèsties van deixar de seure plegades i parlar tal com ho feien abans, i les poques vegades que ho

50 Dibuixam un conte 8.indd 50

8/5/19 10:12


feien només parlaven del terror que sentien per la lleona i buscaven solucions per poder alliberarse d’ella i del terror que els imposava. Un dia, tot parlant així i planejant de matar la lleona, va arribar l’elefant Chamku, que era molt valent i piadós. Sempre ensenyava a totes les criatures de la jungla els valors del perdó i la pietat. I va donar la seva opinió sobre l’assumpte de la lleona: que no l’haurien de matar, sinó canviar-ne el caràcter amb amor.

Un dia la lleona Malvi també buscava aigua juntament amb el seu nadó. Feia molt de sol i calor; el seu fill ja no podia caminar més i tots dos tenien molta set. De sobte va aparèixer l’elefant valent Chamku, va agafar el petit amb la trompa i la lleona va començar a caminar a l’ombra de l’elefant. L’elefant Chamku els va menar fins a l’estany d’aigua, de manera que els va salvar la vida. La lleona es va adonar de la seva generositat i per agrair el gest de l’elefant Chamku va decidir marxar a un altre bosc.

Mentrestant, a la jungla, per la falta de pluges i per la forta calor va començar a assecar-se l’aigua de rius i pous. El bosc, que era molt verd, es va començar a assecar, i les criatures rondaven per la jungla a la recerca d’aigua.

Uns quants dies més tard va ploure al bosc i es va tornar verd una altra vegada. Els animals van tornar a viure-hi feliços. Moralitat: sempre hauríem d’ajudar els altres. No ens hauríem de barallar amb ningú. Hauríem de tenir amistat amb tothom, i encara que tinguem davant els nostres enemics, nosaltres els hauríem d’ajudar sempre.

51 Dibuixam un conte 8.indd 51

8/5/19 10:12


En Patufet U

I el botiguer no el veia fins que va veure una moneda que es movia i li va donar el safrà.

Un dia la seva mare va dir: —Ai, fillet, estic cuinant i em falta una mica de safrà.

Molt content, en Patufet va tornar a casa cantant: —Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet!

na vegada, fa molts anys, hi havia un pare i una mare que tenien un fillet tan petit, tan petit, que li deien en Patufet.

En Patufet de seguida va contestar: —Mare, jo en puc anar a comprar. —On vols anar, Patufet? No veus que ets massa petitó i la gent et pot trepitjar? —Ja hi aniré cantant, i així, si no em veuen segur que em sentiran.

Quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà, la seva mare estava preparant el dinar per al pare. —Mare, em deixes anar a portar el dinar al pare?

I com que va insistir tant, la seva mare finalment li va dir: —Bé, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga a comprar el safrà.

—Bé, Patufet, però hauràs de cantar també. Té el cistell i ja hi pots anar.

I cantant va anar en Patufet fins a la botiga del poble: —Patim, patim, patum, homes i dones del cap dret, patim, patim, patum, no trepitgeu en Patufet!

I en Patufet, que tenia molta força, va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll.

–Ep, ep! —va dir en Patufet. —Qui hi ha? —va preguntar el botiguer. —Vull una miqueta de safrà.

52 Dibuixam un conte 8.indd 52

8/5/19 10:12


Pel camí cantava, però de sobte es va posar a ploure molt fort i en Patufet es va amagar sota una col. Aleshores va venir un bou i d’una queixalada es menjà la col i en Patufet. Quan el pare va tornar a casa es van adonar que en Patufet s’havia perdut. El pare i la mare buscaven el fill per tot arreu i van començar a cridar: —Patufet, on ets? Patufet, on ets?

I en Patufet contestava: —Sóc a la panxa del bou, on no hi neva ni plou! Els pares van començar a donar menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant… fins que el bou de tant menjar fa fer un gran pet, i així és com va poder sortir en Patufet. I vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte s’ha acabat.

