Dossier. Maria Àngels Anglada, paradís amb poeta

^I^^^^^^^^^^^^l

DOSSIER * . REVISTA DE GlRONA •> \ Ü \ 1 . h j i j M,\li(,:-AllUll

JIOOI) * • \\-}\

57

María Ángeis Anglada va morir el dia 23 d'abril de 1999. Un any després Revista de Girona vol homenatjar l'amiga, la col-laboradora, la poeta. És per aixó que hem preparat aquest dossier sobre la seva figura i la seva obra i li hem dedicat també els Fulls de la Revista d'aquest mateix número, tal com vam fer en el desé aniversari de la mort de Mercé Rodoreda, En les pagines que segueixen hem volgut estudiar els eixos que vertebren l'obra d'Anglada: la poesia, l'art, el compromís amb la historia del nostre temps. Anglada, poeta, enamorada de Grecia i deis seus poetes, enamorada d'ltália i deis seus poetes, enamorada de Catalunya i deis seus poetes, va fondre la seva veu amb les veus de tots aquests poetes, que estimava i que coneixia tan bé, per condulr-nos al seu propi paisatge i al seu propi paradís amb poetes. Així és que hem volgut resseguir la presencia deis clássics grecs i llatins, deis poetes neogrecs i deis poetes italians en la seva obra, amarada de classiclsme, amarada de poesia.

Anglada, poeta, apassionada de la música i de la pintura, de l'art, com l'únic capag d'alliberar l'home de la incivilitat, va omplir les seves pagines de colors I de notes musicals. Així és que hem volgut dibuixar la funció de l'art en la seva obra. Anglada, poeta, compromesa amb el seu temps, debel-ladora de la barbarie, va aixecar la seva veu per posar-se al costat deis que patien dolor o opressió, contra la prepotencia i la insolidaritat. Així és que hem volgut girar la mirada envers la presencia de la historia, magistra vitae, en la seva obra, envers el seu compromís cívic i comprovar que, com deia el poeta Terenci, res del que és huma no li era alié.

Agraím a la familia de Tescriptora la seva col-laboració amabilíssima; ens han deixat fotografíes per IMustrar el dossier i ens han permés de publícar-hi dos textos inédits d'Anglada: la prosa «Julia Stroumsa» i el poema «Lápida i Afrodita».

Tots els mataríais que s'apleguen en els Fulls son una recreado de la figura i de l'obra d'Anglada: les IMustracions, la narració, els dos poemes. Teñen el to elegíac de l'evocació de l'abséncia sentida. Son veus amigues que s'alcen contra l'oblit. Hi ressenyem, a mes, les dues darreres obres d'Anglada: Añetta, únic recull de poemes publícat després d'aplegar la seva poesia completa a Columnes d'hores, i Nit de 1911, conjunt de narracíons breus publícat postumament. Ben segur que a María Ángeis Anglada li hauria agradat la reprodúcelo de Tex-libris amic que tanca els Fulls.

Mariángela Vilallonga

58 I 174 I * - RtVISTA Di; G I R O N A -» N L M . [')I) .\1:\U^.-AHU1I.

f- MARÍA ANGELS ANGLADA

2000

s

ۇ

La pas^Wpel oassiohel m mon classic Dolors Condom AQUEST ESCRIT QUE ARA TENIU DAVANT DELS VOSTRES

Miró recorda aquest fet i remarca que la M. Angels era

ulls vol ésser un record d'enyorant;a per l'amiga i

sempre la guanyadora.

eschptora M. Angels Anglada, que ens va deixar ara fa un anv, en Lin;i data tan assenyalada con; és el dia de

La formado clássica. La universitat

Sant Jordi, la nostre festa del Ilibre.

La M. Angels deia d'ella mateixa que era una lectora

La M. Angels ja havia iniciat la seva formació clássica

apassionada, que llegia i escrivia des de l'Alc Empordá,

en el batxiUerat a Vic, sota el mestratge envejable de dos

pero que rebia Uibres de nioltes bandes i que 11 agradava

professors exceMents: Joan Petit i Joan Bastardas. Ella

de teñir alguns punts de referencia de diferencs literatu-

mateixa ho recorda, i els recorda, en un bren escrit inti-

res: la catalana - n o cal dir-ho-, la italiana, la grega actual

tuiat Pclpraí de ¡a manom (1996), i hi afegeix que foren,

-sempre que podia-, la francesa -de vegades- i també la

precisament, els primers versos traduíts del poeta VirgiÜ

castellana.

els que l'ajudaren a decantar-se per la poesia i les llen-

No és estrany que es pogués dir d'ella que «ho

gües clássiques.

havia llegit tot». Les lectures estimularen, sens dubte,

L'amiga i companya d'estudis mes amunt esmentada,

el seu geni creador i contribu'íren a enriquir els seus

en l'article «Carta oberta a M. Angels Anglada» {Rev.

coneixements, que, amb la senzillesa i modestia del

Ansa, XVIIl. 142, 1999) fa aMusió a les traduccions de

qui no vol ésser considerat un especialista, ella va saber

Cicero i de Xenofojit, que feien a les classes respectives

transformar en un conjunt d'escrits plens de sensibili-

de Uati i de grec, i posa de manifest l'admiració que sen-

tat i de bellesa.

tien pels mites antics i com fins i tot -jugant a la paro-

Tan amiga dels Ilibres, avui, mes que en cap altra ocasió, podem recordar amb dolor que ja no podra aca-

dia— s'adjudicaven ingénuanient noms grecs, com Hera, Artemis, Perséfone, etc.

ronar-los niai mes ni podra assaborir-los, com havia fet

De 1946 a 1951 la vida de la M. Angels va girar

de molt bon grat ja des de la seva infantesa, en qué, fins

entorn de la Llniversitat de Barcelona, una universitat

i tot, a manera de joc, apostava amb les seves companyes

que es niovia sota el control ideológic del Sindicato

d'estudis a veure qui era capa^ de reteñir una página

Español Universitario (el SEU) i que estabÜa l'obligato-

sencera i recitar-la de cor. La seva amiga M. Mercé

rietat de cursar les anomenades «Tres Maries». Els

MARÍA ÁNGELS ANCLADA •»

f-lí^IIVISTA IJli GlRONA •» NÚM. lU'J MAUV-AHUIl. 2 0 0 0 * - | r 7 . S l 5 9

•'*y-

-A

aveni;:os pedagógics eren migrats i no es podía coniptar

Ángels Anglada va endinsar-se en el món grecoromá,

amb aquells professors tan notables que abans de la gue-

que es convertí en una de les seves múltiples passions i

rra hi havien exercit i que havien tingut un gran relleu

que no deixá mai de teñir present.

en la vida cultural catalana: Joaquini Balcells, Jordi

No li podía, ccnament, caure en Foblit el pcnsuiii

Rubio, Bosch i Gimpera, Caries Riba, Ponipeu Fabra,

-sens dubte, massa onerós- deis cent versos d'Horaci que

Joaquim Xirau o Ramón Aranion, entre d'altres.

ens exigía traduir cada dia el professor Bassols de Cli-

La Universitat que va conéixer la M. Ángels i jo

ment o les lli<;ons de sintaxi i de sánscrit que explicava

mateixa, que li vaig ésser condeixebla, tenia en la Facul-

amb rigor aquest mateíx protessor. Dignes de record

tat de Lletres, en el curs 1946-47, uns quatre-cents

foren els aires nous que porta de Salamanca el Dr. Lísar-

alumnes -e]itre els dos cursos conuins i els tres d'espe-

do Rubio en el seu adoctrínament sobre el comediógrat

cialitat-, i tres-cents cinquanta en el curs 1950-51; en

Terenci o sobre la historia de la llengua lladna. No es

els tres cursos de la Secció de Filología Classica de !a

podien oblidar tampoc les sávies paraules del Dr. Joan

nostra pronioció éreni quinze alumnes.

Bastardas en els comentaris sobre Tácit, sobre Fliuma-

Aquells, tot i la foscor del temps, van ésser anys de formació i, sobretot, per l'especialitat que vam elegir,

nisme espanyol o sobre el llatí vulgar.

Recordó el goig amb que la M. Ángels seguía les

fou una formació classica, ambientada, pero, en una tra-

classes de! Dr. Sanmartí dedícades a la métrica grega i,

dició cultural humanística que sovint se'ns oteria amb

sobretot, ais comentaris de VAkcsíis d'Eurípides, en qué

nioltes mancances. Després deis cursos comuns vam

ella, amb molt bon críteri, hi trobava a vegades matisos

enfi-ontar-nos amb deler amb els textos deis autors grecs

que passaven desapercebuts a la resta de la classe.

i üatins i amb les qüestions lingüístiques, históriques i

La geografía de Fanúguitat, professada peí Dr. Peri-

literáries que els configuraven, amb el suport d'assigna-

cot, Fepigrafia sota el mestratge del Dr. Pere de Palol, la

tures com historia universal antiga, geografía de l'anti-

historia de la llengua espanyola amb el Dr. A. Badia i

guitat, institucions jurídiques romanes, paleografía i crí-

Margaric o les hores de seminari de mitología classica

tica textual, epigrafía, historia de l'humanisme espanyol,

amb el Dr. Amorós havien de deixar en Fesperit delerós

historia de la llengua espanyola, etc.

de la nostra amiga un pósic molt estimable. Ella em

Fou, dones, en aquest ambient universitari on M.

comentava alguna vegada que, deixant de banda les cir-

:;noo

t- MARÍA ANGELS ANCLADA

cumstáncies poc favorables del nionient i les mancances

Sota el signe deis grans autors del passat va cercar la

60 1176I f. REVISTA DII G U Í O N A •» \ i ' \ i . igg

\I.\IÍ(_-AISI<II

que hi convergien, podíem congratular-nos d'haver tin-

comprensió de Grecia i de Roma i s'enamorá de l'Anti-

gue alguns professors molt competents.

guitat, tot fent-ne una de les seves passions. «Vise fasci-

La situació en qué es trobava aleshores l'ús públic de la llengua catalana feia que es mantinguessin gairebé

nada pels clássics i per la Grecia actual», va dir en mes d'una ocasió.

arraconats de les aules els Uibres de la coMecció d'autors

Amb el seu gust literari exquisit va assaborir de

grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge. Després

manera especial la dolcor i la deHcadesa deis models

d'una etapa fosca i anómala, la represa de la coMecció

clássics i va saber apreciar les grandeses moráis i inteMec-

l'any 1946 hi passá, malauradanient, quasi desapercebu-

tuals deis grecs i llatins; en el seu esperit la fascinaven la

da; fou mes tard que llegíreni el volum que aparegué i

Uibertat i, sobretot, la bellesa del món heMénic.

que corresponia al vol. II del De officiis de Cicero, a cura del llatinista gironí Eduard Valentí i Fiol.

El seu interés peí món clássic no deixava d'ésser un interés estétic. No hi ha dubte que per a ella la literatura

Malgrat tot, ja afloraven en aquells moments alguns

grega i llatina significaven bellesa, una bellesa no sola-

intents de resistencia cultural i política, i n'era un expo-

ment física en les seves manifestacions deis llocs i deis

nent el cercle clandestí deis Estudis Universitaris Catalans.

éssers de la naturalesa, sino també una bellesa espiritual

Em consta que la M. Angels assistí a alguna de les classes

en l'expressió deis sentiments de Tanior, de l'amistat, del

d'hiscória de Catalunya que hi professava Ferran Soldevila.

dolor, de la joia i de la imaginado.

Fent cara, en certa manera, a Toposició oficial, va

L'admiració per Tequilibri entre el fons i la forma o

aparéixer l'any 1949 VAtitohgia poética nuivcrsitma, una

per !a delicadesa en poetes com Horaci, Virgili, Safo,

publicació de difusió limitada i niés o menys velada de

Teócrit o Meleagre de Gádara es fa palesa a bastament

trenta-cinc poesies "deis qui convivien a la Universitat

en els seus escrits, envoltats d'una atmosfera de mesura,

d'aquell temps i que volien donar una clara prova de la

de serenor i d'una depurada sensibilitat, és a dir, envol-

vitalitat de la nova generació». Deis coMaboradors

tats de la bellesa deis models clássics, que Gilbert Highet

recordem Josep M. Espinas, Enric Casassas i Simó, Joan

anoniena «bellesa de la reminiscencia».

Reventós, Eulaha Amorós, Mercé Costa i Jordi Geli, entre d'akres. Aquest darrer era company de curs de la

El llegat de la cultura de Grecia i de Roma

M. Angels i va ser, mes endavant, el seu espós; hi escriví unes tannkas plenes de sensibilitat, de les quals podría ésser musa inspiradora la seva condeixebla estimada.

L'educació estética en els models grecollatins Amb un autoaprenentatge exigent i amb les seves aventures de lectora incansable, M. Angels Anglada va completar la formació universitaria fora de les aules, amb una dedicació especial a les obres deis autors grecs i llatins que mes l'abellien i també d'alguns poetes italians i catalans que havien begut, sobretot, en les fonts de l'antigor. Així, els trágics grecs, els poetes com Homer, Píndar o Teócrit, i els grans poetes de l'época d'August s'anaven alternant amb els escrits de Bassani, de Quasimodo o de Pavese i amb l'entrellat de la práctica poética de Verdaguer, de Salvador Espriu, de Caries Riba, de Josep Carner o de Márius Torres, sense oblidar, per altra banda, els escriptors grecs moderns, com Seferis, Kavafis, Ritsos o Preveíalos.

Llegint les obres de M. Angels Anglada hom s'adona que l'estima de l'Antiguitat no fou per a ella una vanitosa parenceria o un simple tema teóric, sino una afecció gairebé irresistible del seu esperit. No solament conegué i emprá els clássics, ans també els assimilá, els va viure i els va saber fer conéixer. Els clássics foren un estímul cabdal per al seu geni creador.

Es cert que s'interessá mes per les coses de Grecia que per les de Roma, pero era conscient d'una Grecia mediterránia, perllongada en la tradició llatma. «La Mediterránia i el món grecollatí», deia, «son una part important de les nostres arrelsi>.

Deis clássics grecs i lladns en va poder treure pensaments molt estimables, gran nombre de raonaments i coneixements profunds per revestir d'autoritat els seus escrits, per fer-los mes bells o, fins i tot, per treure'n temes o argunients d'alguna obra. En aixó no cal veurehi un menyscabament de la seva originalitat; ella, com tots els literats i Uurs llegidors, sabia prou bé que de res

MARÍA ANGELS ANCLADA -Y

* . Rl^VLSTA DE G l H ü N A - * NÚM. Kji) MAIU,-.MIUII

2lilíO * . | l 7 7 l Ó l

Maria Angels Anglada, guanyadora del primer premi literari al certamen verdagueriá de Folgueroles (1945).

no suri: res i que rorÍLíin;ilit;it en el segle XX, coni repe-

472); no son pas menys classiques les referéncies a les

tía Josep Pía, és «una pura il-lusió de l'esperic».

profecies deis áugurs o a la Hbació de llet i de rossa de

Tot alió que aprengiié a la Universitat ho conserva, sens dubte, en el record i ho amplia i perfecciona -com ja heni dit abans- al llarg de la seva vida. «.Scmpre va bt-

met o la citació expressa del poeta Lucreci i la seva obra De rcntm natura.

