La revista de la Fira del Camp | núm. 9 | any 2011 | 9
INCENDIS FORESTALS
JORDI MAURA
Els feixetons es fan servir per protegir el sòl en zones de pendent acusat
J
Jaume Estarellas
a en temps dels grecs les illes d’Eivissa i Formentera varen ser anomenades illes Pitiüses a causa de la gran presència de pins que hi havia. I és que a Eivissa la vegetació climàcica i potencial, és a dir, la vegetació a la qual tendeix l’ecosistema en funció de les característiques ambientals existents, sempre ha estat de sistemes forestals compostos per pins i savines. Així, mentre el clima ha estat com el que trobam a l’actualitat, el conjunt de les nostres illes ha estat ocupat per pins i savines. Actualment les illes Pitiüses mantenen aproximadament un total de 30.000 ha (300 km2) ocupades per sistemes forestals. Aquesta xifra tan elevada és producte d’un increment molt significatiu respecte a dècades anteriors i, en principi, continua en augment en funció de la situació d’abandó i pèrdua de terres de conreu. L’únic factor que està determinant un contrapunt a l’esmentat creixement de la superfície ocupada per boscos és la presència cada vegada més freqüent d’incendis forestals de caràcter explosiu, tal com el que es va produir el passat mes de maig de 2011 a la serra de Morna-Sant Joan. El recent incendi de la serra de Morna es va tornar de seguida en un incendi explosiu a conseqüència de les condicions atmosfèriques d’aquell dia, del relleu i de la vegetació dominant al punt d’inici. Al moment en què es va produir la negligència que va causar l’inici del foc, hi havia quasi 30 graus de temperatura, menys del 30 per cent d’humitat de l’aire i un vent de llebeig de més de 30 kilòmetres per hora.
Aquestes condicions varen determinar que ràpidament l’incendi adquirís una condició d’incendi explosiu, és a dir, una propagació, una velocitat de l’avanç del foc i unes dimensions de les flames que determinaven una enorme dificultat de controlar el sinistre. Això va determinar que en menys de 10 hores l’incendi cremàs quasi 600 hectàrees (6 km2), que a la mateixa nit arribàs des del flanc sud de la serra de Morna, prop de Sant Llorenç, en direcció nord fins a la mar i que finalment i després de 5 dies hagués cremat un total de més de 1.500 hectàrees (15 km2). I tot l’anterior, a pesar d’haver comptat amb un desplegament tant d’efectius terrestres com aeris que mai no s’havia vist al conjunt de les illes Balears. L’incendi de la serra de Morna-Sant Joan, que ha estat el major registrat a tota la història d’Eivissa, va produir uns