53 Dibuixam un conte 8.indd 53

8/5/19 10:12


54 Dibuixam un conte 8.indd 54

8/5/19 10:12


55 Dibuixam un conte 8.indd 55

8/5/19 10:12


Organització del projecte

Revisió lingüística en català

Fundació Adsis AMPA de l’Escola Drassanes Consorci d’Educació de Barcelona

Violeta Roca

Coordinació del projecte

Deepti Golani

Karmele Equiza Fundació Adsis

Traduccions

AMPA de l’Escola Drassanes

Deepti Golani (català i hindi)

Lluís Vallvé Consorci d’Educació de Barcelona

Disseny i composició

Revisió lingüística en hindi

Deepti Golani

Martí Riu

Coordinació de les escoles

Gravació i edició d’àudios Índia

Amb els centres de l’Índia

Escoles participants Deepti Golani Saral Ray

Deepti Golani Dels centres de Barcelona

Gravació i edició d’àudios Barcelona

Kerry Kurtzman, AMPA Escola Drassanes Eduardo Cosgaya, Fundació Adsis

Eduardo Cosgaya Quim Simó

56 Dibuixam un conte 8.indd 56

8/5/19 10:12


El noi mandrós

El valent Tejaji

Il·lustracions i gravació en català

Il·lustracions i gravació en català

Alumnes de 1r, 2n i 3r de l’Escola dels Encants

Alumnes de 5è A i B de l’Escola Drassanes

Text i gravació en hindi

Text i gravació en hindi

Alumnes de VIII secció A de Rajkiya Ardash Jivana

Alumnes de VII de Rajkiya Balika Beawar

Els Tretzevents se’n van d’excursió El príncep granota Il·lustracions i gravació en hindi

Il·lustracions i gravació en hindi

Alumnes de VIII secció A de Rajkiya Ardash Jivana

Alumnes de VII de Rajkiya Balika Beawar

Text i gravació en català

Text i gravació en català

Alumnes de 1r, 2n i 3r de l’Escola dels Encants

Alumnes de 5è A i B de l’Escola Drassanes

57 Dibuixam un conte 8.indd 57

8/5/19 10:12


Les noces de la rata

La Humanitat

Il·lustracions i gravació en català

Il·lustracions i gravació en català

Alumnes de 3r A i B de l’Escola Antaviana

Alumnes de 3r A i B de l’Escola Llacuna del Poblenou

Text i gravació en hindi

Text i gravació en hindi

Alumnes de VII i VIII de l’Escola Govt. Girls Senior Kota

Alumnes de VII de Podar World School Jaipur

La llegenda de Sant Jordi

La rateta que estudiava a l’escaleta

Il·lustracions i gravació en hindi

Il·lustracions i gravació en hindi

Alumnes de VII i VIII de l’Escola Govt. Girls Senior Kota

Alumnes de VII de Podar World School Jaipur

Text i gravació en català

Text i gravació en català

Alumnes de 3r A i B de l’Escola Antaviana

Alumnes de 3r A i B de l’Escola Llacuna del Poblenou

58 Dibuixam un conte 8.indd 58

8/5/19 10:12


Vèncer la por

Ajuda

Il·lustracions i gravació en català

Il·lustracions i gravació en català

Alumnes de 3r A i B de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer

Alumnes de 3r de l’Escola Nabí

Text i gravació en hindi

Text i gravació en hindi

Alumnes de VII de Podar World School Ankleshwar

Alumnes de VII A i B de Podar World School Nagpur

La llegenda dels minairons

En Patufet

Il·lustracions i gravació en hindi

Il·lustracions i gravació en hindi

Alumnes de VII de Podar World School Ankleshwar

Alumnes de VII A i B de Podar World School Nagpur

Text i gravació en català

Text i gravació en català

Alumnes de 3r A i B de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer

Alumnes de 3r de l’Escola Nabí

59 Dibuixam un conte 8.indd 59

8/5/19 10:12


Volem fer constar el nom de totes les persones i institucions que han ajudat a fer possible tot aquest treball sumant, il·lusionades, els seus esforços:

Institucions que han donat suport al projecte Ajuntament de Barcelona Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional Casa Àsia, Escola de Bambú Mestres que han treballat en el projecte Ms. Amita Kashyap, Mrs. Anita Choudhary, Mrs. Arti Sharma, Mr. Babu Lal, Cristina Sardà, David Creus, Ms. Divya Sharma, Elisenda Durany, Mr. Gangadhar, Laura Betran, Ms. Leena Robin, Leonor Anento, Lídia Jacques, Lidia Llorca, Lioba Serrano, Ms. Madhu Meghwal, Mrs. Madhulika Rao, Maria Jesús Alarcia, Marta Andreu, Mireia Campos, Mrs. Mona Sharma, Mrs. Mudita Vahal, Mrs. Neelam Gurnani, Noa Padin, Núria Bonet, Mr. Pradeep Sharma, Mrs. Priyanka Tak, Raquel Amado, Ms. Rashmi Jain, Roser Pellicer, Samuel López, Ms. Sheetal Madre, Ms. Sneha Bais, Ms. Snehal Pandey, Ms. Sunita Mishra, Susanna Torrano, Ms. Sushma Singh, Mrs. Usha Nair, Mrs. Vidya Malav, Mr. Vishnu Gupta i Mr. Yogendra Katare. Col·laboradors Mr. Raghav Podar-Chaiman (Podar Education), Ms. Keka Chakraborty (Podar Innovative Center), Miss Namrata Sharma (Beawar Coordination), Mr. Pradeep Gurnani (Beawar Coordination), Mrs. Sangita Gurnani (Beawar Coordination), Mr. Saral Ray (Jaipur Coordination), Mrs. Neelam Gurnani (Kota Coordination) i Imma Llort. 60 Dibuixam un conte 8.indd 60

8/5/19 10:12


Alumnes que hi han participat escrivint, cantant, gravant o dibuixant Aarti, Aarush Srivastava, Aastha Anand, Abad Khan, Abril Guasch, Adam Amrani, Adam Chakhte, Adam Flores, Adam Serroukh, Aditi Tiwari, Aditya Kapse, Aditya Patil, Afjana Kamat, Ahmad Sadaqat, Aina Abellan, Aisha Kouimen, Aitana Bascompte, Alba Barrientos, Aleix Lora, Alejandro Aláez, Alejandro Miranda, Alex Enciso, Álex Fernández, Alexander Gibbs, Alèxia Burgués, Alexis Caringal, Alfiza, Ali Hassan Sardar, Alice González, Aliya Parween, Alma Sánchez, Amankumar Chauhan, Amra Ahmed, Ana Akther, Anamika, Ananya Pareek, Andrea García, Aneeq Riasat, Ángel Martínez, Àngela Guillament, Angela Hoyos, Anissa Moumeni, Anjali, Anjana, Ankit Choudhary, Ankit Yadav, Anmol Shahi, Annu Pandey, Antonella Ojeda, Anuar Belhadj, Anushka Bolke, Anushka Patil, Aran Fabregas, Arán Pérez, Ariel Ehlers, Arnav Dubey, Aryan bhatt, Asfi Kamal, Asha, Asil Al Rifai, Avesh Pathan, Aya Bayoud, Ayat, Aynara Beltrán, Aynia Barranco, Ayush Kukreja, Ayush Titariya, Balpreet Kaur, Balveer Singh Rawat, Basanti, Bernat Farran, Bhagwan Singh, Bhagwati, Bharat Saini, havesh Uttamchandani, Bhawna, Bianca Calliero, Biel Parra, Bruno Farah, Bushra Khatoon Chaudhary, Camila Torrico, Candela Ripoll, Carla Portella, Carlos Blázquez, Carme Lausin, Cecília De Cos, Chanchal Rawat, Chinmay Soni, Chinnu, Cloe Gávez, Crisley Nahomi Villa, Cristian Álvarez, Daira Michelle Quispe, Daksh Singh, Dancy Harwani, Danna Jaimes, Daud Saeed, David Cervantes, David López, David Muyo, Deepshikha Sharma, Derek García, Dev Kewalramani, Deysmira Yadibel Pérez Costa, Dhruv Sawlani, Diego Pardo, Dimpal, Dinesh Singh, Divy Uttamani, Divya Panwaar, Earl Joshua Soriano, Elan Garre, Elisabet Cano, Elliot Serrano, Emilio Guadalupi, Endurance Edobo, Enea Luque, Enzo Daniel Rolón, Eric Boronat, Erick Darío Burgos, Erick Salinas, Fatima Echchoujaa, Fenil Amrish Gadhvi, Florián Maltez, Florin Rusu, Francis Jim Muñoz, Ganga, Ganpat Singh, Geeta, Geordany Pérez, Geòrgia Puyol, Geornis Michelle Pérez, Gerard Flores, Gerard Segarra, Godstime Chike, Govind Sing, Govind Sing, Gudiya, Guillem Oliva, Guillem Vergés, Guillermo Aláez, Gunjan Durgeshi, Gyan Singh, Gyarsi, Hannah Sofia Betancourth, Harleen Kaur, 61 Dibuixam un conte 8.indd 61