En el conté que ha donat nom al recull La (¡úiimda

de recordar els classics, i a vegades els enyorem», son

pcirmclia i aliivs con/es, el protagonista, un vell poeta,

páranles seves prou significatives.

s'adorm amb un Ilibre a la má, un de la seva preferencia,

No és estrany que fins en ac]uells escrics que no figu-

VAla'ífis d'Eurípides. En un altre relat, «Giulia íelice»,

ren entre els considerats d'influéncia o d'ambientació

Tacció ens trasllada a la bella i ferril Campania del segle I.

grega o romana hi trobem algunes referéncies culturáis

El segon recull de poesia, Kipmúsia, duu el nom de

classiques. Quan, per exemple, en el seu primer recull

Tilla del Peloponés que l'autora va visitar l'any 1973 en el

de poesies, Díptic, llegim en uns versos el símil de la

seu llarg viatge a Grecia, del qual en va extreure abundant

pérdua deis mots i la caigiida de les fulles, no cus costa

material poétic. En cada vers, en cada expressió, en cada

gaire veure-hi una «bella reminiscencia» de VArs pocliai

pensament s'lii manifesta el ferment clássic, i d'una mane-

d'Horaci: aqueD «estimar amb ira» ens evoca el famós

ra especial en els poemes amb títols prou significacius com

«odi et amo» de Catul, o la iniatge de «la filosa de les

"Variacions sobre el tema de Cassandra», «Epidauros» i

tres germanes» no resta Uuny deis niots «ianitlcae tres

«Tir^'iitos». En el poema «Record de Vic des d'Esparta»

sórores» del poeta Marcial o del <(currite fusi» catuliá.

compara el fred de la ciutat grega amb el de Vic.

En la noveMa LCÍ clases, quan just al comen^ament

Els testimonis mes remarcables de les vivéncies i de

trobem els mots oles ombrcs üeugeres i espectres oifes de

rheréncia de l'Antiguitat es palesen, evídentment, en

Uum», és el poeta Virgili el qui els ha inspirat ("umbrae

alguns deis Ilibres que la M. Angels qualifica de «niés

ibant tenues sinuilacraque luce carentum»,

extensosi> i en qué l'acció i l'ambientació son clarament

GÍV(I,'.

IV,

6 2 I 17NI -F. INVISTA DE GlRONA •> \V\].

Kjy \1AU(;-A1IU11

* - MARÍA ANGELS ANCLADA

2000

heMéniques. Es el cas de SandciUcs d'csciiiiia, obra que va

el suport deis mots de poetes nostres (Espriu, Tomas

meréixer el prerni Lletra d'Or i el prenii de la Crítica

Garcés i Márius Torre.s), la M. Angels hi expressa el

1986; s'hi recrea el món alexandrí de la Grecia postclás-

desig d'una renovació i d'una Europa que estimi i com-

sica, i l'autora, com diu ella mateixa en la nota intro-

prengui. El seu compromís amb la llengua i amb la nos-

ductoria, s'hi reconeix deutora deis poetes grecs de

tra cultura li fan dir que «una Dengua és com una flor...

l'época, sobretot de Teócrit i d'Herodes, i deis seus tra-

No en volem cap d'exclosa del seu ambit, cap de

ductors catalans, Josep Alsina i Caries MiralJes. Els Idilüs

menystinguda... Desitgem la mateixa obertura per a les

teocriteans i els Miiiiiaiiibs d'Herodes hi formen una

manifestacions de l'art».

reeixida conjunció. Amb rao el professor Alsina va

Justifica el seu atansament al mite tot dient que

poder dir que en aquesta obra «art i erudició es combi-

«aquest ens revela sempre, si escoltem bé i si maldem

nen harmoniosament».

per tal d'interpretar-lo sense manipulacions interessa-

En El mirall de Nnra's hom pot viure Taventura apassionant del mite grec analitzat acuradament en la

des, una idea, una veritat, un símbol que el vent del temps no erosiona...».

poesia deis poetes catalans: Carner, Caries Riba, Salva-

No seria just silenciar el talent de la M. Angels a fer

dor Espriu, Gabriel Alomar, Rosa Leveroni, Verda-

de la tradúcelo una vertadera creació literaria. A niés de la

guer, etc. D'aquesta análisi l'autora en treu la conclusió

tradúcelo d'alguns versos esparsos en les seves obres, com

que «sense el mite grec hauríem de renunciar a una

els de Virgili {Eneida, IX, 433-437) tan ben aconseguits a

part important de la nostra lírica». Ens descobreix, per

la novel-la Artctuísia, volem deixar aquí constancia, sobre-

exemple, el gust de Josep Carner peis niites somnents;

tot, de dos tesdmonis incomparables: els llíbres U:s j^enaa-

ens fa veure com Caries Riba pren el mite grec de les

ues de Safo (1983) i Adelea^^re de Gadam (1993). El prmier,

mateixes fonts h e M é n i q u e s (Homer, Sófocles,

"fruit d'una tasca feta per plaer»; el segon, «una garlanda

Ésquil...) i l'uneix en les seves Elegies de Biavillc amb

de so harmonios»; ambdós, un exercici lingüísdc i literari,

el paisatge, la historia de Grecia, l'experiéncia amorosa

en qué la traductora ha sabut captar la finor, l'elegancia i

i Texili. Fa ressaltar les belíes imatges que el mite sug-

la sensibilitat deis mots del text original.

gereix a Gabriel Alomar i subratüa, en fi, la inspiració mítica que hom troba en Verdaguer i en alcres poetes

La tasca docent i la divulgació del món clássic

nos tres.

Per al coneixement i comprensió de la interpretació

El món grec i llatí no va ésser solament el món deis

mitológica res millor que atansar-nos ais dos volums

seus aíanys personáis i literaris, sinó també de la seva

Rdflts laitolóíiics (1996), que, si bé son pensats per ais mes

dedicado professional. Durant mes de deu anys va exer-

joves, poden interessar igualment els mes grans i tots

cn- la docencia en diterents centres d'ensenyament

aquells que se sentin atrets peí inón lantastic deis déus i

secundari i no va deixar mai de donar alguna classe par-

deis herois de l'antiga Grecia.

dcular, quan li era soMicitada o es presentava l'ocasió.

Un retrobament curios i senzill amb l'andga saviesa

En relació amb aquesta acrivitat docent cal remarcar la

se'ns ofereix en el Ilibre Retalís de ¡a vida a Grecia i a

seva coMaboració en la primera edició catalana del Ilibre

Roma (1997); a través de textos lladns i grecs, triats i tra-

de llatí de BUP, els seus consells i ajut en l'elaboració del

dui'ts amb moka cura, el lector pot endinsar-se en la rea-

Diccionavi Llaii-Gaiald de rEnciclopédia, arricies, gran

litat quoridiana d'un món Uunyá i albora proper al nos-

nombre de conferencies en instituts i altres entitats i

tre. No cal dir que a totes les pagines hi traspuen els

també els Ilibres de divulgació, esmentats mes amunt,

coneixements literaris de l'autora i l'estima envers aquell

Relats ini(oli\^Ícs i Retalls de la vida a Grecia i a Roma.

món que ha configurat el nostre.

No puc oblidar, per altra banda, la seva assisténcia i

A l'obra, en edició de bibliófil, El iitilc d'Eiiropa

intervenció en algunes de les sessions organitzades

(1998), un mite concret, el de la «neta bellíssima de

periódicament peí Grup Estudis Classics Girona, ni

Posidó, Pilla d'Agenor i Telefasa», és l'eix d'un treball

tampoc la seva presencia en algún deis simposis organit-

acuradíssim, que pretén ésser un cant d'esperan^'a a la

zats per la Secció Catalana d'Estudis Classics i en les

nova configuració política del continent europeu. Amb

jornades que eni foren dedicades a la Universitat de

f- RUVISTA DF-GlRONA-* M.''M. HJ9 \lAI((;-,\lllíll

M A R Í A ANGELE ANCLADA •>

IDUn

V-\ IJ')] 6}

Girona, I'any 1992, amb motiii de la meva jubilació, i en qué llegí la interessant comunicació «Notes sobre dos llatinistes empordanesos».

La seva convicció que la cultura classica uneix coces les esteres de Tésser i de la vida humana i el coneixemenc de la dependencia escreta que hi ha entre dica cultura i nosaltres en la idea de la paidcin la feien rebeMar-se a vegades contra la manca d'acenció envers el grec i el llatí en la reforma de Tensenyament secundari, i en reivindicava en algunes notes periodístiques el lloc que en Maria Angeis Anglada amb companys i companyes de la universitat (curs 1950-51).

els plans d'estudis els corresponia.

Serveixi d'exemple l'article publicat a E/ 9 Notí del 28 de desembre de 1990. Hi fa referencia al X Simposi d'EsCudis Clássics, celebrat a Tarragona el novembre del mateix any. Després d'uns mocs de lloan^a envers la Tárraco romana, manifesta el seu goig d'haver pogut seguir una conferencia pronunciada per un professor universicari alemany en el mes pur llatí. Aprofita l'avinentesa per desaprovar l'arraconament a l'Estat espanyol deis estudis clássics en els nous camins de la docencia, en al(;:a, en canvi -din-, en altres pobles d'Europa. Clou Tarticle, pero, amb uns mots esperangadors: "les arrels son tossudes

Amb l'autora d'aquest article, aRomanyá(1989),

i cal esperar que tornará a rebrotar el vell arbro.

L'afany de la M. Angeis per difondre i servar l'heréncia del passat va ésser imparable. No hi va estalviar recursos, no, i sovinc, en els escrits menys impensaLs, crobava ocasió per «fer sortir els clássics», com ella deia. Així, fent ús de mots, frases o textos d'autors grecs o llatins defensava alguna tesi o demostrava i establia la connexió de l'Antiguitat amb fets i problemes actuáis.

En aquest sentit, és prou iMustratiu l'escrit publicat en E¡ 9 Non (16 d'abril de 1982), en qué, referint-se al fet de «l'ocupació violenta del Congrés un nefast 23 de

A la Secció Filológica de rinstitut'cl'Estuüis Catalans (juny de 1995).

A sota, de\/isÍtaaSúnion (1996).

febrer...», fa aMusió a la famosa Conjuració de Catilina a la Ronia del 63 aC. 1 a les páranles que arran d'aquest fet pronuncia el polític Cató i que, precisament, serveixen de títol de l'escrit en qüesció: «Vocabula rerum amisimus» («hem perdut els noms de les coses»).

Els exemples podrien mulciplicar-se. El món clássic grecollací era per a la M. Angeis Anglada inesgotable.

Amb la seva sólida formació humanística ella va saber trobar múltiples manares de servar-nos la memoria d'un passat, a Theréncia del qual no podem avui renunciar sense renunciar a nosaltres mateixos.

Dolors Condom I Gratacos és prolessora de llatí.

()4 I l^ol *• RlíVlSTA DU GlliONA >V M \ I . \i)')

M.\lí';-.\in¡II

2000

•f' MARÍA ÁNGELS ANCLADA

i la literatura Eusebi Ayensa

"M'he despertat íimb aqiiest cap de marbre a les mans que ni"esgop cls colzes i no trobo on recolz:ir-lo>>

clássica. A vegades és simplement el paisatge d'alguna

1. Stii'iiids

narració moderna—• el que trobem darrere de les seves

illa grega —-coneguda personalment o a través d'alguna obres, com en la preciosa novel-la Artciiiiíia (1989),

AQUESTS VERSOS, AMB HLS QUALS EL POETA NEOGREC

que es desenvolupa a Mitilene, la patria de la seva

lorgos Seferis expressava amb una contundencia niai

admirada Safo i del seu no menys apreciat Stratis

sentida fins aleshores la consciéncia d'un heretatge, el

]Vlirivil-lis. En altres ocasions, en canvi, p o d e m

grec, que el marcava fins a l'obsessió, glossen a la per-

reconéixer rere les seves paraules un model literari

fecció tota la vida de Maria Ángels Anglada, una vida

concret, com en el Ilibre Paradis úuib poetes (1993), en

que no es pot entendre al marge de la seva fascinado

el qual Anglada fa una evocació profundament lírica

per Grecia. En cotes les seves obres, adhuc en aquellas

de Grecia de la nía deis seus poetes. Aquesta obra

que a primer cop d'ull semblen mes allunyades de les

iMustra a !a perfecció el procediment literari dAngla-

ribes de l'HéMade, bom hi descobreix sempre viu el

da, amb una perfecta combinació de veus antigües i

deix del geni grec. La seva Grecia, pero —i aquest és

modernes, que s'entrellacen a l'uníson en un precios

el seu gran mestratge—, no era noniés l'arcaica o clás-

arabesc. No debades és de l'obra d'un autor modern,

sica, tot i la seva declarada admiració per Homer i els

Alexis Zorhas de Niko.s Kazantzakis, que Anglada

tragics, ni tanipoc rheMenística. que tant I'atreia i en

extreu el títol del seu Ilibre, la qual cosa és, de fet, una

la qual va enimarcar obres tan significatives com Les

auténtica declaració d'amor cap a Grecia:

_tjí'njirt)Jí'5 de Súfo. Sandúlií's d'csnnna o Mclccii^iv de Gádn-

«FelÍ9 l'honie, jo pensava, que, abans de morir, ha

m: cpi{¡miiieí.

pogut navegar peí mar Egeu. Molts son els goigs de

Enemiga de Tespecialització extrema, ridicula i

l'home: dones, fruites, idees. Pero solear aquest mar

eixorca, Anglada sentía també una atracció especial per

en la dolca tardor, mormolant el nom de cada illa,

la literatura i la cultura bizantina i moderna, massa

em pensó que no hi ha un altre goig que submer-

sovint nienvstinmides davant de la Iluissor de la Grecia

geixi mes el cor de Thome en el Paradis».

MARÍA ANGELS ANCLADA -V

*• 11,EV1STA DE GUÍONA •» Xl'M. Iijg MAU(;-AH]ÍI[

María AngeisAngladaaipalaude Cnossos, Creta {primavera de 1991).

2000

*-ilí^!l65

¡ommoísmo

ÍX

Ü i "HDENT k

™»Mfl«GHSflNClflo/l

Coni no podia ser d'altra manera, d'entre els poetes

bomenatge a l'obra del genial alexandrí, un homenatge

moderns que evoca Angiada en aquesta obra Kavafis

gairebé obligat, per tal com Kavafis constituía una de

ocupa un lloc de primer ordre i !a nostra amiga es

les lectures preferides d'Anglada, així com el tema

complau a citar-lo, especialment quan descriu les belles

d'alguna xerrada seva, com la que va pronunciar a Sit-

esglésies gregues, amb les seves cúpules vermelles i les

ges a principi de 1996 en el marc d'una de les fre-

seves icones nimbades d'or:

qüents trobades de l'Associació d'Escriptors en Llen-

"M'agrada molt la liturgia grega; eni sedueixen els

gua Catalana. Mí de 19ÍÍ, dones, la narració que dona

seus himnes, la bellesa de la seva música, el ressó de

títol al Ilibre póstum amb que Angiada va guanyar el

les paraules que, ai!, entenc poc, els rostres enribe-

premi Octavi Pellissa en la seva convocatoria de 1998,

tats d'or de les icones. I aleshores recordó el poeta

pot ser considerat. sense caure en l'exageració, com

d'Alexandria, Konstandinos Kavafis, un deis mes

l'obra mes netament kavifiana de la literatura catalana.

grans del nostre segle, que estima les seves llums,

1 no diem aixó noniés peí títol, que tant recorda mol-

Vargent deis seiis msos, cií cauelobrcs...».

tes de les seves composicions («Dies de 1903», *'Gener

El món bizantí, per tant, la llum daurada del món

de 1904», "27 de juny de 1906 a les dues de la tarda»,

bizantí, com li abellia de dir a Espriu, exercia damunt

etc.), ni tampoc pe! fil de la historia -el desvetUament

d'Anglada una fascinado especial, i en les seves fre-

sobtat de Marc Antoni, que recorre novament els

qüents estades a Grecia no deixava de visitar alguna

carrers d'Alexandria a la recerca d'aquell que l'ha tret

església, portada peí desig de descobrir-hi la beutat

del seu ensonini, Konstandinos P. Kavafis, ocupat ales-

inesperada d'un frese o de sendr-hi la cadencia velluta-

hores en la composició del poema que mes l'hauria

da d'un cor de salmistes. En aquest punt, la referencia

d'immortalitzar: «El déu abandona Antoni»-, sino

a Kavafis, el gran poeta grec del tombant de segle que

també per un munt de detalls, alguns ben insignifi-

com cap altre va saber fer reviure en el seus poemes

cants, rere els quals es deixa sentir, poderosa, la veu de

tota la gloria de Bizanci, ens porta a parlar del darrer

Kavafis. El color deis uUs del poeta, blaus com el safir o

treball d'Anglada, Nit de \9íl,

grisencs, la taverna sospitosa cap a la qual es dirigeix

concebut com un

2000

*- MARÍA ANGELS ANCLADA

cautelosos per gandir del eos de ranior damunt d'un

«SibiMa i Vassilis —el seu marit— em fan bona

Hit miserable semblen talment sortics de la ploma de

companyia, passant un pont de segles. Altres vega-

l'alexandrí, com també la bella imatge del taller del

des agafo el Ilibre a la nit, i aleshores pensó en un

poeta, amb la Duna entrant de pie per la fmestra oberta

amic del Ilibreter, l'escriptor Pandelís Prevelakis, el

de bat a bat, rere la qual hi descobrim els versos cen-

cronista de la valla ciutat de la costa cretenca: En

tráis del poema «En una ciutat de rOsroene», un deis

una hora sciiiblaiir. nocturna i primaveral, Jhvro.<ú auih

preferits d'Anglada, que en la traducció de Caries Riba

fragancia de fruitcs, evoco jo tambe Rclliiunio, la nieva

presenta el següent text:

nwni i'ola al seu costat...».

