C
O RP O RE SAN O 22 de març del 201 3
Nº20
Alicia Foundation leading gastronomic research Cuina Maresmenca en la seva maxima expressió
D I E T A M E D I T E R R À NI A , L A NOS T R E HE R È NC I A Article de fons sobre la Dieta Mediterrània
10 4 16 13 STAFF Cap de grup: Tomas G端ell Barnils Segon cap de grup: Emili Bellot Maquetador: J.Dario Solis Sayago Secretari: Alex Hidalgo Conde Portaveu: Arnau Barri
18
20
25
13
13
EDITORIAL Estimats lectors: L'any 2011 vam publicar les nostres primeres existències, i amb aquest acte, el vintè primer volum de la història de la CORPORE SANO amb el seu número d'obertura. La descripció de la dieta mediterrània segueix ocupant l'interès dels nostres nutricionistes, i per això, no ha d'estranyar que aquest tema domini les contribucions originals incloses al número de la Revista que redactem en aquestes línies. Podrem trobar doncs, descrita, una de les dietes més saludables del món, reconeguda com a patrimoni de la humanitat, i que per sort, la vivim. Donem una ullada també a la Fundació Alicia, un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari que ens han deixat els nostres avantpassats amb aliments típics de la nostre terra. I al restaurant Sangiovese situat al centre de Mataró, on hem pogut parlar amb el personal sobre la organització d’un restaurant destacat per la seva qualitat i el seu prestigi entre fogons, amb productes provinents de les terres catalanes, països orientals i Sud-amèrica. Inclou també un apartat que cada cop ens dóna més conversa i és que, hem entrevistat diferents persones per saber el seu coneixement i la seva opinió sobre si és saludable menjar ecològic, o és un mite per escurar les butxaques dels seus consumidors. És sostenible importar productes de l’altre punta del món, quan aquí els tenim a un tir de pedra? I hem comparat dos entrevistes entre un comerciant ecològic i un altre de convencional. Tot això i molt més a la nostre revista.
3
CORPORE SANO DIETA MEDITERRÀNIA, NUTRICIÓ‐DIETA MEDITERRÀNIA
LA NOSTRA HERÈNCIA
L
La dieta mediterrània és la major herència que els habitants dels països que rodegen aquest mar podran tenir, ja que és una dieta equilibrada considerada com la millor del món, tot i que a vegades nosaltres no la valorem massa.
a dieta mediterrània tradicional és una valuosa herència cultural que, a partir de la simplicitat i la varietat, ha donat lloc a una combinació equilibrada i completa d’aliments, gens renyida amb el plaer gastronòmic. La dieta mediterrània es defineix com un model d’alimentació molt variat, basat principalment en productes frescos, locals i de temporada. Aquestes són les principals característiques en comú: -Consum abundant d’aliments vegetals: verdures, fruita, llegums,fruita seca i cereals com la pasta, el pa i l’arròs -Ús de l’oli d’oliva com a principal font de greix, tant per cuinar com per amanir. -Baix consum de productes animals
i un consum moderat d’aviram i de derivats lactis. En canvi, més consum de peix vinculat a la proximitat del mar. -Un altre component en els hàbits mediterranis el constitueix el consum majoritari de fruita com a postres, i un consum moderat de vi, en els àpats. Són moltes les característiques de la dieta mediterrània que la
converteixen en una de les opcions més saludables: -La varietat de productes vegetals i
el seu consum elevat per sobre dels aliments d’origen animal -la riquesa vitamínica (aportada per les fruites i verdures) -la riquesa d’hidrats de carboni complexos i fibra -la presència d’oli d’oliva S’han fet diversos estudis sobre la dieta mediterrània i s’ha observat que: la baixa incidència de malalties del cor i de la circulació, així com una major esperança de vida entre les poblacions del voltant de la mar Mediterrània. A més a més dels aspectes alimentaris, l’estil de vida mediterrani es caracteritza per la pràctica regular d’exercici físic integrat en la vida quotidiana, la
4
