La relació amb les Encies i Cogolls El gradual despoblament de les Encies i Cogolls es va correspondre amb un augm ent sensible de població de les Planes. Anys
Encies
Cogolls
1887 1900 1910 1920 1930 1940 1960 1970 1980 1986
352 2 92 280 2 99 300 300 249 183 94 93
295 280 268 283 284 257 197 120 56 43
Font: Anuarios del censo dc la población dc España. Provi ncia dc Gcrona. /NE.
L'any 15 5 3, un no u cens ens dó na 76 f ocs per les parròquies de les Planes i 97 per les de Sant Feliu de Pallerols. En total, 173 focs, amb not able augment (46%) sobre el cens del 138 1 . La traducció de focs en habitants, cal fer-la amb moltes precaucions per aquesta Vall, zona rural i aïllada, però es podria proposar 7 o 8 membres per llar.
A l llarg del segle XVIII la comarca creix de manera global fins a mitjan segle X IX i, segons les dades estimatives, el terme planenc l'any 1857 tenia 1.830 habitants; l'augment, per tant va ésser espectacular i representà un moment culminant de poblament. Les epidèmies dels anys 1854 i 1885 , seguint el rit me dels pobles de l'entorn, marcaven una forta davallada. Llavors, però, reprenia novament la dinàmica de creixement i l'any 1887 la població se situava en 1.568 habitants . De 1900 fins a 1920 s' observà una crescuda posit iva que, immediatament , començà a cedir fins al 1940 a causa de la guerra i de la crisi en el sector tèxtil i en el de l'explotació de les pedreres. La recuperació començà a notar-se el 1950 i 1960, i en el cens del 1970 el terme planenc arribava al sostre històric de població des del seu origen . Coincidí amb la plena activitat de les fàbriques i l'arribada més nombrosa dels immig rants. En canvi, el període de 1970-1986 se saldà amb una notable disminució, assignada especialment al tancament de la Majem .
Estrangers i immigrants Els documents eclesiàstics del segle X VII f an referència de l'arribada de grups de f rancesos. serradors d 'ofici. que vingueren a treballar als boscos. S 'ha d 'esperar fins a l'actual segle i acabada la guerra civil per observar l'arribada al poble de gent jòrastera. Segons en Felip Ruiz. que era un d 'ells. els primers foren els carboners. que venien a f er temporada i, després d 'uns anys, s'hi establiren. Posteriorment. a la dècada dels 50 n 'arribà un grup nombrós procedent del sud. Treballaven a la presa de Susqueda i. acabades les obres. es dispersaren pels pobles m és propers i alguns s'instal·laren a les Planes definitivament. A la darreria dels 70 arribaren els primers portuguesos. Alguns havien treballat a les mines d 'Osor i trobaren feina a les empreses planenques, es casaren amb noies d'aquí i s 'integraren a la vida del poble. Però als que arribaren al 1980 se'ls féu m és difícil trobar mitjans de subsistència dignes i alguns optaren per anar cap a d'altres indrets. Finalment, l'any 1984, procedents de Gàmbia i Senegal arribaren els primers negres. Alguns. després d 'arraconar una mica de diner. retornaren al seu país: de la resta. només un té feina estable. en una de les torneries.
17