a los invisibles

Page 1












































Psicologia del naufragi o el naufragi de la psicologia. Noves aportacions al fenomen de la immigració. Què pot aportar la psicologia a la comprensió de la immigració? Quants psicòlegs han pujat a una pastera empesos per la desesperació? Quants coneixen de primera mà la misèria? Quants estan disposats a jugar-se la vida per una esperança? Quants han deixat casa seva, la seva família, els seus animals domèstics i el seu paisatge per viure la incertesa del viatge? Què pot aportar la psicologia individualista que neda en l’abundància de tècniques, conceptes i teories a els que neden en grup i neden en la misèria en cerca de pa? Un salvavides? Observem amb respecte i en el més absolut silenci. “Els exploradors ja no saben tornar del mapa” va escriure Elías Canetti. També hi ha poesia a les històries dels invisibles que recorren aquestes fotografies: les històries d’aquests desconeguts –ombres en moltes ocasions– que saben que ja no tornaran mai més del mapa, que saben que s’han perdut en les ombres de les fotografies envernissades per la boira de les nostres mirades indiferents. Cada dia rebem informació rutinària d’immigrants que visualitzem sempre iguals, idèntics. De tant assemblar-se els uns als altres es tornen invisibles. Crec que aquestes imatges els tornen encara més invisibles precisament per què puguem, per fi, veure’ls. Són imatges que capten l’atmosfera i el lloc d’un esquinçament espiritual i que ens mostren uns éssers perduts, extraviant-se en el mapa de les ombres esborrades, aquella geografia de la que ja no torna ningú. Vila-Matas Escritor

La frontera és reversible. Escoltant Soyinka D’aquí cap allà: travessar les fronteres de la dignitat, la resistència i la por per desplegar el farcell en mig del carrer. Cinturons, xals i bosses que imiten l’exclusivitat són la mercaderia anhelada per la mirada esquiva dels vianants. Però, atureu-vos un moment. Aquesta escena forma part d’un argument obert, reversible. D’aquí cap allà; suplantem l’exclusivitat per la inclusió, l’emulació per allò legítim; “cayucos” i pasteres de tornada, tripulats per emprenedors resistents que restitueixin, d’un cop de timó, la dignitat usurpada a ambdós costats de la frontera. Desactivarla pel revers. Sense res a témer.

Rafael Metlikovez Psicòleg

El pes de la llei, la solidesa dels somnis Les lleis i les normes són eines del sistema que compleixen la funció de regular la realitat en el marc dels Estats de dret, democràtics. Representen la voluntat general ja que són aprovades pel Parlament a través dels representants que votem en les eleccions. La llei d’estrangeria (LO 4/2000 modificada per la LO 8/2000) estableix un règim d’entrada al país. En el seu articulat es classifica les persones de forma homogènia i, alhora, generalitzadora (és estranger o estrangera tota persona que no tingui la nacionalitat espanyola) mentre que en la seva aplicació s’observen situacions diferenciadores: tot depèn de quin consolat (si és que existeix consolat en el país d’origen) apliqui la llei. El saber popular ho defineix com “alguns som més estrangers que altres”. Així que, a tall d’exemple, s’ha propiciat en els últims anys la contractació en origen de les persones procedents de Europa de l’Est en detriment de la contractació de persones del Magrib i de l’Àfrica subsahariana, basant-se en preteses afinitats culturals. La llei oblida que la feina té vocació universal, igual que els drets de les persones treballadores i les seves famílies. A més de la contribució de la feina, els i les immigrants ens porten somnis, projectes, ulls que han mirat altres paisatges i que ens obren al món. La llei, és clar, assegura que no pot regular aquests intangibles, aquestes humanes raons. Haurem, doncs, que posar-nos mans a l’obra i fer visibles i viables els nostres somnis, els seus somnis. Mariel Araya Jurista

