Memoria Panem

23/1/04

11:06

Página 59

PAMEM Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal

Memòria 2001-2003

Document50

Document50

23/1/04

11:06

Página 1

Memòria 2001-2003 PAMEM Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal

1

Document50

23/1/04

11:06

Página 3

Dr. Lluís Mir Director PAMEM Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal

3

Document50

23/1/04

PAMEM

4

11:06

Página 4

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Document50

23/1/04

11:06

Pรกgina 5

5

Document50

23/1/04

11:06

Página 6

Índex

1. Presentació: 10

Què és PAMEM

11

De Mútua a empresa de serveis

12

Consell d’Administració

15

Òrgans de direcció

18

Organigrama PAMEM i ABS

2. Xarxa assistencial 20

Població adscrita

23

PAMEM Mútua

25

ABS Barceloneta

30

ABS Larrard

32

ABS Vila Olímpica

3. Equip professional: Recursos Humans

4. El model de gestió sanitària PAMEM 35

Tecnologies de la informació i comunicació

36

Plataforma informàtica única Class-HM

38

Programes de gestió de salut: Programa Integrat de Salut. Programa Viure Saludablement. Programa d’Atenció Personalitzada. Programa de Casos. Programa de Tractaments Crònics

46

Implantació de Guies de Pràctica Clínica

48

Pla de Cures d’Infermeria

52

Història Clínica Personal

5. Oferta assistencial

6. Serveis de suport de l’Atenció Primària

6

Document50

23/1/04

11:06

Página 7

7. Activitat assistencial a PAMEM 58

Activitat assistencial en els Programes d’Atenció Primària Programa d’Atenció Domiciliària Programa d’Alta Hospitalària Derivacions a centres sociosanitaris Programa Integral de la Gent Gran Programa del Nen Sa Pla Integral d’Urgències de Barcelona Prevalença de factors de risc i patologies cròniques Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Programa de Diagnòstic Ràpid de Sospita de Càncer

8. Projectes desenvolupats 74

ABS Barceloneta Integració de les oficines de farmàcia. Projecte d’integració de serveis sanitaris AUPA

85

PAMEM Mútua i ABS Fluxes d’informació en la xarxa PAMEM: Intranet. Internet i usuaris.

Integració del farmacèutic en els centres

9. Projectes de futur 95

Coordinació dels serveis socials i sanitaris

10. Atenció a l’usuari

11. Formació, Docència, Investigació 98

Jornades científiques

98

Formació Continuada

98

Pla de Docència

101

Investigació en Atenció Primària

12. Gestió econòmica

13. Directoris dels centres

7

Document50

23/1/04

11:06

P谩gina 8

Presentaci贸

8

Document50

23/1/04

11:06

Página 9

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Què és PAMEM? PAMEM és la Mútua assistencial per als funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona (incorporats abans de l’any 1995) i les seves famílies.

Disposa de personal sanitari propi, i és responsable de tota l’assistència sanitària (Hospitalària, Ambulatòria, Exploracions Complementàries, Farmàcia, etc). PAMEM és un Organisme Autònom de l’Ajuntament de Barcelona que té delegades pel Servei Català de la Salut (CatSalut) les funcions assistencials de quatre Àrees Bàsiques de Salut de Barcelona (ABS) que exerceix de manera diferent en cada cas:

Gestió directa, amb personal propi, de dues ABS a Gràcia (6C i 6E)

Gestió directa, amb personal propi, de l’ABS de Vila Olímpica (10A)

Gestió de l’ABS de Barceloneta (1A), a través de la contractació d’una empresa aliena, segons el model de les Entitats de Base Associativa (primera experiència d’aquest tipus de gestió, iniciada el 1993)

Gestió de l’ABS Larrard: Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat.

9

Document50

23/1/04

11:06

Página 10

Presentació

De Mútua a Empresa de Ser veis

Història PAMEM es va crear l’any 1950, com a entitat responsable de la seguretat social dels empleats municipals (a imatge de les mútues patronals). Des de la dècada dels anys 80 ha mantingut una cultura d’empresa basada en el coneixement i la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquest fet li ha permès ser molt eficient en la utilització dels recursos, i ha justificat per si mateix, la pervivència d’una entitat de dimensions reduïdes en un entorn controlat habitualment per institucions de molta més envergadura.

10

Document50

23/1/04

11:06

Página 11

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Visió

Evolució

PAMEM és una organització àgil, que serveix com a laboratori o banc

PAMEM durant els darrers XX anys ha anat creixent en la seva ves-

de proves per experimentar noves tècniques de gestió basades en

sant assistencial. A banda de la funció inicialment mutual per als

l’ús de la informàtica.

empleats municipals, actualment és una empresa que gestiona l’as-

Des d’aquest escenari es poden realitzar assaigs de comunicació

sistència primària de quatre àrees bàsiques de salut (ABS) a

amb els usuaris, que serien molt difícils de fer en organitzacions de

Barcelona, on s’apliquen els coneixements tecnològics que s’han

major volum, i ajudar a perfeccionar i fer més accessibles a tot el sis-

desenvolupat en els darrers anys. El futur com a empresa ha d’anar

tema sanitari aquestes experiències tecnològiques que, si bé poden

en aquesta línia.

contribuir a fer més eficient el sistema, exigeixen un treball previ d’a-

Actualment, PAMEM és una organització de mitjana dimensió, que

daptació i de rodatge abans de poder ser generalitzades.

gestiona l’atenció primària de salut d’una part dels ciutadans de Barcelona. Es fonamenta en criteris de màxima eficiència basats en la utilització provada de noves tecnologies.

Un equip de professionals motivats i compromesos amb el projecte i una gran capacitat d’exportar coneixement tècnic a d’altres organitzacions del sector sanitari, com a empresa de serveis, o com a simple expositor de noves experiències fan de PAMEM un model de referència en l’àmbit sanitari.

11

Document50

23/1/04

11:06

Página 12

Presentació

Consell d’Administració de PAMEM L’origen municipal de PAMEM i la seva adscripció al Consorci Sanitari de Barcelona, fa que en el seu Consell d’Administració hi siguin representades les dues Administracions.

President: Il·lm. Sr. Josep I. Cuervo Argudín, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona

Vicepresident: Sr. Josep Prat Domènech, director del Servei Català de la Salut

Consellers: Sr. Salvador Doy Pica, pel Departament de Sanitat i Seguretat Social Sr. Oriol Morera Miralta, pel Departament de Sanitat i Seguretat Social Sr. Raimon Belenes Juárez, com a Conseller Delegat de PAMEM Sr. Joan Guix Oliver, per l’Ajuntament de Barcelona Sr. Joan Raurich i Llach, per l’Ajuntament de Barcelona (fins 18/06/02) Sra. Pilar Solans Huguet, per l’Ajuntament de Barcelona (des de 19/06/02) Sr. José Garcia Fernández, com a representant de la Junta de Personal

Assisteixen: Sr. Lluís Mata Remolins, com a Interventor General Sra. Montserrat Vendrell Tornabell, com a Secretària Delegada Sr. Lluís Mir Devant, com a Gerent de PAMEM

El Consell d’Administració té delegades part de les seves funcions en una Comissió Executiva, que es reuneix com a mínim amb periodicitat mensual.

12

Document50

23/1/04

11:06

Página 13

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Òrgans de Direcció Gerent:

Responsable de Comunicació i Atenció als

Directora del CAP Larrard:

Sr. Lluís Mir Devant

Usuaris:

Sra. Mònica Almiñana Riqué

Sra. Àngels Segalés Serra Responsable d’Infermeria del CAP Larrard:

Director Assistencial: Coordinació i Inspecció ABS. Delegada

Sr. Josep Manuel Picas Vidal

Sra. Sara Martín Maldonado

PAMEM: Responsable d’Infermeria de PAMEM:

Directora del CAP Vila Olímpica: Sra. Conxa Embid Bailo Sra. Mercè Abizanda González

Sra. Montse Fons Martí Coordinadora d’Atenció Domiciliària i Gestió

Responsable d’Infermeria del CAP Vila

Director Econòmic-Financer:

de Casos de PAMEM: Olímpica:

Sr. Gerard Villar Liarte

Sra. Chele Rojo Pernia Sra. Carmina Costi Lara

Organigrama PAMEM i ABS

Gerència

Director Esonòmic Financer

Direcció Assistencial

Director del CAP Larrad

Director del CAP Vila Olímpica

Responsable d’Infermeria

Responsable d’Infermeria CAP Vila Olímpica

Coordinadora d’Atenció Domiciliària

Coordinació i Inspecció ABS

Responsable Comunicació

Atenció als Usuaris

Responsable d’Infermeria CAP Larrad

13

Document50

23/1/04

11:06

Pรกgina 14

Xar xa Assistencial

14

Document50

23/1/04

11:06

Página 15

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Població adscrita

Població atesa

La població total adscrita entre l’ABS Larrard, Vila Olímpica,

Durant l’any 2002, el 28,2% de la població atesa a l’ABS Barceloneta

Barceloneta i PAMEM és de 126.873 usuaris. (Atenció falten les

i el 21,3% de la població de l’ABS Vila Olímpica tenia 65 anys o

dades 2003)

més.

