Programa polític CUP Tàrrega 2023

FEMINISMES

Entenem el feminisme com una pràctica i lluita per la llibertat, la igualtat, la justícia i la no discriminació, exclusió o explotació de les dones i identitats dissidents pel fet de ser-ho Nosaltres entenem que tota lluita feminista ha de desenvolupar-se des d’una mirada interseccional, perquè aquesta ens permetrà donar una resposta més global i completa a tots els encreuaments entre els diferents eixos d’opressió: gènere, origen, classe social, diversitat funcional, edat, opció sexual, identitat de gènere o expressió de gènere

Aquest feminisme, entès de forma estructural, lluita per fer front a unes estructures socials, culturals, polítiques i econòmiques: el patriarcat i el capitalisme, que perpetuen i estimulen les desigualtats de les dones i les identitats dissidents

Des de la CUP de Tàrrega apostem per un feminisme de classe, adreçat a conquerir condicions materials i de vida dignes al conjunt de les dones; és per això que per avançar cap a una Tàrrega feminista cal treballar en polítiques que posin al centre del fun-

cionament social la reproducció de la vida, la generació de condicions materials de vida dignes per les classes populars i especialment per les dones i que treballin per un abordatge integral de les violències patriarcals i masclistes

Així doncs, l’Ajuntament de Tàrrega ha d’impulsar els instruments necessaris per fer polítiques transversals feministes i per l’eliminació de les desigualtats i violències que se’n deriven Cal, per tant, abordar les violències masclistes i LGBTIQA+-fòbiques i entendre-les com un problema estructural del qual la nostra ciutat i pobles no se n’escapa És el primer pas que cal fer com a Ajuntament A part de les violències, cal treballar també per garantir els drets sexuals i reproductius, per tenir un espai públic segur i pensat des d’una perspectiva de gènere Cal treballar per incloure la perspectiva feminista en l’educació i en les condicions laborals Entenem el feminisme, doncs, com una eina de transformació social integral i necessària per continuar vives i amb vides dignes

GÈNERE

La construcció actual del gènere és un eix de desigualtat social que provoca situacions de discriminació i violència estructural a totes aquelles identitats que no són la d’home cis Per posar fi a totes aquestes desigualtats creiem que l’abordatge ha de ser integral i transversal a totes les regidories, i per això proposem els següents punts:

1 Elaborar uns pressupostos municipals amb perspectiva gènere, que tinguin en compte l’impacte dels ingressos i les despeses

2 Impulsar una cooperativa de cures i tasques de la llar que empari a totes les persones que es dediquen a aquestes tasques sense totes les garanties

3 Disposar de pisos de propietat municipal per acollir dones en situació de violència masclista en casos d’emergència

4 Aprofundir en el treball coordinat i transversal amb el Pla Educatiu d’Entorn des de totes les regidories

5 Introduir la perspectiva de gènere en totes les decisions urbanístiques i garantir així una ciutat més amable per a tothom Aquesta forma de treballar permet incloure nous eixos a tenir en compte a l’hora de dissenyar els espais públics com la seguretat subjectiva i objectiva o les experiències personals

6 Instaurar Punts Violetes a totes les festes o espais d’oci nocturns de la ciutat Coordinar el treball amb les entitats i associacions per garantir-lo també en els seus espais d’oci nocturn

7 Garantir la transversalitat de gènere en totes les àrees d’actuació de l’Ajuntament

8 Actualitzar tota la documentació i la comunicació de l’Ajuntament perquè sigui inclusiva i amb perspectiva de gènere

9 Garantir que en els espais municipals per a gent gran, com el Casal Cívic, apliquin protocols de prevenció de violència masclista

LGBTIQA+

El sistema patriarcal i capitalista ha estat un dels

motors principals que ha perpetuat les desigualtats del col·lectiu LGBTIQA+; és per això que no podem deixar d’abordar aquesta qüestió en l’àmbit municipal Les dades sobre persones LGBTIQA+ són alarmants, convertint-los així en un dels col·lectius més perjudicats pels prejudicis i per la construcció masclista de la societat Actualment, a Catalunya ens situem en el 85% d’atur de persones trans i les denúncies per violències per orientació o identitat sexual no paren d’augmentar En aquest àmbit proposem:

1 Garantir que les entitats, en tots els seus àmbits d’actuació, garanteixin la no discriminació per raó d’orientació o identitat sexual i de gènere

2 Oferir orientació personal i familiar en els àmbits sociosanitari, laboral i legal de forma especialitzada i específica per al col·lectiu LGBTIQA+ en punts específics, permanents i especialitzats

3 Vetllar per la prevenció de totes les violències masclistes i LGBTIQA+-fòbiques a través de campanyes i treballs de sensibilització integrals.

4 Atorgar un distintiu de bones pràctiques als establiments que contractin persones trans i adoptin protocols d’actuació contra l’LGBTIQA+-fòbia

5 Crear una xarxa d’inserció laboral per a persones LGBTIQA+ al Centre La Solana amb l’objectiu de millorar l’ocupació de les persones del col·lectiu amb dificultats d’inserció laboral, especialment les persones trans Aquesta xarxa ha d’estar dinamitzada per persones tècniques formades en polítiques LGBTIQA+

6 Instaurar Punts Violetes a totes les festes o espais d’oci nocturns de la ciutat Coordinar el treball amb les entitats i associacions per garantir-lo també en els seus espais d’oci nocturn

7 Oferir formació a entitats/negocis o organitzadors d’esdeveniments nocturns que els doni eines per actuar davant d’agressions LGBTIQA+

8 Garantir que en els espais municipals per a gent gran, com el Casal Cívic, incorporin la perspec-

tiva LGBTIQA+ aprofitant la nova guia del Departament de Feminismes de la Generalitat

DIVERSITAT FUNCIONAL

Garantir una ciutat i espai públic que pugui ser gaudit i viscut per tothom és un punt prioritari de la nostra candidatura És per això que cal repensar les polítiques urbanístiques i de distribució de l’espai públic per a convertir-les en polítiques transformadores i que tinguin en compte totes les realitats que conviuen al municipi de Tàrrega Cal garantir també el lliure accés a tots els equipaments públics de la ciutat i fer-ho amb totes les garanties És per tot això que proposem:

1 Adaptar tots els equipaments municipals perquè siguin accessibles per a tothom

2 Aplicar paràmetres d’accessibilitat universal o Disseny per a Tothom, tant en l’entorn urbà, com en l’habitatge i el transport, per tal de fomentar la supressió de barreres arquitectòni-

ques, urbanístiques i de comunicació i promoure el transport adaptat

3 Habilitar els semàfors de la ciutat perquè facin senyals sonors

4 Suprimir els aparcaments en calçada en aquells carrers amb voreres inferiors a 180 cm -és l’amplada mínima que la normativa d’accessibilitat exigeix per a les voreres- amb l’objectiu d’ampliar l’espai per a la mobilitat activa (a peu o en bicicleta) Fer-ho també en aquells carrers amb més concurrència de vianants

5 Adaptar tots els parcs infantils de la ciutat perquè siguin fàcilment accessibles per a tothom

6 Fer polítiques actives d’ocupació i priorització dels recursos cap a l’orientació laboral i la recerca de llocs de treball en empreses ordinàries per a les persones amb diversitat funcional o afectades per un transtorn mental

7 Oferir un servei públic i gratuït de transport Porta a Porta per a persones amb mobilitat reduïda i diversitat funcional per facilitar el seu

desplaçament i autonomia personal

8 Garantir que tota la informació i comunicació de l’Ajuntament sigui accessible per a tothom, per exemple aplicant criteris de lectura fàcil

ANTIRACISME

El context institucional i social del nostre país i el nostre municipi reprodueix unes conductes racistes que coarten les oportunitats i els itineraris professionals, educatius, sanitaris o residencials de les persones racialitzades Per aquest motiu, és una prioritat garantir la igualtat de drets entre totes les persones que resideixen al nostre municipi i vetllar per aconseguir la seva inclusió en tots els espais, fomentant el respecte a la pluralitat i diversitat cultural i lingüística Per tal d’abordar aquesta situació, plantegem els següents punts:

1 Garantir que en les dependències municipals hi hagi tota la informació rellevant en els diversos idiomes de les principals llengües de la població que habita a la nostra ciutat

2 Promoure l’elaboració de plans municipals de lluita contra el racisme i la xenofòbia que proposin catàlegs de mesures efectives i específiques

3 Adoptar mesures i establir sancions per posar fi a la discriminació en l’accés a l’habitatge, particularment per part d’entitats bancàries i agències immobiliàries

4 Implementar mesures, inspeccions i sancions per eliminar la discriminació en l’accés als llocs de feina

5 Assumir i treballar polítiques municipals de suport a les persones refugiades Les ajudes a les persones refugiades s’han de gestionar des dels ens públics, i en concret també des dels ajuntaments

6 Treballar l’antiracisme de forma transversal a través del Pla Educatiu d’Entorn

7 Aprofitar el futur CAPI (Centre d’Acolliment i Protecció Internacional) per fer tot un treball de base en matèria antiracista i per crear una xarxa

de suport ciutadà a les persones refugiades o migrades

8 Desobeir la llei d’estrangeria per tal de garantir la igualtat en els drets de tothom i fer front al racisme institucional i d’estat

9 Teixir un cordó sanitari al feixisme i la xenofòbia i combatre-la tant des de dins com des de fora de la institució

SOSTENIBILITAT

Els Països Catalans, com la resta del planeta, viuen sota els efectes d’una crisi econòmica, social i ecològica que ha modificat els drets polítics i socials empobrint les classes populars, alhora que han fet més evident les contradiccions entre capitalisme i medi natural El model actual ens converteix en subordinats al desig de les oligarquies i oligopolis econòmics, que sempre actuen d’esquena a la voluntat i a les necessitats de les classes populars

