20
Bàsquet comarcal
Núm. 308 Del 13/05 al 19/05 2011
Pol Bernat - basquet@diaribns.com
Copa Catalunya baixa la L’ABB dóna l’any persiana de la fase regular per finalitzat Alliberat de qualsevol responsabilitat classificatòria, el Montgat va deixar anar les rendes de l’exigència en el darrer partit de la fase regular. Els menys habituals van gaudir de minuts i tots els jugadors van prescindir del manual d’instruccions del tècnic local. La llibertat era total. L’objectiu, disfrutar competint. Davant, un Sant Josep amb intencions i ganes de demostrar el per què del seu lloc a la lliga. Al cap i a la fi, la derrota del locals va tenir tant mèrit com la victòria del parroquials. Els jugadors de Xavi Bassas van jugar dignament, com ja és costum, sempre generosos. No mereixen retrets, de la mateix manera que els visitants van dibuixar una de les seves bones versions i van merèixer la felicitació del seu contrincant en una tarda sense sobresalts. En definitiva, va ser un enfrontament on els de Víctor Cruz van saber controlar a la perfecció les envestides rivals, van saber traduïr la seva exitació en equilibri i van tenir jugadors com Jimeno i Cuesta capaços de desequilibrar la balança. Als montgatins els hi va faltar feresa per trencar descaradament el matx al seu favor quan els groc-i-liles van afluixar.
ElLaMontgat UBSA va va vèncer evitar la fase deendescens partit amb el triomfal aplaçat sobredel el camp Premià Blanes
El partit disputat entre la Minguella i el Sant Josep de Girona no va estar en consonància amb la rellevància dels dos equips en la competició. D’acord, no hi havia res en joc, però això no era motiu perquè l’esquadra badalonina residís en parador desconegut i la seva manca de concentració resultés el seu propi i pitjor obstacle. La contesa va ser un absolut domini dels visitants, amb contundència en el llançament de dos i fiabilitat en el de tres. Els d’Albert Esteve no van trobar la fórmula per intentar salvar els mobles. Tampoc es van esforçar massa en posar múscul i força en defensa. Freds i gèlids, gairebé sense ganes, van contemplar impassius com l’enfrontament es tenyia de blanc i vermell. Al playoff d’ascens tocarà fer un rentat de cara. Exigida i amb l’aigua al coll fins el darrer sospir, la UBSA se la jugava a cara o creu. O sumava una última collita o el seu mal average el condemnava a disputar la fase de descens. I mentalitzat de la vital importància de la contesa, el quadre dirigit per Xavi Castillo, ben col·locat i sense pressa, va capejar el temporal del Premià amb molt d’ofici. Poc va durar la brega al pavelló Ricart, que va ser testimoni d’un passeig triomfal dels adrianencs. El conflicte, si en algun moment va existir, es va finiquitar al segon període, on els locals van marxar al vestidor amb una execel·lent defensa i doblant en el marcador al seu adversari (34-17). I és que els del Besòs van desplegar un bàsquet molt harmònic, elaborat, contundent en la finalització i sempre sincronitzat. El disputat entre Sant Andreu de Natzaret i Montcada va ser un exercici de patiment que es va acabar després de 45 minuts de joc. Els locals, després de la
derrota de l’Artés, no es jugaven més que l’orgull. En canvi, l’esquadra visitant aterrava llastrada per l’ansietat i exigida de victòria si volia evitar la fase de descens. Així van sortir els jugadors de Boris Balibrea, nerviosos i desubicats, sense trobar el ritme en un matx de trascendència vital. Tot i que la motxila montcadenca estava carregada de pors, els de Vidal Sabater no van furgar en la ferida i van permetre al seu adversari aixecar-se del tapet. A partir d’aquest moment, la igualtat va regar fins una pròrroga on la sang freda del visitants els va permetre mantenir la categoria. Després d’una brillant segona volta, el Santa Coloma ha patit un ensorrament brutal en les tres darreres jornades de competició. Amb la tercera plaça assegurada i l’apropmanet del playoff d’ascens, els de Quim Solà han començat a tremolar i han fet aparéixer els fantasmes. Bona prova d’això és l’última desfeta patida davant l’Argentona, on el quadre gramenetenc, desconegut, va durar menys que un caramel a la porta d’una escola. ......................................................... Artés - Palamós 71-77 UBSA - AB Premià 75-50 Argentona - Santa Coloma 81-55 Minguella - St. Josep Girona 69-92 SA Natzaret - Montcada 69-74 Montgat - Sant Josep 76-80 Blanes - CB Vic 82-70 Adepaf - Castellar 55-59 ......................................................... 1. Montgat (22-8), 2. Sant Josep (21-9), 3. Santa Coloma (19-11), 4. Minguella (18-12), 5. St. Josep Girona (17-13), 6. Montcada, 7. UBSA (16-14), 8. Vic, 9. Blanes, 10. Castellar, 11. Argentona (15-15), 12. Adepaf (14-16), 13. Sant Andreu Natzaret, 14. Palamós (11-19), 15. Artés (10-20), i 16. Premià (5-25).
