OPINIÓ
6
Dijous, 10 de
juliol del 2003
REVISTA DE PREMSA
09/07/2003 TERRASSA GASTARÀ PROP DEL 38% MÉS EN ELS SOUS DEL NOU GOVERN TRIPARTIT DE L’AJUNTAMENT El nou equip de govern de Terrassa format pels tretze membres del PSC, tres d’ICV-EA i tres d’ERC suposarà un augment de la despesa de sous de gairebé el 38% davant el que es pagava. El ple de dimecres al matí va aprovar les assignacions salarials sorgides arran de la nova distribució de les àrees i regidories, que suposarà passar de pagar fins ara al voltant dels 707.400 euros bruts anuals per alcalde (95.000), quatre tinents d’alcalde (68.000 cadascun), dos regidors a dedicació exclusiva (51.000 cadascun), vuit a dedicació parcial (18.000 cadascun) i un per assistència al ple (14.400) –és el cas de Jordi Labòria, que cobra el sou de la Diputació de Barcelona– a pagar-ne un total de 974.400 per l’alcalde, vuit tinents d’alcalde –el novè és el mateix Labòria, que continua cobrant de la Diputació–, tres regidors a dedicació exclusiva i sis a temps parcial. La gran diferència, doncs, radica en el fet de doblar el nombre de tinents d’alcalde, tot i que això significa que els d’ICV-EA –Manel Pérez– i ERC –Ramon Arribas– no cobraran com a portaveus de l’oposició com feien fins ara, uns 30.972 euros, que sí cobraran els de l’oposició: Josep Rull (CiU) i Francesc Xavier Ballbé (PP). El nombre de regidors a dedicació exclusiva també augmenta de dos a tres i baixen de vuit a sis els que estaran a mitja
jornada, igual que els de l’oposició, que passen de set a sis. De fet, els únics sous que augmenten són els dels regidors de l’oposició, que passen de cobrar poc més de 900 euros mensuals a cobrar-ne 1.200. CiU i el PP van criticar al ple el cost del nou pacte de govern i la “inoperància” de l’organigrama municipal.
08/07/2003 EL RUBIFOLK ES CONSOLIDA AMB L’EDICIÓ DEL 2003 La darrera edició del Festival Internacional de Dansa Tradicional de Rubí, Rubifolk 2003, ha estat, segons els organitzadors –l’Esbart Dansaire de Rubí–, la millor de totes les que s’han fet fins ara. No només per les 6.000 persones que hi han participat d’una manera o una altra, sinó també per la bona marxa de l’organització. Diumenge es va celebrar la gala de cloenda amb uns integrants dels grups convidats, el d’Oroval (Tenerife) i l’hongarès Kalocsai Népi Együttes, totalment motivats.
09/07/2003 SANT LLORENÇ PODRIA DISPOSAR D’UN OBSERVATORI ASTRONÒMIC La Diputació de Barcelona, a través de l’àrea d’Espais Naturals, ha acollit amb entusiasme la idea proposada per l’Agrupació Astronòmica de Terrassa de construir un observatori astronòmic al Parc Natural de Sant Llorenç.
EL CAMPANAR
09/07/2003 ATUREM LA GUERRA VOL DECLARAR AZNAR ‘PERSONA NON GRATA’ A RUBÍ La plataforma Aturem la Guerra a l’Iraq de Rubí ha presentat una proposta de moció als set partits que integren el ple municipal perquè en la sessió d’aquest mes es prengui l’acord de declarar el president del govern central, José María Aznar, persona non grata. Els partits encara no han pres cap decisió. La plataforma es basa en la consulta popular, en què el 87% de les 4.625 persones que hi van participar van dir que sí al fet que el ple declarés Aznar persona non grata.
04/07/2003 PREMIEN EL MUNICIPI DE CASTELLBISBAL PER L’EFICIÈNCIA EN LA RECOLLIDA SELECTIVA La població de Castellbisbal ha estat la guanyadora del Premi 2002 de Recollida Selectiva i Reducció de Residus, en la categoria d’entitat local, que cada any concedeix la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Aquesta no és la primera vegada que el municipi vallesà rep un premi d’aquestes característiques. En realitat, aquesta és la novena vegada que Castellbisbal destaca per la seva efectivitat en la recollida selectiva de materials, en la seva reutilització i en l’elaboració de campanyes ambientals.