Fer front a aquests poders fàctics és una obligació de qualsevol govern local o nacional En un dels que cal fer un èmfasi especial és l’oligopoli energètic, que té unes conseqüències desastroses per a tota la ciutadania És per això que cal desenvolupar alternatives a escala local que ens permetin transformar i millorar les condicions de la ciutadania, ja sigui apostant pel desenvolupament de comunitats energètiques locals que garanteixin el subministrament a uns preus assumibles i sense benefici empresarial al darrere o per altres formes de desconnexió de totes les grans companyies

En l’àmbit municipal tampoc ens podem quedar endarrere i l’Ajuntament ha de ser el primer a prendre mesures per a fer-hi front Així doncs, cal repensar l’abastament d’energia per avançar cap a una Tàrrega que prioritzi els criteris de sostenibilitat i els drets socials de les persones enfront del benefici privat d’uns pocs Els municipis són clau per avançar en la construcció de sobirania energètica

Perquè quan parlem d’ecologisme parlem de vida, volem una ciutat i uns pobles més verds, saludables, vius i participatius, que puguin construir espais col·lectius i col·lectivitzats Hem de construir una Tàrrega resilient i autosuficient, que sigui capaç d’adaptar-se als canvis garantint la qualitat de vida i el benestar actual i futur de les seves veïnes

ENERGIA

Perquè l’energia és un dret bàsic que no pot ser objecte del mercadeig capitalista, la CUP Tàrrega defensem un model de sobirania energètica, que sigui

democràtic, popular, descentralitzat, renovable i autosuficient És per això que des de l’ajuntament volem construir els mecanismes que ens han de permetre configurar el model energètic del futur:

1 Promoure la transició energètica i la sostenibilitat ambiental al municipi, creant la Regidoria de Transició Energètica i impulsant iniciatives d’autoconsum i producció d’energia descentralitzada

2 Continuar amb el canvi a LED de l’enllumenat públic de la ciutat

3 Fer un pla de treball per millorar l’eficiència energètica de tots els equipaments municipals

4 Fomentar la creació de comunitats energètiques locals de generació i de consum

5 Estudiar la possibilitat d’oferir superfícies municipals a col·lectius ciutadans que vulguin impulsar projectes de generació renovable local.

6 Exercir pressió per aturar la construcció de macroprojectes energètics amb finalitats especulatives

7 Elaborar Plans de Transició Energètica Municipal per avançar cap a l’autosuficiència energètica de Tàrrega i pobles del municipi per mitjà de l’autoproducció d’energies renovables i la municipalització de la xarxa distribució de l’energia

8 Oferir acompanyament municipal a tots aquells projectes que puguin sorgir a escala local que apostin per crear models alternatius d’abastament energètic

MÓN RURAL I REPOBLAMENT

En el cas del municipi de Tàrrega constatem la necessitat d’una planificació integral i consensuada territorialment, urbanística i de serveis, tant per Tàrrega ciutat, com per la resta dels pobles del municipi: Altet, Claravalls, la Figuerosa, Riudovelles, Santa Maria de Montmagastrell, l’EMD del Talladell i el nucli deshabitat de Conill És per això que proposem:

1 Activar una taula sectorial per abordar els pro-

blemes específics de la pagesia

2 Promoure una xarxa de treball entre les juntes i els ciutadans dels pobles del municipi Amb l’objectiu de dinamitzar les relacions entre els habitants d’aquests i facilitar-ne la comunicació d’alguns dels aspectes rellevants responsabilitat de l’Ajuntament

3 Millorar la xarxa de transport públic per interconnectar totes les poblacions del municipi Fomentant l’organització i ús del transport col·lectiu i estudiar la viabilitat d’implementar el transport públic segons demanda

4 Incloure les cessions d’ús o la masoveria a la borsa d’habitatge per tal d’evitar el despoblament i dotar d’opcions als joves que hi vulguin anar a viure o no en vulguin marxar

5 Treballar perquè els pobles del municipi no perdin un dels pocs serveis públics que reben com és el consultori mèdic Caldria ampliar-lo Aquest servei és vital en entorns envellits i amb un transport cap a Tàrrega insuficient

6 Garantir la gratuïtat del transport públic cap a les escoles pels infants i les famílies dels pobles del municipi

7 Exigir al Consell Comarcal que inclogui l’escola Maria Mercè Marçal dins del circuit de transport escolar dels pobles per garantir la igualtat de totes les famílies dels pobles del municipi a l’hora d’escollir centre escolar

8 Instar a la descentralització d’un major nom-

cipi com a mesura per a promoure la vida social i cultural més enllà de la ciutat

URBANISME

És vital que l’urbanisme sigui fruit del diàleg, la participació i les decisions col·lectives, i no un sector tancat al debat i que es regeixi per criteris exclusivament econòmics i especulatius Garantir un habitatge digne per a tots els ciutadans i planificar una ciutat i un territori més humans, respectuosos amb l’entorn i amb oportunitats per a l’economia reproductiva ha de ser l’objectiu final d’una planificació territorial consensuada i útil per a tots els ciutadans

1 Implementar plans urbanístics amb perspectiva de gènere i fer anàlisis de gènere dels espais públics de la ciutat i els pobles del municipi per generar espais que promoguin la igualtat

2 Aplicar paràmetres d’accessibilitat universal o Disseny per a Tothom en els nous dissenys urbanístics de la ciutat i millorar-ne els ja existents

3 Impulsar un estudi per corroborar les dimensions del POUM actual i si s’escau redimensionar-lo per tal d’adequar-lo a les necessitats reals presents i futures de la nostra ciutat

4 Instar a millorar la xarxa d’infraestructures viàries en especial la variant de la C-14 que permeti pacificar la mobilitat dins i fora de Tàrrega

5 Exigir i vetllar per la ràpida construcció de l’hospital d’atenció intermèdia a la ciutat de Tàrre-

6 Aplicar polítiques de creixement urbanístic zero fins que les necessitats demogràfiques i socials ho requereixin i mai sense haver activat totes les polítiques públiques per ocupar els habitatges buits de la ciutat

7 Denunciar les polítiques que tendeixen a la venda de sòl públic com a forma de finançament L’Ajuntament no s’ha de desprendre d’aquest patrimoni públic

8 Revisar i proposar canviar el nomenclàtor de la via pública (places, carrers…) de persones o ens relacionats amb l’Estat espanyol i altres noms que no haurien de tenir cabuda avui Prioritzar de posar noms de dones o de referents com Guillem

Agulló

9 Treballar en la construcció d’un auditori municipal per tal de dotar a la ciutat d’un equipament de promoció cultural

MOBILITAT

El model de mobilitat centrat en el vehicle privat ha esdevingut el model potenciat en les societats capitalistes dels països centrals, construït sobre la base de l’individualisme, el consumisme i l’ús il·limitat de combustibles fòssils; un model que considerem obsolet És per això que apostem per:

1 Treballar per municipalitzar el servei d’autobús del municipi

2 Repensar i planificar l’espai públic donant prioritat a la mobilitat activa (a peu, en bicicleta, patinet…) i amb transport col·lectiu

3 Promoure la creació d’una borsa pública, gestionada per l’Ajuntament, on es recullin les ofertes i les demandes per a l’ús compartit de mitjans de transport privat Fer-ne especial èmfasi als pobles del municipi

4 Instar al Consell Comarcal a elaborar un pla comarcal de mobilitat per ampliar les xarxes de transport col·lectiu, que doni importància a les connexions amb els serveis públics bàsics com el CAP i els centres escolars i de secundària

5 Establir plans de conscienciació i informació sobre l’ús de la bicicleta i seguretat viària, es-

pecialment enfocada als conductors de vehicles i motocicletes

6 Impulsar la mobilitat a peu i amb bicicleta mitjançant l’establiment de zones de prioritat envers els cotxes

7 Senyalitzar carrils bici que arribin fins als centres educatius i als polígons industrials

8 Garantir la connexió amb transport públic de tots els pobles del municipi, principalment amb els centres de treball, zones industrials i comercials i centre d’atenció sanitària

9 Promoure l’electrificació de la flota de transport municipal

10 Reclamar la millora i conservació de la línia del tren Lleida-Barcelona com un actiu important a l’hora de pensar i preveure l’ordenació urbana de la ciutat

11 Augmentar, renovar i mantenir adequadament els parcs infantils i garantir-ne l’adaptació per a infants amb mobilitat reduïda

MEDI AMBIENT

Quan parlem de medi ambient parlem de vida Volem barris i pobles més verds, saludables, vius i participatius com a espais de construcció social col·lectiva És per això, que és imprescindible que continuem construint propostes que des de l’ecologisme situïn la defensa de la vida, en tota la seva globalitat, en el centre de les polítiques públiques del nostre municipi

1 Establir una Taula de Medi Ambient que reculli les propostes de la ciutadania

2 Desplegar el Pla Director de Sant Eloi per convertir-lo en un espai més naturalitzat i integrat a la ciutat de Tàrrega

3 Incorporar el Riu Ondara a la ciutat a través de la via verda cap al Talladell, destacant-ne els valors etnològics, històrics, biològics i socials, especialment a les escoles

4 Implementar punts de control de contaminació atmosfèrica en diversos punts del municipi

5 Vetllar per preservar el medi natural del municipi, evitant la construcció de macroprojectes

energètics especulatius i fent una defensa de les espècies que habiten els hàbitats i evitant la incorporació d’espècies invasores