CORPORE SANO socialització durant els àpats, etc. Tots aquests aspectes, en conjunt, estan vinculats a la prevenció de malalties. Des de novembre de 2010, la dieta mediterrània és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Així ho va declarar el comitè intergovernamental de la UNESCO, després d'examinar la candidatura presentada per Espanya, Itàlia, Grècia i el Marroc i inscriure-la en la seva llista representativa. La Dieta Mediterrània és un estil de vida, no només un patró alimentari que combina ingredients de l'agricultura local, les receptes i formes de cuinar pròpies de cada lloc, els àpats compartits, celebracions i tradicions completen aquest estil de vida que la ciència moderna ens convida a adoptar en benefici
NUTRICIÓ‐DIETA MEDITERRÀNIA
de la nostra salut, fent d'ella un excel•lent model de vida saludable. La piràmide tradicional de la Dieta Mediterrània s'ha posat al dia per adaptar-se a l’estil de vida actual. Per iniciativa de la Fundació Dieta Mediterrània i en col•laboració amb nombroses entitats internacionals, un ampli grup d'experts pertanyents a disciplines diverses ha consensuat un nou esquema que enriqueix la representació gràfica
amb la incorporació d'elements qualitatius. La nova piràmide segueix la pauta de l'anterior: situa a la base els aliments que han de ser bàsics a la dieta, i situa als estrats superiors, gràficament més estrets, aquells que s'han de consumir amb moderació. Però a més s'afegeixen indicacions d'ordre cultural i social íntimament lligats a l'estil de vida mediterrani, des d'un concepte de la dieta entesa en un sentit ampli. No es tracta només de donar prioritat a un determinat tipus d'aliments, sinó a la manera de seleccionar, de cuinar i de consumir. També reflecteix la composició i nombre de racions dels àpats principals. Els beneficis de la Dieta Mediterrània sobre la salut i el seu paper en la prevenció de moltes
5
CORPORE SANO malalties cròniques són ara per ara una evidència científica. La piràmide que la representa inclou tots els grups d'aliments. Que una dieta sigui saludable o perjudicial depèn de la proporció de cada un d'aquests grups i de la freqüència de consum. La piràmide situa a la base els aliments d'origen vegetal, que proporcionen nutrients molt importants i altres substàncies que contribueixen al benestar general i aconseguir una dieta equilibrada. Per aquestes raons, haurien de ser consumits amb més proporció i freqüència que els aliments situats en els nivells centrals i en el vèrtex. Aquests últims s'haurien de consumir en quantitats moderades, o de manera ocasional, reservant-los per ocasions festives i excepcionals. La piràmide estableix pautes alimentàries de compliment diari, setmanal i ocasional, per aconseguir una dieta saludable i equilibrada, que és pel que es caracteritza la
NUTRICIÓ‐DIETA MEDITERRÀNIA
Dieta Mediterrània. Diàriament Els menjars principals no poden prescindir de tres elements bàsics: -Cereals. Una o dues racions per menjar, en forma de pa, pasta, arròs o altres. Han de ser preferentment integrals ja que alguns nutrients (magnesi, fòsfor, etc) i fibra es poden perdre en el procediment. -Verdures: Haurien d'estar presents tant en el menjar com en el sopar, aproximadament dues racions a cada àpat. Almenys una d'elles ha de ser crua. La varietat de colors i textures aporta diversitat d'antioxidants i de substàncies protectores.! -Fruites:Una o dues racions per menjar. Han de ser les postres habitual. S'ha de garantir l'aportació diària d'entre 1,5/2 litres d'aigua. Una
correcta hidratació és essencial per mantenir un bon equilibri d'aigua corporal, si bé les necessitats varien segons l'edat de les persones, el nivell d'activitat física que es realitzi, la situació personal i les condicions climàtiques. A més de beure aigua directament, l'aportació de líquid es pot completar amb infusions d'herbes amb sucre moderat i vins baixos en greix i sal. -Productes lactis: Preferiblement en forma de iogurt i formatge baixos en greix. El seu consum hauria de ser moderat (al voltant de dues racions diàries); contribueixen a enfortir els ossos, però poden ser una important font de greixos saturats. -L'oli d'oliva, situat al centre de la piràmide, hauria de ser la principal font de greix per la seva qualitat nutricional. S'ha d'utilitzar per amanir i cuinar ja que la seva composició única li dóna una alta resistència a les temperatures de cocció. -Les espècies, les herbes, les cebes i l'all són una bona manera d'introduir una varietat d'aromes i sabors als plats i una bona estratègia per reduir l'ús de la sal. -Les olives, els fruits secs i les llavors són una bona font de greixos