Pere
Vivó Exrector del Monestir
Prohibit tocar campanes esum del conflicte l’alcalde: si s’hagués plantejat tot sobre el perill de còlera: més degudament des del principi, setembre-octubre 1865. ens hauríem entès i ens hauríem Ajuntament: prohibeix estalviat recórrer a les autoritats al rector tocar campa- superiors. Carta final del rector nes. Rector: no hi ha motiu, cap al bisbe: agraeix la paternal cas declarat a la vila, ho consul- orientació, no tocarà campanes, tarà al bisbe. Bisbe: cap llei no però de cap manera no deixarà de ho prohibeix, que sigui per mutu tocar la campaneta que anuncia, acord, no per imposició. Junta de pels carrers de la vila, el pas del sanitat: acusa el rector de seguir Viàtic portant el combregar fins tocant campanes i d’entrar els al capçal del llit dels moribunds. Més enllà morts a l’església, denúncia al Però nod eixarà de tocar d ’ h i s t ò r i e s locals –prou govern civil. Rector: cal una la campaneta que anuncia interessants– la por, que ordre superior per el pas del Viàtic batega en el a la prohibició. Bisbe: exhorta el rector al diàleg, fons del conflicte, ens fa entenperò li dol l’acusació del go- dre l’esglai, viscut avui, per l’esvernador d’haver retardat un clat d’una pesta desconeguda. El enterrament. Rector: falsa acusa- 1865, a causa del còlera, prohició, ni l’ha retardat ni ha entrat el bien el toc de les campanes per cadàver a l’església, plovia tant, no alarmar la gent, en altres calaque, amb un carro, el mort ha mitats anteriors ho feien conestat traslladat directament al vençuts que la pesta, present en cementiri. Alcalde: tramet al rec- l’aire, podia escampar-se en ser tor ordre del governador manant remogut pel toc o pel volteig de el compliment de les circulars, les campanes. Més avançats, sí, expressen l’esperit de la llei. però tan febles i indefensos encaCarta pacificadora del rector a ra...//
R
CARTES DELS LECTORS Nit de divendres Avui és un dia qualsevol, és un dels tants i tants dies que transcorren sense detenir-se i aturar-se. Arribes a casa, et despulles de la quotidianitat, obres la finestra perquè l’aire de Collserola et desennuvoli la cara. Acabes de sopar, els fills et donen la bona nit, el conegut fins demà sense avariciar-se dels dos petons; els dius que arribin aviat, que s’ho passin bé i que siguin prudents i diligents. És una nit qualsevol, una de les tantes nits de divendres; ¿recordes el primer divendres?, el teu cor estava en suspens, la teva ment donava voltes i voltes, no vas poder agafar el son, miraves i miraves el rellotge, et semblava que el pas de les agulles era lent, endormiscat, gairebé amb disgust; de sobte... escoltes un soroll, una porta que s’obre i es tanca, uns passos ràpids, tanques els ulls i et postres als braços de
Morfeu. Nit de divendres, una de tantes, fas zàping amb el comandament a distància, que la u, la dos, la tres..., fins que tanques els ulls vençuts dels esdeveniments diaris i derrotat a la fi decideixes anar a dormir, no has oblidat aquell primer divendres nocturn, però la reiteració et calma el cor. Estàs en el dolç marasme dels somnis; sona el telèfon, t’aixeques arrossegat i confús, penses que s’ha deixat les claus com tantes altres vegades; agafes el telèfon, una veu singular i solitària, que crida les coses pel seu nom, et comenta la precarietat de la vida del teu fill, no dones crèdit al que diu, et trenca la veu, t’esquinça el cor, la teva ment no endevina de què ha estat advertida, això no pot succeir-te a tu, no pot ser..., en un instant rememores totes les vivències que has tingut amb el teu fill, no és una dada esta-
dística, no és un de tants, no és un nom d’esquela, és el teu fill, al qual has procurat donar allò que a tu et van negar. El teu fill dorm un somni etern, sota el clar i sonor so de les campanes del Monestir, recordes les paraules de Shakespeare “la vida acostuma a ser com un conte sense cap sentit”. Ha estat una vida que no ha tingut temps ni de viure-la, no ha tingut temps per a res, ni per viure tan sols, ha estat escombrat per la gairebé divina plètora de l’acció. Va per tu Berni, que no has estat indiferent per a ningú. A tots els que un divendres, dissabte, diumenge, no van tornar a casa. José Antonio Jorques
Vedella popular Aquest any, per segon cop consecutiu, l’assemblea de Maulets de Sant
Cugat hem cuinat una vedella sencera a l’espai de Barraques durant la Festa Major. La cocció va ser més lenta que l’any anterior ja que aquest cop pesava 170 kg, cinquanta més que la de l’any passat. Van ser vint-i-quatre hores intenses per tenir-ho tot a punt per poder fer un esplèndid sopar el dissabte 28 de juny, en el qual vam repartir més de 300 racions de vedella acompanyades d’unes salses boníssimes. L’assemblea de Maulets de Sant Cugat, però, sabem el que costa fer una cosa així, i també sabem que sense l’ajut que ens van donar un cop més molta gent, no l’hauríem pas fet. És per això que estem molt agraïts a l’Eloi i al Lluís de Mataró per haver vingut i haver-la fet, i per haver-nos donat les ordres necessàries; a la família Alfons (Carnisseria Alfons) i al Jordi Muñoz (Carnisseria Jordi) per haver-la tallat un altre cop com
només ho saben fer els carnissers; al Jaume Segarra per haver-nos portat la serra que ens va permetre poder-la cuinar!; al mestre de la brigada que vam tenir amb nosaltres tota l’estona i que sempre que ho necessitàvem (entre capcinadeta i capcinadeta) ens donava un cop de mà; al Marc Sabaté per tornar a oferir-se pel que fes falta; a les trescentes persones que vau disfrutar del sopar i que vau fer que la feina feta tingués un sentit; a la Comissió de Barraques per tenir-ho tot a punt i per haver pensat en coses que nosaltres havíem passat per alt; i a tothom que ens haguem deixat i que hauria de sortir als agraïments. A tots i totes, moltes gràcies i fins a la propera vedella popular! Assemblea de Maulets de Sant Cugat del Vallès