6 Incrementar els espais amb espècies autòctones com a element central per millorar la biodiversitat urbana, combatre l’increment de CO₂ atmosfèric i el canvi climàtic, però també com a element de refrigeració i de reducció de la pols en suspensió i el soroll, i de millora de la qualitat de l’aire en general

7 Continuar treballant i col·laborant amb Espais Naturals de Ponent per visibilitzar i reivindicar els espais naturals dels quals forma part el municipi

PAGESIA

Actualment, el sector primari del nostre país es troba totalment subordinat a les grans corporacions agroalimentàries que condicionen de forma directa i indirecta la majoria d’explotacions de les Terres de Ponent Això limita la capacitat dels petits agricultors i ramaders de competir amb aquestes grans empreses i sovint els condemna a abandonar el negoci, a part del greuge mediambiental que aquest model suposa pel territori És per això que proposem:

1 Activar una taula sectorial per abordar els problemes específics de la pagesia.

2 Denunciar la política de les subvencions de la Política Agrària Comunitària (PAC) remarcant

que aquestes polítiques són discriminatòries i injustes i són un producte més de la globalització econòmica i la mercantilització transnacional de la producció agrícola

3 Instar l’Ajuntament a denunciar davant de l’oficina d’atenció al consumidor les grans superfícies comercialitzadores que estafen el consumidor mitjançant etiquetatges enganyosos amb l’oferta de productes de dubtosa qualitat i d’origen

4 Potenciar, orientar i ajudar els petits productors agroalimentaris davant de la competència que exerceixen els grans mercats internacionals de l’alimentació i els supermercats

5 Denunciar activament els desorbitats preus de l’aigua del canal Segarra-Garrigues que els agricultors han de pagar per regar

6 Integrar i potenciar des de l’Ajuntament el consum de productes de proximitat al mercat setmanal de la ciutat i d’aquesta manera vetllar per una bona promoció d’aquest producte

7 Valorar l’agricultura com un equipament més, equilibrant dins el POUM els equipaments urbans amb els equipaments rurals

8 Iniciar un procés de protecció de l’espai agrícola, amb mesures que el valoritzin i incentivin l’establiment de nous pagesos

9 Prioritzar la pràctica de l’agricultura ecològica.

DRETS SOCIALS

Les dinàmiques del sistema capitalista han provocat una situació de crisi crònica de despossessió de les classes populars Aquest fet incrementa les necessitats socials de la població que, a més a més, s’han vist afectades per la reacció dels poders públics, amb retallades i privatitzacions en el conjunt dels serveis públics socials amb un impacte directe en els quatre pilars bàsics del benestar: salut, educació, serveis socials i habitatge

L’increment de la pobresa i l’exclusió social, l’augment de les migracions exteriors i interiors i l’afebliment de les estructures familiars, cada cop més limitades al cercle nuclear, provoquen en la nostra societat greus problemes d’aïllament i soledat, una soledat que contribueix a incrementar les problemàtiques relacionades amb tota mena d’addiccions i de malalties físiques i mentals Tots aquests factors interactuen i s’encavalquen tot provocant problemàtiques socials múltiples i complexes

L’abordatge d’aquestes problemàtiques requereix més recursos i un nou enfocament de les polítiques socials interdisciplinari: posar en el centre de les prioritats la redistribució de la riquesa i la reversió de les desigualtats i consolidar espais de participació que fomentin i permetin l’apoderament, l’organització i el control popular del conjunt de serveis públics per construir pobles, viles i ciutats inclusives i cohesionades

Un dels punts clau d’aquestes propostes implica treballar l’habitatge, una pota fonamental per poder desenvolupar una vida plena i tranquil·la Garantir el dret a l’habitatge per a totes les ciutadanes de Tàrrega i pobles és una obligació que l’Ajuntament no pot eludir El model neoliberal actual fa prevaldre els beneficis econòmics als drets fonamentals de les persones i és per això que qualsevol govern o força que vulgui plantejar una política transformadora ha d’apostar, de forma clara i sense embuts, per recuperar la sobirania residencial El poc marge de competències locals en aquest àmbit ens empeny obligatòriament a treballar-ho des d’una visió

àmplia; dotar l’Ajuntament del màxim parc públic d’habitatge, cosa que li permeti reaccionar ràpidament davant de casos d’emergència i que col·labori a l’hora d’estabilitzar els preus del lloguer de la ciutat

Entendre la participació ciutadana com un dret social bàsic també ens permetrà tenir més eines a l’hora de treballar les desigualtats i totes les problemàtiques ciutadanes que cal solucionar Un municipi participatiu és un municipi que aposta per tenir un teixit social cohesionat i estable, i que a la llarga se sent la ciutat i els seus serveis més seus i propis

Des de la CUP apostem per un nou model de societat centrat en les necessitats i la realització plena de les persones, on cadascú aporti a la comunitat segons la seva capacitat i rebi segons les seves necessitats Quan parlem de polítiques socials ens estem referint bàsicament a les mesures que adopten els governs per sostenir, mantenir o transformar l’estructura i la vida social d’una determinada comunitat L’objectiu fonamental de la política social ha de ser millorar la qualitat de vida de les classes populars Assolir aquest objectiu requereix polítiques nítidament transformadores, rupturistes i anticapitalistes

HABITATGE

Vivim en una societat on el capitalisme ferotge ha mercantilitzat el conjunt de les nostres vides, fet que ha posat en entredit un dret bàsic i emancipador com és l’habitatge Quan parlem d’habitatge, parlem d’una llar, d’una vida i un col·lectiu, un espai i un concepte sense el qual no es pot construir una vida digna Per tal de blindar el dret a l’habitatge i fer-lo efectiu a la nostra ciutat, plantegem:

1 Defensar el dret a un habitatge digne per tothom

2 Redactar un pla municipal d’habitatge que diagnostiqui la situació actual de l’habitatge a la ciutat i on es tracin mesures a mitjà i llarg termini Aquest pla també ha d’incloure els pobles del

municipi

3 Habilitar els pisos de propietat de l’Ajuntament per a utilitzar-los en casos d’emergència habitacional, com ara per a dones víctimes de violència masclista, i ampliar el parc d’habitatge públic, amb un reglament específic d’adjudicació d’aquests habitatges

4 Treballar per ampliar el parc d’habitatge públic de l’Ajuntament amb la finalitat de construir una alternativa a l’actual model especulatiu

5 Habilitar una taula local d’habitatge compartida entre el teixit associatiu del municipi i l’Ajuntament

6 Actualitzar de forma periòdica el cens d’habitatges buits elaborat l’any 2020 per disposar d’una eina amb la informació més concreta possible

7 Impulsar la creació d’una borsa d’habitatge de lloguer per fomentar el lloguer d’habitatges buits Aplicar descomptes a l’IBI per aquells propietaris que posin el seu immoble dins

d’aquesta borsa en condicions de lloguer social

8 Formar els tècnics locals de l’oficina d’Habitatge sobre cooperatives d’ús d’habitatge i masoveria urbana com a alternatives al model de lloguer d’habitatge actual En cas que es vulguin crear cooperatives d’habitatge a Tàrrega, l’Ajuntament els haurà de donar tot el suport i acompanyament necessari

9 Aprovar una ordenança municipal reguladora del procediment sobre verificació d’habitatges buits Es defineix com a habitatge buit l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys

10 Aplicar recàrrecs en l’IBI dels habitatges buits Per poder aplicar aquests recàrrecs cal que els habitatges estiguin registrats com a habitatges buits segons l’ordenança

11 Explorar vies com el pis compartit entre persones grans que viuen soles i joves que es vulguin emancipar, o persones de qualsevol edat que no

ho puguin fer per problemes econòmics

12 Descriminalitzar el moviment okupa i l’ocupació d’habitatges buits com a alternativa de vida

El moviment okupa ha format i forma part dels moviments socials i ha estat clau per denunciar l’especulació immobiliària, l’assetjament immobiliari i la destrucció del territori en el nostre país

13 Donar suport a les accions i iniciatives en pro d’un habitatge digne, tant institucionals com cíviques, i contra els desnonaments

SERVEIS SOCIALS

Creiem que és important dissenyar un projecte de ciutat per a les persones, un projecte que no es basi només en l’assistencialisme, sinó que sigui un projecte inclusiu basat en els drets de tots els ciutadans i ciutadanes Allò que dignifica les persones que estan en situacions precàries és que algú vetlli perquè s’acompleixin els seus drets i, una administració pública com és l’Ajuntament, ha de tenir aquest compromís Per això proposem:

1 Crear un cens municipal de persones grans que viuen soles a Tàrrega i tots els pobles del municipi

2 Aprofundir en els programes d’acompanyament a persones grans que viuen soles o que són vulnerables

3 Crear xarxes de cures d’infants i persones grans per a famílies que no poden conciliar

4 Habilitar un espai per transeünts a l’alberg del camí de Sant Jaume per tal d’evitar que aquests acabin dormint al carrer

5 Vetllar perquè les partides pressupostàries destinades a l’àmbit social siguin revisades anualment de manera minuciosa i que, com a mínim, s’adaptin a la realitat per tal de donar resposta a la precarietat i a les desigualtats socioeconòmiques a què ens aboca el capitalisme arreu, també a Tàrrega

6 Defensar uns serveis socials dignes i eficaços i gestionats pel municipi, en la mesura del possible Millorar-ne la coordinació amb el Consell Comarcal de l’Urgell i exigir-ne una feina i una

transparència adequades

7 Reclamar a la Generalitat que Tàrrega pugui disposar d’uns serveis socials gestionats directament per l’Ajuntament Els municipis de menys de 20 000 habitants no tenen la gestió directa d’aquests serveis, ja que depèn per llei dels consells comarcals Tàrrega ha d’arribar a gestionar directament els serveis socials per millorar-ne la gestió i l’eficiència

