Guia de lectures per a
2on
PAS. Llegiu: Escribir ficción : guía práctica de la famosa escuela de escritores de Nueva York escrita por el claustro del Gotham Writer's Workshop. Barcelona : Alba, 2012. 416 p. Mèrits del llibre: Explica de manera sistemàtica i amena el canon de l'art de la narrativa. Mètode d'ús: Si seguiu el manual fil per randa, podeu caure en el vici de la literatura del taller d'escriptura, que ja sembla un subgènere en ell mateix. Més aviat és un llibre per resumir o llegir-lo un parell de vegades espaiadament en el temps, la manera que trobeu més factible de tenir les bases que s'expliquen al cap. Accessibilitat: S'ha reeditat unes quantes vegades, i es troba a bastants biblioteques de la XBM.
Quantes vegades no hem pensat, “si tingués temps escriuria”. I pel motiu que sigui, de cop i volta en tenim un munt de temps sense ocupació i el cuquet de l'escriptura ens crida. De manuals per escriptors novells se'n escriuen molts: alguns converteixen l'escriptura en un fet misteriós, d'altres en esquemes superestructurats més aviat intimidants, uns altres tiren pel tecnicisme filològic que dóna autoritat a qui escriu el manual però que no aclareixen massa coses. Per això us proposem aquest recorregut per unes quantes lectures.
1
er
PAS. Llegiu: John Gardner. Para ser novelista. Madrid : Fuentetaja, 2001. 164 p.
Mèrits del llibre: És un manual honrat que resol dues preguntes bàsiques: tinc fusta d'escriptor? Què s'ha de tenir per ser-ne? John Gardner fa un perfil psicològic del candidat a novel·lista. Si us sentiu retratats ja teniu molt de guanyat; també dóna pautes per incentivar les qualitats menys desenvolupades en el candidat a novel·lista. En un segon capítol explica què enten ell per un bon professor d'escriptura creativa i com ha ser un bon taller, certament algunes dinàmiques de tallers semblen més contraproduents que facilitadores, sempre està bé saber l'opinió d'un novel·lista acreditat, amb alumnes que excel·leixen en l'art de la narrativa. Compte: no confoneu a John Gardner, novel·lista nordamericà, mestre de Raymond Carver, amb John Gardner novel·lista anglès continuador de la saga 007 quan Ian Fleming ja no era entre nosaltres. Accessibilitat: És un llibre descatalogat i es troba a poquetes biblioteques de la Xarxa de Bilioteques Municipals (XBM), però les primeres 48 planes son consultables a Google Books. L'editorial Fuentetaja està renegociant amb els hereus els drets d'autor, i esperen fer una nova edició properament.
5è
Pas . Apropeu-vos als escriptor: com pensen, com respiren, quins traumes tenen, com veuen ells l'escriptura...
Manuals d’escriptura. Entre nosaltres els manuals d'escriptura són recents, però a l'àmbit anglosaxó tenen una llarga tradició, autors nascuts al segle XIX, com G. K. Chesterton, E.M. Forster, Viriginia Woolf, Robert Louis Stevenson, i també Edith Wharton o Mark Twain són autors de manuals amb consells d’escriptura. N’hi ha moltíssims, fins i tot, si posem la condició “només escrits per novel·listes”. Us proposem un parell de títols que trobem especialment inspirats, per a l'escriptor novell: Zen en el arte de escribir és una recopilació d'assaigs escrits durant trenta anys per Ray Bradbury, parla desacomplexadament de la literatura i dels mecanismes que ell fa servir per escriure. És un llibre injustament oblidat per les editorials, que alguna universitat fa servir en cursos on line i en lliure accés. Suspense : cómo se escribe una novela de intriga, de Patricia Highsmith. Amb diverses edicions, pot ser útil per abordar el gènere d'intriga o la narrativa en general, i també com abordar el pas del germen d'una idea a una estructura narrativa.
3
Històries de la literatura. Vladímir Nabòkov va ser professor de literatura a la universitat americana de Cornell i un tipus que quan obria la boca feia pujar el preu de pa. Us recomanem El curso de literatura europea y El curso de literatura rusa (cadascun amb diverses edicions y formats), pocs tecnicismes i molta passió.
