11
ELS4CA1VIONS Mones amb Imaginació La tradició castcllera, Pocahontas i els personatges de Disney o creacions d'avantguarda són algunes de les construccions de \ocolata exhibides aquesta setmana a la Mostra de la Mona de Pasqua Cornet Sàbat. Pàgina 13
Societat
Oci abans que religió Ris santeugatencs prefereixen aprofitar la Setmana Santa per gaudir de les ofertes de viatges en detriment de les tradicionals cerimònies religioses. Enguany, la venda de palmes i palmons tornarà a baixar. Pàgina 14
Divendres, 29 de mare del 1996
H e r à l d i c a
Sant Cugat manté l'escut franquista malgrat les recomanacions de l'IEC Lheraldista Armandde Fluvià critica que no s'hagi normalitzat el símbol SÍLVIA B A R R O S O
- Sant Cagat L'escut que representa la ciutat de Saat Cugat manté la forma i els elements que el compenen des qae el ministeri de Governacia el va aprovar el 1977. art i que Yk-
juntament té des del 1916 l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans que recomana un escut cairsnat (en ferma de rombe), encara no ha nermalitzat el símbol dins el procés que la Seaeralitat va iniciar el 1981, en obtenir les competències per fer-ho. Hi ha uns 590 municipis
catalans qae no segnixen les normes de l'heràldica catalana, però, segoas Armand de Fluvià, el més flagrant del cas de Sant Cugat és qae conserva la forma qaadrilonga espaayola i el segellat amb un tipus de corona que indica regne, ne ciutat.
"És l'escut que té més corones de Catalunya, perquè té la corona reial a fora, que no hi ha de ser, perquè Sant Cugat no és cap regne, la tiara pontifícia, que tampoc no s'hi ha de posar perquè no hi ha relació de dependència amb l'estat del Vaticà, i a més hi ha la corona del regne d'Aragó, que no sé q u è hi fa". Així defineix Armand de Fluvià una part de les incorreccions heràldiques que conté, segons ell, l'escut utilitzat oficialment per l'Ajuntament de Sant Cugat. L'assessor heràldic d e la direcció general d'Administració Local va ser la setmana passada a l'Arxiu Nacional de Catalunya per a la presentació del llibre Ensenyes Nacionals de Catalunya , de Lluís D o m è n e c h i Montaner, publicat pòstuma-
L'escut de Sant Cugat hauria de substituir la corona reialper la mural i la tiara pontifícia
L'escut actual de Sant Cugat i el disseny que s'hauria d'adoptar segons l'estudi d'Armandde Fluvià. A baix, Armand de Fluvià durant la presentació d'" Ensenyes nacionals de Catalunya", a l'Ar\iu Nacional. Foto: XAVIER LARROSA
de la senyera catalana, tal com són establertes en el símbol vigent actualment.
CÈLIA CERNADAS - Sant Cugat -
Un 12% de les consultes que va rebre la Sindicatura de Greuges corresponents al Vallès Occidental corresponien a veïns de Sant Cugat, segons l'informe anual que elabora l'oficina de la Sindicatura i que properament es presentarà davant el Parlament de Catalunya. En concret, els santeugatencs van adreçar al síndic, Anton Canellas, un total de quinze queixes i vuit consultes que es refereixen a àmbits molt diversos: justícia, serveis socials, c o n s u m , m ó n laboral, habitatge, urbanisme, medi ambient i qualitat de vida. Els santeugatencs protesten, per exemple, per la lentitud de la justícia i la manca d'informació. Com a institució catalana independent, la Sindicatura de Greuges està pensada per supervisar l'actuació de l'administració de la Generalitat i dels ajuntaments catalans amb l'objectiu de protegir els drets fonamentals i les llibertats dels ciutadans. Qualsevol persona física o jurídica pot presentar una queixa, sempre i quan no hagi transcorregut més d'un any des del dia en què es va produir el fet denunciat.
Debat sobre el Sàhara al Qub Muntanyenc À. c. - Sant Cugat -
P r o j e c t e p e r a enguany
central^ per un castell m e n t el 1936 i r e e d i t a t ara. Després de la conferència, Fluvià va explicar la "polèmica" que manté amb l'Ajuntament de Sant Cugat des que, el 1986, va redactar un informe per redissenyar l'escut d e la ciutat que encara no ha estat aplicat. Segons el document, remès a l'Ajuntament per l'Institut d'Estudis Catalans, el símbol hauria de ser caironat, en forma de rombe recolzat sobre un dels seus vèrtexs. "Les normes de l'heràldica catalana indiquen que aquesta és la modalitat per distingir ràpidament l'escut d'una ciutat del d'un estat o una nació, però a Sant Cugat hi ha encara 'l'escudo espanoP típic de l'època franquista", explica
2 3 santeugatencs s'han adreçat enguany al Síndic de Greuges
Fluvià. Segons l'heraldista, caldria substituir, a més, la corona reial per una corona mural de ciutat, tot i que l'informe la proposa com a model per a un element que, de fet, és opcional. En canvi, el que sí q u e seria preceptiu és el castell de color propra — e n referència al castrum Octavianum que va donar origen a la c i u t a t — i les claus de Sant Pere —patró de Sant Cugat—, però sense la tia-
ra pontifícia, un element que pertany a les armes de l'estat del Vaticà i q u e s'hauria d e substituir per un castell, novament amb motiu de la fortificació romana sobre la qual es va construir el Monestir i va c r é i x e r la c i u t a t — . A m é s , s'hauria d'eliminar també la corona del regne d'Aragó. A la meitat inferior de l'escut, segons l'informe de Fluvià, es mantindrien les quatre barres
Tot i que l'Ajuntament de Sant Cugat no ha aplicat el disseny de l'escut recomanat per Fluvià, l'alcalde, Joan Aymerich. ha assegurat aquesta setmana que "aquest mateix any" s'elaborarà un "llibre d'imatge" municipal on es recollirà la proposta per al nou escut i "altres normes per uniformitzar el paper oficial i la resta de material utilitzat". Segons Aymerich, si fins ara no s'ha modificat l'escut ha estat "perquè s'esperava el moment adient per fer-ne una reforma global, que té un cost, i poder-la aplicar canviant tots els cartells i papers on surtin e\s símbols". L'alcalde ha admès que "l'escut té una importància simbòlica", però creu q u e "encara era molt més important canviar els noms dels carrers, perquè, allà, hi viu gent".
HI (llub Muntanyenc Sant Cugat ha organitzat per dimarts de la setmana que ve un debat sobre la situació actual del poble saharaui. Aquesta taula rodona, que s'inclou dins el cicle Aula Cultural, s'emmarca dins la campanya que ha començat el Fons Català de Cooperació, i a la qual s'han adherit diverses entitats solidàries de Sant Cugat. L'acte començarà amb la projecció de del documental "Campamentos de refugiados del Sàhara", elaborat per la periodista Carmen Sarmicnto. Després hi haurà una taula rodona amb el títol "El Sàhara, una realitat oblidada?". En aquesta taula rodona participaran un representant de la delegació del Front POLISARIO a Catalunya i Karin Herbolzheimer, que ha fet les seves pràctiques de magisteri a un campament de la regió de Tindouf.