6 6 I l.N:!| «. RilVISTA DH GlUONA -* \'Ú,\1, |(;i; MAIU.:-Alllín

«De la batalla a la caverna ens van portar ferit

A banda, pero d'aquesta referencia, les pagines de

l'amic Remon, ahir, entorn de mitjanit.

Prevelakis son evocades constantment en el conté

Per les finestres, que deixárem de bat a bat obertes,

d'Anglada: la decadencia del seu petit port, abans tan

La Iluna iMuniinava, sobre el lüt, el eos pie de gracia.

prósper; les maneres tan delicadas, planes de cortesia i

Éreni una barraja allí: sirians, grccs, armenis, medes.

de postdatas, que empraven els seus habitants en les

Com lio és Remon. Ahir, pero, quan resplendia

cartes comerciáis; el negoci de perfums que regentava

el seu rostre amorós sota la Iluna,

el cunyat de la parella, llunyá record de la famosa per-

els pensaments anaven al Carmides platónic».

fumería de l'esmirniota loannis Kónsolas; els bells

El resultat d'aquesta experiencia és un conté sum-

astendards que ornaven les seves esglésies; la tra^a del

mament interessant, de lectura agradable, que posa

fill petit deis Vanieris en la iconografía, un art que

novament de manifest l'art incomparable d'Anglada en

Anglada, seguint el relat de Prevelakis, explica amb tot

la recreació de les grans obi'es deis grecs.

luxe de detalls... un cúmul de coincidéncies que, al

Al costat de Kavafis, un aitre autor modern, el cre-

capdavall, posen de manifest Tadniiració d'Anglada per

tenc Pandelís Prevelakis (1909-1986), es va saber guan-

la noveMa de l'escriptor cretenc, definida amb tota jus-

yar també l'admiració d'Anglada. Una bella obra

tesa per Josep Pía -en atenció a la naturalitat i les sin-

d'aquest escriptor. Crónica d'iiiiú ciutat (1938), va operar

ceres relacions humanes que en l'obra presideixen la

el miracle que Anglada —com ella mateixa reconei-

vida deis rebimniotes- com el millor antídot davant de

xia— s'enamorés de la ciutat natal de Prevelakis, la

la freda deshumanització de la societat moderna.

veneciana i iMustre Réthimno, moit abans de visitar-la

Anglada finalment va fer realitat el seu somni de

personalment l'any 1991, tal com Tamino s'enamora

visitar algún dia la patria nadiua de Prevelakis i la pri-

de Pamina, de sobte, en veure el seu retrat en una pin-

mavera de 1991 va emprendre un viatge a Creta que

tura, a La flauta mágica de Mozart. Tant és així que

la va portar ais principáis llocs de Tilla, des d'lráklion i

Anglada va emmarcar a Réthimno una bona part de ¡a

el paiau minoic de Cnossos fins a la ciutadella de Fes-

seva novel-la bren «També a tu. Cüleanorides», inclosa

tos, des de la qual s'albiren alguns dais indrets mes

dins el Ilibre No cu¡ ciic Launí (1981).

bells de Creta, com la badia de Mátala, davant per

En aquest relat dona una nova mostra de les seves

davant del mar de Libia, on Zeus rapta Europa, i el

arts de narradora entrelligant dues histories, la d'una

mont Ida (Tactual Psiloritis), de ressons també classics.

familia de Ilibreteres atenesos, els Veneris, amb els

Amb tot, va ser la preciosa ciutat de Réthimno i els

quals entra en contacte una arqueóloga catalana, la

seus encontorns els que causaren una mes fonda

Cecilia, i la deis seus avantpassats rethimniotes, Vassilis

impra.ssió en Tesperit sensible d'Anglada: la fortalesa

Veneris i SibiMa, filia aquesta del consol cátala de Can-

veneciana, tota vora mar, amb el seu petit museu

día, Tactual Iraklion. En el vell manuscrit on la Cecilia

d'história local, i les seves esglésies, des de la impres-

descobreix la historia de Vassilis i la seva muller catala-

sionant catedral que presideix la plaí^a deis Quatre

na sovintegen les referencias a la novel-la de Prevelakis,

Mártirs o el famós monestir d'Arcadi, on as va encen-

que serveix a Anglada per situar-hi l'experiéncia vital

dre Tespurna de la rebel-lió contra els tures, fins a les

d'aquesta curiosa parella en els darrers anys del regne

mes petites de Panaia Kera i Aios Efthimios, amb fres-

vaneciá de Creta. L'aMusió a Prevelakis es fa ben vis-

cos del segla XIV. També meraix un esment especial

tent a les primeras pagines del relat:

el seu petit port venecia, tan bellament descrit per

MARÍA ÁNGELS ANCLADA -•»•

f' R H V I S T A DR GlRONA-*• NÚM. [(;'> MAUí.i-.MIIMI. 2üüO -í-h.S-íIfi?

Prevelakis, amb les seves aigües de blavosa transparencia, damunt les quals, a l'hora de la posta, es reflecteixen les fa^anes de les tavernes que atapeeixen les seves vores, com la que recorda amb el seu nom el temut pirata Barba-roja, mort, segons assegura la tradició, a mans d\in rcthimniota.

"L'amo, kazantzakiá, amb una panxa enorme, tot i que és proíessor de balls cretencs, es dedica a fer tertulia..." (Paradis amb poetes).

^,

Maria Ángels i Enriqueta Anglada, Antonia Ugarte i l'autord'aquest escritalportveneciá de Rélhimno (primavera de 1991),

Carrer de Réthimno. A sota, pantocrátor de l'església de Sant Nicolau. a Maza (Creta). Frese del segle XIV.

'-.WiS^.

Mes, pero, que els monuments d'aquesta ciutat de noblesa decadent, el que de debo va impressionar Maria Ángels Anglada va ser el carácter cortés i afable deis rethimnioces d'ara, homes bons, modestos i altius albora, cuites i educats, segons Prevelakis, uns homes que, en un mot, fan de bon trobar enmig de Tilla brogidora. Les páranles que els dedica un parell d'anys mes tard a Paradis aiiih poetes revelen aquest senciment de profunda admiració: «Mentre escolto la llarga melodía deis dos nois Í de l'instrumentista que els acompanya», escriu Anglada, «torno a admirar aquest poblé que canta sempre i que exhaureix Tuna darrera l'altra les edicions deis seus poetes, com ara la Routiossini o Grccila! de Ritsos, que ja ha arribat a la que fa trentasis. També pensó en la serena satisfácelo dei Ilibreter, que, en preguntar-li si disposava d'alguna de les obres de Prevelakis, em contesta: -Toles; les teniíu totes. Aixó no és pas tan frcqüent com podría semblar; no fa gaire temps, entre nosaltres, a la vila natal d'un escriptor molt conegut no s'hi trobaven pas els seus Ilibres».

L'hospitalitat ere tenca - u n a hospitalitat digna d'Homer, com a ella li abellia de dir- té també cabuda en el seu relat: «Mai mes, mentre em quedi un alé de memoria, no oblidaré Réthimno: ni la kiiia Katerina i el seu fill Adoni, ni la parella que regenta la petita taverna Psarás, amb una plácida filosofía de la vida i un sentit de Thospitalitat quasi excessiu. Cada vegada que et veu, Psarás et convida a beure un vas de vi, o de cervesa o de rakí: invitació que seria ofensiu, impensable, de refusarw. No cé res d'estrany, dones -podem afegir nosaltres per acabar- que Anglada connectés des del primer momcnt amb els <*cretencs de gran cor», com ella mateixa els definía elogiosament a les primeres pagines de Paradis amb poetes, per tal com en ells va descobrir una projecció de la seva propia ánima, model de generositat i bonhomia per a tots aquells que la vam conéixer, per a tots aquells que, dit d'una altra manera, vam teñir el goig impagable de conéixer-la.

Eusebi Ayensa és professorde grec.

68 I iN4l • ' - ' R E V I S T A Dü GiHüNA • * N C M . 199 \ I A I ¡ < ; - A I Í Í ! I I

1000

f- MARÍA ÁNGELS ANCLADA

/ e/s poefÜ ¡taUans del segle XX Lluís Lucero

EL TRACTE QUE MARÍA ANGELS ANCLADA VA TEÑIR

pedrés; i literari perqué, lectora impenitent, s'hi féu

anibels poetes -d'arreu i de qualsevoí época- va ser

acompanyar per Tobra d'un grup escollit de poetes ita-

constant i fructífer. Els clássics grecs i llatins son presents

lians contemporanis. Des deis premis Nobel Salvatore

al conjunt de la seva obra; els grecs nioderns i antics

Quasimodo i Eugenio Móntale ais menys coneguts

racompanyaren peí paradís de Grecia; Dante és present

Corrado Govoni i Giorgio Vigolo, passant pels impres-

tant a L'(¡(^a¡l del ¡vi, el protagonista de la qual, Andreu

cindibles Franco Fortini, Giorgio Bassani, Cesare Pave-

Febrer, traduí al segle XV la Conuncdia al cátala, com a

se, Giuseppe Ungaretti i Umberto Saba. La llista és, evi-

El molí (i'Auschwitz, descripció d'un infern real i tangi-

dentment, molt mes extensa. La lectura del Ilibre - i de

ble; els armenis li suggeriren el Quaderu ci'Aranr, i els

les antologies de poesia italiana que li serveixen de fona-

catalans amaren totes les seves pagines i son l'objecte del

ment bibliográfic-, que recomano vivanient, ajudaran a

seu molt interessant pero poc conegiit assaig El nürall de

completar-la (1).

Nards. El iiütc i^rec cu els poetes catalans. He prescindir vol-

Alió que trobareu en aquest article no és, dones, una

gudament, en aquesta visió panorámica, deis poetes ita-

ressenya crítica del Ilibre esmentat, sino un seguiment de

lians del segle XX, companys de viatge al seu Paisat^e

la presencia d'aquests poetes a la resta de l'obra de Maria

amb poetes, perqué han de ser l'objecte d'un estudi amb

Angels Anglada. Comengarem pels poc coneguts i ho

pretensions de profunditat pero que possiblement no

fareni per ordre alfabétic.

passará de ser una aproximació voluntariosa al tema: Testudi, l'article queja heu comenpt a llegir.

D'Elio Filippo Acrocca, poeta i professor d'história de l'art, en cita un vers (<iTorbido lago ove affluisce il cuore») a Linici del poema «A la memoria», en record

"Paisatge amb poetes»

del seu germá i del seu marit, del recull Carmina aini fhgnientis (Coluiniies d'horcs, p.65).

Publicat el 1988, aquest Uibre és un recorregut físic i

Corrado Govoni, «que no és potser un deis grans

literari per les ciutats d'ltália. Físic perqné, viatgera

poetes italians» pero que «es ñi remarcar per la varietat

tenai;", l'autora en trepitjá els carrers i en resseguí les

de les seves imatges» {Pnisal^i^c, p. 143-144), és esmentat a

MARÍA ANGELS ANCLADA ^

*-REVISTA DK GíiíoNA •* NiT'M. iijij MAKÍ^.-AIIIÍII looo *.|IK'ÍI6CÍ

D

W

*

Maria Angels Anglada a Rgiieres (febrer de 1997), •lustració d'Aurélia Arumí per a Paisatge amb poetes.

Artemisia (p.88). Com Sandrino, el fill de la procagonisca,

De Giorgio Vigolo, «escriptor i crític musical» {Pai-

pintora italiana que hostatja el violinista Clinient Mora-

satge, p. 118-119, 135-136), tradueix el poema «Els

gues en la seva estada a Tilla de Mitilene, el seu fill Ala-

esclaus» per acompanyar una suggerent i dramádca foto-

dino també fou assassinat pels nazis a les Fosses Ardeati-

grafía de l'esmentat Joan M. Pau.

nes i rexperiéncia el féu esdevenír un poeta civil amb el Itibre^/íííí/íio, del946.

Bassani, Fortini, Pavese i els altres

D'Alessandro Parronchi, poeta i crític d'art, tradueix el poema <(Un raig de claror» per donar veu a una bella fotografía de Joan M. Pau (2).

Trobem ecos del Giorgio Bassani poeta a «Pentagrames», un deis contes inclosos al recull póstum Mf de

«Líquens», un text en prosa del poeta lúgur Gamillo

Í9VI {p. 69-81). La mateixa autora ens ho diu en una

Sbarbaro, catedrátic de grec amb afeccions de naturalista

nota final: «Els cants trencadi.ssos de les gavinas perta-

{Paisatge, p.152-154), li inspira el conté «La daurada

nyen a un poema de Giorgio Bassani)>.

parmélia», que té com a protagonista un vell coMeccio-

Aquesc poema, que pertany al recull Sioria dei poueri

nista de líquens. El recull on s'inclou el conté presenta

amaiiti, apareix en versió catalana de l'autora al final del

també la traducció catalana -a carree de l'autora- del

Ilibre (p.l05). 1 tampoc son estranys a aquests ecos els

text esmentat {Ln daurada pawiélia, p. 75-93).

«trecandissos crits d'ocell» del poema musicat per Josep

De Maria Luisa Spaziani, una «de les poques veus

Tero «Et deixaré la veu» (3). El Bassani cronista de

líriques de dona que ressonen fortament en la poesia ita-

Ferrara, d'altra banda, suscita i clou un poema i un

liana» {Paisatge, p.l20), tradueix el poema «El desafia-

assaig. El poema porta per rítol «El jardí de Micól», com

ment» i el coMoca com a encapijalament del bloc «Cli-

el darrer capítol del Paisatge (p.159-171), consagrat, evi-

xés empodanesos» de l'esmentat Ilibre de fotografíes de

dentment, a Bassani, i está dedicat a Marta Pessarrodona

Joan M. Pau. Caldria afegir que aquesta traducció és la

{Cohmines, p.63). En un escrit recent d'homenatge (4),

versió definidva de la publicada fragmentáriament a Piii-

aquesta escriptora barcelonina, en evocar la seva amistat

satge amb poetes {p. 123).

amb Maria Angels Anglada, s'atura en aquest poema i

7 0 llSfil * . RtVISTA Ü t G i n O N A - * NI'M. U)<¡ MAHí.-AllJíll

MARÍA ANGELS ANCLADA

20U0

ens explica la seva «relació mes que person;il anib la pro-

i la seva ombra dona pes ais noms)>.

tagonista de la noveMa de Giorgio Bassani El jarái deis

«Crit vora el mar

Fiíizi Cflii¡ini'>. El poema reflexiona sobre les pérdues que

en un ponent magnífic.

el pas del temps ens ocasiona pero que el record i l'enyor

Al iluny retruny

revifen, i inclou una delicada referencia a l'autor á'll

en el llít de les aigües

roimiizo di Fervam com a «l'artista de llarga paciencia» que

1 en la meva enyoran^a».