Rosa Pera Investigadora cultural

Notes sobre Immigració Les persones migren d’ençà que tenen consciència d’espècie. I ho han fet amb intencions relacionades, en la gran majoria dels casos, amb algun grau de millora de la pròpia vida i la d’altres pròxims. Les migracions són un exercici de solidaritat a gran escala. Ara en el món no hi ha grups humans desconnectats de la resta. La gent viu en llocs i temps concrets; la seva experiència arrela en aquests espais, però ja no hi ha ni economies ni cultures aïllades. Ni l’estat és ja el garant de la política en majúscules: la societat civil transnacional disputa l’hegemonia simbòlica de les organitzacions polítiques convencionals. En conseqüència, la interconnexió entre grups humans més enllà de la seva presència física és una realitat estructural contemporània. Les persones han de satisfer necessitats i expressar cosmovisions. L’acord sobre quines són les necessitats és més fàcil que el diàleg necessari sobre formes de vida. Les ciutats són els espais en els que es dirimeixen aquests encaixos convivencials. De mica en mica, amb acords de relació lloc a lloc; també mitjançant el conflicte, un conflicte que és tan humà com el fet d’anar d’un lloc a un altre i arrelar, i que, sense ser destructor, és generador de millors formes d’encaix convivencial. Mentrestant, un conjunt ingent d’abstraccions ben organitzades se sobreposen a aquests conjunts diversos de persones, els mediatitzen mitjançant l’estereotip i els controlen gràcies a tenir-los exactament categoritzats. L’estat i la llei són aquestes abstraccions. A la fi, no són ni útils en funció d’assolir els objectius que diuen tenir. L’estat s’expressa en corbetes militars impotents davant els processos migratoris; la llei només ens proporciona un moment de màgia: pensar que la norma fa la realitat. Xavier Godàs i Pérez Sociòleg

Esteu per tot arreu: enfangats en un sot, portant els nostres nens a l’escola, empenyent cadires de rodes de vells i discapacitats, omplint els carros dels supermercats. Rostres diferents vinguts de lluny. Recordo la llei d’Estrangeria (art.7) que us nega el dret de reunió: com és que us deixen reunir amb el fang, amb la canalla, amb els vells? Vindrà la policia a demanar-vos els papers? Sou invisibles per a la societat establerta, però esteu a la vista al carrers. Per què us neguem el dret a una existència igual i digna? Felisa Sastre Activista en defensa dels drets humans

Sense reflex El vell mite de la invisibilitat s’ha fet present. Milers de persones sobreviuen entre nosaltres arribades de molt lluny. Són caps de famílies senceres, aixopluc de modestes esperances, la flor i la nata de països obligats per la necessitat a desprendre’s dels seus millors individus. Tanmateix, arribats aquí es transformen. Són els que no veiem, els que viuen en un món paral·lel, els que ens sorprenen quan es creuen amb el nostre. El nostre món, de visibilitats, d’aparadors. Què fa un invisible davant un aparador si no té ni reflex? Així, una part del planeta s’amaga de l’altra que la busca per fer-la desaparèixer, per que se’n torni. Invasió i evasió. Els acusem d’això primer i practiquem el segon. Si no els veiem, no hi són. Però hi són. Busquen una feina digna, ajudar les seves famílies, tenir un futur, no ser assassinats per una dictadura, no ser torturats per la policia. Fugen, són invisibles perquè fugen. I no veure’ls, no els aturarà. Àfrica no s’escapa de la fam. Àfrica s’escapa del mateix que feia emigrar catalans i espanyols durant els durs anys del franquisme. Àfrica té set, i no és d’aigua. Xavier Theros Poeta i antropòleg

Testimoni Immigrant Senegalès Les raons per les que he deixat la meva família i la meva vida no són altres que la d’aconseguir una feina i així millorar la meva vida, ajudar la família, amics i persones més desfavorides. Vaig tenir la possibilitat de venir a Espanya gràcies a que corrien rumors per tots els barris. Vaig trobar el número de contacte de persones que es dediquen al tràfic de immigrants il·legals. Aquestes persones es trobaven a Nuadibu (Mauritània) i vaig anar cap allà per negociar la meva entrada a Espanya. Baye

Testimoni Immigrant Marroquina Des de petita sempre he volgut tenir un nivell alt de formació per treballar a un lloc on pogués prendre decisions. Al Marroc no va ser possible perquè les places als centres de formació són limitades. Llavors vaig decidir deixar-ho tot per aconseguir els meus somnis. Vaig viatjar a França amb un visat de turista però va ser impossible accedir a la Universitat. Aleshores vaig travessar la frontera i vaig entrar a Espanya on vaig estar il·legal durant 2 anys, treballant al servei domèstic. Avui, dos anys i mig desprès, tinc permís de residència, una feina digna de tècnica social d’una associació d’immigrants i estic fent el doctorat d’Economia a la Universitat de Barcelona.

