La història de Montessori i Barcelona

Treball de recerca

Dani Cañigueral Viñals

LA HISTÒRIA DE MONTESSORI I BARCELONA L’excepcional història d’amor i d’afinitat entre Barcelona i la doctora Montessori

Dani Cañigueral Viñals

La Història de Montessori i Barcelona

Índex Índex ....................................................................................................................... 2 Introducció.............................................................................................................. 3 Context polític i social............................................................................................. 4 Entrada de les idees Montessori a Barcelona i l’inici de la seva aplicacó a Barcelona .......................................................................................................................7 L’arribada d’Anna Maccheroni i l’inici de l’escola de la Mancomunitat............... 11 Arribada de Maria Montessori a Barcelona .......................................................... 14 El curs internacional Montessori a Barcelona del 1916 ........................................ 18 Els projectes de la Mancomunitat de Catalunya amb Montessori ...................... 23 Tornada de Maria Montessori i el seu treball a l’escola i al Seminari-Laboratori de Pedagogia ............................................................................................................... 25 Crisi en els tractes de la Mancomunitat amb Maria Montessori ......................... 28 El retorn de Maria Montessori i la represa de les activitats a Barcelona .............37 El XVII Curs Internacional Montessori de 1933 a Barcelona .............................. 40 1936, un final inesperat amb la guerra civil espanyola ....................................... 43 Conclusió............................................................................................................... 46 Annex amb images ................................................................................................ 53

2

Dani Cañigueral Viñals

La Història de Montessori i Barcelona

Introducció

En el món de l’educació, un dels personatges més coneguts, populars i estudiats arreu del món ha estat la doctora Montessori. Va ser una dona molt activa que va contribuir molt al canvi de tendència en l’educació actual ja a principis del segle XX. En aquells anys tan convulsos i també tan creatius al voltant de les dues guerres mundials, va ser capaç no només de sacsejar les idees tradicionals en l’educació sinó de posar en pràctica una manera molt respectuosa de permetre l'auto educació dels infants. Era una persona molt culta i amb molt de carisma que, arreu on anava, despertava tota mena de passions. Els seus discursos sempre eren colpidors i inspiraven a tothom generant al voltant seu tant una gran admiració com a vegades recels i incomprensió. La seva obra va ser molt extensa i encara hi ha molt per a publicar i conèixer sobre ella. A Barcelona, Maria Montessori hi va estar treballant des de 1915 fins a 1936 amb interrupcions. Aquí, hi va trobar una societat avançada, activa i amb gent i institucions que l’inspiraven i li donaven suport. Realment, tal com deia ella, es sentia una catalana més i estimava Catalunya com la seva segona pàtria. A Barcelona hi va establir la seva llar durant molt temps i hi va desenvolupar molta de la seva obra. Malauradament hi ha molt poc coneixement del seu pas per Barcelona i en alguns dels relats sobre aquest període hi ha força errors i inconcrecions.

Quan vaig començar a plantejar fer el meu estudi sobre la seva estada a Catalunya, no creia que trobaria tants documents sobre ella dels quals, no se n’havia fet cap ressenya fins ara. El que he volgut fer és recollir tota la informació trobada i posar-la junta per fer un relat el més semblant a la realitat possible. Aquest treball 3

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

l’he fet basant-me sobretot en fets i opinions contrastades i avalades per documents i opinions de les persones que van viure aquells dies al seu voltant. Han estat moltes les hores dedicades i moltes les persones a les que haig d’agrair el seu suport i ajuda.

Aquest és només un resum obviant molts detalls que enriqueixen tot el relat i que espero poder publicar en un futur. També espero trobar més col·laboradors i informació per a seguir avançant en l’aclariment de tot el viscut aquells anys per Maria Montessori a Barcelona.

Context polític i social

Maria Montessori va néixer a Chiaravalle (Itàlia) a l’any 1870. Aquesta època va ser un moment de grans canvis arreu del món. A nivell social, les classes dominants religioses i de l’aristocràcia van acabar de donar pas paulatinament a les classes burgeses que van acabar guanyant poder polític. Les classes més baixes, la gent del poble i les famílies més humils, van començar també a reclamar els seus drets aconseguint una societat més justa per a tothom i menys classista. La natalitat va començar a augmentar arreu, les condicions higièniques i sanitàries van millorar i les ciutats i les indústries van començar a créixer gràcies als avenços científics i tecnològics.

Tot aquest trencament amb l’antic sistema social va portar molts canvis, conflictes i reformes que es van anar aplicant de manera intermitent durant molts anys fins a l’actualitat. Arreu, hi va haver un ressorgiment i enaltiment del coneixement, de la ciència, de l’art i de la cultura en general. La psicologia, la filosofia, la literatura i totes les disciplines del pensament experimenten un canvi de perspectiva que porta a desenvolupar una nova descripció de la condició humana i del seu arrelament amb la natura i el seu territori. El creixent intel·lectualisme i 4

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

modernitat en la classe burgesa contrastava sovint amb les condicions de vida precària de la gent més humil en les ciutats i pobles. La gent va començar a prendre consciència de les desigualtats socials i a reivindicar els seus drets en forma de revoltes i revolucions. A Espanya com a la resta de països europeus hi havia brots d’inestabilitat política i social alhora que l’intel·lectualisme de les classes burgeses avançava. A Catalunya es va viure molt més intensament la industrialització i la entrada del nou pensament i floriment de la cultura i ja mitjans del segle XIX va aparèixer l’anomenada Renaixença Catalana. Aquest renaixement del pensament i la cultura que s’emmirallava amb el romanticisme europeu on la inquietud barcelonina i les ànsies de millorar i explotar més la pròpia identitat i cultura contrastaven amb els intents centralistes de reunificar més l’estat espanyol. Tot plegat va fer créixer més el catalanisme a Catalunya i a principis del segle XX aquest romanticisme feia un gir cap a maneres de fer més pragmàtiques donant pas al que anomenem noucentisme català. En aquest context apareixen personatges com Josep Puig i Cadafalch, Francesc Cambó, Eugeni d’Ors i especialment, Enric Prat de la Riba, tots ells amb una visió social molt clara, una gran empenta i amb molta formació per tal de liderar i organitzar el país a través de la idees modernes emergents a tot Europa a través de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació Provincial.

Gràcies a l’increment de diputats catalanistes al parlament espanyol, al 1914 el govern de Madrid va permetre que Catalunya obtingués una mena d’autogovern amb la unió de les quatre diputacions catalanes en el que es va anomenar “La Mancomunitat de Catalunya”, una institució dedicada a desenvolupar i debatre les noves idees dels intel·lectuals del moment.

En aquest temps hi havia una gran explotació obrera i arribaven noves idees comunistes i anarquistes que questionaven els règims establerts. El govern espanyol 5

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

amb les polítiques expansionistes i colonials no va ajudar a la calma social i es van anar produint protestes de proletaris liderades. L’any 1909 Barcelona va patir unes greus revoltes anomenades “La Setmana Tràgica” on el detonant va ser la intenció del govern de Madrid de portar molta gent catalana a la guerra per tal de conquerir territoris del Marroc però que va arrossegar tots aquells que anaven en contra de l’abús que exercia el poder religiós i burgès.

Aquella inestabilitat social encara donava més arguments a les institucions catalanes com la Mancomunitat per a treballar per millorar les condicions socials, higièniques i educatives de la població i per això es van organitzar tota mena d’organismes i es van buscar complicitats arreu del món. La institució de la Mancomunitat es va dissoldre amb la dictadura de Primo de Rivera del 1923 que va esclatar com a resposta a les revoltes socials i a la inestabilitat política del moment.

El 1931 va caure la dictadura i amb ella la monarquia i va donar pas a una República a tota Espanya i Catalunya va aprofitar per proclamar de manera unilateral la República Catalana que va acabar amb una mena d’autonomia per Catalunya vinculada a l’estat espanyol. El 1934, a causa de la deriva del govern de Madrid cap a idees centralistes i conservadores, Espanya va a tornar a experimentar moltes revoltes, sobretot a Catalunya i a Astúries. En aquest moment, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys va tornar a proclamar l’estat independent de la República Catalana cosa que va suposar que es dictés l’estat de guerra i es suspengués l’autonomia de Catalunya. Al febrer 1936 a tota Espanya, una coalició de partits d’esquerres va guanyar les eleccions i allò va ser el detonant de l’aixecament militar del general Francisco Franco. Aquest va ser l’inici d’una cruel guerra civil que va durar fins l’any 1939 i que va venir seguida per una dictadura que va durar fins al 1975.

6

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Entrada de les idees Montessori a Barcelona i l’inici de la seva aplicacó a Barcelona

Al voltant de 1907, tota aquesta generació d’homes i dones liderats per Enric Prat de la Riba van dirigir gran part de la seva acció cap a la creació d’un sistema educatiu català que fos la clau per a canviar aquella societat conflictiva en que es trobaven. A principis de segle diversos pedagogs autodidactes com Joan Palau Vera, Joan Bardina, Pau Vila, Rosa Sensat i Eladi Homs van fer visites a l’estranger i es va crear una escola de mestres i tot un seguit d’escoles privades com l’escola Vallparadís i Mont d’Or1 on s’aplicaven principis de les noves pedagogies d’arreu. A Barcelona aquelles idees que venien d’Estats Units, Anglaterra i d’altres llocs d’Europa, hi tenien el seu lloc d’experimentació i expansió.

Mentrestant, les pràctiques educatives de Maria Montessori a Itàlia s’estaven estenent. El 1909 es va publicar el llibre que la va fer molt coneguda arreu anomenat Il Metodo della Pedagogia Scientifica applicato all'educazione infantile. Aquest llibre també va arribar a mans de Palau i Vera que el llegí amb molt d'interès. A Catalunya trobem la primera referència a Maria Montessori en la publicació del 24 de setembre de 1911 a la revista Feminal en un article titulat Costures Modernes signat per l’escriptor Josep Alemany y Borras. Més tard, al juny del 1912, la Revista barcelonina Revista de Educación dirigida per l’Eladi Homs va començar tota un sèrie d’articles sobre el sistema Montessori.

1 Eladi Homs explains that in 1914 Palau i Vera had just suffered the disappointment of the failure of his Mont d?or school, which had been the focus of so many dreams in his younger years. Homs, Eladi (1952). Maria Montessori “Barcelonina” .Destino Journal nº 771. Barcelona

7

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

El 1909 el Mossèn Antoni Casulleras i Calvet, missioner Mallorquí va tornar de Guatemala de la Missió de Sant Vicenç de Paül amb el delit de crear escoles catòliques per a nens a partir dels tres anys. Ell s’imaginava una casa dels nens al costat de les esglésies i quan va sentir a parlar de les cases dels nens de Maria Montessori es va adonar que era allò el que havia estat buscant. Va proposar al Pare Frederic Clascar, un religiós influent de la Casa de la Maternitat, aplicar la metodologia Montessori a la Casa Provincial de la Maternitat i Expòsits de Barcelona. La Diputació de Barcelona liderada per Prat de la Riba i altres intel·lectuals del moment com Eugeni d’Ors i Puig i Cadafal amb l’afany de millorar l’educació de la societat van decidir provar aquella nova metodologia que venia d’Itàlia. El 4 d’agost de 1913 la Diputació va crear el Consell de Pedagogia2 com el principal organisme que es preocuparia de la millora del sistema educatiu i estava presidit pel mateix Enric Prat de la Riba, amb en Josep Puig i Cadafal de vicepresident i Eladi Homs de secretari.

Eladi Homs va ser un dels pedagogs que havia començat juntament amb Alexandre Galí, Manuel Ainaud, Joan Bardina i Palau i Vera entre d’altres a fer proves de nous corrents educatius en escoles catalanes. Va ser ell l’encarregat pel Consell de fer les propostes i les gestions per l’inici de l’aplicació del sistema Montessori a l’escola de la Maternitat. A l’Acta de la junta de la casa de la caritat del 14 de novembre de 1913 Eladi Homs va presentar un informe del nou pla educatiu Montessori per als nens del centre. A l’informe es detallava la intenció del Consell de fer una escola model amb la pedagogia Montessori i encarregar-li la feina a Palau i Vera. Ell hauria d’anar a Roma per a veure escoles i preocupar-se per l’assaig del

2

This institution was born the 4th ofAugust of 1913 by Prat de la Riba. Later it would change its name to Council of Pedagogy

8

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

mètode per a nens de tres fins a sis anys i mig, de l’orfanat de la Maternitat. Alhora, calia adequar les instal·lacions, adquirir material i preparar un pati adequat.