«ofereix tota la vida en un sol tapís». L'assaig és Paiadís (ii¡il>

Els versos d'Ungaretd ja encap^alen de manera adient

poetes, e! seu viatge poéric per Grecia. El seu darrer capí-

la noveMa; només se m'acut, dones, una explicació possi-

tol, dedicat a «Helena d'Esparta», s'acaba amb una

ble: el record del marit recentment traspassat i la voluntat

referencia a la pietat que «s'estén fins ais morts mes llu-

de dedicar la noveMa a ell i «a tots els descendents de can

nyans» (p.l60), pietat que és iMustrada amb una citació de

Geli de Vilaniacolum, les Gloses». D'Umberto Saba,

Dante i una altra de Bassani, concretament la descripció

«ínclassificable entre els corrents de la poesía italiana

de la visita de Gianina i el seu pare a les tombes etrusques,

moderna» {Paisatge, p.l20), l'autora en cita un parell de

inclosa al próleg á'IÍ^í¡iardino dci Fiu~i Conriiii (5).

versos, en italiá i en la traducció de Miquel Desclot (8), a

Amb dos versos de Franco Fortini, nom de ploma

«Pentagrames», conté publicat postumament í ja esmen-

de Franco Lattes, l'autora va encapfalar la sisena i darre-

tat abans. Els versos pertanyen a l'intens i desolat poema

ra part de Les clases, la titulada «Aquella flaire d'herba». I

«Solo^^ del Ilibre Ultime cose (1935-43).

els versos parlen, precisament, «d'alguna herba no vista».

L'úníca referencia a Eugenio Móntale, «figura

Uns altres versos del poeta florentí, aquesta vegada refe-

d'interés extraordinari per al lector cátala», fora del

rits a la pau, son citats en unes reflexions sobre el hirur

complet capítol que l'autora li dedica a Paisatge amb poe-

d'Europa, al costat d'Espriu i Alfons Maseras, incloses a

tes (p.95-104), la trobem a l'assaig El mirall de Narcís.

El iiiiic d'Europa, Ilibre de bibliófii de Tinestiniable

quan, parlant de Salvador Esprín i la vida com a labe-

Miquel Plana (6).

rint, gairebé «un clos recinte de llíses parets», afegeix:

Cesare Pavese, a qui l'autora dedica un complet capí-

"Móntale encara arriba mes enlla: suposa el mur coronar

tol de Paisúlj^e amli poetes (p. 47-61), apareix vagainent

de vidres trencats» (p.61), recordant clarament els versos

esmentat a la iiitroducció de Les germaiies de Safo com a

d'un poema d'üí.d' di seppia:

possible partidari de la «suposada manca de disposició de

«com'é tutta la vita e il suo travaglio

les dones per a la poesía» (p.V). I és també el Pavese

In questo seguitare una muraglia

entre assagista i narrador de Feria d'a^osio el que apareix

Che ha in cima coccí aguzzi di bottiglia».

citat en tradúcelo a Vioia d'anwre. La citació, que pertany al primer parágraf de «Del mito, del símbolo e

Quasimodo, el cosí grec de Sicilia

d'altro» (7), inclós al ja esmentat volum del poeta i novel-lista torinés, és reutilitzada mes endavant per l'autora en el text de la seva noveMa (p. 19 í 41).

El cas de Giuseppe Ungaretti és especial. A mes de ser esmentat forcea de passada a Paisatge ainl) poetes (p.84 i 141-142), és citat al comen^ament de la primera edíció de Les clases, d'on, pero, desapareix en la segona edició (1998). Els versos, en rraducció, suposo, de l'autora, pertanyen al poema «La pietá» del Ilibre SciUimeiifo del tciiipo i son subsdtu'íts per una tannka de l'autora que porta per títol «In memoriam». No em sé estar de Cranscriure'ls.

«Es en els vius que hi ha el camí deis morts, nosaltres som la correntia d'ombres, eils son llavor que germina en el somni, seva és la llunyania que ens empara

El complet capítol de Paisatge amb poetes que M. Angels Anglada dedica a Sicilia i Salvatore Quasimodo comeni^a posant de costat el poeta sicíliá i el nostre estimat Caries Riba (p.32): «Caries Riba és un exceMent hel'lenísta, pero Quasimodo es considera un grec; parla de Grecia no pas amb reverencia ni amb to de cant sostíngut, sino amb la senzillesa del qui passeja per casa seva». Al seu altre viatge poétic, Paradís amb poetes, l'autora considera Quasimodo, com Odisseas Elitis, un germá de Safo (p.99). És en la unió d'aquestes dues citacíons i en el convenciment deis evidents paraMelismes entre l'obra de M. Angels Anglada i Salvatore Quasimodo que cal buscar la génesi del títol amb qué encap^alo aquests darrers parágrafs. Ambdós autors son coneixe-

MARÍA ANGELB ANCLADA •*

f- INVISTA DE GlRONA •» NLJ.M. |(>IJ MAIÍC-Aniili

lODÜ f- 11N7I 7I

dors apassionats de Gr¿cia i els seus poetes i adopten una postura ética semblant davant la barbarie del món.

No és, dones, estrany que Quasimodo sigui el poeta Italia que mes apareix a Tobra de M. Ángels Anglada.

«També a tu, Cleanorides», delicada i dramática historia d'amor entre una arqueóloga catalana i un cstudiant universitari grec en temps deis coronéis inclosa al recull de narracions No en¡ dic Latim, comenta amb un vers de Quasimodo sobre la memoria («La memoria risale dalla morte»; «De la mateixa mort surt la memoria») que pertany a «Quasi un madrigaie» del Uibre Lti vita non c sogtio (1946-48).

Els versos sense esment del nom de l'autor en itaiia i cátala que apareixen en diversos passatges d'Artciui'siiJ (p.49 i 86) reapareixen al conté «La nieva amiga» del recull póstuní Nit de 1911 (p.46) i ens revelen el seu autor: pertanyen al poema «1 soldati piangono di notte» del seu Ilibre La tcrra impare^iahilc (1955-58). En un altre conté del mateix recull, «Cave canem» (p.5()-51), s'inclou una reteréncia i Tinici de r«Epigrafe per i Caduti a Marzabotto», del mateix Ilibre.

Del Quasimodo traductor deis lírics grecs Tautora en reprodueix un parell de poemes de manera fragmentaria en dues ocasions. La primera, a la introducció al Ilibre Les germanes de Safo, quan es reprodueixen fragments de la seva tradúcelo de «La filosa» d'Erinna de Telos (p. 14-15).

El dcol del poema en la tradúcelo de Quasimodo no és «La filosa» sino «Lamento a Bauci". La segona, al capítol dedicat a Mitilcne de Pamdt's amb poetes (p.99), quan, parlant de la «fraternitat lírica» entre Safo i Odisseas Elitis, hi mclou també Quasimodo i en cica un fi-agment, en italiá i versió catalana propia, de la seva tradúcelo del poema de Safo «Tramontata é la luna». Les dues traduccions de Quasimodo formen part del volum Liricigreci (1940).

El Quasimodo conei.xedor deis mites i de la térra deis grecs és utilitzat a bastament a El iiiirall de Narcts i sempre en companyia de coneguts poetes catalans. Parlant de Riba i Les elegies de Bieiviik, l'elegia desena i la font Castalia (p.45), l'autora fa un petit excurs sobre la temperatura de l'aigua que la porta a esmentar també Topinió de Quasimodo, que podem llegir al poema «Delfi» de Li leim Íiíipan\i^iabik\ i a explicar-nos la seva propia opinió, fruit de rexperiéncia. Aquest mateix poema és recordat al capítol sobre Gabriel Ferrater, que és comparat, peí seu «ús tan irónic i ardit del mite» (p.81), amb el poeta sicilia, i també a Paisatj^c diidi podes

72 li.S,s| •c. REVISTA DK G Í R O N A •* \ ú \ i .

MJ'J \IAI)(,;-AHI)II

f- MARÍA ANGELS ANGLADA

20OÜ

Nota biobibliográfica Ofereixo aquí una brevíssima noticia sobre la vida i l'obra de cadascun deis poetes italians esmentats.

Elio Filippo Acrocca (Cori [Latina], 1923): Portonacdo (1949), Caserma 50 (1951), Siamo non siamo (1974), Contramano (1986).

Giorgio Bassani (Bolonya, 1916): poeta i novel-lista, restará sempre Iligat a Ferrara, la ciutat on va créixer i viure fms a 1943, grácies a // roniatizo di Fermra (1974), que reuneix els sis volums d'obra narrativa publicats fins llavors, d'entre els quals destacarla GU occhiali á'oro i // giardino dei Finzi Contini. Com a poeta ha publicat, entre altres títols, Storia dei poueri anianti (1945), Te ¡ucis ante (1947) i Epitqffio {1974).

poeta, son títols imprescindibles el seu diari // mestiere di vivere (1962), els Ilibres de poemes Lavorare stanca (1936) i Yerra la marte e avra i tuoi occlii (1951), i novel-Íes com // compagno (1947), La bella etate (1940) o La htna e i Jaló (1950).

Sahatore Quasimodo (Módica [Ragusa], 1901 Nápols, 1968): premi Nobel de literatura el 1959, la seva obra poética completa —recoUida al volum Poesie e discorsi sulla poesia (Millano, Mondadori, 1 9 7 1 ) ^ inclou, a mes de nombroses traduccions —Lirici greci (1940), II fiore delle Georgiche (1942), Catulli Veronensis Carmina (1945), Dall'Odissea (1945)—, títols com Oboe sommerso (1932), Ed é súbito sera (1942), La vita non k sogno (1954), La térra impareggiabile (1958) i Daré e avere (1966).

Ignazio Delogu (l'Alguer, 1928): traductor i professor de literatura catalana a la Universitat de Sásser, és autor de la novel-la Una citth una strada i deis reculls de poemes Bestiario urbano i Oscura notizia, Umberto Saha, pseudónim d'Umberto Poli (Trieste, entre altres. El 1995 es va publicar la versió cata1883 - Gorizia, 1957): poeta i aniant deis Ilibres lana del recull Improbable uiola. antics —tingué una Uibreria a la seva ciutat natal—, destaca per reculls com Parole (1934), Franco Fortini (Florencia, 1917): poeta, assagista i Ultime cose (1944), Mediterranee (1946) i la narrador. La seva obra poética completa está en noveMa autobiográfica Ernesto, publicada póstucurs de publicado; els dos primers volums son mament. La seva obra poética completa está Una volta per sempre (1938-73) i Paesaggio con serrecoUida al volum Tutte le poesie (Milano, Monpente (1973-83). Entre els assaigs i noveMes caldadori, 1996-3a ed.). dria esmentar I poeti del Nouecento (1977) i L'ospite ingrato (1966).

Gamillo Sbarbaro (Santa Margherita Ligure [Genova], 1888 - Spotorno, 1967): traductor d'algunes Corvado Govoni (Támara [Ferrara], 1884 - Lido dei obres d'Eurípides i autor deis reculls de poemes i Pini [Roma], 1965): poeta i narrador, amic del proses líriques Resine (1911), Rimanenze (1955) i pintor Giorgio de Chirico, és autor d'una extensa rmdo/( (1914-18). obra poética i narrativa, de la qual destaquen: Inaugurazione della primavera (1915), Canzoni a Maña Luisa Spaziani (Torí, 1924): Primavera a Parigi bocea chiusa (1938), Aladino (1946) i la noveMa La (1954), LJtilita della memoria (1966), Geometría del strada suU'acqua (1923). disordine (1981), Torrl di Vedetta (1992). També és l'autora d'una tesi doctoral sobre Proust.

Eugenio Móntale (Genova, 1896 - Milá, 1981): traductor del «Cant espiritual» de Joan Maragall i Giuseppe Ungaretti (Alessandria d'Egitto, 1888 — premi Nobel de literatura el 1977, és autor de IliMilá, 1970): poeta i traductor, destaca pels reculls bres imprescindibles com Ossi di seppia (1925), La L'allegria (1931), Sentimento del tempo (1936), // bu/era e altro (1956) i Satura (1971). La seva obra dolore (1947) i H taccuino del vecchio (1960). La seva poética completa está recoUida al volum Tutte le obra poética completa está recoUida al volum Vita poesie (Milano, Mondadori, 1984). d'un uomo. Tutte le poesie (Milano, Mondadori, 1996-15a ed.).

Alessandro Parronchi (Florencia, 1914): Un'attesa (1949), Coraggio di vivere (1956) i l'assaig en tres Giorgio Vigolo {Roma, 1894 - Roma, 1983): traducvolums Operegiomnili di Michelangelo (1968-81). tor de Hoffman i Holderlin, poeta i narrador.

Conclave del sogni (1935), La Jame degli occhi Cesare Pavese (Santo Stefano Belbo [ C u n e o ] , (1982), Le notti romane (1960).

1908-Torí, 1950): notable novel-lista i també

MARÍA ANGELS ANCLADA -»

*• REVISTA DU GüíONA •* NÚM. H;9 MAilí-AlSiíll. 2 0 0 0

*-|lS(jl73

(p.32). L'altre poema evocat per exemplificar aquest

t

paraMelisme -<(Dia]ogo», de La vita non é sogno-jn havia

k

aparegut al capítol dedicar a Salvador Espriu on, parlant de «Les can^ons d'Ariadna» i la desidealització del niite, recoi'da «la dramática violencia amb qué Quasimodo la mort i mes endavant de Prometeu (p.62 i 69), recorda

María Angels Anglada

el Quasimodo apassionat del lector d'Ésquil, tenint al

Pdisalge anib poetes

cap els seus poemes «A un poeta nemico», de II falso e

Eclicbns Desiino

reviu Orfeu» [El uiinill, p.60). Poc mes enllá, parlant de

vero uerde, i «Eleusi»>, de La tcrra impareggiabilc (9). El capítol s'acaba amb una cita del poeta italiá sobre Ulisses -«Uamore di Calatea»- que Tautora considera aplicable al poeta de Sinera (p.70).

Aquest mateix Quasimodo apareix al volum de divulgado mitológica Rdais de mitología. Els herois encap^alant,

Notes:

amb el fragment imcial del seu poema «Micene», el capítol dedicat a Electra i Orestes (p.97). El text apareix en la versió catalana dej. M. Bordas, la mateixa que Tautora utilitzava, tot esmentant el nom del seu autor, a Paisn^^c amb poetes (p.33-35). L'inici del poema «Andgona», recoUit: a Caniisim cum fragmeutis (Coliiiiiiies, p.50), presenta, d'altra banda, Ueus semblances amb l'inici del poema italiá.

Resulta igualment significariu que ambdós auton, el grec de Sicilia i l'empordanesa d'adopció, ringuin sengles poemes tituláis '<Oboe sommerso» {10). A mes d'un to de condngiida i tendrá tristesa, els son comuns la presencia de l'aigLia i d'un cel on oscil'len ales i «l'hoste del meu hivern de silencis» company del «dono / in quesea niia ora / di sospirari abbandoni». I no deu ser del tot formi't que Quasiomodo tituli un poema á'Il i>ero c falso verde «Auschwitz», i que M. Angels Anglada escrigui una noveMa titulada El vioH d'Auschwilz. Sobretot si recordem els mots de l'autora en una de les seves darreres entrevistes (11): «Es un tema que sempre m'havia preocupat. Ja el primer poema italiá que vaig traduir, ais anys setanta, va ser "L'Auschwitz", de Salvatore Quasimodo, i gairebé el darrer que he traduit és "Sera ad Auschwitz", d'lgnazio Delogu». La tradúcelo d'aquest darrer poema aparegué a «Dos poemes i una tradúcelo sobre la barbarie» deis Fulls de la Revista de la Reuista de Giroiia (12). Així dones, gairebé podríem dir que el seu contacte amb els poetes itaÜans va comentar i acabar de la mateLxa manera: en&ontant-se poéticament a un tema que sempre li havia estat car: l'art que pot permetre la superació de la barbarie.

Lluís Lucero Comas és professorde llatí.

(1) Actiialineiu lii li;! cines edicions de I'obra, ambdues a Edicions Destino: la primera, de 1988, a la collccuió El Dofi -la que udliczaré en les citacions-; l'akra, de 1999, a la collecxió El Tndenc.

