70
L
a instal·lació del servei de telèfon públic a la vila de Cabanes es va demanar el mes de gener de 1917 a la Mancomunitat de Catalunya, que no el va instal·lar fins cinc anys més tard. Les condicions exigides per l'empresa foren les d'estar al corrent dels pagaments contrets oficialment amb la Diputació Provincial de Girona i amb la Mancomunitat de Catalunya i faci litar un local per a central telefònica i locutori , alhora que calia disposar d'un magatzem per als treballadors durant el temps que duressin les obres. Com que Cabanes estava totalment al corrent d 'aquests requisits es pogueren establir ràpidament les condicions
econòmiques. Cabanes hagué de pagar a la Mancomunitat una quota mensual de vint-i-cinc pessetes, que es rebaixava tres, pessetes per cada abonat particular nou. Com a central telefònica i locutori es va escollir la casa de Vicens Cusí, al carrer Tetuan. Aquest propietari tenia dret a percebre deu cèntims per cada telefonema o avís de conferències, vint cèntims si l'avís era al lloc de les Masies de Dalt i cinquanta cèntims si anava destinat per alguna de les masies dispersades pel terme municipal. En el mateix local hi havia l'estanc. Els particulars que volgueren disposar de telèfon propi van
El cementiri està situat al lloc on hi havia la primitiva vila.
haver de pagar dotze pessetes al mes, tretze amb vuitanta cèntims els comerciants i fabricants i quinze amb cinquanta cèntims les fondes. Quant a la quota de conferències, per cada tres minuts es pagaven cinquanta cèntims per a comunicacions a poblacions de menor distància de 50 km, setanta-cinc si estaven entre 50 i 100 km, una pesseta amb vint-i-cinc cèntims entre 100 i 200 km, i cinquanta cèntims més per cada 100 km afegits. El cinematògraf va arribar poc temps després. La sala estava situada a ca la Una, al carrer de Tetuan, al costat de la sortida del rec del Molí. Al baix hi havia