Al tornar Palau i Vera de Roma al gener de 1914, va explicar que havia quedat molt impressionat3 i que tot allò que havia llegit al llibre Il metodo della Pedagogia Scientifica era verídic. De seguida va posar en marxa la seva aula Montessori a Barcelona. Va començar donant total llibertat de moviments a l’aula i les conseqüències inicials van ser deplorables. Els nens de la Maternitat no estaven preparats per la llibertat. Segons el mateix Palau i Vera, d’aquell caos d’impulsos sense fre ni coordinació en va anar sorgint per si mateix l’ordre, l’harmonia i la disciplina. També va dir que en uns quatre o cinc mesos va aconseguir que alguns pàrvuls aprenessin a llegir i escriure en un mes i que la disciplina fos admirable.

Malgrat la poca formació del mateix Palau i Vera i de les germanes religioses en la pràctica de la metodologia, l'escassetat de materials adequats i la problemàtica inicial en els nens, aquell primer assaig va demostrar les grans possibilitats d’aquell nou sistema pedagògic. Anys més tard el novembre del 1919, després de la mort de Palau i Vera, la revista del Consell de Pedagogia Quaderns d’Estudi publicaria els resultats d’aquell primer assaig.

L’any 1914, a Roma es feia el segon curs Internacional Montessori i tant Palau i Vera com el Consell d’Investigació Pedagògica van pensar que, vistes les grans possibilitats d’aquell nou mètode, era una bona idea enviar-hi algunes mestres per preparar-se i formar-se degudament. L’Ajuntament de Barcelona que gestionava les escoles municipals i estava sempre al capdavant de la innovació pedagògica van decidir pensionar ells també a quatre mestres per participar en el Curs Montessori a

3

Palau i Vera (1914) Article: Un assaig d’aplicació del mètode Montessori a la casa de la Maternitat de Barcelona. May 20th, 1914 Barcelona: Quaderns d'Estudi.

9

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Roma. Així doncs, després de les gestions i les convocatòries pertinents van ser set mestres les que van anar becades a Roma: Maria Villuendas i Josefa Roig pensionades per la Diputació de Barcelona; Ramona Martí mestra Nacional subvencionada per l’ajuntament de Lleida; Celestina Vigneaux mestra Nacional (del govern d’Espanya); i Dolors Canals, Mercè Climent i Leonor Serrano (inspectora de les escoles de Barcelona) pensionades per l’Ajuntament de Barcelona.

Les pensionades havien de fer informes de la seva estada i es comprometien a fer xerrades i formació a la seva tornada amb la idea que la metodologia s’apliqués en quantes més escoles a Catalunya millor. Allà van conèixer personalment a Maria Montessori i a la seva principal col·laboradora Anna Maccheroni. Quan va acabar el curs a finals de maig es van organitzar diferents xerrades amb les pensionades i es va organitzar la primera Escola d’Estiu per a mestres amb un protagonisme especial del sistema Montessori.

Cada una de les set pensionades van jugar diferents rols a l’hora fer promoció, formació i a posar en pràctica el mètode Montessori. A partir d’aquesta promoció van ser cada vegada més les mestres que iniciaven la metodologia a les seves escoles, sobretot a Barcelona però també Mallorca on hi havia el pare Casulleres. Al llibret4 fet per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1933 sobre el mètode Montessori i les escoles públiques hi explica que a la tardor del 1915 ja hi havia tretze escoles catalanes on s’havia iniciat la pedagogia tot i que en aquell moment també s’estaven fent nombrosos assajos d’altres pedagogies actives com les de Decrolí, Froebel i d’altres.

4 Ajuntament de Barcelona (1933). L'escola pública de Barcelona i el mètode Montessori. Barcelona: Barcelona

City Council

10

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

L’arribada d’Anna Maccheroni i l’inici de l’escola de la Mancomunitat.

A principis del 1914, Maria Montessori ja tenia contacte5 per escrit amb el Consell d’Investigació Pedagògica i era coneixedora de l’interès del govern dels catalans pel mètode. Leonor Serrano explica que tornant de Roma, va rebre una carta de Maria Montessori on deia “... jo voldria que Espanya fos un dels majors centres del moviment a Europa; la intel·ligència viva, l’esperit disposat i la intensa fe que han demostrat aquí han estat una revelació per mi. Cap més poble podria tenir virtuts tan aptes per fer triomfar amb aquesta idea de gentilesa i amor. Tant de bo cap dels seus esforços estigui perdut”6 Al gener de 1914 Prat de la Riba, veient els bons resultats d’aquella metodologia, va proposar implantar-la a totes les escoles de la Caritat i pensaven que calia seguir assajant-la també amb nens més grans fins als 10 anys. Aquella era una tasca molt difícil i no tenien la suficient formació ,per això necessitaven ajuda. A Milà ja s’havien fet assajos amb nens fins a deu anys a partir de 1911 i altres escoles d’Europa també estaven provant aquells nous materials pels nens més avançats. El Consell de Pedagogia va proposar doncs a Maria Montessori que algú hi anés a iniciar l’aplicació del mètode per als nens més grans. La resposta de la doctora va ser positiva i li va demanar a Anna Maccheroni que durant quatre mesos iniciés l’aplicació del mètode al grau elemental que s’havia de fer a la Casa de la Maternitat en una aula amb nois i noies ja preparats.

5

Letter from Maria Montessori to the council offering a substantial discount to the students who came from Barcelona

6 Serrano, Leonor (1915). La pedagogía Montessori. Estudio informativo y crítico presentado al Ministerio de

Instrucción Pública y al Ayuntamiento de Barcelona. Madrid

11

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Al gener de 1915 Maccheroni va enviar una carta al Consell dient que arribaria a finals de mes i va demanar que l’anés a recollir Leonor Serrano que ja la coneixia del curs de Roma. Va arribar en vaixell des de Gènova i a l’arribar la van rebre amb honors quasi d’ambaixadora, tant a nivell particular com oficial. Aquells primers dies va fer diverses visites, una d’elles a Antoni Gaudí al seu estudi de la Sagrada Família a on s’iniciava una escola Montessori. Va connectar de seguida amb la ciutat i la seva cultura i al setembre d’aquell mateix any 1915 ja escrivia i parlava perfectament el català. Anna Maccheroni, més tard, explicaria com la va impressionar gratament Barcelona.

La primera feina que va fer va ser anar a visitar la que havia de ser la seva futura aula a la Maternitat. Maccheroni ens descriu amb tota mena de detalls aquella visita i en destaca la gran bellesa arquitectònica de l’edifici i com va quedar commoguda per aquells nens i nenes que havien crescut sense l’escalfor dels pares. Recorda “els passadissos, l’edifici maco, el terra lluent i cada nen amb la seva robeta blanca però sense expressió, quiets quasi extingits”. Ella estava emocionada en pensar que tenien entre tots només una persona com a mare i que la monja havia d’estar atenta a tot procurant que no sigués un caos. Es va indignar i apenar per la situació d’aquells nens i de les seves mares.

En veure aquella situació va dir que aquell tipus de nens no podien ser aptes per un primer assaig del mètode, que havien de ser nens que haguessin viscut amb pares. Amb aquest argument la Diputació va acabar-se de decidir d’organitzar l’escola ells mateixos. El 14 febrer de 1915 no es pensava en fer una nova escola però a partir de la proposta d’Anna Maccheroni, Eladi Homs la va posar en marxa. Eladi Homs dedicava ja des de feia temps gran part de la seva feina a aquest projecte i era ajudat per Alexandre Galí, pedagog molt ben considerat i membre del Consell. Per 12

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

aquella nova escola havien de triar nens de classe mitjana però digna, i aquesta hauria de servir de base per futurs estudis pedagògics més grans.

La nova escola va començar l’1 de març de 1915 de forma improvisada en uns locals petits llogats al Carrer Universitat, 23 Principal. La directora era Anna Maccheroni secundada per Josefa Roig de Pujol i Maria Villuendas. Tenien la col·laboració de Frederic Clascar i Higini Anglès en religió, Pompeu Fabra en l’elaboració de la llengua, Francesc Galí en l’educació artística, Joan Gibert en la musical i Miquel Carbó en la part higiènica. Es volia dotar aquesta escola amb especialistes de diferents disciplines que ajudessin a l’èxit de l’assaig.

El primer dia es va començar amb l’aula que seria la futura classe d’elemental amb només cinc alumnes de cinc a set anys que no havien tingut mai contacte amb la metodologia Montessori. Maccheroni descriu el primer dia com a molt avorrit, els nens prenien els cilindres i altre material però no tenien cap capacitat d’escollir. Al cap d’uns dies van venir més nens i es va iniciar l’aula dels més petits. A l’abril de 1915 hi havia dues aules: una per més petits amb Josefa Roig i una pels més grans amb Maria Villuendas. En aquest moment s’anava incorporant nou mobiliari i material. Molt material es va traduïr de l’Italià i es va encarregar la seva construcció a diferents comerciants de Barcelona. Anna Maccheroni va voler transmetre a Homs la importància de la bellesa i l’ordre i l’ús de l’art, les flors i els objectes de decoració van donar un aire molt familiar a l’aula.

Des del principi, la religió era un tema destacat que volien tractar a l’escola Montessori. El Mossèn Higini Anglès7 va ser l’encarregat d’assajar l’ensenyament religiós mirant de seguir les formes de treball de Maria Montessori. Ell tenia molt

7

Higini was a musicologist who later, in 1947, he would go to the Vatican in Rome, to direct the Pontifical Institute of sacred music

13

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

clar que aquest sistema es feia compatible a l’ensenyament autèntic de la catequesi cristiana. Aquest treball en la religió que es feia a aquestes primeres escoles Montessori, va fer que l’abad de l’emblemàtic convent de Montserrat convidés a membres d’aquest projecte al seu congrés litúrgic del 3 al 10 de juliol de 1915 on Anna Maccheroni hi va donar una conferència. A partir d’aquí, en moltes escoles religioses es va aplicar la metodologia Montessori.

En acabar el curs al juliol de 1915 hi havia a l’escola trenta-quatre nens. Aquell primer assaig va anar molt bé i calia seguir amb l’adaptació dels nens i nenes i de l’escola allargant l’estada de Maccheroni al capdavant d’aquell projecte. Anna Maccheroni, va elaborar un llarg informe d’aquells quatre mesos anomenat Resultats del mètode Montessori i va proposar la seva continuació cosa que seria acceptada allargant així l’estada de Maccheroni a Barcelona de manera indefinida.

Aquell juliol de 1915 ja es sabia que Maria Montessori aniria aviat a Barcelona a fer un curs internacional i calia tenir també l’escola en condicions per a servir d’aula model per als estudiants. Pel setembre de 1915 van trobar el local al Carrer Diputació 61 i tot i que l’espai era més gran i decorós finalment també s’acabaria fent petit forçant un nou trasllat al cap d’un any. Al març de 1916 l’escola tenia molta llista d’espera i seguia alimentant l’esperança de la millora educativa que volia tirar endavant la Mancomunitat.

Arribada de Maria Montessori a Barcelona

En aquell moment Maria Montessori havia deixat la seva feina a la Universitat de Roma i es dedicava de ple a la seva obra. Havia donat cursos nacionals a Itàlia i dos

14

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

cursos internacionals a Roma el 1913 i 1914 i després d’escriure dos llibres8 el 1909 i 1910, acabava de publicar al 1914 el seu tercer llibre Manual práctico del método Montessori i estava acabant de preparar la publicació del seu nou llibre sobre l’educació per als nens més grans. Un dels seus grans projectes era trobar un lloc on tingués el suport humà, social i econòmic per ajudar-la a assajar el seu mètode i a fer formació per als mestres. A Londres ho tenia tot preparat per anar-hi a fer un curs però amb l’esclat de la guerra mundial al 1914 Espanya es presentava com una bona opció al no prendre part de la guerra. Montessori va fer una gran aposta per Barcelona enviant-hi la seva col·laboradora amb la que hi mantenia contacte constant per carta. Anna Maccheroni anava informant a Montessori de la gran acollida i suport institucional que tenia el seu projecte i del caràcter proper, innovador i enèrgic d’aquella gent. De segur que aquelles apassionades cartes devien acabar de fer decidir a Maria Montessori ja que, tenint el seu pare malalt a Itàlia cuidat per Anna Fedeli9, va escriure’l des d’Estats Units insistint repetidament que anés a Barcelona amb Maccheroni, cosa que ell va declinar de fer.