POBLACIÓ ADSCRITA PER CENTRE L’ANY 2002

POBLACIÓ ATESA

Barceloneta

18.265 18.242

Vila Olímpica

17.798 16.755

26%

17%

12.825 12.932

PANEM Larrad

22%

35% Barceloneta

Vila Olímpica

PANEM

Tenint en compte l’edat, la població adscrita a Vila Olímpica és la

En els centres d’atenció primària, en col·laboració amb l’ONG Salut i

més jove i la de PAMEM la més envellida.

Família, són visitats els pacients nouvinguts que no tenen cap altre tipus d’accés a la sanitat pública. A l’ABS Barceloneta s’ha col·laborat fins a l’abril del 2002?

POBLACIÓ ADSCRITA MAJOR DE 64 ANYS L’ANY 2002

29% 24% 22%

21% 18%

La població immigrant amb dret a l’assistència sanitària donada d’alta a les ABS s’ha incrementat amb 908 usuaris durant l’any 2001 i 1.296 durant el 2002, el 56,3% a Barceloneta i el 43,7% a Vila Olímpica.

15

Document50

23/1/04

11:06

Pรกgina 16

Equip Professional: Recursos Humans

16

Document50

23/1/04

11:06

Página 17

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Els recursos humans a PAMEM i a les ABS són diferents. En el cas de PAMEM, els metges d’atenció primària es distribueixen a la ciutat de Barcelona i també a la resta de Catalunya. A Barcelona treballen 18 metges de capçalera (4 al centre Gran Via) i 5 pediatres (1 al centre Gran Via). Fora de la ciutat 95 metges de capçalera, donen l’assistència sanitària als usuaris.

Recursos Humans Equip directiu

PAMEM

CAP Barceloneta

CAP Vila Olímpica

CAP Larrard

4

5

3

3

113

9

13

12

Pediatres

5

2

3

1

Infermeria

14

6

7

10

3

1

1

23

9

11

1

1

1

1

1

1

Metges d'atenció primària

Odontologia Metge especialista Dietista

1

Higienista dental Optometrista

2

Llevadora Psicologia Podologia

2 1

Auxiliar de clínica

6

Auxiliar administrativa Unitat d'Atenció a l'Usuari

6 12

Inspector mèdic

3

Farmacèutic

1

Sistema informàtic

4

Administració Total

9 7

12 198

41

58

33

*Personal que treballa l’any 2003 (Atenció: Haurien de ser els del 2002)

A les ABS els professionals d’infermeria, pediatria i medicina general tenen l’horari lliscant? Vol dir rotatiu, donat que l’oferta de serveis és pel matí i tarda, tant per a l’activitat espontània com per a la programada. Els directius de les ABS també realitzen funcions assistencials.

En els CAP Barceloneta i Vila Olímpica les especialitats de digestiu, cardiologia, pneumologia, traumatologia, reumatologia, ginecologia i tocologia estan integrades a l’Hospital del Mar. Les dues últimes dins del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (SASSIRIMAS) que al centre de Vila Olímpica incorpora una psicòloga. També hi col·laboren com a consultors els especialistes d’endocrinologia, urologia, radiologia, psiquiatria, neurologia i oncologia de l’Hospital del Mar.

17

Document50

23/1/04

11:06

Página 18

El model de gestió sanitària PAMEM

Tecnologies de la informació i la comunicació Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estan canviant les nostres vides i la nostra manera de treballar en la pràctica clínica i en la gestió sanitària.

Tot i que podem ser agosarats intuint el futur, difícilment podem imaginar les solucions que ens ofereixen aquests avenços. Però les potencialitats de les TIC, el seu canvi constant, les enormes expectatives que s’hi dipositen o els temors que s’expressen sobre aspectes com ara la seguretat i la confidencialitat, no han de fer perdre de vista la seva aplicació immediata i el benefici a curt termini que suposen per als ciutadans, per als professionals i per al conjunt dels sistemes de salut i benestar.

18

Document50

23/1/04

11:06

Página 19

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Des de l’any 1998, PAMEM ha apostat per la implantació d'aquests models avançats de gestió sanitària i innovació tecnològica, amb tres objectius: facilitar la coordinació, l’accés al coneixement i la investigació sobre els resultats. Des d'aleshores, PAMEM ha anat incorporant i implantant programes i subprogrames de manera progressiva.

19

Document50

23/1/04

11:06

Página 20

El model de gestió sanitària PAMEM

Plataforma informàtica única CLASS-HM Inicialment, per incrementar la qualitat dels serveis, va ser necessari

Característiques claus de CLASS-HM

plantejar el desenvolupament d’una plataforma informàtica única

Classs-HM és una eina informàtica per a la pràctica mèdica diària.

interactiva. Això permet el contacte entre els usuaris, els professio-

Interfereix mínimament amb l’activitat de consulta i la interacció

nals sanitaris i el personal administratiu i una major estandardització

metge-pacient.

dels processos assistencials. Aquesta plataforma que inclou diferents programes informàtics s’anomena CLASS-HM i té com a base la

No substitueix el procés de decisió clínic del facultatiu (no és un sistema expert).

disposició i la capacitat de compartir informació flexible, adequada i adaptada als usuaris i professionals.

Automatitza tasques administratives en la sol·licitud de proves diag-

CLASS-HM, integra tota la part mèdica, diagnòstics, exploracions

nòstiques, prescripcions i derivacions i substitueix el suport paper.

complementàries i derivacions, així com qualsevol tractament, farmacològic o d’altres tipus. És d’utilització fàcil, intuïtiu i l’aprenentatge

Està lligat a l’entorn de citacions i administració. Facilita l’assignació de pacients a facultatius i defineix la visita.

és ràpid.

Admet infinits diagnòstics i intervencions mèdiques per a cada visita.

La selecció de diagnòstics condueix el sistema i llença el Mòdul del Programa de Gestió de Salut.

Funcionalitats de l’aplicació CLASS-HM

Eina

Acció

Resultat/ Servei

Historial del pacient

Filiació, proves diagnòstiques, diagnòstic

Identificació del pacient i historial de succes-

i prescripcions

sos, actes mèdics i diagnòstics registrats.

Història de prescripcions i consultes prèvies

Seguiment individual, benchmarking i atenció

Seguiment on-line del compliment del tractament

personalitzada al pacient Anàlisis on-line de dades agregades de pacients

Els pacients tractats poden ser analitzats

Qualitat de la pràctica mèdica i control

multidimensionalment: pacients per malaltia,

el servei sanitari

fàrmacs per període, proves per diagnòstic, estadístiques de morbilitat i estadístiques de derivacions Sistema electrònic de registre de la prescripció

Registre electrònic de la prescripció

Qualitat de la prescripció

per diagnòstic de malaltia Sistema electrònic de registre de tests diagnòstics

Registre electrònic dels tests diagnòstics

Qualitat de l’ús de procediments diagnòstics

requerits per processos concrets Informació sobre el Programa de Gestió de Salut

20

Selecció de variables preestablertes per a

Gestió segons les Guies de Pràctica Mèdica

la Gestió de la Salut

i l’Evidència Científica

Document50

23/1/04

11:06

Página 21

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

CLASS-HM no es contempla com un entorn d’Història Clínica Informatitzada convencional (Practice Management System -PMS-). La funció bàsica fonamental és facilitar la implantació de Programes de Gestió de Salut. En aquest sentit, el facultatiu determina el diagnòstic i l’aplicació informàtica li mostra la seqüència d’intervencions predeterminades en les Guies de Pràctica Clínica.

Beneficis directes de CLASS-HM Disponibilitat d’eines de treball i sistemes d’informació molt avançats amb principis de treball clínics basats en l’evidència científica (Evidence-Based Medicine) i anàlisi de resultats (Outcomes Research) dels pacients Historial de visites, prescripcions i proves diagnòstiques Quantificació de l’activitat mèdica dels facultatius eliminant l’administració de paper Entrenament en la utilització de les eines informàtiques d’anàlisi i gestió de l’assistència sanitària Optimització del temps a la pràctica medico-clínica i assistencial

Aquesta plataforma ha permès la informatització de Guies de Pràctica Clínica i el desenvolupament i la implantació d’altres programes com el Programa Integrat de Salut. Això ha afavorit la integració informatitzada de subprogrames lligats a l’anterior com: el Centre de Gestió d’Atenció Personalitzada, el Centre de Gestió de Casos, que ja funcionaven prèviament i la nova creació del Centre de Gestió de Tractaments Crònics, inicialment a PAMEM. Des de finals de l’any 2001, tot el personal (metges, infermeres, administratius i gestors) està connectat en xarxa i en l’entorn PAMEM. A partir del 25 de novembre de 2002 CLASS-HM es va implantar a l’ABS Vila Olímpica, i el 9 de desembre del 2002 a l’ABS Larrard. Actualment tots els professionals de PAMEM i les dues ABS tenen accés al nou sistema d’informació. Les ABS es poden connectar entre elles mitjançant línia ADSL.