Ahora en el mundo no hay grupos humanos desconectados del resto. La gente vive en lugares y tiempos concretos; su experiencia se arraiga en estos espacios, pero ya no hay ni economías ni culturas aisladas. Ni tampoco el estado es el garante de la política en mayúsculas: la sociedad civil transnacional disputa la hegemonía simbólica de las organizaciones políticas convencionales. En consecuencia, la interconexión entre grupos humanos más allá de la mera presencia física es una realidad estructural contemporánea. Las personas deben satisfacer sus necesidades y expresar cosmovisiones. El acuerdo sobre cuales son las necesidades es más fácil que el diálogo necesario sobre las formas de vida. Las ciudades son los espacios donde se dirimen estos encajes convivenciales. Poco a poco, con acuerdos de relación en cada lugar; también mediante el conflicto, un conflicto que es tan humano como el hecho de ir de un lugar a otro y arraigarse y que, sin ser destructor, es generador de formas mejores de encaje convivencial. Entre tanto un conjunto ingente de abstracciones bien organizadas se sobreponen a estos conjuntos diversos de personas, los mediatizan mediante el estereotipo y los controlan gracias a tenerlos exactamente categorizados. El estado y la ley son estas abstracciones. A la postre, no son ni útiles en función de conseguir los objetivos que dicen tener. El estado se expresa en corbetas militares impotentes frente a los procesos migratorios; la ley tan sólo nos proporciona un momento de magia: pensar que la norma hace la realidad. Xavier Godàs i Pérez Sociólogo

Najia Lotfi

Psicología del naufragio o el naufragio de la psicología. Nuevas aportaciones al fenómeno de la inmigración.

“Los exploradores ya no saben volver del mapa”, escribió Elías Canetti. También hay poesía en las historias de los invisibles que recorren estas fotografías: las historias de esos desconocidos –sombras en muchas ocasiones– que saben que ya no volverán nunca del mapa, que saben que se han perdido en las sombras de las fotografías barnizadas por la niebla de nuestras miradas indiferentes. Todos los días recibimos información rutinaria de inmigrantes que visualizamos siempre iguales, idénticos. De tanto parecerse unos a otros se vuelven invisibles. Creo que estas imágenes les vuelven aún más invisibles precisamente para que podamos por fin verlos. Son imágenes que captan la atmósfera y el lugar de un desgarro espiritual y que nos muestran a unos seres perdidos, extraviándose en el mapa de las sombras borradas, esa geografía de la que ya nadie vuelve. Vila-Matas Escritor

La frontera es reversible. Escuchando a Soyinka. De allá para acá: atravesar las fronteras de la dignidad, la resistencia y el miedo, para desplegar el hatillo en plena calle. Cinturones, chales y bolsos que imitan lo exclusivo son la mercancía anhelada por la mirada esquiva de los transeúntes. Pero, deténganse un momento. Esta escena pertenece a un argumento abierto, reversible. De acá para allá: Suplantemos lo exclusivo por lo inclusivo, la emulación por lo legítimo; cayucos y pateras, de vuelta, tripulados por emprendedores resistentes que restituyan la dignidad arrebatada, de un golpe de timón, a ambos lados de la frontera. Desactivarla por su reverso. Sin nada que temer. Rosa Pera Investigadora cultural

¿Qué puede aportar la psicología a la comprensión de la inmigración? ¿Cuántos psicólogos se han subido a una patera presos de la desesperación? ¿Cuántos conocen de primera mano la miseria? ¿Cuántos están dispuestos a jugarse la vida por una esperanza? ¿Cuántos han dejado su casa, su familia, sus animales domésticos y su paisaje, para vivir la incertidumbre del viaje? ¿Qué puede aportar la psicología individualista que nada en la abundancia de técnicas, conceptos y teorías, a los que nadan en grupo y nadan en la miseria en busca de pan? ¿Un salvavidas? Observemos con respeto y en el más absoluto silencio. Rafael Metlikovez Psicólogo

