Issuu on Google+

513 núm.

17 de gener de 2014

L’Ajuntament homenatja Espriu ‘tombant’ l’obelisc dels Jardinets Frederic Amat silueteja sobre l’herba l’obelisc primer republicà, després franquista i ara mateix monàrquic

L’escultura ‘L’Empordà’ de Joan Maragall es reubicarà en un nou emplaçament als Jardinets on hi caldrà fer treballs previs

X.T.

6

El Districte cedeix la gestió de l’Espai Jove a les entitats X.T.

8

El CAP Quevedo tanca i reubica serveis a Sant Pau Arxiu

Xavi Tedó

12

L’escola L’Univers passa finalment a mans municipals i es farà aquest mandat L’escola bressol d’Escorial també està prevista en el pressupost d’Educació | pàg. 7

Més activitats per Foguerons tot i la normativa del foc

ISSN - 1695-4793


l’independent editorial

L’obelisc té ideologia? Ara fa 112 anys que l’Ajuntament de Barcelona va decidir, un 20 de novembre, aixecar monuments a Verdaguer, al doctor Robert i a Pi i Margall: els dos primers van trigar uns anys a fer-se però el del president de la República ha batut en un segle tots els rècords d’utilització política amb un obelisc com a únic element perdurador. Les fotografies de Barcelona del 12 d’abril de 1936 capten a Lluís Companys en la inauguració oficial del monument amb una dona al·legoria de la República plantada sobre l’obelisc i un medalló gegant a Pi i Margall. A l’obelisc, dos anys abans, l’autor Viladomat hi va gravar a la peanya les lletres del cognom del president de la República Azaña. Malgrat que l’obelisc Després de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal, sigui un símbol solar, el medalló no va durar ni cinc ara mateix desprèn una mesos i l’escultura dalt de l’obelisc es va tapar amb una bandera ideologia monàrquica espanyola. Més efemèrides: el 26 de gener de 1940, ehem, es va inaugurar el nou monument L’Ajuntament està d’acord amb l’escultura de Marés de la Victòria, primer de guix i després a tombar, enfonsar i de bronze, i un escut franquista enterrar la monarquia dedicat “a los heróicos soldados de España”. I l’obelisc? a finals amb el nou monument? dels anys quaranta va lluir una estilitzada àguila imperial. La Victòria franquista ja no es va moure de lloc fins al 2011, l’àguila va decaure, el medalló va esdevenir monàrquic el 1981 i no hi ha debat per tocar-lo i l’obelisc va aguantar fins i tot les bombes de Quico Sabaté i totes les manifestacions de tots els temps i de qualsevol signe. Ara mateix, però, tècnicament, malgrat que l’obelisc sigui un símbol solar, el monument, si alguna ideologia desprèn, és la monàrquica, pel nom de la plaça i pel medalló. Per això ha sorprès, internament i externament, que l’Ajuntament de Barcelona hagi acceptat la proposta de Frederic Amat que culmina l’Any Espriu ‘tombant’, enfonsant i enterrant l’obelisc als Jardinets en un 2014 impregnat de sobiranisme i de monarquia decadent. L’Ajuntament està d’acord a tombar, enfonsar i enterrar la monarquia, de manera directa o indirecta? És aquesta la manera de driblar el debat sobre la retirada del medalló monàrquic que es va tancar ara fa tres anys quan PSC i ICV només es van atrevir a retirar la Victòria? Serà interessant sentir l’alcalde dilluns. O potser és que som uns malpensats, oi?

2

opinió

17 de gener de 2014

cartes al director

ull de dona

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com. També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

no vUll ser espanYola Sóc filla d’immigrants a Catalunya, mare d’Almeria i pare de Saragossa, una cosa de la qual em sento molt orgullosa. Vaig néixer a Barcelona i els que vivim lluny de les nostres arrels ens hem fet a les noves autonomies que ens van acollir. Avui en dia molts nous immigrants han vingut a treballar aquí a Espanya amb una Seguretat Social universal que els protegeix. Segons el diari 20 Minutos del dia 11 de gener d’aquest any, el passat 26 de desembre va ser aprovada una esmena en la qual s’estableix que aquells espanyols sense contracte, o sense dret de prestació o sense subsidi d’atur perdran automàticament el seu dret a la sanitat pública espanyola si emigren tres mesos en busca de feina a l’estranger. Aquest fet, més altres lleis com la de l’abortament, em provoquen un fort rebuig cap a aquesta Espanya injusta i plena d’esmenes abusives. Tot això fa que els meus dubtes per una Catalunya independent desapa-

reguin. Cada vegada em sento menys identificada i representada per aquest govern espanyol. Maribel Silva Estrada

ens prenen el pÈl i l’espai No només no es fa res per pal·liar la greu escassetat de zones verdes i d’espai públic en general que patim a la Vila, sinó que ara ens venen amb el pla de terrasses que encara reduirà més el poc espai que tenim. Hi ha algú amb dos dits de front a l’Ajuntament? J. Maristany

mÚsica i polÍtica El festival Tradicionàrius té aquest any, pel que he pogut veure del seu programa, un fort contingut polític que trobo molt encertat. No és oportunista sinó oportú que, des del punt de vista cultural, s’obri un debat identitari que reforci les esperances que molts tenim per aquest any. Eduard Garcia

el dependent “Farem que es pugui fer tot”. La presentació dels actes dels Foguerons de Sa Pobla va tenir els discursos previsibles contra la normativa del foc i la Guàrdia Urbana, els bombers... però el dirigent revelació va ser precisament el conseller de Cultura, Eugeni Rodoreda, que va llançar aquesta frase després de proclamar-se “contra tot reglament i normativa” “Aboliria totes les normatives perquè hem de protegir la festa popular”, va afegir. Alguns dels presents ja l’anomenen el conseller anarquista.

Conxa Garcia

Patrimoni Vull abonar el que deia en els seus articles en Joan Cervera respecte la conservació del patrimoni arquitectònic gracienc. La trama urbanística de la Vila i de la resta del Districte és especial. És per això que hi ha molta gent que vol venir a viure-hi o que ve a passejar, de bars o de compres, perquè és especial. No podem perdre allò que ens defineix, la nostra història. Ja s’han fet suficients malifetes com la intervenció urbanística a Vallcarca. És bàsic el manteniment de façanes com la de l’Escola Vedruna, de torretes i cases precioses que encara tenim. No podem anar perdent trossos de la nostra història. Cervera parlava de l’exemple de San Francisco i jo afegeixo el de Viena. Ja hem perdut pel camí façanes, cases, torretes, places que s’han tornat dures. No cal seguir al peu de la lletra les noves tendències en arquitectura i menys a tot arreu, traient la personalitat i adotzenant els barris i la ciutat. La gent nova que ve a viure al nostre Districte cal que conegui la nostra història, que la faci seva, així el podrà estimar. No pot ser un lloc com tants d’altres, impersonal i ahistòric. No podem perdre les nostres arrels, d’on venim. Encara som a temps.


l’independent

opinió

17 de gener de 2014

Maite Fandos, regidora de Gràcia

opinió

Amb l’escola l’Univers, pas ferm Aquesta setmana hem viscut amb molta il·lusió l’anunci fet per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que l’Ajuntament de Barcelona s’encarregarà de la construcció de l’Escola L’Univers. És una il·lusió que segur que és compartida amb tota lacomunitat educativa de Gràcia, i dels pares i mares de l’escola, que ha reivindicat amb molta força la construcció d’aquest equipament. L’anunci és fruit del compromís que vam assumir, des del districte i des del consistori, per desencallar la construcció d’aquest equipament educatiu, que des del 2009 viu en una situació de provisionalitat amb un greu problema d’espai per als nens i nenes de l’escola. Quan vam arribar al govern al juliol del 2011 ens vam trobar una escola que començava el seu tercer curs d’ existència amb una necessitat peremptòria d’edificació definitiva. Ens vam trobar amb un conveni entre el consistori i la Generalitat signat al 2010 que no avançava. El govern municipal va entomar, des de l’inici, l’Escola L’Univers com una prioritat, col•locant-la a la llista de temes urgents de ciutat. Des del districte, mentrestant, durant aquests dos últims anys, vam treballar decidits per aprovar el pla especial del conjunt d’equipaments d’aquest espai, i ara estem redactant el projecte executiu de

Cedida

Tots teníem clar que Univers és d’aquells temes que han de passar per sobre de discursos partidistes. Vam ser conscients, des del primer moment, que en aquest projecte no hi cabia grans discursos ni declaracions d’intencions: necessitava un full de ruta clar i que s’anessin complint els tràmits, i així ho hem feti ho volem seguir fent.

Aquest projecte necessitava un full de ruta clar i que s’anessin complint els tràmits La comunitat educativa i l’Associació de Famílies han estat cabdals en tot aquest procés

L’Univers i de l’escola bressol. Tot plegat ho hem fet com cal que es facin les coses: de mica en mica, sense falses promeses, i explicanta la comunitat educativa de L’Univers, en cada moment, quina era la situació. Per a fer-ho, vam establir reunions periòdiques amb l’Associació de

Famílies d’Univers i amb l’equip educatiu, acompanyant-los i fent sentir la veu de Gràcia al Consorci d’Educació i al Departament d’Educació de la Generalitat. En el Pla d’Actuació del Districte, aprovat gràcies al suport de PSC i d’UpB, l’Escola L’Univers va ser inclosa com a punt prioritari.

