Diari de Sant Cugat Divendres, 30 de maig del 2008
16
|
Editorial
|
a Fons
|
el Poble
|
Lectors
www.diaridesantcugat.cat |
Opinió
|
la Ciutat
|
Economia
|
Esports
VENIM DEL NORD, VENIM DEL SUD
Des de tots els continents, països i nacions, aquests santcugatencs han donat una nota de color al poble durant un any a través del DIARI DE SANT CUGAT
|
Cultura
|
Passatemps
Ignacio Toro Itàlia. La cuina de Sardenya va arribar a Sant Cugat a través dels seus plats. Aquest simpàtic italià de 52 anys en fa més de 20 que viu a la ciutat i afirma sentir-se tant santcugatenc com sard. El seu restaurant, el Rimini, és un museu de records i de cuina.
Multiculturalitat santcugatenca Imran Saleem
Timor Bock Pakistan. La vida de l’Imran ha estat marcada pels canvis. Nascut a Londres, va venir a Sant Cugat fa tres anys i es va haver d’enfronta tot sol amb la immersió lingüística. Barreja de cultura catalana, anglesa i pakistanesa, el seu somni és tornar a Londres.
Daniel Razniewski Alemanya. L’amor i la feina van portar aquest alemany de 32 anys tan trempat a Sant Cugat. Reconeix que els alemanys són una mica cap quadrats, però veient-lo ningú no ho diria. Es declara enamorat del poble, malgrat que no sap si s’hi quedarà per sempre.
Irina Medeiros i Arnaud Dujardin Mary Finn França. El programa Erasmus va unir aquests dos joves francesos a Alemanya. La feina d’ella els va portar a Sant Cugat i de moment no en volen marxar. Ella diu que a França encara fa por tenir una dona presidenta. De moment tenen la Carla Bruni.
Ana Giraldo
Daniela Maisa
Irlanda. Molt més que Guinness i U2. La Mary Finn enyora els prats verds del seu país i el caliu dels pubs. Els catalans i els irlandesos tenim moltes coses en comú, diu. El seu poble, Blackrock, tampoc no és gaire diferent de Sant Cugat. Només hi falta el Monestir.
Guinea Bissau. El color no li ha suposat mai un problema. Aquesta noia de 19 anys va néixer a l’Àfrica, va créixer a Portugal i ara estudia i viu a Valldoreix amb una família d’acollida. Si supera la selectivitat, l’any que ve estudiarà relacions públiques.
Argentina. Fastiguejat dels alts i baixos del seu país, en José Luis va tancar la porta a l’Argentina i en va llençar la clau. Aquí hi ha trobat tot el que allà no podia. La solució? Amèrica del Sud necessita un Ghandi que unifiqui el continent, assegura.
Ning Ballesteros Filipines. Aquesta jove de 28 anys enviava 30 euros a la seva família i podien menjar tota una setmana. A Sant Cugat treballa de cambrera a la zona de Torre Blanca. La seva tia la va ajudar a començar i després de nou anys al poble s’hi considera integrada.
El Hadji Sonko
Veneçuela. Científic de nanotecnologia, aquest veneçolà de 40 anys ha estat mitja vida lluny del seu país. Veu Hugo Chávez com un possible substitut de Fidel Castro, i quan el titllen de dictador assegura que mai no s’ha demostrat cap frau electoral.
Rosario Nibbs
La Xina. Des del país més poblat del món, aquesta jove parella va venir a Sant Cugat a fer fortuna. Des del basar que tenen a la carretera de Cerdanyola veuen com la seva Xina natal no para de créixer. Aquí poden tenir tants fills com vulguin i algun dia votaran i tot.
José Luis López Pardo
Equador. La comunitat equatoriana és la més nombrosa entre els nouvinguts al poble. En Carlos i la Maria del Carmen regenten una fruiteria a Coll Favà. Aquesta parella de trenta-pocs anys va tirar endavant el negoci amb l’ajut de la família.
Polònia. Aquest audaç empresari afirma que la seva Polònia natal ja no és Europa de l’Est: és Europa del centre. Quan es va quedar vidu va deixar el seu país i ha pujat la seva filla a Sant Cugat. La seva consultoria rutlla i no té previst tornar a Polònia.
Gustavo Ceballos
Fu Lin i Jiang Hai Fang Colòmbia. Les FARC, la corrupció i la pobresa van poder amb aquesta jove colombiana de 28 anys. El somriure que llueix el deu a la Salomé, la seva filla, nascuda a Sant Cugat fa uns mesos. Sens dubte, al poble hi ha trobat la felicitat.
Carlos Barona i Carmen Jara
El Senegal. És ballarí i coreògraf i porta l’Àfrica a les venes. Membre de la tribu dels mandinko, és tota una celebritat al seu país d’origen. Els santcugatencs li hem d’agrair el mèrit d’haver portat la dansa africana al poble. Us animeu a provar-ho?
Corina Pintea República Dominicana. La vida no li va posar les coses gens fàcils, a la Rosario. Es va quedar vídua en arribar a Catalunya, però ha pujat tota sola les seves dues filles treballant molt. Té 61 anys i imparteix classes a l’Escola El Pinar des de fa més de deu anys.
Jimmy Jenk
Romania. Amb 19 anys la Corina ja té tota una vida a l’esquena. A Sant Cugat hi venia a demanar almoina fins que la gent del bar Johnny li va aconseguir feina i pis al poble. La nostra ciutat i la seva gent li han canviat la vida. Els temps de pidolar ni els recorda.
Matthew Simon Cuba. Com Norma Jean, en Rafael Jiménez té un nom artístic que per a la seva carrera de saxofonista. Ha tocat al costat de Compay Segundo i per a ell és un orgull ser un petit ambaixador de Cuba. No és un mite, en Jimmy porta el ritme a la sang.
Estats Units. Amic d’en Jimmy Jenk, ha estat l’únic no cubà que ha tocat amb Buena Vista Social Club. La seva passió és la trompeta. Opina que al món no hi ha antiamericanisme, sinó antibushisme. No es pot identificar tot un país amb el seu líder.