En aquells moments Maria Montessori s’acabava de fer càrrec del seu fill Mario10 de quinze anys al qual presentava com a nebot ja que era fruit d’un amor frustrat amb el metge Giuseppe Montessano i socialment, no estava ben vist. Tot i que estava bastant decidida d’anar a Barcelona a fer aquell curs, Maria Montessori tenia compromisos a Estats Units on ja hi havia estat el 1913. Aquella estada a Estats units va ser molt intensa i mentrestant el seu pare va empitjorar de salut i va morir

8 Maria Montessori (1909). Il metodo della pedagogia scientifica applicato all’educazione infantile nelle case

dei bambini. Rome: Città di Castello, In the following years, this book is translated into over 20 languages. The English edition is titled The Montessori Method. and the Spanish version was edited in 1910 by Araluce editions and named L’Antropologia pedagogica (Pedagogical Anthropology).

9 Friend and faithful Italian collaborator of Maria Montessori since1905, she followed her in her trips and projects until his death in 1920 10 The son of Maria Montessori (that she presented as her nephew) who, despite being called Mario Montessori, had to put his father's last name first to follow the Spanish legislation. Therefore he was called officially Mario Montessano Montessori and he wrote Mario M. Montessori

15

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

aquell novembre, als vuitanta-quatre anys. A Barcelona l’estaven esperant amb il·lusió, però per les dificultats amb les comunicacions tot semblava molt incert.

En principi havia d’arribar l’estiu del 1915, després semblava que no vindria fins que finalment, Maria Montessori va marxar cap a Espanya amb vaixell el 19 de desembre amb Adelia Pyle11 i el seu fill Mario. Va ser Anna Maccheroni l’encarregada d’anar a esperar-los a Algecires i després de passar per Madrid uns dies portar-los Barcelona. D’aquests dies hi ha varies cartes de Fedeli que estava a Roma a Homs preocupant-se per l’arribada de Montessori, i d’Eladi Homs a Maccheroni informant-la de tot plegat i encoratjant-la a aprofitar l’estada a Madrid per fer contactes i promocionar Montessori entre els intel·lectuals del moment.

Homs tenia interès de promocionar Montessori i d’atraure al màxim de gent de la resta d’Espanya per anar al curs. D’Algecires de seguida van anar a Madrid on van passar tres nits a la residència d’estudiants abans d’anar a Barcelona. Tenien previst arribar a Barcelona el dia 22 de desembre a la tarda però finalment van arribar el dia 23 a les vuit i mitja del matí en tren. Tenim constància de l’interès per anar-la a rebra de la senyoreta Terris, la senyora Carner, el senyor Vantolrà de Rubí i el mossèn Casulleras. A Barcelona, la doctora es va trobar amb Anna Fedeli que ja havia arribat des de Roma el 19 de desembre i tot i que estava molt esgotada havia de començar a preparar el curs.

La coincidència del Nadal amb l’arribada de la Doctora va aportar un ambient d’optimisme i d’emoció tant en la doctora com amb tots els que l’esperaven a Barcelona. Homs ens explica que arreu de Barcelona trobava acataments,

11

Adelia Pyle was a Presbyterian teacher from the United States, from a well-off family. She met Montessori in a course in Rome and followed her projects until 1922. In 1916, she changed her name to Mary Pyle in Montserrat when she was baptized as a Catholic, which resulted in her rejection by her family. She continued to live fervently religious life in Italy until her death in 1968.

16

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

reverències i salutacions afectuoses i ens explica l’anècdota molt comentada del plor de Maria Montessori. Aquella nit de Nadal va assistir a la missa del gall a l’església de Nostra Senyora de Pompeia i la doctora va combregar amb companyia dels seus íntims per després anar al Palau de la Música on es feia el tradicional concert de Nadal per part de l’Orfeó Català. Estava asseguda al mig de la llotja de la Diputació i era l’objectiu de les admirades mirades dels assistents. Les veus netes i la música la commovien profundament. Maria Montessori es va emocionar molt amb les melodies del Cant dels ocells. El melancòlic i dolç solo de la cantant Andrea Fornells, la va fer desbordar en plors d’alivi que no va poder sofocar en un primer moment i va haver de retirar-se a l’avantllotja. Va plorar juntament amb els altres del Palau, això va ser un indicador de la bona connexió que s’havia creat entre ells.

Maccheroni la va voler disculpar per la seva debilitat sentimental ja que havia cridat l’atenció dient que el seu ànim estava consentit per la mort recent del seu pare i que sense pare sentia un gran consol sabent-se estimada per un poble sensible als valors espirituals i que comprenien el significat humà de la seva obra. Ells l’estimaven i ella els corresponia. Homs afirma12 que a Maria Montessori i als catalans seguidors que l’acollien, els unia el cristià humanisme alhora científic i artístic i que per això es van poder estimar. Des del primer moment la connexió entre la doctora i la cultura catalana va ser molt intensa i emocional.

De les primeres coses que va fer a barcelona va ser visitar vàries escoles, diferents personalitats i l’escola de Maccheroni. Va quedar tan impressionada de

12

Homs, Eladi (1952). Maria Montessori “Barcelonina” .Destino Journal nº 771. Barcelona

17

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

l’escola que va fer un parell de telegrames a Estats Units per a que la seva amiga Margaret Wilson, filla del president Wilson, l’anés a visitar.13

El curs internacional Montessori a Barcelona del 1916

Aquell 1915, a Barcelona, ja s’havien fet diverses activitats de formació Montessori, Homs havia organitzat la segona Escola d’Estiu per a mestres on Anna Maccheroni hi havia donat vuit lliçons i aquell juliol es va fer un curs Montessori itinerant. En aquell moment hi havia molta expectació i demanda de cursos i aquell novembre, com a preludi del curs de la doctora també es va organitzar un petit curs Montessori al novembre. La gran aposta però, era el curs internacional que havia de donar la mateixa doctora. Des de l’octubre de 1915 ja s’estava organitzant el curs però per dificultats amb les comunicacions intercontinentals no es va poder acabar d’organitzar fins l’arribada de la doctora. Una vegada arribada Maria Montessori a Barcelona el desembre van haver d’afanyar-se a organitzar el curs que tot i estar previst pel gener el van haver d’ajornar al febrer. El secretari del curs i principal gestor era Eladi Homs i ja feia temps que buscava complicitats amb el mètode Montessori arreu per tal d’aconseguir el màxim d’assistència pel curs. Van haver de concretar ràpidament l’estructura i detalls del curs, imprimir la propaganda i fer una immediata difusió. La propaganda va sortir tot just al mes de gener en català i castellà i es descrivia el curs amb el títol: “Doctora Maria Montessori, doctora en medicina i pedagogia. Fonaments de la pedagogia científica, ensenyament de pàrvuls o Case dei Bambini, ensenyament elemental fins als deu anys, educació religiosa catòlica. “

13

There is a handwritten note from Maria Montessori to Margaret Wilson (daughter of President Wilson in Whitehouse, Washington) in January 1916. The literal text for the telegram was: ‘Would you please and your coming Barcelona to observe wonderful elementary school experiment.’(sic)

18

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

El curs anava destinat a tothom que tingués relació amb l’educació i els pares també hi estaven convidats i animaven als Ajuntaments, al ministeri i a les diputacions a permetre als seus mestres assistir al curs i a pagar-los la matrícula.

Les escoles de pàrvuls i d’elemental que gestionaven els ajuntaments i les diputacions a Catalunya no van tenir problemes per a obtenir el permís però des del govern de Madrid es veia amb mals ulls l’aposta de la Mancomunitat de Catalunya per a la regeneració educativa i creien que el que volien era fer propaganda catalanista. El ministre va fer un decret prohibint als mestres nacionals deixar la feina per aquest curs. Allò també afectava a setze mestres nacionals de Catalunya que ja tenien beca concedida per assistir al curs. La pròpia Maria Montessori, Homs, el rector de la Universitat de Barcelona i l’alcalde de Barcelona van fer gestions de protesta amb diferents persones del govern espanyol. Finalment, després d’una enèrgica carta de protesta de quinze diputats i senadors al ministre, van acabar donant permís només als setze mestres nacionals catalans. Això va suposar que al curs hi participessin estudiants d’arreu del món i de Catalunya però cap de la resta d’Espanya. Com a conseqüència, l'ús del castellà va ser minoritari i aquell fet va aixecar moltes crítiques a Madrid que veien com la imatge d’Espanya quedava malmesa davant els estrangers assistents al curs.

Un altre dels objectius del curs era aconseguir la participació de totes les escoles privades, la majoria catòliques, en el curs per aconseguir una revolució educativa a totes les escoles catalanes. Van haver-hi nombroses gestions i contactes amb el bisbe, a les escoles pies, als caputxins i a personatges influents en el món religiós per tal de fer veure la coincidència del mètode Montessori amb el catolicisme i la seva bondat.

A Londres el senyor Bang, el secretari del Comitè organitzador del curs Montessori que s’havia d’haver fet a Londres però que s’havia suspès per la guerra, 19

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

ajudava a Homs a matricular alumnes per Barcelona. Bang va rebre la propaganda només en català i castellà i tenia dubtes sobre la traducció del curs a l’anglès i sobre l’ensenyament de la religió catòlica, no compartida per molts anglesos. Homs va contestar que hi hauria traducció a l’anglès i que eren molt tolerants amb totes les religions. Finalment, Bangs va poder gestionar la inscripció de cinc alumnes angleses al curs. També es van fer altres gestions arreu d’Espanya, a ajuntaments i institucions per a portar alumnes al curs. Com a resultat d’aquestes gestions finalment el curs va comptar amb cent vuitanta-set alumnes oficials i més de cinquanta oients. D’aquests alumnes oficials, cinquanta eren alumnes pagats per institucions Catalanes, vint de la mancomunitat i vint-i-cinc de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres ciutats i pobles, un pagat per l’ajuntament de Pamplona, un mestre de Santander pagat per l’Editorial Araluce i cinc estudiants de la facultat de ciències subvencionats per la pròpia Adèlia Pyle14.

La xerrada d’inauguració es va fer al local del Centre Excursionista al carrer Paradís 10 Barcelona el 16 de febrer a les sis de la tarda. Setmanalment, es feien unes quatre sessions teòriques de sis a set de la tarda els dilluns, dimecres, dijous i divendres a la mateixa sala d’actes del carrer Paradís. En total es van donar trentavuit lliçons acabant el 10 de maig. Cada cap de setmana s’entregava als estudiants la traducció de cada lliçó de la doctora Montessori i finalment es va editar un llibre amb totes elles. El Consell de Pedagogia també publicava uns resums reduïts de cada lliçó. A partir d’aquestes publicacions podem saber el contingut de les trentavuit lliçons que es concretaven en cinc lliçons sobre les bases de la ciència aplicada al desenvolupament humà i de la pedagogia científica que dóna els fonaments a la

14 Ms. Pyle pays the tuition fees for five students of the University of Barcelona: Enriqueta Ortega, Antonio

Batlle and Mestre, Julio Monraset, José Mª Mestre-Rander (faculty of sciences) Juan Crexells i Vallhonrat (faculty philosophy and letters). From Eladi Homs’ personal archive

20

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

seva proposta educativa; dues lliçons sobre l’educació dels sentits i el material sensorial; tres lliçons sobre la feina de la mestra; quatre lliçons sobre l’aprenentatge de la lectoescriptura; tres sobre el material per a l’estudi gramatical amb el nou material pels nens més grans sobre morfologia i sintaxi; una sobre música, una sobre el moviment i l’activitat física; tres lliçons sobre el material de matemàtiques en el qual hi ha material per als nens més grans per les potències i les operacions; dues sobre geometria incloent les àrees, volums, fraccions i angles; dues parlant de l’estudi de les ciències lligat al desenvolupament de la imaginació; set al voltant d’aspectes psicològics i pràctics del desenvolupament de la voluntat, la intel·ligència i la concentració en llibertat que porten a l’autodesenvolupament; dues sobre com fer estudis antropològics i higiènics de seguiment dels nens i dels gràfics de treball dels nens i dues sobre com mesurar objectivament el desenvolupament de la intel·ligència dels nens. Una de les últimes xerrades la va fer el Pare Antoni Casunellas explicant com treballaven la religió catòlica a l’escola de la Mancomunitat i fent apologia del mètode. A part hi havia les lliçons explicatives de l’ús del material, les pràctiques amb els materials i les observacions en escoles amb nens.