Qnant a les anroiogies de poesía italiana conteniporania usades, és hi niaceixa autora qiii les revela a la nota que va posar al darrere de! quadrc cronülüípc que tanca el Paisal^c. Les edicions ucilitzades en les citacions d'altres obres de l'aucora son les segiients: Coliiniiics d'liorcs, Barcelona, Columna, 1990; Anai¡¡fi¡¡, Barcelona, Ed.62, 1999; Li dmmda pnwicHa i íilircs amles, Barcelona, Ed. 62, 1999; ,\'// de Í9¡¡, Barcelona, Empúries, 1999; Pamdis amb poetes, Barcelona, Ed. Desdno, 1993; Leí doses, Barcelona, Ed. Desdno, 1979; Lesgennaiies de Safo. Barcelona, La Magrana, 1997; Viola d'amorc, Barcelona, Ed, Desdno, 1983; El mirall de Narcís. El tailc grcc cu cís pocies catalaiií, Sabadeli, Ed. Ausa, 1988; ¡\o ciu dk Lmra. Barcelona, Ed. Desdno, 1981; Reíais de imlohgia. Els kwis, Barcelona, Ed. Desdno, 1996.

(2) Al Ilibre de fotografia amb textos de Mana Angels Anglada Jiw/ M. Pan, l'allra mirada, Col-legi Oñcial d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Girona, 1992.

(3) El poden llegir a A/. Aii}¡ch Aii<^ltida i d'AImdal, svssií^ en nieiiiória, Insdtut d'Estudis Catalans, 1999, p.31.

(4) M Áiiiicls Au^kda, lEC, 1999. p. 13-17.

(5) Milano, Mondadori, 1989, p. lU. La citació de Dance percany a la Coiiimedia, liifcmo, V, 72.

(6) He pogut llegir aquest opuscle en i'edició preparada gnicies al supoit del Patronal Cataiá Pro-Europa. L'origimil tbu imprés a Olüt el iiovenibre de 1998, La cita de Fordni es troba a la página 19.

(7) Feria d'aí>osio (1946). Pére do Cesare Pavese, 5, Torino, Einaudi, 1973, p. 139.

(8) Umberto Saba, Paratilcs i úllimes COÍCS, Barcelona, Ed. Empúries, 1985.

(9) Poemes, d'altra banda, recordats i citats fragmentáríament a Paisai};c aiuh poeies, p,42.

(10) Aquesis poemes son, respectivament, el segon de Cariiiino aun fra^iiinüis (Columnes, p.48) i el primer del Ilibre Oboe somtuerso.

(11) Titulada «Maria Angels Anglada, La passió per la memoria", a carree de Francesc Foguet i Boreu i publicada a la revista El Pon de Ueircs. M-13/N-Í4 (pnmavera-esciu de 1999), p. 77-83, (12) Núm.í89 (julioLagost de 1998). p.99-101.

74 l i o o l *• RHVISTA DE G I H O N A •» \ i ' . \ i . \<¡fj MAIÍC-AHHM

:IOÜÜ

t' MARÍA ANGELS ANCLADA

Carta a

La historia petita Na reís Figueras

ESTIMADA MARÍA ANGELS,

ciona una riquesa enorme si la llegim en les millors condícions per assaborir-la, que mai no acaba de dir alió

Permet-nie aquesta carta. Sovint hom se'n serveix,

que ha de dir, que s'espolsa de sobre els comentaris crí-

coni tu has fet, per fer literatura. M'ha senibht que el

tics mes diversos i se'ns presenta pura i nova cada cop.

genere era el mes adieüt per parlar-te a hores d'ara del

Em sembla que fas el camí vers la condició de clássic (les

que vull parlar-te. Amb el dolor d'haver-se clos el temps

lectures incessants i les aules), perqué si rellegeixo els

de la teva producció, vivini en aquesta revista un felii;

mots de Calvino quasi tots escauen a Les chses, pensó jo.

suplement de la teva biografía literaria: les lectures.

Fins i tot uns mots de Steiner em fan rumiar ara que

Acabo de rellegir un altre cop Les chses, aquesc mag-

t'he llegit amb uns altres uUs, no els mateixos de fa anys,

iiífic reportatge de la vida de Dolors Cañáis, la qual fou

en la primera lectura: no el llegim, un clássic, ens llegeix

incriminada de la mort del seu jove espós Tomás Mora-

ell a nosaltres!

gues, «una ombra darrera un nom», que vam conéixer

Per escriure Les cíoscs et vares documentar sense sor-

per tu; cada cop que torno a Les clases em diu mes coses.

tir de casa. Diaris, cartes, apoques, escriptures, inventa-

He pensat que t'ho hauria hagut de dir i que no hi vaig

ris, Uibretes de comptes... a mes de la informació ora!

ser a temps. O potser sí, amb aquesta carta. Ara, María

recoilida de la tamília i ve'íns. La lusta de filóloga s'hi

Angels, com «els morts de can Moragues», et veig

veu, també, a cada pas. Iniciaves un senderó que després

reconciliada en la darrera pau «sota baladres blancs i

ha estat molt transitat: la crisi d'una classe de ficció va

rosats que no deman|av]en gaire aigua per florir».

anar coMocant mes en primer termc els altres generes,

Et deia que rellegir Les clases m'ha submergit en un oceá de referéncies creuades que no he sabut alinear o

indeterminats, fins llavors dits menors (i poc estudiáis) de les memóries, els dietaris, els Uibres de viatges...

aplegar desordenadament mes que amb aquesta carta

T'adverteixo, abans de gaire mes, que aqüestes ratlles

amb que te les contó, vet-ho aquí. Les páranles de Cal-

serán per ser Ilegides de l'altra gent, ben en públic. A la

vino han estat les primeres que m'han vingut al cap:

Rei'islii de Giioiia, saps? Et volen recordar i a mi m'ha

clássica és Tobra que senipre rellegim, que ens propor-

semblat que valia la pena de no deixar passar el record

MARÍA ANGELS ANCLADA •»

*• lí-liVISI'A DP, GlRüNA •» NÚM. Ii;9 M.\lt(,:-AHHI! 2UUÜ

•r-\\<)\\j^

^r t^,,^¿a VAam f^-y-^

l:W

María Angels Anglada signa exemplars de i.es clases a lallibreria Lara deFigueres(1979)

sense un esment de la historia, !a petita historia que, al costat de l'altra, ec va estimular a escriure tants cops.

No sé si t'havia arribat a dir niai que d'una frase de

Parlo d'escriure, i em sembla que hi ha una comunitat básica en aixó, com et deia. Els estímuls de la realitat, múltiples i inversemblants, ais quals hi ha persones que

Les closes en va sortir un meu prinieríssini interés per

son sensibles i d'altres que no en son, podeni transcen-

la historia. Matisem: la historia que en diem local, la

dir-los, si és que ens deixem atrapar, per la via de la lite-

del mes immediat, la narració i l'escorcoll del que

ratura o per la de la recerca, l'analisi, l'estudi. Son dues

encara poden recordar boirosanient la familia i

vies de comprensió de la realitat, passada i present (i

l'entorn, el lloc on vius, la gent que tractes... aquesta

encara d'intu'íció o predicció vers l'avenir). Tu, Maria

historia, vuU dir, anib tot el que té de comú i

Angels, vares entrar amb pas ferní per tots dos caniins,

d'antagónic amb la que es reserven els professionals...

encara que nrés peí de la literatura, efica^ com l'altre i

(jo només sóc filóleg, ja te'n fas el carree, ja saps qué

complementari seu en el camí del coneixement. No

vuU dir). Dones, creu-me, filóleg i lletraferit jovenet,

goso gaire dir-ho, ho faig com qui entra en el domini

alió d'«endevinar el gest, com el pas d'un ocell peí

vedat d'altri, pero sempre he tingut a la cap^alera també

moviment de les fosques fulles de l'heura» em va pro-

uns mots de Vicens Vives al próleg de Noticia de Cata-

duir una impressió i em va animar a escriure. Escriure

lunya: ens cal, a mes de l'historiador, el socióleg i el filó-

de la manera que m'agrada de 1er i que no he deixat

leg, també el poeta, el novel-lista i l'assagista per culmi-

de fer: havent llegit molt durant uns dies, posar-se al

nar «la gran tasca de conéixer-nos»; aquests poden

teclat a escriure a raig, en aquell estat febril (Steiner

iMuminar «replecs íncims» fins on no pot penetrar «el

en diu «deliri interior») que em sembla que compar-

mes ben muntat microscopi documental».

tim tots els qui escrivim, sigui creació o no, que sem-

Vares ser sensible, com et deia, ais estínuils de la rea-

pre ho és, no és aixó? Com és de rigor, en la meva

litat {la casa on vivies, l'hora estantissa del capvespre, els

primera intervenció pública et vaig citar a l'encapíala-

papers esgrogue'íts que servaves deis passats...) i se't va

ment del treball (tu tampoc no t'hi resisties mai, a la

fer «absolutament necessari d'escriure els fets que havien

citació: al capdavant de cada capítol n'hi tens una!).

succe'ít -fa mes de cent anys- a la mateixa casa...».

yC'|i<;::l «íi-REVISTA Di2 GiHONA •» M ' . M . 11)9 MAi¡(,-Ar,);ii

2000

f- MARÍA ANGELS ANCLADA

Poeta coni eres de vocació, primer vares provar d'escriure poesía sobre els fets de la besávia d'cn Jordi, hi Dolors Cañáis. «Vaig comentar escrivint una poesía», em vas dir, «pero la historia eni demanava un format mes extens, una noveMa» {M. Mercé Miró, «Carta oberta a M. Á. Anirjada», Ansa, 142, 1999, p. 266). I vares deixar-te dur a la narrativa, aquesta narrativa teta de retalls d'altres coses i que se serveix deis fets reals per transcendir-los, per literaturitzar-los...

Una ficció que vol semblar una crónica (primera refracció) perqué la llegim com una crónica que sembla una noveMa (segona refracció). Una ficció que narres com a cronista, pero en la qual crees personatges (la Serafina, per exemple) que et fan costat en la narrado des del mateix cor deis esdeveniments narrats, una ficció on la premsa ens duu un regust d'época impagable (toC i estar traduida al cátala, encara inusual llavors en aqüestes feines), on la teva veu és la de cronista delicada i subtil. «He seguit fidelment les cartcs i els vells papers que hi havia guardáis... en un armari de casa. Hi luí molí poi- d'iin'entat.

Mes aviat vaig treure fets...», deies el 1987 a M. Angels Bosch {At'íii, 27-9-1987; la cursiva l'hi poso jo).

He dit que vares transitar per tots dos caniins (el de la literatura i el de la recerca), i ho repeceixo; no es valora prou, eni sembla, el paper que va fer l'edició del manuscrit del segle XVIIl de Palau-saverdera que en Jordi i tu varen publicar a Curial fany 1978. Els papers altre cop. En aquells moments Tedició de papers privats, de memóries personáis de pagesos i gent de classes subalternes, no s'havia prodigar gaire entre nosaltres.

Tret d'alguns viatgers o de les memóries de Jeroni Pujadas editades perjosep M. Casas-Homs (1975-76), res no era disponible de! molt que després hem vist publicat i coneixem. Ha esdevingut una línia fecunda i van apareixent documents personáis del passat que aporten noves veus individuáis i socialment plurals al calidoscopi deis fets i de les seves percepcions. Tu treballaves quasi albora en el manuscrit de Sebastiá Casanovas i en Les clases.

Aquesta proximitat eni sembla molt eloqüent.

El teu interés per la realitat o per fer literatura de la realitat el vares fer evident en la teva darrera obra (els viatges en tren de Figueres a Barcelona forneixen converses i morius per a les narracions de Nit de Í9Í1, com també la permanent interconnexió deis teus mons de ficció que ara deixo de banda), i encara en els darrers nioments vares lliurar a Els Adarces «Els maldecaps de Pere Geli» (núm.

M A R Í A ANGELS ANCLADA •*

•• 1Í.EV1STA Dfi GUIONA •* N i ' \ l . ]ijt) MAIU,:-AIHtll

20ÜÜ *- I HJíl 77

64), un text que els responsables de la revista definien coin «a cavall del report documental i de la ficció incipient». Es com un testament indirecte de la teva forma de treballar, com si ens haguessis dit: «Vegeu qué en faig deis testinionis reals, com me'ls faig meus i com esdevenen personatges d'un deis meus mons de ficció, el de les Gloses...».

Sobre aquest fertilització recíproca de vida i literatura ja havies dit el man;: del 1998 a Presencia: «Sí, hi ha alguna cosa de tot aixó. En tot cas hi ha una barreja de realitat i de ficció. El genocidi armeni és un fet, la historia deis meus personatges és ficticia, pero podria havernc passat realment alguna com aquesta...». Els jueus ais camps d'extermini a El vioií d'Anschwitz (1994), els armenis a Qiiadeni (i'Amia (1997)... eb fets de la historia, com els mes propers de la historia que he anomenat perita i me'n ben penedeixo des d'ara, van suscitar una i altra vegada, per un atzar tenaf i recurrent, el teu desig impenitent d'escriure (papers que trobes a casa, un Ilibre que et compren de vell, un poema que rellegeixes i que planteja una pregunta...).

L'escriptor, com ens va dir Canetti, es distingeix de l'especialista peí fet que, tot i que s'apropia de les dades María Ángeis Anglada a "Les Gloses" de Vilamacolum (setembre de 1954).

A sota, amb et seu marit, Jordi Geli (1962).

de la mateixa manera, les arrenglera altrament. L'enlla^ mental em fa pensar en altres deis pensaments de Canetri; manifesta un rebuig agre envers els historiadors, que devoren paper com cores i en produeixen perqué sigui devorat per altres cores. La imatge de les abelles és mes agra'ída: com els humanistes varen servir-se'n, també jo ho he fet en aquesta carta que et devia. 1 acabo d'escriure. Espigolar i enlla^ar per comprendre en una aventura d'aprenentatge i suggeriment constant. Encara que no veiem la térra promesa (o pretesa) del coiieixement ordenat, mesurat, de la historia que aspira a una veritat... encara que no tinguem aixó, tenim, malgrat tot, en la literatura, un accés alternatiu i vivent a la reaiitat de les coses.

Ens hi has ajudat. La historia petita. i la grossa, son mes assequibles ara des deis teus mons de ficció que «podrien haver passat» i on «hi ha molt poc d'inventat».

Tant de bo ens en sapiguem servir per a la vida i per a la hteratura. Feli^ viatge vers la térra deis clá.ssics, anrics i nous, que estimares i ais quals t'afegirás. Hi ets a tocar. I pots comptar amb els nostres sufragis de lectura i mes lectura. Una abraijiada, Maria Angels.

Narcís Ftgueras Capdevira és professof de (latí.

