RECREACIÓ HISTÒRICA
MARIA ANTONIETA
JULIO GARCÍA MARTÍNEZ CARLOS GAMIR CERVERA DAVID RUIZ MAIZANCHE JAVIER MATÍAS OQUENDO
QUE ES? La recreació històrica és una activitat en la qual els participants recreen alguns aspectes d'un esdeveniment o període històric. Pot ser un molt estretament definit, com una guerra o un altre esdeveniment concret, o un de més àmplia cobertura Les activitats relacionades a la recreació no són noves. Els tornejos medievals tenien a vegades temes romans o més antics mi entres que els Romans mateixos van muntar recreacions de famoses batalles navals (Naumàquia) i terrestres dins dels seus coliseus com una forma d'espectacle públic i els victorians van recrear objectes medievals com a tapissos."
EL PALLETER
DESCRIPCIÓ DEL PERSONATGE La persona: Vicente Doménech, conegut com “El Palleter”, va ser un personatge popular i destacat en la Guerra de la Independència Espanyola. Doménech, cognom molt típic de la regió valenciana, catalana i balear, va ser un hortolà nascut a Paiporta en 1783, que als huit anys es va traslladar al barri de Patraix amb uns familiars. La seua indumentària consistia en un trage d'hortolà, amb una faixa roja en la cintura. El seu treball consistia a vendre palletes inflamables."
VALORS Aquest home representa una valentía important per ha combatir un regne enter y levantar tota una revolució contra els francesos
IMPORTANCIA A L’HISTÒRIA
“¡UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓN: VIXCA FERNANDO VII, I MUIREN ELS TRAÏDORS!”
Vicente Doménech no va reconèixer per rei d'Espanya a José Bonaparte, l'Acord declara la guerra a Napoleó aquest mateix dia, proclamant en bàndol rei d'Espanya i Índies a Ferran VII, així com l'allistament. La ciutat de València va ser de les últimes a caure en mans franceses, resistint fins gairebé el final de la guerra i rebutjant l'exèrcit francès a les dues prèvies. Vicente Doménech, el Palleter, és ajusticiat abans d'acabar la guerra.
Curiositats El seu nom era Vicente Doménech, encara que se li coneix pel sobrenom de "El Palleter" pel seu ofici de venedor de palletes inflamables. Se li atribueix el mèrit d'haver estat el primer que a València, després dels greus successos de Madrid del 2 de maig de 1808, va animar a la revolta ia la resistència contra el francès. És a dir, és un heroi local el record està ben instal·lat en la iconografia del valencianisme; i és un personatge al qual se sol recórrer quan s'intenten exemplificar actituds valentes. Vicente Domenech, "el Palleter», un hortolà valencià que pescant al costat del lloc de venda de la Gazeta madrilenya i en assabentar-se de les intencions de l'Emperador, va alçar la seva veu en crit: "Un pobre palleter li declara la guerra a Napoleó", ¡Vixca Ferran Septim, muiguen a els traidors! La resta de revoltats fan miques tot el paper segellat, el llancen a terra i el trepitgen amb menyspreu, esborrant d'aquesta manera la nota manada posar pel Consell de Castella, que deia: "Valgui per al govern del Lloc-Tinent General del Reyno ".
NAPOLEÓ BONAPARTE
Descripció del personatge
Napoleó I Bonaparte (Ajaccio, 15 d'agost de 1769-Santa Elena, 5 de maig de 1821) va ser un militar i governant francés, general republicà durant la Revolució i el Directori, artífex del colp d'Estat del 18 de brumari que ho va convertir en primer cònsol (Premier Cònsol) de la República l'11 de novembre de 1799; cònsol vitalici des del 2 d'agost de 1802 fins a la seua proclamació com a emperador dels francesos (Empereur dónes Français) el 18 de maig de 1804, i va ser coronat el 2 de desembre; proclamat rei d'Itàlia el 18 de març de 1805 i coronat el 26 de maig. Va ostentar ambdós títols fins a l'11 d'abril de 1814 i, novament, des del 20 de març fins al 22 de juny de 1815.
VALORS Napoleó tenia aquestos 3 valors: Exactitud: La seus obsessió per la exactitud y el detall era coneguda, el estratega necessitava conèixer cada part dels moviments a realitzar. Simplicitat: Per a aquest gran militar, la simplicitat significava soles una cosa: tindre objectius, missatges y processos senzills. Caràcter: “La batalla més difícil la tinc tots els dies amb mi mateix”, deia Napoleó Bonapart. El caràcter és fonamental per a que un líder tinga precisió y convocatòria.
IMPORTANCIA A L’HISTÒRIA La personalitat de Napoleó Bonaparte va tenir gran importància en la història europea del segle XIX. Fue un personatge intel·ligent que per la seua gran ambició de poder va voler dominar el món, per a fer de França la propietària d'Europa .Va arribar al poder a França amb el "colp d'Estat del 18 Brumario ,segons el calendari de la revolució equivalent al 10 de novembre de 1799. La seua primera mesura com a cònsol general de Francia va ser redactar una nova Constitució,que va ser aprovada majoritàriament amb ho va aconseguir el suport per a proclamar-li primerament "cònsol vitalici" i després proclamarle com a emperador amb el nom de Napoleó Iº.Va ser consagrat com a tal pel papa Poí VII el 2 de desembre de 1804 en la catedral de París. Per a afermar el seu poder va procurar eliminar tota oposició,suprimint en 1807 el Tribunal de Justícia i la llibertat de premsa.Per la creació de "liceus imperials i una Universitat imperial,va intentar formar funcionaris dòcils i submisos. Es va envoltar d'una noblesa imperial entorn de la seua "cort",volvielno a les pràctiques autoritàries de l'antic règim.