6
CORPORE SANO
NUTRICIÓ‐DIETA MEDITERRÀNIA
saludables, proteïnes, vitamines, obtingudes en minerals i fibra. Un grapat d'olives i els estudis de fruits secs poden ser un excel•lent Catalunya. Els aperitiu. experts de Sempre que les creences religioses i l’àmbit de socials ho permetin, es recomana un l’alimentació i consum moderat de vi o altres de la nutrició begudes fermentades (com a consideren que, referència, una copa al dia per les per tal de poder dones i dos per als homes). mantenir i Setmanalment promoure el Consumir proteïnes tant d'origen perfil alimentari A Catalunya s’ha pogut observar animal com d'origen vegetal. Els de la Mediterrània, hem de ser plats mediterranis no solen contenir que els hàbits alimentaris es capaços d’adaptar l’AM als canvis tradueixen en un consum força aliments proteics d'origen animal sociològics i culturals que s’han favorable, propi dels països com a ingredient principal, sinó que produït en les darreres dècades, així són afegits a altres preparacions per mediterranis, que cal conservar i, com als que es vagin produint. en alguns casos, recuperar, fer-les més gustoses. El peix (dues o més racions), la carn especialment entre els col· lectius de població més joves. magra (dues racions) i l'ou (2-4 racions) són fonts de proteïna d'alta Altres estudis efectuats a l’Estat qualitat d'origen animal. El peix i el espanyol presenten una marcada marisc són, a més, fonts de greixos coincidència amb les dades saludables. El consum de carn vermella (menys de dues racions, preferentment talls magres) i de carn processada (menys d'una ració) ha de ser reduït tant en quantitat com en freqüència. -Estacionalitat. Els aliments de temporada, frescos i mínimament processats, contenen més nutrients i substàncies bones per a l’organisme. Sempre que sigui possible, s'ha de donar prioritat als productes tradicionals, locals, respectuosos amb el medi ambient i la biodiversitat. D'aquesta manera es contribueix a la preservació del ESQUEMA IL•LUSTRATIU DE LES PROPIETATS DELS VEGETALS PELS COLORS medi ambient i els paisatges.
7
CORPORE REVISTA SANO
NUTRICIÓ‐DIETA MEDITERRÀNIA
MAPA DELS PAÏSOS MEDITERRANIS AMB LA CAPITAL, LA SUPERFÍCIE, L'ESPERANÇA DE VIDA, EL RÈGIM POLÍTIC I ELS ALIMENTS BÀSICS DE LA SEVA ALIMENTACIÓ
8
CORPORE REVISTA SANO
NUTRICIÓ‐DIETA MEDITERRÀNIA
GRAELLA AMB NOM DELS PAïSOS, BANDERES I PLATS TÍPICS
9
CORPORE REVISTA SANO
EGOLOGIA‐CONREU ECOLÒGIC
EL CONREU ECOLÒGIC: UN ESTIL DE VIDA
L'
El conreu ecològic actualment no està molt expandit arreu de Catalunya, tot i que és un projecte de futur per aquest territori ja que el conreu ecològic no és només un ttipus de conreu, sinó un estil de vida.
agricultura ecològica és el tipus de conreu en el qual no s'utilitzen productes químics per tal de ser ambientalment sostenible. El conreu ecològic implica l'adopció d'una sèrie de criteris i tècniques generals que podem resumir en: -S'han de prendre totes les mesures necessàries per a evitar que es produeixin contaminacions accidentals de la finca i dels seus productes, establint, quan sigui necessari, mecanismes per a evitarho, com per exemple l'establiment de cledes o tanques vegetals separadores, etc. També s'han d'implantar mesures orientades a l'increment o
manteniment de la vida i la fertilitat natural del sòl, prevenint i combatent la seva compactació i erosió. L'elecció de les pràctiques de conreu es realitzarà, en general, atenent als equilibris ecològics locals.
La producció ecològica recorrerà a les pràctiques de conreu i cultiu que mantinguin o incrementin la matèria orgànica de sòl, reforcin l'estabilitat i la biodiversitat, i previnguin la compactació i l'erosió del sòl. L'elecció de les espècies i les varietats a cultivar, entre d'altres factors, ha de realitzar-se en funció del manteniment de la salut dels conreus, escollint-ne aquelles que millor resisteixin als paràsits i a les malalties i que millor s'adaptin a les condicions locals.
