Dossier del cercador. Després de les pauses d’algun
les diferents peces, citen la sang, integritat i
dia de pluja en el calendari del sol, al final de
puresa dels autòctons davant la pal·lidesa,
l’estiu, a racons del sotabosc brollen com a
gust escàs, floridura verda i possibles rastres
rumors els bolets, secrets i fugaços, i que tant
de sorra en els anomenats «de fora», una
fascinen els insulars.
espècia agermanada però forasters.
Els nadius senten curiositat militant per les
Hi ha qui distingeix segons les muntanyes
troballes de certs fongs i els gaudeixen amb
on es recol·lecten. L’ambient i perfum de la
passió i creença a la taula.
superfície del bosc de pins, alzines, ullastres i mates del Mediterrani insular que s’identifiquen
A la terra dels paisatges silvestres i a les
en els esclata-sangs locals són diferents dels
voreres de les finques sorgeixen i es troben,
de la resta, els del continent, Pirineu, Castella
periòdicament, altres fruits espontanis, que
o Centreeuropa. La qualitat de la seva carn
també són rareses gastronòmiques: caragols
marca exclusions. La constatació de les
i espàrrecs, concretament. La recol·lecció
diferències sorgeix d’una vocació militant i de
de bolets, caragols i ulls d’esparreguera són
l’exigència de puresa de gustos.
exemples de la pervivència dels costums arcaics,
de
l’ús
sostingut
dels
aliments
La cuina de bolets i fongs té una expressió
espontanis que la naturalesa ofereix en les
limitada en els plats insulars. A les cassoles
seves temporades de manera desigual.
apareixen les porcions –triangulars– del bolet rei (esclata-sang), que aporta la seva entitat
Un dels casos que confirmen la mitificació d’aquests
esporàdics
productes
a escaldums, arrossos de celebració de
naturals
salvatges és l’esclata-sang (pebràs, a Eivissa; rovelló a Catalunya), bolet reverenciat fins més enllà de la lògica entre els pobladors de les illes. És un trofeu per homenatjar la boca. La cotització/consideració del valor dels escassos esclata-sangs autòctons que surten a la venda pública multiplica fins a quatre vegades el preu que es paga per exemplars semblants, recollits en terres continentals. Els menjadors i tastadors al·ludeixen a aspectes gairebé tel·lúrics per marcar les fronteres entre
Esclata-sang, el premi del bosc.
19