www.diaridesantcugat.cat
Divendres, 3 d’octubre del 2008
Editorial
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
|
Opinió
|
la Ciutat
jm.valles@premsalocal.com
CELEbrACió. El Teatre-Auditori va celebrar el cap de setmana passat els quinze anys del seu naixement o la xifra de les 450.000 persones que han passat per la seva platea
aquests anys. El dissabte 27 de setembre, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va convidar unes 300 persones vinculades a la història del Teatre-Auditori a una recepció al vestíbul de l’equipament, animada pel Mag Lari, que va culminar amb la bufada de les
espelmes del patís d’aniversari (vegeu la portada del DiARi), després dels discursos de Recoder i del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. L’alcalde va convidar a bufar les espelmes l’exalcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, impulsor d’aquest equipament cul-
Cultura
|
Diari de Sant Cugat
Passatemps
|
55
eduardjener@telefonica.net
Festes d’aniversari
tural, així com el director del Teatre-Auditori, Pep Tugues, la jove Anna Torres, imatge de la programació actual, nascuda el dia que es va inaugurar l’equipament, el setembre del 1993, i el mateix Mag Lari. Entre tots cinc van apagar les dues espelmes del pastís, que després es va repartir entre tots els convidats. Abans, però, com va avançar el Mag Lari, hi va haver “el rotllo dels discursos”. L’alcalde, Lluís Recoder, va tenir paraules de reconeixement per a Joan Aymerich, de qui va destacar l’encert per haver projectat la construcció del Teatre-Auditori quinze anys enrere: “Sort que l’alcalde Joan Aymerich va tenir la visió de futur necessària”. De fet, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol parlava en la mateixa línia en l’article d’opinió que va publicar el DiARi DE SAnT CuGAT la setmana passada. Per la seva banda, el conseller Tresserras va explicar que el Teatre-Auditori “ha servit no només com a equipament cultural, sinó també ha servit com a element de cohesió”.
La festa
Josep M. Vallès
Esports
|
eduard Jener
Pastís i concert. Espelmes, foc, màgia, dansa, música, discursos i un concert espectacular centren el gran cap de setmana d’aniversari de l’equipament
#LOCALPRES
Economia
|
sota el barret
Celebració espectacular dels quinze anys del Teatre-Auditori El Mag Lari va entrar en una capsa penjada d’una grua, va explotar i va aparèixer a la teulada del Teatre-Auditori. A sota, els ballarins de Nats Nus, l’Esbart Sant Cugat, Héctor Lechón, Escola Laura Esteve i Joy Ngo de La Cruz, dirigits per Toni Mira.
|
Acabats els discursos, va ser el torn d’una festa espectacular a l’exterior del Teatre-Auditori, on es va concentrar un públic que superava el miler de persones. i l’endemà diumenge, el concert 15 anys, 15 cançons, amb Sisa, Amaral, Lluís Gavaldà, Maria del Mar Bonet, Martirio... Espectacles que comenta més àmpliament Eduard Jener, Crític del DiARi, en aquesta mateixa plana.
•
Q
uan vas convidat a una festa d’aniversari, com explica un dels factòtums (l’Albert Puig) des del programa en termes nàutics, ja saps que t’has de treure les sabates abans d’entrar al veler i mirar per on trepitges, no sigui que prenguis mal. Fet aquest preàmbul, he aplegat en una columna els dos dies de celebracions com a comentari a uns actes que tenen tot l’aire d’una reunió d’amics i coneguts, amb el retrobament de gent que, potser, feia temps que no veies i d’altres amb qui vas coincidint temporada rere temporada. No sé si el matrimoni Castro (primers abonats al ta!) em superen, però personalment he vist 714 dels 740 espectacles que han passat pel teatre i n’he fet 706 crítiques publicades en aquest diari (abans Quatre Cantons) dels del juny del 1994. És a dir, n’hi he vist de tots els colors. La festa al carrer, amb visita prèvia per les interioritats del teatre amb camí de catifa vermella i presència de diferents signes d’arts escèniques per donar la benvinguda, va ser un espectacle impactant, on vaig trobar a faltar el teatre. Color, creativitat a les parets marca Toni Mira (un pèl llarg) i desaparició triomfal del Mag Lari, amb uns Kimbala contundents, Nats Nus i els ballarins de l’Esbart espectaculars, i uns Diables poc presents però eficaços. Dels parlaments previs en tractaran en altres llocs del DIARI, però vaig trobar a faltar unes paraules de Joan Aymerich. Era el dia. Però ja se sap que, si vas convidat, no cal fer escarafalls i sí un brindis sincer per la salut de l’adolescent amb ganes que es faci més gran i ajudar-hi, si es pot. El concert de l’endemà venia precedit per una lògica expectació perquè, tal com s’anunciava, era irrepetible. Curts
Ja se sap que, si vas convidat, no cal fer escarafalls i sí un brindis sincer per la salut de l’adolescent amb ganes que es faci més gran comentaris per ordre d’aparició: Raúl Fernández Refree és un bon músic, demostrat en molts dels arranjaments, però no és mestre de cerimònies (i potser calia). L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, dirigida per Gerard Claret, va donar una vegada més la mida de la seva vàlua i versatilitat. Sílvia Pérez Cruz va sortir per cantar en una festa d’aniversari d’uns amics d’un seu amic. Lluís Gavaldà va fer de Lluís Gavaldà i, com és costum, no entenc gairebé res del que diu (deu ser per l’edat, la meva, vull dir). Martirio és una potència que entra des de la primera estrofa i no et deixa surar, simpàtica d’acord amb la festa. Sisa va sortir com allò de “passava per aquí...” i va cantar dues cançons del seu darrer disc sense dir ni una sola paraula de salutació i/o felicitació. Maria del Mar Bonet és una artista tan extraordinària que va fer de la seva primera cançó, amb un tempo molt lent, poesia, i amb la segona un retrobament emocionant del passat i de la seva repetida presència al teatre. Amaral (Eva Amaral, cal dir) va estar esplèndida de veu, figura i sintonia amb el públic i el teatre que celebrava. Van tornar en Refree i la seva amiga Sílvia Pérez Cruz, en un espai que potser no calia. Tancament a càrrec de l’ONCA amb una oportuna versió del Paga-li, Joan i la presència de tots els protagonistes a l’escenari per rebre l’aplaudiment d’un públic content i agraït. Bon vent i barca nova!
•
FESTA AL CArrEr. DiA 27. diables de Sant Cugat, dJ nicolás de Ángel, esbart Sant Cugat, Fura, Kimbala, Mag Lari, Toni Mira i nats nus. CONCErT ‘15 ANyS, 15 CANçONS’. DiA 28. amaral, Maria del Mar Bonet, Lluís Gavaldà, Martirio, Sílvia Pérez Cruz, raül Fernández Refree i Sisa. Orquestra nacional Clàssica d’andorra. Violí concertino i director: Gerard Claret. direcció artística: albert Puig. direcció musical i arranjaments: raül Fernández Refree. Il·luminació: raül Garcia i Bernat Pros. So: nicolás de Ángel i albert Cortada. regidoria: Pablo rueda. Producció tècnica: Marc urquizu.