8 Destinar tots els recursos humans possibles a dissenyar projectes socials prou ambiciosos que permetin l’accés a finançament europeu de llarga durada i prou globals per integrar els àmbits social, laboral, educatiu, urbanístic i de serveis bàsics Aquests projectes es desenvoluparan amb el màxim consens possible per garantir-ne un major consens i així assegurar-ne la continuïtat

9 Realitzar estudis de l’impacte econòmic de les possibles noves polítiques socials

10 Consolidar places de tècnics especialitzats amb el perfil adequat perquè aquest projecte de ciutat tingui una continuïtat En aquest sentit, creiem necessari recuperar places d’educadors de carrer per detectar possibles discriminacions, guetitzacions o mancances en l’àmbit educatiu i social i que puguin proposar les actuacions necessàries

11 Revertir el model assistencialista de beneficència i caritat Apostar per un model inclusiu basat en els drets de totes les persones amb noves iniciatives que impulsin projectes autogestionats com, per exemple, horts urbans col·lectius autogestionats, que podrien ser cedits prioritàriament a usuaris del banc d’aliments, per donar-los l’oportunitat d’apoderar-se i d’organitzar-se i deixar de ser beneficiaris passius

12 Continuar millorant la gestió dels horts urbans

13 Adaptació del Pla Integral del Poble Gitano a Tàrrega i treballar-hi conseqüentment i, per tant, de manera transversal

14 Fiscalitzar tant com sigui possible la construcció del Centre d’Acolliment i Protecció Internacional Coordinar-se amb el Centre, tenir-hi re-

lació i fiscalitzar-ne al màxim possible la gestió, a fi de tenir-ne la màxima informació i vetllar per una bona gestió

ESPORTS

Entenem la pràctica esportiva com una eina per millorar la qualitat de vida de les persones, no només en matèria de salut, també com a espais en els quals és possible una convivència i experiència integradora de les diferents realitats socials que trobem al nostre municipi Gestionar-los bé implica evitar la formació de guetos i així millorar la convivència social i la integració

1 Entendre l’esport i la pràctica esportiva com una eina d’inclusió, lluita contra la segregació, coeducació i promotora de la salut i l’educació en valors

2 Adaptar tots els equipaments esportius per tal de que permetin l’accés de persones amb diversitat funcional

3 Obligar a les entitats esportives que reben sub-

vencions públiques o utilitzen equipaments municipals a oferir places becades

4 Impulsar una taula esportiva a Tàrrega entre l’Ajuntament i les entitats a fi de millorar la coordinació i el diàleg en tot l’àmbit esportiu local

5 Impulsar la creació d’un patronat d’esports on hi hagi representants de les entitats i clubs esportius de la ciutat, els coordinadors dels equipaments municipals i representants de l’Ajuntament per coordinar les activitats i treballar conjuntament la promoció de l’esport base de la ciutat

EDUCACIÓ

La CUP aposta des dels seus municipis per una escola pública, inclusiva, laica, feminista, antirracista, ecologista, de qualitat i en català Ens comprometem a avançar cap a aquest model, la qual cosa ha de permetre formar ciutadans autònoms i crítics

1 Vincular l’àrea d’educació i joventut amb la d’igualtat per facilitar l’engranatge amb el Pla Educatiu d’Entorn municipal i incloure la pers-

pectiva de gènere i el treball en coeducació des de la base

2 Crear una plaça estable d’educador de carrer per donar continuïtat als programes de suport a l’estudi i buscar sinergies amb el Pla Educatiu d’Entorn

3 Vetllar per una distribució equitativa de l’alumnat perquè no hi hagi diferències socials entre centres educatius, siguin públics o concertats.

4 Lluitar per evitar el tancament de línies escolars i, en cas que sigui impossible, garantir que si es tanca alguna línia sigui en escoles concertades i no pas en les públiques

5 Obrir els patis de tots els centres educatius de la ciutat en horaris no escolars, amb la presència d’educadors de carrer que vetllin per la inclusió i detectin possibles problemes de convivència

6 Oferir cursos de llengües per adults o gent gran en centres educatius municipals durant les hores no lectives

7 Instar al Consell Comarcal a incloure l’escola Maria Mercè Marçal en la ruta de transport escolar dels municipis de Tàrrega per garantir la igualtat a l’hora d’escollir centre educatiu

8 Continuar treballant per mantenir tots els tallers sobre gènere i feminismes que s’ofereixen a les escoles

9 Fomentar tallers entre l’alumnat de la ciutat que els permeti conèixer altres realitats diferents a les seves

10 Treballar els valors participatius des de les escoles per fomentar la implicació de l’alumnat a la ciutat

11 Vetllar perquè els patis de les escoles siguin cada vegada més naturalitzats i amb zones ombrejades per garantir espais frescos per l’alumnat i per la ciutadania en general en horari no lectiu

12 Promoure la creació d’un centre adscrit de la Universitat de Lleida per fomentar tasques de recerca i desenvolupament a la nostra ciutat

PARTICIPACIÓ

La participació és el pal de paller per tal d’aconseguir crear una xarxa ciutadana capaç de promoure una Tàrrega viva i dinàmica, on les decisions no siguin preses des de dalt, sinó que es baixin a la ciutadania, la principal interessada, i la que pot donar legitimitat als diversos projectes que es puguin impulsar Apostar per la participació suposa apostar per la pluralitat i la diversitat Per fer-ho, proposem:

1 Desplegar, dinamitzar i donar a conèixer el nou Reglament de Participació Ciutadana de 2023 de la manera més eficient i ràpida possible

2 Dotar la Regidoria de Participació ciutadana dels recursos i del personal necessari a fi de fer de la participació ciutadana una pràctica política transversal, coherent, real i útil socialment

3 Impulsar programes que facin pedagogia i transmetin valors participatius a infants, joves i població en general Aquesta acció es podria dur a terme mitjançant assemblees i tallers participatius als centres educatius i programant conferències i sessions formatives a entitats o població en general

4 Promoure un procés participatiu i de debat sobre la ubicació de la Creu de Terme de la plaça Major perquè la ciutadania pugui decidir-ne la ubicació

5 Consolidar i millorar el procés de pressupostos participatius

6 Promoure i vetllar per la participació ciutadana de manera transversal

7 Consolidar i difondre la nova web de participació ciutadana

8 Fer pedagogia de la participació, mitjançant l’impuls de programes formatius en la pràctica participativa (tallers, conferències, sessions formatives )

9 Reformar la pàgina web de l’Ajuntament: ha de ser també, i sobretot, un lloc útil per al ciutadà on es doni informació de qualitat, accessible i fàcil de trobar, indexada, entenedora i clara, tant pel que fa a disseny com a la funcionalitat

10 Publicar de manera clara els mecanismes de co-

municació entre el ciutadà i la institució municipal, habilitar eines 2 0 per a la democràcia electrònica i fomentar a la vegada espais d’ús lliure d’aquestes tecnologies, tot evitant que la informació no es doni exclusivament per mitjans electrònics

11 Fomentar la sobirania tecnològica i garantir l’accés a Internet al màxim nombre de persones Per això, l’Ajuntament ha de treballar amb programari lliure, de codi obert, i abandonar la submissió per qüestions suposadament pràctiques als programaris privats Això suposa un pas més en la democratització, a la vegada que suposaria un estalvi important per al municipi

12 Complir amb la transparència en la gestió municipal, mitjançant la publicació de documents, actes, dades, informes, plens, ordenances, pressupostos, comissions de seguiment, el POUM, etcètera

13 Fer públics a la web tots els contractes dels serveis externalitzats i els informes de les comissions de seguiment d’aquests serveis i les revisions tarifàries corresponents

14 Permetre la participació en els plens municipals:

14 1 Les entitats locals han de poder presentar mocions als plens amb l’acceptació prèvia o bé de la junta de portaveus o bé de la Junta de Govern Local

14 2 Els representants d’entitats han de poder parlar en el ple municipal si ho sol·liciten 48 hores abans del Ple si tenen l’aprovació de la junta de portaveus o de la Junta de Govern Local

15 Incorporar una comissió de garanties en el Reglament de Participació Ciutadana

16 Fer actuacions de millora en el Centre d’Entitats Acabar l’adaptació dels lavabos de la planta baixa i millorar el mobiliari dels despatxos compartits

17 Revisar l’ús dels despatxos exclusius d’una sola entitat i establir-ne els criteris

18 Aprovar un Reglament del Centre d’Entitats

SANITAT I SALUT

Considerem que el dret a la salut i a una bona atenció sanitària és un dret fonamental Per això, cal vetllar des de les administracions locals per suplir amb recursos propis aquelles necessitats que no estan suficientment cobertes Des de la CUP defensem fermament el caràcter irrenunciablement públic de la sanitat; ens oposem al procés de privatització que estem patint actualment a Catalunya, i concretament a les terres de Ponent, i a les desigualtats socials que això implica L’objectiu d’un bon servei sanitari no és la rendibilitat econòmica, sinó l’equitat i la justícia social Per això, proposem:

1 Exigir una atenció sanitària digna, de qualitat, pública i universal, també als pobles del municipi, i el bon desenvolupament de l’Hospital d’Atenció Intermèdia (l’ampliació del CAP)

2 Treballar per la millora de l’assistència sociosanitària domiciliària i pal·liar els possibles dèficits que puguin derivar-se de la lenta aplicació de la nova llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència

3 Potenciar els serveis socials com a complement d’un bon servei sanitari

4 Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs als centres d’atenció primària (CAP)