21

Document50

23/1/04

11:06

Página 22

El model de gestió sanitària PAMEM

Programes de Gestió de Salut

la qualitat de l’assistència sanitària en la gestió de la salut, la prevenció de malalties i les complicacions evitables. Això implica millorar

A finals de la passada dècada PAMEM va identificar l’oportunitat de

els resultats clínics i la satisfacció dels pacients, optimitzar els recur-

desenvolupar experiències d’assistència gestionada amb tres objec-

sos sanitaris eliminant la utilització inadequada i limitar la variabilitat

tius fonamentals: demostrar els beneficis en termes d’eficiència i

de la pràctica mèdica.

qualitat assistencial; demostrar la necessitat de modificar els mecanismes d’assignació de recursos, i assimilar i incorporar nous instruments de gestió per tal d’afrontar previsibles escenaris futurs de

Programa de Gestió de l’Atenció Personalitzada

prestació de serveis que situen PAMEM en una situació competitiva

El programa de Gestió de l’Atenció Personalitzada neix amb la finali-

favorable.

tat de donar suport tècnic i de gestió als professionals sanitaris i una

Per aconseguir aquests objectius es va iniciar una relació de col·labo-

atenció personalitzada a l’usuari. Es pretén millorar la comunicació

ració i de prestació de serveis amb MEDCO Managed Care, empresa

amb l’entorn sanitari i disminuir els desplaçaments. El personal d’a-

del grup MSD dedicada a la comercialització i implantació de tècni-

tenció a l’usuari s’encarrega de dur a terme aquest progrma.

ques i programes de gestió en l’àmbit sanitari. Aquesta col·laboració

La població afiliada té la possibilitat de comunicar-se amb PAMEM

s’emmarca en l’entorn d’una relació estratègica basada en l’oportuni-

mitjançant una línia 900, Call Center, que permet informar-se i solu-

tat de poder demostrar eficiències que impulsin modificacions relle-

cionar tràmits administratius sense necessitat de desplaçar-se. La

vants en la forma de comprar i proveir els serveis en l’entorn sanitari

comunicació és bidireccional ja que permet realitzar trucades telefòni-

català.

ques des del centre al domicili i a l’inrevés.

El resultat d’aquesta experiència és la posada en marxa dels

Per tal de reforçar la informació, l’any 2002 es va fer una experiència

Programes de Gestió de Salut implementats per MEDCO Managed

pilot amb el seguiment de 150 pacients diagnosticats d’artrosi, insu-

Care, en els centres assistencials gestionats per PAMEM.

ficiència cardíaca i hipercolesterolèmia que s’havien incorporat al PIS. Se’ls va enviar un missatge SMS al mes, durant tres mesos, recordant que no oblidessin prendre el tractament i seguir les recomana-

Programa Integrat de Salut

cions del metge. Els resultats observats després de la trucada de

La creació del Programa INTEGRAT DE SALUT (PIS) a PAMEM, pretén

comprovació mostren que tot i que la població està molt satisfeta

millorar l’assistència sanitària i la qualitat de vida de la població

amb aquest tipus de comunicació, els majors d’edat que no utilitzen

major de 60 anys. En el moment de posar en marxa aquest progra-

el mòbil de manera habitual prefereixen un tipus de missatges més

ma, es va facilitar informació escrita als usuaris afiliats, convidant-los

personals i directes, com per exemple, recordatoris de visites.

a participar en reunions obertes en les quals s’explicava en què consistia el programa. L’assistència final va ser d’unes 600 persones.

Actualment el 75% de la població diana està adscrita al Programa.

Programa de Casos El Programa de Gestió de Casos permet a PAMEM ser més eficient en la gestió de l’assistència sanitària en poblacions més desfavorides,

22

Programa Viure Saludablement

coordinant els diferents nivells assistencials.

Des de finals de l’any 2002, es desenvolupa a PAMEM i als CAP Vila

Aquest model d’actuació s’aplica als grups d’usuaris que requereixen

Olímpica i Larrard el Programa VIURE SALUDABLEMENT, dirigit a la

una assistència sociosanitària minuciosa, que pateixen més hospita-

població major de 18 anys. L’objectiu d’aquest programa és millorar

litzacions i desenllaços adversos degut a la seva vulnerabilitat mèdica

Document50

23/1/04

11:06

Página 23

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

i social. Els pacients es consideren d’alt risc o de major complexitat i

vat al centre de crònics i posteriorment amb una periodicitat pràctica-

generalment presenten diversos problemes de salut.

ment mensual. Així mateix, les activitats relacionades directament

Durant l’any 2001 a PAMEM es va dur a terme un estudi de gestió de

amb l’usuari, permeten que aquest obtingui el seu tractament crònic,

casos en pacients majors de 60 anys diagnosticats d’insuficiència

tant farmacològic, com no farmacològic. S’utilitza la distribució domi-

cardíaca. Es van comparar els costos de l’any 2001 amb els prece-

ciliària de receptes que evita desplaçaments innecessaris dels usua-

dents, gràcies a la base de dades poblacional individualitzada de la

ris a la consulta mèdica. Quantitativament, el nombre d’enviaments

qual disposa aquesta entitat des de l’any 1986. Després de confir-

mensuals realitzats a domicili ha augmentat. Així, l’any 2001, la mit-

mar el diagnòstic es va fer el seguiment de 39 pacients de manera

jana mensual va ser de 434, en el 2002 de 1.523. (FAlta 2003)

multidisciplinar ja que es van integrar els metges, la unitat d’inferme-

El CTC propicia l’establiment de la comunicació entre el Centre i l’u-

ria i l’educació als usuaris. Es va verificar la medicació, realitzant

suari. De manera personal o telefònicament es reforça la informació

plans d’autoadministració, i valorant l’activitat física. L’anàlisi de l’im-

sobre el tractament farmacològic de l’usuari i se li ofereix, si convé,

pacte econòmic en aquest grup de pacients, confirma una important

informació adicional.

disminució dels costos hospitalaris, especialment pel que fa a les

Així mateix, el CTC efectúa un seguiment diari de les prescripcions

urgències, fet que coincideix amb la bibliografia científica.

amb tres finalitats bàsiques: comprovar l’adequació de la prescripció

Fins a finals de 2002, es van incloure un total de 45 usuaris en el

facultativa i la qualitat i quantitat de les receptes corresponents al

programa de Gestió de Casos, entre ells, els diagnosticats d’insufi-

tractament que s’envia a domicili; prevenir, identificar i/o resoldre

ciència cardíaca, així com d’altres grups de població que també han

problemes relacionats amb la utilització dels medicaments per part

necessitat aquest seguiment més acurat. (Falta text del 2003).

dels usuaris i, promoure la utilització racional dels medicaments entre el col·lectiu mèdic.

Programa de Tractaments Crònics El programa de Gestió de Tractaments Crònics permet establir una relació entre els agents de salut, bàsicament metges, i els usuaris que necessiten tractaments farmacològics de forma continuada.

La gestió informatitzada d’aquest programa es va posar en marxa al desembre de l’any 2000, a través de la creació del Centre de Tractaments Crònics (CTC). L’accés dels metges de PAMEM i dels pacients a aquest programa s’ha realitzat de manera progressiva. Els pacients havien de complir uns requisits previs: tenir edat superior a 59 anys, estar afectats per qualsevol patologia crònica, i rebre tractament farmacològic continuat. Així, a finals del 2001, el nombre d’usuaris incorporats al programa va ser de 1.455 i a finals del 2002 de 2.530. (Falta 2003) Les activitats que realitza el CTC es fonamenten en dues àrees principals. A banda de les activitats relacionades amb el manteniment dels registres individualitzats, es realitza una revisió preliminar, bàsicament, del tractament farmacològic en el moment que l’usuari és deri-

23

Document50

23/1/04

11:06

Página 24

El model de gestió sanitària PAMEM

Implantació de Guies de Pràctica Clínica El Sistema d’Informació CLASS-HM ha permès informatitzar les histò-

cardíaca i de l’artrosi. Està previst realitzar en una segona fase reu-

ries clíniques i les Guies de Pràctica Clínica (GPC); es tracta per tant

nions de consens per implementar les guies de l’asma, la MPOC i de

d’una eina important que facilita la presa de decisions clíniques indi-

risc cardiovascular; i posteriorment les guies de pràctica clínica sobre

vidualitzades per a cada pacient.

la depressió i l’osteoporosi.