La UBSA es jugarà la vida a la fase de descens Amb tots els equips comarcals amb la feina feta abans d’hora –sense presses però sense pauses– el darrer cap de setmana de competició de la fase regular va aterrar a Primera Catalana com un tràmit que va servir per calibrar el gust amb el qual es tancava la campanya. Bé, no per a tothom. I és que la UBSA, després de salvar-se de la crema del descens directe la penúltima jornada de lliga, ha d’encarar la fase de descens a Segona. Ho farà contra el Morell (Tarragona), amb el factor pista a favor i en una sèrie de tres envits. Els del Besòs es jugaran la vida al playoff després de vèncer amb solvència a un Sant Gervasi que també estarà en la dis-
puta. Va ser una exhibició defensiva dels adrianencs, que van esdevindre un equip coral i molt ben conjuntat i en el que va destacar Muñoz, autor de 15 punts. El Círcol Catòlic va complir els pronòstics i va sumar la darrera conquesta de la temporada. Després d’un inici prometedor i d’alt voltatge, els jugadors de Francesc Castellet es van desinflar i van permetre que, amb la represa, un crescut Vilablareix se li pujés a les barbes i a punt estigués de forçar la pròrroga amb un llançament des de mig camp. La UB Llefià va tancar la temporada amb una derrota ajustada a camp del Sant Narcís. Cap retret pels badalonins, que han realitzat una segona volta espectacular.
Vilassar Dalt - Alella 77-79 Cabrera - Pineda 64-67 Sant Narcís - Llefià 81-74 La Garriga - Salt 57-82 UBSA - Sant Gervasi 69-58 El Masnou - Onyar 75-67 Círcol Catòlic - Vilablareix 79-76 Quart - Mataró 84-73 ........................................................ 1. Salt (28-2), 2. Quart (26-4), 3. El Masnou, 4. Sant Narcís (23-7), 5. Pienda (17-13), 6. Círcol Catòlic, 7. Cabrera, 8. La Garriga, 9. Onyar (1515), 10. Llefià (14-16), 11. Vilassar (11-19), 12. UBSA (10-20), 13. Mataró, 14. Sant Gervasi, 15. Alella (822) i 16. Vilablareix (4-26).
Tercera derrota pel quadre badaloní
VIC (108): Garrote (16), Espuña (17), Nualart (5), Tyghter (6), Camós (6) -cinc inicial-, Vall-Llobe (6), Majstorovic (16), Vila (12), Balanzçó (4), Freixas (12) i Prades (8). AQUA ABB (68): Monterde (8), Valle (7), Díaz (11), Reyes (13), Camins (11) -cinc inicial-, Corominas (5), Hermoso (6), Riera (7), Medio (0) i Gazquez (0). MVP: Ramon Espuña (27 valoració) L’ABB va acomiadar la temporada amb l’estrèpit propi dels equips que no tenen espai per les mitjes tintes. El Vic el va escombrar. Va desplomar d’un cop tota la resistència badalonina. La final a quatre de la Lliga Catalana EBA era l’última prova dels de Ramon Pla abans de tancar una campanya que es pot catalogar com a correcte. Sense joies ni anells, la permanència a la butxaca. En joc les semifinals, l’Aqua va tornar a la debilitat defensiva, a la nul·litat en atac i a acceptar parcials en contra significatius.
Ramon Pla ha decidit no continuar la propera temporada a l’ABB Davant un conjunt ambiciós, enfocat a la cistella rival, ben orientat per la competitivitat d’Espuña, els visitants –destensats i sense sortida– es van veure desbordats per la velocitat de creuer dels amfitrions. Tot a un ritme supersònic. La pilota xiulava sempre a les ordres del Vic que, a més, augmentava les distàncies amb l’encert exterior del tercer període. Amagats els badalonins i sense joc interior, no van aconseguir mai trobar la seva dinàmica. La remuntada va esdevenir, en tot moment, quimèrica. Els locals ja havien descarregat feia estona la seva artilleria. L’aventura fins aquí va resultar apassionant. Sense anar més lluny dels seus propis objectius, l’ABB pot donar per tancada una temporada satisfactòria.
El Badalonès se la jugarà a cara o creu Dues d’excel·lents, dues de be bones i una de dolenta –encara que relativa–. Dos ascensos directes a Primera Catalana –Tiana i Sant Josep–, dues permanències a Segona –Fuster i Bàsquet La Mina– i un playoff de descens en el que un dels conjunts representants de la comarca es jugarà la seva supervivència a la categoria. Malgrat la darrera victòria enfront un equip condemnat al descens directe com el Sant Quirze (64-70), el Badalonès s’haurà de guanyar els cigrons enmig de la borrasca. Amb el factor camp a favor, els dimonis hauran de desplegar el seu millor joc si volen lligar una permanència molt cara. El Sant Josep es va quedar amb un re-
gust agredolç després de no poder fer-se amb el liderat a la repleta pista del Sant Pere de Terrassa, que va celebrar la seva primera posició amb una festa descomunal a les grades (57-45). El Fuster, amb els deures fets feia un parell de jornades, no va poder culminar la temporada amb un triomf. Davant un Collblanc en fase de descens, els colomencs van perdre per mínimes distàncies en un envit d’altes tensions (72-71). El Tiana, amb el liderat amarrat, va concloure una exitosa campanya amb un èxit sobre el Bàsquet Farners (68-60). Celebració rodona. El Bàsquet La Mina es salvar in-extremis de la fase de descens amb la seva collita davant el Sant Medir (74-66).