El peso de la ley, la solidez de los sueños Las leyes y las normas son herramientas del sistema que cumplen la función de regular la realidad en el marco de los Estados de derecho, democráticos. Representan la voluntad general puesto que están aprobadas por el Parlamento a través de los representantes que votamos en las elecciones. La ley de extranjería (LO 4/2000 modificada por la LO 8/2000) establece un régimen de entrada al país. En su articulado se clasifican las personas de forma homogénea y a la vez generalizadora (es extranjero o extranjera toda persona que no tenga la nacionalidad española) mientras que en su aplicación se observan situaciones diferenciadoras: todo depende de qué consulado (si existe consulado en el país de origen) aplique la ley, y el saber popular lo define como “algunos somos más extranjeros que otros”. Así, a modo de ejemplo, se ha propiciado en los últimos años la contratación en origen de las personas procedentes de Europa del Este, en detrimento de la contratación de personas del Magreb y del África subsahariana, basándose en pretendidas afinidades culturales. La ley se olvida de que el trabajo tiene vocación universal, igual que los derechos de las personas trabajadoras y sus familias. Además de la contribución del trabajo, los y las inmigrantes nos traen sueños, proyectos, ojos que han mirado otros paisajes y que nos abren al mundo. La ley, claro, asegura que no puede regular éstos intangibles, estas humanas razones. Tendremos, pues, que ponernos manos a la obra las gentes y hacer visibles y viables nuestros sueños, sus sueños.

Recuerdo la Ley de Extranjería (Art.7) que os niega el derecho de reunión: ¿Cómo os dejan reuniros con el barro, con los niños, con los ancianos? ¿Vendrá la policía a pediros los papeles? Sois invisibles para la sociedad establecida, pero estáis a la vista en la calle. ¿Por qué os negamos el derecho a una existencia igual y digna? Felisa Sastre Activista en defensa de los derechos humanos

Sin reflejo El viejo mito de la invisibilidad se ha hecho presente. Miles de personas sobreviven entre nosotros, llegados desde muy lejos. Son cabeza de familias enteras, cobijo de modestas esperanzas, flor y nata de países obligados por la necesidad a desprenderse de sus mejores individuos. Sin embargo, llegados aquí, se transforman. Son los que no vemos, los que viven en un mundo paralelo, los que nos causan extrañeza cuando se cruzan con el nuestro. Nuestro mundo, de visibilidades, de escaparates. ¿Qué hace un invisible frente a un escaparate, si no tiene ni reflejo? Así, una parte del planeta se esconde de la otra, que la busca para hacerla desaparecer, para que vuelva. Invasión y evasión. Les acusamos de lo primero y practicamos lo segundo. Si no les vemos, no están. Pero están. Buscan un trabajo digno, ayudar a sus familias, tener un futuro, no ser asesinados por una dictadura, no ser torturados por la policía. Huyen, son invisibles porque huyen. Y no verles, no les va a detener. África no escapa del hambre. África escapa de aquello que hacía emigrar a catalanes y españoles, en los duros años del franquismo. África tiene sed, y no es de agua. Xavier Theros Poeta y antropólogo

Testimonio Inmigrante Senegalés Las razones por las cuales he dejado mi familia y mi vida no son otras que la de conseguir un trabajo y así mejorar mi vida, ayudar a mi familia, amigos personas mas desfavorecidas. Tuve la posibilidad de venir a España gracias a que corrían rumores en todos los barrios. Encontré el numero de contacto de las personas que se dedican al trafico de inmigrantes ilegales. Estas personas se encontraban en Nuadibu (Mauritania) y me dirigí allí con el fin de negociar mi entrada a España. Baye

Testimonio Inmigrante Marroquí Desde pequeña siempre quise tener un nivel de formación alto para trabajar en un puesto en donde pudiera tomar decisiones. En Marruecos no fue posible porque las plazas en los centros de formación son limitadas. Entonces decidí dejarlo todo para conseguir mis sueños. Viajé a Francia con un visado de turista, pero fue imposible acceder a la universidad. Entonces crucé la frontera y entré en España en donde estuve ilegal 2 años, trabajando en el servicio domestico. Hoy dos años y medio después, tengo permiso de residencia, trabajo digno como técnica social de una asociación de inmigrantes y estoy haciendo el doctorado de Economía en la Universidad de Barcelona. Najia Lotfi

Mariel Araya Jurista

Notas sobre inmigración Las personas migran desde que tienen conciencia de especie. Y lo han hecho con intenciones relacionadas, en la gran mayoría de los casos, con un grado de mejora de la propia vida y la de sus próximos. Las migraciones son un ejercicio de solidaridad a gran escala.

Estáis por todas partes: embarrados en un socavón, llevando a nuestros niños al colegio, empujando sillas de ruedas de viejos y discapacitados, llenando los carros del supermercado. Rostros distintos venidos de lejos.