En el debat sobre quantes línies havia d’incloure l’escola, el districte va demanar, conjuntament amb la coordinadora d’AMPAS, que es garantissin les dues línies. Ho vam tornar a fer sense estridències, però amb pas ferm. La comunitat educativa i l’ Associació de Famílies han estat cabdals en aquest procés: ells han iniciat una reivindicació per fer visible al barri i a la ciutat la seva necessitat i el govern de Gràcia ha entomat la seva lluita com a pròpia. Amb el compromís de l’alcalde de fer la construcció de l’escola, per fi Gràcia tindrà L’Univers. Felicitats a tothom!

el bloc Silvia Manzanera

Maria Els projectes estan per sobre de les persones. Això diuen, i se suposa que ha de ser així. Però les persones deixen una empremta única –la que porten als dígits– que fan d’aquesta manera únic al projecte, en un món sovint homogeni. Aquesta és la gràcia. La nostra particular història a la Perla està a punt de prendre un nou rumb, encara que sigui imperceptible per molts, ignorat per la majoria. La Maria, després de vuit anys d’aventures i desventures amb tota la colla de romàntics que resistim per vèncer, enceta una nova etapa professional. Jo me n’alegro però no puc deixar de sentir un punt de tristor. Aquella sensació quan saps que perdràs alguns hàbits que t’alegraven el dia: l’esmorzar al Cafè del Teatre, tancaments a corre-cuita (“cagoencony, això és una merda”), el clàssic #ponmetrescañas com a recompensa pel tancament a corre-cuita, unes sabates heretades de filla a filla... I moltes i moltes converses. Sobre la independència, el Bages, Gràcia, la dieta, els nanos que se’ns fan grans, el temps, l’amor, els canvis, els vins, la feina, el futur... El projecte seguirà sense la Maria. Ella encetarà el seu. I jo la trobaré molt a faltar.

què en penseu...

que l’Europa sigui campió d’hivern?

Xavi Tedó

joan miralles jubilat

toni ponsa jubilat

vicenç ferré jubilat

ramon vergés jubilat

L’equip el veig fi i si seguim així aconseguirem quedar com a primers de grup perquè estem jugant a un gran nivell i ja portem la primera volta.

De moment estem fent el mateix que els anys anteriors i amb l’equip que tenim hem de sortir a fora a guanyar tots els partits, no ens podem conformar amb l’empat. Tenim gent per ser els primers.

Aquest any anem molt bé i si les coses no canvien molt a la segona volta estic convençut que quedarem primers. Aquest ha de ser l’objectiu per tenir més opcions de pujar a 2B.

Ho veig bé però que no tinguem una sorpresa com l’any passat que ens vam quedar a mig camí. Sigui com sigui, la plantilla actual és millor que la de la temporada passada i l’entrenador està fent un gran treball.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: DeBarris, sccl. Director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà­cia, DeBarris i GràciaWeb. Consell di­rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Directora adjunta: Sílvia Manzanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric

Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. Col·la­boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD

3


l’independent

opinió

17 de gener de 2014

Àngels Tomás, consellera ICV-EUiA Gràcia

opinió

Si retallen els drets de les dones, ho fan als de tota la societat El Consell plenari del districte del mes d’octubre va aprovar amb els vots favorables d’ICVEUiA, PSC, CiU i UpB i en contra dels del PP, una declaració institucional davant de la reforma legislativa anunciada pel ministre Ruiz Gallardon, en la que manifestava la seva “més rotunda oposició a una reforma que suposa un retrocés en matèria dels drets de les dones que atempta contra l’autonomia reproductiva de les dones i situa a l’Estat espanyol a la cua dels països europeus en matèria de drets sexuals i reproductius”. En el darrer consell de ministres de desembre, el ministre RuizGallardón posava sobre la taula la seva reforma de la llei sobre la interrupció de l’embaràs. L’excusa és que el PP ho portava en el seu programa electoral. Es tracta d’una proposta per acontentar els sectors més reaccionaris de la societat i de l’església catòlica. El mateix dia 20 de desembre, des de les diferents xarxes feministes i col·lectius d’esquerres a Catalunya i d’arreu de l’estat es va donar una primera resposta de rebuig a la reforma, que durà el nom de “Ley de Protección de la Vida del Concebido y de los Derechos de la Mujer Embarazada” i és tan restrictiva que no sols desapareix la llei amb terminis sinó que tampoc permet la interrupció de l’embaràs en casos de malformació del fetus ni tampoc si la dona ha estat víctima d’una violació (passades les 12 setmanes). Amb aquesta reforma es conculquen greument els drets de les dones. Retrocedim més de 40 anys! La

Fins i tot col·lectius feministes d’arreu d’Europa s’estan mobilitzant cosa és tan grossa que fins i tot collectius feministes d’arreu d’Europa s’estan mobilitzant en favor de les dones i en contra de la reforma del PP. També s’estan recollint signatures entre càrrecs electes dels diferents països com pressió cap el govern espanyol. Si s’arribés a aprovar aquesta reforma, seria el primer cop a Europa que una llei legisla retallant drets, és a dir, fent

Pep Gorgori

Emprendre o sobreviure? Aquesta és la qüestió Arxiu

Gallardon acontenta els sectors més reaccionaris de la societat i de l’església catòlica

la setmana

marxa enrere en drets assolits anteriorment. El Parlament de Catalunya també es va manifestar en defensa de la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, vigent, en contra de la seva reforma i fent propostes com la d’accelerar la legislació en favor d’una llei catalana d’interrupció d’embaràs, drets sexuals i educació i prevenció. Cal recordar també que a Catalunya, és la Generalitat qui te competències en matèria de salut i sanitat. Caldrà donar més passos en la defensa dels drets de les dones (dret al propi cos! ... i més). Caldrà fer el seguiment de que aquests no es conculquen tampoc aquí, i si cal fer insubmissió a la nova llei, s’haurà d’organitzar. Comparteixo la consigna “Si ens toquen a una, ens toquen a totes!” i també “Si retallen els drets de les dones, ho fan als de tota la societat!”.

Emprenedor, segons el diccionari de l’IEC, és aquell “que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses.” Sona èpic! No costa imaginar-se un marrec dient “mama, mama, jo de gran vull ser emprenedor”. Emprenedor és com volen que en diguem ara dels autònoms. “Emprenedor”. Sona molt millor, és cert. Però no és el mateix. Recentment he engegat una empresa amb un soci, de la qual estic especialment orgullós (si voleu saber per què n’hi ha prou que visiteu www.leitmotiv.es, i així de passada em faig propaganda). Quan ho vaig explicant, la gent em somriu Quedar-te a l’atur i i em diu “Apa, així que ara fer-te autònom per poder ets emprenedor!”. Doncs mira, no. He vacil·lat presentar facturetes de molt abans de fer el pas, tinc tant en tant no és èpic pors perquè res no està gens clar i d’activitat n’he posada sempre molta, també quan treballava per compte aliè. Identificar autònom o Com a molt puc admetre fins i tot empresari amb que hem fet de la necessitat virtut i hem muntat un emprenedor és perniciós projecte que té bona pinta per als uns i als altres i sembla que atrau clients. Però això que us explico no em sembla especialment èpic. Ni anirem a Silicon Valley ni ens cridaran a la mediàtica i coneguda fira Mobile World Congress, que sembla que és el que ha de passa obligatòriament quan ets emprenedor. Ho sento, ens volen fer passar bou per bèstia grossa. Ser autònom i ser emprenedor no és el mateix. Quedar-te a l’atur i fer-te autònom per poder presentar alguna factureta de tant en tant no és èpic. Éss upervivència. Emprendre no té res a veure amb fer-te autònom, fer-te la declaració trimestral d’IVA, fer la cua per donar-te d’alta a la Seguretat Social o omplir el formulari 036 d’Hisenda perquè et permetin emetre factures (previ pagament d’una quota mensual estratosfèrica i excessiva). Identificar els termes autònom o fins i tot empresari amb “emprenedor” és perniciós per als uns i als altres. Un autònom que no faci totes aquestes coses cool que fan els emprenedors de la tele s’haurà de sentir frustrat? I un emprenedor de veritat, com porta que se’ls fiqui al mateix sac d’aquells que ni ténen ni necessiten ni volen tenir idees innovadores, creatives i brillants? En fi, resumint i per acabar, que si em veieu un dia d’aquests em podeu felicitar pels èxits de la meva empresa, però no uspassipel cap felicitar-me per la meva nova vida com a “emprenedor”. Quedeu avisats.

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

Dóna la cara per l’independent L’Independent publica cada setmana les fotografies de totes les persones que han recolzat econòmicament aquest setmanari en el marc de la campanya “Dóna la cara per l’Independent” i que diumenge 5 d’octubre, durant el Dia del Comerç al Carrer, van passar per l’stand de la publicació a la plaça de la Vila. Moltes gràcies a totes!

Manel Opi i família

4

Jordi Rambán

l’enquesta


l’independent

17 de gener de 2014

política L’Ajuntament homenatja Espriu amb una escultura als Jardinets d’alt voltatge polític Frederic Amat silueteja i ‘tomba’ l’obelisc primer republicà, després franquista i ara monàrquic Xavi Tedó

Segur que tomba. Aquest és el primer pensament que li vindrà al cap al vianant quan a partir de dilluns passi pels Jardinets i vegi un gran solc -així es diu l’escultura de Frederic Amat- amb forma d’obelisc que s’ensorra com si el polèmic monument primer republicà, després franquista i ara monàrquic passés a millor vida. L’Ajuntament ha optat per l’alt voltatge polític per tancar l’Any Espriu amb una escultura que farà parlar, però que sobretot vol recordar el poeta que dóna nom als Jardinets, ja que hi va viure durant més de 40 anys.

