amés el Banco Hispano Americana i, indirectament, el Central comparteixen amb el Banco de Bilbao el guardó d'haver superat el mig segle d'implantació a les comarques gironines.
N
Aquest va ser creat el 185 7 , portant a la pràctica una iniciativa de la Junta de Comercio de Bilbao empresa dos anys abans. Des del principi va treballar per fornir els capitals necessaris al procés industrialitzador basc, centrant-se en les iniciatives
ferroviàries i la siderúrgia, a més del transport marítim i el sector carbonífer, vitals per a la bona marxa de la producció de ferro. Aquesta orientació envers la indústria i els lligams internacionals que això comportava va fer que les primeres sucursals obertes fossin en l'àmbit exterior -París ( 1902). Londres (1918). Tànger (1918)-, fet que va donar al Bilbao des del principi de l'expansió un to de gran banc, amb fortes arrels al seu país però amb projecció internacional. En la primera etapa, fins al 1874, igual que altres bancs fundats a les capitals de província i en ciutats importants, va fruir el privilegi d' emissió, és a dir, que posava bitllets propis en circulació. A més, fins l'any 1868 va fer treballs de tresoreria per compte del Ministeri de finances.
78
El Banco de Bilbao va ser un dels primers grans bancs que van arribar a Girona. El 1932, amb m otiu de l'obertura de la sucursal de Girona, al carrer dels Ciutadans, núm . 20. tot el personal de la casa va posar per aquesta fotografia.
Des de l'inici de l'expansió encetada amb el canvi de segle, ha seguit una línia ascendent, fins a convertir-se en el quart banc del rànquing estatal. Va depassar els 1.000 milions en dipòsits el 1939 i quan celebrava el centenari (1957) ja havia arribat als 12.000. Poc després, el 1963, va crear el