Elías Canetti wrote “Explorers cannot come back from their maps”. There is also poetry in the stories of the invisible individuals who live on these pictures: the stories of strangers –shadows more often than not– who know they will never come back from their maps, who know they are lost in the shadows of the pictures varnished by the fog from our careless eyes. We see daily pieces of news on immigrants that we also


see identical, the same. They look so much like one another that they become invisible. I think these pictures make them even more invisible precisely so that we can finally see them. These pictures capture the atmosphere and the space of a spiritual tearing, and they show us a few lost beings, getting lost in the map of the gone shadows, the place that no one leaves. Vila-Matas Writer

Borders are two-way streets. Listening to Soyinka. From here to there: Crossing the borders of dignity, resistance and fear, to open up their merchandise in the middle of the street. The elusive passers-by wish for the belts, shawls and purses that imitate what is exclusive and fashionable. But, wait a minute. The scene belongs to an open script, a two-way street. From there to here: Let us replace the exclusive with the inclusive, the copy with the real thing; boats and dinghies, in their return trip, manned by resilient entrepreneurs that recover their stolen dignity, changing their direction, at both sides of the border. Deactivate it through its reverse. Nothing to fear. Rosa Pera Cultural Investigator

Notes on immigration People have been migrating since they realized they are a species. And they have done so due to reasons that, in most cases, have to do with somehow improving their own lives and that of those close to them. Migrating is large-scale solidarity. Today, in the world, there are no human groups disconnected from the rest. People live in real places and in real time; their experiences grow in those places, there are no more isolated economies or cultures. And no longer is the government the guarantor of politics: the international civil society contests the symbolic hegemony of the traditional political organizations. Consequently, the link amongst human groups beyond the simple physical presence is a structural reality today. People need to have their needs met and to express their worldviews. The agreement over their needs is simpler than the necessary dialogue about lifestyles. These life networks are resolved in the cities. Little by little, through link agreements in every place; and also through conflicts, human conflicts such as going from one place to another and taking roots, and, without destroying, creating improved versions of the life networks. Meanwhile, an enormous group of wellorganized abstractions overlap the diverse groups of people, mediatizing them through the stereotypes and managing them through perfect categories. The government and the laws are the abstractions. At the end, they are not even useful based on achieving the goals they are said to have. The government expresses itself in powerless military vessels when facing migration; law only gives us a magical moment: thinking that the rule makes reality. Xavier Godàs i Pérez Sociologist

Psychology of a shipwreck, or shipwreck of psychology. New additions to immigration. How can psychology help in understanding immigration? How many psychologists have boarded a patera, a boat, under the influence of desperation? How many have seen absolute poverty first-hand? How many are willing to lose their lives for hope? How many have left their houses, their families, their livestock and their surroundings to live the uncertainty of a journey? How can individualistic psychology, swimming in a plethora of techniques, concepts and theories, help those who swim together amidst poverty searching for bread? A lifejacket? Let us watch with respect and total silence. Rafael Metlikovez Psychologist

democratic States. They embody the public will because they have been passed by our elected representatives at the pertinent bodies (the Parlament in the case of Spain).

In Morocco, that was not possible since there are limited places at the training schools. So I decided to leave it all to pursue my dreams.

The bill regarding the rights and freedoms of foreigners (ley de extranjería, LO 4/2000 ammended in LO 8/2000) sets a process to enter the country. Its sections classify individuals in both a homogeneous and a generalizing way (a foreigner is an individual who is not a Spanish national), while its implementation calls for diverse situations: it depends on which consulate (if there is one in the individual’s home country) implements the law. The man on the street sees it as “some are more foreigners than others”. Thus, for example, the hiring of people from Eastern Europe has become more widespread lately, instead of hiring people from the Maghreb and Sub-Saharan Africa, based on the so-called cultural similarities.

I traveled to France on a tourist visa, but it was impossible to enter university. Then I crossed the border and arrived in Spain, where I lived illegally for 2 years, working cleaning houses.

Najia Lotfi

Naji Lotfi Rafayel Metlikovess Borom xam xam ci walu xel

The law ignores the fact that work is a universal calling, just like the rights of the workers and their families. Apart from contributing with their work, migrants bring along their dreams, projects, and the eyes that have seen other landscapes and open us up to the world. Therefore, we will have to start working and make our dreams, their dreams, become visible and true. Mariel Araya Lawyer

You are everywhere: in the muddy ditches, taking our children to school, pushing wheelchairs for the elderly and the handicapped, filling up the shopping carts. Different faces that have come from afar. I remember the bill on the rights and freedoms of aliens (section 7, ley de extranjería), where your right of assembly is denied. Why do they allow you to assemble with the mud, the children, the elderly? Will the police come to check your ID? You are invisible to the establishment, but we see you on the streets. Why do we deny you the right of an equal and decent life?