10
CORPORE REVISTA SANO Les llavors i el material de reproducció vegetativa emprat ha de procedir, en principi, de conreu ecològic, però com que encara hi ha moltes varietats que no estan disponibles d'origen ecològic en el mercat, existeix la possibilitat d'utilitzar llavors i altre material que no provingui de cultiu ecològic certificat, preferentment llavors i material no tractat amb productes no permesos en producció ecològica. Per a poder comprovar si la varietat que desitgem utilitzar està disponible d'origen ecològic certificat, cada estat membre disposa d'una base de dades on es pot consultar quines espècies i varietats estan disponibles d'origen ecològic i qui són els seus proveïdors. La fertilitat i l'activitat biològica del sòl hauran de ser mantingudes o incrementades mitjançant la rotació de cultius que comprengui les lleguminoses i altres cultius d'adobs verds i l'aplicació de fems animals o
EGOLOGIA‐CONREU ECOLÒGIC
matèria orgànica. Els materials fertilitzants s'haurien de produir en la
pròpia finca, o a base de matèries primeres d'origen conegut i lliures de contaminació de productes agrotòxics, ja sigui perquè procedeixen de finques ecològiques, o bé perquè han rebut un procés fermentatiu suficient per degradar aquest possible contingut en contaminants. La fertilització mineral es considera com a complementària a l'orgànica, per tal d'aconseguir uns adequats equilibris entre els diferents nutrients necessaris. Aquests elements minerals s'aplicaran en la seva forma natural, sense haver sofert cap tractament químic de solubilització. El reciclatge dels materials de rebuig i dels subproductes d'origen vegetal i animal és una de les fonts de recursos fertilitzants utilitzables.
Només es podran utilitzar fertilitzants i condicionadors del sòl que hagin estat autoritzats per a la seva utilització en agricultura ecològica. Les aportacions de fertilitzants s'hauran de gestionar correctament, per tal d'evitar conseqüències adverses sobre la salut i la qualitat de les collites, així com sobre el medi ambient. El fet de que un producte fertilitzant disposi d'una certificació privada que el declari apte per al seu ús en producció ecològica no significa necessàriament que ho sigui. Abans de comprar qualsevol producte comercial, cal haver dissipat qualsevol dubte sobre el seu ús. Sanitat vegetal La prevenció de danys causats per plagues i malalties es basarà fonamentalment en la protecció dels enemics naturals, l'elecció d'espècies i varietats apropiades, la rotació de conreus i les tècniques de
11
CORPORE SANO cultiu. Respecte a l’etiquetatge dels productes ecològics ha d’aparèixer: En primer lloc, es realitza una petita introducció sobre els productes ecològics, la seva implantació a Catalunya. Seguidament, es realitza un repàs de la legislació vigent en matèria lingüística en l’etiquetatge dels productes ecològics analitzats. En tercer apartat s’expliciten els mètodes emprats per dissenyar la mostra, així com els establiments analitzats i les variables recollides. El quart apartat ens permet situar el nombre i les principals característiques dels productes recollits, els segments de productes que representen (grups d aliments) i les empreses que els han elaborat. Al cinquè apartat, entrem en l’estudi de les llengües d ús en l’etiquetatge dels productes analitzats, així com la presència del català i l’acompliment de la normativa legal vigent. Hi ha cada vegada més consumidors catalans que volen consumir verdures i fruites cultivades a Catalunya, i carn de bestiar engreixat
EGOLOGIA‐CONREU ECOLÒGIC
a Catalunya. I si poden conèixer i comprar-ho directament al pagès o ramader que ho ha produït, encara molt millor. Hi ha un volum creixent de consumidors que volen retrobar el contacte amb la natura i amb els productes naturals, que volen consumir aliments sans i acabats de collir, que volen saber qui, com i on els ha produït, i que estan disposats a
establir un llaç de confiança i un compromís amb aquests productors. Ja hi ha un petit nombre d’agricultors i ramaders que han
entrat en aquesta dinàmica de venda directa, però encara molt insuficient per satisfer la demanda creixent. El conreu convencional és el dominant a Catalunya, es recriminat per molta gent ja que s’està veient que alguns no són òptims per a la salut i que com venen de molt lluny la qualitat és més baixa. En canvi, el conreu ecològic és recolzat per una gran part de la població ja que els productes es conreen a terres pròximes i es poden comprar directament al pagès. Amb aquesta avantatge pots saber com estant conreats, amb quins adobs, etc, però en un conreu convencional no pots saber com s’ha conreat aquest producte i si ha estat de la millor manera per a la salut. El projecte de futur és que el conreu ecològic predomini a Catalunya, es caracteritzarà, d’una banda, per les tècniques de gestió en la producció de cultius hortofrutícoles, vinya i cereals ecològics a Catalunya, i de l’altra, s’identificaran les necessitats i els condicionants que limiten el desenvolupament del sector ecològic.El conreu ecològic simplement és natural, sense productes artificials, i és per això que és saludable.