Quantes vegades llegiu una novel·la? Una? Les segones lectures deixen a la vista els mecanismes de la ficció.
Biografies. Els novel·listes també escriuen sobre la seva vida, de vegades en forma d’autobiografia, memòries o autoficció. Quina recomanar a un escriptor novell? Sens dubte:
er PAS. A partir d'aquest moment, quan llegiu una novel·la, qualsevol (best-seller, long-seller, clàssic), busqueu com segueix l'autor el canon o se'n aparta i quin efecte aconsegueix.
Participar a clubs de lectura us pot ajudar a fer una lectura més formal dels textos (fent atenció a la forma), que és una altra manera de llegir. Una de les feines del novel·lista és llegir els escrits propis amb sentit crític dintre del procés de reescriptura; a tot se'n aprèn, a llegir críticament també, fer una lectura formal dels textos d'altres pot ser una manera; descrobrireu per què els clàssics són clàssics o què ofereix aquest autor de gènere i d'èxit i no els altres..
4rt
PAS. Llegiu . Christopher Vogler. El Viaje del escritor. Barcelona : Ma Non Troppo, 2020. 446 p.
Mèrits del llibre: Christopher Vogler és un executiu de la indústria de Hollywood i el seu manual és un referent per avaluar projectes. Ara bé, també és útil a novel·listes en tant que en realitat és una modernització de la Morfologia del cuento de Vladimir Propp, El héroe de las mil cares de Joseph Campbell i Arquetipos e inconsciente colectivo de C G Jung. Ara a més s’ha reeditat i ampliat continguts amb un paper de més qualitat, en una edició 20 aniversari. Mètode d'ús: És un llibre dens i pot ser útil per avaluar els nostres escrits a la vista dels esquemes que proposa, sobretot si ens trobem estancats. Accessibilitat: És accessible a diverses biblioteques de la XBM.
París era una festa d’Ernest Hemingway. Una obra escrita en la maduresa sobre la seva pròpia joventut a París, descriu els seus hàbits d’escriptura, la pobresa i les estretors econòmiques, la cerca de llibres interessants, els autors de novel·la que considera magistrals o la seva relació amb altres escriptor que vivien a París al període d’entreguerres.
Compilacions sobre escriptura. Hi ha alguns manuals fets a partir de retalls: amb els consells que els escriptor adreçaven a amics i familiars a la seva correspondència privada, compiladors posteriors han creat manuals. Són llibres per abordar a pessics i deixar volar el pensament. Destaquem Sin trama y sin final : 99 consejos para escritores de Antón P. Chejov i Sobre la creación literaria : extractos de la Correspondencia de Gustave Flaubert. Entrevistes. Una altra manera d'apropar-se als escriptor i el seu pensament és a través de les entrevistes, no tant aquells artefactes prefabricats pel màrqueting en campanyes promocionals com treballs abordats com a monografia: Aquest darrer Nadal s’ha publicat The Paris review : entrevistas (1953-2012). Barcelona : Acantilado, 2020. Recull les entrevistes que publicava aquesta mítica revista; són extenses, repassen el conjunt de l’obra i els entrevistats són autors excepcionals. Dos volums de paper bíblia per tenir a prop i anar picant ara un autor, ara l’altre, impossible sentir-se sol. Geometrías de la memoria : conversaciones con Manuel Vázquez Montalbán; aquí l'entrevistador és Georges Tyras, traductor de Vázquez Montalbán al francès i amic (obra reeditada el 2018). Tampoc no oblidem que algunes entrevistes en profunditat estan disponibles a internet: els festivals literaris obren canals a YouTube, algunes entrevistes del mític programa “Apostrophes” fetes per l'encara més mític Bernard Pivot de la televisió francesa estan editats en DVD i a les biblioteques de la XBM, i dintre de la televisió a la carta de TVE podeu trobar les emissions del programa “Imprescindibles”, molts dels protagonistes són novel·listes. Sempre s'extreuen claus per l'escriptura en apropar-se als escriptors i la seva manera d’abordar l’escriptura.
Darrera actualització: maig 2021