Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
“Hi havia una vegada...”
...CONTES ENCETATS, CONTES CONTATS!!! abril 2011
ELS MÚSICS DE BREMEN
Inici: Jacob i Wilhelm Grimm Nus: Alumnes 3rA Escola Pau Vila, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Anna Huguet) Desenllaç: Alumnes 4t Escola Falguera, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Conxa Olivié)
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
Hi havia una vegada un ase que treballava en una granja. Quan l’ase es va fer vell, el seu amo va decidir portar-lo a l’escorxador. Però l’ase va descobrir els seus plans i va escapar de la granja. - Quina injustícia!!! He gastat tota la meva vida i les meves forces al servei de l’amo... i mira com m’ho agraeix!!! –murmurava l’ase. Llavors, va pensar anar a la ciutat de Bremen per fer-se músic de la banda municipal. Pel camí es va trobar . . .
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol NUS 3rA Escola Pau Vila –Sant Feliu de Llobregat
. . . l’únic dinosaure que quedava, es deia Velocirràptor i estava molt cansat de tant fer curses de velocitat - Ah, ah, ah. Que gran! Quina por! No em mengis -va dir l’ase. - No tinguis por, no m’agraden els ases –contestà el dinosaure i li explicà en veu baixa: M’he escapat de la pista d’atletisme, estic cansat de que s’aprofitin de mi, no em deixen parar... He pensat anar-me’n cap a Bremen, allà diuen que hi ha bona gent i miraré de trobar un altre amo millor i més afectuós. L’ase va marxar amb ell i li explicà el seu problema. Tot caminant pel bosc es trobaren un riu on hi havia un nen d’uns vuit anys, amb una barca. Estava plorant. -
Hola! Que et passa? Ens ajudes a creuar el rierol?
-
M’he distanciat dels meus companys tot anant d’excursió.
-
Pobret. -va dir l’ase mentre el dinosaure li llepava la carona amb la llengua. Vine amb nosaltres . . .
Quan ja estaven disposats a creuar el riu (l’ase i el nen amb la barca, i el dinosaure nedant), vet aquí que la barca s’enfonsà. Però en aquell moment sortí de sobte un ornitorinc. Es van agafar al seu bec i els ajudà a sortir d’un remolí d’aigua. S’aturaren a descansar una estoneta en una clariana del bosc. El dia era clar, es sentia com els ocells piulaven i cantaven, i de quan en quan un aire fresquet ventilava el cap del dinosaure. El nen amb tanta calma i el cansament que duia, es quedà adormit a la panxa de Velocirràptor. Per no despertar-lo, al dinosaure li agafà mal d’esquena. Fins i tot la marieta que es posà al seu nas va acabar fent de les seves...
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol NUS 3rA Escola Pau Vila –Sant Feliu de Llobregat
Mirant cap al cel plàcidament i amb cara de bonàs va percebre a les branques d’un gran arbre una ombra que es movia. -
Què és això?
-
Un goril·la -observà l’ase.
-
Ja, Ge- Gi-Jo Juuuuuuuu! -cridà el goril·la mentre donava cops al seu pit amb els punys.
L’ase es posà a mirar i cantar amb la boca ben oberta i... de dalt li caigué una mena de bola fosca...
- Quin fàstic! Aquest goril·la està fet un porc! Marxem!
