Les autoritats militars nomenaren alcalde provisional Joan Aubert Solanich, als dos mesos el succeí Fidel Batlle i Jordà, i al gener de 1940 el Governador Civil designà una nova gestora municipal, encapçalada per Josep Plana Camps. Els consistoris eren de persones addictes al règim, afiliats a les FET i les JONS, excombatents o propietaris de tota la vida; i va tornar el secretari Miquél Juanola i Benet. Va començar la persecució dels que havien col·laborat amb els rojos. Uns quants van marxar a l'exili i altres foren empresonats. Van ser afusellats a Girona Joan Ollé Sala, Rafel Prats Roig, Joan Guix Fàbrega, del POUM, Joan Pinsac Soler (CNT), que havia estat alcalde durant la guerra. L'aplicació de les directrius del franquisme es fa evident. EllS de juliol commemoren "la Fiesta de los Caídos", celebren I"'Acto de reponer el Crucifijo en las Escuelas" i canvien les plaques dels carrers: plaza del Generalísimo, av. José Antonio... El nacionalcatolicisme es va imposar amb força. Es reparen les esglésies destruïdes i s'obren al culte. Dediquen la vila al Sagrat Cor de Jesús, que fou entronitzat solemnement a l'Ajuntament i a les escoles del municipi. Cada any, el 7 de febrer, celebren amb esplendor la festa de la "Liberación de la Villa por las tropas franquistas", amb desfilada, missa solemne i sardanes. Es traslladaren les despulles de les víctimes de " las hordas rojas" als cementiris locals i el1943 s'aixecà a la plaça major un monument a la memòria de "los Caídos por Di os y por España". També es posà una placa a l'Ajuntament per recordar la " Liberación de la villa por las Fuerzas Nacionales". El consistori en ple acudia a moltes celebracions litút·giques i s' imposaren multes a alguns santapauencs que gosaven treballar els diumenges. Foren anys de misèria i fam, d ' estraperlo i de racionament. Faltava de tot i el sistema de quotes oficials propiciava un mercat negre molt
Arribada de la Verge de Fàtima el 1950.
actiu. Cada família tenia una botiga assignada per anar a recollir el racionament: els de la vila i Cases Noves, a Can Pere; els de la carretera, els Arcs i Santa Llúcia, a Can Pau; els de Sant Martí, a can Llaurella i els de La Cot a can Xel. No podia sortir cap mercaderia del municipi, la producció de cereals era vigilada, els molins no podien moldre el gra, els queviures que arribaven eren insuficients... Les restriccions de gasolina van fer que l'òmnibus de la TEISA deixés pràcticament de circular i el correu d ' Olot l'havia de portar el camió de la llet de can Plana o el taxi de can Triadú. Tenim sovint notícies de la presència de guerrillers emboscats en les muntanyes properes, i sabem de la tràgica mort, a l'octubre de 1945, del jove Joan Vila Quera coHaborador de la força pública prop de la font del Consol. La lluita contra el maquis i l'estraperlo va propiciar l'establiment de la Guàrdia Civil a la vila. Un caporal i sis guàrdies tingueren el seu quarter en el pis superior de l'Ajuntament fins el 1953.