‘L’Empordà’ de Maragall es queda El dany col·lateral de la installació de ‘Solc’ de Frederic Amat als Jardinets té un damnificat: l’escultura ‘L’Emporda. Oda nova a Barcelona’, d’Ernest Maragall en homenatge al poeta Joan Maragall. Les dues dones ajagudes en marbre blanc i estil noucentista, que no poques vegades també han fet companyia a les múltiples manifestacions, van ser polèmiques quan es van ubicar als Jardinets per la poca roba que portaven. Era l’any 1961. I per això van anar a parar fins al 1985 al Parc de Cervantes. L’alcalde Pasqual Maragall, nebot de l’autor, les va restituir. Ara l’Ajuntament les ha retirades... temporalment. Les dones es quedaran als Jardinets en un nou emplaçament

Albert Balanzà L’obelisc de la confluència del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal fa tres anys justos que només té una companyia monàrquica, la del plafó amb l’emblema de la corona que s’hi va instal·lar el 1981, poques setmanes després del Cop d’Estat, i que va suposar el rebateig de la plaça com a Joan Carles I. L’estàtua franquista de la Victòria, la derrotada segona opció d’un concurs convocat el 1932 en temps de la República, va tenir maquillatges al llarg del temps i va patir tota mena d’agressions i atemptats del mateix Quico Sabaté, però no va ser retirada fins al 30 de gener de 2011 i ara pertany

Els operaris de Parcs i Jardins, dijous ultimant els detalls de l’escultura

al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que la té al seu Centre de Conservació i Restauració de la Zona Franca (vegeu L’Independent núm. 384). Ara l’obelisc, gràcies a la rèplica tombada de Frederic Amat en homenatge a Salvador Espriu, tindrà una rèplica que pot afegir llenya al debat polític d’un es-

pai sempre carregat de memòria històrica. Les fotos històriques retraten a Lluís Companys el 12 d’abril de 1936 inaugurant l’obra guanyadora de Josep Viladomat. El 26 de gener de 1940 es va inaugurar la Victòria franquista un any després de l’entrada de l’exèrcit a la ciutat, substituint el medalló de Pi i Margall per un

escut franquista i una ‘gallina’ a dalt de l’obelisc en el lloc original de la República de Viladomat. Frederic Amat, contactat per l’Independent, no ha volgut donar explicacions del sentit de l’obra. En tot cas, dilluns al migdia, l’obelisc tombat en honor a Espriu s’estrenarà a tocar de la placa de Pompeu Fabra als Jardinets.

breus El consell de Vallcarca debatrà les inversions a petició dels veïns El consell de barri de Vallcarca, que tindrà lloc el proper dilluns 20 de gener a les 19.00 hores, analitzarà les inversions fetes i previstes en el marc del Pla General Metropolità, després que els veïns i representants polítics hagin pactat aquest dimarts incorporar a l’ordre del dia un punt en aquest sentit, tal com els grups van acordar ara fa dos plens. La comissió de seguiment de Vallcarca, per la seva banda, es reunirà a principis de febrer.

L’ANC i Lluïsos de signen un acord de col·laboració Lluïsos i l’ANC han formalitzat aquesta setmana la seva estreta relació amb un conveni que estableix que la històrica entitat cedirà de manera gratuïta espais pels actes de l’ANC a Gràcia i l’ANC farà difusió entre els seus simpatitzants de les activitats dels Lluïsos.

Òmnium Gràcia es constitueix a l’Espai Jove el 23 de gener L’assemblea de Gràcia d’ômnium Gràcia, un any i quatre mesos després de començar a treballar com a gestora, es constituirà dijous que ve en un acte a l’Espai Jove La Fontana. Aquest dijous, de fet, Òmnium Gràcia ja ha engegat la seva nova campanya a la Vila penjant pancartes en diferents punts amb el lema Es normal que un país voti com pot viure millor.

Albert Balanzà

reportatge

Cedida

Isona Passola i centenars de graciencs, a la campanya #signaunvot

L’ANC pren el pols del sí al carrer Centenars de signatures, entre les quals la de la directora de cinema Isona Passola, en un desplegament en deu punts de la Vila que va provocar cues, és la nova demostració de força de l’Assemblea nacional Catalana a Gràcia.

Deu parades al matí de dissabte i diumenge i set a la tarda de dissabte, des de la Sedeta al Parc de la Creueta, des dels Jardinets a Joanic, van sadollar aquest passat cap de setmana les ganes de l’ANC i de centenars de graciencs de mantenir el pols sobiranista fins a la consulta del 9 de novembre amb la campanya #signaun-

vot. A poc menys de 300 dies del referèndum, l’assemblea de Gràcia va atraure gent de totes les edats, fins i tot una iaia quasi centenària, de 96 anys, i van fer un exercici de vot anticipat perquè, en cas que la consulta no s’arribi a celebrar, el Parlament proclami la independència de manera unilateral.

La directora de cinema, Isona Passola, moments després de signar

5


l’independent

17 de gener de 2014

societat El Districte canvia la fórmula de gestió de la Fontana i signa un conveni amb el CJB El Consell de Joventut es proposa “incloure” en el projecte la PEJG i la resta d’entitats residents El Consell de Joventut de Barcelona és, des de l’1 de gener, gestor únic de l’Espai Jove la Fontana, després que el Districte decidís canviar una fórmula instaurada el 2009 amb una comissió tècnica on també estava present la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia. La direcció del CJB assegura que el canvi comportarà dinamisme i eficàcia a l’hora de dirigir un equipament que té un pressupost de més de 265.000 euros i una dotzena de treballadors en plantilla. La idea és proposar a la PEJG i les altres entitats residents a l’espai que se sumin al projecte del CJB. Silvia Manzanera El Districte i el Consell de Joventut de Barcelona van signar a finals d’any un conveni de gestió cívica pel qual aquesta plataforma d’entitats serà la responsable de la direcció de l’Espai Jove la Fontana durant aquest any, prorrogable el 2015. D’aquesta manera, s’acaba amb una gestió “quatripartita” no exempta de polèmica, per les reclamacions d’autogestió que la PEJG ha defensat els darrers anys. “La gestió tècnica de l’espai, la del dia a dia, es farà des del CJB”, explica el seu president Albert Claret, “però la nostra in-

Xavi Tedó

breus Robatoris a diversos comerços a l’entorn del mercat de la Llibertat Fins a tres comerços a l’entorn del mercat de la Llibertat van patir un robatori la matinada del diumenge a dilluns, segons fonts de l’Associació de Comerciants d’aquesta zona de Gràcia. El mètode va ser el mateix en tots els casos, forçant l’entrada, i emportant-se la caixa. Alguns comerciants es mostren “preocupats” per un situació que va “en augment”.

Nou Punt Verd mòbil a la Travessera de Gràcia amb carrer Gran

la cronologia

El tauler de convocatòries de l’Espai Jove,a l’entrada de l’equipament

tenció és incloure en el projecte a la PEJG i als col·lectius o entitats residents, com la Diabòlica de Gràcia, per decidir tots plegats què fem i com ho fem a l’equipament”. Així, CJB -que assegura que ha millorat l’entesa amb els la Plataforma- i PEJG es reuniran al febrer. “El nostre propòsit és fer una gestió íntegrament associativa”, afegeix Claret. El 31 de desembre va acabar el contracte que tenia l’empresa Iniciatives i Programes (IP’) des del 2011, quan va guanyar el concurs per la dinamització d’aquest equipament públic. El seus dos treballadors han estat subrogats pel CJB.

Febrer de 2009. Portes obertes per inaugurar l’equipament, a càrrec de l’alcalde Jordi Hereu. A l’espera d’adjudicar el concurs de gestió, la comissió tècnica acorda donar prioritat a la plataforma d’entitats. Gener de 2010. Cercavila reivindicatiu per demanar l’autogestió del Casal. L’objectiu de la marxa és demanar que La Fontana passi a dependre exclusivament de Gràcia, com s’havia reivindicat históricament. Febrer 2011. L’empresa Iniciatives i Programes guanya el

concurs per la dinamització de l’Espai Jove la Fontana, decisió que provoca les mobilitzacions de la Plataforma d’Entitats Juvenils. Març 2011. Les entitats juvenils acampen a la plaça de la Vila per demanar la gestió del Casal. El jovent fa entre de 2900 signatgures de suport al Projecte de gestió veïnal del Casal. Després d’un polèmic desallotjament durant la matinada per part dels antiavalots de la Guàrdia Urbana, joves de la PEGJ reclamen la dimissió del regidor Guillem Espriu.

A partir del dia 20 de gener s’instal·la un Punt Verd mòbil situat a la Travessera de Gràcia cantonada amb el carrer Gran, amb motiu del tancament provisional del Punt Verd de barri Gal·la Placídia. L’horari d’aquest servei serà de dilluns a dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19.30 h (diumenges i festius tancat).

L’Assemblea de Dones Feministes fa una crida contra la reforma del PP L’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia ha convocat una manifestació pel dret al propi cos i de rebuig a la reforma de l’avortament que està duent a terme el Govern del PP, el 18 de gener a les 12h a la Virreina. L’acte serà el tret de sortida de la campanya en defensa de l’avortament lliure i gratuït que ja compta amb més de quinze col·lectius adherits.

Fandos diu que la parada de bus de Pare Claret tornarà a ser instal·lada

Xavi Tedó

“Treure-la va ser una decisió no del tot bona”, admet al consell de Grassot A.B. El Districte i TMB han decidit fer marxa enrere en la supressió de la parada de bus de Pare Claret, entre Sicília i Sardenya, després que els veïns i comerciants de la zona hagin recollit en les últimes setmanes més de 2.000 signatures per exigir-ne la restitució (vegeu L’Independent núm. 512). 6

La regidora de Gràcia, Maite Fandos, va anunciar el canvi de parer dilluns al vespre en el consell de barri de Grassot anunciant que la parada de bus tornarà a ser installada “abans que s’acabi el mes”. “Treure-la va ser una decisió no del tot bona”, va apuntar en to d’autocrítica. El quiosquer que ha centralitzat la recollida de signatures, Albert Caparrós, va acusar

TMB la setmana passada d’actuar “sobre plànol” i sense atendre les necessitats reals del barri. Fandos va apuntar dilluns a la Sedeta que la primera idea era el trasllat de la parada davant de l’Esportiu Claror, però que la decisió final va ser la supressió perquè la nova ubicació no era idònia per raons de mobilitat i seguretat. En tot cas, Fandos va precisar que

El punt on s’ha de resituar la parada, aquesta setmana

ara per ara es tornarà a activar la parada “de moment, amb un pal”. “La marquesina està demanada,

però la que hi havia s’ha reubicat en una altra zona de la ciutat i no està disponible”, va aclarir.


l’independent

societat

17 de gener de 2014

L’Ajuntament assumeix la construcció de l’Univers i Escorial en aquest mandat Trias anuncia un model similar a l’adquisició de l’escola Mediterrània en lloc de la Generalitat Xavi Tedó

Només va ser una frase en el discurs anual de l’alcalde, Xavier Trias, al Col·legi de Periodistes, però l’Ajuntament assumirà la construcció de l’escola l’Univers, que en principi havia de construir la Generalitat, i l’escola bressol d’Escorial, a la cantonada amb Travessera de Dalt, aquest mateix mandat. “Ho construirem nosaltres”, va apuntar avançant un tipus d’operació similar al que ja va fer amb l’escola Mediterrània.

