APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE L’ESCRIPTURA I LA LECTURA
.
els enfocaments basats en els grafemes i sons són els més indicats, i uns altres sostenen que s’ha d’ensenyar a partir de la frase o la paraula. Els primers, anomenats mètodes sintètics, es caracteritzen perquè el procés d’aprenentatge s’inicia amb les unitats més elementals –lletres, grafemes i síl·labes- per arribar a les paraules i les frases. Habitualment, s’ensenyen al nen/a les associacions dels sons de la llengua amb les seves corresponents grafies. S’acostumen a presentar, en primer lloc, les vocals i, posteriorment, es van introduint progressivament les diferents consonants. A més, és normal que s'aprengui a escriure la lletra al mateix temps que la seva lectura. Els segons, anomenats mètodes analítics, parteixen de les unitats significatives complexes (paraules, frases) per a arribar a les unitats simples (síl·labes, lletres). Els seus partidaris consideren que són més motivadors atès que es treballa a partir de realitats més naturals i concretes. Entre ambdós sistemes purs s’han desenvolupat tot un conjunt de procediments que posen l’èmfasi en major grau en uns o altres aspectes.
2.1. Llenguatge integrat (whole language). Un dels enfocaments dels processos d’ensenyament i aprenentatge que durant els últims trenta anys ha tingut una forta incidència i que alhora ha estat objecte d’intensos debats als països anglosaxons (EEUU, Nova Zelanda, Austràlia, o Canadà, entre d’altres) ha estat el del llenguatge integrat o llenguatge integral (whole language). Martín (1995) assenyala que “el llenguatge integrat és un moviment pedagògic que es presenta com un programa alternatiu d’alfabetització. El seu postulat fonamental és que el llenguatge s’ha d’ensenyar de forma global, és a dir, amb els seus sistemes semàntics, sintàctics, lingüístics i grafo-fonètics intactes i en situacions significatives en les que l’ús del llenguatge tingui un propòsit o meta determinada i es vegi recolzada per la
Jordi Duch i Amenós
Pàgina 126
Curs 2006-07