' L
origen dels remences catalans remunta al segle XII , quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella varen entrar en una situació de dependència respecte als grans propietaris, que procuraven convertir la subordinació en hereditària. Els senyors adscrivien aquests pagesos a un predi (possessió immoble) determinat per tal d' assegurar-se'n el conreu . El paper predominant que els grans terratinents acomplien
en la vida política del Principat els permetia de sancionar legalment aquests drets. A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles com a conseqüència de la pesta negra va provocar la disminució dels ingressos senyorials. Els propietaris dels camps - noblesa , eclesiàstics i ciutadans- procuraven esprémer al màxim els pagesos , mitjançant l'exigència de tota mena de drets de caràcter feudal i senyorial. La resposta fou el sorgiment d'una agitació espontània entre 1380 i 1390. Els monarques de Catalunya varen intentar l' anul·lació dels anomenats mals usos, però es trobaven amb l'oposició de la Diputació, que representava la noblesa. La revolta era inevitable . Besalú va ser una de les comarques que més hi participà de tot Catalunya.
26
.-I Bcsalú sún allllf/dan,s els
{estilllonis l'fi pedra dels segles XII ' i X I ". Ül
(U¡lIesta p/alia.
1111
rani del carrer del PonI. .-1 /a plana dl' fa dreta, /fII ¡inestral de la Cúria Reial
Durant el segle XIV, la població remença era d ' uns 20.000 focs, que varen quedar reduïts a la meitat durant el segle XV . A Besalú pertanyien 1 .260 focs (es compta una mitjana de 4 a 5 persones per foc). La guerra va començar el 1462. Els pagesos recorrien les contrades; dominaven els camins d'Olot, varen atacar el castell de Santa Pau i ocupar