Al discurs final del dia 10 de maig es va fer un breu resum del mètode, el va comparar amb el catolicisme i va dir que el millor camí a la pau és a través de l’educació. Al finalitzar el curs, es van fer exàmens escrits i orals. Es van examinar un total de cent trenta persones, els diplomes es van donar més tard del 8 de juny ja que encara no s’havien imprès. El cap de setmana del 19 i 20 de maig, els alumnes van organitzar un banquet a l’hotel tibidabo en honor de la doctora Montessori. Els estudiants van fer regals d’agraïment a Maria Montessori, un d’ells una cadira estil català ja coneguda per ella. L’altre va ser un bust gran i artístic de la doctora creat per una comissió al mes d’abril per alumnes del curs. El bust però, no estaria acabat 21

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

fins a finals d’agost de 1916 i com que Maria Montessori tardaria uns mesos a tornar a Barcelona no es sap quan li van donar.

La valoració del curs per part d’Eladi Homs va ser d’un gran èxit tot i les presses amb què s’havia organitzat i la situació de guerra que vivia Europa. Les entitats catalanes havien col·laborat molt i la ciutat havia pres un gran compromís en aquell canvi educatiu. Eladi Homs donava les gràcies també, al suport del partit polític regionalista i augurava un gran futur per l’educació Montessori. A la resta d’Espanya en aquell moment no es mostrava interès en el mètode. Al final del curs es va crear l’agrupació Amics de Maria Montessori15 i una Junta Protectora que havia de vetllar per la bona marxa de les escoles Montessori.

Durant el curs, Montessori havia rebut ofertes per a donar xerrades i visitar diferents poblacions catalanes però en acabar el curs va notar tot el pes de l’esgotament d’aquells dos anys tan intensos que havien començat a Califòrnia i necessitava retirar-se i aturar aquella activitat frenètica. Va anular tots els plans que tenia a Catalunya i li van organitzar una estada més turística a Mallorca. El 6 de juny, ella i Marietta Pyle, van agafar el vaixell Jaume I i van anar a Mallorca on ja hi havia arribat el seu fill Mario. Per la seva banda, Anna Maccheroni estava molt delicada de salut i els metges li van aconsellar l’aire pur de la Garrotxa. Per això va anar a passar els mesos de juliol i agost al Mas Esparenchs Hostalets de Sant Esteve d’en Bas a on feia repós i rebia les novetats d’Homs.

Maria Montessori va tornar abans del previst de Mallorca i van decidir que Mario tornaria als Estats Units a reprendre els seus estudis i que ella i Pyle anirien a passar l’estiu a París. Més tard, anirien també a Roma, Itàlia i a Estats Units i fins a

15

That was suppressed with the dictatorship of Primo de Rivera in September 1923

22

Dani Cañigueral Viñals

La Història de Montessori i Barcelona

finals de 1917 la doctora no tornaria a Barcelona. Anna Fedeli, que havia tornat a Roma abans d’acabar el curs de Barcelona, aquell estiu de 1916 esperava l’arribada de Montessori però al no rebre resposta un dia es va presentar Barcelona on només hi va trobar Homs. Es va quedar uns dies a Barcelona dormint a la mateixa escola, al llit de Maccheroni i menjant a casa d’Homs i després va tornar a Itàlia.

Els projectes de la Mancomunitat de Catalunya amb Montessori

La situació política a Madrid a principis de 1916 era una mica hostil a les pretensions d’autogovern a Catalunya, però gràcies a una gran victòria de la lliga regionalista catalana a les eleccions del 9 abril, les expectatives van millorar. El gran projecte de la Mancomunitat de poder intervenir directament sobre molts aspectes de la vida dels catalans semblava que podia arribar a ser una realitat. Tot i que en aquell moment la Mancomunitat no tenia la totalitat de les competències culturals i universitàries van poder muntar una gran organització per l’ensenyament primari, secundari i d’estudis normals pels mestres. En aquell context es va començar a dissenyar la continuació de l’assaig de la metodologia des de primària passant per secundària per poder arribar als estudis superiors.

Aquell estiu del 1916 Homs, en les seves cartes, explicava a Montessori i a altres el projecte de l’Institut d’educació secundària al que haurien d’anomenar oficialment Seminari-Laboratori de Pedagogia per aconseguir l’autorització del govern de Madrid ja que no tenien competències en l’educació secundària. A partir del 9 de juny de 1916 Eladi Homs li explicava per carta a Maria Montessori, que en aquells moments estava a Mallorca, el projecte de l’institut que havien estat 23

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

dissenyant amb Prat de la Riba, Puig i Cadafal i Eugeni d’Ors. En aquells moments, estaven redactant el projecte per presentar-lo a la Diputació i tenien la certesa de que ho aprovarien amb un bon pressupost. Li explicava que la volien nomenar a ella directora i que ja començaven a mirar edificis per a ubicar-hi l’escola d’Anna Maccheroni que seria el futur institut anomenat Laboratori de Pedagogia Experimental (per eludir les dificultats oficials de legalització des de Madrid). De moment hi hauria l’actual secció de puericultura i la dels nens més grans fins a secundària però més endavant també s’ocuparien dels nens anormals i orfes. Tenia la confiança que obtindrien cinquanta mil pessetes per fer-ho. Eugeni d’Ors per la seva part, tindria un laboratori de psicologia experimental més petit que el seu de mil sis-centes pessetes. Gràcies al suport de molts diputats i senadors aquell any a Madrid van obtenir el permís del govern per tirar endavant aquell projecte.

Finalment van trobar una casa prou gran al costat del carrer Diagonal que s’anomenava Torre Grasses per a traslladar-hi l’escola del carrer diputació 262 i transformar-la en un institut. Van fer el trasllat el 5 octubre de 1916 i van haver de tornar a començar de nou amb l’adaptació dels nens, els espais i els nous mestres.

Maria Montessori per la seva part, tot i el projecte iniciat a Barcelona, havia d’atendre altres compromisos i no va tornar fins a l’hivern de 1917-1918. A l’escola de Barcelona hi tenia la seva gran col·laboradora Anna Maccheroni que es preocupava de que tot funcionés seguint les seves indicacions i Eladi Homs i Alexandre Galí, com a representants del Consell de Pedagogia en tot aquell projecte, col·laboraven amb elles per tal d’assegurar la bona marxa d’aquell assaig i ampliació futura a la secundària. Aquell primer any a l’escola va ser un any difícil pels problemes d’adaptació però amb paciència i molt de treball pedagògic es van anar tornar a assolir bons resultats. Maccheroni, a part de portar l’escola també feia el rol de guia Montessori, promocionant la metodologia, estant en contacte amb la 24

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Mancomunitat, els ex alumnes i l’Ajuntament i atenent les visites de l’escola. També estava en contacte amb Prat de la Riba, l’impulsor polític del projecte, que aquell any 1917 moriria d’una malaltia, i amb Puig i Cadafal que, més tard, substituiria a Prat de la Riba en la presidència de la Mancomunitat.

Aquell temps un altre dels personatges que va anar adquirint cada vegada més rellevància en la col·laboració amb Maria Montessori va ser Jaume Bofill i Mates, un poeta, periodista i polític que utilitzava el pseudònim literari de Guerau de Liost i que era Diputat de la Mancomunitat de Catalunya i membre del Consell de Pedagogia. En una de les cartes del seu fons personal del 29 d’agost de 1917, Maccheroni li escriu en català acceptant la proposta de Bofill a l’Ajuntament de Barcelona per unificar la gestió de les escoles Montessori de la ciutat i lloa la seva tasca en la promoció de les escoles Montessori. L’Ajuntament que tenia en aquells moments la competència per a organitzar l’ensenyament Elemental disposava de varies escoles Montessori i en feia una gestió eficaç amb inspeccions i reglaments específics.

Tornada de Maria Montessori i el seu treball a l’escola i al Seminari-Laboratori de Pedagogia

Maria Montessori des del curs de 1916 que no tornava a Barcelona malgrat ja havia acceptat iniciar aquell projecte amb la Mancomunitat. Havia estat a París, Milà i Roma per anar finalment a Estats units. A principis del 1917 va estar a Nova York fent contactes i descansant i a la primavera va anar a Los Ángeles on hi va fer un curs per a mestres. Mario, el seu fill, encara presentat com el seu nebot, es va enamorar de Helen Christy i amb divuit anys, el desembre de 1917 es va casar amb ella a San Francisco. Després del casament, Maria Montessori tornaria a Barcelona i 25

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

la jove parella aniria a fer un llarg viatge de noces a Sud Amèrica per acabar tornant a Barcelona al 1918 on viurien a partir d’aquell moment amb Maria Montessori.

A causa d’aquella llarga absència i de la seva decisió d’anar als Estats Units, alguns dels seus seguidors a Barcelona tenien por que Montessori no tornés, i alguns com Homs es sentien decebuts. Montessori però s’havia compromès a tornar i per això el Consell de Pedagogia del gener de 1917 li va otorgar la càtedra de pedagogia i van començar a redactar els estatuts del Seminari-Laboratori de Pedagogia a l’espera del seu retorn.

Quan va tornar Maria Montessori al 1918 va fixar la seva residència a Barcelona, a la Torre de l'Àngel al peu de Vallvidrera i només d’arribar ja es va posar a ajudar a gestionar l’escola amb Maccheroni, Homs i Galí. Maccheroni però, tornava a estar dèbil de salut i aquell març demanaria al Consell sis mesos16 d’excedència per reposar.

El Consell de Pedagogia volia lligar a Montessori en aquella renovació pedagògica i van estar durant gairebé un any elaborant uns estatuts sobre el funcionament d’aquell seminari de pedagogia. Aquell octubre la nomenaven directora de l’escola de la Mancomunitat i consellera adjunta del Consell de Pedagogia i ara ella tindria un sou fix per a tots els seus càrrecs i podria assistir a aquelles reunions on es decidia tot sobre la gestió educativa. Finalment es van aprovar uns estatuts per al seu seminari-laboratori de pedagogia que era un reglament que obligava la doctora a fer assajos a Barcelona, conferències i informes constants sobre la seva tasca. La seu oficial del seminari es va establir a la mateixa escola de la Diagonal per facilitar els assajos, treballs i les observacions.

In the minutes of the pedagogy council of March 8, 1918, a letter from Anna Maccheroni is mentioned asking for absolute rest for health problems. She rested for six months 16

26

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Montessori com a membre del Consell va aconseguir entre d’altres coses que aquell juny de 1919 fer uns cursos de formació de joves nurses de nounats a la casa de la Maternitat per a reformar l’ensenyament que s’hi donava. Aquells dies, Maria Montessori gestionava l’escola que ja tenia 120 nenes i nens i es mostrava satisfeta i agraïda. Tot i ser una escola Montessori, també experimentaven amb altres mètodes com ara el mètode musical Dalcroze. Maccheroni deia17 que la participació en aquelles activitats grupals era possible ja que els alumnes s’hi adaptaven pel seu gran poder d’autocontrol. Maccheroni explicava que qualsevol desordre es tractava només amb paraules o mirades, sense haver d’arribar als càstigs i que s’aconseguia una atmosfera d’harmonia i perfecte ordre.

El novembre de 1918, la guerra mundial ja havia acabat i a Londres ja es preparaven per que Montessori fes el curs que no es va poder fer per la guerra.

Montessori necessitava per a aquell curs a Anna Maccheroni i va informar al Consell de Pedagogia del seu compromís d’anar a Londres. Com que l’escola es quedaria sense ella i sense Maccheroni al capdavant, la doctora es va preocupar de deixar per escrit el que calia fer, va deixar un director en funcions i les persones encarregades de les diferents tasques per tal de que el canvi els afectés el menys possible.