7>S l l U - | l * • I<J;V1STA DE G l U ü N A • * N l ' i M . |(J(; \1AIÍ(_.-Alllín

f- MARÍA ANGELS ANCLADA

2000

La transversalitat de ratt en Vobn

Jordi Pía

A TONIO KUÓCER, NOVEL-LA DE T H O M A S M A N N ,

que dona el do de la poesia'>(2). Allá li fa a mans el seu

autor per qui Maria Angels Anglada senda una especial

tresor: una tosca flauta, «... que em crema a les mans»

predilecció i a la memoria del qual escriví Viola d'amoiv,

(3). Sotades, el poeta que s'encara amb el poder despótic

el protagonista, jove escriptor i aristócrata de gustos refi-

d'Arsínoe a SaadaHcs d'csamuh :ilfa una copa de vi quan

nats, s'enfronta a un dilema inquietant: com pot l'art

l'adverteixen del risc de mort que afi'onta. Aquests tres

fer-se trobadís amb els sentinients de la gent senzilla i

passatges reflecteixen, respectivament, tres constants que

corrent, sense trair la seva rao de ser, teta de subtilesa i

es perfilen com a vectors que Censen el teixit del corpus

artifici? Heus aquí el conflicte entre art i vida, entre el

angladia:

deler de l'inefablc i l'assumpció de la propia realitat,

1) L'artista, en la seva percala constant de la perfecció,

entenent per aquesta no només l'unívers personal, sino

s'acosta a la veritat, indestriable de la bellesa. Per

e! de la coMectivitac, humus que configura la naixen^a,

aixó, la seva obra (jyoicsis) comportara un esforf

el creixement, la plenitud, la decadencia i la mort.

sobrehumá de captació de Tabsolut. Aquesta hipoté-

Daniel, el luthier d'EI uíoH d'Aiischii'itz, troba la resposta

tica confluencia, que pot costar-li la vida, esdevé

amb un piantejament que se sitúa al pol oposat del per-

redemptora en la mesura que incideix, com en una

sonatge de Mann: «Havia de pensar en l'artista, no en el

mena de vibració per simpada —talment una uiola

comandant, que no se'l mereixia)>{l). El dilema del jove

d'aiiuvv—, en tota la coMecrivitat. La teoría platóni-

Kroger deixa d'existir en la concepció de l'art que des-

ca de la imitació, el vitahsme del Faust goethiá i del

til-la tota Pobra angladiana. Daniel, com Héctor a La ¡li-

segon Arnau de Maragall hi fan de teló de fons.

ada, ía de la dignitat coMectiva la deu nodridora de la

2) L'ardsta, com Cassandra tancada a la torre per haver

seva for^a. I aquesta és indestriable del seu tremp com a

predit la destrucció de Troia, pateix sovint la incom-

artista. A M> em dic Laura, el mestre Campdelacreu,

prensió deis qui mes en son deutors, els quals l'esdg-

represaliat per negar~se a cremar els Ilibres de la seva

matitzen amb la consideració de boig i iMuminat.

biblioteca, condueix la nena Laura/M. Angels Anglada a

En el rerefons d'aquesta pretesa alienado, s'al^a una

la Font del Desmai, «la nostra Castalia, la íbnt de Delfos

pregona sensibilitat que el revolta davant la injusd-

MARÍA ANGELS ANCLADA •»

t- R L V I S T A Ui: GlRONA -» NIJM. \i¡í) M.MíL-AEllíl! 2 0 0 0 *• i i g s l 79

A la foto pelita, Maria Angels Anglada a Montpeller (1970)

cia, que senipre té una dimensió coMectiva. Es el vell Campdelacreu a No cm áic Laura, pero també

partida, hi ha un exercici

reniginacica pintora i propietaria de la vil'la a Artemi-

de preciosisme descriptiu que, ultra establir anib enorme

sia o el poeta Daniel Varudjan a Quadcrn ¡VAram.

efectivitat la luisc cu scciic, assoleix una entitat plenament

3) L'arrista, ni que es trobi davant la mort, esta sempre

autónoma, a la faisó d'una pe^a d'orfebreria que, sense

amatent a copsar les veus que apeMen a la seva sensi-

desdir de l'harmonia del conjunt, captiva per la seva sin-

tivitat. Supera, així, el líniit de la niort, anorreanient

gularitat. N'és una mostra l'inici de Uargent cid rci:

de l'espai i el temps, que son la concreció de la seva

«Fils d'argent i d'or corrien peí tapís, i de color de

obra. Hi ha un referent decadendsta en aquest horit-

porpra i del verd sinople deis escuts. Com un escut

zó -altra vegada Tombra de Mann- que prioritza

brillava el biau innocent deis fons, pero no el creua-

l'experiéncia de l'art, ni que sigui agónica, per

ven ales d'ángel heraldiques, sinó ocells concrets i

damunt de la lucidesa. Es el Cesare Pavese que, poc

que semblaven vius, de tan forta que era la impressió

abans de su'icidar-se, és capa^ d'escriure: «La ciutat

de moviment»(5).

s'estrenieix, / fms la pedra fa olor». M. Angels

No sempre la música i la pintura apareixen destria-

Anglada ens ho evoca a Paisatge amh podes, i en ía la

des. M, Angels Anglada els atorga sovint una funció

postiMa: «Visió enlluernadora d'una bellesa humana,

catalitzadora del record, de la memoria poética, bo i

d'un alé com el vene de l'alba [...] pero, com tota la

cercant llur conjunció en una projecció simfonica que

bellesa, efímera i, en aquest cas, per al poeta, unida a

no recolza només en l'eufonia deis mots, sinó en la per-

la térra i a la mort)>(4).

cepció sinestésica. «No perseguiré amb la música imper-

La presencia de la música i de la pintura en el con-

fecta deis mots la plenitud serena i colpidora del seu

junt de l'obra angladiana és omnímoda: des de noveMes

voL>, ens confessa la vcu narrativa de Viola á'amorc. En

on la primera és marc escéncic i nucli argumental, com

aquesta noveMa, h¡ plana un csteticisme militant que

Viola d'aii¡ori%finsaquelles en qué actúa com a contra-

s'identifica amb la captació del reclam sensorial que

punt referencial. Sovint, sota el pretext d'un punt de

emet constantment la natura (sobretot l'elenient vegetal)

f- MARÍA ANGELS ANCLADA

So h y o ! *- REVISTA DE GIRONA -y M'.M. [<><) MAiK.,-.\itiiii. 2000

o la seva plasmació en l'obra d'art. La profusió de referéncies odorants, cromadques, tactils, auditives... va mes enllá d'un mer component estilístic: fa la funció de

:,.fiaría

nexe entre la contingencia del ptnsament i la infinicud

ítif/ii Mióla

de remoció. Així, la sensació evocadora i remeció que la capta transcendeixen l'espai físic i el temps real per vehicular el record i reviure, mes intensament, l'experiéncia, tornassolada de matisos, artitzada. La música hi

nmoiv tíflh-ioiis

és activament presenc en tres nivells fonamentals: com a motile estructural de la novel-la, a remole deis movinients simfónics que escolta la veu narrativa; com a vehjculadora del record —la citació del poema «Sonata da chiesa. Corelli», de Márius Torres, al pórtic, ho exemplifica amb escreix—, i com a lliganí de transversalitat en l'itinerari estétic pels escenaris mítics de la literatura i pels paisatges en qué discorrien els personatges i el seu autor (Garda a Els Biiddciibmok, de Thomas Mann, i els paratges de Lübeck). Música, arquitectura, naturalesa (un paisatge amb iridescéncies de Vermeer) es marfonen en una percepció sinestésica, multicairada, com una estereofonía pictórica ais sentits: "Pero ja no sóc al vell monestir. Els primers cops

i altres contes MARÍA ANGELS ANCLADA

^

.S

^

,V,'

"

d'arquet fan esclatar la joia, entre el piano vienes i el violí. La melodía salta de la petita presó d'avet i d'erable, altra vegada arbres amb ocells, amb un ocell que palpita i juga. Escolto la sonoritat penetrant, vellutada, que ha dut a la fama Virgili Stancu, el seu cant profund com un gorg. Pero, no en els gorgs l'aigua s'hi estanca, i aquí llisca, nídda com la pluja que ha donat nom a la sonata; clara, plena de reflexos, riu o estany de muntanya. Fulles Iluents de verns es gronxen, seguint la dansa de les branques i el vent»(6).

La delectan^a en la melodía deis sons no resta pas destravada de la melodía deis colors. L'una s'engalza amb l'altra, com baúles d'una mateixa cadena. En el poema «El vol de la fantasía», á'Arietta, dedícat al pintor Daniel Lleixá, hi llegim: «Daniel, pentagramas sense ratlles cacen ressons de músiques profundes, un acord pressannt ve que es disfressa amb variants subtils, nítids colors». (7) "L'acord pressendt» marca el carácter supratemporal de la música, que ultrapassa Tara i l'aquí per descabdellar la mamoría poédca, feta de sílencis i d'imatges al vol. La melodía, dones, és el correlat objecdu d'aquella música interior que només podrem percebre quan s'acomplirá

MARÍA ANGELS

;ANGLADA

NO EM DIC LAURA EDICIONS Dh:5nNO

^

MARÍA ANGELS ANCLADA •>

«• i^üVISTA DU G l R O N A - * \ Ú \ 1 . Iiji; ,\!Ali(..-Allini

2000

t^\\i)'/\ül

repte de Daniel, el luthier, és assolir la perfecció absoluta enmig de la iniquitat que li imposa les regles: la redempció per l'art, en darrera instancia. Hi ha una correlació inversa amb La mort a Venécia, de Thomas Mann.

Asclienbach sucumbirá, amb l'ensorrament de la voluntar, davant la seducció de l'art. El violinista d'Auschwitz, ben al contrari, amb el triomf de la voluntat, esdevé instrumcnt de seducció/redempció. La metamorfosi de l'artista amb l'obra per mitjá de la qual se li revela l'art és tractada de forma irónica -pero no per aixó amb menys cárrega simbólica- a «El rival», dins La daiirada pnrinéÜa i altres coates. La que aparentment ens és presentada per la veu narrativa com la bella dona cobejada es revela, al capdavall, en un etectiu iiwapc-i'ocil, com "La tocadora del llaüt». d'Orazio Gendlleschi.

AmbTeresaPámies, a Plañóles {estiu de 1993}.

la plenitud deis dies, al llindar de la mort. Son eJs versos de Márius Torres, citats a Vioh d'amore: «Com una música molt lenta flueix miraculosament, d'un acord sol i rítmica, s'eleva i orienta i viu, i a cada temps que guanya duu l'estol deis silencis i els ecos d'abans en el seu vol, així la vida, cor, aquesta lenta febre arrossega silencis que sembla que hagin mort, veus i cants d'una música queja no pots percebre, cap a un final fet d'eila, peifet com un acord»(8).

La sacralització de l'art, que els romandcs alemanys propugnen com a rao definitiva que dona sentit a Fexisténcia, és glossada al llarg de l'obra angladiana des d'angles aparentment oposats. A El vioU d'Auschwitz, el

Com volent palesar aquesta funció transversal, Íntercomplementaria de cada manifestació artística, en tant que component d'un tot poliédric que és l'Art amb majúscula, hi ha una fluida intertextualitat de determináis personatges, composicions i instruments que reapareixen, com un tcnipo recurrent, a diverses obres de M. Ángeis Anglada: El violinista Virgili Stancu apareix a Viola d'Atnorc, a Artemisia (iii abscutia) i a «Indagacions sobre Virgili», a Nil de 19lí. Marius Teixidor. en la ficció traductor d'Eís Biiddenbrook, intervé a Viola dAimvv i a »E1 simposi», dins Nií de 1911. La música del barroc (Vivaldi, Corelli, Bach, Mazare amb mes insistencia), associada sovint al románric de l'església abacial de Vilabertran, és evocada a Viola d'timore, a dos contes de La daiirada paniu'lia, a tres de JVI'Í de 1911, i al poema «Incertesa per íncertesa», recollit a Cohmmes d'hores. Els cants deis contratenors que Andreu Febrer escolta a Sant Marc de Venécia {L'arj^eiit del reí) s'empelten amb les veus meMíflues de les orfenetes de la Pietá, a la mateixa ciutat deis cañáis («Léukios es va adormir», dins Nil de 1911). Aquesta intertextualitat es pot copsar, projectada en altres autors, en determinats paral-lelismes temadcs i estructuráis. Així, Testada del compositor i violinista Climent a la casa que renigmárica Artemisia té a Mitilene és parlona a Testada que el protagonista á'Els papers d'Aspcrii, d'Henry James, fa a Venécia, en una residencia particular, amb moriu de la seva recerca literaria. La inscripció «També a tu, Cleanorides» que Tarqueóloga protagonista descobreix a Testela rescatada, dins la narració que duu el mateix títol, forma part d'un epigrama d'Anacreont que, a la vegada, és reprodui't, sencer, a la primera edició de KYparíssia{9).

82 lig.sl ^ REVISTA DE GiDüNA • * M ' M . \I)') MAIUZ-AISIMI

:IUOO

Es oportú ícr .ivinent el carácter descriptiu, que engalza perfectament amb la intencionalitat deis passatges literaris, de moltes de les peces aportades (Vivaldi i Corelli, especialment). D'altra banda, M. Angels Anglada reivindica implícitanient compositors que liaurien d'haver estac destacáis en la historia de la música catalana. Lkirs figures son hábilment inserides en el corresponent context narratiu. Així, per exemple, les vicissituds de Topera La fattiicliicm, de Vicen^ Cuyas serveixen de desllorigador del niisteri que envolta el desaparegut Trio de Mozart. A «Flors per a Isabel», dins Mi ciii dic Laura, apareix el músic i compositor ñguerenc Gaietá Coto, que visque a cavall deis segles XVIll i XIX. I a Paiíat¡^c amb poetes, a propósit d'Eugenio Móntale, glossa el Ilibre Fuori di casa, en qué el Nobel milanés pondera les figures de pintors modernistes catalans com Casas i Rusiñol.

M. Angels Anglada postiMa: "Sí que és important de remarcar el seu esment de l'eminent musicóleg Felip Pedrell, perqué entre nosaltres la música ha estat la pobra Ventafocs, oblidada sovint deis inteMectuals i els dirigents. El poeta milanés posava la música a l'alt nivell que li correspon en la cultura de qualsevol poble»(10), Aquest vessant —la divulgació del patrimoni musical desconegut o de la música popular, propia o forana, amb referéncies a altres formes d'expressió artística— aflora en moltes de les obres de M. Angels Anglada; A Paradís amb poetes, recorda, a propósit d'un poema de Kavafis, que la música a doble cor, tan bellament cultivada a la Venécia i al Milá setcenristes, havia estat portada de l'antiga Bizanci. A Qmdcrii d'Aram, transcriu belles cangons de bressol ármenles. A Les ^^crmaiies de Safo, ens explica la simbiosi música-poesia en les composicions epitalámiques. A L'aigent del rei, se'ns revela que dos poemes de la palermitana Chiara Torelli, que la veu narrativa sitúa com a muller d'Andreu Febrer, varen inspirar <(sengles bellíssims madrigals d'Antonio Vivaldi»{ri). La confluencia de melodía i páranla suposa, com es reflecteix en el conté «Pentagrames» (Mí de ¡91 Ij, la culminació de la polifonía, entesa com a cristaMització depurada i sublim del sentiment. Si el simbolisme poétic de Baudelaire volia atényer la sensació de Tinefable <i...comme des longs échos qui de loin se contondent», els Heder de Schubert, les cantates de Bach o els motets de Couperin en son, per a M. Angels Anglada, el viarany que hi mena. Viarany, pero fet de sons i de silencis, com en la relació deis

* - MARÍA ANGELS ANCLADA

dos joves intérprets, trenada mig per l'atzar, mig per la passió compartída. «Només tres notes: / Amor, tempsmort, bailesa», proclama a Arietta. Les dues primeres son Tañada i el retorn, el flux i el reflux que configuren la rítmica bellesa del mar, imatge de la plenitud, pero també del camí porfidiós de la creació poética: «Gairebé sense adonar-nie'n, de bell antuvi, segueixo el brogit del mar i comento de cantussejar una can^ó nova que em neix al mateix rimie de les onades», ens confessa Glauca de Quios, al capvespre del seu viatge vital, pero no del seu constant camí de supervivéncia(12).

Si la junció d'art i compromís és un deis elements nuclears en la configuració del corpus angladiá —com hem pogut constatar en el tractament atorgat al conflicte artista-poder a moltes de les seves obres, incloent-hi bona part deis poemes de Díptic i Kyparíssia—, a la breu novel'la Artemisia s'evidenciá amb un tractament especialment ric de marisos. Es ara la pintura que s'erigeix com a exorcisme de la memoria torturada. El misteri que envolta «Uincendi de la Via Appia», pintat per la senyorívola dispesera que acull Climent a Mitilene, esdevé un símbol de la versatilitat subjacent, com en un doble fons, en tota obra d'art. Aquella tela que ais ulls de Climent es mostrava «inquietant, agosarada, bellíssima», amb iridescéncies d'un roig capvespral, és colpidorament reinterpretada, al final, amb tota la seva carrega de denuncia, de plasmació de la brutalitat. El marc escénic on la plas-mació pictórica d'un instant semblava acomplir-se en si mateixa es transformava, com en el tomb sobtat d'un malson, en un paisatge marcat per Thorror i la vilesa. No és, dones, Tobra d'art tan tangible i mesurable. Es la mirada essencial de qui la rc-ava alió que permet desxifrar-la. La mirada de Climent, quan era merament estédca i receptiva, era incapaz de traspassar-ne la materíalitat epidérmica. Quan s'ha abeurat en la terrible historia que la inspira, en el drama que depassava les frágils membranes del temps i Tespai, esdevé substantiva. Tanmateix, Thermenéutica que ha fet possible la inteMigibilitat ha estat la coui-passió, la sofren^a de l'altre plenament assumida.

