INTRO DUCCIÓ

Darrerament, des de la LADD (L’Associació en Defensa dels Drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament) es percebia, per part d’algunes famílies i d’alguns professionals, una certa insatisfacció amb relació a les valoracions que es realitzen per assignar serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Aquest fet ens genera preocupació, ja que, si la valoració no és l’adequada, les persones no rebran els suports que necessiten.

Fent una anàlisi del sistema de valoracions, podem assenyalar que, amb relació a les valoracions laborals, l’any 1990, la Generalitat de Catalunya (ICASS) va fer un esforç important i capdavanter; mitjançant la legislació en matèria de serveis socials, va reorganitzar la xarxa de centres i tallers pre-laborals, que atenien a les persones adultes amb discapacitat intel·lectual, de manera que s’afavorís l’entrada del nombre més gran de persones possible al món laboral. Així doncs, per tal de donar compliment al mandat del Decret 279/1987, de 27 d’agost que, en l’article 3, preveu que “per a la determinació del grau de capacitat productiva es tindrà com a referència un barem específic que aprovarà el Departament de Benestar Social en el qual es consideren, a més de les variables de mètodes i temps productius, els factors psicosocials de la persona amb discapacitat intel·lectual...” i, davant l’evidència que la valoració clàssica de la intel·ligència no era un paràmetre útil per a la valoració de les capacitats laborals, va realitzar i publicar l’estudi “La capacitat laboral del deficient mental”(1) L’esmentat estudi va analitzar les tasques que es desenvolupaven, en aquella època, en els centres i tallers prelaborals per a persones amb discapacitat intel·lectual i en va extreure quines i en quin grau eren les capacitats i habilitats específiques que es precisaven per portar a terme les tasques que cada lloc de treball exigia.

A partir d’aquesta anàlisi va elaborar unes proves per obtenir un nivell de capacitat productiva que, juntament amb els criteris mèdics i d’adaptació sociolaboral i grau d’autonomia personal, van servir per classificar la població de persones amb discapacitat intel·lectual en Ocupacionals i No-Ocupacionals continua, avui dia, vigent. Des d’aleshores, el món laboral i els seus requisits han canviat, per la qual cosa, probablement, també han variat les capacitats i habilitats que es precisen. A més, actualment, l’enfocament de l’avaluació de les persones amb discapacitat intel·lectual es fonamenta, primordialment, en la recerca dels suports que una persona necessita.

D’altra banda, els criteris d’accés als serveis residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual, com el mateix Departament de Drets

Socials informa, venen marcats pel Decret 318/2006 de 25 de juliol (deroga el Decret 271/2003 de 4 de novembre) que busca, entre altres coses, millorar la forma en què es realitzaven les valoracions per determinar els suports que la persona necessita. En aquest decret es

“per a la determinació del grau de capacitat productiva es tindrà com a referència un barem específic que aprovarà el Departament de Benestar Social en el qual es consideren, a més de les variables de mètodes i temps productius, els factors psicosocials de la persona amb discapacitat intel·lectual...” decideix que els resultats obtinguts per la persona en l’ICAP (Inventari per a la Planificació de Serveis i Programació Individual) seran els que marcaran la necessitat de suport que la persona requereix i, per tant, l’assignació d’aquesta a un tipus o un altre de servei d’acolliment residencial.

Considerant l’aplicació d’ambdós sistemes de valoració, seria d’esperar que s’adjudiqués el servei que correspon a cada persona segons les seves necessitats de suport. Sovint, però, es fan dobles valoracions de servei sense priorització ni aclariment de l’adjudicació de diferents tipus de servei per a una mateixa persona.

Així doncs, recollint aquestes i d’altres inquietuds que ens arribaven sobre la situació actual de les valoracions, la LADD, conjuntament amb el grup de treball de “Psicologia i Discapacitat” de la secció d’Intervenció Social del COPC (Col·legi Oficial de Psicologia de Cataluny), es va plantejar de copsar l’opinió que famílies i entitats tenen sobre aquest tema.

Serveixin aquestes reflexions per donar pas als resultats d’aquest estudi que, com hem dit al començament, busca únicament saber què en pensen i quin és el nivell de satisfacció de famílies i professionals en relació amb les valoracions de servei. A tal efecte, es varen elaborar dues enquestes diferents: una adreçada a famílies i una altra a entitats, amb preguntes que ens permetessin analitzar la visió que té el sector amb relació a com es realitzen les valoracions de servei per a persones amb discapacitat intel·lectual.