L’origen de les colles de cultura popular, en una xerrada a la Violeta L’activista gracienc i director del Museu d’Etnologia, Josep Fornés, farà una xerrada el pròxim 29 de gener a la Violeta sobre l’origen de les colles de cultura popular, en tant que impulsor i militant de les festes majors com la de l’Associació de Veïns Vila de Gràcia a través de la seva participació amb grallers, geganters i bastoners i altres colles i en tant que impulsor del Protocol Festiu de Gràcia des de la recuperació del carrer durant el postfranquisme fins a l’actualitat. La xerrada està prevista a les set de la tarda.

Alegre de Dalt es reurbanitzarà de manera integral

Albert Balanzà Prenent com a referent aquella operació al barri de la Barceloneta, que en aquell cas va comptar amb una participació del Port de Barcelona, l’Ajuntament ha decidit repetir l’experiment un cop ha constatat que la Generalitat no té ni tindrà diners a curt termini per desencallar els equipaments educatius que estan previstos a l’illa Bailèn-Quevedo, mentre s’eternitzen els barracons de l’escola L’Univers instal·lats a la plaça del Poble Romaní des de fa cinc cursos, des del setembre de 2009. A Gràcia la moneda de canvi no existia com a la Barceloneta ni com a La Maquinista, i l’Ajuntament ha decidit assumir-ho “amb

breus

El solar on s’ha d’aixecar L’Univers, vist des del carrer bailèn en una imatge recent

un 100% del pressupost municipal”, ha explicat la regidora de Gràcia, Maite Fandos. “Ho assumim aquest mandat”, ha afegit. L’Ajuntament va anunciar ara fa un any que construiria el pàrquing mentre confiava que la Generalitat fes el projecte executiu, però al final també ha assumit la resta. “Fins ara només eren promeses que ens feien des del curs passat, però l’alcalde no ho havia dit mai oficialment. Ho celebrem, però continuarem fem accions reivindicatives”, apunta Irene Lop,

portaveu de l’AMPA L’Univers. Les obres de pàrquing han de començar al febrer i les obres de l’escola, entre agost i setembre de 2014, un cop fetes les bases i els fonaments del pàrquing. Teòricament, l’escola ha d’estar a punt el setembre de 2015, i això concorda amb el calendari que hi ha penjat a la façana. “Ja ens ho han allargat una miqueta”, adverteix Lop. Per la seva banda, Trias també va fer la mateixa referència a l’escola bressol Escorial, una de les pendents de desencallar a Travessera

de Dalt, un cop ja estan habitats els pisos on hi havia l’antiga residència d’infermeres. La inversió està prevista en el pressupost d’Educació aquest mandat.

El carrer Alegre de Dalt es reurbanitzarà de manera integral aquest trimestre i culminarà la seva renovació amb l’obertura aquest mandat del centre de Serveis Socials de Camp d’en Grassot. Aquesta va ser una de les conclusions principals del consell de barri celebrat dilluns passat.

Festa Major busca en la implicació dels patrons solució a les destrosses L’entitat concreta un seguit de reunions on es recolliran les propostes Carlos de la Cruz

S. M. El debat sobre quines són les possibles solucions contra les destrosses dels guarnits ha centrat la reunió dels patrons de Festa Major aquest dimecres. Com explica la Marta Soteras, membre de la comissió del carrer Fraternitat de Baix –impulsor de la carta enviada a tots els carrers el passat setembre per alertar sobre la necessitat de seguir treballant per evitar el problema-, “hem decidit implicarnos tots plegats en aquesta qüestió”. Soteras remarca que la valoració general de la Festa Major és molt positiva però que s’ha de seguir treballant per evitar el que s’ha convertit en un mal inevitable els dies després d’obrir els carrers

El guarnit del carrer Fraternitat de Baix de la Festa Major 2013

guarnits. El procés serà llarg però ja s’ha fet el primer pas. Ara totes les parts implicades han de fer una valoració del perquè es produei-

xen aquests fets i com es podrien evitar, per després posar-ho en comú en properes reunions on només es tractarà aquest tema. 7


l’independent

societat

17 de gener de 2014

El CAP de Quevedo tanca en una reordenació dels serveis

Nens, cavalls i caramels al cartell de Sant Medir Laia Carrera guanya el concurs de l’edició 2014

Els especialistes del centre treballen ara a Sant Pau per evitar duplicitats

Josep Maria Contel Xavi Tedó

Laia Carrera, amb el cartell guanyador

la festa sense mirar el que s’havia fet anteriorment”. Una festa que La guanyadora de la catorzeha viscut des de petita com a grana edició del concurs de cartells cienca de soca-rel: “El disseny del de Sant Medir, que es va lliurar cartell transmet que no és només aquesta setmana a la seu de la Feuna festa per a la canalla, sinó per deració de Colles de Sant Medir al a totes les generacions i que ho carrer Igualada, no amaga la seva viuen amb la mateixa il·lusió els sorpresa pel premi rebut: “Era el nens que les àvies, és una festa primer cop que em presentava per a tothom”. Mireia Sans, memi la veritat és que no esperava bre del jurat, reconeix que la tria guanyar”. De fet, no ha estat fàcil l’educadora sociLa guanyadora reivindica enguany en un al que ara es deconcurs en què que no és només una s’han presentat dica a la música i a la il·lustració festa per a la canalla, sinó 48 treballs, cinc admet que “no menys que l’any intergeneracional sabia ni que es passat. “A difefeia el concurs, rència d’altres ho vaig veure passejant pel caredicions, aquest cop ha costat rer i m’hi vaig posar a corre-cuita molt decantar-se per un cartell i perquè el termini s’acabava en al final hi va haver un empat tècnomés una setmana”. A l’hora de nic que s’havia de desfer”. Un dels dissenyar el cartell, Carrera explimotius que ha portat el jurat a ca que “em vaig oblidar que era un escollir l’obra de Carrera és el reconcurs i només vaig mirar el cartorn als orígens: “Veníem de cartell guanyador de l’any passat, votells molt innovadors i buscàvem lia transmetre el que m’inspirava tornar a la tradició”. Xavi Tedó

El CAP de Quevedo, que es troba immers en el trasllat de tot el material, aquesta mateixa setmana

Des del desembre el CAP de Quevedo té les persianes abaixades. El tancament no és fruit de les retallades, sinó d’una reordenació dels serveis que arriba amb bastants anys de retard. La Reforma de l’Atenció Especialitzada, que es va iniciar l’any 1993, estableix que tots els especialistes de zona han de treballar a l’hospital de referència del CAP.

Xavi Tedó En el cas de Gràcia els especialistes havien de ser, doncs, a l’Hospital de Sant Pau. Vint anys més tard aquesta reestructuració és, per fi, una realitat. Els especialistes en cirugia, aparell digestiu, endocrinologia que fins ara ate-

8

nien al CAP de Quevedo ja són a l’Hospital de Sant Pau, mentre que l’expert en neurologia està de moment al CAP de Travessera de Gràcia i el d’urologia a la Fundació Puigvert del mateix hospital. Des de l’Institut Català de la Sa-

Els veïns avalen el canvi, tot i que aquesta reestructuració arriba amb vint anys de retard lut (ICS), òrgan del qual depenen els centres d’atenció primària, informen que aquesta reordenació millorarà el servei perquè “els usuaris s’estalviaran un pas amb l’objectiu que tinguin una atenció més ràpida”. I és que fins ara el metge de capçalera derivava els pacients al CAP de Quevedo i aquest posteriorment els enviava

a Sant Pau si el tractament així ho requeria. “Per fer-te algunes proves havies d’anar a Sant Pau perquè els CAP’s no disposen de la logística o la maquinària necessàries” informen les mateixes fonts de l’ICS, que subratllen que d’aquesta manera “s’eviten duplicitats”. Aquesta reordenació també s’ha portat a terme al CAP de Larrard, on els seus especialistes ja treballen a Sant Pau. Com els dos directors dels CAP que han valorat de manera positiva aquest canvi en els Consells de Salut, els veïns també ho veuen amb bons ulls. La Comissió de Salut de l’Associació Veïnal de la Vila de Gràcia avala la decisió adoptada, tot i la demora. Tanmateix, reclama que es posi en marxa el CAP Vila de Gràcia (a l’antiga Cibeles), que té aturades les obres, per evitar la sobresaturació de gent al centre de Pare Claret.


l’independent

17 de gener de 2014

9


l’independent

17 de gener de 2014

documents ‘Egipte rere la barricada’ L’activista vallcarquí Marc Almodóvar presenta el proper 22 de gener a la Riera el seu darrer llibre, ‘Egipte rere la barricada, revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir’ (Virus editorial). Santiago Alba Rico, que signa el pròleg, defeneix així l’últim treball del documentalista i col·laborador de l’Independent: “El seu llibre explica moltes coses; l’epíleg expressa la veritat viva, calenta, a l’espera, d’uns pobles que -ni a Egipte ni a Tunis ni a la resta de la regióencara no han dit l’última paraula”. Us en deixem un tast.