“Tukki kat neemeku yi mënul dellusi ak karta bi” mbindoon ko eliyass kanéti Dooli ci ne aamna taalif ci cosaanu ni ñu dul giis, te di ko firndel naatal yi: Cosaani ni nu xamul –taakander ci jamono yu bari– te xam nanu ne do tu nu dellusi muk ci karta bi, te xam nanu ne reer nanu ci taakander yi ci natal yi sunuy laayi mur ndax xolu ñaakal sòolu bi nu leen jàgglel. Bees bu ni nuy jot xibaaru waliyaan bu nuy xole saa sune ne noo yam, noo nuroo. Nuroowale bu réey bi ñeeni ay neen yi tax ba keen giisatuleen. Ci sama yaakar, natal yi di na gene dello ci nu geen giisul, ngir nu mën leen giis ci mujjel ki. Ay natal yuy foor mbinduy ak gox mbambulaanu ngëm, dinu won ak nit yu reer, di feeñ ci kartau taakander yi sul, njàng suf ak gox bi keen dul dellusi. Vila-Matas Mbindkat

Dëggu Yoon, dëggërlayu nént yi Tàkk yi i sàrt yi ay jumtukay laañ ci doxalin yi ngir ñuy dawal tëralin askan wi ci turru Ngooru yoon, deemokrasi . Nooy tewal Bëgg Bëgg askan wi yi pënc ndaw yi tàkk gànnaw bi leen askan wi taané. Sartú Waliyaan yi tekk ne ninuy duggé ci dekk bi. ci Mbindeef mi, mu jël ne nit ñeep mennle leen uny been (waliyaan la keep ku doomu españ), waayé ci doxalin wi seetlu naan yi ay wootee laanté: leep ajoo ci jëriñ ji ci fa tookal españ (ca dekk yi mu aam) nii muy giise sartú wi, masalaan nitni di ko jàape “ñeen ni gene ne waliyaan ñeneen yëlé”. Li kooy firndé di aat yi un wessu jël naan fi ligeey kat yu bari ci doomi Ëroop yi fété péenu, wwoti ak lim bi aam ci doomi Afriik féti bëcc Salud, tekk si ci seen ni wax jeegé ku seen aada jéegé. Sartú wi faaté ne ligeey, yeemale doomi aadama laay woo yo, aand ci aak yooni ak yëléefu ligeey kat ak seen njaboot. Dooli ci liniiy joqé ci seen ligeey, waliyaan yi un ngi nuy indil walé ay nént , ay mbébeet, gëet yu giis yeneen ni gox, tamit di un ubbil aduna bi. Sartú wi, dëg la mënul tàkk ci mbir yi nu dul natt, naam nit ni dëggël nanu ko. Waar nanu jubblu ci mbiru nit nii, té di ko woné ak, te di weeral su nuy nént, seeni nént. Mariyel Aaraya Borom xam xam ci yoon ak yëleef

Felisa Sastre fighting for the respect of human rights

Ñaak bi mëness na ko wëlbëti. Ci bu un degglo Soyinka No reflection The old myth of invisibility is here. Thousands of people get by amongst us, after coming from afar. They are heads of entire households, they treasure humble hopes, they are the best of the best in their home countries, forced to let them go. However, here, they mutate. They are the ones we do not see, they live in a parallel world, they shock us when we see them. Our world of visibility, of shopping windows. What does the invisible do in front of a shopping window if he has no reflection? Thus, one half of the planet hides from the other half, which seeks it to make it disappear, to make it go back. Invasion and evasion. We accuse them of invasion and we execute evasion. If we do not see them, they are not there. But they are. They are looking for a decent job, they want to help their families, have a future, and avoid being killed in a dictatorship, being tortured by the police. They run away, they are invisible because they run away. And not seeing them will not stop them. Africa does not run away from hunger. Africa runs away from the same things that Catalans and Spaniards did during the tough years of Franco. Africa is thirsty, and it is not water what they need. Xavier Theros Poet and anthropologist

A Senegalese immigrant speaks The reasons why I have left behind my family and my life are none others than finding a job and, consequently, improving my life, helping my family, my friends, those who are disadvantaged. I came to Spain because there were rumors and stories in all the neighborhoods, so I got in touch with people who work trafficking with illegal immigrants. They were in Nuadibu (Mauritania) and I went there so that I could come to Spain. Baye

The weight of law, the strength of dreams Rules and regulations serve the system as they play the role of regulating reality within the framework of the rule of law, of

Today, two and a half years later, I have a residence permit, a decent job as a social worker at an immigrant association, and I am pursuing my Ph. D. in Economics at Barcelona University.

