i de dispensar certs serveis , com ara servitud de guaita i bada, la imposició de fer guàrdies en el castell en cas de temors o de guerra, el deure de seguir el "so de corn" en cas de convocació a les armes, és a dir, havia de prestar l'ajut militar d'host (gran expedició militar) i cavalcada (petita expedició); tenia, també, el compromís de treballar en el manteniment i reparació de les defenses exteriors del castell. El baró , o bé el seu representant, podia a través de l'exercici de la jurisdicció mínima forçar els begurencs, fossin o no vassalls, al compliment d'aquestes obligacions.
Gl/iIIem.fill de BOlladonQ, j llra fidelitat
a Ramoll Berenguer I pels castells de Begl/r i
Palafrl/gell.
17
Ull capbreu de 1407 mostra les relacions fel/dals a Begur
El document esmentat de l'any 1407 constata, tanmateix, la poca llibertat del pagès de Begur, sotmès al jou de pràctiques feudals conegudes com a mals usos, com ara, quan un pagès moria sense haver testat el senyor tenia dret a una part dels seus béns , o bé
l'apropiació de part dels béns mobles i bestiar que el senyor rebia si el pagès no tenia descendents que el succeïssin al mas. Amb el pas del temps, la rigidesa de les relacions feudals se suavitzà.