Egipte vist des del Nile City El Nil ha estat la base de la vida a Egipte durant segles i segles. La vida en el país sempre ha estat vinculada a la riba del riu i la seva capital s’estén just en el punt en què neix la formació del Delta creat pels rics sediments recopilats durant més de 6.600 quilòmetres. Al Caire els joves passegen i flirtegen per la cornixe del riu mentre embarcacions amb rococós i epilèptiques instal·lacions lluminoses esbomben a tot drap els darrers èxits de la música popular local. A les terrasses dels cafès benestants seuen joves i grans pipant durant hores la famosa xixa entre el ressò dels clàxons del darrer embús cairota. La riba del riu Nil, amb el seu passeig de la cornixe, és també una mostra del poder cairota. Des del benestant barri de Zamalek, la seu del Partit Democràtic Nacional de Mubarak, el Ministeri d’Afers Exteriors, la televisió pública o la Cort Suprema, passant pels més luxosos hotels i importants oficines de negocis. El poder dorm a la seva riba. El poder del que representava el règim egipci es fa evident.

10

En aquesta mateixa riba, a escassos quilòmetres del centre, es troba un dels exemples gràfics més clars del que va representar durant 30 anys la dictadura de Hosni Mubarak. Allà es presenta, faraònica, la construcció de les dues torres del complex Nile City. Construïdes pel binomi format pel clan saudita Shobokshi i el clan egipci Sawiris, molt propers al mateix Mubarak, representen tot el luxe i l’ostentació poguda construir pel règim. Amb 34 plantes i 142 metres d’alçada, figuren com el quart i cinquè edificis més alts del país. Les torres alberguen principalment oficines de les més destacades marques del país, els més rellevants gabinets assessors o fins i tot la seu diplomàtica de diversos estats. També hi té lloc un petit centre comercial al més pur estil occidental amb les més sofisticades sales de cinema del país amb les darrers novetats del cinema comercial de Hollywood, i on es poden trobar botigues amb les més reconegudes marques de roba o perfums mentre es pren un cafè Starbucks o un gelat Häagen-Dazs. Les torres alberguen també l’hotel Fairmont, un dels més selectes de la capital cairota amb instal·lacions d’spa, luxosos restaurants i bars cocteleries amb exclusives vistes al Nil. Però mentre dormir una nit a les seves entranyes difícilment baixa dels 200 dòlars, a les faldes de les torres del Nile City es troba el barri de Ramlet Boulaq, integrat dins Boulaq Abu Alaa, una de les més extenses zones de barraques de la ciutat. Una barriada on bona part dels habitants, encaixonats en vivendes d’autoconstrucció entre tallers de forjadors de ferro i metall, viuen amb menys de 2 dòlars diaris i on encara a dia d’avui, en ple segle XXI i literalment veïns del luxe egipci, lluiten exigint instal·lacions sanitàries, aigua i enllumenat públic. Precisament fruit de l’especulació creada per la construcció de les torres, centenars de veïns es van veure forçats a vendre les seves cases. Mentre estudis indicaven que el valor del metre quadrat sobrepassava els 4.000 euros, molts veïns assetjats per les promotores es desprenien de les cases on havien viscut durant dècades a canvi de poc més de 100 euros/m2. Aquesta era la imatge del efectes dramàtics de la liberalització econòmica del règim Mubarak. Els creixents beneficis d’una minoria a canvi de la multiplicació de la misèria col·lectiva d’una majoria.

El Nile City representava clarament aquell procés. A la planta vuitena de la torre nord, fent costat a l’ambaixada de Nova Zelanda, es troba la seu del Centre Egipci d’Estudis Econòmics (ECES). Constituït el 1992 gràcies a l’aportació de 10 milions de dòlars de la USAID, l’agència estatunidenca pel desenvolupament, era el think tank que liderava l’assessorament pel procés de liberalització econòmica que viuria Egipte en l’era Mubarak. ECES va ser creat per l’advocat Taher Helmi, que lideraria la cambra de comerç americana a Egipte i que també era fundador de Helmi, Hamza and partners, amb una emparquetada seu a la planta 21 de la mateixa torre nord del Nile City i que actuava com a delegació cairota de Backer & McKenzie, un importantíssim bufet d’advocats amb seu a Chicago. Si ECES actuava com a think tank del procés de liberalització econòmica, Backer and McKenzie n’era la branca jurídica que redactava les lleis i contractes necessaris per a la venda de propietats públiques. Tant l’ECES com B&M van constituir la base per al procés de privatització empresarial i de liberalització salvatge de l’economia egípcia del tombant de segle. Els informes encarregats per ECES dictaven, el govern executava. El vincle era tan fort que diversos membres del comitè executiu d’ECES, com el mateix Helmi o com Mahmud Mohieldin, Ahmed al-Maghrabi, Ahmed Ezz o el mateix fill del dictador, Gamal Mubarak, estaven fortament vinculats al partit governamental i al govern. I a més es beneficiaren personalment d’aquelles privatitzacions. El 2005 prop de 200 de les 315 empreses estatals havien estat privatitzades, la majoria de manera fraudulenta per sota del seu valor real de mercat. Segons alguns informes del mateix ECES, el país només havia ingressat una desena part del valor real dels actius venuts en els darrers 20 anys. De mitjans dels 90 al 2005 els treballadors estatals s’ha vien reduït en un 50%. Un 20% dels bancs estatals també havien estat transferits al sector privat. Es construïen zones franques lliures d’impostos, s’agilitzava i facilitava la creació d’empreses, es retallaven les barreres aranzelàries i es congelaven els salaris.

Marc Almodóvar, periodista i documentalista, ha treballat de corresponsal a Egipte per a El Punt-Avui, i és collaborador habitual dels periòdics Directa i Diagonal. Des de 2008 ha viscut a Egipte, seguint els moviments polítics i socials de protesta, especialment els vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Coordinador del blog egiptebarricada.blogspot.com, és autor dels audiovisuals Dones que valen per cent homes (curt sobre el paper central de les dones en les mobilitzacions obreres a Egipte) i d’Erhal – Vés-te’n. Diari de la plaça Tahrir, una crònica dels 18 dies de lluita que van fer caure Hosni Mubarak. També ha dirigit el documental BCN Thematic Park sobre els efectes del turisme massiu a Barcelona, entre d’altres treballs per a TVE i TVC.


l’independent

17 de gener de 2014

agenda Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

EXPOSICIONS Fins al 19 de gener El vestíbul dels Lluïsos acull una exposició de pintura i mandales de Ramon Soler, tallerista a la històrica entitat que imparteix el taller de pintura, en horari de dimarts i dijous matí i tarda. Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord, 7-10) Fins al 23 de gener Exposició: Una mirada al comerç just a través del còmic. Mostra amb il.lustracions realitzades per Carlos Azagra, en col.laboració d’Encarna Revuelta, dins de la programació Desembre Solidari, que el Centre Cívic del Coll ha organitzat amb diverses ONG. Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Duran i Borrell, 24) Fins el 29 de gener Exposició del 2n Concurs de fotografia Gràcia Solidària, impulsat per 12 entitats de cooperació internacional, agrupadades en la plataforma Gràcia Solidària. La foto guanyadora ha estat Brush time, feta per una voluntària d’Udutama, en una escola infantil prop de Mom tik Camp, a Tailàndia. Sala d’Exposicions del Districte de Gràcia (Pl. Vila, 2) Fins al 31 de gener exposició de pintura de taller escola trebolari. Aquest divendres 10 de gener l’entitat ha programat la inauguració a la seva seu. UEC Gràcia (Encarnació, 131) Fins al 2 de febrer pessebre artesanal i exposició nadalenca a l’Espai Albert Musons organitzada per la Fundació Privada Festa Major de Gràcia. Espai Albert Musons (Alzina, 9) Fins al 5 de febrer Exposició L’Àfrica salvatge i l’Àfrica humana en blanc i negre, fotografies de Joan Canals. Amb retrats que gràcies al blanc i negre afegeixen una capa de complexitat a l’individu i els atorga més força a les imatges de les persones i també al món salvatge. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Fins al 7 de febrer Entre éssers i formes, de la fotògrafa argentina Ale Rei. Una mostra que sorgeix de llargues caminades amb la seva càmera per diferents ciutats. Sense buscar res especials ni particular, només una sensació que sigui especial en ella. Galeria H2O (Verdi, 152) Fins al 22 de març 27è Festival Tradicionàrius: exposició Cançons de pandero, de la Xarxa de les Cases de la Festa La Xarxa de les Cases de la Festa i el Museu Etnològic de Barcelona han creat aquesta exposició per donar a conèixer el món del pandero. La història d’aquest instrument a Catalunya s’explica en 15 rollers amb diferents punts de vista

des de etnomusicòlegs que van estudiar el pandero fa anys fins a grups i músics que actualment utilitzen el pandero. El pandero quadrat té actualment a Catalunya una nova vida, una nova dimensió. CAT (Pl. Anna Frank, s/n)

recomanem

INFANTILS Diumenge 19 de gener Espectacle infantil Sol i Lluna, a càrrec de la Cia Sgratta. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 17.30 h Dilluns 20 de gener Primeres passes. Rodona: o de oh! Proposta al voltant d’una tela des d’on, amb la participació de grans i petits, aniran sortint sons i contes per acabar d’una manera lúdica amb una pilota. Per a nens i nenes de 6 mesos a 3 anys. Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 17.30 h Dimarts 21 de gener Primeres passes: Dins del cor. Un conte dolç, sobre l’amistat i la companyia. De 6 mesos a 3 anys. A càrrec d’Ada Cusidó. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 11 h Dijous 23 de gener Tallers de descoberta: Dinotaller per crear un dinosaure amb papiroflèxia senzilla.A partir de 5 anys. A càrrec d’Olga Barrio. Cal inscripció prèvia. Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 18 h ACTES Divendres 17 de gener Presentació del llibre Els carrers de Barcelona: Gràcia, escrit per l’arquitecte i historiador Jesús Portavella. Col·lecció que amplia el coneixement sobre el nomenclàtor dels carrrers de la ciutat. Sala d’actes del Districte de Gràcia (Plaça Vila, 2), a les 19 h