El dia 10 de juliol de 1919 Maccheroni va marxar la primera de Barcelona enmig d’un emotiu comiat amb els pares i nens de l’escola. Maccheroni hi anava a preparar-ho tot pel curs a l’espera de la doctora que hi arribaria el 30 d’agost.

Maccheroni ja no tornaria mai més a Barcelona. La seva arribada ja va ser espectacular, com si es tractés d’una reina, l’esperaven al port i li van fer una gran cerimònia. Al curs s’hi van unir el seu fill i Anna Fedeli i va tenir molt d’èxit, de dues

17

(1919) Article: with Dr Montessori in Barcelona. Times Educational Suplement (1stbof May of 1919, p 208) interview of 20th April of 1919

27

Dani Cañigueral Viñals

La Història de Montessori i Barcelona

mil persones que hi van inscriure se’n van acceptar dues-centes cinquanta havent de fer un curs paral·lel a Irlanda. El curs va començar el dia 1 de setembre i acabaria el desembre precipitadament abans de fer-se la última lliçó a causa de la greu malaltia sobtada d’Anna Fedeli que havia hagut de tornar abans cap a Roma. Montessori ho va deixar tot i va anar a Roma per estar amb ella. Al cap d’uns dies, al gener de 1920, va tornar a Anglaterra a fer un tour de deu dies visitant escoles. Mentrestant Anna Maccheroni va decidir quedar-se més temps al Regne Unit per donar xerrades, cursets, supervisar escoles i per tant, continuar la feina de la doctora a allà. El 4 de febrer de 1920 al Consell de Pedagogia llegirien la carta de dimissió de Maccheroni de l’escola de Barcelona.

Crisi en els tractes de la Mancomunitat amb Maria Montessori

Gràcies a una llarga carta18 confidencial enviada per Maria Montessori al senyor Bofill durant aquella estada a Londres a finals de 1919, es poden saber els problemes a l’escola de la Mancomunitat aquells dies. Homs i Maccheroni no podien treballar junts per diferències d’opinions i de temperament, Galí i Eladi Homs competien per controlar l’escola i Galí aquells dies va decidir passar per sobre del director nomenat per la doctora i canviar algun professorat suggerit per la doctora per mestres afins a la seva manera de fer.

18 Long and confidential letter from Maria Montessori from London to Bofill on the state of the Montessori

school in Barcelona. Handwritten letter in Italian and with the logo of the London Training Center. Fons Bofill i Mates of the Biblioteca Nacional de Catalunya

28

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Montessori tornava a Barcelona el 5 de febrer de 1920 una mica preocupada per tot el que havia passat a l’escola en la seva absència però també amb molta il·lusió i ganes de reconduir la situació tant a l’escola com al laboratori. Va reprendre la seva activitat intentant recuperar la seva autoritat i confiança i donava xerrades molt celebrades i concorregudes. Quan podia assistia a les reunions del Consell de Pedagogia i es reunia sovint amb el seu cercle d’amistats.

Aquell abril, Montessori va tornar a marxar un temps fent una petita gira a la Universitat de la Sorbona a París, a Milà i a Roma i quan va tornar al maig va anar a Mallorca amb la seva família ja que la seva néta19 estava molt delicada de salut.

Maria Montessori a l’escola seguia tenint l’oposició a l’ombra de Galí i Homs i tot i que ella tenia clar com portar la classe d’Elemental manifestava sovint que li faltava trobar els mestres suficientment formats per a aquella tasca. Li faltava algú que assumís el lideratge a l’escola tal com ho havia fet Anna Maccheroni ja que la pròpia doctora a causa dels seus múltiples projectes arreu del món no podia fer-se càrrec personalment de la gestió diària de l’escola. Galí i Homs mentrestant argumentaven davant del Consell les dificultats en la classe d’Elemental per reclamar el lideratge d’aquella escola en la que hi tenien posades tantes il·lusions i en la qual hi volien aplicar també altres idees i sistemes educatius.

Aquella crisi de confiança en l’escola va coincidir en el temps amb una important crisi entre la Mancomunitat i el seu influent polític Eugeni d’Ors. Ors, que acumulava molt poder, actuava de forma molt personalista, estava prenent moltes decisions polèmiques i fins i tot hi havia sospites de malversació de diners. Com que ell portava el Seminari de Psicologia, paral·lel al de la doctora Montessori, l’Institut

19

June 1st, 1919, Marilena, the first daughter of Mario M. Montessori was born in Barcelona.

29

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

d’Estudis Catalans20 va voler revisar bé el seu funcionament fent una mena d’auditoria detallada. Allò va precipitar que també fessin una auditoria als altres seminaris com el de la doctora Montessori. El senyor Pompeu Fabra va ser l’encarregat aquell any de començar a revisar els treballs que es feien al SeminariLaboratori de Pedagogia i de mirar si es complia el seu reglament.

Mentrestant al Consell de Pedagogia, Maria Montessori no els va poder convèncer de recuperar el control de l’escola de la Mancomunitat. Els suposats problemes d’organització i en l’aula dels nens grans i les continuades queixes d’Homs i Galí va portar a que el Consell decidís reestructurar l’escola i traslladar l’assaig del mètode Montessori del Seminari-Laboratori a l’escola de la Maternitat.

En una reunió del Consell, la doctora insistia dient que ella estava disposada a crear alguna cosa digna i útil a Catalunya però per a fer-ho calia assegurar-se de que les condicions fossin favorables ja que en aquells moments no ho eren. Finalment, al juny de 1920 el Consell va decidir la reorganització de l’escola i del SeminariLaboratori. El Seminari marxaria de l’escola i passaria a la Casa de la Maternitat dirigit per Maria Montessori, seguirien disposant dels seus ingressos i es coordinarien amb la Casa de la Caritat, la qual els facilitaria espais i recursos. Per la seva part l’Escola Montessori de la Mancomunitat estaria ara gestionada directament pel mateix Consell i es reorganitzaria per tal que ràpidament avancés cap a la secundària.

Com que Maria Montessori participava directament en totes aquestes decisions va convèncer el Consell d’afegir un punt que li seguia garantint el control de l’escola ja que portava el seu nom. Acceptava que un altre dirigís l’escola però ella seria la

20

Organisme superior responsable dels seminaris-laboratoris i que fa una feina semblant al que seria el ministeri de cultura i educació de la Mancomunitat de Catalunya.

30

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

responsable final en tots aquells temes que afectessin a la part pedagògica. Allò volia dir poder decidir qui seria el director, el professorat i que podria donar les seves orientacions per tal que es mantingués el seu sistema pedagògic a l’escola. La proposta va ser acceptada i el primer que va fer va ser va ser buscar un director de la seva confiança. Li va demanar a Antoni Batlle Mestre, al qual ja li havia deixat la responsabilitat quan ella era a Londres però ell va declinar l’oferiment dient que essent ell religiós, no seria adequat. En aquell moment Eladi Homs va escriure a la pròpia doctora demanant ser ell el director ja que havia estat qui va iniciar aquell projecte i es comprometia a seguir les seves directrius. Finalment, Maria Montessori va confiar amb Homs com a director i es va acceptar aquella remodelació de l’escola.

Aquella solució no va anar com la doctora volia a causa de les diferents opinions pedagògiques i que Homs no estava disposat a deixar d’influir pedagògicament sobretot en l’aula dels nens més grans. A resultes d’allò el 4 d’agost de 1920, a l’acta del Consell llegien una carta de Maria Montessori de greuges i dimissió de la gestió de l’escola. En ella, exposava els motius, els quals provenien de les desavinences amb Homs i amb la mala aplicació del seu mètode. En ella, deia que Eladi Homs havia obtingut la direcció de l’escola ja que l’havia demanat però amb l’experiència d’aquells dies veia que Homs i ella tenien diferents visions de l’educació, ell era més tradicional i ella no podia influïr en quins professors hi havia d’haver ni amb quina disciplina es governava l’escola. Com que Homs no seguia els seus principis i no la deixava decidir en aspectes importants, va proposar la seva marxa definitiva de l’escola i de tot el seu equip (incloent la Sra Roig i Villuendas). També va demanar que es traiés el nom de Montessori a l’escola i que ella seguiria només a la Maternitat amb el Seminari-Laboratori amb una dotació econòmica suficient. Tots els altres membres del Seminari-Laboratori feien el mateix que ella, dimitint finalment de l’escola i del Consell de Pedagogia. La declaració oficial de baixa del 31

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Consell presentada per la doctora però, es faria efectiva el dia 1 d’octubre d’aquell mateix any.

Aquell mes d’octubre Maria Montessori tornava a marxar a donar un curs al seu centre de Milà amb Mario i allà hi va trobar Maccheroni, Fedeli havia mort aquell estiu. La seva estada a Itàlia es va allargar però va tornar breument a Barcelona al febrer de 1921 abans de tornar a marxar per donar el segons curs a Londres a l’abril de 1921.

Mentrestant, amb Montessori ocupada fora de Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans, continuaven revisant el funcionament dels seminaris de la mancomunitat.

En l’acta de la seva reunió del 29 de gener de 1921, van dir que tenien dubtes del compliment del seu reglament i van decidir fer una auditoria ben feta. En l’acta del 14 d’abril de 1921 s’explicaven els resultats de l’auditoria feta al Seminari-Laboratori de Pedagogia. El Seminari, feia temps que no funcionava ja que s’havia traslladat a la Casa de la Maternitat i allà no hi havia suficients nens per a fer-hi l’assaig. A més, la doctora es trobava absent i es considerava una mostra de delicadesa esperar al seu retorn per a començar oficialment l’auditoria. Tot i això, van anar recollint informació i es va fer una visita prèvia al laboratori on es va poder obtenir, gràcies al senyor Batlle i el doctor Alzina, totes les dades necessàries per a formar-se un judici clar de com havia anat tot i sobre quina feina havien fet. A partir d’aquí, van passar a relatar la feina feta fins llavors: Uns escrits sobre conferències fetes, alguns materials sobretot de geografia que havien elaborat per l’escola i alguns informes parcials que tenien previst agrupar i publicar algun dia. L’encarregat d’aquella auditoria deia que quan es disposava a començar a comprovar si s’havien anat complint totes les obligacions del reglament, es va trobar per sorpresa que tot el personal del laboratori li presentava la dimissió en bloc amb l’entrega d’un document. En aquells moments la doctora no es trobava a Barcelona i no havia 32

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

viscut aquella situació però va estar d’acord amb aquella dimissió. L’Institut d’Estudis Catalans va acceptar aquella dimissió que prendria validesa oficialment el següent u d’octubre tot i l’absència de la doctora. Es mostraven també apenats d’haver perdut la confiança de la persona que en aquells moments estava influïnt tan positivament en la cultura catalana i li expressaven una gran admiració i apreci tant a ella com als seus col·laboradors.

Els altres Seminaris, el de Filosofia i el Pedagogia van acabar desapareixent per la manca d’eficiència però en canvi van decidir donar una altra oportunitat al de Psicologia donant-li la direcció al Senyor Georges Dwelshauvers, un psicòleg Belga que feia un temps que col·laborava amb la Mancomunitat. Aquell seminari acabaria també dissolt al cap d’uns anys a causa de la dictadura de Primo de Rivera.

La principal causa del distanciament entre la doctora i alguns dels seus primers col·laboradors es pot trobar en les opinions que es donarien més tard. Homs, en un article del 1952, ho atribuïa a la vanitosa enveja, a la incomprensió, a que en l’assaig pels nens grans havia aparegut “un engendre en res semblant al projecte primitiu” i que Montessori llavors va decidir anar a Holanda. Malgrat Homs deia que sempre havia estat entusiasta i confiat en la bondat de la metodologia per a l’ensenyament a Catalunya, Galí havia estat molt crític amb el fet d’hipotecar l’ensenyament a un sol mètode oficial i de fer-lo evolucionar pels nens més grans, ell buscava el pluralisme metodològic i va dir que els propis mestres van acabar intervenint l’escola de la Mancomunitat per fer-se-la seva. Galí va fer també un judici negatiu del funcionament del Seminari-Laboratori de Pedagogia.

