EL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ EN LA LECTURA.
pertanyent a la seva llengua però, però, en canvi, la seqüència “svtras”, no seria identificada com a tal.
3.2. Rutes d’accés al lèxic. Una vegada s’ha efectuat l’anàlisi visual de la paraula cal connectar-la amb les seves representacions fonològiques, sintàctiques i/o semàntiques. Colthear (1978), neurofisiòleg britànic, proposà l’existència de dues rutes o vies possibles (model dual de lectura) per a explicar la manera com es pot efectuar aquesta connexió: una de ràpida o directa, que implica una associació directa entre l’escriptura i de la paraula la seva pronuncia i una de lenta o indirecta que requereix del processament dels segments del mot. Les característiques de cadascuna d’elles són les següents: •
Ruta fonològica o indirecta: o
El processament es realitza a través de l’anàlisi de les unitats elementals, emprant les regles de conversió correspondències grafema fonema.
o
Facilita la lectura de paraules poc familiars, noves o desconegudes a través de les regles de conversió fonema-grafema.
o
•
El seu ús facilita l’adquisició de la ruta visual.
Ruta lèxica, visual o directa o ortogràfica: o
Consisteix en un reconeixement global i directe de les paraules emmagatzemades en el lèxic mental del lector. En aquest magatzem s’hi troben totes les paraules que el lector ha anat automatitzant des que ha iniciat l’aprenentatge de la lectura. Al lèxic mental s’hi troben les representacions de les paraules
Jordi Duch i Amenós
Pàgina 61
Curs 2006-07