Hi ha mes jocs de miralls en els referents simbólics d'/lríf)f/i'5ííí: el paraTlelisme del personatge amb el seu homónim, la pintora del segle XVII Artemisia Gendleschi, que va ser violada per un deixeble del seu pare i que, com TArtemísia de Mitilene, trobá en la pintura el mitjá d'exorcitzar Toprobi. Si és colpidor «L'incendi de

•f-REVISTA ur. GiiioNA-* M'.M. n>9 MAIU^.-AKUII IÜÜO *.|i<)gl83

MARÍA ANGELS ANCLADA -Y

!a Via Appia» reproduint Tescenari de la massacre perpetrada per les SS :i les Fosses Ardeatines, no menys colpidor és el quadre d'Artemisia Geiitileschi en quéjudit calla el cap d'Holofernes, acomplint així !a venjan^a del poblé JLieu.

L'arlñsta coni a plasniació d'una altra forma d'opressió. ara mes sibiMina, niada en la mesquinesa que s'amaga darrera l'aparen^-a, és evocat en el conté «Fanny H", de La daiirada parmclia i nitrcs cantes, on una col-leccionista de pardtures antigües és obsequiada amb una partitura original de Fanny-Cecília Mendelssohn que havia estat rescatada —la referencia és significativa— d'una de les fogueres que els nazis havien enees amb lligalls i Ilibres pertanyents a jueus. La germana de Mendelssohn havia hagut de silenciar el seu talent musical per pressions deis familiars, que no veien amb bons ulls que una esposa i Jiiare honorable fes concessions a una veMeVtat tan poc adient amb les seves funcions de mestressa de casa.

Amb Joan Fuster, a Figueres (1983). A sota, amb MontseiratVayreda, davant del monólit a Verdaguer, a Torre de Malaveína.

^^^':^^to;;^

Uart com a obsessió malaltissa, com a voluntat de possessió segregadora, que apareix amb el seu caire niés inhuma a El violí d'AiiscIni'itz, té el seu correferent caricatúrese en la figura del coMeccionsita d'«El rival», a LÍT díumida panuclia i ahrcs coiitcs. niitjan(;ant un procés de reducciü a l'absurd. En aquesta línia caldria situar el conté «Catalunya-exprés: Fiero», a Mí de ¡911. La protagonista s'avé a suportar sessions inacabables, guarnida amb una túnica, com a model del seu marit pintor, el qual, acabat el quadre, I'abandona sobtadament. En descobreix la rao quan s'adona que no era ella a qui havia estat pintant sino el rostre d'un ángel de Piero della Francesca amb qui ella, sense sabcr-ho. guardava una extraordinaria simiUtud.

Mes enlla de les línies que ens permeten descriar com Maria Ángels Anglada percebia la naturalesa de l'art, les seves manifestacions i els seus condicionants, hi ha una constant que presideix tant la seva prosa com el seu vers: la plasticitat, a voltes fulgurant, a voltes d'una extraordinaria levitat, pero sempre artitzada, de la seva escriptura. Aquest esteticisme militant es vehicula sovint amb la captació del mtssatge sensorial que emet constantment la natura {sobretot l'element \'egetal) i la seva plasmado en l'obra d'art. La profusió de referéncies sinestésiques (odorants, cromátiques, auditives, tactils...) és, tanmateix, molt mes que un coniponent estilístic: assoleix la funció de nexe entre

X4 I:i0(>l *• Rl2V!STA lili GlItONA •* M ' M . lijij MAlíC.-AHIÍII

20ÜO

t'

MARÍA ÁNGELS ANGLADA

la contingencia del pensanient i hi infinitud de l'emo-

Párente, professor a l'Institut Italia de Barcelona i tra-

ció. Son com la «corda simpática» de la viola d'amorc,

ductor de M, Ángels Anglada:

que vibra per ressonáncia, sense que li calgui el con-

«Ma la memoria cultúrale, pur cosi pressanta, non

tacte amb l'arquet. Aquesta virtualitat, en l'obra angla-

sofíbca la scritura dell'Angíada, che quando si abban-

diana, gira al voltant de dos eixos: una observació

dona all'estro invendvo, procede con pagine di calda,

aguda i minuciosa de l'entorn, captat a través deis seus

matura bellezza; essa possiede il dono della sensazio-

elements mes sensorialment significants, i una projec-

ne. Vede dei colori, senté una música, un profumo, e

ció de les emocions que aquests generen en la propia

da questa sensazione germina una vicenda, si irrag-

autora o, tnuíaiií uuiíividis, en la veu narrativa o poéti-

giano linee di un racconto. Cosi con pochi tocchi

ca. Es, al capdavall, el circuit que empelta veritat i

siamo introdotti in un'atmosfera, avvinti in una

bellesa, en una sinergia que nodreix les paraules d'un

trama costruita con sapienza». (15)

poder de c o n v e n c i m e n t i de seducció. Partint

Com mes nítida sentim una melodía, mes ágil i diá-

d'aquesta premissa, adquireix relleváncia un detall apa-

fana es descabdella la nostra memoria poética. La melo-

rentment convencional com és el fet que M. Ángels

día que. interpreta María Ángels Anglada, llenguatge

Anglada recorrí, en determinats passatges descriptius,

dúctil i escandit, és la clau que ens permet accedir a un

a productes de la creació artística com a referents de la

univers amb regust d'olivera i firesseig d'onada.

natura, i no només a la inversa.

El croniatisme de les seves descripcions, pigmenta-

Jordl Pía és professor de literatura catalana.

das d'analogies i d'imatges altament sensitives, submergeix el lector en una atmosfera d'irisacions i cadencies que s'encavalquen, ondulants, al ritme airívol de cada seqüéncia; "A la niajor part deis líquens, al costat deis colors diabólics {cinabri, cotxinilla, sang que esquitxa, sang quallada), figuren les mitges tintes mes delicades; el casi, l'ametista, el taronja, l'albercoc, el crocus; les menys definibles: el badi, el groe transparent, el groguenc, el color d'encens... »No manquen tampoc líquens bicolors, tricolors; líquens variats, pell de pantera, vestit d'Arlequí, paleta de pintor; líquens brillants, rutilants i finalment versicolors.. .»(]3).

En d'akres passatges, l'esclat del color es gronxa a mercé d'elements cinétics que atorguen al conjunt una dimensió simfbnica, potenciada per Teurítmia de cada seqüéncia.

Significat i significant, perfectament acoblats, evoquen aquells paisatges de Van Gogh en qué el remolí de corbes arrossega Uum, forma i color en una dansa polifónica: «Patita, sonora treva que la mort respecta i feia dolces fins i tot les primeres hores deis matins d'hivern, cenyidas de gebre, i els vespres encasos de tramuntana, fuet deis sembrats i, mes prop, deis líorers i baladras de flors insidioses». (14) Es avinenc aportar aquí les paraules de Renato

Notes: 1) Anglada, M. Ángels: El uioH d'Aiiíclui'ii::. Barcelona. Columna, 1994, p.U)2.

2) Anglada, M. Ángels: No cm dic Lanni. Barcelona, Destino, 1981, p. 171. La Font del Desniai, prop de Tona, on e! jove Jacint Verdagner i altres poetes del cercle literari de Vic llegien eis seiis poemes, ha esdcvingnc sinibol de la Renaixcní^a literaria.

3) íhidtw, pA72.

4) Anglada, M. Ángels: Paistiliic amb podes. Barcelona, Desrino, I9.S8, p.61.

5) Anglada, M. Ángels: L'a^ciil del ivi. Barcelona, Destino, 1991, pAl. ñ) Anglada, M. Ángels: Viola d'amorc. Barcelona, Desuno, 1983, p. 23-24.

7) Anglada, M. Ángels: Arictia. Barcelona, Columna, i99(í, p . l l , 8) Op. át., p.7.

9) Anglada, M.Ángels: Kiparissia. Barcelona, Edicions de la Magraiia, 1980, p. 35. Aquesta versió no apareix en Fcdició de CoUtíuiies d'liores (1990), que recopila els poemes de Díplk, Kyparíssia i Camiiiin am (ra^maüií.

10) Op. cil., p.99.

11) Op.ül.,p.S\.

12) Anglada, M. Ángels: Sandálics d'csciimci. Barcelona, Destino, 1985, p . l 9 1 .

13) Anglada, M. Ángels: Ln danrada parinvlia i allrcs coitics. Barcelona, Columna, 1991, p. 82.

14) Anglada, M. Ángels: Les clases. Barcelona, Destino, 1979, p.77.

15) Párente, Renato: «Alia ricerca di Andreu Febrer, Un romanzo di Mana Ángels Anglada», dins el volum Tradi~io>ic c iniíovazioiw. huilolnzionc a Edoardo Anutldi, rcproduit a Ausa. Puhlkació del Püironal d'Esmdis Osonciia, núm. 131, p.306 (1993).

*• REVISTA DIÍ G I R O N A -» NÚM. MJIJ MAIÍC-.ÍUREIÍ idso";-*- I'20J1 8^

MARÍA ANGELS ANCLADA ^

-CcMi,

WMíJv^

c{lucA

'^J^V ' T ^ i ^ cAr^;

•^

4*^

ida i Afrodita Petita flor de niarbre, Afrodita de Rodes, coni un alba et recordó cisellada de Uum.

'-

No p:is un déu ni el rar / £)Li4^ w o c

pregón

de la perla marina et va cr

he?

mans humanes Uegeixo al teú eos nü' i ais llargs cabells que onegen. i.Moit a prop, 3, á^a á"^ ve vella sinagoga veig els noms en el niarbre: Modiano, Rosanes, i Levy i Soriano...

Tampdc'nó'hi hague atzar ni Tinnocent meltemif mans humanes í>(i/i

o ^

y^ciy\

•US van empényer, iiifants, mares i neis en flor i astorats avis

-enxciP?

—Modianos, Rosanes i Levys i Sorianos... des del mar blau de Rodes, Uuny, molt Uuny, fins al forn enees a Auschw^itz.

MARÍA ÁNCELS ANCLADA {'ÚMuhvhm,

IKdcjiíHol.h-

l'J'JO

n

86 \n'>l\ * - INVISTA DE GlRONA •* NÚ.M. IU9 MA1I<:-Al!!íll

* - MARÍA ANGELS ANCLADA

iO(in

A proposit de ''Lapida i Afrodita" poema inédit d&\ ^^ ^ • ^ ^

Anna M. Velaz

A LA NAURACIÓ « C A V E C A N E M » DEL SEU LLIBRE POSTUM,

A banda de la ferma presencia del món de la música,

Nit (ic 1911. M a m Angels Anglada explica un viatge

que requeriría un estudi particular, tres eixos conflueixen

que va ter a Ravenna, a la Romanya. amb la seva ger-

en bona part de la prodúcelo literaria de M. Angels

mana Pilar. Convidades a sopar per Mario, el seu bon

Anglada: el viatge -real o en la ficció-, l'expectació i el

ainic Italia i atenc amfitrió, rautora expressa el seu desig

sentiment de gaudi en la percepció de l'art clássic, vestigi

mes profund: «[...] Jo no havia pogut amagar el meu

de !a cultura grecoromana, i l'empremta de riiome des-

anhel de veure dues coses: les restes etrusques i el

tructor, propiciador de les grans injustícies coMecdves.

monument ais assassinats a Marzabotto pels nazis, amb

En aquest darrer aspecte, només cal teñir present els fils

Tepigrama de Salvatore Quasimodo»(l). Es ben signifi-

conductors i els durs episodis que revelen, al llarg de la

cativa la connexió entre aquest fragment recent i el

seva narrativa, la perversió i la iniquitat humanes:

poema inédit <iLápida i Afi'odita" que avui veu la lluní, el

Arfeniiíid evoca t'assassinat de tres-cents trenta-cinc

qual plasma, com el text esmentat, aquell sentit preenii-

italians innocents a les Fosses Ardeatines per les SS.

nent que l'autora acorda a la bellesa clássica, albora que

Entre els morts hi havia Sandro, el fill de la protagonista

evidencia les inquietuds mes substanciáis reflectides en la

de la ficció, pero també Aladino, fill del poeta italiá

seva trajectória vital i literaria: l'empremta del saber i de

Conrado Govoni, de qui M. Angels Anglada tradueix a

la sensibilitat de Thome en les diverses manifestacions de

Paisatgc amb poetes un poema coniniovedor que evoca la

Fart, pero també la colpidora tra^a llegada per l'esperit

injusta mort del jove:

destructor deis humans (<ihomo honiini lupus»), com

«Vaig collir una flor brotada damunt les Fosses

rholocaust jueu, la massacre nazi.

i un refilar d'alosa d'aquell cel:

Un niateix motiu és a I'origen de la composició deis

la flor era xopa de la teva sang,

textos: el viatge plaent, en familia, allá on la mes plañera

i retrunyia l'horror del teu crit

quotidianitat mediterránia conviu amb el llast de la

en la can^ó angélica, fill meu!» (2)

historia i de la cultura clássica. Ravenna, a Italia, en un

El subtil i constant Iligam entre realitat i ficció dona

cas; Tilla de Redes, en l'altre.

sentit a tot un univers literari.

MARÍA ÁNGELS ANCLADA

*

f - l J a : V l S ' I A D t G l l i O N A •» M I ' M . Iiji)

ABOUAF

J rf

*I.AL(1UF ALCRAMT,

\1,\1U..-.\H1ÍII

CMAMI coppo COHCK

MOO

HASJON HAlAH MOUCHÜU

*• |2UII

87

ÜAHAnin REVAH ROOITI BOSANEE ROUSSO BOZtO SAÚL

LCQW

^ROUGHET,

OCNTI

*V2A(IADEL BEÜAZ

FCRRERi r,^

BEKATAR BCK0U2IU0 BENOUN OEMVCNISTC BCRO 8ILLI BnroN BAROUH *NEt CAPCLOUTO

FBANCD TRESCQ CABAY t*BBICL riALAMTC

Levv

"ARCOS "ENAStHC "IIRAHI

ODIAMO "OüSSAriR "AMtJlAS PALOMBO

GAON

PCSEZ

CATCGNÜ

PIHA

•'CRUSALm HAIn

PCLo.-:3Dr PiZAHrr; FAHN

SAOIS "ICAPA

^CKALOH sieis S'ODURA stnsoN SOHSIMO

SONSOL JSORIA ORIAN t NO S0U,.A« TABICA

TRE*CS *r>uHiEL ••ARON ''EítNUUBOUPl HCPDJ-AH

*«o^; —'7RE^^ ;:^^-^^;.c.ír::-.„.

t

La lápida del poema, a la sinagoga de Rodes.

A £/ n'í}/(' á'AuscIni'iiz apareixen fidelnient retmtades

vehiculada en una prosa pulcra i serena, cadenciosa, ama-

!es condicions de vida infrahumanes del canip dVxter-

rada del lirismc que contenen els fragnients mes intimis-

mini i el drama quoddiá de !a Uuita de Daniel, el prota-

tes, aquells que apropen la narració a Tcscriptura poética.

gonista, per sobreviure.