Xam xamu ci setlum xel, ci ku diig o diigu xam xamu setlum xel, di ay indi yo bés ci mbiiru waliyaan. Laan la xam xamu setlum xel mën indi ci caaytu mbiiri waliyaan? Ñaata borom xam xam ci walu xel noo yëgg ci gaal ku tejju ci jaxale? Naata noo dunda ndool? Naata noo ci mën fas yeene fowe seen bakkan ci yakaar? Naata noo ci baayi kërëm, njaboot , ay baayimamak ngoxom, ngir jëmel tukki kumpë? Laan la xam xamu ci setlum xel jëmeleko ci nit kuné, Amul dara ci jumtuway, ci mbaat yi ak xalaat yi linuy bari yi yeep, buy wax ci mbook di fee yak feey ci ndol ngir weeri peepa? Luy aar bakkan? Setlu nañ ci naw ak noppi gu wër.

An immigrant from Morocco says Since I was little, I always wanted to go far in my education so that I could have a job where I could make decisions.

Seedé waliyaanu doomi Marok Baa me de xale ba leggi bokk na ci samay bëgg bëgg aam njàng mu kawe ngir ligeey fu maay mëne aam mbatt. Ca marok mënul woon ne ndax liim bi dugg ci daara ya neewna. maay fagaaru bayyi lepp ngir deff dëg samay nént. Tukki jëm reewum Faranss ci aanam gu leew mélni tukkikatu neemeku, wayé jaafe woon na agsi ci daara yuk awe yi: Jaar na ci ñaak bi taaxalek españ ngir deck fa naari at yuma amul kayit, di ligeey mbindanu. Tey gànnaw naari at ak ngeen wala, aam na kayit, ligeey bu aam mana, bu aajo ci seeytu mbootayu waliyaan, te di wut lijaase bu gene mag ci noom fi ci daara ju mag bi ci Barsalona.

Faale ba fi: jaar ci ñaaku joom, ci bàñ ak ragal, ngir lal sa ëmb ci mbedd mi. Géño, kol ak sakk yo rooy li gënë yémb ci ja bi, ngir yiir bi ndoxat kat ci mbedd mi. Wayé taxaw tutti ci li. Géew bi mbokk laay bu ubbeku te mënë welbëtu. Faale ba fi, wecco na ñu li yémb ak lo ñu duggo, liiy sawarlo lo ci yewën ; gaal yi ak locco yi, ci waxe, te ay borom mi yëf yu ragal di jóow, di dello joom ju wàñeku, ci bantu ju buy Yëngu ci ñaak ak ñaak. Dindi mëm mën ci wëlbeti, te du ci Raggal dara.

Yeen na ngi feep: diiwo ban ci biir pax, di yoobu sunuy doom ci dara ja, di bëmëx ndaamaru magat ak laafañ, fessal mband yi ca ja bi. Kanaam yu wooté joggé fu soori. Fataliku sartú waliyaan (xeetu juroom ñaarel) di leen téere boolo: lu tax nu leen di baayi nuy boolo ak seen ban bi, ak xale yi, ak magat yi? Ndax alkati DINA fa NET di leen lacc kayit? Askan wi gëm ne keen du giisu leen, wayé yeen na ngi fi ci mbedd mi. Lu un leeen bañal waref menle dundu ak joom? Felisa Sastere Di Ku yëngu ci walu aar yoon ak warefu doom aadama