12
CORPORE REVISTA SANO
L'ENTREVISTA‐ BOTIGA L'ESPERANÇA BOTIGA L'ESPERANÇA, JORDI, 47 anys. Regenta una botiga tradicional al centre de Mataró de queviures amb una àmplia secció de verdura i fruita. El seu objectiu bàsic és atendre i preocupar-se al màxim pels seus clients. Intenta garantir la qualitat dels seus productes, que tot i que no tenen segell ecològic, majoritàriament són productes de proximitat.
"El petit comerciant es diferencia del gran, potser per el tracte més personalitzat i, la atenció i els gustos."
descarregar productes, potser és el més sacrificat, però bé és part de la meva feina. Si haguéssiu de recomanar un sol producte de la vostra botiga, quin seria? Per què? Bé, recomanaria els productes frescos de proximitat, dels quals podem garantir més la qualitat. Quins són els productes més consumits? Ara, en aquest moment de fruites i verdures, pues mira els cítrics i de verdures les carxofes i tot això. Què hauria de saber sobre la botiga els clients de l'Esperança? Que intentem donar una bona línia, Ens podries dir qui sou i què feu? comercials de productes similars? una bona i un bon producte i un servei; tot això va unit. I apart, Mira, jo sóc en Jordi i estic al meu Esteu acollits a algun segell de establiment on venem productes. qualitat o Denominació d'Origen? intentar millorar cada dia, que es un Quins productes? El petit es diferencia del gran, potser bon objectiu que no només per nosaltres, si no, per tots. Una mica de tot. pel tracte més personalitzat i, la I per últim, perquè creieu que Fa quant temps que us dediqueu a atenció i els gustos. Potser d’això hauríem de comprar a una botiga això? Us ve de família? Què us va ens diferenciem del gran. Tenim convencional en comptes de a una portar a fer el que feu? molts productes que tenen una ecològica, si els productes de la Concretament ara farà 35 anys, i si, denominació d’origen, però, em ve de família, i jo vaig seguir intentem portar una línia de qualitat. ecològica són més saludables? amb la tradició. Quantes persones treballeu? Com Bé, suposo que a la llarga s’intentarà adonar una línia més ecològica, D'on procedeixen els vostres us organitzeu la feina? però, jo ara estic molt lluny dels productes? Alguna comarca o Bàsicament jo; haig de venir molt poble? Què té d'especial el lloc? aviat i programar tota la feina a fer. productes ecològics, ja que són mes cars. Principalment de fruites i verdures ¿Què és el més dur del vostre Gracies per la vostra del Mercabarna, la gran majoria, la treball? I el més satisfactori? resta, els comprem, a cadenes Bé, la satisfacció com qualsevol altre col•laboració, esperem que us vagi alimentàries com la cadena Aliment. treball, fer la feina ben feta i això et bé el negoci. Què us diferencia d'altres dóna una gran satisfacció. Carregar i
13
CORPORE REVISTA SANO
L'ENTREVISTA‐ BOTIGA EL PI
BOTIGA EL PI, MARGARIDA, 61 anys. És l'encarregada d'una botiga ecòlogica a la Plaça de Cuba on ven productes ecològics i alternatius. El seu objectiu bàsic és poder aconsellar i millorar la salut dels seus clients mitjançant productes ecològics de proximitat. Intenta saber tots els processos que s'han dut a terme per a elaborar els productes que ven.
"Ens diferencia que els nostes productes són totalment ecològics, i tenim la garantia que són els millors del mercat."