Curiositats El nom amb el qual Napoleó Bonapart va ser batejat era Nabulione en cors i anomenat afectuosament per la seva família com Nabulio. Fue considerado como uno de los líderes militares más importantes de todos los tiempos, comparado en muchas ocasiones con Alejandro Magno, Julio César o Guillermo el Conquistador. A través dels anys s'ha teixit el mite que Napoleó Bonapart era un home de molt baixa alçada. No obstant això, els registres indiquen que el mateix mesurava 1,68 metres. Tot i tenir una estatura "mitjana" els seus soldats l'anomenaven "el petit Cap".
FERROCARRIL
DESCRIPCIÓ DEL PERSONATGE El desenrotllament del motor de vapor va impulsar la idea de crear locomotores de vapor que pogueren arrossegar trens per línies. La primera va ser patentada per James Watt en 1769 i revisada en 1782, però els motors eren massa pesats i generaven poca pressió com per a ser empleats en locomotores. En 1804, utilitzant un motor d'alta precisió, Richard Trevithick va presentar la primera locomotora capaç d'arrossegar un tren en Merthyr Tydfil. Realitzada junt amb Andrew Vivian, la prova va tindre un èxit relatiu ja que la locomotora va trencar els fràgils rails de xapa de ferro.
CONTEXT HISTORIC
El Ferrocarril, és un mitjà de transport a gran escala en vagons amb rodes guiades que es desplacen sobre rails (rails) paral·lels remolcats per un vehicle motor, denominat locomotora, que genera l'energia necessària per al moviment del conjunt. Va ser obra de l'enginyer britànic George Stephenson (1814), que pel seu treball a la mina estava familiaritzat amb el funcionament del motor de vapor. La seva potència era de 40 cavalls.
CURIOSITATS Màquina de vapor. Si no haguera sorgit la màquina de vapor mai hauria existit la locomotora de Trevithick. Vías de transporte previas. En lugares como Inglaterra, antes de la aparición de la locomotora ya se habían realizado algunas mejoras para transportar productos y sobre todo en las vías empleadas para enviar las mercancías.
IMPORTANCIA A LA HISTORIA Sens dubte la gran empresa del segle XIX va ser la construcció dels ferrocarrils. La importància que va tindre el ferrocarril en el desenrotllament i progrés durant este segle va ser vital. Els estesos de vies fèrries es van estendre per totes les bandes. Les primeres construccions ferroviàries es van planificar per al trasllat del mineral. Sent la mineria la indústria més beneficiada en el seu desenrotllament, a l'utilitzar el ferrocarril com el mitjà de transport més útil i ràpid per a la distribució del mineral. Traslladant-ho en molts casos a ports marítims, on també per mitjà de la màquina de vapor, era transportat via marítima a aquells punts del globus on eren demandats.
VALORS El ferrocarril es un dels esdeveniments mes importants que hi ha en el món de la revolució industrial hi ha que mitjoró el comercie entre ciutats y païsses. Asi que el valor que representa aquest esdeveniment es la força i rapides, i el mes important intel·ligencia e ingeni per a fabricar maquienes tan ingenioses i grans.
ASSALT A LA BASTILLA
DESCRIPCIÓN DEL PERSONATGE La presa de la Bast-illa es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. A pesar que la fortalesa medieval coneguda com la Bast-illa només custodiava set presoners, la seua caiguda en mans dels revoluciona-ris parisencs va suposar simbòlic-ament el fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa.
IMPORTANCIA A LA HISTORIA El tercer estat (burgesos) van tancar-se dins d’un local de Jeu de Paume i juren no sortir fins que no es faci una Constitució. S’erigeixen com a Assemblea Nacional. D’aquest tancament va sorgir els DRETS I DEURES DELS CIUTADANS. El 14 de juliol de 1789, les masses de París es van mobilitzar i van assaltar la Bastilla. Van entrar-hi, van alliberar els presos i van enderrocar la fortalesa, símbol de l’absolutisme.
Curiositats La Bastilla era una poderosa fortalesa que dominava els barris populars de l'est de París, símbol de l'autoritat arbitrària de la monarquia absoluta. En el seu origen es va construir com una fortificació contra els anglesos durant la Guerra dels Cent Anys, però Richelieu la va convertir a la presó de l'Estat. Entre les seues parets van passar algun temps personatges famosos com l'escriptor Voltaire, que va escriure allí la seua tragèdia Èdip, el marqués de Sade, i Diderot, col·laborador de L'Enciclopèdia. El 14 de juliol de 1789 milers de treballadors parisencs armats van prendre el lúgubre edifici, que llavors només custodiava set presoners. Va ser el primer pas cap a la Revolució francesa, que ja no es detindria fins a acabar amb la monarquia francesa i conduir el rei, Lluís XVI, i a la seua família a la guillotina.
CONTEXT HISTORIC La Bastille havia sigut durant anys la presó de moltes víctimes de l'arbitrarietat monàrquica. Allí s'empresonava sense juí als assenyalats pel Rei amb una simple lettre de caixet. Era una fortalesa medieval en ple París, l'ús de la qual militar ja no es justificava. En els Quaderns de queixes de la ciutat de París ja es demanava la seua destrucció, i el ministre Necker pensava destruir-la des de 1784 pel seu alt cost de manteniment. En 1788 s'havia decidit el seu tancament, la qual cosa explica que tinguera pocs presos en 1789. En el moment de la seua caiguda, el 14 de juliol de 1789, només acollia quatre falsificadors, a un malalt mental (Auguste Tavernier) , a un noble condemnat per incest i a un còmplice de Robert François Damiens, autor d'una temptativa d'assassinat sobre Lluís XV.