8/5/19 10:12


Harshit Patkar, Helena Perucchi, Hemlata Shri, Himesh Bariya, Hira Naseer, Hitesh Gupta, Houari Abed, Hugo López, Ignac Riha, Ilias Mellado, Ipsita Satteloo, Irene Comberiati, Irene Segura, Iris Fernández, Ishika, Issey Niño, Jagdish Singh, Jai Sharma, Jamal Bouya, Jan Llorca, Jan Pros, Janna Lario, Jassmeet Singh, Jaswant Singh, Javi Martínez, Jeet Bambal, Jeetu Singh, Jeremi Betuel Castillo, Joel Martinez, Jordi Huetas, José Romero, Juan Mª Zafra, Judith Zafra, Júlia Calafell, Júlia de Mas, Justine Mocoy, Jyoti Singh, Jyoti Suasia, Kahini Gharde, Kailash Sing Rawat, Kalpna Rawat, Kanav Kumar, Kara Naagar, Karen Lorena Valencia, Karishma Rawat, Kartik Choudhary, Kartik Sainani, Kashif Hossain, Kaushayla Ahuja, Kavya Patel, Kavyansh Rana, Kevin Gabriel Valencia, Khadija Rifi, Khushbu Nainaram, Khushbu Rajmal, Kiran, Komal, Krishna Agarwal, Krunal Talekar, Kruti Sawarkar, Kshitij Borkar, Kushal Saboo, Kusum Joshi, Laia Espinosa, Laia Serrat, Laia Tarriño, Lakshita Naagar, Laxmi, Laxmi, Leo Pablo, Leonardo Campagnaro, Les Underwood, Leyre Valcárcel, Lilou Truffert, Lina Harks, Lokesh Singh, Lucas Valverdes, Lucky Das, Lucky Swami, Lukesh Sharma, Luz Bautista, Lyna Merrouche, Macarena Hornero, Madan Singh, Madan Singh Rawat, Madhura Rewatkar, Mahadi Hassan, Mahavir Tak, Mahima Daiya, Maia Peraire, Mamta Kumari, Manisha, Manju, Manpreet Kaur, Manpreet Singh, Mansavi Khangar, Mansavi Ramteke, Maolín Chen, Mar Milián, Marcel Serrano, Maria Frola, Maria Mora, Mariane Arruda, Mario Goñalons, Mariona de Mas, Marta Cardenas, Martí Riverola, Martí Serrat, Martina Cañete, Martina Ojeda, Mateo Dao, Maties Sannino, Matteo Papasidero, Mauro Martín, Max de Borja, Max Poncelet, Md. Ali Raza, Meghavi Patel, Mehar Bano, Meruna Bano, Mia Casas, Mia Fano, Mila Arredondo, Milena Boronat, Milo Glave, Milos Lepori, Minal Nath, Mohamed Touil, Mohd. Mahir Gora, Mohd. Rehan Shaikh, Mónica Rodríguez, Monika, Monrhey Agpada, Mounier El Alaoui, Muhammad Sajawal Hussain, Mukesh Singh, Musa Belhaj, Mustafa Chennouf, Nàdia Uddin, Nagore Arrondo, Nagore García, Nahia Ortega, Naima Castañeda, Naina, Nandini, Nandini, Natalia Andrea Bolívar, Nataly Martinez, Navya Sharma, Nayara Oré, Nazia, Neelakshi, Neelam, Neer Adole, Neetu, Nikita, Nil Rovira, Nirma, Nirma, Nisha, Nisha, Nishkarsh Agarwal, Niyati Pawade, Noa Vea, Nora Adell, Núria Gómez, 62 Dibuixam un conte 8.indd 62

