Dossier
La cuina a Calvià i a la contrada del Pariatge
tallades amb branquells i fulles [...]». No s’atura
DUES CUINES
la cosa aquí i Mary Stuart descriu les magranes d’un vermell encès, els macarrons, la xocolata
Hem d’afirmar, tanmateix, que al costat
desfeta sobre panets calents amb mantega...
de la cuina rústega, pagesa, popular, de
Bé es veu que ja estàvem al primer terç del
circumstàncies, dels habitants del Pariatge,
segle XX.
n’hi havia una altra, elitista, minoritària, que es feia a les residències estiuenques i possessions rurals de famílies aristocràtiques insulars: Sant Alfons, dels Comtes de Formiguera; Bendinat i Son Fortuny , dels Marquesos de la Romana; Son Mas, dels Badajoz i Savalla; Son Bosch, dels Moragues; Son Orlandis, dels Orlandis… i a Puigpunyent, on feren història, els Despuig, Villalonga, Brondo i Cotoner, entre d’altres. Tots ells, «botifleurs» o partidaris borbònics, adoptarien una gastronomia senyorívola i mig afrancesada. LA LLEGENDA DEL «BÉ HEM DINAT» No és sobrer aquí un parèntesi sobre Bendinat i el seu castell. Molt coneguda és la llegenda amb la qual es volgué explicar el topònim. Conten que quan Jaume el Conqueridor arribà a la primitiva alqueria àrab d’aquell punt costaner, després de la batalla que havia sostingut contra els moros a Santa Ponça, tenia fam i cansament, i no li pogueren oferir més menjar que una llesca de pa i alguns alls. Un cop alimentat amb tan trist àpat, s’exclamà, segons tan vella tradició: «Bé hem dinat!» Tanmateix això entra en el camp de la fantasia i estam realment parlant del nom que tenia aquell paratge molts anys abans: «Ibn Dinah».
Magranes i mandarines.
8