Un déu salvatge, de Yasmina Reza, a la Sedeta. Quadre escènic Sant Medir, amb la col·laboració dels graciencs Vada Retro Teatre presenten aquest diumenge la impactant peça Un déu salvatge, portada al cinema per Roman Polansky el 2011. Dos matrimonis, civilitzats, es reuneixen per resoldre un incident protagonitzat pel seus fills de set anys, en Ferran Gual i en Bruno Pons. Un d’ells li ha partit dues dents a l’altre en una baralla al parc. Res que uns pares no puguin resoldre, però lluny d’aconseguir-ho acaben fent sortir el seu costat més fosc, més animal i més salvatge. Diumenge 19 de gener a la Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h Concert: Late. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: DJ Mamayé. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23 h

Dijous 23 de gener Cicle de xerrades sobre la salut: l’osteoporosi. Els professionals de la Clínica Omega-Zeta parlaran sobre la salut per saber com prevenir determinades malalties. Sessió a càrrec del Dr. Jaume Condeminas, reumatòleg i homeòpata. Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-67), a les 19 h

Diumenge 19 de gener Teatre: Pulmons, de Duncan Macmillan. Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 18.30 h

Cap de setmana de les Illes: Tast gastronòmic mallorquí i glossada. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 20 h

Jam session de jazz manouche. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19.30 h

Concert: The Groove Brotherhood Organ Trio. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Miguel Talavera Pover Trio. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: La Banda Mutant AMUC. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Dimarts 21 de gener Cicle: Àfrica, país a país. Nigèria, per ’Ade Akindenwa, lingüista i professor. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 101), a les 19 h

Tradicionàrius: Eduard Iniesta i l’Orquestra Peculiar i Marsupialis. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert dins el cicle Els dimarts em sentiràs: Bedroom + Isaac Ulam Sala Bekcett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Juke Movie. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Dimecres 22 de gener Teatre: Jo mai, d’Iván Morales. Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Concert: Dj Mamayé. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23 h Dissabte 18 de gener Concert benèfic per a l’Associació Makamaru x Gàmbia, a càrrec del cantautor Chemai. La Mirada (Avda Coll del Portell, 74), a les 19 h Concert: Jules. La Violeta de Gràcia (Maspons, 6), a les 21 h Concert: Mal + Bianca Castafiore. Zoo Bar (Torrent de l’Olla, 145), a les 21 h

Jam session de jazz, blues, soul i rock. Jazzpetit (Encarnació, 143) a les 21 h Concert: Cálido home. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Teatre: Impropon, de la cia. Improacatomba. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h Concert: DJ Cuixaforta. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23 h

Concert: El Teatre Magnètic + Don Simón y Telefunken. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h Concert: Agosto. Alfa (Gran de Gràci, 36), a les 21.30 h Concert: Cesc Pasqual i Ana Rosi. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h Divendres 24 de gener Concert: Haqni & The Bandz. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Concert: Johnny Big Stone & The Blues Workers. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h Concert: Dj Mamayé. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23 h Teatre: Sobre els danys del tabac... i les ostres, d’Anton Txékhow, dins del cicle Fora d’hores” Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 23 h 11


l’independent

17 de gener de 2014

cultura Els Foguerons incrementen les activitats malgrat les traves de la normativa del foc

Nous autors i més participació a les Matinals al CAT Cedida

El compromís de les entitats gracienques es formalitza i s’afiança la relació amb l’Espai Mallorca Josep M. Contel

L’associació cultural Albopàs i la ja formalitzada Federació de Foguerons Sa Pobla a Gràcia ja tenen tot a punt per a la celebració de la 22a edició d’aquesta Festa Major d’Hivern de la Vila. Una festa que, tot i les exigències de la normativa europea del foc que “fan més feixuga” la tasca de les entitats, incrementa enguany les activitats i presenta algunes novetats, com el recital poètic en homenatge a Bartomeu RossellóPòrcel, a la plaça del Nord dissabte 25 de gener.

Aquest diumenge comencen les Matinals al CAT, dins del festival Tradicionàrius, amb Cantata del drac de foc i fum. És tracta d’un espectacle amb música, cançons i narracions on els animals de la fauna autòctona en són els protagonistes. En aquesta nova edició de les Matinals, coordinades des de fa anys per Ara Va de Bo, s’aposta per la participació i la collectivització dels projectes de creació, i pels nous autors, molts d’ells joves en període de formació.

Silvia Manzanera El proper dijous 23 de gener arrencarà al Centre Artesà Tradicionàrius una nova edició dels Foguerons, amb l’exposició de Cartells de Sa Pobla a Gràcia i la tradicional degustació de productes de les Illes Balears presentada per Pere Tàpias. El programa manté les activitats clàssiques, com els balls i les glosades, els concerts o el folk als mercats, i incorpora diverses novetats. Una d’elles és el recital poètic En la nit, les flames a la fosca, on diversos poetes com ara Sebastià Alzamora, Joan Tomàs Martínez o Joana Abrines recordaran els versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. També s’ha consolidat la relació amb l’Espai Mallorca; divendres 24 tindrà lloc a la Violeta la conferència compartida Herois de Mallorca, herois catalans, on Bartomeu Mestre explicarà l’aportació dels mallor-

breus

Imatge de la passada edició dels Foguerons

quins en la defensa de Barcelona durant el 1714. L’altre conferenciant serà Quim Torra, director del Born Centre Cultural. “Cada any fem coses diferents i tot i que és emprenyador pels organitzadors la burocràcia que hem de salvar, això no afecta el programa final”, explica Toni Torrents, l’impulsor dels Foguerons des de la primera edició l’any 1993. Torrents també destaca l’exposició Del Foc i de la Mar, amb obres del pintor Toni Moranta, que s’inaugurarà a la Violeta divendres 24. Guillem Roma, president de la Coordinadora de Colles de Cultura Popular, celebra l’increment de les activitats però considera que la darrera normativa del foc fa “més feixuga” la tasca de les entitats.

Els atacs contra el català centren la festa alternativa La plaça del Raspall serà novament l’epicentre dels Foguerons alternatius, la festa tradicional de Sant Antoni de sa Pobla que celebrarà Endavant, la CUP, Arran i l’Ateneu la Barrqueta el dissabte 26 de gener. L’esquerra independentista de Gràcia aquest any hi organitzarà un seguit d’activitats de denúncia dels atacs contra el català arreu dels Països Catalans. La jornada començarà amb una xerrada amb membres de l’Esquerra Independentista de Mallorca, sota

‘La Poesia Sona’, nou cicle poètic d’hivern a la llibreria Ona

el títol “La reacció al canvi de cojuntura a Mallorca, a partir de les sis de la tarda. També hi haurà un cercavila pel català, a partir de les 19.30 h, acompanyats de música mallorquina tradicional i colles de cultura popular, que clourà amb un breu acte amb parlaments, per seguir la jornada amb un sopar de torrada, coca de trempó, vi i aigua, a preu popular. Novament, el concert que tancarà la festa anirà a càrrec dels grups mallorquins Exiliats i Eixut, a partir de les 21.30 h.

La Poesia Sona és el primer cicle poètic d’hivern que la llibreria Ona impulsa des que va aixecar la persiana al seu local de Gran de Gràcia ara fa uns mesos. Organitzada també per Versos.cat i Poemestiu Empordà, la proposta arrenca el proper 24 de gener amb un recital poètic-musical sota el títol Vers la llibertat. El 7 de febrer es presentarà el llibre de Jordi Lavina Contrada, i el 21 de febrer, Rosa M. Arrazola, Marta Pérez i Sierra, Gabriel Pérez i Daniel Ruiz-Trillo protagonitzaran un recital de versos.cat. Tancarà el cicle Roc Casagran i el seu llibre Ara que estem junts, el 7 de febrer.

• Sala B: A propósito de Llewyn Davis. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala C: Mandela, del mito al hombre. 16.30, 19.15 i 22.00. • Sala D: La gran belleza. 16.10 i 19.05. The Grandmaster. 22.00. Verdi Kids. Ernest & Celestine. 11.30 i 17.30. Contes del sol i la lluna. Dg, 11.30.

• Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00. • Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00. • Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30. • Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00.

TEATRES

SALA PORTA 4. Església, 4-6 • Línia + Nudo. Mitologia contemporánea griega. Dv 24 i 31 de gener a les 21.30 h • Xup-xup (espectacle infantil). Del 05/01 al 26/01 a les 12 h • Educando a Rita. Del 04/01 al 25/01 a les 19 h • Avui és gairebé mai. Del 04/01 al 25/01. • Soñeneros (sueños de marineros). Del 12/01 al 26/01 a les 17 h • Amor en alquiler. Del 05/01 al 26/01 a les 20 h

cartellera CINEMES BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • Agosto. 16.00, 19.00, 22.00 i 00.30. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • Lluvia de albóndigas 2. Ds i dg, 16.30. • Sobran las palabras. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.30. • El lobo de Wall Street. 18.30. • El Hobbit. La desolación de Smaug. 22.00. • La vida secreta de Walter Mitty. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.30. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • La ladrona de libros. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.00 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.00. • Mandela, del mito al hombre. 16.00, 19.05 i 22.15. • El médico. 16.00, 19.05 i 22.15. • A propósito de Llewyn Davis. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.35. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

12

• Frozen, el reino del hielo. Ds i dg, 1.00 i 19.00. 12 años de esclavitud. Dv, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. Ds, 22.00 i 00.40. Dg, 22.00. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • El lobo de Wall Street (digital). 17.0 i 21.00.