8/5/19 10:12


Oashe Mehta, Ojas Barahate, Ojas Vaidya, Oliver Tamayo, Om Sharma, Ona Millà, Oriol Gili, Paola Fernández, Parhlad Singh, Paris Yerlin Morel, Parth Choudhary, Pau Conesa, Pau Recasens, Payal, Payal, Payal Chowhan, Payal Gwala, Pep Moreno, Pere Boleda, Pinky, Pinky Gwala, Piyu Anand, Piyush Agrawal, Pooja, Pooja, Pooja, Pooja, Pooja Prajapat, Pooja Rawat, Poonam, Pranjal Bhatnagar, Prashik Zodape, Prashika Motghare, Pratik Sontakke, Pratiksha Rai, Precious Jade Feneck-An, Prem Singh, Prerna Tanwar, Priya Sharma, Priyanka, Priyanka Kumari, Priyanka Rawat, Priyanshi Jatav, Priyanshi Soni, Pronoy Hazarika, Puja Meghwal, Puja Tilok, Pushkar Sutar, Pushpa Gawala, Qusai Ahmed, Radhika Dhanja, Rahul Singh, Rahul Singh, Rahul Singh, Rai Hanzle Morales, Rashi Joshi, Reema, Reena, Rehan Rizwan, Rinku, Rinku, Rishab Singh, Ritesh Morya, Riyana Bano, Romaisa Marsoub, Ruchika Sharma, Sadiya, Sahiba, Said Abbassi, Salma Aouich, Saloni Kishnani, Sameer Adwani, Sanad Sheikh, Sangeeta, Saniya Rahmani, Sanju, Sanju, Santosh Kataria, Sanya, Sapna Rajpurohit, Sara Aragon, Sara Ballesta, Sarabjeet Singh, Sayana, Seema, Seema Gurjar, Seena, Shaira Akther, Shakshi Rawat, Shalu Chouhan, Shams Zakir Ahmed, Sharadanjali Tiwari, Sharwar Wasnik, Shashank Gujar, Shivam Malav, Shivam Rathod, Shivani, Shreyansh Dhoundiyal, Shrushti Mandaokar, Siddhi Kumar, Simran, Sirui Chen, Sneha, Sneha, Soaim Dembra, Sofía Thorsén, Sol Gibbs, Sonia Kataria, Sonia Ramírez, Soniya, Sooryansh Dubey, Stephan Wakode, Steven Bardales, Sufian Ali Asif, Suman Bhatt, Sumit Gujar, Swanit Bhagwat, Sybren Gaspar, Syra Sanoguera, Tamanna, Tamanna, Tammana Charnal, Tanaya Sharma, Tanisha, Tanisha Raj, Tashu, Tasnim Khan, Tehminakhan Pathan, Tekroop Singh, Teo Caballero, Thomas Bourdalle, Tiago Le Roux, Toby Manalo, Trilokya Kamble, Trinité Gimenez, Twisha Baria, Udit Alwani, Unai Lázaro, Unai Rubinat, Unnat Deshmukh, Unsa, Vansh Bais, Varsha, Varsha Gwala, Vedika Amos, Venfil de la Cruz, Victoria Soto, Victoria Valero, Vidhya Giri, Vinita Jatav, Vishal Sharma, Vithika Baniya, Wael El Mrini, Wanda Martínez, Yanira Amaya, Yash Bhoyar, Yash Kakde, Yash Pandey, Yashasvi Bansod, Yasmeen, Yassine Bourzik, Yogesh Rathore, Yogesh Sirswa, Yosra Benjida, Yousra Mnaouer, Youssef Harfouch, Yuvraj Singh, Zakaria Zahid, Zayd Bakhada i Ziyad Bakhada. 63 Dibuixam un conte 8.indd 63

8/5/19 10:12


Dibuixam un conte 8.indd 64

8/5/19 10:12


Dibuixam un conte 8.indd 65

8/5/19 10:12


Per a més informació del procés del projecte:

https://juntsbcnindia.blogspot.com Aquest llibre-CD, fruit del treball cooperatiu d’infants de Barcelona i l’Índia, escrit en dues llengües, català i hindi, és un material molt útil per a les escoles. D’una banda, ens mostra unes cultures llunyanes però cada cop més properes dins les nostres aules, i de l’altra, constitueix un bon exemple de treball interdisciplinari portat a terme coordinadament per centres educatius, ONG i institucions.

Dibuixam un conte 8.indd 66

8/5/19 10:12


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.