Ens podries dir qui sou i què feu? Nosaltres som venedors de productes ecològics i alternatius, no productors. Fa quant temps que us dediqueu a això? Us ve de família? Què us va portar a fer el que feu? No, no, això ho vam començar a fer jo i el meu marit. Ho vam fer perquè creiem en això. D'on procedeixen els vostres productes? Alguna comarca o poble? Què té d'especial aquest lloc? Normalment de molts llocs d'Europa, ja que el producte ecològic està poc estès per Catalunya respecte altres països. Què us diferencia d'altres productors de productes similars? Esteu acollits a algun segell de
qualitat, ecològic o Denominació d'Origen, IGP, etc.? Ens diferencia, que els nostres productes són totalment ecològics, i tenim la garantia que són els millors del mercat. Tenim el segell ecólogic de Catalunya. Quantes persones sou? Com us organitzeu la feina?
Som el meu marit, la meva A part de la vostra filla i jo. Normalment el activitat professional en meu marit porta la caixa i jo relació a la venda de aconsello. productes ecològics teniu ¿Què és el més dur del alguna altra passió? Què vostre treball? I el més us agrada fer? satisfactori? No no, (riures). M’agrada Dur....(riures)... No et sabria anar amb bicicleta. dir res dur, més aviat el Què hauria de saber satisfactori, veure la gent sobre vosaltres la gent que ajudes, els fas dietes... que compra a El Pi? També vinc amb la il·lusió Que si el que volen es del primer dia. menjar s’ha i pensar amb el Si haguéssiu de recomanar medi ambient que compri un sol producte de la ha qui. vostra gamma, quin Gràcies per la vostra seria?, Per què? col·laboració, esperem (Contestant abans de acabar que ús vagi bé el negoci. la pregunta)... El tofu, sense dubte, es el que te més èxit i el més econòmic. Després de entrevistar a dos persones de dos diferents models de botiges, podríem dir que s’ha de repartir les compres. Les dos ens argumenten perquè i com, però nosatres hem arribar a la conclusió que les botigues ecològiques són molt millor per la salut però també són més cares i actualment es més econòmic comprar productes convencional. També em vist que a les botiges ecològiques hi ha carn de tofu i etc. Una part del grup en divisió, pensa que per el cos humà el tofu que substitueix la carn no te les mateixes propietats nutritives i no ens alimenta prou. El millor es fer la dieta mediterrània amb variació de productes ecològics, semi ecològics i convencionals.
14
REVISTA
CORPORE REVISTA SANO
CONSUMO RESPONSABLE
EL CONSUMO, NUESTRA FUERZA
D
La exposición de consumo instalada en Mataró hace que conozcamos nuestros derechos y nuestras obligaciones, para saber y poder comprar productos que sean seguros y decidir que productos son los mejores.
el día 15 de marzo al 31de marzo de 2013 se ha instalado en Mataró una exposición sobre el consumo, que trata los procesos de cambio de las personas consumidoras, dibujando una trayectoria positiva. La exposición, situada en la plaza Santa Ana habla sobre los proyectos de futuro de Catalunya relacionados al consumo. Estos proyectos de futuro apuestan por un modelo de consumo que tiene por filosofía hacer del consumo un punto de encuentro. Es decir, un encuentro entre todas las partes que intervienen en los procesos del consumo: las personas consumidoras, las empresas y las administraciones. Esta exposición pretende transmitir las claves de este modelo
responsabilidades de las personas consumidoras, las empresas y las administraciones. El hecho que se delimiten los derechos de todas las partes implicadas hace que este Código de Consumo un instrumento muy útil para mejorar el nivel de protección de las personas consumidoras. consumista, para que los consumidores y las empresas puedan La característica principal de un producto, sin duda, es la seguridad realizar sus relaciones de consumo de éste. Los productos no pueden de manera satisfactoria. Se ha comportar ningún tipo de riesgo para la salud. En este caso el responsable de la seguridad son los fabricantes, a los cuales se les exige unos requisitos básicos, además de que el vendedor del producto sepa estos requisitos para no cometer infracciones sanitarias que perjudiquen a la salud del instaurado en Catalunya, una nueva consumidor. El principio básico de cualquier acto normativa que especifica las
16