5 Reforçar el personal sanitari en situacions extraordinàries; per exemple, durant la Fira del Teatre de Tàrrega i la Festa Major de maig

6 Treballar perquè no disminueixin els dispositius d’emergències actualment vigents i vetllar perquè hi hagi, almenys a la comarca, els dispositius d’emergències necessaris per atendre tota la població També i sobretot en torns nocturns

7 Exigir el manteniment del personal i tots els dispositius imprescindibles perquè l’assistència sanitària es pugui cobrir dins d’un marge de temps adequat

8 Crear una borsa d’assistència social per a emergències, especialment en les franges d’horari nocturnes i els caps de setmana D’aquesta manera es podria incrementar l’atenció als mal-

tractaments, les drogodependències i les persones en situació de risc

9 Potenciar la creació d’un òrgan de coordinació de totes les organitzacions de Tàrrega relacionades directament i indirectament amb l’assistència sanitària: el CAP, la Policia Local, la Creu Roja, etc Això ha de permetre la millora i l’optimització dels serveis sanitari locals mitjançant el treball conjunt, coordinat i periòdic de totes aquestes organitzacions

10 Exigir l’adequació de l’actual aparcament sense asfaltar de la zona del CAP

11 Mantenir les entrades i sortides del CAP en perfectes condicions quan hi hagi males condicions climàtiques (nevades o gelades, per exemple)

12 Augmentar la freqüència de les visites mèdiques als respectius consultoris mèdics dels diferents pobles del municipi

13 Exigir el compromís i el posicionament del nostre Ajuntament amb la sanitat pública i contra projectes o models privatitzadors

14 Mantenir relació amb la Taula de Salut i contribuir-hi

15 Mantenir relació periòdica amb la direcció del CAP i fer de pont amb Generalitat i els ens supralocals a fi de millorar i garantir una bona atenció primària Denunciar públicament una bona atenció primària si la situació no es reverteix

16 Mantenir relacions amb la plataforma de defensa de la sanitat pública Marea Blanca

17 Posar en marxa un Pla Local de Salut a nivell municipal que permeti conèixer les necessitats de la població

18 Enfortir i aprofundir en l’educació sexoafectiva que ofereix el programa Linux als centres de secundària del municipi

19 Estudiar la instal·lació d’estacions de mesurament de la contaminació ambiental que permetin prendre mesures en espais concrets del municipi

20 Promoure plans i campanyes de vellesa activa

21 En termes generals, vetllar perquè al nostre

municipi es mantinguin uns serveis d’atenció primària públics, gratuïts, d’accés universal i de qualitat Per això defensem que l’Institut Català de la Salut continuï sent l’òrgan de gestió pública de tota l’Atenció Primària al nostre municipi, a les terres de Ponent i a tot Catalunya I perquè tingui més recursos i més pressupost

22 Impulsar la firma de convenis amb dentistes i psicòlegs privats per atendre persones derivades de Serveis Socials amb necessitats específiques que no cobreix la sanitat pública

23 Mantenir la recepta social

SERVEIS PÚBLICS

Ja des d’abans de la darrera crisi econòmica i financera, els serveis públics han estat en el punt de mira de l’avançada capitalista Si bé els processos durs de privatització es van iniciar als anys vuitanta, ara s’intenta traspassar al mercat per vies indirectes el poc que queda en mans públiques: això significa a la pràctica sotmetre a la lògica dels beneficis privats la prestació de serveis imprescindibles per a la garantia de drets fonamentals

Els serveis públics locals no són una excepció i és per això que a Tàrrega actualment tenim la gestió de l’aigua, el servei de transport públic urbà i la zona blava sota mans d’empreses privades Aquest model és un model que segons nosaltres cal revertir

És per això que en la legislatura 2019-2023 s’ha començat a estudiar la possibilitat de remunicipalitzar el servei de l’aigua, ja que el contracte amb Agbar acaba l’any 2024 La gestió pública dels serveis més bàsics ens permet garantir que es posaran al centre els drets de les persones en comptes del benefici econòmic És per aquest motiu que com a Ajuntament cal avançar cap a una empresa pública municipal que l’any 2024 sigui capaç de gestionar tot el cicle integral de l’aigua al nostre municipi i que pugui ser l’eina, també, per a gestionar nous serveis

Proposem la municipalització dels serveis públics i els equipaments no només per gestionar de manera més transparent i millor sinó per garantir més drets ciutadans i garantir-ne un accés equitatiu no condicionat pels recursos econòmics Per reinvertir en el benestar de tota la comunitat i no només el benefici privat minoritari, per garantir els drets laborals de les persones que hi treballen i per tenir-ne un control directe, públic, més transparent i democràtic

AIGUA I ALTRES SERVEIS

L’accés a l’aigua i el sanejament són un bé comú declarat un dret humà indispensable per a la vida Com a bé comú, l’aigua ha de ser gestionada amb criteris de transparència, control democràtic, popular i des de la perspectiva social i ecològica Per això

considerem que és necessari no només abordar la titularitat de la seva gestió sinó concebre la globalitat del cicle de l’aigua des d’una perspectiva ecosistèmica i popular Per això proposem:

1 Acabar el procés de remunicipalització del servei d’abastament d’aigua. Per la gestió pública d’un bé essencial de primera necessitat Per una gestió més democràtica Aquesta municipalització ha d’incloure la gestió de tot el cicle integral de l’aigua, de Tàrrega i dels pobles del municipi

2 Proveir-nos d’una empresa pública municipal, de gestió eficient i transparent, per l’aigua i per la resta de serveis públics Adequació de la Societat Urbanística Municipal (SUMTA), ja existent, per a aquesta finalitat

3 Fomentar mesures d’estalvi de l’ús de l’aigua en edificis i espais públics establint sistemes de recollida i aprofitament d’aigües pluvials

4 Donar nous usos a les aigües residuals depurades per tal d’optimitzar-ne l’ús en la neteja de carrers, regs públics de parcs, jardins i rotondes

5 Elaborar un pla de sequera municipal que estableixi protocols d’actuació que ens permetin reaccionar de forma més eficient i dinàmica davant d’aquestes situacions cada cop més freqüents

6 Establir un sistema de bonificació de l’IBI als edificis que disposin de sistemes de recuperació d’aigües grises.

7 Millora, fiscalització i municipalització de la zona blava.

8 Estudi de municipalització del l’autobús urbà.

9 Vetllar pel manteniment i la millora dels serveis bàsics, no només a Tàrrega, sinó a tots els pobles del municipi: aigua, transport, sanitat, Internet, i evitar i denunciar la degradació i, sobretot, la pèrdua de qualsevol d’aquests serveis

PISCINA COBERTA

A través de la municipalització de la piscina municipal, hem pogut posar en pràctica una de les principals mesures que proposem des de la CUP, la

municipalització dels serveis públics, i hem pogut observar com ha estat tot un èxit, tant des del punt de vista del servei que s’ofereix, com de les condicions de les infraestructures Aquest exemple ens encoratja a continuar apostant per la gestió municipal de tots els serveis públics Per a promoure la gestió de la piscina es proposa:

1 Consolidar la gestió municipal de la piscina coberta

2 Aplicar tarifació social en el servei de la piscina coberta municipal

3 Vetllar per un bon servei i unes bones condicions del servei i la instal·lació

4 Estudiar la possibilitat d’habilitar una tarifa diferenciada pels usuaris que decideixin utilitzar el servei de piscina o de gimnàs de forma separada

5 Implementar diferents models d’abonaments per la piscina coberta amb l’objectiu d’augmentar el nombre de persones que en fan ús

RESIDUS

Any rere any, la generació de residus s’incrementa a conseqüència del model lineal del consum, com que no s’estan assolint els nivells desitjables en l’aplicació del model de recollida selectiva, els abocadors s’estan col·lapsant Per aquest motiu, des de la CUP apostem per enfortir el model Residu Mínim per avançar com més aviat millor cap a l’objectiu final del Residu Zero Per això apostem per:

1 Implementar la recollida de residus porta a porta, per sostenibilitat, ecologia i economia Aquest nou model permetrà augmentar el percentatge de recollida selectiva de la ciutat

2 Implementar un sistema de pagament per generació en la taxa d’escombraries del municipi Aquest nou mètode permet penalitzar o bonificar els habitatges segons la gestió i separació que fan dels residus

3 Redactar un pla municipal de prevenció de residus municipals que permet definir unes línies

estratègiques de futur mitjançant les quals es pot desenvolupar un pla de treball per reduir la quantitat de residus generats a escala municipal

4 Establir clàusules mediambientals en contractacions públiques com la reducció de residus, l’ús de materials reciclats o reciclables o la correcta separació d’aquests

5 Instar als comerços i empreses de Tàrrega a apostar per la generació de residu zero De la mateixa manera es pot fer a tots els agents organitzadors d’actes de la ciutat i pobles del municipi

ECONOMIA SOCIAL

L’economia social i solidària és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que tenen com a objectiu resoldre necessitats de qui les impulsen o de la societat per sobre de l’ànim de lucre A més, totes aquestes es gestionen de manera democràtica, actuen seguint valors com la igualtat, la sostenibilitat i la solidaritat, i pretenen contribuir al canvi social Nosaltres plantegem aquest model econòmic com un model de canvi i com un model que ens ha de permetre superar l’economia capitalista

Cal tenir en compte, però que ens trobem davant d’una situació d’emergència social que cal que l’Ajuntament hi faci front Així doncs, cal incentivar i coordinar de manera eficaç totes les eines que ja estan al nostre abast per combatre l’atur al nostre municipi La lluita contra l’atur s’ha d’encarar des de la situació actual però pensant també en el futur i posar les bases d’un sistema econòmic diferent, basat en altres valors que el creixement i el benefici Això vol dir que el nostre Ajuntament ha de vetllar perquè ningú s’enriqueixi a costa de la desgràcia aliena i ha de jugar un paper actiu en la creació d’una nova economia productiva arrelada al territori, centrada en el protagonisme de les persones i no només dels beneficis

