TEMA DE LA SETMANA
4
La Terrisseria Arpí: edifici singular des de fa 100 anys
Dijous, 18 de març del 2004
ENTREVISTA
Frederic
Cabanas President de la Fundació Cabanas
-Per què és tan important recuperar Cal Gerrer? -En primer lloc, hi ha un component emotiu perquè els antics terrissers Arpí són família llunyana nostra. Els Cabanas sentim molt nostra aquesta casa i he de dir que, a mi, personalment, em té el cor robat. L’edifici té un magnetisme especial i la casa no és simplement un solar amb una sèrie de metres edificables. Per mi, Cal Gerrer té unes connotacions molt profundes i forma part de les meves vivències des del primer dia. Crec seriosament que l’edifici ha marcat tota la família, tots els veïns i tot el poble.
-I deixant de banda els sentiments? -Cal Gerrer té unes dimensions i una majestuositat remarcables. Penso que, de fa temps, el perfil del poble s’identifica amb el Monestir però també amb la casa dels Arpí, que actua com a contrapunt.
-El projecte de la Fundació Cabanas també té implicacions familiars... CEDIDES
Peret Gerrer i imatge d’un dia festiu a Cal Gerrer (1931)
La casa va ser construïda per Pere Arpí a mitjans del segle XIX HISTÒRIA>L’edifici de cal Gerrer data de meitat del segle XIX. La casa va ser construïda per Pere Arpí Savalls, terrisser nascut a Sant Climent de Llobregat el 1804, i va ser registrada el 14 de gener del 1853. L’edifici, però, ha patit diverses modificacions al llarg de la història i la seva aparença actual, revestida de singularitat, és de principis del segle XX. Pere Arpí i Savalls va morir als 67 anys, el 8 de novembre del 1871, i va deixar com a hereu el seu fill, Francesc Arpí i Sagués, també terrisser d’ofici. L’hereu de Cal Gerrer es va casar amb Ignàsia Massana Fàbregas i, dels quatre fills del matrimoni, n’hi va haver un que va continuar amb l’ofici familiar: Pere Arpí Massana, conegut popularment com a Peret Gerrer. Característiques arquitectòniques L’edifici de Cal Gerrer tenia dues parts clarament diferenciades: la del davant, que donava a la plaça d’Octavià, i la del darrere, al carrer deSant Medir. La part del davant, que era de tres plantes i soterrani, a més de la botiga i el celler, tenia una sèrie
d’habitatges de lloguer. Al celler hi havia les bótes amb el vi de collita pròpia, ja que la família Arpí conreava una vinya a Coll Favà. La part de la finca que donava al carrer de Sant Medir, d’altra banda, estava destinada a la feina de terrisser. Evolució de la façana Quan Pere Arpí Savalls va construir Cal Gerrer, la façana de l’edifici no tenia res d’especial. De fet, la part que dóna a la plaça d’Octavià era una paret llisa amb una sola obertura. El responsable de les transformacions visibles de la terrisseria Arpí va ser el mateix Peret Gerrer que, a principi del xx, va decidir tirar endavant i ampliar els projectes de reforma ideats pel seu pare. En primer lloc, Peret Gerrer va fer unes grans obertures a la façana,
distribuïdes simètricament. Més endavant, el terrisser va fer una llarga i voluminosa balconada que anava de banda a banda de la façana i era sostinguda per unes cartel·les, també de dimensions gegantines. Les teules de la teulada, a més, van ser pintades i envernissades, de manera que donaven un toc distintiu a l’edifici. Peret Gerrer també és el responsable dels detalls ornamentals, distribuïts segons els seus criteris artístics. Damunt de cada obertura del primer pis, el terrisser va col·locar una sèrie de ratpenats amb les ales obertes, encara visibles avui dia. A banda de les rajoles de colors i tot un seguit d’elements dispars, Peret Gerret també va afegir-hi un parell d’escuts de Catalunya i uns rètols de ceràmica vidriada. <
Peret Gerrer: terrisser i artista Peret Gerrer, a més d’artesà, es considerava artista. Així, a més de fer una ceràmica original amb ornaments artístics, pintava quadres. Tal com reconeix el president de la Fundació Cabanas, Frederic Cabanas, “no és que la seva obra pictòrica tingui una gran qualitat artística, però tot i així, ens agradaria trobar els seus quadres”. Cabanas, en el seu llibre Sant Cugat. Orígens i històries d’un poble i d’una família, recull una sèrie d’anècdotes sobre el personatge. Així, sembla que
“en Peret” va anar un dia a pintar al claustre i,“per tal de donar vivor al quadre, entre columna i columna, va pintar una sèrie de flors gegantines”. A l’hora de pintar la font del mig del claustre, el terrisser també va fer ús de la imaginació i “sense tenir en compte per a res la coherència arquitectònica, en el lloc del sortidor hi va pintar un molí de vent. Peret Gerrer exposava els seus quadres a l’altre costat de la plaça d’Octavià, recolzats a les parets de Cal Boter Negre. //
-Efectivament. La Fundació recuperarà tant l’obra com tota la documentació referent als Cabanas Alibau. Això és un projecte del qual havia parlat moltes vegades amb el meu pare, Miquel Cabanas Alibau. Per aquest motiu em faria molta il·lusió inaugurar la CasaMuseu Cal Gerrer l’any 2005, perquè així coincidiria amb els 10 anys de la seva mort.
-Creu que exposar l’obra dels Cabanas Alibau és un benefici per al conjunt del poble? -Sense cap mena de dubte. Els Cabanas Alibau són reconeguts per tots els santcugatencs. La Fundació, però, a més d’exposar la seva obra, recuperarà la memòria de la família Arpí i també promourà les manifestacions artístiques actuals. És molt important
que tothom que tingui documentació dels Arpí es posi en contacte amb nosaltres. Bé, tot plegat ens permet afirmar que la Casa-Museu serà d’interès
“Esperem el suport de tota la ciutat, tant en l’àmbit públic com privat” per a tothom i per això esperem el suport de tota la ciutat, tant en l’àmbit públic com privat.
-Per les seves declaracions, sembla que tingui molt present la idea de poble... -Cal preservar la memòria històrica. D’això n’estic convençut. En aquesta línia vam decidir que el museu portaria el nom de Cal Gerrer, perquè és el seu nom popular, molt més que el de Terrisseria Arpí. Sincerament, m’agradaria que tothom que visqui en una casa amb sobrenom pengés una placa a la façana amb aquest nom.
-Una altra de les seves aficions és el col·leccionisme. Com evoluciona l’Arxiu Marilyn? -L’Arxiu Marilyn és una de les meves passions, però ara mateix no hi puc dedicar gaire temps. La Fundació va ser constituïda a principi d’any i tot el projecte de la Casa-Museu Cal Gerrer em pren molt temps. A més, hi ha la meva activitat artística,que tampoc no he deixat de banda. // Eva Arasa