CORPORE REVISTA SANO de consumo es la información. Estar bien informados de los productos que consumimos evitará situaciones de mal gusto de cara al producto consumido. Cada productor o empresa está obligado a facilitar la información relacionada a los productos para que el consumidor sepa todo en relación a éstos. Si somos personas consumidoras, tenemos que practicar un consumo que nos resulte satisfactorio también leer atentamente las instrucciones de éstos. En cambio si somos una empresa debemos facilitar de manera entendedora toda la información de los productos y servicios, además de considerar las quejas de los consumidores como un valor para mejorar nuestro servicio. Respeto a las quejas de los consumidores, cuando la persona consumidora cree que no han respetado sus derechos y ha agotado la vía de la queja, tiene que recurrir a la vía de la reclamación. Consiste en un medio largo y dificultoso, pero es la única manera de plantar cara a las malas prácticas del
CONSUMO RESPONSABLE
consumo. Además el ciudadano tiene el apoyo de la Agencia
Catalana del Consumo que ayuda en este tipo de reclamaciones decantándose por el consumidor en vez de decantarse por el empresario. La agencia Catalana del consumo tiene como objetivo principal informar y formar a las personas consumidoras y a las empresas para que puedan ejercer sus derechos y deberes correspondientes. La estrategia utilizada está pensada
para despertar el espíritu crítico en
los consumidores, para estimular la competitividad entre empresas, y así mejorar la calidad de los productos. Lo más importante de este proyecto es que se apuesta en los programas para un modelo de consumo que responde a los valores de sostenibilidad y al respeto al medio ambiente, cosa que es muy importante, debido a que últimamente se está intentando respetar a éste, pero siempre se acaba dañando. Este es un gran paso para empezar a respetarlo y aprender a reaccionar sin entorpecer su desarrollo. Este es un gran paso para empezar a respetarlo y aprender a reaccionar sin entorpecer su desarrollo, esto podría dar un gran paso ya que en un futuro lo que más se debe respetar es el medio ambiente. Se está advirtiendo mucho actualmente sobre los factores que dañan el medio ambiente y este proyecto es la base para empezar a consumir sin dañarlo.
17
CORPORE REVISTA SANO
EL RESTAURANT‐ SANGIOVESE
CUINA MARESMENCA EN LA SEVA MÀXIMA EXPRESSIÓ
E
Un dels millors restaurants de Mataró, el Sangiovese ens ha acollit a la seva cuina i ens ha explicat els càrrecs de la i com funciona el restaurant.
l restaurant Sangiovese és impressionant. Es un dels més recomanats per els grans hotel de la zona del Maresme. Una música relaxant sona mentre els simpàtics cambrers et serveixen les obres mestres dels cuiners. Un dels membres del grup ha tingut la gran sort de provar un plat de la casa i l’ha encantat. Ens explica que es un gran luxe dinar a aquella sala i aquell menjar. El restaurant te la sort de estar molt ben situat a una zona cèntrica i això fa que sigui molt competitiu en aquest temps.Al visitar un dels millors restaurants de Mataró ens han pogut
explicar, d’on procedeixen els seus productes. La majoria procedeixen de Catalunya,tot i que alguns productes venen de Xina i de Sud-Amèrica. No són partidaris de cuina estrangera, i són fans de la cuina del Maresme, principal motivació de la seva cultura gastronòmica. El kilòmetre 0
18
CORPORE REVISTA SANO
EL RESTAURANT‐ SANGIOVESE
és el que intenten aplicar a tots -Caps de partida: 1 cap per la dificultat que pot tenir els seus productes. Actualment cada divisió de cuina. treballar a una cuina, ja que estan treballant amb pèsols de -Maître: Cap de sala primerament s’ha de fer la Llavaneres. carrera de turisme i hosteleria -Segon maître: Cap de Els productes amb els que especialitzat amb cuina, cambrers treballen són totalment frescos. -Sommelier: Ajuda als clients a després has de començar a Actualment, està de moda treballar a restaurants de "poca escollir vi i licors. utilitzar el reputació" i mateix potser amb un producte per sou baix, i tots els plats. després, si ets Per exemple bon cuiner, fer pèsols de podràs arribar a primer, de treballar a un segon carn restaurant d'una amb pèsols i qualitat d'una finalment talla tan alta confinar un com el postre amb Sangiovese. crema de Però el pèsols amb un principal es taronja de l’experiència PLAT DE PÈSOLS DEL RESTAURANT SANGIOVESE Figueres. i el dia a la També una GUANYADOR DEL CONCURS "EL PLAT DE MATARÓ" cuina. Rebre i gran varietat fer les ordres -Cambrers: Prenen nota de les de productes a la cuina ajuda a comandes i porten el menjar a que et digui el teu superior i que el client decideixi amb tenir educació facilitat i amb rapidesa. amb els clients Per afrontar la crisi és és bàsic per a important comprar barat perà poder assolir amb la qualitat digna d'un gran una bona restaurant. A una cuina és reputació al necessària l'organització per món de la cuina això trobem els següents i un bon treball càrrecs: a un restaurant, -Xef: Organitza i dirigeix la com és el cas de cuina. tots els professionals del les taules. -Segon cap de cuina: Col· labora També ens hem concienciat de Sangiovese. amb el xef.
