EMPORDÀ
DIMARTS, 26 DE MARÇ DEL 2019 39
DIÀLEGS D’EDUCACIÓ
LA FRASE RALPH WALDO EMERSON
ESCRIPTOR, FILÒSOF I POETA DELS ESTATS UNITS (1803-1882)
L’entusiasme és la mare de l’esforç, sense ell mai es pot aconseguir res gran» MOVEM-NOS. GRUP DE MESTRES D’EDUCACIÓ FÍSICA
CAMP D’APRENENTATGE EMPÚRIES
DESCOBRIM L’EMPREMTA DEL PASSAT
A
l segle VI aC, els grecs vinguts de Focea s’aturaven al port natural que oferia la badia de Roses perquè els oferia refugi un cop superat el pas tan temut del cap de Creus. Anys més tard, pescadors de la zona s’establiren al que els romans ja havien batejat com «Scala», refugi natural d’embarcacions, i aquest passà a ser un petit nucli pesquer agregat a Empúries, on els pescadors tenien les seves botigues per guardar els estris de pesca i algun modest habitatge. Ja al segle XVI, arribaren i s’establiren a la zona pescadors francesos que portaven una nova tècnica de pesca, els llaguts de sardinals. La gran quantitat de peix que capturaven els portà a recuperar dels antics emporitans la salaó del peix per poder-lo conservar i comercialitzar. Aquesta mateixa salaó portarà renom internacional al poble de l’Escala amb les seves anxoves. El que era el port de l’Escala de la vila d’Empúries esdevenia la vila de l’Escala i, poc més tard, capital del municipi, en lloc d’Empúries. Malgrat ser una zona especialment sotmesa a perills diversos: pirates, contrabandistes, bombardejos... la població va anar augmentant i, a la meitat del segle XIX, l’Escala vivia l’etapa més daurada de la seva existència. Amb l’arribada del turisme, a partir dels anys , la vila patí una gran transformació urbanística però, així i tot, va saber conservar elements que ens expliquen aquest passat mariner. Al Camp d’Aprenentatge Empúries realitzem, amb l’alumnat que ens visita, un itinerari en el qual visitem espais i elements que ens fan
veure el passat i el present que dona el caràcter mariner que encara conserva avui dia l’Escala, com les barraques de pescadors de la cala de la Creu, els pilons d’amarrar i els norais, les torres de guaita i vigilància dels Pirates, el safareig públic, la font i l’antic escorxador, on actualment està ubicat el MASLE (Museu de l’Anxova i la Sal), l’Alfolí de la sal, Can Cinto Xuà, casa de pescadors museïtzada, que permet veure com era l’estructura típica d’una casa de pescadors del segle XVIII... A més, també visitem el monument a la flama olímpica, que no només ens recorda la a olimpíada de l’era moderna, de Barcelona , sinó que recorda aquest punt de l’Empordà com a porta d’entrada de la civilització grecoromana a casa nostra. El fet de descobrir pas a pas l’empremta que ha deixat el passat en una població fomenta entre els alumnes la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, els porta a poder interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps, per comprendre la societat en què vivim, i els fa no només valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, sinó també defensar-lo i protegir-lo. Potser després de la visita a l’Escala, els alumnes tindran una visió més atenta del seu entorn, i els permetrà identificar aquells elements que els parlen del seu passat, dels seus orígens... que segur que han vist moltes vegades però que no hi han parat atenció, i reconeixeran, així, els misteris amagats del seu poble.
Va de reptes: Repte cooperatiu: «Travessem el riu» Descripció: Repte cooperatiu pensat per treballar els salts i la coordinació. Material: Cèrcols de diferents mides. Organització: Disposarem de diferents files de cèrcols a una distància adequada perquè els alumnes puguin saltar d’una fila a l’altra. Cada filera pot tenir un nombre diferent de cèrcols. Descripció per als alumnes: Imagineu-vos que sou uns alpinistes que aneu lligats i heu arribat davant d’un riu. Per poder travessar-lo heu de saltar d’una roca a l’altra (cèrcols) sense tocar l’aigua. Com que aneu lligats, ho heu de fer tots junts agafats de les mans. Si un de vosaltres toca “l’aigua” (és a dir, posa un peu a terra fora d’un cèrcol), o us deixeu anar de les mans, heu de tornar a començar. Nombre de jugadors: de 3 a 5 (augmentant el nombre de jugadors també augmenta la dificultat). Objectiu: Els alumnes, agafats de les mans, han de saltar d’una filera de cèrcols a l’altra sense deixar-se anar i sense caure fora dels cèrcols fins a arribar al final. Variants: Es pot demanar que han de fer cada salt d’una manera diferent. Podem variar el nombre de cèrcols. Demanar que realitzin els salts seguits. EMPORDONESES
«Comença l’espectacle» Alumnes d’ESO d’Escolàpies Figueres Empordoneses crea, any rere any, un magnífic aparador artístic a través dels treballs que realitzen els instituts de la comarca. L’any 2015 l’exposició multidisciplinària va anar sobre rodes, com ho demostra aquesta creació d’alumnes d’ESO de les Escolàpies Figueres. El projecte, titulat Comença l’espectacle, el va dirigir la professora Maria Pilar García.
BIBLIOTECAE (BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ) PANKHURST, KATE
LENG, QIN
TIRADO, MÍRIAM / TURU, JOAN
DONES EXTRAORDINÀRIES...
SOC PETITETA
TINC UN VOLCÀ
BARCELONA: BARCANOVA, 2018
SANT FELIU DE GUIXOLS: TRAMUNTANA, 2018
BARCELONA: EL CEP I LA NANSA, 2018
Seguir el cor, el talent i els somnis
Les protagonistes del llibre Dones extraordinàries que van canviar el món no pensaven que serien extraordinàries. Si van fer coses importants, va ser perquè van seguir el que els manava el cor, el seu talent i els seus somnis, sense fer cas del que els deia la gent. Descobriu qui eren i què van fer Jane Austen, Gertrude Ederle, Coco Chanel, Marie Curie, Frida Kahlo, Mary Anning, Mary Seacole, Amelia Earhart, Agent Fifi, Sacagawea, Emmeline Pankhurst, Rosa Parks i Anna Frank. Un llibre recomanat a partir de vuit anys.
Cal mirar sempre la part positiva
Ser petit és un problema? Depèn... Per a l’Ariadna, sembla que potser sí. A casa, tots són molt més alts que ella; a l’escola, també. Quan s’asseu al seient de l’autobús, els peus no li toquen a terra. No arriba als taulells de les botigues. I si vol sortir a les fotos de grup, ha de buscar una bona posició davant de tot. Però potser, si t’ho mires bé, ser petitet també té uns quants avantatges. A través de les pàgines d’aquest llibre, els descobrireu. Soc petiteta està recomanat a partir de quatre anys.
Una història per gestionar emociones
L’Alba té un volcà dins seu, entre el melic i les costelles. Hi ha vegades que el volcà està tranquil però d’altres vegades el volcà treu foc i fum i explota perquè l’Alba s’enfada. Amb l’ajuda de la fada dels volcans, l’Alba aprendrà què ha de fer cada vegada que el volcà explota. La fada menuda li explica a cau d’orella què pot fer quan s’enrabia, i aquell truc li farà descobrir sensacions. Aquesta és una història molt útil que pot ajudar els més menuts a entendre i gestionar les emocions. A partir de tres anys.