Diari de Sant Cugat Dijous, 21 de desembre del 2006
56 Premsa Local Grup de Comunicació Sant Antoni, 42-44 08173 Sant Cugat del Vallès 93 589 62 82 redaccio@diaridesantcugat.com
Joan Fàbregas i Xavier Serrat Actors de 'Pedra i sang'
El 25 de desembre, s'estrena la sisena edició de la representació de l'obra Pedra i sang, de la qual s'oferiran set representacions, fins al dia 28, a la Sala Capitular del Monestir. Què podrem veure a Pedra i sang? Xavi: Pedra i sang és la història d’una herència. És un acte sacramental que va passar a Sant Cugat. Narra la història de l’abat Biure, que va ser assassinat la nit de la missa del gall. Va passar al segle xiii, però podria passar també avui en dia. L’obra és com una joguina petita però extraordinària”. Joan: És una història verídica, però a la qual afegim una part còmica, on la gent riu molt. Si fas un drama del començament fins al final, la gent s’encongeix. D’aquesta manera surten una mica més contents.” Aquest any, però, la representació ve molt marcada per l'absència d'en Joan Llamas, que va participar en l'obra des de la primera edició... J.: Sí, evidentment. Des de la primera edició que hi era. Sé que el trobaré a faltar, però la vida i l’obra segueixen i des d’ara amb
"Quan surti a l’escenari, pensaré: per tu, Llamas!" mida. Però això no li provoca un cert desgast també? J.: El meu personatge és el monjo hortolà, que s’encarrega de cuidar l’hort per plantar-hi aliments. És amb la terra on es troba a gust. El que et puc dir ara per ara és que estic una mica cremadet. A la meva edad, tinc 82 anys, depenc ja de molta gent, i cada vegada és més cansat. De cara a l’any vinent, tinc pensat de Joan, després de tants anys, ja no continuar. No tanco cap porta, deu tenir el seu personatge fet a però ara com ara penso així. un nou monjo cellerer, que també és un gran actor. X.: A mi em sap greu que la meva arribada sigui en aquestes condicions, però tot i això, estic molt orgullós d’interpretar aquest paper. L’ajuda dels companys, que fan un gran esforç, ha estat molt important per trobar el meu camí. Jo he fet el meu mestre cellerer.”
La setmana passada llegia en aquest setmanari que els responsables de l'obra parlaven d'establir-la com una tradició a la nostra ciutat. Vosaltres, què creieu que es necessita perquè això s'aconsegueixi? X.: Segons la meva opinió, el més important és creure-hi. L’obra l’has de mimar i cuidar i t'ho has de passar bé. És clau que la gent hi treballi a gust. Per no parlar del paper de l’Administració, que és vital. Aquest engranatge ha de funcionar de forma conjunta. J.: A més, és una obra que requereix molta concentració. És important que la gent es vagi renovant. També aquesta setmana, vostè, Sr. Fàbregas, i en Joan Llamas, en aquest cas a títol pòstum, se'ls ha atorgat el títol de fills predilectes de la ciutat. Què va sentir en rebre aquesta distinció ? J.: Vaig estar molt content. Em vaig emocionar molt, però hi faltava en Llamas. La seva dona va ser present a l'acte, al meu costat, i va fer un discurs molt bonic i emotiu. Va ser un moment molt especial i que recordaré durant molt de temps. La decisió va ser fruit d'una votació unànime de tots els regidors, i això també m’omple d’orgull. Quan surti a l’escenari, el meu pensament serà: “per tu, Llamas”. X.: Jo vull felicitar l’Ajuntament, i també en Joan Fàbregas, perquè trobo que tant ell com en Llamas s’ho mereixen. A més, ja era hora que el teatre fos reconegut. Crec que tothom, inclòs el públic, voldrà dedicar-li l’obra a en Joan Llamas.
l’estirabot per JORDI CASAS
Valldoreix
F
a temps, vaig escriure que l’existència a l’EMD d’un tripartit avant la lettre no seria fàcil, sobretot perquè els que pensaven eternitzar-s’hi còmodament instal·lats no els ho perdonarien. I a mesura que s’acosti la propera contesa electoral, la pressió serà més asfixiant. Que ningú no es pensi que intento discutir el dret de l’oposició a exercir com a tal. El tema no és de formes, sinó de continguts. Llegeixo que l’oposició valldoreixenca es queixa perquè la presidenta de l’EMD ha decidit endegar una enquesta per
Mai no se m'ha preguntat quines són les meves preocupacions per fer el pressupost municipal conèixer l’opinió dels veïns; diuen que se n’havia aprovat l'ajornament. L’argument del no endarreriment es basa en el fet que se'n vol saber l’opinió de cara al pressupost de l’any vinent. No sé exactament què va aprovar el Ple de l’EMD, però com a santcugatenc estic en condicions de fer aquestes dues afirmacions: mai no se m’ha comunicat per carta que es pensa fer una enquesta, com s’ha fet a Valldoreix (i existeix un observatori sociològic que en fa cada dos per tres) i, aspecte encara més important, mai no se m’ha preguntat quines són les meves preocupacions de cara a l’elaboració del pressupost municipal. És més, els grups de l’oposició que hi han presentat al·legacios han estat tractats d’oportunistes. Reciprocitat senyors, reciprocitat!
250009
Una edició realment especial Aquest any se celebra la sisena edició de l'obra Pedra i sang, una història escrita per Josep Maria Jaumà i dirigida per Dolors Vilarasau. Ambdós han expressat la seva intenció de convertir-la en una tradició a la nostra ciutat. L'edició d'enguany ve molt marcada per l'absència per defunció de Joan Llamas. Ell i Joan Fàbregas han estat actuant en l'obra des de la primera edició. Aquest dilluns, tots dos van ser nomenats per l'Ajuntament fills predilectes de la ciutat de Sant Cugat. Amb en Fàbregas i en Xavier Serrat, substitut de Llamas en l'obra, repassarem com es presenta l'estrena d'aquesta sisena edició, prevista per al dia 25, 26, 27 i 28 de desembre, i què cal fer per establir l'obra definitivament com a una tradició més de la nostra ciutat.
LLUÍS LLEBOT
per RAmOn SAlmuRRI I AntIgA
8 420565
Suposo que un espai com la Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat és el marc ideal per representar aquest tipus d'obra, no? X.: És un luxe actuar en un espai com aquest. Va ser un dels aspectes que em va ajudar a l’hora de decidir-me a fer l’obra. És l’espai on s’ha de fer aquesta representació. J.: És una meravella. A més, les esglésies acostumen a tenir problemes de sonorització, i aquí els hem sabut resoldre molt bé.
21024
Santcugatencs