Així doncs, la col·laboració tan estreta que hi havia hagut entre la Mancomunitat de Catalunya i Maria Montessori acabaria definitivament aquell any tot i que les institucions catalanes i els ajuntaments no van abandonar l’aplicació de la 33

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

metodologia a les seves escoles i es va seguir fent formació. Aquell mateix any, es va tirar endavant aquella proposta de la doctora Montessori de fer un curs de formació per al personal de les escoles de beneficiència sense la participació directe de la doctora. L’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, també seguia sense interrupció donant suport a les escoles Montessori. Tot l’afer de malentesos entre la doctora i la mancomunitat va estar ocult al coneixement públic.

L’any 1922 Montessori rebia una invitació del ministeri italià on Mussolini havia agafat el control per a fer un curs a Nàpols, on el seu mètode tenia el suport del govern. Allà hi va seguir desenvolupant el seu mètode molt temps amb el suport governamental. Montessori llavors pensava que ja no tornaria a treballar a Barcelona però tot i la seva marxa la resta de la seva família es va quedar a Barcelona, sobretot la dona i fills del seu fill Mario que van preferir seguir vivint a Barcelona. Al 1921 ja havia nascut el segon fill de Mario al qui li van posar de nom també Mario.

Arran de la dimissió de Maria Montessori de l’escola de la Mancomunitat es va abandonar definitivament l’assaig del mètode pels nens fins a deu anys i el senyor Alexandre Galí acabaria assumint la direcció i lideratge de l’escola a la qual li canviarien el nom de Montessori pel d’ “Escola Graduada de la Mancomunitat” Aquell setembre de 1923 hi va haver el cop d’estat de Primo de Rivera amb el pretext de restaurar l’ordre i acabar amb les múltiples protestes obreres, comunistes i anarquistes que hi havia arreu del país i també amb les polítiques separatistes catalanes. A Catalunya, això va suposar un retorn a les polítiques centralistes i supresores de la llengua catalana i de les seves institucions pròpies. Qualsevol manifestació popular catalana quedava suspesa com ara la bandera, l'himne, els símbols catalans i l’ús del català en actes oficials, en la retolació dels carrers i en els 34

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

anuncis. Durant aquells primers mesos van anar canviant els càrrecs dels organismes de la Mancomunitat i es va gestionar amb la seva nova perspectiva on es defensava una pedagogia tradicional, catòlica i castellana a les escoles. Finalment van suprimir la Mancomunitat al març de 1925 i la seva escola dient que no era pel seu caràcter de montessoriana, sinó per la seva catalanitat, que anava estretament lligada amb la seva condició d’escola pedagògicament científica.

Mentrestant, el senyor Alexandre Galí va aprofitar per emportar-se tots els mestres i alumnes de l’escola graduada i fundar una escola emparada per una mútua feta per famílies de la vella escola. L’escola Blanquerna seguia la metodologia Montessori només a pàrvuls i especificava clarament que aquest mètode no s’utilitzava pels nens més grans. L’escola va començar l’octubre de 1924 fent molta propaganda i difusió i va anar creixent fins que es va suprimir amb la següent dictadura del general Franco.

Aquells següents anys fins al 1929, quan Montessori tornaria a fixar la seva residència a Barcelona, va estar vivint sobretot a Itàlia a on els seu mètode van anar guanyant suport governamental i viatjava sovint a altres llocs d’Europa donant xerrades i cursos arreu. Solia donar xerrades i actes a Viena, Londres i també a Amsterdam ja que el govern Holandès volia canviar el seu sistema educatiu seguint les idees de la doctora. A Londres ja hi tenia establert un curs fix de formació internacional que es feia cada dos anys i també va visitar França, Alemanya, Brussel·les, Argentina i Irlanda. A Itàlia hi va fer molta feina donant cursos a Nàpols, Milà i Roma però cada vegada Mussolini volia tenir més control sobre com es formava als mestres.

35

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Mentrestant al 1927 la familia Montessori llogava una casa a Barcelona al carrer Ganduxer número 22 on s’hi van establir sobretot la dona i els tres21 fills de Mario Montessori ja que tan ell com la seva mare seguirien els seus projectes i viatges que els allunyaven de Barcelona. Aquella situació deuria influir en la relació de Mario amb seva dona Helen Christy ja que finalment acabarien divorciant-se el 1936.

Mario Montessori, aquells anys va treballar amb la seva mare per tal de crear un organisme Internacional Montessori que defensés les seves idees per sobre de les diferents adaptacions nacionals particulars, evitar males interpretacions i organitzar escoles, cursos i publicacions arreu del món. El 1929, amb motiu del Congrés Internacional Montessori que es va celebrar a Dinamarca es va fundar l'Associació Internacional Montessori (AMI). Maria Montessori que tenia les seves idees basades a partir de la filosofia, la religió i la ciència havia estat convençuda de les bondats del suport del govern de Mussolini de cares a generalitzar el seu mètode a Itàlia, li agradava especialment la seva protecció davant els obstacles i l’energia i poder que tenia per tirar endavant la seva obra. Al cap dels anys però les diferències ideològiques que hi havia entre ells dos es van fer insalvables; ella predicava la pau, la llibertat individual i seguir el nen en el seu propi desenvolupament i Mussolini s’estava militaritzant al màxim, era autoritari i volia controlar la població a través de l’adoctrinament en el feixisme. Tot i que es va fer un altre curs internacional a Roma el 1931, Montessori va acabar tornant definitivament a Barcelona i per la seva part Mussolini acabaria tancant totes les seves escoles a Itàlia el 1932.

21

El 1925 Mario va tenir el seu tercer fill Roland a Itàlia. Al 1929 naixeria la quarta filla Renilde Montessori.

36

Dani Cañigueral Viñals

La Història de Montessori i Barcelona

El retorn de Maria Montessori i la represa de les activitats a Barcelona

Maria Montessori des del 1927 tornava a tenir una residència a Barcelona i havia anat mantenint el contacte amb molts dels seus amics i col·laboradors de la capital catalana. Al setembre de 1929 la doctora va donar una conferència22 a Barcelona sobre l’educació dels nens amb deficiències mentals i la doctora ja tenia pensat reprendre les seves activitats a Barcelona. En una entrevista que li van fer l’abril de 192923 Maria Montessori deia que sentia nostàlgia de Barcelona i que hi havia vingut a viure de nou. Explicava que malgrat Mussolini havia creat a Italia la real escola Montessoriana, ella es sentia compresa i estimada aquí i per això havia decidit tornar-hi a viure. Tot i disposar d’una residència fixe a Barcelona, Maria Montessori seguia amb els seus projectes i cursos com els de Londres i Roma. .

Al 1929 Espanya encara hi havia la dictadura de Primo de Rivera que havia acabat amb la Mancomunitat i la majoria dels seus projectes. Tot va canviar a partir de la dimissió de Primo de Rivera el 1930 i gràcies als resultats de les eleccions de 1931 i a l’abdicació del rei Alfons XIII es va proclamar la segona república espanyola. Malgrat la dictadura moltes escoles Montessori havien continuat actives i encara es mantenia el delit de seguir la tasca iniciada per la doctora anys enrere.

Ara amb aquest canvi polític hi hauria un renaixement de comprensió i recolzament a Montessori. Els principals impulsors de la recuperació del moviment a favor de la reforma educativa influenciada per Montessori van ser l’Ajuntament amb Manuel

22

Tret de The Namta Journal (revista Montessori de EUA) Mario M Montessori va publicar un resum d'aquella conferència a la revista de l’AMI communications.

23

1929 entrevista Maria Montessori La Esfera (Madrid. 1914) 4 5 1929, n.º 800, página 37-38

37

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Ainaud al capdavant i més endavant la recuperada Generalitat de Catalunya (autogovern Català). Amb aquesta situació favorable i amb presència de la doctora i la seva família a Barcelona era el moment de reprendre les activitats i de fet seria l’època més activa de la doctora a Catalunya. De les primeres coses que van fer va ser refer aquella Associació d’Amics de la Pedagogia Montessori que s’havia creat el 1916 i canviar-li el nom a Societat Montessori, per analogia amb el nom que hi havia a altres països. Tenien moltes idees: crear una escola Normal estable de mestres on s’hi impartissin cursos per mestres i tota mena d’activitats i xerrades per a pares i per la societat en general; promocionar que arreu hi hagués consultoris mèdics i pedagògics disponibles per ajudar en el bon creixement dels nens; promocionar clubs de nens on hi poguessin anar lliurement i realitzar tota mena de treballs manuals o activitats amb jocs pedagògics i de descobertes científiques; ajudar a eliminar de les escoles totes les pràctiques instructives i de coacció cap als nens substituint-les per mètodes més humans i efectius; i volien col·laborar amb les institucions per fer qualsevol acció en bé de la millora educativa en general i en defensa dels nens seguint els principis Montessori.

Durant aquells anys, les principals tasques que van dur a terme fins al 1936 van ser l’organització del XVIII Curs Internacional Montessori a Barcelona, un curs tècnic Montessori (amb assistència d’uns 100 alumnes), un curs oficial i nacional24 per a mestres el primer trimestre de 1936, múltiples conferències, l’edició d’un butlletí mensual, la revista Montessori mensual (durant l’any 1935), l’organització d’un museu de material i treballs d’alumnes Montessori (al carrer Còrsega), l’organització d’una assessoria Montessori permanent (d’escoles, mestres…), la

24

Hi ha un diploma d'una alumna (Carmelina Rubí Moncada) com a curs paral·lel al de Londres, on diu que és apta per aplicar el mètode havent fet les classes observacions pràctiques i exàmens escrits i orals. signat per Maria Montessori. S'especifica que fins al cap de dos anys no serià vàlid ja que calia verificar i el diplomat aplica bé el mètode.

38

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

creació d’una borsa de treball de mestres Montessori i el suport a la Croada Internacional per al desenrotllament dels drets de l'infant. A partir del curs de 1933 i també, sobretot a través de l’edició de la revista Montessori el 1935 aquesta societat es va fer molt coneguda i va créixer molt en quantitat de socis arreu de l’estat espanyol.

Aquells dies l’Ajuntament de Barcelona va donar un suport especial a les escoles Montessori que millor funcionaven de la ciutat i el 19 d’abril de 1932 s’anunciava el trasllat de l’escola Montessori del carrer Aribau que portava Dolors Canals a un xalet del carrer Còrsega on a més, s’hi faria una exposició de treballs i fotografies d’escoles de Barcelona que havien adoptat el mètode. Aquell centre havia d’esdevenir una escola model de pàrvuls i elemental per a la formació de mestres Montessori i van canviar el seu nom pel de Casa dels Nens-Institució Municipal Montessori. La festa d’inauguració d’aquella escola va ser el 14 de novembre de 1932 i va comptar amb l’assistència de nombroses personalitats inclosos l’alcalde de la ciutat i la mateixa Maria Montessori. En el discurs de Dolors Canals es mencionava a Maria Montessori com a una enamorada de la terra catalana on hi ha fet la seva pàtria i li demanava que es fes seva aquella nova escola i institució que inauguraven per tal que allà hi pogués fer tasques d’assessoria i de formació de nous mestres Montessori. Com a continuació d’aquella campanya de l’ajuntament a favor de les escoles públiques Montessori l’11 de març de 1933 coincidint amb el XVIII curs Internacional Montessori a Barcelona, es publicaria un llibret anomenat L’escola pública de Barcelona i el mètode Montessori on hi havia discursos que es van donar en aquella inauguració de l’escola del carrer Còrsega i un repàs de l’inici de la metodologia a Barcelona i de les primeres escoles que hi va haver.

Mentre Maria Montessori aquell any 1932 seguia amb les seves activitats fora de Barcelona, el nou president de la Generalitat Francesc Macià obria el camí cap a una 39

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

gestió educativa pròpia i es posava d’acord tant amb l’alcalde de Barcelona com amb el ministre espanyol d’Instrucció pública per donar ple suport al nou curs Internacional que s’havia de fer a Barcelona.

El XVII Curs Internacional Montessori de 1933 a Barcelona

L’organitzador del curs en aquell moment era la Societat Montessori però amb el ple suport de l’Ajuntament, el ministeri espanyol i la Generalitat de Catalunya. Van participar un total de tres-centes vint persones. Es van fer conferències teòriques de la doctora, conferències explicatives del material, lliçons de treball amb material i les classes d’observació. L’estructura anunciada del curs era la mateixa que els anteriors cursos, on s’havien de fer unes seixanta sessions teòriques. Finalment però, van ser trenta-quatre xerrades de la doctora, set d’algú que es desconeix i unes vint-i-una conferències amb el material. També s’anunciaven unes seixanta hores de pràctiques, de les que se’n van fer 34, i observacions de nou a trenta-quatre hores.