Per aplicar les GPC en les patologies més prevalents, s’ha partit de

Al CAP Barceloneta s’ha treballat en la gestió de qualitat clínica, i

guies existents, especialment les elaborades per l’Agency for

durant l’any 2002 s’han adaptat localment i s’han revisat sistemàti-

Healthcare Research and Quality. S’ han utilitzat metodologies de

cament les guies sobre la MPOC, la HTA, la diabetis, la hipercoleste-

consens, implicant a metges d’atenció primària i especialistes

rolèmia, l’asma d’adults i l’ansietat. Es disposen d’altres guies adap-

experts de l’Hospital del Mar i del mateix PAMEM.

tades en anys anteriors sobre la depressió, la lumbàlgia aguda, les

Les GPC estan publicades en la Intranet i s’actualitzen periòdicament.

varius, el restrenyiment crònic idiopàtic, el tabaquisme i la ingesta

Progressivament s’introdueixen en el sistema d’informació a partir

excessiva d’alcohol.

del Clinical Care Pathways, i després d’un procés de consens de l’equip professional.

A PAMEM s’han elaborat i consensuat 19 GPC. Les GPC actives en la plataforma mèdica des del febrer de l’any 2001, són les: d’hipercolesterolèmia, artrosi, insuficiència cardíaca i la d’avaluació geriàtrica integral. Inicialment, els professionals de PAMEM han seguit en més d’un 30% les recomanacions de les guies. D’aquestes la de l’artrosi és la més àmpliament acceptada amb un 40% de seguiment.

Les GPC desenvolupades i no connectades són les de demència, depressió, hipertensió arterial, diabetis tipus 2, úlcera gastroduodenal, glaucoma, cataractes, ictus, angor, iatrogènia, incontinència urinària, hiperplàsia benigna de pròstata, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), osteoporosi i rehabilitació.

Al CAP Vila Olímpica, s’han desenvolupat 4 guies elaborades en les reunions d’experts. Estan actives en la plataforma mèdica: la guia de hipercolesterolèmia, hipertensió arterial i la insuficiència cardíaca.

També s’ha desenvolupat la de l’artrosi però encara no està connectada.

A l’ABS Larrard s’han realitzat les reunions de consens interdisciplinar de metges de família, infermeres, farmacèutica comunitària, experts i especialistes de referència, per a l’elaboració de GPC en situacions de salut més prevalents de l’entorn. Les GPC consensuades en aquesta primera fase que estan pendents de ser connectades són: les d’hipertensió arterial (HTA), hipercolesterolèmia, insuficiència

24

Document50

23/1/04

11:06

Página 25

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Pla de Cures d’Infermeria

Historia Clínica Personal

Per tal d’unificar criteris d’actuació i servir de guia per a la interven-

La Història Clínica Personal (HCP) és un document en format de qües-

ció de la infermera davant d’un problema de salut determinat o,

tionari que facilita al personal sanitari el seguiment del pacient.

d’una necessitat alterada, s’ha treballat en l’elaboració de plans de

Permet al pacient introduir informació de la seva pròpia història clíni-

cures consensuats. Aquests estan estandaritzats entre tots els pro-

ca: signes i símptomes de les seves malalties cròniques, accedir a

fessionals d’infermeria.

diagnòstics i tractaments establerts de les seves malalties i consultar informació complementària respecte a hàbits de vida saludable.

Els plans s’estan elaborant a tres nivells: L’accés a la HCP es realitza a través de la pàgina web de PAMEM, Diagnòstics mèdics segons les recomanacions de la Guia de Pràctica

www.pamem.org, o directament a la pàgina www.pamem.net. No és

Clínica corresponent.

exclusiu per als usuaris d’aquesta entitat, sinó que es troba a disposició dels ciutadans que vulguin tenir una HCP i accedir des de qual-

Situacions de salut que requereixen un mateix tipus d’intervenció sevol lloc a través d’internet a la informació, mitjançant un password d’infermeria (immobilització, incontinència, etc) estrictament personal.

Necessitats de la persona (model conceptual Virginia Henderson)

A l’estiu de 2002 es va realitzar una prova pilot del funcionament de la HCP exclusivament per a usuaris de PAMEM. Es van escollir de

A mesura que s’elaboren s’introdueixen en l’aplicació electrònica d’in-

manera aleatòria 20 persones, intentant al mateix temps que no fos-

fermeria del CAP Larrard, que es presenta en format web i personal

sin d’edat molt avançada i tinguessin coneixements d’internet.

data assistant (PDA). Posteriorment, aquesta experiència es trasllada-

D’aquestes 20 persones, 10 van estar disposades a col·laborar i

rà a altres centres de salut.

està pendent la seva avaluació definitiva. (Atenció: Revisar com està aquest tema)

25

Document50

23/1/04

11:06

Página 26

Ofer ta assistencial

En l’àmbit de l’atenció primària, l’assistència sanitària s’ofereix bàsicament en el propi Centre d’Assistència Primària (CAP) i en el domicili del pacient adscrit o desplaçat en el territori de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS).

Per garantir la continuïtat assistencial de la població assegurada, els CAP es coordinen fonamentalment amb l’hospital de referència de l’àrea que, per als usuaris del PAMEM, són els centres hospitalaris de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS). Les especialitats mèdiques extrahospitalàries estan integrades en l’Equip d’Atenció Primària (EAP) seguint el model de la reordenació de l’atenció especialitzada.

26

Document50

23/1/04

11:06

Página 27

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

27

Document50

23/1/04

11:06

Página 28

Ofer ta assistencial

Atenció urgent Prestada pel metge d’atenció primària, en el centre i en el domicili del pacient

Atenció espontània o programada Prestada pel metge d’atenció primària, pediatra i infermera

Atenció especialitzada programada Es realitza en els serveis de cardiologia, dermatologia, digestologia, ginecologia, tocologia, odontologia, oftalmologia, otorinolaringologia, pneumologia, reumatologia i traumatologia

Atenció en salut mental programada Es realitza en els serveis de psicologia i psiquiatria del CAP Vila Olímpica

Car tera de ser veis d’atenció primària La cartera de serveis constitueix a la vegada un component important del Contracte-Programa amb el Consorci Sanitari de Barcelona i dels objectius del Pla de Salut del Servei Català de la Salut (CatSalut).

Programa sanitari d’atenció a la dona atenció ginecològica, planificació familiar, atenció a la menopausa, detecció precoç del càncer de mama i cèrvix, prevenció de les malalties de transmissió sexual, seguiment de l’embaràs, educació maternal, atenció puerperal i educació i assessorament als joves

Programa de seguiment del nen sa salut escolar, detecció precoç de metabolopaties i vacunacions infantils

Prgrama integral d’atenció a les persones grans activitats preventives, identificació de grups de risc, millora de l’atenció domiciliària i activitats dirigides a garantir la continuïtat de l’atenció.

Promoció de l’envelliment saludable i del manteniment de les persones majors en el seu entorn familiar i comunitari

Programa d’atenció domiciliària dirigit a malalts terminals, amb patologia crònica, amb necessitats d’atenció transitòria, amb trastorns cognoscitius o a persones d’alt risc

Programa de diagnòstic ràpid per a pacients amb sospita de càncer de mama, pulmó, còlon, recte i pròstata

28

Document50

23/1/04

11:06

Página 29

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Programes d’atenció curativa, de promoció de la salut, de prevenció de la malaltia i rehabilitació relacionats amb: l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, HIV-SIDA, tuberculosi, trastorns mentals, i altres processos crònics com hipertensió arterial, cardiopatia isquèmica o diabetis mellitus

Programa d’immunització per a infants, adults i persones grans

Programa de cribratge de tabaquisme, consum excessiu d’alcohol i drogues

Consell educatiu a la població atesa

Programa d’atenció en salut bucodental i educació sanitària per a escolars, nens de grups de risc i embarassades

Atenció al viatger informació i prevenció primària

Atenció i control de malalties importades

Cirurgia menor dermatològica de lesions externes amb anestesia local

Consell preventiu sobre seguretat viària i altres riscos a la llar

Procediments mèdics i d’infermeria tractament de lesions, administració d’injectables, vacunació i realització d’electrocardiogrames entre d’altres

Existeixen diferències a la cartera de serveis de PAMEM en comparació a les de les ABS. Així per exemple, la cartera de serveis per als usuaris de PAMEM inclou la diàlisi i l’oxigenoteràpia a domicili, ja que es presten directament tots els serveis sanitaris a la població. En canvi, per als usuaris de les àrees bàsiques (ABS) aquestes mateixes prestacions són gestionades en l’àmbit hospitalari.