Qnüdcni d'Aratii narra les dissorts de l'éxode deis arme-

El viatge amable i l'aprchensió i contemplació de l'art -significativament, del mateix referent artístic i

nis al siid de Franfa, des del 1915, fiígint de l'extermini

mític que trobarem al poema inédit- s'entrelliguen a

infligit pels cures. Matances, raptes, amenaces i violacions

Súndñlics d'csctiiua: Glauca de Quios, poeta i música del

«increíbles i punyents» son presents a la noveMa. Aram,

s. III aC, hi explica la seva travessia per mar, Arribades

arriscat coraüer a Marsella, comparará el mar anib les diti-

ella i Bombica al port de Cuidos, diu: "|.--| ho apro-

cultats sofertes durant Texode; «he aprés que Thome és

fitarem per desembarcar i admirar la ciutat i el temple

niés perillos que els taurons i les morenes [...] els bornes

amb la bellíssima estatua d'Afrodita, d'anomenada per

son molt mes temibles que no pas l'aigua i els peixos». (3)

totes les ribes de l'Egeu. Tot el eos de la dea és de for-

La narració <També a tu, Cleanorides» exposa la dura situació durant la dictadura deis coronéis a Grecia i

mes proporcionades, com el d'una noia bonica de debo, i la suavitat deis genoUs i els colzes no es pot dir

la massacre perpetrada contra els estudiants del Politéc-

amb páranles. Praxíteles la representa ben nua, sense

nic, on mor Cleanorides. «No em calía cap mot per

cap vel, amb els cabells en suaus ones recollits al clatell,

saber que tu eres entre els primers rengles i que havies

i a la má una magrana una mica badada |...|. Ais seus

caigut coni una flor dallada»(4). Conté referéncies al cop

peus s'amuntegaven corones de murtra, la seva Üor, de

contra la democracia a Xile, a la mort d'Allende i a la

tamariu, de roses trenades amb esparreguera i sobretot,

difícil situació consegüent. I «No em dic Laura», del

de grana de Cnido, com les de la corona que duia al

mateix recuil, retrata la repressió polídca que tingué lloc

cap» (5).

a Vic durant el franquisme.

Cal remarcar, pero, que l'expressió del compromís cívic i de la solidaritat amb els qui sofreixen és sempre

La generosa i fidedigna descripció de Festátua d'Afrodita a Siiudíilk's d'cscmiia, per pare d'un personatge de la ficció, completa, en certa forma, !a mes sintética i poética

2000

t' MARÍA ANGELS ANCLADA

de «Lápida i Afrodita», poema escrit després d"un viatge

grafiada i definitiva, l'autora introdueix dues vegades la

de M. Angels, la primavera del 96, a l'illa de Rodes(6).

variant de la conjunció «i», cosa que li permet, en aug-

8.S \lU4\

*- lí-LVISTA DU GlRONA •* \ Ú M . njij MAI!(,,-.\]ilill

El títol del poema inédit ja resumeix els dos eixos

mentar el nombre de síMabes, modificar el ritme del vers

temátics que el componen i apunta el paraMelisme

i adequar-lo al deis versos precedents. També, en rúlrima

sintáctic, rítmic i conceptual en qué s'assenta tota la

versió, apareixen canvis a la primera estrofa incrementada

composició. El marbre, materia consistent i perdurable,

d'un vers -el quart-, inexistent al manuscrit. D'aquesta

relaciona idees d'aparenga antitética: Talé de vida simbo-

manera, hi guanya la concreció poética i el nombre de

litzat per Afrodita, dea de l'amor, i la presencia de la

versos s'equipara al de l'estrofa, següent amb la qual con-

mort, representada en la lápida. Les dues primeres estro-

formen la primera part del poema, centrada en Afrodita.

fes son dedicades a Afrodita de Rodes. S'inicia amb la

El contrast apuntat en el títol és potenciat en els dos

invocació a la seva figura, sadollada de la lluminositat

versos fináis. Així, el poema es clou amb una dura antí-

mediterránia. La imatge «flor de marbre» evoca l'entorn

tesi que subradla, amb una pinzellada d'esfereidor cro-

floral que acompanyava la dea -murtra florida i roses- i

matisme, la tragedia deis innocents deportats al camp de

la llegenda segons la qual de cada llágrima que va plorar

concentrado nazi.

per Adonis naixia una flor.

La datació del text, el 18 de juliol de 1996, a seixan-

A la segona estrofa, hi ha una aMusió al seu naixe-

ta anys de l'inici de la Guerra Civil, podría teñir una

ment, que reflecteix les dues tradicions diferents a través

significació particularment rellevant per tota la cárrega

de les quals ens ha estat transmesa la llegenda mitológi-

simbóhca que conté.

ca: aquella que la considera filia de déus -de Zeus i

El llenguatge poétic de "Lápida i Afrodita», afina-

Dione- i la que la suposa engendrada del semen d'Urá,

dament precís i diáfan, pero pie de matísos i de con-

dins les ones del mar, o com recorda M. Angels Anglada

notacions, recorda el to d'algunes composicions de

a Reíais de Mítoh^in. Els dciis, «sorgint d'una gran petxi-

Pavese.

na de nacre». «No pas un déu ni el rar atzar pregón / de

Son ben freqüents a l'obra angladiana les rclacions

la perla marina et va crear». Aquest naixement diví i

d'íntertextualitat, i descobrir-Ies és un exercici impres-

mític es contraposa a la factura humana intuida en la

cindible per comprendre tot l'abast de l'univers creatiu

creació de la petita escultura de l'Afrodita de Rodes.

de la nostra autora. La presencia de temes, citacíons,

«Mans humanes llegeixo al teu eos nu».

trets narratius o poétics, al'lusíons, recreacíons, proce-

La segona part del poema —a parrir del vers nou- té

dents d'altres textos, així com la interconnexió entre

un nítid paral'lelisme amb la primera. La contemplació de

realitat í ficció son una constant del corpus literari de

la lápida a la Sinagoga evoca, com la visió de l'estátua

M. Angels Anglada. En aquest sentit, la correspondencia

d'Afrodita, també l'empremta de l'home, en aquest cas,

entre el poema comentat i uns fragments de la noveMa

pero, la seva fatídica execució de la massacre coMectiva

curta Arlcini'sin es fa també ben evident. El narrador de

mes horrorosa de la historia del segle XX. «Tampoc no hi

la historia, un violinista cátala, evoca una pega musical

hagué atzar ni l'innocent meltemi [el vent nord-oriental

escrita per un presoner en un camp de concentració ale-

que bufa a Grecia]: mans humanes us van empényer,

many: «Les circumstáncies que envolcaren el naixement

infants, mares i nois...». Els noms propis de les victimes

d'aquesta música em van tornar a la memoria el monu-

innocents -Modiano (7), Rosanas i Levy i Soriano— son

ment a les víctinies del nazisme a Agiassos [...j. Vívien

reperits a manera de tornada, anib tot el símbol de nissaga

els sons, darrera les notes, cantaven, havien víscut i mort

que la utilització del plural els acorda. Així, tot i ser el

aquells homes grecs, ara llecres esculpides al marbre»(8).

referent mes cruament dramátic de la composició no dei-

Autors remarcables com Salvatore Quasimodo o

xen d'aportar cota la for^a poética que els confereix,

Cesare Pavese —Cocs dos ben estimats de la nostra autora,

d'una banda, la disposició reiterativa dins el poema, i de

que dedica un capítol a la poesía política del darrer a

Taltra, el canvi de ritme introdrüt peí vers mes curt, que

Paisaige amb poetes- han escrit poesía civil i compromesa.

contrasta amb la regularitat métrica deis decasíMabs i

Els poemes de M. Angels Anglada també han estat el te.s-

hexasíMabs. Es U-lustrariu de comparar aquesLs versos amb

timoni de les seves conviccions mes profíjndes i mirall del

la primera versió manuscrita del poema. En la mecano-

seu temps en traspuar i comparrir les inquíetuds cíviques í

MARÍA ÁNGELS ANCLADA -Y

*- REVISTA DK G I R O N A * NO.VL 199 M,\iíi,:-Amíii. 2000 f. U05I 8y

impregnada de tristesa, davant la por eixorca deis inñints de Vietnam es concreten en dos bellíssims poemes inclosos a Arietta i a Colunmcs ci'horcs respectivanient: "I es glagaran els mots en el vers deis poetes si oblidem que els infants petgen camins de mort —ra'íms mai maduráis, quina amarga verema!» (12) La poesía angladiana se suma a un antic corrent de la tradició que té precedents en els autors de l'antiguitat clássica. Víctor Hugo, que creía en la funció «civilitzadora» del poeta, proclamava al primer poema de Les myons et les oinbres, la necessitat que aquest no restes mut davant les adversitats coMectives. M. Angels Anglada, obeint una exigencia personal, poetitza e! seu sentiment de disconformitat contra l'obcecació, l'extorsió, les amenaces a la pau i a la Ilibertat. 1 utilitza tots els mitjans que li ofereix l'oficí de poeta per objectivar una actitud de dignítat moral. El resultat, impecable, és el poema mesurat, amb Temprernta de la poesía clássica, que apel-la ais sentits i els sentiments pero que desperta consciéncies i, per damunt de tot, manté els valors i la dignítat de la poesía.

Anna M. Velaz I SIcart és professora de literatura francesa.

el sofriment deis seus consemblants -els del seu univers mes proper o els niés allunyats.

La seva posició moral a favor de les Uibertats individuáis i de la coMectivitat la va moure a poetitzar circumstáncies i fets que la colpiren especialment. Llavors els poemes es troben amarats de la passió peí seu país -«aquest país que estimo amb ira»- i del sofriment per la llengua maltractada: «Tantes vegades eiis és negat, germans, dir cada cosa amb el nom ciar que una vella sang dicta!» (9) Traspuen el desassossec davanc la ma de l'home, destructora de Tequilibri natural: «Envaireu aquest recer vivent queja de lluny enyoren tantes ales?

No trobará niés l'aigua nodridora i els verds amagatalls Tocell del nord?» (10) O revelen la solidaritat esperan^adora amb el jove aniic empresonat: «Et deixaré si vols la veu mentre tu tens els llavis closos'> {11) La commoció i la impotencia del poeta davant l'escruixidora fi deis innocents de Sarajevo i l'aflicció,

Notes: 1) M. Angels Anglada, Nii de 1911. Barcelona: Empuñes, 1999, pag. 50. La referencia ais «Duc epigrafi» de Quasiniodo i a la inscripció que recorda els caigiits per nians nazis a Marzabotto és ja present al Ilibre Paisalge amb poetes (Barcelona: Destino, 1988), concretament al capítol dedicac a evocar les coincidencies entre ia poesia de Salvador Esprín i la de Tantor itaiia, 2) Paisafgc amb poetes, obra cit., p. 144.

3) M, Angels Anglada, Quadcrii d'Araiii. Barcelona: Colnnina, 1997, p . 8 0 - 8 1 .

4) M. Angels Anglada, j\'ii eii¡ dic Laura. Barcelona: Destino, 1981, p. 62.

5) M. Ángels Anglada, SaiidaUcs d'csaiiiia, obra cit., p. 52.

6) Agraim a les filies de la M. Ángels, Rosa i Mariona, les dades que em han proporcionac sobre aquest viatge, aixi com les fotografíes de ia lápida i dAfi^odita que amablement ens han cedit.

7) M. Ángels Anglada va conéixer en aquest viatge a Rodes la Sra. Modiano, que parlava judeocastellá, el dialecto deis ¡ueus sefardites, i que era supei-vivent del canip d'exteniiini on tota la seva familia havia mort.

8) M. Ángels Anglada, Arlemísia. Barcelona: Columiiu, 1989, p.

45.

9) M. Angels Anglada, Cohimncs d'hores. Barcelona: Columna.

1990, p. 11.

10) Cohiimies d'liotvs, obra cit., p. 40.

11) "Parada obligatoria", poema dedicat a Francesc Tubau, dins Colwiiiicí d'hores, obra cit., p. 34.

12) Coítiiinws d'iiores, obra cit., p. \2i.

f. MARÍA ANGELS ANCLADA

9 0 llOfil *• PREVISTA DE G l H O N A * NÚM. I9U MAH<;:~ABR11. 2 0 0 0

a Angels

Un text inedit de

K

zz m ^ mm

^^ .

"Julia Stroumsa María Ángeis Anglada

FA TEMPS QUE NO PUC ESCOLTAR EL COMPACTE DELS

Impromptus de Franz Seraph Schubert, interpretats admirablement per Murray Perrahia, sense pensar en la historia de Julia Stroumsa.

Bé, no en fa pas tant, de temps: d'en^á del 4 de JLiny de 1998, quan vaig conéixer el seu germá Jacques, o lákobos. Es a dir, quan se'm va tornar de carn i de sang un personatge, encara que niolt diferent de com jo, que no en sabia Texisténcia, l'havia imaginat: em refereixo al violinista amic del luthier del meu lli~ bre El vÍoU d'Auschwitz.

El meu ara estimat amic Jacques, que va ser violí solista durant un mes a Torquestra d'Auschwitz-Brikenau, persona d'un tremp vital fora del corrent, em va dir un día, el desembre passat, que vaig teñir el goig que fos el meu hoste a Figueres: «Us explicaré la historia de la nieva germana Julia i en fareu una novel-la».

No puc, pero, escriure'n una novel-la. En canvi, us la voldria fer arribar anib aquella senzillesa, exempta de qualsevol émfasí, ambqué ell me la contava.

La seva germana Julia, mes petita que ell, en senCir-li tocar el violí, va expressar el seu desig d'estudiarne. Els seus pares hi accediren contents, en aquella Tessalónica d'abans de la guerra del 1939 al 1945, on

vivía una comunitat jueva sefardita de mes de 50.000 persones, en pau i en tranquíMes relacions amb els altres grecs.

L'any 1943 la majoria de la comunitat, i la familia Stroumsa en pes, va ser deportada a Auschwitz: el pare, la mare, els quatre germans. Julia va entrar a formar part de l'orquestra femenina, en la part del lager destinada a les dones. N'era la segona violinista.

Julia, dones, també va ser una dona que Uegia música, que llegia i tocava partitures de violí. Per dissort, un oficial de les SS es va enamorar de la soprano que actuava amb l'orquestra i la seva ombrívola historia d'amor —son páranles del germa— va arribar a oides de les altes autoritats dels camps. Tota l'orquestra, en pes, va ser, dones, treta del camp i deportada a Bergen-Belsen.

Julia, p e r o , també havia viscut una historia d'amor, abans de la deportació. Un jove america havia anat a Tessalónica amb la decidida íntenció de trobar-hi una muUer. Era d'una familia sefardita, procedent de la ciutac, i no es volia casar amb una noia externa, per dÍr-ho així, al seu cercle. En el viatge l'acompanyá la seva mare: les coses eren molt diferents en aquells anys!

MARÍA ÁNGELS ANCLADA • *

f - R E V I S T A DE GiRONA-¥ NÚ.M. njij MAIÍC-AIUÍII. 2000 •e-Uoylpí

K•^••-

-j

M.ANGELS ANGl-ADA^

'

^

ELVlOÜi

X

I \.

.^

"•^^

o

1. L ^1 ^

'•'

David, en el sen sojorn a Tessalónica, va visitar la familia Stroumsa, ja que el pare de Jacques i Julia era una persona molt coneguda, professor de ¡adino i d'história del judaisnie. A la casa familiar va veure la preciosa Julia i va quedar enlluernat: amor a primera vista. Va demanar permís per tornar a veure-la a veure i per sortir amb ella i, molt aviat, es van prometre.

David, al cap d'un ccnips, torna ais Estats Units per tal de preparar el casament, i Julia havia d'anar-lo a trobar mes endavant.

En l'endemig esclatá la guerra, i el consol aniericá denegá al visat a Julia perqué els Estats Units eren a punt d'entrar al conflicte. Possiblement no sabia que, amb aquesta negativa, signava la seva sentencia de mort.

Com tants i tants deportats, la jove violinista emmalaltí del tifus i va morir pocs dies després de ser alliberada, encara no feia una setmana.

David —m'explicá Jacques— va quedar desolat, desfet. Va esperar set anys a casar-se i el seu fill petit és Murray Perrahia, el pianista de renom internacional i un deis mes grans intérprets de Mozart.

M. Ángels Anglada d'Abadal (gener-febrerl999)

.?