L’acte inaugural finalment es va celebrar al Saló de Cent de l’Ajuntament l’11 de març de 1933 i la cloenda del curs es va fer el 30 juny de 1933 a la Sala de Sessions del Palau de la Generalitat amb el president de la Generalitat i l’alcalde Aguadé. Es van fer els exàmens escrits i orals i en acabat tot el curs es van seguir fent diferents gestions amb alumnes i amb les institucions implicades.

Aquell any 1933 després del XVII Curs Internacional a Barcelona, Montessori viatjava per tot Europa donant xerrades i cursos. En el Congrés Internacional a Roma el 1934 es va consolidar el trencament definitiu de les relacions amb el govern de Mussolini i Montessori i a partir d’aquell moment la doctora ja mai tornaria a Itàlia.

40

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

A Barcelona hi va haver un augment en les publicacions de Maria Montessori.

Feia anys que ja s’havien publicat les versions castellanes dels primers llibres de la doctora i un llibret de dibuix Montessori però en aquell moment la doctora portava moltes idees i propostes per a publicar a l’editorial Araluce que tant suport li estava donant. Al 1933 es publicava un llibret titulat “El método de enseñanza Montessori”, un llibret amb un resum de l'aplicació de la metodologia a diferents parts del món.

Al 1934 es publicava per primer cop el llibre “psicogeometria” i el llibre “psico aritmètica” en castellà a Barcelona. L’any següent es publicaria el llibre “La Santa Misa vivida por los niños” com a part del treball de religió que es feia a les escoles Montessori. Es sap que estava preparant altres llibres com el de psicogramàtica que no es va acabar de publicar mai.

El 1935 la Societat Montessori amb sota la direcció de la doctora, va editar una revista mensual que va durar aquells 12 mesos. En el seu primer número Maria Montessori presentava la revista com una campanya per extendre la defensa i protecció de l’infància arreu dels països de parla hispana amb la finalitat de defensar els nens per aconseguir la reconstrucció de la societat. L’edició d’aquella revista va sorprendre als propis editors ja que després del primer exemplar la Societat Montessori va rebre sol·licituds per enviar la revista d’arreu d’Espanya i a Hispanoamèrica. A Madrid en aquella època també hi havia molta gent interessada per la metodologia i s’hi va organitzar una societat Montessori com la de Barcelona.

El mes de maig de 1933 es va fer a Madrid la Setmana Montessori com a continuació del curs de Barcelona però la doctora no hi va poder assistir, tot i així l’any següent, els dies 19, 21 i 23 de juny de 1934, Montessori hi va donar tres xerrades i s’estava preparant un curs hispano americà que mai s’acabaria fent.

Montessori el 1935 va iniciar una gran campanya anomenada “La croada pro drets dels infants”. A partir de llavors la majoria d’actes públics de la doctora, 41

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

entrevistes i activitats de la Societat Montessori anaven dirigides a promocionar aquesta croada. Montessori explicava que en diversos països on hi havia l’Associació Montessori s’havia iniciat aquesta campanya que havia de durar molts anys i serviria per organitzar els adults per tal de despertar la consciencia dels infants. Ella creia que tindria bona acollida per part de tothom igual que ja s’havia acceptat la importància de la higiene en la societat.

Es mostrava decidida a seguir aquella missió a favor de la qüestió social del nen arreu del món. La Societat Montessori va crear comitès per difondre la Campanya pro llibertats dels infants anant arreu de Catalunya donant conferències i obrint comitès de col·laboradors i programes de ràdio sobre aquest tema. El 2 de maig, com a part de la croada, la doctora

també va iniciar una sèrie de conferències a la Ràdio Associació de Catalunya (estació EAJ3), cada dijous a les 8.15 de la tarda. durant 22 dies. Aquestes conferències es reprendrien el dijous del 3 de juny de 1936 fins al 15 de juliol, quan van ser interrompudes de sobte a causa de la guerra civil. Les transcripcions de nou d'elles es poden trobar a la revista Montessori25.

Aprofitant que la doctora estava tan activa a Barcelona, les escoles, l’Ajuntament i la Generalitat li van muntar una gran festa d’agraïment i d’homenatge. La multitudinària festa es va fer el dilluns 24 de juny de 1935 al Palau de Projeccions de Montjuïc amb la participació d’alumnes de les principals escoles Montessori de la ciutat i la doctora hi va fer una crida per la defensa dels drets dels nens.

La doctora tenia un altre gran projecte pendent que era poder controlar ella mateixa un assaig de la metodologia per als nens més grans. Després del fracàs de l’escola de la Mancomunitat va decidir obrir una escola experimental amb la seva nova col·laboradora italiana Antonieta Paolini. L’escola, que estava situada a la seva casa familiar del carrer Ganduxer 33, s’inaugurà l’octubre de 1935.

25

de la 1a a la 9 conferència , A les revistes Montessori 1935 de maig a desembre

42

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

1936, un final inesperat amb la guerra civil espanyola

Aquells últims anys a Barcelona la pedagogia Montessori estava agafant molt protagonisme i reconeixement però aquell 1936 tot va acabar amb l’inici sobtat de la guerra civil espanyola. Per grans diferències entre les classes catòliques i conservadores i les més progressistes i anarquistes, després de les eleccions del 1936 on va guanyar la coalició d’esquerres, es va produir un alçament militar arreu d’Espanya.

A Barcelona la revolta militar en un primer moment va fracassar gràcies a les milícies anarco-sindicalistes de Barcelona que van passar a controlar la ciutat.

Llavors va començar una repressió contra aquells elements acusats de ser «feixistes» o contraris a la revolució republicana. Aquells dies, els escamots anarquistes van matar molts religiosos i van cremar nombroses esglésies i convents ja que l’església donava suport a la revolta militar a la que anomenaven “la creuada nacional”. L’escola Montessori de la Sagrada Família va ser cremada i alguns religiosos i coneguts de Maria Montessori van morir aquells dies. Maria Montessori es trobava a Barcelona aquells dies i tenia por. Tot i que realment no corria massa perill ja que era valorada per la seva tasca com la renovadora de l’educació dels nens, alguns li podien retreure el seu vincle estret amb la religió catòlica i fins i tot el seu passat de convivència amb el règim fascista de Mussolini.

El fet que Maria Montessori hagués d’anar a Oxford a donar unes conferències aquell 28 de juliol va facilitar que el govern britànic a través de l’armada anés a Barcelona a alliberar-la d’amagat. En aquell moment, vivia amb Helen i els seus 43

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

néts Marilena, Mario Junior, Roland i Renilde i tot i que en aquella escapada es volia endur amb ella a Roland i a Mario Junior quan la van anar a buscar a casa seva li van dir que tan sols tenien lloc per a ella ja que el vaixell de guerra era un petit vaixell torpeder. Finalment els dos net viatjarien l’any següent a trobar-se amb el seu pare i la doctotra Montessori a Amsterdam.

En aquells moments, el seu fill Mario es trobava a Londres, no coneixia els plans de l’armada britànica i volia anar Barcelona a fer costat a la seva mare. Mario tenia por de que al ser italià i catòlic el detinguessin i l’empresonessin a l’entrar a Espanya, per això va decidir entrar d’incògnit amb el seu amic Albert Joosten que era alemany i no corria perill. Mario, més tard explicaria que quan estaven arribant a la frontera espanyola va sentir per la ràdio que la seva mare havia estat alliberada per l’armada britànica.

Maria Montessori va anar primer a Anglaterra i després a Amsterdam on hi trobaria l’escalf i l’acollida de la família Pierson. A partir d’aquell moment, els Països Baixos es convertirien en casa seva. Allà s’hi va crear un centre de formació amb una escola model a Laren, a prop d'Amsterdam, a on es van utilitzar per primera vegada els nous materials sobre Educació Còsmica per als nens d’Elemental. També l’AMI va moure la seva seu allà. En aquest moment als Països Baixos hi havia gran suport institucional i més de dues-centes escoles Montessori.

Mentrestant a Barcelona, malgrat que la guerra civil va durar fins a 1939, la República no es donava per vençuda i van continuar reformes republicanes a tots nivells. Tot allò va acabar al 1939 després de nombrosos atacs aeris sobre Barcelona i amb la victòria del general Franco. La postguerra va ser terrible amb una repressió especialment dura cap a les persones que van anar en contra de l’aixecament militar i que havien afavorit les institucions i cultura propia catalana. Va haver-hi molts 44

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

empresonaments i execucions, un d’ells el president de la Generalitat Lluís Companys. Però a Catalunya s’hi va afegir una dura repressió cap a la llengua i cultura catalanes, es va abolir l’estatut d’autonomia, la Generalitat i es van prohibir els símbols i expressions de catalanitat i qualsevol acte públic i premsa en català. A les institucions s’hi van col·locar persones properes al règim que van desfer les iniciatives de la república per la millora del sistema educatiu i es va abandonar el suport a les escoles actives i noves metodologies que s’aplicaven. Molts d’aquells amics i col·laboradors de Maria Montessori a Barcelona van ser relacionats amb el passat republicà i catalanista i van perdre el suport, van ser vetats per fer la seva feina o van ser exiliats o empresonats pel nou règim de caire fascista que es va imposar.

Maria Montessori per la seva banda seguia la seva feina a Holanda i arreu d’Europa. Es seguien fent cursos Internacionals i Congressos cada any i aquell any 1939 mentre estava a la Índia donant un curs de tres mesos, va esclatar la Segona Guerra Mundial. Aquell fet va provocar que no tornés a Europa i que durant set anys seguissin fent els seus assajos amb el seu fill Mario a Kodaikanal (Índia) on hi van seguir desenvolupant el seu pla d’educació còsmica per als nens més grans. Al tornar va seguir molt activa publicant molts llibres i intentant ajudar a refer la desfeta que la guerra havia suposat per l’educació dels nens. Maria Montessori va morir el 1952 a l'edat de 81 anys durant un breu descans a la seva casa de a Noordwijk (Països Baixos).

El 1936 Mario M Montessori es va divorciar de la seva dona Hellen que va decidir mantenir la seva residència a Barcelona. Mario Montessori es casaria al 1947 amb Ada Pierson a Holanda. Els seus fills van anar viatjant molt i van donar onze besnéts a Maria Montessori. De tota aquesta llarga família alguns van seguir participant amb més o menys intensitat en el desenvolupament del moviment 45

Dani Cañigueral Viñals

La Història de Montessori i Barcelona

Montessori arreu del món, especialment els fills de Mario, Mario Junior i la filla més petita Renilde. Aquesta última és la que es va quedar a viure més temps a Barcelona amb la seva mare. Sabem també que Marilena Montessori, anomenda Elena a Barcelona, passava temps a Barcelona ja que Eladi Homs tenia la seva adreça en la casa on vivien amb la seva mare a Barcelona, al carrer Herzegovina número 33.

Actualment a Espanya sols hi segueix vivint un fill de Renilde Montessori, Mauro Matute Montessori a Mansilla (Logroño).

Conclusió

Maria Montessori va estar sempre molt activa començant projectes arreu i buscant les persones i institucions adequades que donessin suport a la seva causa en defensa dels nens per aconseguir una societat millor. A Barcelona hi va trobar tot allò que buscava i si no hagués estat per la guerra civil hauria continuat la seva obra allà. La seva relació amb els Catalans i amb Barcelona anava més enllà del suport institucional, ella es sentia estimada i entesa per aquella gent i li va donar al seu torn moltes de les seves idees i empenta que ha seguit fins avui en dia a les escoles catalanes en forma de pedagogies actives. Tenim el deure pendent de reivindicar més el seu llegat a Barcelona i fer-lo conèixer més a tota la comunitat Montessori Internacional.

46

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Bibliography and main sources (2018) Pedagogia, política i transformació social (1900-1917): l'educació en el context de la Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans Ajuntament de Barcelona (1933). L'escola pública de Barcelona i el mètode Montessori. Barcelona: Barcelona City Council Alatri, Giovanna (2015) Il mondo al femminile di Maria Montessori, regine, dame e altre donne. Roma: Fefè Editore.