En altres casos existeixen diferències en la gestió entre les diverses ABS. En les ABS Barceloneta i Vila Olímpica, PAMEM gestiona íntegrament les prestacions ortoprotètiques, a diferència de l’ABS de Larrard.

29

Document50

23/1/04

11:06

Página 30

Ser veis de supor t de l’Atenció Primària

30

Document50

23/1/04

11:06

Página 31

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Laboratori d’anàlisi clínica Diagnòstic per la imatge Tècniques diagnòstiques complementàries Higiene dental Optometria Acupuntura (en el CAP Barceloneta) Podologia (PAMEM) Dietista (PAMEM) Rehabilitació funcional Transport sanitari Accés als serveis mèdics d’especialitats hospitalàries Coordinació amb l’hospital de referència per a la preparació de l’alta hospitalària i la continuïtat de l’assistència sanitària Coordinació amb els centres sociosanitaris Coordinació amb serveis socials en situacions de maltractaments en la infància, l’adolescència, a la dona o a l’ancià. Educació i assessorament als joves Col·laboració amb la Unitat de Salut Laboral de Barcelona

Coordinació amb els centres de salut mental infantil-juvenil i d’adults Col·laboració amb les oficines de farmàcia del territori (ABS Barceloneta) Atenció a l’usuari, prestacions complementàries, tramitació de la targeta sanitària individual, sol·licitud de documentació Seguiment de la prescripció de tractaments crònics Distribució domiciliària de receptes i/ o d’absorbents d’incontinència urinària a majors de 64 anys (PAMEM)

31

Document50

23/1/04

11:06

Pรกgina 32

Activitat assistencial a PANEM

32

Document50

23/1/04

11:06

Página 33

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

L’activitat dels metges de capçalera de PAMEM ha disminuït progressivament des de la incorporació d’usuaris al programa de Gestió de Tractaments Crònics. A Vila Olímpica el metges d’atenció primària realitzen més activitat programada que espontània o urgent i al centre de Barceloneta l’atenció espontània o urgent és superior a la programada.

2001

2002

Indicadors d'activitat

PAMEM

1A

10A

PAMEM

1A

10A

Població atesa (% cobertura)

61,4

84,4

66,2

59,8

85,0

66,2

Nombre de visites EAP per població atesa

6,8

7,1

6,7

5,9

6,9

6,2

1A: Barceloneta. 10A: Vila Olímpica L’activitat de l’ABS Larrard que es va obrir el dia 9 de desembre de l’any 2002, no està inclosa. Principalment, l’equip d’atenció primària va centrar-se en l’atenció a les residències geriàtriques del territori, realitzant 748 visites fins a finals d’any.

(Revisar text) Falten les dades 2003.

33

Document50

23/1/04

11:06

Página 34

Activitat assistencial a PANEM

PAMEM ACTIVITAT ASISTENCIAL

ABS Barceloneta

ABS Vila Olimpica

2001

2002

Variació

2001

2002

Variació

2001

2002

Variació

Urgències

6.822

6.402

-6,2%

618

654

5,8%

801

869

8,5%

Primeres visites

5.070

5.494

8,4%

1.514

1.647

8,8%

2.194

2.413

10,0%

Segones visites

17.270

16.970

-1,7%

Ingressos

1.953

1.804

-7,6%

Hospital de dia

1.308

1.391

6,3%

Metges de capçalera

96.947

76.491

-21,1%

59.967

61.773

3,0%

74.133

74.892

1,0%

Pediatria

4.003

1.673

-58,2%

4.406

4.585

4,1%

10.405

9.832

-5,5%

Infermeria

20.740

20.352

-1,9%

23.032

29.323

27,3%

34.572

28.887

-16,4%

Especialistes

51.955

41.900

-19,4%

14.825

14.324

-3,4%

18.221

19.055

4,6%

Analítiques

20.971

12.249

-41,6%

8.254

8.354

1,2%

9.658

10.941

13,3%

Exploracions

21.788

16.479

-24,4%

6.297

5.576

-11,4%

9.301

10.620

14,2%

Rehabilitació

52.981

20.877

-60,6%

12.477

12.265

-1,7%

19.743

21.140

7,1%

Diàlisi

1.505

1.040

-30,9%

Oxigenoteràpia

29.038

36.194

24,6%

Altres tractaments

12.569

11.727

-6,7%

Prestacions ortoprotètiques (articles)

409

423

3,4%

191

369

93,2%

188

264

40,4%

Transport no sanitari (quantitat)

11.763

10.104

-14,1%

2.544

2.360

-7,2%

3.040

2.650

-12,8%

Transport sanitari (quantitat)

3.901

3.815

-2,2%

3.629

3.247

-10,5%

2.432

2.462

1,2%

Altres

28.113

40.181

42,9%

Hospitalària

Extrahospitalària Atenció Primaria

Exploracions diagnòstiques

Tractaments (sessions)

Prestacions complementàries

A PAMEM l´activitat es la realitzada. A les ABS, l´activitat hospitalària son les derivacions realitzades pels professionales del CAP; Les exploracions i la rehabilitació són les sol.licitades i les analítiques i prestacions complementàries són realitzades.

34

Document50

23/1/04

11:06

Página 35

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

En el cas de PAMEM l’activitat correspon a la que s’ha realitzat. En l’apartat “altres” inclòs a prestacions complementàries estan incloses les pròtesis dels ingressos hospitalaris. En el cas de les ABS, l’activitat hospitalària i les exploracions corresponen als serveis sol·licitats i la resta a les realitzades.

En el cas de PAMEM i les ABS l’activitat de consulta d’infermeria inclou: educació sanitària, control de malalts crònics, electrocardiogrames, audiometries (Vila Olímpica), canvis de sonda vesical, cures, administració de vacunes i dispensació/ seguiment de material per a diabètics.

Entre les diferències d’activitat assistencial de l’any 2001 en comparació al 2002 i 2003 (Falten dades) destaquem l’activitat hospitalària d’urgències dels usuaris de PAMEM que ha disminuït un 6,2%, i l’increment de les derivacions, tant a l’ABS Barceloneta com a Vila Olímpica. En els tres centres s’incrementen les primeres visites als hospitals de la XHUP. A PAMEM i a Vila Olímpica hi ha una disminució de l’activitat global d’atenció primària (19,1% i 3,5%) en comparació al centre de Barceloneta que augmenta un 7,6%. Les sol·licituds d’exploracions complementàries augmenten globalment a Vila Olímpica (13,7%), a l’igual que els tractaments (7,1%). A tots els centres s’observa un increment de la utilització d’articles d’ortesi i pròtesi per a la població.

Al CAP Barceloneta les 8 oficines de farmàcia del barri estan incorporades a un projecte pilot de control de crònics (hipertensos i/o diabètics). Durant l’any 2002 es van realitzar 3.341 visites a un col·lectiu de 1.500 persones.

35

Document50

23/1/04

11:06

Página 36

Activitat assistencial a PANEM

Activitat assistencial en els Programes d’Atenció Primària

Programa d’Alta Hospitalària Durant l’any 2002 el Consorci Sanitari de Barcelona ha desenvolupat activitats dirigides a grups de pacients ingressats en hospitals d’a-

Programa d’Atenció Domiciliària

guts i/o centres sociosanitaris, que requereixen seguiment dels seus

L’atenció domiciliària (AD) és una activitat bàsica de l’atenció primà-

problemes de salut per l’equip d’atenció primària.

ria de salut. Una part de l’AD va dirigida a pacients amb processos

El protocol de Preparació a l’Alta Hospitalària (PREALT), que està pre-

crònics que requereixen una AD programada ja que no poden traslla-

vist que s’implanti al llarg de l’any 2003, conté criteris d’intervenció i

dar-se al centre de salut.

de descripció dels mecanismes de coordinació a l’alta, consensuats

L’atenció es realitza en el domicili del pacient i s’ofereix un servei

entre l’hospital de referència i/o els centres sociosanitaris i l’atenció

personalitzat al malalt, la seva família i el seu entorn.

primària de salut. (Falta 2003 i Larrard)

Dels usuaris inclosos en el programa d’atenció domiciliària, la població major de 64 anys en el 2001, representa el 96,1% en el cas de la Vila Olímpica i el 91,4% a Barceloneta; a l’any 2002 aquesta

NÚM. DE PACIENTS PROCEDENTS DE L’HOSPITAL DEL MAR

2001

2002

ABS Barceloneta

27

37

ABS Vila Olímpica

22

14*

PAMEM

14

17

població representa el 95,1% a Vila Olímpica i 93,7% a Barceloneta.