A més a més d’això també ens cal avançar cap a una contractació pública que fomenti les polítiques socials, mediambientals, laborals i feministes L’administració en general i l’Ajuntament en particular es troben en una posició privilegiada a l’hora de fer contractació pública, i cal treballar per incloure clàusules socials en les licitacions i contractacions En aquest sentit, doncs, cal aprofitar que l’Ajuntament de Tàrrega ja és un referent a l’hora de treure contractes reservats a empreses d’inserció, sobretot en matèria de residus, per acabar de fer extensiu a tots els departaments aquest tipus de contractació pública responsable

Cal continuar treballant també a nivell municipal per la progressivitat fiscal en els màxims d’impostos, taxes i preus públics que sigui possible Durant

aquests quatre anys s’ha fet molta feina en aquest sentit, però encara en podem fer i de més exacta L’Ajuntament i el govern de la ciutat cal que apostin clarament perquè paguin més els que més tenen i menys els que menys tenen

FINANÇAMENT MUNICIPAL

La fiscalitat municipal no pot suposar un greuge econòmic afegit als que ja pateixen les classes populars per culpa del sistema capitalista neoliberal al qual estem sotmesos i que perpetua la desigualtat social Per això proposem:

1 Apostar per una fiscalitat progressiva amb perspectiva social, ambiental i de gènere per fer una fiscalitat municipal molt més justa que esdevingui un element de redistribució de la riquesa dins dels límits d’actuació d’un municipi en aquest àmbit

2 Explorar bonificacions i exempcions de taxes i impostos municipals a les persones desocupades que no cobrin prestació de desocupació o cobrin una prestació baixa o assistencial i a famílies monomarentals i monoparentals, sempre en funció de la seva renda

3 Continuar aplicant i revisant la progressivitat fiscal en totes les taxes, impostos i preus públics que es pugui Aquestes revisions s’haurien de fer de forma periòdica per adaptar els trams de progressivitat a la realitat del municipi

4 Treballar des de l’Ajuntament amb empreses locals i entitats de crèdit que fomentin la banca ètica i popular

5 Aprofitar l’ICIO per afavorir la rehabilitació d’habitatges i penalitzar la construcció d’obra nova

6 Subvencionar amb una part de l’IBI a aquelles propietàries que posin a lloguer un habitatge a través d’una borsa pública de lloguer social.

7 Fer de la taxa de recollida, tractament i eliminació d’escombraries un incentiu per la millora del reciclatge:

7 1 Aplicar el pagament per generació, que qui més recicli menys pagui

7 2 Introduir criteris de recollida en comerços que beneficiïn els petits comerços i gravin fortament les grans i mitjanes superfícies i cadenes de restauració

LLUITA CONTRA L’ATUR

Cal incentivar i coordinar de manera eficaç totes les eines que ja estan al nostre abast per combatre l’atur al nostre municipi La lluita contra l’atur s’ha d’encarar des de la situació actual però pensant també en el futur i posar les bases d’un sistema econòmic diferent, basat en altres valors que el creixement i el benefici És per això que apostem per:

1 Promocionar cooperatives de treball o cooperatives de serveis de persones autònomes i crear espais de cotreball per facilitar-ne la col·laboració

2 Acompanyament i assessorament municipal per a la conversió d’empreses en fallida en cooperatives de treballadors que donin continuïtat a l’empresa

3 Suport actiu de les tasques que ja es duen a terme en matèria de compromís ètic i d’economia social per part de les entitats locals

4 Iniciar una campanya de sensibilització a petites i mitjanes empreses en matèria de no discriminació.

5 Donar suport, com a Ajuntament, a les lluites de la classe treballadora i posicionar-se al costat de totes les iniciatives i accions que serveixin per apoderar els treballadors i les classes populars, protagonistes essencials de la transformació social És necessari que l’Ajuntament mantingui relacions fluides i regulars amb els comitès de treballadors de les principals empreses de la ciutat, que assumeixi un paper de mediador entre empresariat i treballadors per mirar d’evitar la destrucció de llocs de treball abans que es produeixin

6 Crear una borsa de treball juvenil que permeti donar sortida laboral a través de les empreses privades i contractació pública

ACTIVACIÓ ECONÒMICA

El model econòmic productiu capitalista que actualment impera en la nostra societat s’ha demostrat ineficient a l’hora de protegir els interessos dels ciutadans davant les crisis econòmiques globals que aquest mateix provoca És per això que des de la CUP entenem que és necessari promoure un model econòmic que posi les persones al centre i permeti protegir els interessos de la ciutadania enfront dels del capital Per això proposem:

1 Promoure el cooperativisme i l’economia social com una alternativa empresarial viable i via de creació de llocs de treball dignes i de qualitat, i d’empreses respectuoses amb les persones i el territori

2 Incentivar la cessió en usdefruit de dependències municipals, del sòl públic o de naus dels polígons industrials a societats cooperatives i d’economia social de nova o recent creació.

3 Dotar a autònoms i petites empreses d’una xarxa de comunicació directa que els permeti desenvolupar correctament la seva activitat i fer-les més competitives davant dels grans monopolis actuals

4 Buscar línies de finançament per a recerca i desenvolupament (R+D), com a font de revalorització de les empreses i de creació de nous llocs de treball en col·laboració amb la Universitat de Lleida

5 Impulsar una fira o espai de difusió, pensament i promoció de l’economia social i solidària a Tàrrega

6 Aplicar clàusules socials, ètiques i mediambientals per convertir la contractació pública en un element transformador Aquestes clàusules han d’anar encarades a la promoció de la igualtat; el garantiment dels drets laborals; clàusules de caràcter social i ètiques; i finalment criteris mediambientals

COMERÇ

Tàrrega ha estat un referent comercial per a la comarca i les comarques veïnes Malgrat això, la concentració comercial al centre de la vila, atribuïble últimament a la vinguda d’un gran nombre de franquícies, així com la proliferació de centres comercials als afores, ha repercutit negativament en el comerç local i ha dibuixat un desequilibri territorial Per això proposem:

1 Creació d’una plataforma digital per tal de contenir el procés de desertització comercial garantint-ne el relleu generacional amb campanyes de cerca activa de persones amb ganes de tirar-los endavant

2 Promoure targetes de fidelització al teixit comercial o cooperatiu local

3 Facilitar canals de distribució i punts de venda directa, fent-ne la difusió pertinent mitjançant els mitjans municipals, de les produccions agrícoles de proximitat

4 Continuar treballant en les polítiques de progressivitat fiscal que gravin molt més les mitjanes i grans superfícies que al petit comerç

5 Treballar campanyes conjuntes sobre sobirania alimentària i malbaratament alimentari amb els petits comerços dedicats al sector de l’alimentació per a dinamitzar-los

6 Recuperació en forma cooperativa o associativa de negocis comercials a punt de tancar

7 Continuar amb les polítiques actives que fomentin l’ocupació de locals comercials buits a través d’estratègies de reactivació efímera, afavorint-ne la cessió temporal a artistes, entitats o organitzant-hi activitats artístiques o culturals

8 Gravar al màxim la ubicació de noves grans superfícies comercials propietat de multinacionals mitjançant la taxa d’escombraries i en els casos que sigui possible aplicant-ne l’IBI diferenciat

CULTURA

La cultura ha de ser un mitjà de relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna La qual ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col lectivament com a targarins i com a catalans, entenent-ho com un fet inclusiu i no pas excloent El conflicte que patim és amb el Regne d’Espanya (i la República francesa), per la seva voluntat secular d’assimilació nacional, cultural i lingüística La cultura és una eina d’aprofundiment democràtic, de vertebració social, d’integració i d’esperit crític

Tàrrega té un bagatge cultural enorme i compta amb una oferta artística i cultural molt àmplia i variada Aquesta realitat targarina, l’entenem com un privilegi que hem de poder destacar i impulsar per aconseguir convertir Tàrrega en un referent cultural a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans, ja que entenem la cultura com un bé propi i compartit Per això també s’ha d’evitar la divisió social en aquest terreny i establir mecanismes de socialització i obertura del patrimoni comú Hem de posar la política al servei d’un projecte d’enriquiment cultural col·lectiu dins del qual la llengua catalana és un dels pilars més importants La nostra llengua i la nostra cultura pateixen, des de fa segles, una situació d’anormalitat La persecució lingüística i cultural ha estat acompanyada, massa sovint, per la passivitat d’una bona part del poble català i per la permissivitat de les institucions públiques

Creiem que a Tàrrega hi ha dos esdeveniments culturals multitudinaris al llarg de l’any: la Festa Major de maig i la Fira de Teatre al Carrer També són les partides a les quals es destinen més recursos Les veiem com un patrimoni immaterial local, català i universal Les arts escèniques, i concretament el teatre de carrer, i la cultura popular i tradicional, eix vertebrador del maig, són àmbits als quals donem suport i posem en valor Són dues festes complementàries, sens dubte Tàrrega és una ciutat molt rica i viva en els àmbits cultural i associatiu i per això, sense ingerències ni voluntat de crear clientelisme, la institució ha de donar suport a totes les tasques

i activitats que s’hi fan, amb ànim de no promoure la competència ni competitivitat i de facilitar l’autogestió de les entitats