• Una familia de Tokio. Dv i dc, 19.00. Ds i dg, 20.30. Dj, 17.00. • Corredors de fons. Dj, 20.00. • En solitario. Dv, dc i dj, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds i dg, 18.15, 20.10 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Tots volem el millor per a ella. Ds, 16.00. Dg, 21.00. • Le week-end. Dv, 17.00 i 22.00. Ds i dg, 16.30 i 18.30. Dc, 17.00 i 22.00. Dj, 22.10. • Febrero, el miedo de los galgos. Dj, 20.00. • Lore. Dv, 19.00. Ds, 18.00 i 22.00. Dg i dc, 19.00. Dj, 17.30. • Obra 67. Dv i dc, 17.00. Ds, 20.00. Dj, 22.00. • Ballet: Jewels en directe des del teatre Bolshoi de Moscou. Dg, 16.00. • Frozen, el regne del gel. Ds, 16.00. Dg, 12.00 i 16.00.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El lobo de Wall Street. 17.00 i 20.30. • Sala 2: Nymphomaniac. Volumne 1. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 3: Blue Jasmine. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 4: Todo el santo día. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 5: Oslo, 31 de agosto. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Sobran las palabras. 18.35, 20.30 i 22.30.

TEATRENEU. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg, 18.30. • Esperanto-te. Ds, 20.30. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30. • Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30.


l’independent

cultura

17 de gener de 2014

Rafael Vallbona: “Em molesta l’aversió d’ara per explicar el món contemporani” L’escriptor publica ‘El tant per cent’, foguera de les vanitats de les societat catalana i espanyola Cedida

Amb un títol tan eloqüent per deixar-ho clar des de la primera línia, Rafael Vallbona segueix retratant la realitat més propera que ja va avançar amb ‘Terra cremada’, conte inclòs a la segona antologia de Crims. cat. Segueix disseccionant, amb una estructura narrativa més propera a ‘The Wire’ que a les novel·les negres clàssiques, una societat marcada per la crisi i les seves conseqüències. Aquest dissabte la presenta a la llibreria Negra y Criminal (13 h). L’escriptor i periodista gracienc, Rafael Vallbona, en una imatge recent

S. Manzanera “Quina mania d’explicar com estàvem al segle XV o XVI. I ara? Vivim una època tan convulsa que la gent vol que la interpel·lin sobre el seu món, la seva realitat”. Rafael Vallbona (Gràcia, 1960) està a punt d’encetar la carrera

per promocionar la seva darrera novel.la, El tant per cent (Editorial Al Revés. Col·lecció Crims.cat 10), a les llibreries des d’aquest dimecres. Està content. Diu que s’ho ha passat molt bé escrivint aquesta “foguera de les vanitats de les societats catalana i espa-

nyola d’ara”. Tenia un petit avantatge, tot s’ha de dir: “Amb ‘Terra cremada’ molts van suposar que era el principi d’una novel·la. El cert és que em va ajudar a trobar el to i la perspectiva del llibre”. El resultat és una història “versemblant” on els lectors veuran moltes

similituds amb la realitat amb què ens enfrontem dia a dia. “Em molesta tant aquesta aversió d’ara per explicar el món contemporani. Jo em sento més còmode amb autors com Tom Wolfe, amb personatges que són arquetips”. A El tant per cent apareixen fins a 50 personatges. Un dels protagonistes no és ni detectiu ni policia sinó un periodista, Pere Palau, preocupat per si l’ERO del seu diari el deixarà sense feina, i que es fica on no és benvingut. Vallbona ha escrit una novel·la negra, sí, però lluny de la narrativa clàssica del gènere. Com ell mateix explica, El tant per cent està més a prop de la narrativa audiovisual, seguint l’estil de sèries televisives com la imprescindible The Wire. “Fins i tot tindrà un preqüela i una seqüela; he recuperat un petit argument del llibre i he reconstruït una història nova”, afegeix l’escriptor. Vallbona també celebra que el gènere hagi obert la mirada, els objectius, s’hagi diversificat i adaptat als temps.

Simenon, a la Jaume Fuster Del 30 al 8 de febrer se celebrarà una nova edició del BCNegra, un festival que ha guanyat pes i projecció en els darrers anys i que demostra el bon estat de salut del gènere. La biblioteca Jaume Fuster torna a ser un dels nombrosos punts on es celebren les diverses propostes del programa, que s’inaugura dijous 30 a les 19 h amb l’exposició Si més no, Simenon. Mecanografia i radiografia negres en Georges Simenon. La mostra s’acompanyarà d’una conversa amb Joan de Sagarra, el periodista i escriptor parlarà sobre Simenon i la seva obra amb Paco Camarasa, llibreter i comissari de BCNegra. El comissari de l’exposició, Joaquim Noguero, farà de moderador. L’escriptor Sebastià Jovani, que també participarà en aquesta edició del festival, presenta el proper 22 de gener a les 19.30 h a la llibreria Pequod la seva darrera novel·la L’Ètica (Alrevés. Crims.cat).

13


l’independent

17 de gener de 2014

esports El CN Catalunya resisteix com a setè i té a tocar la Copa del Rei deu anys després

breus L’Europa es reforça i ofereix un carnet de soci amb preu reduït Àngel Garreta

Els graciencs quedarien fora si perden dissabte i el Navarra supera el Mataró, tercer classificat Cedida

Només una carambola que s’albira complicada deixaria fora el conjunt de Tato Garcia de disputar la Copa. En la darrera jornada de la primera volta, que dictarà qui acompanya l’Atlètic Barceloneta, Terrassa, Mataró, Sabadell i Sant Andreu com a amfitrió a jugar el torneig del KO, el Waterpolo Navarra, que té un punt menys que el Cata, ha de superar a casa el Mataró, tercer amb només una derrota en deu jornades, i esperar que els graciencs caiguin contra el Sant Andreu, que no es juga res.

El lateral esquerre del Vista Alegre de Primera Catalana, Albert Cuadras, tanca la llista d’incoporacions de l’Europa en aquest mercat d’hivern. El defensa ha jugat pràcticament tota la primera volta al Cerdanyola com a capità, anotant cinc gols perquè era qui xutava els penals. Cuadras cobrirà la baixa del lesionat Alegre i provoca la sortida d’Édgar, que ha perdut la titularitat enguany. Paral·lelament el club ofereix un carnet de soci per a la segona volta a 65 euros i a 40 per a jubilats i joves d’entre 18 i 25 anys amb l’objectiu d’aplegar més gent al Nou Sardenya.

Xavi Tedó “Sobre el paper el Navarra no ha de puntuar contra el Mataró, però caldrà veure què passa dissabte”. Així de prudent es mostra el tècnic de l’equip del nord de la Vila a l’hora de valorar les opcions que tenen de disputar la Copa del Rei, una fita que no assoleixen des de la temporada 2003-04. Més enllà del que faci el conjunt navarrès, Garcia remarca que “nosaltres juguem contra un rival directe i lluitarem per vèncer”. Els graciencs s’enfronten al hàndicap d’haver perdut tres jugadors de referència pel que resta de temporada. Parlem del màxim golejador, Árpád Babay, del boia titular, Egedi Gabor, que ha patit un accident de moto, i del segon boia, Audric Ollé, que deixa l’equip per motius

El CN Catalunya jugarà amb tota probabilitat la Copa del Rei

laborals. “Hem perdut tres peces bàsiques i no les podem substituir perquè no hi ha mercat d’hivern”. Davant d’aquest escenari, Garcia s’està plantejant reincoporar Josep Altimis, que ha tornat a Catalunya després de jugar a Brasil on va anar-hi també per feina. En qualsevol cas, Garcia no amaga que ara els objectius no podran ser els mateixos: “Volem fer una bona Copa del Rei i que el sorteig sigui lliure ens beneficia, però són baixes tan importants que al segon temps ja no aguantem el ritme com es va veure contra el Terrassa (9-17) aquest cap de setmana”.

El Canoe i el CE Mediterrani, virtualment classificats L’equip madrileny i el santsenc són els altres dos conjunts que lluiten per obtenir una plaça per jugar la Copa del Rei que es disputarà de nou a Sant Andreu el 7, 8 i 9 de febrer. El Real Canoe és qui ho té més fàcil perquè només necesita un punt i visita la piscina de l’Hélios, penúltim classificat amb només una victòria i aconseguida contra el cuer de la Divisió d’Honor, l’AR Concepción. En cas de

derrota i victòria dels graciencs, la diferència de gols decidiria qui passa perquè van empatar a onze al duel lliguer de la primera volta i els separen tres punts. El CE Mediterrani també té una sortida assequible a les installacions del CN Barcelona, que està fent una temporada per oblidar i tan sols suma dues victòries en tot el campionat i justament contra els dos darrers classificats de la categoria.

El Vedruna s’imposa a la UE Claret en el derbi gracienc El Vedruna Gràcia es va imposar en el derbi de la Vila de manera clara a la UE Claret per 73 a 56. L’equip verd-i-negre va derrotar sense complicacions els claretians en la catorzena jornada del campionat i a la primera part els locals ja guanyaven per setze punts de diferència. Després d’aquest enfrontament, el Vedruna ocupa la cinquena posició i el Claret l’onzena plaça, lluny, però, del descens.

resultats i classificacions fUtBol

segona DivisiÓ femenina, grUp 3 resultat 13a jornada SE Aem - Europa

tercera DivisiÓ, grUp 5 propera jornada (21a) Europa - Santboià resultat 20a jornada Cornellà - Europa

1-1

classificació punts 1. Europa ................................................... 42 2. Montañesa ........................................... 39 3. Ascó ........................................................ 38 4. Rubí ........................................................ 37 5. Terrassa ................................................. 35 6. Cornellà ................................................. 35 7. Palamós ................................................ 33 8. Manlleu .................................................. 29 9. Pobla de Mafumet ............................... 29 ... 17. Castelldefels ......................................... 20 18. Gavà ....................................................... 17 19. Vilassar de Mar .................................... 16 20. Gramenet .............................................. 10

14

1-1

classificació punts 1. Espanyol B ............................................ 28 2. Lleida Esportiu .................................... 24 ... 5. Europa ................................................... 20 ... 14. EE Guineueta ......................................... 7 DivisiÓ D’Honor jUvenil, grUp 3 resultat 18a jornada Europa - Nàstic

1-0

classificació punts 1. FC Barcelona ........................................ 47 2. Badalona .............................................. 38 ... 11. Europa ................................................... 22 ... 18. CD Menorca .......................................... 10