(Falten les dades 2003 i Larrard)

PACIENTS AL PROGRAMA D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

2001

2002

ABS Barceloneta

291

334

ABS Vila Olímpica

307

286

*Durant l’any 2002 s’ha registrat un número inferior de pacients perquè hi ha hagut una discontinuació en la informació que arriba de l’Hospital del Mar

PAMEM

82

85

(aproximadament 4-5 mesos)

L’Hospital del Mar envia setmanalment als centres de Barceloneta i Vila Olímpica la relació dels pacients donats d’alta i també dels pacients atesos a Urgències. Quan els pacients precisen una assistència mèdica o d’infermera urgent, l’alerta es notifica telefònicament.

Derivacions a centres sociosanitaris Des de 2001 s’està desenvolupant, impulsat pel Consorci Sanitari de Barcelona, el projecte per a la millora de la llarga estada i descans familiar sociosanitari a Barcelona ciutat. L’objectiu és millorar els mecanismes d’accés amb criteris d’equitat, transparència i eficàcia en la utilització de recursos sociosanitaris: Unitat de llarga estada, Unitat de convalescència, Unitat de cures pal·liatives, Unitat de psicogeriatria, Hospital de dia i derivacions a Serveis socials.

36

Document50

23/1/04

11:06

Página 37

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Programa Integral de la Gent Gran

Pla Integral d’Urgències de Barcelona

Els candidats d’aquest programa són persones grans i fràgils que pre-

En l’àmbit del Pla Integral d’Urgències de Catalunya, les ABS de

cisen d’una atenció més intensiva en el seu domicili. S’hi inclouen

Barceloneta i Vila Olímpica col·laboren activament des de l’any 1999,

persones de 65 anys o més amb incapacitat o dependència física i

realitzant un seguiment de la demanda d’urgències. Des de la seva

de 75 anys o més donats d’alta d’hospitals d’aguts o de centres

obertura, també participa en la monitorització l’ABS Larrard.

sociosanitaris que presenten alguna afectació en l’activitat bàsica de

Diàriament es comuniquen, a través del portal del CatSalut, les

la vida diària.

urgències ateses pels metges d’atenció primària, en el domicili del

Durant l’any 2001 es van incloure al programa d’atenció domiciliària,

pacient adscrit o desplaçat a l’àrea que sol·licita els serveis. FAlta

34 persones grans fràgils a l’ABS Vila Olímpica i 12 de l’ABS

2003

Barceloneta.

En el 2002 a les ABS s’ha donat prioritat a la detecció activa i valoració geriàtrica integral, seguint les recomanacions del Programa

ATENCIÓ MÈDICA URGENT DOMICILIÀRIA

2001

2002

ABS Barceloneta

1.242

1.706

ABS Vila Olímpica

1.738

1.546

d'Atenció a la Gent Gran del CatSalut. S’han inclòs en el programa d’atenció domiciliària 80 persones al centre de la Vila Olímpica i 32 al de la Barceloneta. Falta 2003 A PAMEM s’ha integrat al CLASS-HM el Programa d’Avaluació Geriàtrica Integral que té com a finalitat determinar les capacitats i problemes sanitaris, psicosocials i funcionals de les persones, a través del diagnòstic multidimensional.

A l’ABS Barceloneta durant l’any 2002 s’han incrementat el 37,4% les urgències domiciliàries. En comparació a l’any anterior aquesta

Programa del Nen Sa El programa es realitza tenint en compte els protocols del Programa de seguiment del Nen Sa del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. Fins als dos anys es realitzen nou revisions, altres quatre fins als sis anys i quatre més dels 6 als

xifra representa una demanda de 114 visites urgents en el domicili per cada 1.000 habitants i any. A l’ABS Vila Olímpica les urgències domiciliàries han disminuït un 11,1% respecte l’any anterior, amb una taxa de 60,2 visites urgents per cada 1.000 habitants i any. FAlta 2003

14 anys. Durant els controls de salut s’administren les vacunes segons el Calendari Oficial i es donen consells de salut sobre l’alimentació i sobre prevenció dels accidents més freqüents en la infància.

El nombre de nens inclosos al programa l’any 2001 a Barceloneta va ser 1.698 i 1.386 l’any 2002. Al centre de Vila Olímpica van ser inclosos 4.021 i 4.393 nens respectivament. Falta 2003

37

Document50

23/1/04

11:06

Página 38

Activitat assistencial a PANEM

Prevalença de factors de risc i patologies cròniques A continuació es descriuen els factors de risc o malalties en la població major de 14 anys amb historia clínica oberta, durant l’any 2002. FAlta 2003

ABS BARCELONETA

ABS VILA OLIMPICA

PANEM

%

%1

%

Hipertensió arterial

19,6

13,0

9,8

Dislipèmia

17,0

11,0

8,0

Cardiopatia Isquèmica

3,0

3,2

0,5

Diabetis Mellitus

9,0

5,4

2,2

MPOC2

4,0

1,4

0,3

10,7

1,6

8,8

Condició

Asma infantil3

Les dades de prevalença de PAMEM s’obtenen a partir del registre des de l’any 2001. A Vila Olímpica, s’observa un infraregistre degut a la migració parcial de dades clíniques al nou sistema d’informació.

1 Dades del 2001 per a la dislipèmia, cardiopatia isquèmica i diabetis mellitus 2 MPOC: malaltia pulmonar obstructiva crònica 3 L’asma infantil és en la població de 5 a 14 anys, amb història clínica oberta

Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama L’ 1995 i d’acord amb els objectius del Pla de Salut, el Programa s’i-

El Programa està dirigit a les dones d’entre 50 i 64 anys i les mamo-

nicia als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, de Barcelona. Hi han

grafies de cribratge es realitzen cada dos anys. (FAlta 2003)

participat les usuàries de les ABS de Barceloneta i Vila Olímpica i progressivament el Programa s’ha extès a la resta de districtes de la ciutat. Des de 1998, hi participen també les usuàries de les ABS de

PERCENTATGE DE PARTICIPACIÓ SOBRE LA POBLACIÓ INVITADA

Larrard al districte de Gràcia. ÀREA BÀSICA DE SALUT

2001

ABS Barceloneta*

73,1

ABS Vila Olímpica*

61,2

Larrad 6c**

43,4

* 4a ronda de cribratge, ** 2a ronda de cribratge

38

2002

Document50

23/1/04

11:06

Página 39

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Programa de Diagnòstic Ràpid de sospita de càncer El programa pilot per al diagnòstic ràpid de pacients amb sospita de càncer s’inicia l’any 2001, en el context d’actuació del Pla Director d’Oncologia a Catalunya (2001-2004). El Pla està elaborat pel Institut Català d’Oncologia i portat a terme pel CSB i els proveïdors que gestionen els diferents equips d’atenció primària. L’objectiu del Pla és millorar la coordinació entre nivells assistencials. A la fase pilot han participat les ABS Barceloneta i Vila Olímpica.

S’han establert circuits preferents de derivació entre l’atenció primària (AP) i l’hospital per als pacients que podrien tenir càncer de pulmó, mama, colorrectal i de pròstata. Amb aquesta iniciativa, es pretén disminuir el temps transcorregut fins al diagnòstic definitiu i, per tant, l’angoixa associada a la incertesa que comporta aquest tipus de procés.

PERCENTATGE DE PARTICIPACIÓ SOBRE LA POBLACIÓ INVITADA

ÀREA BÀSICA DE SALUT

PETICIONS

CÀNCERS

ABS Barceloneta

64

12

ABS Vila Olímpica

19

6

Total

83

18

A les dues ABS, el càncer de pròstata ha estat el més diagnosticat. A l’ABS Vila Olímpica les peticions més sol·licitades van ser les exploracions pel diagnòstic del càncer de pròstata i a l’ABS de la Barceloneta les proves més freqüents van ser per diagnosticar el càncer de còlon i recte.

39

Document50

23/1/04

11:06

Pรกgina 40

Projectes desenvolupats

40

Document50

23/1/04

11:06

Página 41

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

ABS Barceloneta Integració de les oficines de farmàcia a l’ABS Barceloneta Les vuit oficines de farmàcia del barri de la Barceloneta participen des de l’any 1996 en activitats conjuntes amb el CAP. Es realitzen sessions clíniques periòdiques i es du a terme el programa pilot de control de la diabetis i la hipertensió arterial. Aquest té com a finalitat l’exploració d’alternatives per a la millora de la qualitat i accessibilitat als recursos sanitaris disponibles.

Des de l’abril de l’any 2002 s’està desenvolupant amb les oficines de farmàcia del barri un nou projecte de detecció i prevenció sistemàtica de Problemes Relacionats amb els Medicaments (PRM).