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol NUS
Sant Feliu de Llobregat
3rA Escola Pau Vila –
Tots tres varen posar-se a córrer “cames perquè us vull” mentre el goril·la feia uns xiscles penetrants fent veure que els perseguia. Passat l’ensurt, i després d’haver fet camí durant una bona estona, el nen no parava de donar la llauna perquè tenia gana. - Donarem un cop d’ull per aquests matolls a veure si trobem algun fruit comestible -va dir l’ase. - Què és això que sembla cotó fluix! - Tranquils, estic amagat. Us tenia por, però veig que aneu de bones. M’he escapat d’una granja; vaig sentir que estava arribant l’hora de portar-me a l’escorxador. -digué un conillet blanc com la neu. - Vine amb nosaltres cap a Bremen, tots estem mirant un lloc acollidor on poder viure tranquils i potser fins i tot fem un servei als habitants del poble, qui sap si a la banda de músics municipal. - Els podríem animar, sí! -digué el conillet. Continuaren el seu camí. Ja s’anava fent fosc i de sobte darrere una paret van veure com saltava algú. - Una guineu! - Deixa el conill! -cridà el nen. - Vaig en so de PAU. Al darrer incendi van desaparèixer les meves “companyes” i em trobo molt sola. On aneu? - Cap a Bremen!!! (i li explicaren cadascú el seu problema). - Vine amb nosaltres. Dit i fet, cap a Bremen. Quants més serem, més riurem!!! -comentà Velocirràptor.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol NUS 3rA Escola Pau Vila –Sant Feliu de Llobregat
Feia fred, si no miraven un refugi la nit seria massa llarga. Van aprofitar la poca llum del dia per fer camí. Mentrestant en Guillem començà a dir que enyorava els pares. Entre tots el van acotxar i “mimar” i li asseguraren que l’endemà amb l’olfacte trobarien el camí per tornar a casa.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol NUS 3rA Escola Pau Vila –Sant Feliu de Llobregat
Ja era fosc i divisaren una llum.. - Anem-hi! -va dir la guineu. Crec que és un refugi. Camina que caminaràs i ..... - Però si és la meva escola! -cridà amb entusiasme en Guillem. Anà corrent cap el porxo i es sorprengué al veure que la porta estava entreoberta. - Vaig a veure què passa. -va dir el conillet. Els altres l’esperaren impacients. Al cap d’una estoneta tornà tot esverat. -
He anat a parar a una sala on hi havia unes màquines i uns senyors malcarats les tocaven amb els dit. Sortien imatges que feien por...
-
Ja ho veig! -digué en Guillem. Deuen ser lladres que es volen endur els ordinadors nous i les pissarres digitals que van comprar fa pocs dies.
-
Hem de fer alguna cosa per impedir-ho! -exclamà la guineu.
-
Pensem! -va dir l’ase.
-
Posem-nos tots un a sobre l’altre per ordre de grandària. Jo el primer, després l’ase, a continuació la guineu i el Guillem agafant el conillet. A la de tres cridem tots alhora. -va proposar Velocirraptor-.
Així ho van fer i els lladres al sentir aquell esbufec van desaparèixer esfereïts al pensar que eren els protagonistes de la pel·lícula de por que estaven veient. Els nostres amics es van posar a riure. Van entrar a la cuina per veure si podien sopar una mica i després van decidir estirar-se a descansar en uns sofàs que hi havia a la sala de professors. Què passarà l’endemà quan arribin professors, alumnes i altres persones a l’escola . . .
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol DESENLLAÇ 2n Escola Falguera –Sant Feliu de Llobregat
Quan es fa de dia en Guillem, el nen, sent el soroll del timbre per entrar a l' escola. Ràpidament desperta els animals. Aleshores, s'amaguen sota els sofàs i el dinosaure es fica a la nevera de la sala.
En Guillem explica als altres nens i nenes el que li ha passat i ells es posen molt contents de tornar-lo a veure. Truquen a casa seva per donar la notícia als seus pares. Com que els nens i nenes de 4t havien d'anar d'excursió a Bremen, els animals aprofiten per ficar-se a l' autocar i així ja no es cansen. Però el pobre Velocirràptor no hi cabia a dins! I va haver de córrer darrere l'autocar.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol DESENLLAÇ 2n Escola Falguera –Sant Feliu de Llobregat
Quan arriben a Bremen s'acomiaden i se'n van a l'Ajuntament a apuntar-se com a músics.
L'ase de cantant, el Velocirràptor de pianista elèctric, el conillet blanc de timbaler i la guineu de trompetista. Tocaven tan i tan bé que es van fer famosos a tot el món.