Amb els anys, les propostes programàtiques de la CUP amb relació a Pedrolo s’han anat complint Tant en la legislatura 2015-2019 com en la 20192023 hem treballat intensament per a facilitar-les i dur-les a terme Actualment, Tàrrega ha d’adquirir per cessió la casa dels Pedrolo del carrer Major i n’ha de fer el Pla Director del futur espai museístic, vinculat al Museu Tàrrega Urgell, a fi d’optimitzar-ne recursos i personal En aquest sentit, és prioritari cercar finançament i la implicació dels ens supralocals, especialment la Generalitat, que hauria de fer seu aquest nou espai de memòria i llegat d’un dels escriptors més llegits i estimats de les lletres catalanes del segle XX En aquest sentit, l’Ajuntament ha iniciat noves actuacions: entre les quals la senyalització de la Ruta Pedrolo, com proposàvem, com a mínim, des de 2015 Per aprofundir en aquest àmbit d’història, literatura i reivindicació, proposem l’agermanament de Tàrrega amb Sueca, poble de Joan Fuster, l’intel·lectual compromès de referència del País Valencià i, per tant, del conjunt dels Països Catalans Si bé Tàrrega ja està agermanada amb la vila occitana de Blaia, tots dos agermanaments podran conviure i complementar-se, com passa en tants altres municipis Els llegats de Pedrolo i de Fuster són els nostres i la relació i coneixement entre Catalunya i el País Valencià són necessaris més que mai per la pressió assimiladora de l’Estat espanyol i per la globalització neoliberal

La cultura com a activació econòmica no només passa per difondre la figura de Pedrolo a les escoles i nuclis de tot el país, sinó per reivindicar el nostre teixit associatiu extraordinari i el conjunt de festivals i activitats singulars, ja siguin organitzats o coorganitzats per l’Ajuntament: el Paupaterres, l’Embarrat, el Galacticat i la Nit del Tararot Però no són les úniques Tot plegat per promocionar Tàrrega, també amb tot el valor patrimonial i museístic de què gaudim

CULTURA

L’objectiu de la política cultural municipal és aconseguir que la nostra ciutat arribi a ser un element clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població A Tàrrega hi ha molta exhibició cultural i cal avançar en el suport a la creació i en la formació Per tot això proposem:

1 Fomentar la cultura com a eina d’activació econòmica.

2 Avançar en el projecte de recuperació de l’obra, la figura i el llegat de l’escriptor Manuel de Pedrolo, a partir de diferents accions:

2 1 Treballar per la museïtzació de la casa dels Pedrolo, cedida a l’Ajuntament l’any 2021 Complementar aquesta acció amb un centre d’interpretació de l’obra i el llegat pedrolià, que tingui en compte tant el vessant científic com el divulgatiu Per a la futura casa museu cal cercar el màxim d’implicació, recursos i complicitats de les administracions supralocals Fer i desplegar el Pla Director de la casa

museu Pedrolo

2 2 Inventariar la biblioteca i els objectes de la casa

2 3 Promoure estudis de la vida i l’obra de Pedrolo relacionats amb la seva vinculació vital amb Tàrrega Recuperar els Quaderns Pedrolians, publicats entre 2008 i 2009

2 4 Difondre, promocionar i ampliar la Ruta Pedrolo, recentment senyalitzada; sobretot entre les escoles del territori i d’arreu del país Cercar complicitats del Departament d’Educació Elaborar i senyalitzar altres rutes pedrolianes entre l’Urgell i la Segarra Coordinar-se amb l’Espai Pedrolo de Concabella i amb Espais Escrits i la Universitat de Lleida

2 5 Contribuir a difondre, consolidar i prestigiar el premi literari 7lletres, del qual l’Ajuntament de Tàrrega forma part des de 2022

2 6 Instal·lar una peça escultòrica de mida real de Manuel de Pedrolo entre la plaça Major i el carrer Major o algun fragment o aforisme seu en algun altre indret de la via pública

3 Posar en valor i difondre adequadament la rica cultura popular i d’arrel de Tàrrega tenint en compte la perspectiva de gènere amb iniciatives diverses, algunes de les quals ja iniciades:

3 1 Restauració dels gegants centenaris de la Mercè (i ubicació adequada segons les seves característiques patrimonials; per exemple, al

Museu Tàrrega Urgell)

3 2 Adequació d’un espai expositiu amb el bestiari i els elements folklòrics locals a l’Espai MerCAT i donar-lo a conèixer (publicacions, escoles, ràdio, anuncis)

3 3 Continuar la reproducció de goma del bestiari i elements de la cultura popular local Almenys un cada any Amb la intenció de donar a conèixer Tàrrega i de posar-la en valor al municipi i arreu

3 4 Restauració i recuperació pública de tot el patrimoni històric material de cultura popular i tradicional targarina

4 Promocionar i potenciar la Festa Major de maig i tots els festivals (de teatre, música, art contemporani, cinema i cultura popular) que singularitzen Tàrrega.

5 Agermanar Tàrrega amb Sueca, la capital de la comarca de la Ribera Baixa, al País Valencià, per acréixer el vincle entre territoris dels Països Catalans, a partir de les figures intel·lectuals de Joan Fuster i de Manuel de Pedrolo, dos escriptors cívics de referència

5 1 Intercanvis i col·laboració institucional i popular de tota mena (esportius, comercials, educatius, culturals, etcètera)

5 2 Intercanvis de cultura popular per la Festa Major de maig o per les diades nacionals

5 3 Relació particular entre la Fira del Teatre i la Mostra Internacional del Mim o difusió de les diades nacionals respectives

5 4 Difusió en tots els sentits de les realitats connacionals respectives

6 Institucionalització d’un calendari de cultura popular de la ciutat, elaborat conjuntament amb entitats i associacions

7 Continuar descentralitzant i incrementant els actes culturals cap als pobles del municipi per garantir una certa equitat

8 Culminar la instal·lació i adequació de sales de treball en grup a la tercera planta de la Biblioteca Pública de Tàrrega - Germanes Güell

9 Invertir de la manera més suficient i adequada possible al Teatre Ateneu, a l’Espai MerCAT, als

bucs d’assaig, a la Sala Marsà, a la biblioteca i als espais expositius

10 Difondre i facilitar l’ús dels bucs d’assaig a grups locals

11 Defensar la titularitat pública del centenari Teatre Ateneu, atès que el manteniment, les inversions, el personal i la dinamització és municipal des de fa dècades Proposar i demanar la cessió pública a la ciutat per part de la Societat Ateneu

12 Separar les activitats religioses de les festives per tal que ningú se senti exclòs de les nostres festes populars, especialment la Festa Major de maig i l’Aplec de Sant Eloi

13 Tenir en compte els criteris d’interseccionalitat a l’hora de fer la programació cultural targarina en tots els seus àmbits i espais

14 Impulsar una biblioteca d’autors i autores targarines que ofereixi un repertori sistemàtic i unitari de totes les produccions d’autors targarins

15 Habilitar la web de Cultura amb una opció de venda en línia de material local, especialment dels llibres produïts per l’Ajuntament, a fi de ferne més difusió

16 Consolidar i posar en valor totes les activitats culturals de Tàrrega Difondre el patrimoni material i immaterial de Tàrrega i dels pobles del municipi

17 Consolidar el Cicle Gaudí Tàrrega i promocionar el cinema en llengua catalana

18 Donar suport a Cinemes Majèstic, per la singularitat al territori i la riquesa cultural que hi aporta

19 Optimitzar tot el conjunt d’activitats culturals de la ciutat, ja sigui amb programació pròpia, en festes populars, amb activitats organitzades o coorganitzades per entitats locals o per entitats (o promocions privades fins i tot) si són d’interès comunitari

20 Potenciar complicitats entre les escoles de dansa, de teatre i de música existents a la ciutat

21 Potenciar i difondre de manera transversal la in-

terculturalitat a Tàrrega donant la veu i l’espai a persones o col·lectius targarins amb cultures diferents a la catalana a fi de teixir una bona convivència social i compartir un bé tan preuat i tan enriquidor com és la cultura

22 Consolidar la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano amb activitats culturals durant l’abril per tal de reivindicar les aportacions de la cultura gitana a Catalunya i per tal de combatre els prejudicis i els estereotips propis de l’antigitanisme

FESTIVALS

Els diferents festivals públics o privats que s’organitzen a Tàrrega, contribueixen en gran mesura a visibilitzar la nostra ciutat tant a nivell nacional com internacional És per això que en reivindiquem la seva vessant social i pública i els reconeixem com a patrimoni cultural Des de la CUP Tàrrega volem reivindicar-los, visibilitzar-los i dotar-los d’eines per tal que segueixin duent a terme aquesta tasca És per això que proposem:

1 Fomentar la contractació i creació d’empreses locals al voltant de la Fira i als altres festivals

2 Donar espais a les associacions targarines en les festes populars, incloent-hi la Fira de Teatre, dels quals puguin disposar per finançar-se i promocionar les activitats corresponents, i ajudar d’aquesta manera a l’autogestió de les associacions, cosa que els permetria difondre i valorar les activitats i minimitzar la seva dependència econòmica de les subvencions

3 Incloure la Fira del Teatre en el Consell Municipal de Cultura, d’una banda, i, de l’altra, crear un espai de trobada periòdic i propi entre la Fira del Teatre i les entitats i ciutadania local: una Taula de la Fira del Teatre, amb l’objectiu de teixir i millorar necessitats, relacions i diàleg entre la Fira i el conjunt d’entitats i ciutadania

4 Potenciar un canvi de model a FiraTàrrega que compatibilitzi el mercat internacional de compravenda d’espectacles de programadors amb més retorn social i econòmic del festival a la ciu-

tat i una proliferació de la participació ciutadana i associativa en la seva organització