L’objectiu és el de sistematitzar una política de prevenció. Fins a desembre de l’any 2002 es van registrar 1.094 PRM que afecten a 534 pacients, això suposa el 0,6% de les prescripcions. El 99% corresponien als 4.500 pacients amb targeta de medicació crònica. Per tant, el 11,9% dels pacients exposats a medicació crònica presenten algun PRM. FAlten dades 2003

41

Document50

23/1/04

11:06

Página 42

Projectes desenvolupats

Projecte d’integració de serveis sanitaris AUPA El projecte AUPA ha estat seleccionat l’any 2001 com un dels dotze projectes de camp en el món de la iniciativa de l’OMS “Towards Unity for Health” o Actuant Units Per a la Salut. La finalitat és millorar la rellevància, la qualitat, l’equitat i l’eficiència de les prestacions, mitjançant intervencions que afavoreixin la integració funcional de les activitats de tots els agents implicats en la promoció, la protecció i la restauració de la salut de la població.

Per això s’ha constituït un comitè local amb representants de tots els proveïdors sanitaris i dels serveis socials del barri. És a dir, els responsables del sistema sanitari tant des de la perspectiva assistencial, com des de la salut pública. En el comitè està format per representats dels veïns i de diferents institucions acadèmiques.

Així mateix, s’han format grups de treball específics dirigits al disseny d’activitats i intervencions de millora. S’estudia l’adequació i utilització dels serveis d’urgències, s’analitzen les necessitats d’atenció de subpoblacions prioritàries (com persones immigrants) i es valora l’atenció integrada dels problemes socials i sanitaris que afecten a les persones grans del barri. Aquest últim grup ha elaborat un pla d’intervenció basat en la detecció comunitària de la fragilitat com un indicador precoç de la dependència de la gent gran. La finalitat és realitzar una avaluació geriàtrica completa de les persones seleccionades i procurar que conjuntament s’ofereixin els serveis més adequats entre els proveïdors de serveis sanitaris, sociosanitaris i socials.

42

Document50

23/1/04

11:06

Página 43

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

PAMEM Mútua i ABS Fluxes d’informació en la xarxa PAMEM: Intranet Intranet és un sistema de comunicació formal i àgil que permet mantenir contacte entre els diferents professionals de la xarxa PAMEM i transmetre la informació dels nous avanços i línies d’actuació de l’empresa de forma ràpida i actualitzada. El sistema fins a finals del 2002 només ha estat utilitzat per PAMEM Mútua que disposa d’una estructura sanitària distribuïda per la ciutat de Barcelona.

Les informacions difoses a través d’intranet durant els anys 20012002 van ser: guies de pràctica clínica, procediments d’utilització del sistema informàtic, informacions farmacològiques, campanyes de vacunacions, circuits de nova creació, centralització del directori de l’empresa, documentació clínica, informació sobre activitat, serveis i convocatòries. Sobretot s’ha facilitat la comunicació oberta entre metges generals i especialistes.

La intranet ha permès una major implicació del personal PAMEM extern a l’edifici central en temes relatius a la pràctica clínica i a la marxa de l’empresa. Properament està previst la utilització d’aquest sistema de comunicació a les ABS.

43

Document50

23/1/04

11:06

Página 44

Projectes desenvolupats

Internet i usuaris A través d’internet els usuaris podran realitzar, quan? tot tipus de consultes com ara la programació i l’anul·lació de visites, consultes mèdiques i administratives.

Integració del farmacèutic en els centres El paper que desenvolupa el farmacèutic en l’àmbit de l’atenció primària, és doble. Per una banda, com a gestor clínic, aprofita les tecnologies de la informació i comunicació, per tal de promoure l’ús racional del medicament entre el col·lectiu sanitari. Així mateix, posa a l’abast dels facultatius, eines que permeten prendre decisions en l’activitat assistencial. Un exemple és la col·laboració en l’elaboració de les guies de pràctica clínica, l’actualització i el seu posterior seguiment. Així mateix, el farmacèutic col·labora amb l’equip mèdic per tal de sintetitzar la informació i aprofitar aquells progressos que poden ser útils en medicina i que beneficien la població. També com a gestor clínic ha de realitzar el seguiment de la despesa farmacèutica tant qualitativament com quantitativa i establir indicadors de qualitat en la prescripció per tal de poder dur a terme el seguiment sistemàtic.

Per altra banda, dins el col·lectiu de professionals clínics, el farmacèutic estableix una relació directa amb l’usuari. A través de la consulta farmacèutica l’usuari obté informació acurada del seu tractament i/o de la seva patologia. Aquest contacte facilita la identificació, prevenció i/o resolució de tots aquells problemes relacionats amb la utilització dels medicaments. Com per exemple, l’avaluació del compliment del tractament farmacològic.

Així mateix, PAMEM ha posat en funcionament la farmàcia municipal que es coordina amb la unitat d’infermeria i medicina. S’ha iniciat una prova pilot en la qual participa una població reduïda de PAMEM. A aquest grup, se’ls faciliten les especialitats farmacèutiques i se’ls educa per tal que l’aplicació d’aquestes sigui la més beneficiosa per a ells. A banda d’ampliar el coneixement de l’usuari de la seva patologia, aquesta activitat permet dotar l’usuari de millors instruments per al maneig dels seus problemes de salut i corresponsabilitzar-lo amb la seva patologia i tractament.

44

Document50

23/1/04

11:06

Página 45

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

45

Document50

23/1/04

11:06

Pรกgina 46

Projectes de futur

46

Document50

23/1/04

11:06

Página 47

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Coordinació dels ser veis socials i sanitaris (Falten 2003) Durant l’any 2001 i 2002, la Corporació Sanitària de Barcelona i el sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona, han treballat les bases per a la concreció d’un circuit integrat d’atenció i acolliment a les dones víctimes de violència a Barcelona ciutat. Els Centres d’Atenció Primària formen part dels sistemes implicats per establir un circuit integrat que incrementi la coordinació i la continuïtat assistencial. Es pretén millorar els mecanismes de prevenció, detecció, assistència i protecció actuals i assegurar una actuació més ràpida i més eficaç davant les situacions de violència vers les dones. Això ha significat que cada centre ha definit els procediments assistencials, els protocols de derivació i l’organització s’han dissenyat els circuits territorials a cada districte de la ciutat.

47

Document50

23/1/04

11:06

Página 48

Atenció a l’usuari

48

Document50

23/1/04

11:06

Página 49

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue duis dolore te feugait nulla facilisi. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat.

Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue duis dolore te feugait nulla facilisi. Nam liber tempor cum soluta nobis eleifend option congue nihil imperdiet doming id quod mazim placerat facer possim assum. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue duis dolore te feugait nulla facilisi. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat.

Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue duis dolore te feugait nulla facilisi. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril delenit augue duis dolore te feugait nulla facilisi.

49

Document50

23/1/04

11:06

Página 50

Formació, Docència, Investigació

Jornades científiques El 21 de març del 2002, es va celebrar a l’Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la Primera Jornada Anual de PAMEM: “e-Salud, Tendencias y Realidades”. L’acte fou dedicat a l’aplicació, en el camp de la salut, de les tecnologies de la informació i comunicació. Es van presentar aplicacions pràctiques i es van intercanviar experiències sobre estàndards en aquest entorn.

En aquesta Jornada van participar com a ponents, professionals experts en el camp de la informàtica mèdica, com Peter Waegemann, Cecilia Pyper, Peter Mossack i Mike Champion. La convocatòria va aplegar 250 assistents del món sanitari i va reunir participants de pràcticament totes les conselleries de les comunitats autònomes.

L’experiència de PAMEM va quedar reflectida en quatre temes bàsics: El Programa Integrat de Salut, les guies de pràctica clínica informatitzades, l’anàlisi i resultats dels programes de gestió de salut i la història clínica personal com a suport a la gestió de salut. Altres intervencions destacades van ser les corresponents a l’accés dels pacients a la seva història clínica personal o mobilitat i Salut: mSalud. e-Salud va demostrar ser una jornada de gran interès per als participants, tant pel contingut de les ponències, com pel prestigi dels ponents. L’opinió dels assistents va ser unànimement positiva.

Falta text Jornada 2003

50

Document50

23/1/04

11:06

Página 51

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

51

Document50

23/1/04

11:06

Página 52

Formació, Docència, Investigació

Formació Continuada

Pla de Docència (Falten dades 2003)

A l’ABS Barceloneta les activitats del Programa de Formació

Durant l’any 2002 s’han fet les aliances i gestions necessàries per

Continuada inclouen:

tal d’oferir, a partir del proper any acadèmic, el CAP Larrard com a

– Visites clíniques conjuntes dels metges de capçalera amb cada

centre col·laborador en la docència en pràctiques dels alumnes de

especialista en rotacions de dos mesos – Sessions de tutoria entre el metge de capçalera i l’especialista i també entre infermeria i els metges de capçalera – Sessions generals diàries amb la participació de tots els facultatius

tercer curs de l’Escola Universitària d’Infermeria (EUI) Santa Madrona.

En el cas de PAMEM, des de setembre de 2002, ja s’està col·laborant amb l’EUI de Santa Madrona.

