El dolmen de la Devesa (Palausaverdera).
58
a serra de Rodes i el cap de Creus formen part també del massís paleozoic de l'Alt Empordà, amb formacions geològiques molt espectaculars, integrades per roques com el granit, la pissarra, l'esquist o el gneis. Aquesta serra està separada de l'Albera per la vall de Vaileta, formada per la riera d'aquest nom, limitada al sud pel Mont Perdut i per la Roca Miralles. Els primers dòlmens d'aquesta àrea es troben al sud d'aquestes dues muntanyes, és a dir, que existeix un buit de monuments megalítics entre la serra Balmeta (l'Albera) i el vessant sud de la serra de Rodes.
L
La major part dels dòlmens i cistes amb túmul d'aquestes muntanyes es troben situats entre les cotes de 200-450 m s.n.m., encara que alguns són a la plana (Vinya d'en Berta) o en cotes compreses entre els 100-200 m s.n.m. (Barraca d'en Rabert, Mas Bofill).s'hi observen agrupacions clares de dòlmens tant al vessant sud com nord de la serra de Rodes. En el primer, cal destacar els grups de Coma d'Infern (Vilajuïga), amb set monuments ; en el segon, el del Pla del Dijous (el Port de la Selva), amb altres cinc. Al cap de Creus queden molt ben marcats dos grups, al seu
costat sud: un de sepulcres de corredor, a l'altiplà de la Torre del Sastre (Roses) , amb quatre tombes ; l'altre als colls que hi ha sobre la cala Montjoi (Roses), format per sis cistes amb túmul. Els monuments megalítics de la serra de Rodes i el cap de Creus (Alt Empordà) formen un conjunt molt homogeni, caracteritzat per l'absoluta preponderància dels sepulcres de corredor i per la presència d'algunes cistes amb túmul. bels quaranta-tres sepulcres identificats, sis corresponen a