BÀsQUet copa catalUnYa mascUlÍ, grUp 2 resultats 14a jornada Lluïsos de Gràcia - La Salle Reus A

Waterpolo

1a categoria mascUlina, grUp 2

68 - 66

classificació .................................. p.g. 1. Martorell ...................................... 12 2. Grup Barna A .............................. 10 3. River Andorra B ........................... 10 4. JAC Sants .......................................9 5. Physic Igualada A .........................9 6. Castellar A ......................................8 7. AESC Ramon Llull A .....................8 8. S.E.S.E A ..........................................7 9. Sant Cugat .....................................7 10. Baricentro Barberà .......................7 11. Lluïsos de Gràcia ...........................6 12. El Vendrell ......................................5 13. Gavà ................................................5 14. Sant Pere-Solmania ......................5 15. La Salle Reus A ..............................3 16. Sferic Terrassa ...............................1

p.p. 2 4 4 5 5 6 6 7 7 7 8 9 9 9 11 13

resultat 14a jornada UE Horta - SAFA-Claror A

71 - 73

classificació.................................... p.g. 1. SEDIS La Seu d’Urgell ................. 10 2. CB IPSI A ....................................... 10 ... 9. SAFA Claror A ................................8

p.p. 4 4 6

2a categoria mascUlina, grUp 1 resultat 14a jornada Vedruna Gràcia - UE Claret

73 - 56

classificació.................................... p.g. 1. Santa Coloma .............................. 13 2. Sant Medir.................................... 11 ... 5. Vedruna Gràcia .............................9 ... 11. UE Claret .........................................6 ... 16. S.E.S.E B...........................................1

p.p. 1 3 5 8 12

DivisiÓ D’Honor resultat 10a jornada CN Catalunya - CN Terrassa

9 - 17

classificació punts 1. Atlètic Barceloneta ............................. 30 2. CN Terrassa ........................................... 25 3. CN Mataró Quadis ............................... 23 4. CN Sabadell........................................... 19 5. Real Canoe ........................................... 16 6. CE Mediterrani...................................... 15 7. CN Catalunya ....................................... 13 8. CN Sant Andreu.................................... 13 9. Waterpolo Navarra .............................. 12 10. CN Barcelona ......................................... 6 11. CN Helios ................................................ 3 12. AR Concepción-Cdad Lineal ................ 1


l’independent

17 de gener de 2014

activitat econòmica per Xavi Tedó

reportatge

Xavi Tedó

La botiga Disco 100 resisteix, juntament amb Surco, la crisi

El reducte dels melòmans recupera amb èxit el vinil Qui vulgui comprar-se un disc no ho té fàcil a Gràcia. Com ha passat amb els videoclubs, l’accès a la xarxa ha provocat el tancament de moltes botigues de música. Ara ja només en queden dues d’històriques: Surco, que enguany fa 40 anys, i Disco 100, que aviat hi arribarà. Al capdavant de la botiga, Dan Mayor, que ha agafat el relleu dels seus pares que encara es mantenen a l’establiment. Els melòmans mantenen ben viu aquest reducte musical que conserva entre les seves parets

més de 120.000 discos de catàleg: “El que ha baixat més són els discos que es venien molt, però els que tenim catalogats fins i tot es venen més perquè el seu preu és més econòmic”. Aquest interès creixent ha motivat que des de fa un parell d’anys els venguin per internet. Una tasca que requereix un gran esforç. “He registrat poc més de 73.000 referències al web o sigui que em queda feina” assenyala rient Mayor. Aquest immens fons explica perquè els discos estan buits i que només hi hagi una fotocòpia de la portada i la contraportada: “Molta gent pensa que és perquè no ens els robin, però si no ho féssim així, no hi cabríem”. Alguns d’aquests discos estan

puntuats per ell mateix i contenen crítiques de revistes musicals perquè l’oient pugui tenir-ne una idea més acurada. També disposen de llibres i revistes musicals que ser-

L’establiment permet als clients escoltar tots els discos que tenen en una pràctica que ja ningú fa veixen de guia per informar-se. Que la melomania es manté ho demostra que els vinils han tornat. “A principis dels noranta vam deixar de tenir-ne i ara fa quatre anys els vam recuperar i tenen sortida”. Una de les seves senyes d’identi-

El responsable de Disco 100, Dan Mayo, mirant alguns dels vinils de la botiga

tat és permetre al client escoltar qualsevol disc: “Tot el que tenim en cd i en dvd està a l’abast del client i es fa servir molt”. Mayor no critica plataformes com l’Spotify: “Tenim clients que el fan servir per seleccionar i si els agrada se’l compren per tenir-lo físicament”.

Mentre medita fer actuacions de petit format, el responsable de la botiga admet que la nova fornada de grups del país atenua la davallada: “Els dos primers discos de Manel han estat els més venuts en molt de temps superant el mateix Bruce”.

15


l’independent

17 de gener de 2014

per Àlex Delmàs

gràcia escapulada

la torratxa

Àngel Garreta

Pere Martí

Les relacions i els lligams emocionals són una de les bases de la convivència i una fortalesa d’equip Creieu-me quan dic que aquests lligams creixen a base dels detalls més insignificants

La força dels petits detalls En el darrer partit disputat per l’Europa al camp del Cornellà, vaig viure una situació sorprenent, colpidora i alhora magnífica. Posats a sincerar-me, us confessaré que desprès d’allò, vaig esborrar sencer l’article que tenia preparat per aquest mes i el vaig canviar de dalt a baix amb l’ànim de compartirla amb tots vosaltres i de contribuir-hi amb el meu petit gra de sorra. Abans d’entrar de ple en la temàtica i, parlant concretament de l’Europa, l’equip ha completat una primera volta fantàstica que en demostra la seva qualitat i com n’és d’important la continuïtat del treball que, any a any, va donant un pas més. A banda d’estar-ne molt content i, amb el permís de tot el club, deixeu-me sentirme’n un mica partícip per ha-

16

ver format part durant tants anys d’aquesta estabilitat. El passat dia 23 de desembre vaig rebre la notícia que el jugador del primer equip Albert Alegre s’havia trencat la tíbia esquerra en un accident domèstic. Com a persona acostumada a capitanejar vestidors, sé que aquests són els moments en que els detalls cobren la major importància. És un dels fets claus que han provocat que hagi tingut la gran sort de que la gent m’hagi considerat una persona amb lideratge. Fruit d’aquesta inèrcia personal i, suposo que en un acte del tot natural, em va sorgir de dins demanar a l’Albert Benet el número de telèfon del jugador. Ell, com sempre atent a tot, no va trigar ni cinc minuts en donarme’l i em vaig posar en contacte amb el jugador per donar-li tots els ànims i tota la força que jo

pugues transmetre-li en aquell moment. La seva resposta va ser literalment: “és un honor que una persona com tu, amb el que has representat a l’Europa, s’hagi recordat de mi en aquesta moments tan durs”. Fins el dissabte passat, vaig creure que era una simple frase d’agraïment com les que es diuen habitualment en aquest tipus de situacions. A partir de llavors, em vaig adonar que no va ser així. En arribar al camp del Cornellà, el vaig veure assegut a la grada esperant que comencés el partit. Jo em vaig aturar a saludar alguns aficionats europeistes i mentre parlava, una mà em va tocar l’esquena. Era ell. Va venir a trobarme tan ràpid com va poder i, amb les crosses que malauradament l’acompanyen hores d’ara, certament devia fer un bon esforç. Em va venir a donar les gràcies nova-

ment i vam parlar una estona del seu estat físic, de l’equip i, sobretot, del seu estat anímic. Les sensacions personals gairebé sempre són infal·libles i, us asseguro que aquells pocs minuts que va durar la conversa, ens van sentir tan a prop l’un de l’altre que vaig tenir més que clar que la frase que em va dir aquell dia en que es va lesionar va ser d’autèntica sinceritat. Aquest és un exemple evident que les relacions i els lligams emocionals són una de les bases de la convivència i una de les fortaleses principals de qualsevol col·lectiu. I creieume quan us dic que aquests lligams creixen a base dels detalls més insignificants que ens puguem imaginar. En arribar a casa, vaig tenir clar que em venia de gust dedicar-li personalment aquest article i vaig començar a refer-lo de nou des d���un bon principi. Així que Albert, espero que aquest article serveixi per donar-te una petita dosi més de força per a una bona recuperació. Te la mereixes. Estarem molts contents de veure’t novament amb la samarreta escapulada. Segur que quan tornis, aquesta experiència t’haurà fet millor jugador i, el més important de tot, hauràs crescut com a persona.

‘Amour’ Diu que sorties d’amagat en moto del Palau i anaves a visitar la teva amant en un pis clandestí que tenia llogat ella al centre. Fugies de la rutina de la política, de les rigideses del poder, d’una dona que ja no era ni la primera ni la segona. Una revista ho publica tot i tu dius que és un afer privat. Però tens un problema François, i és que ets president, i fer un clau fora de casa té molts riscos. Cal felicitar-te perquè tens més estil que el teu homòleg italià, que es fartava d’omplir de putes els seus palaus, mansions rurals, iots o despatxos. A París hi ha més nivell. Ja ho va demostrar Sarkzy amb Carla Bruni. Res a dir de la Gayet, elegància pura. Però el piset resulta que era propietat de la màfia corsa, que també té un nom elegant per fer les seves maldats: Brisa del mar. I que un fotògraf té moltes fotos. Ah, l’amour cornut. I parlem de França o d’Itàlia, perquè a Espanya aquest tema encara és tabú. Les revistes del cor, els diaris i les televisions passen de puntetes de les infidelitats de les nostres autoritats. Fins fa quatre dies estava censurat. Ara com que la cosa trontolla, ja pots llegir més cosetes. Però és millor no saber-les. Hi ha molta caspa a la península ibèrica. Una vegada vam veure el director general de la Guàrdia Civil en calçotets i encara no ens hem recuperat. Em quedo amb el glamour francès. En sabeu més de posar banyes, François, i París com a decorat és millor que Botswana.


Independent 513