19
CORPORE REVISTA SANO RECEPTA DE PÀ CASOLÀ
LA RECEPTA‐PÀ CASOLÀ
A continuació trobareu una recepta per elaborar un pà casolà amb els passos i fotografies de l'elaboració. T'atreveixes a fer‐ne un? INGREDIENTS: -500 grams de farina per a pà -10 grams de sal -300 ml d'aigua -30 grams de llevat fresc
20
CORPORE REVISTA SANO
LA RECEPTA‐PÀ CASOLÀ
1. PESEM ELS INGREDIENTS UN A UN
2. BARREGEM LA FARINA I FEM UNA MASSA LLISA I BARREJADA
3. HO DEIXEM CRÉIXER UNS 20 MINUTS
21
CORPORE REVISTA SANO
LA RECEPTA‐PÀ CASOLÀ
4. DIVIDIM LA MASSA EN PORCIONS, SEGONS COM VULGUEM EL PÀ
5. HO DEIXEM REPOSAR DURANT 25 MINUTS
6. HO DEIXEM FERMENTAR FORA DE CORRENTS FINS QUE DOBLI EL SEU VOLUM
22
CORPORE REVISTA SANO
LA RECEPTA‐PÀ CASOLÀ
7. EL POSEM A COURE'L AL FORN A 210ºC DURANT 35 MINUTS
8. DEIXEM REFREDAR EL PÀ
9. I JA TENIU EL VOSTRE FANTÀSTIC PÀ!
23
CORPORE SANO
GASTRONOMIC NEWS‐ALÍCIA FOUNDATION
ALÍCIA FOUNDATION, LEADING GASTRONOMIC RESEARCH
A
lícia Foundation was created in the year 2003 by the famous cooker Ferran Adrià and Pere Castells with three main aims: improve our eating habits, improve the daily rutines of people with alimentary troubles studiyng possibles solutions, and learn how to cook some healthy food in a few minutes. Maybe the principal trouble in our society is that we don’t have time to take care of our eating habits, and that’s why Alícia Foundation simulates culinary practices to teach us to learn how to cook healthy in not much time, but it’s very important too that we research some ways to solve the troubles of the people with some alimentary troubles like coeliac disease or overweight. Alícia works hard to make us life easier. Alimentation it’s something that we don’t appreciate and we don’t take care of it because other things like the job, the family or the friends requires our very
much estimated time. In these bad times for the cooking world, a big majority of the teenagers like the visitors ofAlícia Foundation’s workshops never used a pan or doesn’t knows the meaning of “al dente”. Some of the teenagers that at least knows how to boil some spaghettis, do an omelette and fry a fried egg, must learn to cook some advanced foods that are not damaging for our organism, not bad flavored, but are healthy for our body. This workshop helped us to know what can we do when someday, it’s lunch time, you’re at home, there’s no food cooked, and you must cook some lunch in a maximum time of ten minutes because you must return to the school or the job. You have two options: make a pizza or cook a
healthy lunch in the same time. You choose the second option. Then, you can make a jacked potato, that is a
boiled potato in the microwaves filled with some meat or Olivier salad, and a custard of mashed beans. Next, you can cook macaroni with vegetables and soy sauce. The dessert can be mashed yoghurt with cut fruit. And that’s how you can cook a healthy lunch in 10 minutes.
Alícia Foundation nowadays is leader in research and development in gastronomic area, and it will be for more time if keeps helping people to discover new flavors and new ways to cook healthy with not much time. J.Darío Solís Sayago
24
CORPORE SANO
PASSATEMPS
PASSATEMPS
MOTS ENCREUATS
1 -Menjar típic del Dijous gras. 2 -Al revés coca que es menja el dijous de Carnaval. 3 -De què esta feta la botifarra del Dijous gras? De quin animal es mengen els peus? 4 -Quin és l'animal que s'enterra el dimecres de cendra? 5 -Quan arriba la Quaresma, quin peix es menjar? 6 -Quines són les postres que es farceixen de vent?
SOPA DE LLETRES
LES 7 DIFERÈNCIES 25