Rosa Péra Cultural investigator

Mbind ci mbiri waliyaan Bes bi bi nit xamé luy xeetam la tambali di wali. Te nu ëpp ci ni sumb tokki di ko amal ngir seen yókkuté ak bu seeni njaboot. Waliyaan yi daa nuy firnde ndimbëlante ci mbollo mu reey. Jamoneey teey amul ben ngiir doomi aadama bu bendoo ko ak ñeneen yi. Nit ni daa nuy dekk ci ben ngox ci yeen jamono ; xam xameelam ngi aajo ci ngox yo yu, lii am mooy leggi aamtul gox, noom ak aada bu lëkkelo wu. Tayit ngoor yi do tu nu aar katu peejey reew yi: mbootay askan wi ci aaduna bi ñooy yóotu ci maasal mbiir yi mbootayi ngoor yi fetto. Li deey woné ni aaduna bi lëkkelo na xet yeep lu wessu giisé don leggi téralin bu weer la. Nit ni da ñu waara fàcc seen i soxlo ak wax seeni giis giis ci aaduna. Aanda ci yaan soxlo noo gënë yomb waxtaan ci ni ñuy dundé. Dekk yi ay yoon laanu yi niiy saato mbiir yi laañ. Ndan Ndan, ak dëggo yi ci dekk bu ne, tamit ay féwelo, ndax fewelo yëffu nit la, masalm ni dem ci been ngox, dekk fa, te ba ña ne yax kat de tambax rataxal dekkëndo. Waaye mbiir yo bari yo teggu wul ci leen wanté mbumbu neex lamiñ, tegg naañ ci kaw askan yi wooté, gànnaw ci siiwal ngi niiy amal ci lii leen di xajjele, de leen ni ay pàcc yu nu leen di yëeré. Ngoor gi ak sartu yi cin yëf yo laañ. Ci gaatal , aam mu nu been njëriñ ci lu né moom laañul woot . Ngoorgi daay wone wi ci tàkk deer yu amul peeje ci mbiiriy waliyaan, sartu daay joox don mbente luxuskat: ci xalaat ne sartu mooy defar liiy aam. Caabiye Godaas ak Peress Boroom ci setlu askan wi

Amul seetu Ngëmu nen gi ci ñaaka giis nii, woné bopam. Juniiy nit un ngi dundantu ci sunu biir, jogge fu sóri. Ay Borom kër laan, nu mbótt ass yakaar, tóor ak niiw dëkk yi nii faté ndax ñaaka gi mu gi mumu aam ci doomi yi gënë jaambar. Waayé, sunu yégse fi, nu sopiiku. Nooy ni nu dul giis, ni dund ci péggu aaduna bi, ni nuy niiru lu dooy wa sunu leen di romb. Sunu aaduna bi, li niiy giis, mooy li niiy woneé kanaamu bitik yi. Lu ki nu dil giis di def ci kanaamu bitik, su amul seetu? Nii , been pégg aaduna bi di laxoto beneen bi, bi kooy waar ngir seeyal ko, dello si leen. Sonum naanu ak gaddaay, jiinañ leen bi jëk di doxale bi ci topp. Bu nuleen giisul, ne wu nii fi. Waye nu ngi fi. Di fi ligeey ak jom, di dimbali seen njaboot, di wut tékki ëlek, di woote bur bu soxor mboom ko, daw nootel lu alkati. Nu ngi daw, du nu leen giis ndax d nu daw. Tamit kenn giisuleen, kenn mënu leen jàpp. Afriik rëccul ci xiif. Afriik rëcc na ci li tax taxoon katalaans ak espanyols gaadaye ci jamono neey franko. Afriik mar na, te do ndox la soxla. Caaber Teros Taalif kat ak boroom xam xam ci setlu nit

Seedé doomi Senegal bu wali si Li tax maa bayyi sunu wa kër, gànnaw, ak li sama duna way, du dara lu dul woot ligeey, yògg ni may dunde, jàppale sama wa kër, samay xarit ak neew le yi. Aamoon na yoon ñeew españ ci dégg coow yiiy wal ci gox yi, maa jot ci telefónu niiy yóbbu waliyan ci anaam bu dippé yoon. Nit ñonu le, nuy taasel nuadibu (ca Ganaar), maa seti leen ngir waxale sam dugg españ Baay


“A los invisibles” un proyecto de la fotógrafa Consuelo Bautista

con el apoyo de

y la colaboración de

Asociación de Senegaleses de Barcelona Asociació de dones immigrades Yemanjà traducciones M. Rosa Llarás Catalán y castellano Savela Avión Inglés Abdou Mawa Ndiaye Wolof Akram Ali Árabe diseño Pablo Martín Ellen Diedrich agradecimientos Esta publicación ha sido posible gracias a todas las personas que creen que podemos hacer un mundo mejor. © de los textos los autores © de las fotografías Consuelo Bautista




Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.