A l’ABS Vila Olímpica s’han dut a terme activitats de formació de pre-

i infermeria dedicades a temes monogràfics i que s’utilitzen per

grau amb 31 estudiants de medicina de 6è curs i també amb estu-

millorar la coordinació entre els professionals del centre. En les

diants d'infermeria. (De quin any?)

sesions dedicades a l’adequació de la prescripció hi participen els

A l’ABS Barceloneta es dóna formació de pregrau a estudiants de

farmacèutics amb oficina al barri.

medicina i des de l’any 2002 es fan pràctiques tutelades amb estudiants de farmàcia.

Aquest programa de formació ocupa el 20% de l’activitat dels metges de capçalera i d’infermeria, i suposa un augment de la capacitat de resolució dels casos. Actualment en les sessions de tutoria es resolen sense necessitat de visita al especialista el 89% dels casos presentats.

A l’ABS Vila Olímpica, s’han creat diversos grups de treball, que tracten sobre l’atenció al viatger, l’atenció domiciliària, la qualitat assistencial, la cirurgia menor, la dermatologia, la diabetis, les malalties infeccioses, els factors de risc cardiovascular, la geriatria, la hipertensió arterial, el programa d’activitats preventives i de promoció de la salut (PAPPS), la salut mental, el tabac i la vacunació. També està previst iniciar un programa d’atenció integral als adolescents.

52

Document50

23/1/04

11:06

Página 53

PAMEM

Investigació en Atenció Primària

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Estudis d’investigació Hernández R., Artalejo F.

La investigació en Atenció Primària de PAMEM es projecta en un

Análisis y resultados de los programas de gestión de salud (presentat

entorn on tots els professionals sanitaris utilitzen la mateixa base de

en la Jornada e-salud i pendent de publicació).

dades amb les guies de pràctica clínica integrades en el sistema d’informació dels diferents centres d’atenció primària. La població de

Embid C., Jovell Albert J.

referència és de 100.000 persones. Aquestes bases de dades cons-

Meta-análisis sobre la eficacia del tratamiento erradicador de la infec-

titueixen una font d’informació excel·lent per a la investigació en dife-

ción por Helicobacter Pylori en la dispepsia funcional. (Pendent de

rents àrees d’atenció primària ja que permeten l’observació i mesura

publicació).

dels resultats en la salut de la població. En aquest entorn, com millor sigui la qualitat de la informació disponible, millor serà la possibilitat

Sáez M., Picas J.M., Barceló M.A., Abizanda M., Riera N.

de facilitar dades desagragades per centre i per metge, per a la seva

Prescripció, utilització i reducció de costos en el tractament de la

posterior difusió i comparació.

hipertensió arterial (Pendent de publicació).

El projecte s’inicia amb dues línies estratègiques d’investigació. La primera sobre resultats en salut, amb l’objectiu d’avaluar l’efectivitat de les tecnologies mèdiques en la consecució dels objectius clínics seleccionats. L’altra sobre l’accessibilitat de la població als serveis sanitaris que s’ofereixen. Es pretén augmentar el coneixement de la salut de la població adscrita i atesa, identificar necessitats i considerar especialment els grups de població mes vulnerables.

La investigació clínica centrada en els pacients proporciona coneixements per a la pràctica d’una gestió de l’atenció sanitària “basada en l’evidència”. Per aquest motiu, és convenient millorar el coneixement per decidir polítiques de gestió en atenció primària que permetin optimitzar i prioritzar el consum de recursos sanitaris en les activitats que es realitzen, preservant la qualitat assistencial. Tot això sense oblidar que l’objectiu és afavorir l’efectivitat de l’atenció mèdica real en la població.

53

Document50

23/1/04

11:06

Página 54

Gestió econòmica

Sembla imprescindible fer un mínim esment a la distribució dels recursos econòmics disponibles per atendre la població que depèn de PAMEM, tant en el seu aspecte de “Mútua”, com en el de gestora d’ABS.

Convé observar que les dades que s’ofereixen poden resultar una mica inconnexes a l’hora de comparar 2001 i 2002. Això és degut a que en el segon any s’han incorporat una part dels recursos destinats a la gestió del CAP Larrard, que eren totalment inexistents l’any 2001.

La despesa per càpita de la població de PAMEM va ser de 618,59 € per habitant l’any 2002.

INGRESSOS

TIPUS PAMEM

2001 21.749.692,79

2002 22.558.216,66

DESPESES

TIPUS PAMEM

2001

2002

Recursos Humans

2.906.407,82

2.905.371,66

Hospitalària

6.228.265,41

6.206.997,14

Extrahospitalària

2.195.090,92

2.513.115,82

Farmàcia*

5.722.527,57

5.703.014,62

17.052.291,72

17.328.499,24

1.590.715,36

1.731.284,54

661.624,89

618.685,90

Farmàcia

2.920.462,82

3.145.068,98

Total

5.172.803,07

5.495.039,42

Total

Barceloneta

Recursos Humans Extrahospitalària

54

Document50

23/1/04

11:06

Página 55

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

DESPESES

TIPUS Vila Olímpica

Recursos Humans Extrahospitalària

Larrard

2001 1.728.768,12 726.047,52

2002 1.860.032,88 770.499,58

Farmàcia

3.895.599,80

4.352.765,55

Total

6.350.415,44

6.983.298,01

Recursos Humans

224.458,98

Extrahospitalària

22,75

Farmàcia

Total

Total global

224.481,73

21.759.447,61

22.533.483,87

Quantitats del 2001 i 2002 expressades en euros. Recursos humans inclou l’atenció primària i especialitzada. Extrahospitalària inclou exploracions, rehabilitació i prestacions complementàries. *inclou: tires reactives i material clínic. Al total global, no s’inclouen les despeses en farmàcia de les ABS.

A les ABS les despeses de farmàcia es facturen al CatSalut. No és així en el cas de PAMEM. Les ABS intervenen en la gestió del pressupost anual, amb un compromís fixat anualment, la “Despesa Màxima Assumible”, participant en la gestió de risc?.

55

Document50

23/1/04

11:06

PĂĄgina 56

Directori de Centres

PANEM Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt

LARRAD Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt

CAP Vila OlĂ­mpica Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt

CAP Barceloneta Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt

56

Document50

23/1/04

11:06

Página 57

PAMEM

INSTITUT DE PRESTACIONS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA AL PERSONAL MUNICIPAL

MEMÒRIA 2001-2003

Crèdits Raimon Belenes Juárez.

Corinne Zara Yahni.

Conseller Delegat de PAMEM

Directora de Planificació i Avaluació - Farmàcia CSB

Lluís Mir Devant.

Juan José Avendaño Rodríguez.

Gerent PAMEM

Director CAP Barceloneta

Josep Manel Picas Vidal.

Josep Lluís Segú Tolsa.

Director Assistencial PAMEM

Farmacèutic Clínic CAP Barceloneta

Gerard Villar Liarte.

Andreu Segura i Benedicto.

Director Econòmic-Financer PAMEM

Responsable del Programa de Formació i de Salut Pública i Comunitària CAP

Àngels Segalés Serra.

Responsable de Comunicació i Atenció a Usuaris

Conxa Embid Bailo.

Coordinació i Inspecció ABS. Delegada PAMEM

Núria Riera Molist.

Farmacèutica PAMEM

Montse Fons Martí.

Responsable d’Infermeria PAMEM

Chele Rojo Pernia.

Coordinadora d’Atenció Domiciliària i Gestió de Casos de PAMEM

Lídia Calderero Alvarado.

Coordinació Plataforma Informàtica Única

Esther Andrés González.

Responsable d’Atenció a Pacients Crònics de PAMEM

Margarita Milián Garcia.

Responsable d’Atenció a l’Usuari de PAMEM

Aurora Martínez Palomo.

Cap de Projecte CLASS-HM PAMEM

Marién Garcia Ros. Coordinació de Xarxes PAMEM

Ramon Hernández Vecino.

Barceloneta

Mercè Abizanda González.

Directora CAP Vila Olímpica

Carmina Costi Lara.

Responsable d’Infermeria CAP Vila Olímpica

Àlex Bassa Massanas.

Metge de Família CAP Vila Olímpica

Josep Maria Pujals Ferrús.

Pediatra CAP Vila Olímpica

Mònica Almiñana Riqué.

Directora CAP Larrard

Sara Martín Maldonado.

Responsable d’Infermeria CAP Larrard

Max Brosa Riestra.

GOC Networking

Carlos Crespo Palomo.

GOC Networking

Marta Riu i Camps.

Servei d’Estudis d’IMAS

Montse Casamitjana Abellà.

Unitat de Prevenció i Registre de Càncer d’IMAS

Director Medco Managed Care, S.L.

Francisco Abellan Ripoll.

Gerent d’Atenció al Client. Medco Managed Care, S.L.

57