AMI (1966). Anna Maria Maccheroni 1876-1965. Communications Special Issue 1966-3. Amsterdam: AMI. Canyigueral Vila, Mireia (2015) Un segle del mètode Montessori a Catalunya:1914-2014 “Upublished”Tesina del Màster en Pedagogia Montessori Universitat de Vic Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (1933). L’Escola pública de Barcelona i el mètode Montessori. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Corominas, Agustí (2014), Els Mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i gformació (1903-1936). Barcelona: Ed Rosa Sensat.

Cots i Moner, Jordi (2007) Article: Alexandre Galí (1886-1969): L’aposta per l’educació. Curs d’Alts Estudis sobre cultura, política i societat (1907-2007), Secció de Filosofia i Ciències Socials. Barcelona Retrieved from http://www.iec.cat/butlleti/pdf/108_butlleti_cots.pdf Galí, Alexandre (1978). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya (1900-1936).Barcelona: Fundació Alexandre Galí

47

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

González-Agàpito, Josep (1986) Article: Eladi Homs I la Mancomunitat de Catalunya. Retieved from http://www.raco.cat/index.php/quadernsVilaniu/article/viewFile/107727/135374 Kelpin, Fred. The Montessori family, a family tree. Retrieved from http://www.kelpin.nl/fred/download/montessori/english/montessorisengels.pdf Kramer, Rita (1976). Maria Montessori, A Biography. Cambridge Massachusetts: Perseus Publishing.

Maccheroni, Anna Maria (1956) Comme Conobbi Montessori. Roma: Edizioni Vita Dell’infanzia.

Maccheroni,Anna Maria (1947). A true Romance, Dr Maria Montessori as I knew her. Edinburgh: Montessori Trust.

Marazzi, Giuliana () Montessori e Mussolini: la collaborazione e la rottura.

Retrieved from http://dprs.uniroma1.it/sites/default/files/292.html Monés, Jordi (2011). La pedagogía al segle XX, Els seus referents. Barcelona: Pagès Editors.

Monés, Jordi i Pujol-Busquets (2012). Article: The post-war pedagogical renewal in Catalonia (1950-1980). Sarmiento, Anuario galego de historia da educación, 2012, 16: 57-71. ISSN: 1138-5863 Monés, Jordi i Pujol-Busquets. Article: La renovació pedagógica a Catalunya.

Quaderns d’història. Barcelona. Retieved from http://www.raco.cat/index.php/quadernsVilaniu/article/viewFile/107725/135372 Montessori, Maria (1915). The California Lectures of Maria Montessori. The Montessori series volume 15. Montessori-Pierson Publishing Company. Amsterdam Montessori, Maria (1916). Unamed official translation of 1916 Maria Montessori Barcelona lectures to Catalan given to students for personal use. Barcelona: Diputació de Barcelona 48

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Montessori, Maria (1930). La auto-educación en la escuela elemental.

Barcelona: Editorial Araluce.

Montessori, Maria (1934). Psico-aritmética. Barcelona: Editorial Araluce.

Montessori, Maria (1934). Psico-geometria. Barcelona: Editorial Araluce.

Montessori, Maria (1965). The Advanced Montessori Method vol II. Madras India : Kalakshetra Publications.

Montessori, Maria (1989). The child, society and the world, The ClioMontessori series . Oxford: Clio Press.

Montessori, Maria (2012). The 1946 London Lectures, The Montessori series volume 17. Montessori-Pierson Publishing Company. Amsterdam Montessori, Maria (2013). The 1913 Rome Lectures, The Montessori series volume 18. Montessori-Pierson Publishing Company. Amsterdam Montessori, Maria (2015) Maria Montessori Writes to Her Father. Amsterdam: Montessori-Pierson Publishing Company.

Montessori, Maria (2017). Psicogrammatica. Barcelona: Editorial Araluce.

NAMTA Journal (2017) The NAMTA Centenary Exhibit (2017) A Montessori Journey: 1907-2007. Burton OH: North American Montessori Teachers’ Association.

Portell, Raimon i Marqués, Salomó (2006) Els Mestres de la república. Sta Perpètua de Mogoda: Ara llibres S.L. Radice, Sheila (1920) The new children. Talks with Dr Maria Montessori. New York: Frederick A. Stokes Company.

49

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

Ramachandran, Rukmini (1994). Creative development in the child, The Montessori approach, Volume Two. Chennai, India: Kalakshetra Press.

Rosa y Alberty, Ricardo (1918) Relatório del Curso Internacional de Pedagogia scientífica de Dr Maria Montessóri de Barcelona 1916. Anuário da Casa Pia de Lisboa.

Sáiz, Milagros y Sáiz Article, Dolors (2005) .Article: La estancia de María Montessori en Barcelona. Universidad Autónoma de Barcelona. Revista de la Historia de la Psicología. Retieved from https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2005/132998/revhis_a2005v26n2p200.pdf Sanchidrián, Carmen i Ruiz Berrio, Julio (2001) Historia y perspectiva actual de la educación infantil. Biblioteca de infantil nº 28. Barcelona: Ed Graó.

Serrano, Leonor (1915). La pedagogía Montessori. Estudio informativo y crítico presentado al Ministerio de Instrucción Pública y al Ayuntamiento de Barcelona. Madrid Serrano, Leonor (1928). La nueva educación: El Método Montessori. Barcelona: Publicaciones de la Revista de Pedagogía.

Smaridge, Noah (1965). The light within. The story of Maria Montessori. New York : Hawthorn Books.

Soldevilla, Fernando (1917). 1916 El año político, año XXII. Madrid: Imprenta y encuadernación de Julio Cosano. Retieved from http://www.bibliotecavirtualmadrid.org/bvmadrid_publicacion/i18n/catalogo_ima genes/imagen.cmd?path=1026506 Soler Mata, Joan (2009) Tesi doctoral: La renovació pedagògica Durant el segle XX. Barcelona: Universitat de Barcelona. Retieved from http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/43097/1/JSM_TESI.pdf Standing, E. M. (1962). Maria Montessori, her life and work. New York: Plume.

50

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

The 1933 Montessori Lectures from the Montessori International Barcelona training in Italian and in Catalan. From AMI and from Barcelona archives.

Toran, R i Cañellas, C. (1977). Article La Pedagogia, motiu d’enfrontament polític. El primer Curs Internacional Montessori de Barcelona. Del llibre Pedagogia, política i transformació social (1900-1917): l'educació en el context de la Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans (2008). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans

Magazines, journals and newspapers Montessori, Maria and several authors of Sociedad Montessori (1935). Revista Montessori. 12 magazines from January to December 1935. Barcelona: Editorial Araluce.

(1911-1917)Feminal . Barcelona: La ilustració catalana Communications. Amsterdam: Association Montessori Internationale (1915-1924) Quaderns d’Estudi. Barcelona: Consell de Pedagogia

Brochures of the Barcelona International Montessori trainings, Barcelona 1916, 1933.

(1916-1939) Catalan and Spanish National press.

International press

Archives: Arxiu de la Diputació de Barcelona. Barcelona Arxiu Municipal de Barcelona. Barcelona City Council.

Arxiu Contemporani de Barcelona. Barcelona City Council 51

La Història de Montessori i Barcelona

Dani Cañigueral Viñals

AMI Archives

Public Library: Biblioteca Nacional de Catalunya. Catalan Government.

Dolors Canals (1913-1936). Personal handwritten notes.

Personal archives of Eladi Homs family

Historical Museum: Museu d’història de Barcelona. Col·lecció Miró. Barcelona City Council

Interviews and collaborations from: Antònia Canals (Dolors Canals niece) Carolina Montessori (Maria Montessori’s grand-granddaughter) Elvira Homs (Eladi Homs’ daughter)

52

Grup d’estudiants del 2n Curs internacional de 1914 a Roma on hi van anar les 7 pensionades des de Catalunya. Tret del llibre: SERRANO, Leonor. “La pedagogía Montessori. Estudio informativo y crítico presentado al Ministerio de Instrucción Pública y al Ayuntamiento de Barcelona” Madrid: 1915

Maria Montessori donant un curs Internacional a Roma (1913 o 1914). Serrano, Leonor (1915). La pedagogía Montessori. Estudio informativo y crítico presentado al Ministerio de Instrucción Pública y al Ayuntamiento de Barcelona. Madrid

L’aula de la Maternitat abans i després del primer assaig de la pedagogia el 1914 per Palau i Vera. Imatges tretes de la revista Quaderns d’Estudi d’abril de 1920 de l’article “Un assaig d’aplicació del mètode Montessori a la Casa de la Maternitat de Barcelona”

Aula Montessori de l’escola de la Maternitat a Barcelona. Arxiu AMI a Amsterdam.

Edificis de la Maternitat a les Corts de Sarrià a Barcelona. Foto de http:// barcelodona.blogspot.com/2017/09/ casa-de-la-maternitat-les-cortsde.html

Anna Maccheroni a l’escola de la Mancomunitat. Arxius d’AMI

Maria Montessori amb un alumne a la Casa dels Nens de Barcelona. 1916. Foto Ballell Maymí, Frederic

Agna Maccheroni Curs Estiu a Barcelona el 2016.

Biblioteca Nacional de Catalunya

escola Municipal. M 1930-34 fons fotografic barna Domínguez Martí, Josep Fons. AFB1001

Casa dels nens, aula d’Elemental del carrer Aribau 155 (1922-32). Ajuntament de Barcelona (1933). L'escola pública de Barcelona i el mètode Montessori. Barcelona: Barcelona City Council

Casa dels nens, del carrer Aribau 155 (1922-32) La lliçó del silenci.Ajuntament de Barcelona (1933). L'escola pública de Barcelona i el mètode Montessori. Barcelona: Barcelona City Council

Escola Municipal Cdel carrer Ataülf 12 (1920-32). Danses. Ajuntament de Barcelona (1933). L'escola pública de Barcelona i el mètode Montessori. Barcelona: Barcelona City Council

Escola Municipal Cdel carrer Ataülf 12 (1920-32). Aviram. Ajuntament de Barcelona (1933). L'escola pública de Barcelona i el mètode Montessori. Barcelona: Barcelona City Council

Casa dels nens, del carrer corcega 268 (1932) s’hi veu la professora Francisca Canals . Fons Antònia Canals

Cadira de disseny català utilitzada en el curs de 1916 i que els alumnes li van regalar a la doctora Montessori. Arxiu d’imatges de la seu Central de l’AMI a Amsterdam

Tarja de Maria Montessori fent una nota a Bofill sobre reunió el 20 gener de 1919. Bibliotec Nacional de Catalunya.

Bust de Maria Montessori, regal dels alumnes del curs Internacional 1916 a la Doctora. L’última localització abans del museu va ser La casa dels Nens del Carrer Aribau. Museu d’història de Barcelona

Imatges de Mario Montessori i la seva dona Hellen a Barcelona.

Extretes del llibre: SCHOCCHERA, Augusto “Introduzione a Mario M Montessori” Roma, Edizioni Opera Nazionale1998

Maria Montessori a la Radio Associació de Catalunya el 1933. Imatge de la revista de Catalunya Radio “Activitats de la Ràdio Associació”

Maria Montessori i el seu fill Mario M Montessori a Barcelona al Tibidabo. Arxiu d’imatges de la seu Central de l’AMI a Amsterdam

Estudiants del XVIII Curs Internacional Montessori a Barcelona el 19133 als jardins de l’Escola Montessori del C/ Còrsega. Foto extreta del llibre “Maria Montessori, a centanary anthology” publicat per AMI el 1970

Maria Montessori supervisant exàmens del curs Internacional de 1933 a Barcelona. Arxiu AMI a Amsterdam.

Banquet de cloenda del curs Internacional de 1916. Foto extreta del diari Ilustración artística. Del 2 5 1916, página 15

Aula Montessori de Lleida, regalada a Maria Montessori el 14 de març de 1934 per un deixeble seu Ramon Jaen. Arxiu AMI a Amsterdam.

Diploma del Curs Nacional Montessori fet a Barcelona l’abril de 1936. Arxiu AMI a Amsterdam.

Alguns materials de les escoles Montessori de Barcelona dels anys 1914-1936. del Museu d’Història de Barcelona.