4 1 Habilitar un espai de diàleg entre comerciants, empreses, entitats, ciutadania i administracions per debatre i escoltar propostes per afavorir un millor rendiment i coparticipació dels diferents actors de la ciutat en el certamen

4 2 Assegurar uns serveis mínims d’avituallament, seguretat i benestar a les companyies

OFF que desenvolupen la seva feina durant el certamen

4 3 Treballar per retornar gran part de la programació a l’espai públic de la ciutat, amb teatre de carrer, i afavorir la inclusió de nou de la marca “teatre al carrer”

4 4 Aplicar mesures de redistribució perquè s’incrementi l’oferta de programació gratuïta i s’augmentin les bonificacions a persones de col·lectius vulnerables

4 5 Crear la bonificació jove per afavorir més l’accés a la programació de pagament als menors de 35 anys

4 6 Reformular la programació nocturna per fer-la més atractiva, tant des de la perspectiva d’arts en viu com musical i d’oci

4 7 Diversificar l’oferta d’espais de la programació per tal de garantir la descentralització de l’esdeveniment

4 8 Garantir que els comerços, locals de restauració i entitats tinguin espai i cobertura legal per poder programar activitats musicals i sumar esforços amb l’esdeveniment

5 Visibilitzar des de l’ajuntament els diferents festivals que tenen lloc a la nostra ciutat: Paupaterres, Galacticat, Embarrat i Fira Tàrrega, entre d’altres

PATRIMONI I MEMÒRIA HISTÒRICA

El patrimoni és un dels eixos fonamentals de la cultura El patrimoni cal preservar-lo i donar-lo a conèixer Tàrrega, i els pobles del municipi, té un patrimoni més que considerable i cal continuar les tasques de preservació i divulgació

L’elaboració de polítiques per preservar, recupe-

rar i difondre el patrimoni i la memòria històrica del nostre municipi són una eina indispensable per entendre el present i pensar en el futur El nostre compromís amb la memòria històrica és més que clar És del tot necessari crear espais de memòria sobre l’exili i la repressió de postguerra a Tàrrega, aspectes ja tractats i estudiats, però que encara tenen molt sentit de fer, també, per reconèixer les accions i les persones que lluitaren per la llibertat i la democràcia Paral·lelament, caldria aprofundir en l’estudi i la divulgació de la història del moviment obrer a Tàrrega Per tot això proposem:

1 Desplegar el Pla Estratègic del Museu Tàrrega Urgell (MTU), dins del qual cal contemplar un espai pedagògic i una línia d’actuació en aquest sentit

2 Ampliar el Museu Tàrrega Urgell i ajuntar-lo amb la casa Pedrolo

3 Treballar en un Pla Estratègic del Museu Trepat que inclogui el MTU

4 Adequar, en la mesura del possible, l’àrea del castell de Tàrrega i desplegar-ne el Pla Director

5 Posar en valor, restaurar i adequar les ruïnes de l’ermita romànica de la Figuerosa

6 Consolidar i ampliar la Beca Joaquim Capdevila i Capdevila d’estudis humanístics i de ciències socials i la publicació Quaderns d’Urtx. Cercar més suport i més implicació de la Universitat de Lleida i d’altres institucions Actual-

ment és organitzada amb el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Maldà

7 Continuar la publicació anual d’Urtx. Revista d’humanitats de l’Urgell i de la resta de publicacions dels museus i de la col·lecció Natan

8 Continuar col·laborant amb l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i vetllar-ne l’ampliació proposada

9 Posar en valor i difondre tot el patrimoni municipal.

10 Crear espais de Memòria Històrica de la Guerra Civil i la dictadura franquista a Tàrrega per reparar la dignitat de les víctimes i per garantir una societat més justa a les generacions futures

11 Promoure el reconeixement i la restitució de la memòria històrica d’aquelles accions i persones que van lluitar per la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals a partir d’un acte solemne i d’una publicació divulgativa Amb una intenció final també didàctica perquè arribi als centres escolars

12 Difondre la ruta de les Stolpersteine de Tàrrega i el Talladell i aprofundir en la restauració de la memòria dels catalans als camps nazis

13 Promoure i difondre la recerca sobre els represaliats i exiliats targarins de la Guerra Civil i la postguerra

14 Revisar, documentar i difondre tant la inscripció franquista de la Creu de Terme de la plaça Major com de l’acte d’esborrar tal inscripció, fet el 2019 pel Govern del consistori

ASSOCIACIONISME

La consolidació d’un teixit associatiu viu, format per entitats dinàmiques, democràtiques i independents ha de ser una prioritat com a principal garantia d’una ciutat viva i participativa En aquest sentit, és primordial arribar a la gent no associada a partir de projectes basats en necessitats reals, i alhora fer possible una millor visualització de les activitats de les associacions Per això proposem:

1 Enfortir, dinamitzar i promocionar l’autoorganització ciutadana com una de les bases principals per una societat de persones lliures, responsables i democràtiques

2 Crear una taula d’entitats com un espai que ha de facilitar la millora del teixit associatiu i que permeti abordar els problemes des de la visió associativa i l’administrativa

3 Reestructurar i reorganitzar el funcionament del Centre d’Entitats perquè es consolidi com un punt de referència per les entitats i associacions del municipi

4 Facilitar al màxim possible tots els tràmits burocràtics.

5 Seguir establint convenis multianuals amb associacions i entitats en lloc de l’actual sistema de subvenció pública que requereix d’un esforç afegit a l’hora de sol·licitar aquesta subvenció i permetria planificar amb un horitzó de temps superior a un any, tal com ja s’ha fet en algunes ocasions

6 Oferir formacions sobre gestió horitzontal al teixit associatiu de la ciutat per tal d’evitar rols de poder entre els diferents membres i garantir la inclusió

7 Fomentar l’autogestió de les associacions per tal que la seva dependència econòmica de les subvencions no sigui una condició indispensable per a la realització i la supervivència de les activitats que desenvolupen

8 Crear un calendari públic de reserves dels equipaments municipals que faciliti la feina a les entitats i associacions que volen fer reserves

LLENGUA

Defensem un model lingüístic encaminat a mantenir la plena catalanització de l’Administració, a habilitar els mecanismes necessaris per aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de la nostra llengua (per inclusió i no discriminació), a facilitar l’aprenentatge del català a totes les persones que desitgin aprendre-la, a treballar per incrementar-ne l’ús social i a entendre i estendre els Països Catalans com el nostre marc lingüístic i nacional Per això proposem:

1 Defensar i promocionar la llengua catalana de manera transversal, en tots els usos i a tots els nivells

2 Treballar per contribuir a revertir el procés de substitució lingüística, un procés de fa segles que afecta tota la nació

3 Fomentar l’ús social del català amb campanyes pròpies o d’altres entitats i administracions per fomentar la consciència lingüística i el manteniment de la llengua

4 Exigir més recursos per al Consell de Normalització Lingüística de l’Urgell a fi de poder atendre totes les demandes

5 Promoure l’ensenyament del català per a persones nouvingudes en empreses i cursos de pràctiques o intercanvi estudiantil o laboral

6 Suport actiu al model d’escola catalana en llengua i continguts denunciant les conseqüències nefastes que pot tenir per al model escolar català únic i integrador l’intent de dividir i discriminar la població escolar per raó de llengua

7 Desplegar i col·laborar des dels municipis i ajuntaments amb totes les iniciatives que promoguin la identitat compartida, lingüística i cultural, dels Països Catalans

CAP A LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT

És imprescindible, en la necessitat de la construcció d’una nova república, que des de l’àmbit local es promogui un debat profund sobre el model territorial, un debat que, en opinió de la CUP, només es pot fer tenint en compte l’articulació territorial, política, econòmica, social i institucional del conjunt dels Països Catalans Per fer possible aquest horitzó de vertebració territorial dels Països Catalans i avançar en la lluita cap a la construcció de la República Catalana proposem les següents accions:

1 Treballar per la mobilització popular i institucional i per la ruptura democràtica, entesa com a aprofundiment democràtic Compromís amb la Independència de Catalunya i dels Països Catalans Compromís amb l’autodeterminació

2 Reconèixer el referèndum del Primer d’Octubre de 2017 i el resultat favorable a la independència

3 Reconèixer la Declaració d’Independència del Parlament del 27 d’octubre de 2017 Suport institucional a les iniciatives per fer efectiva la Independència i la defensa necessària que se’n derivi

4 Defensa de la desobediència civil i institucional conjunta i organitzada per assolir la República Catalana Independent

5 Fomentar i aprofundir l’intercanvi i les relacions polítiques, culturals, econòmiques i educatives entre els diferents municipis, comarques, països, entitats i organitzacions dels Països Catalans

6 Apostar per les iniciatives de desobediència fiscal organitzada.

7 Defensar l’eliminació de les diputacions provincials.

8 Defensar la implementació de les vegueries sense que això suposi més càrrecs polítics, sinó des de la mancomunitat de serveis i recursos I en aquest sentit, analitzar també la necessitat del Consell Comarcal de l’Urgell

INTERNACIONALISME

Més enllà de la defensa de la nació catalana i de la catalanitat, ens basem en la defensa de la cooperació, solidaritat i col·laboració entre nacions i pobles, per justícia i dignitat Rebutgem tota mostra d’imperialisme Cal que la institució sigui coherent i conseqüent, i més encara, fins i tot, amb pobles i nacions sense estat

1 Donar a conèixer les realitats socials, lingüístiques i culturals de pobles i nacions sense estat

2 Defensar l’internacionalisme com a fi de justícia i dignitat col·lectiva mundial

3 Denunciar les injustícies patides per països i nacions sense estat

4 Donar a conèixer la realitat targarina i catalana internacionalment quan n’hi hagi ocasió